I tornem a ser un dimecres més aquí, ja sabeu que com cada setmana us portem l'entrevista de la setmana
i avui ho fem amb una persona que té un vincle molt fort, podríem dir, amb dos àmbits
amb el cinema per un costat i el poble, en aquest cas el poble d'Ahi, amb Sant Feliu de Llobregat
i si ho ajuntem doncs parlem del cinema local.
Tenim amb nosaltres Xavier Bax, bona tarda.
Bona tarda.
Benvingut al programa, un plaer tenir-te aquí, Xavier Bax, per fer un resum, per ubicar els nostres oients,
programador, president i membre de la Junta de l'Entitat de l'Associació Cinebaix,
el que molts coneixen com a cinema Guinart en el seu moment.
Òntigament, era un nou antic.
Òntigament. De fet, des dels pocs cinemes locals que segueixen en peu i actiu també,
en el Baix Llobregat, actualment, si no vaig a Rada, fa temps que no hi vaig, té sis sales aquest cinema.
Sis sales, les mantenim, les mantenim.
I per això també més aposteu d'una forma molt ferma pel cinema de qualitat,
organitzeu activitats paral·leles com aquesta mostra que parlarem ara,
en fi, esteu molt actius per intentar que això no mori.
No. Amb tot això, crec que hem de començar per una fita bastant especial,
i és que l'any passat, el 2018, veus celebrar el 50è aniversari de l'existència del cinema.
Bé, estem a punt...
Nosaltres vam néixer el 2005.
Ah, d'acord.
Sí.
Al Cine Baix, no?
Al Cine Baix, òbviament, sí.
Al Cinema Guinart, per tant, el fonament del Cine Baix és del 68.
Per tant, d'alguna manera és correcte que diem que estem als 50 anys,
però diem que nosaltres estem recollint la memòria des del 2005,
perquè d'alguna manera, encara que hem fet tota una exposició,
que tenim al vestíbul recordant tota aquesta trajectòria,
des de la Fundació del Cinema Guinart i el que era la vida cinematòrica de Sant Feliu,
perquè hi havia cinc cinemes, per tant, hi havia una riquesa i una vivesa,
i encara, d'alguna manera, intentem mantenir aquesta flama
a través d'aquest projecte associatiu que és Cine Baix.
Com heu mantingut aquesta flama?
Perquè sí que és veritat que hi ha hagut èpoques de realment una crisi,
d'estar a punt de tancar aquest cinema.
Bé, va tancar.
El 2003 va tancar.
Pròpiament el Cinema Guinart va fer fallida econòmica,
producte dels avatars del cinema,
que en aquell moment vol dir que es va crear a les afores de la ciutat
un centre no gaire gran, un centre comercial,
però on hi havia 11 sales,
per tant, un multiplex que ni deien del cinema i el món,
que això el va fer prendre la iniciativa de passar de 3 a 6 sales,
i que entre aquest esforç financer i la davallada de públic
que li va provocar el fet d'haver creat 11 sales a la fora ciutat,
més modernes, i amb l'ambient dels McDonald's i dels centres comercials,
el va provocar una fallida econòmica el 2003.
Llavors va ser quan va néixer la Plataforma Ciutadana a favor de cinema,
que vam aconseguir convèncer l'Ajuntament que ha comprès l'edifici,
però només va comprar l'edifici.
Llavors nosaltres ens vam compartir la Plataforma Pro Cinema amb associació,
i aquesta associació va comprar a l'antipropietari a un preu molt barat,
és cert, els equipaments, les butaques, els projectors, la cafetera, tot.
Llavors això ens va permetre tindre aquest projecte molt singular,
que és un edifici municipal,
però en què tot l'equipament és associatiu i, per tant, autogestionari.
I això estem parlant que reobrim el 2005.
El 2005 neix a Cinebaix, a través de gestionar per l'associació Cinebaix,
i la crisi forta, la segona crisi forta, va néixer amb el procés de digitalització.
Un moment en què va desencadenar que 700 sales de tot el país tanquessin
per la incapacitat de poder financiar aquesta renovació tecnològica,
per tindre una idea.
Cada projector valia 70.000 euros en aquell moment,
a més a més s'havia de xerxejar o cablejar tota la instal·lació,
posar processadors digitals de so,
bueno, un enrenou tremendo,
que ja dic que va provocar una davallada important als centres,
sobretot locals,
les grans multiconvenies o multicinemes van aguantar molt bé,
perquè ho van financiar les distribuidores,
sobretot les majors,
cosa que no va passar amb els petitons.
Nosaltres, gràcies a una entitat com COP57,
que és una entitat de serveis financiers ètics i solidaris,
ens van ajudar a finançar això,
i aquí estem.
Després de pràcticament 15 anys,
estem a punt de... 14,
estem a punt de fer els 15,
estem molt contents de com va,
tenim més de quasi 700 socis de la comarca,
i això ens facilita aquesta,
diem, viabilitat del projecte,
que a més a més intentem tindre una programació diferent dels centres comercials,
no només perquè són membres d'Europa Cinemars,
que només hi ha 11 cinemars aquí a Catalunya
que són membres d'aquesta entitat,
el que vol dir que fem el 60% de pel·lícula europea,
fem aquestes mostres per mantenir la diversitat,
bueno, ja...
ara m'esplayaria molt,
però avui, bàsicament,
aquesta seria la idea,
vam néixer voluntat d'una ciutadania
de reivindicar el paper del cinema a la seva ciutat.
Prop de 15 anys com a cinebaix,
50, diguéssim, des de l'inici d'aquest Alguinart,
parla sovint d'aquest teixit associatiu,
també de Sant Feliu, no?
Quasi podríem dir que és un dels peus que fa que funcioni, no?
Actualment, el cinema aix.
Totalment, totalment.
Vam néixer a la plataforma del cinema
per la vivesa o la riquesa de les entitats associatives
que van donar suport a aquesta iniciativa
i que una vegada constituïdem o sessió
sempre ens han recolzat
sigui amb el teixit associatiu de la ciutat.
I això ha fet que poguessin consolidar la programació
i, evidentment, un altre element clau,
a part de ser una associació autogestionària,
és el voluntariat.
El 60% de les càrregues de treball del cinema
és a través de voluntariat,
encara que tenim persones contractades.
El qual vol dir que mostra que el voluntariat,
la participació, l'associació,
l'autogestió, en aquests moments,
és un punt, un eix vertebral de tot aquest projecte de Cinebaix.
I suposo que aquesta feina també en comú,
aquesta pinya que feu tant amb voluntàries
com amb treballadors, diguéssim, del Cinebaix,
fa que sigui possible, per exemple,
les mostres de cinema que feu al llarg de l'any,
que en teniu quatre anualment.
Exacte, sí, sota el projecte de mostres de Cinebaix
fent quatre festivals,
un que farem el novembre del 7 al 17,
que és el Festival de Cinema de la Mediterrània al Llevant,
que és l'originari, que va néixer el 2007.
Aquest és el primer que vam fer, no?
És el primer, sí.
Teníem un altre nom,
perquè ho fèiem amb col·laboració amb Sò de Pau,
amb les companyes de Sò de Pau de Barcelona,
que deia Mostra de Cinema d'Àrab i de la Mediterrània.
Això, en algun moment,
elles van tornar a acabar a Barcelona
i nosaltres vam continuar
i vam prosseguir
amb aquest primer Mostra de Cinema de la Mediterrània
i ara l'hem enxamplat amb el Llevant,
perquè creiem que està molt relacionat
amb el que passa a Síria, a Irak, al Kurdistan,
i per tant que ja no és pròpiament Mediterrani,
però que a mi té una influència molt gran a la Mediterrània.
I llavors hem anat,
que ja serà el tercer any,
el tercer any vull dir correcte, sí,
que hem enxamplat aquesta Mostra
i a part de la Mediterrània,
al gener fem Àsia,
al març fem Llatinoamèrica
i al maig fem Àfrica,
que també són espais...
Sobretot l'objectiu és protegir
i promocionar la diversitat cultural.
Per tant, sí que és veritat
que pel·lícules asiàtiques n'arriben,
però en compte a gotes,
i evidentment sempre són
o Xina o Japó o Corea del Sur,
però els altres països,
Índia o aquestes repúbliques que aquí estan,
és evident que són inexistents
en el món cinematogràfic.
A Llatinoamèrica ens passa bastant,
arriba molt a Argentina,
però pel·lícules, diem, de Guatemala o de Colòmbia,
és molt escàs la seva presència,
i Àfrica és inexistent,
és un continent invisible,
ni de la cinematografia.
Per tant, hem pogut intentar
enxerxar-nos amb altres festivals
i fer possible
que aquesta mostra reculli quatre festivals
i que d'alguna manera
eixampli
tota aquesta producció cinematogràfica.
Perquè a Europa,
a Europa ja la fem, diem,
setmanalment,
com que som membres d'Europa Cinemars,
nosaltres ja dic que fem el 60%
de les sessions que fem els caps de setmana
són de produccions europees.
I quan ens permet ja, d'alguna manera,
cobrir Estats Units,
o per dir-ho,
és evident que ja és molt visible,
però, clar,
a Llatinoamèrica i, ja vull dir,
que Àfrica són països,
o són continents,
clarament invisibles
en el món de la cinematografia.
Entenc que el cinema també europeu
el rebeu d'una manera,
o l'obteniu d'una manera una mica més fàcil
que no pas les pel·lícules
que projecteu en aquestes mostres,
per exemple,
aquesta que ens toca ara més a prop,
la mostra de cinema
de la Mediterrània i del Llevant.
Com us nutriu
per projectar
aquestes pel·lícules?
I a més,
entre altres,
també intenteu portar directors,
autors,
documentalistes
que són creadors
o partícips
d'aquestes pel·lícules
o documentals.
Com creieu
tot això
de creació,
de crear?
La primera és la selecció,
que és el que fem
anant a festivals,
anem a festival de Tarifa,
que és el referent,
sobretot,
per cinema africà.
Pràcticament no existeix
cap més festival
que ens puguem alimentar,
excepte que no siguin europeus,
però Tarifa és un referent,
per nosaltres clar,
pel sud de la Mediterrània,
perquè és africà,
no hi deixen el continent africà
com nosaltres,
no dividim el sud de la Mediterrània
i ho fem dintre
de la mostra Mediterrània
i el que diem
l'Àfrica subsahariana
ho fem pròpiament com Àfrica.
Llavors aquest és un referent.
Màlaga és un altre festival
amb el qual
pel·lícules latinoamericanes
és un punt de referència
i sobretot Sant Sebastián,
que tenen una secció
que es diu
Horizontes Latinos,
que hem estat recentment
i que d'alguna manera
hi ha les pel·lícules
que podem visionar,
que són una setmana i mitja
molt intensa,
però que ens permet
veure la collita
o la selecció que ells fan,
que per tant això
ens alimenta
amb bastantes possibilitats
el festival.
L'altre està molt al tanto
del que passa
amb els festivals europeus,
Cannes, Venècia,
Berlín, Londres,
tot això
estem molt al tanto
perquè pel·lícules
que es puguin incabir
i veure qui les distribueix,
normalment són distribuidores europees,
cada vegada hi ha més tendència
que hi hagi acords
amb distribuidores espanyoles
i això ens facilita molt la feina.
Tot això és molt car,
molt car perquè ser primícies,
per exemple,
ara amb la mostra Mediterrània
a la secció oficial
que seran 16 pel·lícules,
totes seran estrenes de Catalunya
i quatre d'elles seran estrenes
de l'estat espanyol
que no s'han estrenat.
Per tant,
aquí això es cotitza l'alça
perquè el fet de fer una premiere,
per fer una anècdota,
podríem dir que a Sant Sebastián
s'ha fet dues matins,
dues matinals,
amb trobades entre festivals
per veure com se soluciona
aquesta lluita,
aquesta competència
i poder passar a la cooperació
i a la col·laboració
la lluita per les primers.
Qui fa una estrena a Espanya
està al top 10,
per dir-ho així.
Per tant,
nosaltres,
aconseguir
tindre quatre estrenes
de l'estat espanyol
vol dir que
i al revés,
el fet que
alguna de les pel·lícules
que volíem seleccionar
la portin al Festival de Sevilla,
que és el cinema europeu
i que nosaltres la volíem portar,
no ens la deixen portar
perquè tenen prioritat
els de Sevilla
que no nosaltres
per categoria de festivals.
Per tant,
tot això és realment
una...
està amb molta dedicació
amb rigor
som una comissió
àmplia
que ens permet
parar les antenes
a diferents llocs,
acabant,
diem,
compaginant
i acabant,
des de tot això,
visionant-les
en els festivals
o aconseguint
la possibilitat
de poder fer
una visibilització
de la pel·lícula online
i això,
que això cada dia
ja es fa més,
que és molt rigorós,
però que d'alguna manera
t'ho permet
perquè puguis veure la pel·lícula
i seleccionar-la.
Llavors,
tota aquesta feinada
acaba concretant-se
en fent una selecció
i poder-la oferir
al nostre públic
de nivell comarcal
encara que...
Bé,
hi ha tothom
que hi vulgui vindre.
Exacte.
amb la Barcelona també
estan invitats.
Has comentat diversos temes
que també m'interessen
i voldria comentar,
no sé com estructurar-ho,
però t'anar a preguntar
que no sé si estaràs d'acord
que un dels reclams
o un dels atractius
de, en concret,
ara aquesta mostra
de la Mediterrània
al Llevant
és el fet de,
precisament,
aquesta participació
de directors
o documentalistes
o autors.
No sé si és així
o hi ha altres reclams
diguéssim,
pels quals
la ciutadania hi va.
Sí,
primer la selecció
que siguin
pel·lícules de qualitat
que han estat
seleccionades
a diferents festivals.
Portarem pel·lícules
seleccionades
a Cannes,
a Venècia,
a Berlín,
a Sant Sebastián
i algunes d'elles
i que seran estrictament
o algunes de Toronto
que com que no han passat
per aquests festivals
ni de Sant Sebastián
ni del Semincia,
Valladolito d'Europa
les estrenarem
directament nosaltres.
Sí,
són totalment desconegudes,
no?
Desconegudes
o a Catalunya segur
i ja dic
algunes ni el rest
de l'estat
perquè no han passat
ni per Sant Sebastián
ni per Sevilla
o Valladolid
que són els tres
diem
festivals referents
de més qualitat,
no?
Llavors,
el tema dels directors
va acompanyat
que podem seleccionar
aquestes pel·lícules
i dos,
a part de l'atracció
que puguem
a invitar
directors
i a directores
també
fem la invitació
a persones rellevants
que ens puguin parlar
de temes,
per exemple,
Iran,
que portarem quatre pel·lícules
i serà dintre
la secció de focus
el país invitat,
no tindrem la possibilitat
de moment
de tindre cap directora
ni director
i a com ens portarem
un expert
que ens parli
d'aquesta
producció
no només
de cinematogràfica
sinó de la situació
del país
que és un país
que està en el punt
de mira
de molts conflictes
i que per tant
ens interessa molt
veure dintre
d'aquest context
social i polític
quina és la seva
producció cinematogràfica.
I el mateix
es passa amb la immigració
que vindrà una directora
que es farà
que és la taverner
que la pel·lícula
Barados
però també acompanyada
d'una periodista
que d'alguna manera
explicarà
el tema de la immigració
que ja és experta
en el tema
de la immigració
o en el tema
del Marroc
com contextualitzar
totes aquestes pel·lícules
que farem
o bé
d'algunes d'elles
que parlen d'aquesta temàtica
llavors tot
aquesta combinació
de directors
directores
gent experta
professors
i periodistes
ens ajuda a configurar
una proposta
que junt
amb un suplement
que fem
que és
de les companyes
de la directa
que és un encartable
de 16 pàgines
on aquells temes
que voldríem
parlar
d'intel·lació
i metografia
i no ho podem fer
perquè
per exemple
Yemen
és un país
que està en plena guerra civil
la poc
una de les pel·lícules
que tenien
quasi
emparaulades
per producte
del conflicte
bèlic
que és molt intens
no la podrem tindre
però en canvi
intentarem portar
parlar dintre
d'un dels articles
d'una persona experta
ens expliqui
què està passant
i contextualitzar
per tant
tot aquest tema
del metge orient
o del llevant
i de la Mediterrània
es pugui
d'alguna manera
contemplar
amb la visió
àmplia
per exemple
nosaltres portarem
pel·lícules
de pràcticament
tots els països
de la zona sur
del Mediterrani
Marroc
Argèlia
Tunísia
Líbia
que és un país
que està
en conflicte obert
perquè hem aconseguit
una pel·líbia
de Líbia
Egipte
de Líban
del Kurdistan
de Síria
d'Iran
i d'Aràbia Saudita
una de les poques
pel·lícules
d'Aràbia Saudita
també
igual que l'Iban
la podem tindre aquí
que va passar
per Venècia
i la podrem portar
directament cap aquí
per tant
tot aquest ventall
aquesta diversitat
i aquesta
tota la humitat
del món
excepcionalitat
de portar pel·lícules
novistes
jo crec que és el que ens ajuda
a atraure
a tot un públic cinèfil
però també interessat
en la qüestió social
política
i que d'alguna manera
podran veure reflectides
a través de la cinema
unes altres mirades
que ens ofereixen
les directores
i els directors
d'aquests països
Sí, crec que una mica
en definitiva
seria
la tasca que feu
des de Cinevaig
amb aquestes mostres
una mica
una altaveu
sobretot
d'una crítica social
o una situació real
malauradament
sent la que és
que són morts
són immigrants
que no poden arribar
a creuar
perquè
entre altres
comentaves
aquest documental
Barados
Exacte, Barados
que no em sortia
és a dir
el paraigua
sota el qual
presenteu aquestes mostres
en concret
aquesta la Mediterrània
allà
és una mica
una crítica social
actual
és a dir
és el que està passant
tot i que
només ho veiem
a les notícies
a vegades
sembla que només
veient les notícies
ja ha passat
el fet
però
continua passant
i al final
el cinema
és una manera
de deixar constància
que allò
està passant
i segueix passant
tan a prop
com a l'altre costat
de la Mediterrània
Sí, aquí uns quants quilòmetres
i a més
aquesta idea
que és la visió
normalment
la secció oficial
és només
directores o directors
d'aquests països
d'alguna manera
per tant
és una visió
més original
o més propera
i per tant
més treballada
que va dels periodismes
el que fem
és això
des de fora
sí que és veritat
que fem una secció
que diem
des de l'altra riba
que és
pel·lícules
sobre aquesta temàtica
feta sobre el sud
del Mediterrani
però fet per directors
i directores d'aquí
perquè hi ha molta gent
interessada
en el que passa allà
i ho van
i ho reflectegen
i després ens ho expliquen
per tant
ja intentem
complementar
aquesta visió
però clar
el que crec
que és atractiu
és que són
directores
i directors
d'aquells països
i que d'alguna manera
ens ofereixen
la seva visió pròpia
i per tant
diem
que aquesta frescura
o aquesta originalitat
o aquesta contextualitat
i aquesta riquesa
que d'alguna manera
treballen a llarg temps
i com tu deies molt bé
aquesta continuïtat
no és allò
d'haver una cosa
diguem explosiva
que es crida molt l'atenció
però que en canvi
allò és una cosa
de danys
i que d'alguna manera
ens ho manifesten
a través
a vegades
en documentals
una mica més històris
o a vegades
tan rellevants
com la pel·lícula de Llívia
que és un equip
de futbol femení
que intenta sortir
d'aquesta angoixa
i d'aquesta situació
de guerra viva
i que les noies
en aquest cas
ho fan
a través d'un equip
de futbol
en què es veuen
la discussió
de la gravetat
de la situació
del país
però també
de la qüestió
de gènere
que d'alguna manera
com intenta superar-ho
a vegades
amb actituds
molt patriarcals
i per tant
de violència de gènere
molt manifestes
o Aràbia Saudita
que fem una pel·lícula
d'Aràbia Saudita
que ara fa uns mesos
han inaugurat un cine
perquè no hi havia
cap cine
a l'Aràbia Saudita
doncs poder fer
una pel·lícula
d'una directora
que ja va ser
una pel·lícula
que ja ens havia arribat
i vam portar
la mostra
que es deia
La Bicicleta Verde
que havia tingut
un recorregut
jo crec
molt lloable
ara ens podrem
estrenar
aquí a Catalunya
un candidat
perfecto
que també és
de la mateixa
directora
que és
de les poques
produccions
o l'única
producció
que s'ha fet
a Aràbia Saudita
per tant
tot això
és el que d'alguna manera
crec que volem
posar en valor
no tan
evidentment
l'excepcionalitat
de buscar coses
que són molt difícils
de veure
i quasi úniques
però també
pel·lícules tunisianes
que hi ha una producció
molt
molt
molt
intensa
i molt
més àmplia
seleccionar aquelles pel·lícules
que han estat
prèviament seleccionades
a festivals
de molt nivell
i poder-les oferir
al nostre públic
a través d'aquests festivals
que bé
explicaves fa uns minuts
us nutriu
rebeu
sempre i quan es pugui
en funció de la situació política
geogràfica
del país
que deu ser tota una fita
realment aconseguir
aquestes cintes
estan parlant de realitats
la realitat
per exemple
en aquest cas
del Mediterrani
del que succeeix
i una altra realitat
paral·lela
que la vivim bastant aquí
és el fet
que la gent ja
crec que a poc a poc
deixa els llibres
i se'n va
a les tablets
deixa els diaris
i se'n va
al ordinador
i deixa d'anar
una miqueta al cinema
i es connecta
Netflix
HBO
etcètera
de plataformes
Amazon Prime
que també ofereix
plataformes que
sense anar
i pagant una
realment una quantitat
molt ínfima
t'acosten
pel·lícules
deixem-ho així
perquè les que es projecten
i es veuen
en aquest cas
en aquesta mostra
o en alguna de les quatre
que feu
al cine baix
difícilment
es pot trobar
per exemple
en aquestes plataformes
entenc
jo crec que sí
que a vegades
ja estan entrant més
és un procés
però no
no ofereixen
aquest tipus
de pel·lícules
del sud del Mediterrani
o pel·lícules
latinoamericanes
també n'estan oferint
però
clar
nosaltres intentem
les últimes produccions
per dir-ho de manera
per tant
són coses
diem
recents
per tant
juguem
amb aquestes
que hi ha dèiem abans
aquestes dos talleres
grans
que s'han fet
al Festival de Sant Sebastià
sobre com cooperar
entre festivals
també podem gaudir
ho dic des de
des de cine baix
que anem
aquesta
com que és una problemàtica
seriosa
del tema
de la col·laboració
o la competició
entre festivals
nosaltres aquesta vegada
farem una
cooperació
amb tres festivals
de cinema
amb el de Tarifa
que és
pel·lícula africana
amb el festival
d'Asia
en fin festival
de Barcelona
que ens oferirà
on s'aportarà
quatre pel·lícules
d'Iran
i amb el festival
de cinema
de Kurdistan
de Barcelona
que ens portarà
una pel·lícula
i un director
de Kurdistan
per tant
aquesta idea
de cooperar
més que competir
és un
més vertebral
en aquest cas
del projecte
perquè ens permet
tindre pel·lícules
que
gent més especialitzada
que nosaltres
ja les ha seleccionat
que nosaltres
les visionem
que les compartim
a més
i a partir d'aquí
som capaços
de dir bueno
són mereixedores
o són adequades
o adients
per poder-les fer
amb el públic
del Batll i Obregat
per tant
aquesta idea
de
de
de fet
parlàvem
de les plataformes
que és un tema
que molt viu
i que està canviant
que es donaria
per un programa sencer
perquè és un tema
d'una profunditat
i d'una riquesa
ara
hem vist com
Disney ha comprat
Fox
Fox desapareix
l'única oficina
que hi havia
a Barcelona
la tanquen
per tant
hi ha com una concentració
que va més forta
i això és producte
de la
resposta de Disney
davant de Netflix
perquè intenten
i es tenen
la lluita
està pels continguts
no és tant
per la tecnologia
Disney té capacitat
tecnològica
per fer una plataforma
tan potent com Netflix
i ho està fent
però vull dir
qui té els continguts
qui té la capacitat
d'oferir
materials
novedors
és el que
d'alguna manera
pot acabar guanyant
i això és una mica
el que intentem fer
a cine baix
oferir pel·lícules
que no tindran
de moment ni a Netflix
ni tampoc
la tindran
als centres comercials
i això
té un valor diferencial
per dir-ho així
però que
fem allò
que no fan els altres
o intentem fer
o portar
perquè aquests buits
aquesta invisibilitat
de pel·lícula africana
també ens empobreix
i aquesta
seria la nostra voluntat
enriquint-nos
amb les visions
d'aquests productors
d'aquests directors
i directors
de tota aquesta situació
que d'alguna manera
i d'altra
ens acaba afectant
perquè tot el que està passant
al Marroc
a Algèria
a Líbia
ens acaba afectant
pel tema de l'energia
pel tema de la contaminació
pel tema dels migrants
pel tema
de la indignitat
que ens genera
veure aquesta gent
amb aquestes condicions
i que han de fugir
i moren
travessant
aquest pont
de Marblava
que acaba sent
un ataúd
per tant
totes aquestes qüestions
que d'alguna manera
també ens afecten
intentem
mostrar-les
amb les visions
i amb les produccions
dels propis
directores
i directors
d'aquests països
i parlant
des de la vessant
de les expectatives
potser del cine baix
a nivell
públic
és a dir
la gent que ve
tant a les mostres
com habitualment
al cinema
realment
afecten
aquestes plataformes
que ara comentàvem
el fet
de veure menys públic
a les sales
de la cine baix?
nosaltres
curiosament
va haver-hi
un moment
perquè parlem
de la comarca
quan va néixer
l'Esplau
que és un cinema
dels més modents
d'Europa
que està ubicat
a Cornellà
28 sales
i tal
la gent
fa 5 anys
d'això
va dir
això ens treurà
públic
doncs no
no solament
no ens ha tret públic
sinó que
hem anat augmentant
perquè fem aquest tipus
de programació
que és diferenciada
respecte
perquè clar
nosaltres no fem
cinema comercial
que fem
evident farem
ara estrenarem Joker
i estrenarem
hasta siempre
Ijo Mio
que és una producció
xinesa
que tothom
la qualifica
com la pel·lícula
de la dècada
però vull dir
fem cinema europeu
fem òperes de ballet
aquest dilluns
vam fer un ballet
aquest dimarts que ve
farem una òpera en directe
fem
el cinema infantil
en català
per poder promocionar
totes les pel·lícules
que es facin
en aquesta condició
fem la mostra
Educa
fem cinema i educació
que acaben passant
més de 8.000 alumnes
que ho fem
que els alumnes
i els centres de dius
puguin veure cinema
centrat en el tema
dels drets humans
però de produccions
que no siguin
de grans
multinationals
sinó de cinema
a què els alumnes
no estan acostumats
per tant
tota aquesta producció
fem cinema documentat
que és que presentem
una pel·lícula
i un llibre
per tant
tota aquesta diversitat
i aquests 4 festivals
que d'alguna manera
ens fan
enxamplar
tota aquesta diversitat
i això fa
que any
darrere any
anem incrementant
el públic
i incrementant
els socis
per tant
ni les grans
multisales
ens ha tret públic
ni les grans
plataformes
ens ha tret públic
per tant
anem un públic
fidel
que anem creixent
de socis
que anem creixent
de públic
que això fa
que aquest projecte
sigui viable
i sostenible
això sí és veritat
a base
a la participació
el voluntariat
i evidentment
el suport
que en aquest cas
ens dona Europa Cinema
a l'Ajuntament de Sant Feliu
i una entitat
com COP57
que ens ajuda
quan tenim
que fer grans inversions
donant-se crèdit
per poder-les tirar endavant
Per anar acabant
que ens queden ja
els últims minuts
una pregunta
crec que sempre hi ha
preguntes obligatòries
a les entrevistes
de fet al principi
fora de micròfons
et deia
a veure si et faig alguna pregunta
que encara no t'han fet
perquè a vegades
és complicat
una primera
una estrena
una pregunta
que segurament
no has escoltat mai
irònicament
quin futur
veus
pel cine baix
quin futur
veus en general
potser pel cinema local
òbviament
en aquest aspecte
et pertoca
el cine baix
l'antic cinema guinar
però en general
parlant una mica
del cinema local
com ho veus
d'aquí uns anys?
jo crec que
les distribuïdores
i les productores
de cinema
se n'han donat
compte
del gran error
que han fet
de
diem
pensar
que els cinemes
locals
que el cas seria
els cinemes
diem
de ciutat
o de barri
que es deia abans
dèiem que eren
prescindibles
que per la seva
capacitat de negoci
o per la seva
diem
missió de negoci
eren prescindibles
jo crec que ara
se'm donen compte
que tot un sector
de públic
que a vegades
jo faig la broma
sempre
que a vegades
alguns
del nostre públic
diuen
podem vindre
amb sabatilles
i dic home
perquè comencem
que és com
una estància
de casa seva
no cal arribar
aquest estreu
podeu vindre
però podeu
arreglar-vos
i fem
així una mica
de patxoca
però volem dir
aquesta gent
que no té cotxe
o que no té
voluntat
de fer servir
massa cotxe
que no els agraden
els centres comercials
que els agrada
el tema
de la proximitat
tot aquest públic
se l'han perdut
i abans
nosaltres
d'alguna manera
l'estem donant
una alternativa
i per tant
una possibilitat
d'acostar-se
a vegades
ho veus
les quatre senyores
d'una certa edat
que es muden
que venen al cinema
tot això
aquest públic
no anirà
als centres comercials
per tant
el fet que puguin
possibilitat
de veure
òperes
en directe
de la Royal House
és un programa
molt reaixit
que tenim
més de 60
160 persones
en una sala
per veure
una òpera
en directe
el tema
de l'educació
que connecta
els centres educatius
tot això
té un futur
que jo crec
que han despreciat
tant les plataformes
com les grans distribuidores
perquè el cine
té aquesta tradició
i segurament
el tema
les plataformes
ara ho veiem
com una cosa
molt grossa
però està claríssim
Netflix ja ho està fent
que és la més potent
o la més clara
que ja està
comprant sales
als Estats Units
i a Londres
i a Anglaterra
i comença
a arribar a acords
amb sales de cinema
per exemple
a Barcelona
amb Verdi
o a Santiago de Compostela
amb Númex
per alguna manera
oferir les seves pel·lícules
que ofereix
també
amb streaming
o a la seva plataforma
o sigui
com que ells són negociants
i no són espavilats
alguna vegada
saben que
no tota la gent
que li agrada
el cinema
acabarà veient
en plataforma
sinó que els agrada
veure en pantalla gran
també estan obrint
les seves produccions
que els puguin veure
amb el cinema
i sobretot la tecnologia
ara no m'enrotllaré
però vull dir
la tecnologia
està confluint
que el que es pugui veure
al cinema
a casa
ho puguem veure
també en pantalla gran
i quasi en directe
per tant
tot això
fa pensar
que el futur
del cinema
de pantalla gran
que diem tradicional
però diem
pantalla gran
per diferenciar-nos
de la pantalla
mitjana o petita
té un futur
jo que dic
gran
i viu
optimista
una visió optimista
optimista
i si d'alguna manera
les entitats culturals
d'aquest país
o dels diferents països
fessin com a Nerueca
que d'alguna manera
no hi ha municipi
o a França
que consideren
que és una qüestió d'estat
que el cinema francès
es vegi
el cinema francès
a França
té quasi el 50%
de quota de pantalla
cosa que és impensable
al cinema espanyol
aquí
per tant
aquesta idea
que no es tanqués
producte de la renovació digital
i de protegir-los
i tu te'n vas
al primer poble
més petit
com és Prat de Molló
a França
i tenen un cinema
amb totes les condicions
tecnològiques
fan òperes
per tant
aquesta voluntat
també
de com a política
perquè això genera
feines
genera directors
directores
electricistes
catering
i tot això genera
molta riquesa
si això es veu
com aquesta manera
ja seria esplendorós
doncs quedem amb aquesta visió
optimista
i esplendorosa
també
de cara al futur
del cinema
per molts més anys
també de Cinebaix
que vagi sumant anys
i que segueixi rebent
mostres
tantes com públic
segueixi
assistint
al cinema
de Sant Feliu
moltes gràcies
per atendre'ns
gràcies a vosaltres
per venir fins aquí avui
Xavier
un plaer
i ens veiem molt aviat
una abraçada
gràcies
bona tarda
gràcies
ara escoltes
l'àdio d'Esbert
sintonitzes
l'àdio d'Esbert
la ràdio de Sant Just
98.1
El rebost de Càritas
de Sant Just
us porta aquest dissabte
9 de novembre
la recapta d'aliments
per la campanya de Nadal
podeu portar
oli, sardines
foie gras
sobres de sopa
llagum sec
cigrons
i llenties
olives
fruita seca
neules
torrons
polvorons
sucre
productes d'higiene personal
i també podeu portar
productes de neteja
on els podeu portar
doncs aquest dissabte
9 de novembre
des de les 10 del matí
fins la 1 del migdia
el condi del mercat
el capravo petit
el capravo gran
l'arbolari del carrer Raval
i l'arbolari
coses bones
de Salvador Espriu
i també el podeu portar
diumenge
amb el mateix horari
el consum
de Salvador Espriu
el rebost de Càritas
de Sant Just
us porta
aquest cap de setmana
la recapta d'aliments
per la campanya
per la campanya
de Nadal
ara escoltes
l'àdio d'esmerc
sintonitzes
l'àdio d'esmerc
la ràdio de Sant Just
98.1
3 minuts per les 6 de la tarda
feta aquesta entrevista
de la setmana
que ja sabeu
que tindreu també publicada
a l'apartat dels magazins
dins del ràdio
del ràdio
de la ràdio d'esvern
de radiodesvern.com
volia dir
i la podreu recuperar
sempre que vulgueu
per tornar-la a escoltar
espero també
seguir parlant
amb Xavier Bax
amb el president
de Cinebaix
per les properes mostres
de cinema
i també us animo
a que doneu un cop d'ull
també aquesta mostra
de cinema
de la Mediterrània
i del llevant
perquè tenen una programació
bastant excepcional
com deia Xavier Bax
a més comença demà
així que teniu temps
escoltem ara aquesta cançó
Ain't No Mountain High
de Marvin Gaye
juntament amb Tami Terrell
i seguidament
ens veurem a la segona hora
amb aquesta tertúlia de cinema
ja us deia
que avui és una tarda
per a cinèfils
Ain't no mountain high in love
Ain't no valley low in love
Ain't no river wide enough
to keep me from dancing to you, baby
Oh, no, darling
No wind, no rain
Oh, winter cold
Can't stop me, baby
No, no, baby
Cause you are my love
If you're ever in trouble
I'll be there on your double
Just send those for me
Oh, baby
My love is alive
We're down in my heart
Although we're miles apart
If you ever need a help in your hand
I'll be there on your love
I'll be there on the double
Just as fast as I can
And don't you know that there
Ain't no mountain high in love
Ain't no valley low in love
Ain't no river wide enough
Keep me from getting to you, baby
Don't you know that there ain't no mountain high in love
Ain't no valley low in love
Ain't no super wide enough
Ain't no mountain high in love
Ain't no valley low in love
Bona tarda
Us informa Kilian Sabrià
Clara Ponsatí alerta que el rebuig de les autoritats policials britàniques a tramitar l'euroordre de detenció contra ella no és definitiu, Eva Comte
L'exconsellera apunta que de moment queda aturada
Són declaracions en una entrevista que podreu sentir íntegrament al Catalunya Nit a partir de les 9
Això no és que hi hagi hagut un refús per part del jutge
És simplement que jo entenc que això és una parada administrativa a l'espera que el jutge corregeixi els documents que ha enviat
I per tant podria ser que els pogués corregir, no sé
No, jo no el puc donar per...
El meu advocat no el dona per liquidar això, ni molt menys
Després d'analitzar l'euroordre enviada pel Tribunal Suprem Espanyol
La policia britànica la considera desproporcionada
I dona l'oportunitat a la justícia espanyola a aportar més informació