Ara escoltes l'àdio d'Esbert, sintonitzes l'àdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1.
Jolín, Jolín, Jolín, Jolín, I'm begging of you, please don't take my man.
Jolín, Jolín, Jolín, Jolín, Jolín.
Doncs bé, aquesta cançó ens va perfecta per obrir el micròfon i parlar avui amb la Gala Peiré i Diego Ingol.
Bona tarda als dos.
Bona tarda.
Bona tarda, com estàs?
Bona tarda, benvinguts a Ràdio d'Esbert, a la plaça Mireia, al programa, al magazín.
Espero que estigueu bé.
Estic molt bé, molt còmodes.
Així m'agrada.
Abans de res, dir que la Gala i el Diego són dos dels integrants de la companyia Germanes Pico Hueso,
anteriorment Hermanos Pico Hueso,
juntament amb Lluqui Portes i Jaume Miralles,
que avui no són aquí amb nosaltres, però formeu-vos altres quatre aquest grup de Germanes Pico Hueso.
Bé, realment som tres, som la Lluqui, el Diego i jo,
el Jaume és la part tècnica, i ara hi ha un altre noi a la part tècnica.
Ah, d'acord.
O sigui, és com estar en la companyia.
Ara estem fent feina amb el Marc, home,
i estem molt contentes amb aquesta nova adquisició de la companyia.
Pinta bé, sona bé.
Doncs, bé, com deia, avui parlarem amb vosaltres dos, amb la Gala i el Diego,
que van de ser, com deia, dos dels integrants d'aquesta companyia.
actuareu a l'obra que es farà amb dos passis a la planta superior del mercat,
que serà dissabte, 19 d'octubre, dos quarts de vuit i diumenge vint a les set de la tarda.
Un acte que, de fet, està inclòs en aquestes festes de tardor del municipi,
que, a més, aquest any celebren els 50 anys de festes de tardor,
i, a més, plegat està organitzat pel col·lectiu Persona.
De fet, avui no tenim amb nosaltres l'Olga Álvarez,
però des d'aquí també donar-li les gràcies per haver posat en comú
aquestes dues persones amb el programa, també.
Així que una abraçada a l'Olga.
Si us sembla, per començar, hem d'anar al germen de tot això,
a l'inici, a l'embrió de tot aquest projecte.
Tot comença en una residència artística.
I no estem parlant només de l'obra de teatre,
sinó de la prèvia, de l'obra de teatre, d'Expolio.
Va, fer-ne cinc cèntims per a la gent que no sap ni què és una residència artística
o què vol dir això d'Expolio. Vinga, va.
Vale, jo em poso en la residència.
Aquest projecte ha estat creat a base de diferents residències artístiques, de fet.
Nosaltres treballem d'aquesta manera perquè vivim en ciutats diferents.
Aleshores, la nostra metodologia de treball, diguéssim, és ajuntar-nos periòdicament
en períodes molt concrets de temps, en un espai que ens cedeixi alguna entitat
o algunes diferents col·laboradores que tenim, ja sigui, per exemple, la Nau Ivanov ha estat la nostra gran casa d'aquest projecte,
on hem estat dos mesos de residència, però també hi ha hagut diferents entitats de Mallorca i Menorca que han format part del projecte,
que també ens han acollit durant diferents temps.
I una residència artística simplement és un període de temps en què algun espai t'acull i et dona les condicions per crear,
ja sigui un espai d'assaig, ja siguin les condicions tècniques, condicions econòmiques i d'allotjament també.
Aleshores, diferents entitats són les que han anat aportant d'aquesta manera en el projecte
i ens han permès fer la creació, que ha estat d'un any i mig.
I el que ens contaves d'Expolio és que inicialment tot aquest projecte que havia de parlar sobre la por i sobre la desconfiança
vàrem pensar diferents maneres de dur-lo a terme i una que se'ns va córrer va ser generar un joc de cartes
que s'introduís a l'obra de teatre, que es pogués jugar dins l'obra de teatre i articulés diferents escenes.
Aleshores, vàrem pensar que en lloc de fer-ho, diguem, només fictici per l'obra,
vàrem decidir que havíem de fer un joc i vàrem estar mig any creant un joc de cartes
que vàrem completar-lo i funciona i vàrem jugar molt de temps i vàrem fer residències
per acabar de concretar certes cartes que no funcionàvem o coses així
i fàvem com a mostres obertes amb on la gent jugava.
I pareix que aquest joc, encara que després l'obra s'hagi desvinculat una miqueta,
el treurem per aquest Nadal com a regal de Reis i del Pàr Noel per poder promocionar aquesta obra de teatre.
I una de les columna vertebral d'aquest joc, per dir-ho d'una forma,
és temes de corrupció farmacèutica o corrupcions d'altres tipus, no?,
que potser va ser el que us va donar el pas a l'obra.
Bé, realment el que ens va passar va ser que nosaltres parlàvem de la por, no?,
i la por com a eina de control de masses i el poder,
de quina manera utilitza el poder la por per fer moure, al final, no?, la gent.
I el joc ens servia per explicar realment aquesta estructura,
o sigui, nosaltres el joc, el que explica el joc o el que fa palès al joc
és l'estructura del poder i quins actors té, no?
Aleshores això articulava la dramatúrgia de l'espectacle, diguéssim,
i encara, o sigui, va sorgir d'allà, el que passa que ara el joc
ha quedat molt enrere del que és ara mateix l'espectacle,
que potser ja no està tan present, no?,
però igualment no deixa de ser una de les bases.
Una d'aquestes coses que tenen les residències artístiques
i fer feina d'una manera, diguem, entre cometes, precària
per el fet que no és que tinguem dos mesos per crear una obra
amb un sou d'un teatre consolidat que ens brinda aquesta possibilitat,
el que fa és que les obres es dilaten molt en el temps,
els processos de creació es dilaten,
aleshores cada vegada que ens trobem
hem madurat molt les pròpies idees
que per nosaltres eren importants dos mesos abans,
aleshores a poc a poc l'obra va agafant com a capes
i diferents estadis
i nosaltres mateixes vàrem decidir que el joc
era una fase molt embrionària del projecte,
vàrem donar-li altres capes,
vàrem acabar fent un programa de televisió en directe,
amb realització en directe,
aleshores, doncs amb molta pena,
cada una d'aquestes idees que estem a les residències
acaben passant-te a un segon terme i diguem,
bueno, és a dir, hem invertit molt de temps en que això funcioni,
però això ens ha servit per passar a la següent fase
que és el que ara volem ensenyar, no?
I sempre que ens passa ens fa molta pena
però per altra banda és com...
És necessari, no?
És la nostra manera de fer feina és aquesta, sí.
I encara no sé si he comentat el nom de l'obra
però en tot cas estem parlant d'Excalibur
i altres històries d'animals morts
i en aquest cas els animals són els que tenen la veu
per reivindicar, per enfocar en un to potser irònic
o entre cometes còmic de temes
pot ser com la grip aviar en el seu moment
o d'altres, diguéssim, conflictes humans o socials, no?
A més, la Doli, precisament, aquella ovella d'oli clonada
que va durar poc
d'un altre costat la Laika, aquest gos que va ser enviat a l'espai
i que, pobre, tampoc no va durar més enllà del llançament
són els protagonistes d'aquesta obra
i us anava a preguntar
és més fàcil posar en boca d'animals
el que volen dir els humans, de vegades, o les persones?
Va ser una tria
que ens va costar molt de temps
perquè nosaltres no som titellaires, tampoc
ens pareixia com, quasi, quasi, un intrusisme laboral
perquè hi ha molta feina darrere de la creació de titelles
i de la manipulació d'objectes
el que passa és que
a poc a poc ens vam adonar que
el tema que estem tractant era
molt soporífer
vull dir, s'havia transformat en una espècie de teatre documental
on ens havíem informat tant d'aquests temes
que ens feia molta ràbia
i no poden expressar tot això
el que passa és que
que al final poder parlar
en boca d'uns animals
és de qualque manera com trobar uns bufons
uns cerfs que estan liminals de la societat
que el que diguin no li importarà a ningú
però que tot el que diuen pot ser molt important
però que la gent riu quan les veu
i nosaltres podem posar les seves boques
com a un llenguatge molt més agressiu
molt més idiota
molt més absurd
però que realment el que diuen
encara que ens ho prenguem a broma
és el mateix que pensem nosaltres
però
des d'una sàtira a la societat
però mitjançant un escalafó més baix
que el nostre
el que passa és que sembla com una espècie d'obra animalista
perquè parlem que els animals no volen ser assassinats per als humans
però realment és el mateix que
que quan els humans ens queixem
que les coses ens afecten a nosaltres
però no ens hem preocupat
que un centenar i un miler de persones a l'Àfrica
tinguin el mateix problema que nosaltres avui
amb una malaltia que arriba avui
però que fa 10 anys que existeix
i que a ningú li ha importat una merda
perquè no ens afectava directament
només és aquesta sàtira
amb un escalafó més baix
L'empatia seria potser un dels punts clau
d'entendre ja sigui a través d'animals
el que volen dir ells mateixos
però no poden dir
perquè no tenen l'habilitat de parlar
i us anava a comentar també res més
és a dir, res més lluny que la realitat
en representar a través d'animals
comentava la Gala
aquesta estratègia de crear la por
i a través de la por
poder, com dir-ho, controlar les masses
controlar la població
controlar la gent
res més lluny de també el que està passant aquests dies
vull dir, malauradament hem de parlar del que també està passant
i d'alguna manera
i a través de la ironia
o la part més còmica
que sembla que sempre entra d'una manera més fàcil
a tractar temes que són més durs
crec que és una bona manera d'apropar-ho
per això en algun article he llegit
que és exclusiu per un públic adult
però vosaltres ho obriríeu
o podeu deixar obertes les portes
a un públic que no sigui adult
o és difícil pels que són una mica més joves potser
de fet és un públic adult
però públic adult jo diria a partir de 14 anys
curador d'espant
sí, simplement és que
senzillament no volem que ningú s'escandalitzi
vull dir, jo tinc un nou vot de 5 anys que vindrà
aleshores és una decisió personal
la meva germana ja ho ha vist
ja sap el que és
i per tant ella ha decidit que vingui
però és veritat que ho utilitzem un llenguatge
cru
sí, cru i barroer
i llavors, bueno
és això simplement
i que més enllà
i que el contingut també és bastant dens
vull dir, entre algun contingut dens
que un nin no pot com a entendre
perquè hi ha massa informació
que s'escapen moltes paraules que s'escapen
i molta part que és barroera
doncs, a lo millor
és de més aquest el barré
sí, simplement és això
que igual la temàtica doncs no connecta tant
amb un públic més infantil
el que sí que és veritat que
a nivell visual
bueno
exacte
el format
a nivell visual
es presta
a titelles
clar
els nostres primers fan són els nens
que veuen les titelles
i és com
mama, jo vull veure aquesta gallina
però no, clar
ha estat perfecte que diguis
això perquè volia parlar també
d'aquests diferents formats
que integreu dins l'obra
que hi ha molts elements
que ara us anava a preguntar també
si els heu fet i creat vosaltres mateixos
hi ha diferents parts amb dibuixos
no sé si és el que fa un dibuix
també en directe
durant l'obra
no vull fer spòilers
o hi ha diferents maquetes
o elements molt handmade
que es diu avui en dia
tot això suposo que és el que apropa
també a un públic no tant
diguéssim adult
però també ajuda el públic adult
a entendre
no?
o part del que voleu comunicar
a través de la Doli
i de la Laika
fem molta feina així
és veritat que ens acompanya molt
en aquesta proposta
perquè hi havia una espècie
d'interès especial
en fer-ho tot
amb les nostres mans
però realment
no sé si podríem fer feina
d'una altra manera
perquè són molt de fet
les coses així
de fet
tota l'escenografia
totes amb materials
totalment reciclats
les titelles també estan fetes
amb es dir
la Doli
és una ovella
però està fet amb una mopa
de netejar el terra
i al final
totes han fet feina
amb fer-les
tant les titelles
com l'escenografia
i
bé
jo sóc il·lustrador
a part d'actor
però
totes han fet una feinada
perquè això surti
i
crec que
no són ganes
que no ho feia
una altra persona
sinó que
tot surt
tan naturalment
que al final
acaben fent totes
i ja està
sí
per mi
és una cosa
que sí que he rebut
molt del públic
una riquesa
molt gran
aquesta contraposició
entre tota la part
tan tecnològica
que té l'espectacle
que és enorme
i que ens ha portat
moltíssim temps
també
i moltíssima investigació
i tota la part
i molt de mal de cap
també
i tota la part
manufacturada
com es veu
també
que tot està fet
tot
que és ben bé
com que
ho veus
que ho hem fet nosaltres
i que
no estem enganyant
a ningú
aleshores
és veritat
que el públic
ho agraeix molt
això
i penso
que me'l diu
crec que no ho podríem
fer d'una altra manera
vull dir
ens hi anem trobant
només fem feina
si ens diverteixi
el que fem
i si ho féssim
d'una altra manera
doncs no ens divertiríem tant
la premissa
obligatòria
quasi
us anava a comentar
hi ha un article
del web
segurament el coneixereu
somnisdeteatre.com
en el qual vam treure una frase
que diu
parlant de l'obra d'Excalibur
diu
Excalibur té moments magnífics
personatges inoblidables
i encerts indiscutibles
que com ho veieu
aquesta crítica
crec que bastant constructiva
o molt positiva
no sé si l'ho he llegit
això
és un paràgraf
d'un article
una mica més llarg
però vam extreure
just aquesta frase
moments magnífics
personatges inoblidables
i encerts indiscutibles
esteu d'acord
amb aquestes tres sentències?
home jo crec que
parlant de sentències
sí
sentenciem molt
a l'espectacle
tot i que no és
a la nostra voluntat mai
però és veritat
que
d'alguna manera
nosaltres deixem anar
moltes possibilitats
alternatives
sobre les coses
i per tant
com que ja ho plantegem
com a possibilitats
alternatives
que estem mostrant
sí que allà
no nosaltres
sinó els animals
sentencien
moltes coses
i és veritat
que
el públic
al final
surt molt així
surt dient
ostres
m'he rigut moltíssim
tothom sempre
s'ho passa molt bé
però
me'n vaig a casa
pensant molt
en tot el que heu dit
i que al final
nosaltres no hem dit res
sí
bé
jugant molt a pensar
i els tres espectacles
i els tres espectacles
així com a
contundents
que diria que tenim
a part de
de diverses coses
més petites
però
els tres espectacles
previs
perdona
els dos espectacles
previs
amb aquest
el tercer
ens donem compte
que són molt contradictoris
nosaltres mateixes
som molt contradictòries
amb les nostres idees
i cadascú fa el que pensa
però
tenim coses
que contradiuen
no
és a dir
podem estar en contra
del treball
de l'explotació infantil
però anem amb un mòbil
que té una bateria d'elit
i que sabem que hi ha nens
que moren per això
aleshores
les coses que defenem
els espectacles
que
que
que
que desitgem que la gent
entengui
no
intentem no dir
nosaltres
pensàvem això
i
i ho feim
a ciència cierta
del qual com ho pensàvem
sinó que
deixem aquesta possibilitat
oberta
que a lo millor
això no ho havies pensat
però
ni tan sols
d'em si nosaltres
ho pensàvem
en aquest cas
tenim la sortada
que com que tenim
unes titelles
que són uns animals
l'ovella d'oli
o un gos
no
diuen aberracions
molt heavies
molt contundents
però que
és com
bueno
es diu a ditell
però no és que
no és que jo ho hagi de pensar
darrere
de fet
jo dic
frases amb ditelles
que jo no les penso
sinó que les pensen elles
i
i que contradiuen
moltes coses
que jo pens
però
però
era la manera
de poder
donar
totes aquestes
variables
i que la gent
entengui el que vulgui
i que
perquè no es pensin
que nosaltres
els estem intentant
adoctrinar
perquè és com
nosaltres fem el que necessitem
i tu escolta
el que necessites
escoltar
jo
llibertat de pensament
avui en dia
que també la paraula
adoctrinar
o adoctrinament
fa por
a vegades pronunciar-la
perquè no saps si
bé
i opinar
però és que també fa por
si opines
potser
tant que en saps
sí
és una por generalitzada
precisament
el que veurem
entre línies
amb aquest Excalibur
a part
heu rodat
bastant
la Gala comentava també
que havíeu estat
a la nau Bòstic
no
la nau Ivanov
ah Ivanov
però
a la Bòstic
ah d'acord
a la Bòstic
perquè hem estat
amb un altre espectacle
no amb Excalibur
no
heu estat també
a la Fira de Tàrrega
i per l'accent del Diego
a les Illes Balears
també hi hem estat
i ara per primera vegada
a Sant Just
que us espereu
o quin públic
espereu veure
o no sé si ja sabeu
si teniu moltes entrades
reservades
a través d'Entràpolis
que és la plataforma
per la qual
es poden reservar
que no comprar
perquè són gratuïtes
sí
jo sóc de Sant Just
i he treballat
amb la cultura aquí també
i és molt difícil
el públic de Sant Just
és molt imprevisible
perquè
perquè la cultura
en aquest poble
està bastant
compartimentada
amb diferents
diguéssim
interessos
hi ha la cultura popular
que és molt forta
i aquest Excalibur
i persona
el col·lectiu
potser ens ha marcat més
a una cultura
més contemporània
que es veu menys
al poble
però que té
molt bona resposta
l'hem passat bé
en veure amb Singular
que el públic
va respondre molt bé
aquest tipus de propostes
per tant
tot pot ser
em consta
que queden entrades
encara
bastantes
o sigui
que animo tothom
a venir sempre
i crec que
és una bona oportunitat
també
per veure coses
que és difícil
que arribin a Sant Just
a vegades
ja sigui
per la dificultat
del muntatge tècnic
o pel que sigui
perquè no hi ha
una programació
estable
de teatre
per exemple
està bé
que la gent
també
pugui
a mi em sembla
molt interessant
com a Sant Just
que apropem la cultura
que sortim de Barcelona
que a casa
també podem veure
coses de qualitat
i coses que
potser no arribarien mai
que es potenciïn
també
i encara que jo
no sigui d'aquí
però
entenguant
el comentari
de la gala
pens que
que igualment
és una proposta
arriscada
en quant a
format
perquè no
vull dir
que ens demanen
però
què feis vosaltres
quin tipus de teatre feis
i és com
és molt complicat
explicar-ho
perquè
inclús els referents
que tenim nosaltres
de coses
que ens interessen
tampoc sé
si tenen
un nom
com a
no és pop
o no és punk
o no és rock
és una cosa
intermitja de tot
que mescla tot
i que pens que
a més
anem cap a aquesta direcció
perquè cada vegada
ens interessa menys
focalitzar
sinó
obrir
i fer tot el que ens interessa
de tots els mitjans
que ens interessin
i pens que aquesta obra
en concret
justament
com per la gent
que no està acostumada
és una mescla de tot
i és un
és un programa de televisió
gravat en directe
però també
és un espectacle
de titelles
però també
és totalment còmic
i la gent
riurà moltíssim
però
també és un
és un teatre documental
on informem
d'un munt de coses
que la gent
ignora
sobre
sobre
sobre la història
d'aquest país
i sobre la història
de la resta
en quant a
aquesta espècie
de mobilitzacions
per culpa
de la por
i de la manipulació
dels mitjans
no?
és tantes coses
simultàniament
que
doncs
si qualsevol vol venir
doncs
es divertirà molt
i a més
el dissabte
després del passi
de dos quarts
de nou
feu un col·loqui
en el qual
suposo que us obriu
i us apropeu
al públic
que hagi vingut
per obrir debat
sí
de fet
aquest col·loqui
ens fa molta il·lusió
perquè
ve la
Clara Nervion
que és de Time Out
que també és
Sant Justenca
la Clara Aguilar
que forma part del col·lectiu
Va
que també és Sant Justenca
i la Lali Álvarez
que no és Sant Justenca
però és una creadora
molt potent
que ens agrada molt
amiga
i per tant
ens fa molta il·lusió
parlar una mica
de què passa amb la creació
ara mateix
què és el teatre de creació
quins espais tenim
sobretot
des d'on ens movem
el que deia el Diego
de quina manera
estem desdibuixant molt
tot el que és teatre
i el que proposem
són altres maneres
de fer les coses
i entre elles
a mi m'agrada el col·loqui
perquè
també és una manera
d'apropar-nos al públic
nosaltres fem espectacles
però
és això
nosaltres presentem
un espectacle d'una hora
però el nostre procés
ha durat una nit i mig
aleshores
hi ha moltes coses
que també volem compartir
amb el públic
que també tenim ganes
de
que puguin assaborir
d'alguna manera
o conèixer
d'on a conèixer
i llavors allà
crec que és un
bueno
crec que serà un debat
molt interessant
i a més després de
són 75 minuts
aproximadament
l'obra
més o menys
o menys
65
una oreta
us falta temps
per voler explicar més coses
us faltaria temps
o esteu bé
ja amb el temps
que ho faré
està
va ser tan contundent
trobar aquests temes
i parlar-ne'n'hi
i parlar-ne'n'hi
que no
que és una
com una píndola
molt clara
de totes aquestes malalties
i del procés
que han seguit
sí
estem contentes
millor
poc temps
i concentrat
que no pas
diluït
i amb més espai
de fet
inclús
en qualsevol moment
perquè
tota l'obra
té un ritme
molt frenètic
hi ha alguna escena
que
tenim la necessitat
que vagi
una miqueta
més lenta
i la gent
quan surt
diu
ostres
aquest moment
se m'ha fet
una mica llarg
perquè
hi ha una escena
que ha durat
tres minuts i mig
en lloc d'un
i és com
bueno
és de nostre guagos
que hi havia
més informació
que donar-te
només és això
sí
doncs
si volíeu afegir
o fer una petita crida
per a aquells
que es vulguin apropar
o que també
us volin conèixer
d'alguna manera
a través ja sigui
del col·lectiu personal
o a través
de la companyia
de Germanes Picouesso
bé
jo
simplement
animar tothom
que vingui
perquè
de veritat
trobo que
que a part
no és perquè sigui
la meva companyia
evidentment
però
trobo que val la pena
trobo que
el feedback
que hem tingut
al públic
ha sigut
excel·lent
i a la gent
li agrada molt
la gent s'ho passa molt bé
per tant
per això
també
perquè
és important
que recolzem la cultura
sempre
tenim l'oportunitat
de veure Excalibur
amb entrades gratuïtes
al poble
aleshores
trobo que
recolzar aquest tipus
de propostes
també
llança missatges polítics
i crec que ara mateix
la política es fa
des de tot arreu
i també des d'aquí
i trobo que
la cultura
i el teatre
i més concretament
el teatre
que nosaltres fem
és un espai
de
de
de pensament
d'obertura
de compartir
i per tant
crec que
de resistència
també d'alguna manera
i
hi ha moments
en què és important
recolzar aquestes coses
així que si no teniu res a fer
el cap a setmana
o
voleu fer alguna cosa guai
veniu a veure Excalibur
és una obra molt còmica
que farà que riem
aquests dies
que ens
ens està costant
una miqueta
i
i que no riem
però per coses
que no s'importen
perquè realment
ens cagarem
en el govern
que tenim
el que passa
són dies una mica
complicats
és a dir
que hi ha gent
que potser
posa al davant
el fet d'anar
a alguna manifestació
o a mobilitzar-se
anar
a veure una obra
o anar
a veure un concert
o el que tinguin planejat
perquè n'hi ha molts
que i de fet
ja s'han
cancel·lat
no?
Sí
de fet nosaltres
vam tenir
un fort davet
aquesta setmana
perquè també
dubtàvem
de què havíem de fer
finalment
parlant amb
totes les persones
implicades
diguéssim
vam arribar
a la conclusió
que al final
com que l'obra
no es fa el divendres
que és el dia de la vaga
la cultura
no deixa de ser
un espai de resistència
per tant
també és la nostra feina
també
hem d'intentar
mantenir aquests espais
que no ens traiguin
tampoc això
perquè al final
sempre acabem
com
vingant els mateixos
i l'obra
parla exactament
de tot això
vull dir
com que
deixar de fer
una obra
que informa
d'un munt de coses
de les que ens estem queixant
ens pareixia
gairebé
com que
farem
farem més fent-la
que
deixant de fer
una cosa
que parla de tot això
per queixar-nos
que és com
no no
ens queixem des de dins
no des de
no des de la plaça
aquest
aquest petit temps
després
ens trobem al carrer
doncs
des d'aquí
saludar
a la Doli
i a la Laika
de fet simpatitzant
perquè són presentadores
d'un magazín també
tot i que televisiu
no?
en aquest cas
no seria de ràdio
molts èxits
us agitzo molts èxits
amb l'obra
i tots els projectes
futurs
que vagin
vinguent
que vagi molt bé
aquests passis
que fareu
aquest cap de setmana
i tots els següents
que presenteu
aquí al poble
o a fora
però sobretot
que es potenciï
també
com deia la Gala
aquí al poble
moltes gràcies
als dos
Diego i Gala
un plaer tenir-vos
aquí a Ràdio d'Esvern
i ens anem veient
amb animals
o sense animals
que vagi molt bé
adeu




please don't take him
even though you care
a Ràdio d'Esvern