Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen 7 minuts de les 11 del matí.
Avui hi ha convocada una vaga unitària del sector públic.
Això inclou a personal d'ensenyament, sanitat i de l'administració pública.
El ple municipal d'aquest mes, que celebrarà avui a les 7 de la tarda,
tindrà entre les seves votacions més destacades
l'aprovació del pressupost general de l'Ajuntament.
El 30 de novembre és el Dia Internacional de la Ciutat Educadora
i Sant Just ho celebrarà amb activitats divendres a la tarda i dissabte al matí.
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona!
No!
Això és el Justa a la Fusta!
I ara és la segona hora del programa d'avui, dijous 29 de novembre del 2018.
Tenim la gent d'Acció Solidària i Logística aquí a l'estudi de ràdio.
Concretament tenim Dama i la Laia Mons, que...
No!
Mira!
T'obro el micro!
Ets la...
Soc la Marta Ventura...
La Marta Ventura m'he confós oi?
La Laia és...
És la nostra responsable de comunicació.
M'he equivocat. No passa res.
Avui dijous a la tarda hi ha una xerrada a la vagoneta, a dos quarts de vuit.
Expliqueu-nos de què anirà la xerrada, sobre què tractes.
Sabem que tracta sobre un projecte del Senegal,
però concretament què ens explicareu, un adelantament.
La xerrada d'aquesta tarda, a dos quarts de vuit, a la vagoneta,
comptarà amb la presència del nostre company al Senegal,
que és la dama, que, aprofitant que ha vingut uns dies de visita,
ens explicarà amb tot detall com ha estat evolucionant el projecte,
des que ha començat, en quin punt es troba,
com responen les dones agricultores, en aquest cas,
que d'això tracta el projecte, ell us ho explicarà després.
I tothom que pugui venir podrà conèixer l'ONG
i com treballem, en aquest cas, al Senegal.
Perquè l'organització, Acció Solidària i Logística,
quants... Esteu aquí ubicats a la plaça de la Pau, de Sant Jus, veritat?
Sí, a l'edifici de la vagoneta.
Sí. Quants anys porteu en Acció i en quins països normalment feu projectes?
Doncs, Acció Solidària i Logística es va fundar l'any 99,
arrel del pas de l'huracà mig, a Honduras,
per un grup de bombers de Barcelona,
que van decidir que la seva experiència i la seva avalia
podien servir per ajudar en casos d'emergència.
Es van desplaçar cap allà, van estar col·laborant,
i arrel d'aquesta primera intervenció van fundar l'ONG.
Actualment tenim dues branques d'actuació molt definides.
Els projectes de cooperació i desenvolupament, que són més llargs,
i els projectes d'emergència, en casos de catàstrofes,
terratrèmols, inundacions...
I per això tenim un equip,
que és l'Equip de Rescat en Emergències de Catalunya,
que és un projecte propi d'Acció Solidària,
que està format sobretot per bombers i personal sanitari,
i es desplaça en aquests països quan ha calgut,
per fer un cop de mà en situacions d'emergència
i d'ajuda humanitària.
I quants socis teniu o heu experimentat un creixement
o un interès de la gent a formar part de l'organització?
Doncs sí, sobretot arrel de la crisi de la Mediterrània l'any 2016.
Vam estar intervenint a Grècia amb el nostre equip EREC,
que et comentava,
i això ens va suposar un augment de la visibilitat
de la nostra tasca i d'un augment dels socis.
Actualment tenim uns 320 socis,
dels quals la meitat formen part d'aquest equip EREC
i són personal voluntari disposat a col·laborar amb l'ONG
i a poder ser desplaçat en cas d'emergències.
I d'altra banda, a la branca de cooperació i desenvolupament
també tenim projectes a Honduras i a Senegal i al Nepal.
I en aquest cas treballem amb contraparts locals,
amb població organitzada o amb ajuntaments locals
que ens ajuden a desenvolupar els projectes
que ells mateixos defineixen com a necessitat.
Tu ets l'encarregada d'Acció Solidaritat i Logística aquí a Catalunya.
Sí, soc la tècnica de projectes.
I la dama és el tècnic, diguem, del Senegal, no?
Com la cara visible dels projectes que es fan allà.
Correcte. Sí, la dama és el nostre representant al Senegal.
Adama, parla'ns una mica del projecte que s'està fent ara allà al Senegal.
Bon dia.
Bon dia.
Doncs el projecte que va començar fa uns anys
ara està a la fase d'equipament i de formació i també de producció.
Doncs és un projecte molt maco perquè ha començat fent la identificació
de tots els problemes que tenen unes dones comunitàries d'un poble
que es diu Merina-Bujalabú, que està situat a la zona sud de Senegal,
que és la Casa Mans, i llavors és la regió que està darrere de la Gàmbia,
diguéssim, perquè Gàmbia talla una mica Senegal pel mig.
Llavors, allà a la capital, que és Jiguenchor,
amb uns 16 quilòmetres anant cap a Usui, trencada a mà dreta,
i al poble que es diu Merina-Bujalabú.
Llavors, allà hi ha tres agrupacions de dones
que tenen cada grup un hectàrea de terra
que l'Axió Solidària els va ajudar a tancar
aquests tres perímetres de terra.
I llavors, ara els hi han fet també uns pous
perquè tenien uns problemes d'aigua.
doncs ara tenen uns pous que els permetin tenir aigua suficient
per poder portar els horts.
I després, ara toca la fase de compra de material
que són regadores, pals, caratons,
per poder treballar a la terra.
I en el mateix temps, doncs, han comprat llavors
perquè ja han plantat.
Però falta una bona part que és molt i molt important,
que és la formació d'aquestes dones.
Perquè la majoria dels projectes que passen per allà a Àfrica,
en general, són molt macos al principi,
però com que falta la formació,
quan el projecte es retira,
de seguida, en general,
el projecte s'atura al cap de dos o tres anys.
Per què?
Perquè no tenen la formació necessària
per poder continuar mantinguent totes les instal·lacions que tenen.
quan parlo de les instal·lacions, per exemple,
per saber que si jo guanyo uns 20 euros
de la meva producció,
a dins d'aquests 20 euros,
jo no els hi he de gastar tot.
Perquè si jo els hi he gastat tot,
si s'espaia una aixeta o la placa solar
o la bomba d'aigua,
no hi ha diners per reparar-lo.
I és una cosa que jo he viscut durant molts anys,
que generalment quan ve un projecte comença una cosa
i llavors se retira el projecte al cap de cinc anys,
continua seguint qualsevol cosa
i després, ara, després de dos anys o tres anys,
ja no funciona.
I la formació a les dones,
com es podria fer?
Com alguna persona d'aquí o algú d'allà
especialitzat per formar-les?
O com s'hauria de fer?
Efectivament.
És una formació transversal.
Perquè no només és una formació específica
amb una cosa puntual que t'ho diguin.
Només els hi formo, per exemple, com es planta.
Està molt bé.
Si els hi formen, com es planta, per exemple,
un enciam o una tomàquets
fins al final de la producció,
ho faran bé.
Però després, quan tinguin la producció,
què faran d'aquesta producció?
O si és una producció gran, per exemple.
Necessitant, per exemple,
després de produir aquests tomàquets,
per exemple, quan arriben a fer una tonelada de tomàquets,
saber com els hi puc vendre
o com els hi puc repartir
de la millor manera possible
per treure el màxim rendiment.
I això passa de ser una productora
a ser un empresari.
Llavors, tot això necessita un procés,
perquè la majoria de les dones
són analfabetes
i necessiten una formació
que elles vagin assimilant a poc a poc,
sense escriure,
però sabent, més o menys,
fent una planificació
durant molts anys,
perquè al final,
que elles mateixes sabien
que ara és l'època
per ells hem de fer una cosa,
que d'aquí dos mesos
em donarà això,
que em permetri vendre-ho
en el màxim preu
per tenir uns ingressos suficients
per poder arreglar els problemes
que tinc a casa,
però, a més a més,
poder mantenir
totes les instal·lacions que tinc aquí.
Llavors, seria una continuïtat.
Quan arriben a aquest punt,
ja el projecte es pot retirar
i n'estic segur
que tot irà funcionant
durant molts anys,
encara que, per exemple,
la bomba d'aigua es trenqués,
elles tindran recursos,
per poder reparar-lo
o comprar una altra bomba nova.
I com beneficia això,
o sigui, a part de la producció,
com beneficia això també a les dones?
És un benefici brutal,
genial, diguéssim,
perquè normalment,
amb els pobles,
la gent té molta producció,
diguéssim, d'aquest sentit,
però la producció normalment
és salvatge o natural,
que són les fruites
que hi ha per allà,
però a part d'això,
doncs,
ara,
tothom necessita, per exemple,
llegums,
verdures,
així,
per anar cuinant
per la seva família.
Llavors,
quan elles fan la producció,
els primers beneficiaris
són els familiars,
perquè necessiten, per exemple,
una tomàquet cada dia,
o una pasta naga,
o un bistab,
doncs,
coses que cada dia
tothom ho necessita ja.
Llavors,
en vez d'anar a comprar-ho,
ells ja ho tenen,
això,
per la seva família.
I,
a més a més,
això va amb la nitruïció,
perquè si te falten
totes aquestes coses
durant molt de temps,
doncs,
el teu cos,
bàsicament,
perds vitamines,
proteïnes,
el que sigui.
Llavors,
és el primer benefici.
i el segon
és l'ocupació
de les dones
i també
permetre
a aquestes dones
que generalment
és l'home
que li ha de donar
els diners
i ella necessita,
per exemple,
comprar-se un vestit,
ha de córrer
a darrere del seu home
durant mesos i mesos
i potser
i mai més
no li dona,
doncs permet
a aquestes dones
de poder comprar-se
el que vulguin.
Per exemple,
jo vull comprar-me
un vestit,
me la compro
i jo vull viatjar,
viatjar,
perquè generalment
els homes
controlen molt millor
les dones
ficant-los a les cases
perquè tu has de cuinar,
tu has de fer això,
tu has de fer això
i llavors,
com que la dona
ja no té ingressos
i quan ella necessita,
per exemple,
dir,
mira,
jo vull anar
llegint short,
que només són
10 euros
anar i tornar
o menys,
d'un moment
no tinc diners
i la dona
ha d'esperar
fins que l'home
li ho digui
té els diners
per poder anar
potser a comprar-se
unes sandàlies.
Llavors,
si aquestes dones
tenen aquests ingressos
a partir dels horts,
elles poden fer
les seves vides
tranquil·lament,
sense dependre
de ningú.
Tot això
ho explicaràs
aquesta tarda
a la vagoneta,
no?
Explicareu
com dueu a terme
el projecte
al Senegal
i quines són
les projeccions
de futur.
Nosaltres
des d'aquí,
per exemple,
des de Sant Just
mateix
o des de qualsevol
punt de Catalunya,
com podríem ajudar
que aquest projecte
tiri endavant?
Per exemple,
amb el material
o,
no sé,
proporcionant
algun tipus
de llavors
o...
Sí, sí,
hi ha mil maneres
de contribuir
amb aquest projecte
perquè ara
el projecte
està a la fase
de buscar
finançament,
buscar subvencions
per poder tirar
endavant
tot aquest programa
del projecte
de formació
i d'equipament
de les dones.
Perquè
són
tres hectàrees
de terra
que les dones
potser avui
a la xerrada
veureu com treballen
les dones
perquè és un treball
bastant difícil
per remenar la terra
de manera manual
i després
preparar les planxes
i anar regant
cada dia.
Llavors,
dins d'aquest projecte
el que demanem
a la gent
que puguin
col·laborar
perquè en general
la gent
pensa que la col·laboració
ha de ser
molts diners.
Normalment,
qui pugui
donar
el que pugui
això
ajudarà sempre
a resultar
aquest tema
perquè
ara
estan
buscant
per exemple
dins del programa
necessitaríem
un tractor
encara que sigui
un tractor
petit
que té
un rotobat
a darrere
per poder
treballar
els
tres hectàrees
de terra
i després
també
hi ha
l'augmentació
de les bases
perquè
ara
tenen els pous
que li treuen
l'aigua
però
a vegades
on hi ha
una base
per arribar
a regar
una planxa
són 50 o 60 metres
de distància
que la dona
ha d'agafar
una regadora
agafar l'aigua
i caminar
60 metres
fins a tornar
si hi ha
un augment
de les bases
al nivell
dels ors
que l'accés
a l'aigua
sigui més proper
a les planxes
doncs
es redueix
el temps
de treball
de les dones
i el desplaçament
per facilitar
la producció
llavors
una contribució
pot ser simbòlica
i a dins
d'aquest programa
hi ha
el Giving Tuesday
que entra
en això
per poder
recaptar
subvencions
ajudes
a tothom
que vulgui
col·laborar
però també
hi ha
la web
de l'acció solidària
on la gent
poden
donar
el que puguin
per exemple
no sé
amb 5 euros
doncs
contribueixes
que tinguin
una pala
o
efectivament
efectivament
perquè normalment
5 euros
ja pots tenir
una eina
agricola
doncs 5 euros
normalment
la gent
si te'n va
de fer un cafè
te'l gastes
i potser
per col·laborar
tu dius
5 euros
és poc
però 5 euros
si són
molta gent
que donen 5 euros
doncs això
ajudaria
a potser
solucionar
el tema
diguéssim
per exemple
d'una base
perquè demà
tu quants anys
fa que estàs
involucrat
en acció solidària?
jo
des del mes
d'abril
des del mes
d'abril
que estic
treballant
com a representant
a nivell senegal
i doncs
la meva implicació
el significat
primer
ser representant
però també
com a tècnic
agricol
llavors
estic
fent
les tasques
d'aquestes
d'acompanyament
de les dones
i
com van contactar
amb tu
o vas ser
com vas trobar
a l'organització?
l'organització
jo la vaig trobar
des d'aquí
perquè jo
jo vivia
aquí a Catalunya
i
i en algun moment
determinat
vaig decidir
de marxar
de tornar
cap a Senegal
per anar
a viure allà
per sempre
llavors
buscava
alguna cosa
alguna coseta
el tipus de
feina
per quan arribi
perquè no estigui
buscant feina allà
i vaig començar
a demanar
per contactes
i així
i
va sorgir
que
buscaven
un representant
per allà
o un coordinador
i
i vaig venir
aquí
a fer
l'entrevista
i
van tenir
sort
sí
i després
abans de marxar
jo
ja
tenia
la feina
d'aquesta
acció
solidària
i
de veritat
m'agrada
m'agrada
molt
i
estic a gust
treballant
allà
amb les dones
i també
col·laborant
amb la Marta
i amb Joan
i
estem
en contacte
i ara
amb la Laia
també
doncs ja ho sabeu
avui
a la tarda
a dos quarts
de vuit
a la vagoneta
podeu anar
per saber
per aprofundir
si teniu preguntes
també
per escoltar
encara més
sobre
el projecte
que té
Acció Solidària
al Senegal
i li podreu fer
a la dama
les preguntes
totes les preguntes
que tingueu
i per resoldre
dubtes
moltes gràcies
als dos
per venir
m'ha estat un plaer
tenir-vos
i una sort
aquí al programa
del Just a la Fusta
i que vagi
tot molt bé
aquesta tarda
moltes gràcies
a vosaltres
moltes gràcies
a vosaltres
adeu
adeu
bon dia
merci
Fri销
Fri销
Fri jumps let
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit