Bona tarda, Mireia.
Bona tarda, benvinguda a la misura, benvinguda també al programa de plaça Mireia, teníem també ja ganes de conèixer't, tot i que sigui per telèfon, com sempre dic en època de Covid, doncs bé, no sempre podem conèixer'ns en persona, però...
Sí, no és una llàstima.
Home, sí, però estàs ben a prop, per tant, algun dia segur que passes per aquí.
Sí, oi tant, oi tant, i moltes gràcies per convidar-me.
Home, tu, abans de res, faig una molt breu presentació. Irene, ets d'aquí de Sant Just, ets Sant Justenca, ets escriptora novel, i precisament avui parlarem d'aquesta primera obra,
del primer llibre, que és un recull de contes, per començar, Els desperfectes és el títol d'aquesta obra, de l'altre editorial, que per cert, em declaro molt fan d'aquesta editorial,
tant pels continguts com per...
Que bé.
Sí, sí, per com escollen els i les escriptores, escriptors, i també les portades, que també en parlarem, perquè també forma per una Sant Justenca de la portada,
però per començar, Irene, abans que s'afegeixi a la trucada l'autora, també de la portada, la Gina Hárster,
explica'ns una mica quins són aquests personatges desperfectes que apareixen en aquest llibre, que es diuen els desperfectes, i per què són desperfectes?
Doncs els desperfectes són 21 contes, que això tracten temes com molt diferents, des de la mort, la fe, el final de l'amistat, el final de l'amor, la superstició,
hi ha com molta varietat de temes, però és veritat que tots comparteixen un punt d'humor negre,
i potser alguns plantejaments una miqueta absurds, també una miqueta de ganes d'experimentar amb la idea del conte,
i el que dius dels desperfectes, el títol és perquè em feia com gràcia el contrast que hi ha entre la idea del desperfecte,
que és com, no?, s'ha pas rescat el moble, com una cosa com molt poc greu,
i les tragèdies que els hi passen als personatges, que són gent que els hi passa coses bèsties i que no saben gaire com reaccionar,
reaccionant de maneres com poc habituals o com una miqueta absurdes, no sé, m'interessava com una miqueta aquest contrast.
I estan inspirats, o t'has inspirat en persones reals per crear aquests personatges no perfectes o desperfectes,
o són pura imaginació?
Bé, jo crec que tothom, en general tothom, tothom fa el que pot, però no m'he basat en ningú concret, la veritat,
els contes no són d'autoficció, vull dir que al final suposo que sí que tot el que vas veient o tu mateix, el que et passa,
tot influencia, però en aquest cas els contes no és allò que diguis el meu alter ego ni cap cosa així,
són situacions bastant imaginàries i amb un puntet de fantasia, de fet, vull dir, intentant marxar una mica del realisme.
I què et va dur escriure aquests contes? D'on sorgeix aquesta idea a la llavor d'aquesta primera obra,
d'aquest primer llibre, que deu fer una il·lusió tremenda també tenir-lo entre les mans?
Sí, em fa una il·lusió molt tremenda, molt tremenda. I, bueno, la veritat és que escriure he anat escrivint sempre
i és veritat que l'últim any i mig he tingut més temps i vaig anar fent allò, bueno, portava com uns quants contes,
veia com que de cop i volta doncs m'hi podia posar una miqueta més i quan s'estava costant el premi vaig dir, va, vaig a intentar-ho.
I després també quan vaig començar a veure que els contes tenien com aquest punt de textura en comú,
vull dir que, bueno, vaig veure que podia tenir una unitat i vaig decidir provar, aviam si hi havia sort.
Has comentat el premi, entenc que t'està referint al documenta, al premi i documenta 2020.
Sí, que l'hem guanyat, de fet, és execo, l'hem guanyat amb una altra noia que es diu Leia Vinyes,
que ella ha fet una novel·la que es diu Les Closques.
És a dir, primera obra publicada, primer llibre, aquest recull de contes i ja vas amb un premi,
és com una manera perfecta de presentar-te al públic.
Sí, sí, no, no, per mi, o sigui, és un honor absolut haver-lo guanyat
i a més és un premi que segueixo des de sempre i que té molt bona projecció
i, bueno, el que deies, l'altre és una editorial meravellosa i et dona com molta visibilitat,
vull dir que estic encantada.
També una miqueta espantada, però sobretot encantada.
Espantada de què? Per cert, Irene, estem trucant a la Gina.
Bon dia.
Mira-la, aquí la tenim. Perdoneu, que això va una mica així.
Hola, Irene, quanta temps.
Hola, Gina. Tenim també la Gina Hárster, també de Sant Justenca,
i com deia a l'inici, ella és la que ha creat la portada d'aquests desperfectes.
Gina, explica'ns una miqueta d'on t'ha sorgit la idea d'aquests personatges
que ja ens comencen a sonar una mica familiars aquí a Sant Just perquè hem vist altres pintures,
altres obres teves i la teva petjada, el teu ADN és bastant reconeixible.
Sí, estic, estic, estic de moda, Sant Just.
Estàs en faies, estàs en faies.
No, la Irene em va...
Ella em va trucar amb una idea una mica ja clara que volia aquests personatges,
perquè li agradava molt,
i llavors va ser molt fàcil, a partir de llegir-me les històries,
que, bueno, els personatges també són una mica així...
Bueno, jo li dic malparits, però no sabria com definir-los,
i encara estava molt bé, estava molt bé el tipus de personatge amb el tipus d'història.
Clar, jo la Gina la seguia com de feia temps,
i veia com que feia aquests personatges en formes rares,
i així com una miqueta com...
Gents perfectes, no?, precisament.
Exacte, era molt l'objectiu,
i llavors, bueno, el que deies, Gina,
que li vaig posar uns quants contes...
Es va llegir en primícia.
Exactament, i ja està.
És a dir, vau ser vosaltres dues que directament us vau posar en contacte,
i vau treballar juntes la idea de la portada,
va ser una unió buscada i trobada alhora.
Sí, és a dir, a mi l'Eugènia Brogi, l'editora,
em va dir com si tens idees d'il·lustradors que et puguin agradar,
digue-m'ho.
I llavors vaig pensar en la Gina,
i li vaig ensenyar unes quantes il·lustracions i tal,
i em va dir com endavant.
I llavors, sí, a partir d'aquí va ser com anar fent...
Vam quedar un dia les dues,
i vam mirar com diverses opcions que havia pensat la Gina,
i vam anar fent, no, Gina?
Tu com ho veus?
Sí, així, exactament.
Sí, sí, va ser fàcil.
Vull dir, la Irene era fàcil treballar amb ella.
Vull dir, és una persona fàcil, sí,
vull dir, li agradava tot, saps?
És que està molt bé, ha quedat preciós a la coberta.
Ha quedat molt bonica,
i per dintre també és molt bonic el llibre.
Sí, estem contentes.
Sí, sí, jo el vaig veure ahir per primer cop,
i molt contenta, molt contenta.
Perquè és la primera portada,
sí que has fet altres, potser exposicions, no, Gina,
o en altres llocs també t'han pogut veure,
hi ha botigues de Barcelona,
si no vaig mal encaminada,
que també venen les teves impressions,
els teus prins, no?
Correcte, sí, sí.
Però és la primera portada que fas.
És la primera portada,
i serà la segona,
perquè també estic fent-la d'en castellà.
Ah, la Gina fa l'anunci oficial
de la traducció del castellà.
Tenim aquí el despoigret perfecte,
gràcies, Gina, per donar-vos la primícia.
No, home, no et preocupis.
Llavors, los desperfectos,
que entenc que es dirà, no?,
directament així.
Sí.
Serà una altra portada,
que també faràs tu, Gina,
però diferent.
Sí, sí, sí.
També molt divertida.
Jo crec que les dues són molt divertides,
molt diferents, però...
Són molt diferents.
Sí, són molt diferents.
Sí, sí, és a dir,
les dues tenen molt clarament
la teva petjada
i el teu estil,
però realment sí que són bastant diferents.
Sí.
Sí, sí.
Curiós, no?
Llavors, seu guai.
Curiós, no?
Bueno, sí.
Que siguin, no sé...
També ells tenien,
els de l'editora,
tenien una idea molt concreta,
també una mica del que buscaven.
Sí.
I, saps,
i llavors ells volien tirar
més cap a una altra banda
bastant similar.
No, bé,
tampoc s'allunya molt, eh?
Però...
Però, bueno,
molt contenta.
Jo amb la Irene encantada.
Si treu un altre llibre
que em truqui.
I a mi també.
No feu mai així
fem l'entrevista tres,
un altre cop.
Així que perfecte.
Doncs, Gina,
gràcies per atendre'ns
aquests minutets,
ni que siguin
que t'hem robat.
Seguim parlant,
seguim xerrant
amb la Irene.
Que vagi molt bé
aquestes obres.
Gràcies, Gina.
Adéu, Irene.
Adéu, Mireia, adéu.
Adéu, adéu.
Irene,
seguim xerrant
amb tu
d'aquesta obra.
Hem conegut una miqueta més
a través de la portada,
que sempre està bé
entendre, no?,
aquí i al darrere
d'aquesta obra.
Com dèieu,
una fusió
gairebé natural, no?
Tot i que l'editora
et va potser
posar una mica
en situació amb ella,
però sembla que va fer
un tàndem perfecte
amb la Gina Harster.
Bueno, no,
va ser ideal
perquè jo, a part,
no sabia
que era una cosa
que pogués fer
el tema de...
Tampoc sabia
com funcionaven
aquestes coses
i no sabia
que tenia
com un punt de marge
per poder decidir
el tema de la coberta
i em fa una il·lusió
com molt sincera
perquè,
perquè sí,
trobo que és molt guai
que l'hagi pogut fer ella,
que les dues,
doncs, no sé.
Sí,
sí,
i que estem com mig,
com...
Bueno,
ara la gent està a tope,
però no sé,
que...
Que fau emergents, no?
Sí,
i que puguem
com fer això juntes
em sembla molt bonic,
la veritat.
Perquè, clar,
el procés d'escriure un llibre,
clar,
que comentaves,
has tingut un any
i alguna cosa,
igual que molta gent,
que han tingut molt de temps
per pensar i fer moltes coses,
clar,
el primer llibre,
no sé,
potser tens algun tipus
de persona,
o persones,
o qui sigui,
que potser ja estan
en el món editorial,
però, clar,
una persona de zero
escriure i publicar un llibre,
què tan difícil és
portar-ho a terme,
és a dir,
tangibilitzar-ho directament,
trobar l'editor,
trobar l'editorial,
és a dir,
tot el procés,
com ha estat?
Fàcil,
ràpid,
difícil,
com...
Clar,
al final el tema del premi
facilita bastant les coses
perquè tens un termini
i llavors pots dir com,
no,
proves,
vull dir que no hi ha la cosa
d'haver d'enviar el manuscrit
a un editor
i haver de preguntar com,
no,
haver de buscar l'editorial,
vull dir que crec que...
Primer passes pel premi
i després passes per la publicació,
no?
Clar,
és a dir,
tu et presentes el premi
i llavors si guanyes
comença tota la maquinària
i durant el que seria
com l'època d'escriure,
sí que vaig tenir molta sort
perquè,
a part que tenia,
doncs,
gent propera
que em podia anar
ajudant una mica,
sí que és veritat
que vaig estar convivint
amb dues amigues
que em van ajudar molt,
que són molt bones lectores
i que realment
sí,
els estic molt agraïda
perquè em van anar
acompanyant molt bé
i sí,
això va ser un lujo.
Havia llegit en algun lloc
ara que deies
que has tingut amigues,
lectores que t'han ajudat molt,
que de forma natural
t'ha vingut,
no?,
la inspiració
o la bolla
d'escriure,
no?,
i que has passat
una mica de l'alegria
de llegir
a l'alegria d'escriure,
també.
Sí,
és a dir,
bueno,
clar,
hi ha com tota,
bueno,
no,
sí,
sí,
sí,
de fet sí,
és a dir,
jo m'ho passo bastant bé
escrivint
i després,
és a dir,
sí que en algun moment,
doncs,
no?,
doncs buscar el rigor,
que la cosa sigui com coherent,
que vull dir,
que clar que hi ha com moments
de,
no de patir,
però d'haver-te de posar
com més sèrio,
però com,
la idea del joc
m'agrada molt
i m'agrada molt
en referència a escriure,
és a dir,
això,
el tema del conte,
per exemple,
que poder jugar una miqueta
amb què és un conte,
què no ho és,
buscar els límits,
tal,
jo amb això m'ho passo bé.
He llegit també
que hi ha alguns contes
que,
en certa manera,
no estan acabats
o queden una mica,
una mica oberts.
o com ho fas?
Sí,
clar,
hi ha alguns contes,
bueno,
els contes són com,
són molt curts,
realment,
llavors,
és veritat que,
clar,
n'hi ha alguns
que no plantegen allò,
un inici,
un ús i un desenllaç
com molt,
molt,
molt tancats,
potser són com més,
n'hi ha alguns que jo crec
que són com més
com si fossin vinyetes,
allò,
una escena
concreta
que llavors,
doncs,
el lector
en pot treure
una cosa o altra,
no?,
però que potser
no són com
contes com això,
de 15 pàgines
molt elaborats
amb un final tancat,
són potser com més situacions,
escenes.
Són com micro,
microsèries,
micro,
no?,
o petits,
no?
Sí,
com si fossin,
sí,
com si fossin,
sí,
com escenes concretes,
allò,
potser com la novel·la
és com més
com un gènere
en què et pots esplejar
tranquil·lament,
no?,
i com aprofundir
en els personatges
i aprofundir
en tot el que està passant
i l'altre dia
no sé qui va dir
que em va semblar
molt interessant
però no me'n recordo
qui ho va dir,
vull dir que fatal,
però que deia
que el conte
és més d'escena
i la novel·la
és més de personatge
i és veritat
que,
bueno,
que has de condensar
molt per fer un conte
i llavors
doncs potser
hi ha coses
que no queden tancades
o que queden
més a l'aire
i...
però,
però,
bueno,
també crec que
deixa més oberta
la...
la imaginació
deixa més oberta
la...
sí,
la interpretació
cadascú potser
doncs
li aboca una cosa diferent
o...
no ho sé,
aviam,
aviam com va.
Alguna crítica,
diguéssim,
narrativa,
no?
Deia que la...
o crítiques literàries,
més aviat,
deia que la...
o havia llegit,
no?,
que la veu narrativa
que hi ha al darrere
d'aquesta obra,
per tant,
tu mateixa que ho escrius,
no?,
és molt segura
i molt ambiciosa
o que es denota segura
i ambiciosa amb poder,
és a dir,
segura,
no?,
així,
molt empenta,
perquè suposo que així
també ets tu,
Irene.
doncs,
no ho sé,
la veritat,
però això,
això,
no,
això ho ha dit el jurat,
això ho ha dit el jurat
i vaig estar com molt contenta
que ho diguessin
perquè jo la veritat
és que no havia...
és a dir,
no pensava com que fos...
tampoc pensava que fos insegura,
eh,
sincerament,
però em va com sorprendre
que ressaltessin això.
Sí,
no ho sé,
aviam com...
bueno,
també parlaven
d'esquerositat
i negró.
No ho sé.
És cert això
o no tant?
No,
sí que és cert,
hi ha molt d'humor negre
als contes,
és a dir,
tracten com...
com...
això,
temes potser una mica...
una miqueta negres,
bueno,
la mort,
com...
els finals de les coses,
vull dir que sí que n'hi ha
que troquen temes
una miqueta d'orillos
i com a to,
el que m'ha funcionat millor
era l'humor negre.
i llavors potser sí que hi ha
aquest punt de desparpajo,
que potser és la seguretat
que ells hi veien.
A més,
diguéssim,
una llibertat no controlada
com un...
deixar-se anar,
potser.
Sí,
potser sí.
Sí,
sí,
sí.
Irene,
volia parlar també
d'un altre punt
abans d'acabar,
que ens queden uns últims minutets.
La revista Branca,
Branca.cat,
per si algú vol anar a mirar,
ets una de les...
crec que he llegit
que ets una de les que forma part
del nucli d'1,
és a dir,
una de les fundadores,
entenc,
d'aquesta revista.
Històries i vinyetes,
què és aquesta Branca?
És una revista de ficció
que fem amb la Julià Bacardit
i la Irene Selvagi,
som les tres editores
i res,
és una revista
que vam crear
farà com tres anys
i ara anem pel quart número
i funciona per convocatòria oberta,
llavors nosaltres diem un tema
i la gent s'hi presenta
i s'hi pot presentar
com tot el que sigui
dins del ram de la ficció,
és a dir,
des de contes,
poemes,
guions,
il·lustracions,
còmics,
és a dir,
ficció tan literària
com gràfica
i llavors a cada número
tenim un jurat
que escull les obres
que consideren millors
i llavors
doncs publiquem
la revista en paper
fins que el llibre té,
jo crec.
Sí?
Doncs bé,
és un bon lloc
per anar a treure el cap
i donar-li una ullada, no?
De fet,
precisament avui,
avui que és 15 de març,
s'acaba el termini, no?,
perquè aquesta convocatòria
que crec que aquest
aquest pròxim número
anirà,
a veure si ho llegeixo bé,
un mite fundacional
del planeta Mart.
Sí,
això és...
Quina temàtica, eh?
Quina cosa més natural,
com va sorgit això també?
Quin tema?
Això sorgeix
que hem fet una col·laboració
amb el CCCB,
amb el...
Sí,
i ells tenen un festival
de literatura
que es diu Cosmòpolis
i ens van proposar
d'aquest any
ens van proposar
de fer alguna cosa junts
i els temes
eren limitats
i llavors,
bueno,
un dels temes possibles
era Mart
i llavors vam optar
per fer-ho sobre Mart
i sobre una possible
societat humana
que es muda
al planeta Mart.
Llavors,
bueno,
és una branca
com a especial
perquè normalment
totes les...
totes funcionen
per convocatòria oberta
i en aquest cas
hem fet un encàrrec
a set escriptors
i hem obert
convocatòria
només per un text.
Vull dir que és com
una mica diferent
de les branques normals
i ara,
però,
bueno,
ara el maig
sortirà la branca normal
que tracta
sobre mala literatura
i això és art
i després
sortirà la marciana.
És un any
una miqueta...
La marciana, eh?
Sí,
anava a dir
una mica com l'any
o com aquest any anterior
i el que també
seguim en aquest 2021,
no?
Tot molt marciano.
Tot molt estrany,
tot molt estrany.
Però molt real també alhora,
per tant no és una pel·lícula això.
No és cap pel·lícula,
no és cap pel·lícula,
no, no.
Exacte,
tampoc és una pel·lícula
que hagi publicat aquest llibre
Irene,
amb això anem acabant
avui, com deia,
els desperfectes
de l'altre editorial,
si algú que encara
no coneix aquesta editorial,
de debò que us animo
a que investigueu
la teva obra,
òbviament,
i tot el ventall
que tenen,
perquè és una editorial
que realment
cuida tots els detalls,
també passant per la portada
que hem tingut també
el plaer de tenir per aquí
la Gina Hàrster,
tot i que sigui
per telèfon,
però crec que ha quedat
prou bé, Irene,
estic força contenta
d'haver pogut
tenir-vos a les dues
per telèfon.
Sí, moltíssimes gràcies.
El dia 10 ha sortit
el llibre,
no?
Cert?
Sí, sí, sí.
Ara ja està el món.
Ara ja podem dir-ho
en veu alta.
Doncs Irene,
gràcies per aquesta
entrevista avui,
m'ha encantat conèixer-te a tu
i també saber
una mica
el punt creatiu
de la Gina
amb aquesta portada
que ens ha fet
aquest espòglic genial
de la portada
en castellà també,
m'ha encantat això.
Sí, sí.
I de la presentació també
que ara potser,
no sé si es pot dir així,
però en principi
presentarem el llibre
el dia 19 de març,
que el llibre té.
Ah, doncs mira,
perfecte,
perquè també és
d'aquest dijous,
de fet.
No, divendres no és?
15, 16 i 7?
Bueno, és que sóc fatal jo.
No, és divendres,
és divendres, sí.
Doncs va,
digue'ns a quina hora
a quina hora ho fareu.
És que no ho sé,
no ho sé encara.
Segurament serà el vespre,
no?
O migdia, tarda, no?
Però suposo que serà el vespre,
sí, sí, sí, sí.
I ens informarem,
per dir-ho també
a través dels canals informatius
de Ràdio d'Esvern.
Així que, Irene,
a veure si també ens coneixem
aquest divendres en persona
i així acabem de posar-nos
cares a les nostres
ànimes desperfectes.
Irene, gràcies per atendre'ns,
com deia, un plaer.
Perfecte.
M'agrada aquesta alegria
que també contagis,
que vagi tot molt bé
i quan hi hagi aquesta segona obra,
llibre, contes, el que sigui,
encantats, encantades
de tenir-te per aquí
pel programa
i a gaudir d'aquest primer llibre
que tens entre amants.
Moltíssimes gràcies.
Oh, i tant, oh, i tant.
Que vagi molt bé.
Que vagi molt bé.
Encantada, Mireia.
Adéu.


M'agrada.
M'agrada.
M'agrada.
Fins demà!