Passen dos minuts de tres quarts d'onze.
Aquesta hora parlem de la primera edició de la Universitat Sant Justenca d'estiu.
Seran classes magistrals d'història que han programat des de Cal Llibreter
per cada dijous del mes de juliol.
La primera serà demà dijous amb Àngels Casals,
Catedràtic d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona.
I ara en parlem de tot plegat amb l'Arnau Consol de Cal Llibreter.
El tenim a l'altre cantó del telèfon. Bon dia.
Molt bon dia.
Unes sessions, per tant, quatre sessions, eh?
Quatre dijous de juliol d'aquesta Universitat Sant Justenca d'estiu.
A veure, seran quatre juliols i un dimecres.
Una petita trampa, diguéssim que el quart juliol no serà una sessió d'història,
sinó la Cloenda, amb un cinefòrum que havíem promès fa molt temps,
ja teníem programat, i llavors ens trobàvem que aquesta setmana
no teníem dijous disponibles, però la sessió serà dimecres,
a la història de juliol fins i tot, en aquest cas el Geònic Atín,
li anava millor, i per tant seran tres dijous, un dimecres,
i la Cloenda, doncs l'últim dijous de juliol,
ja va, abans de començar pràcticament la festa major.
D'on ve la idea d'inventar-se aquesta Universitat Sant Justenca d'estiu,
o d'organitzar aquest cicle?
Bé, jo crec que d'una banda, de comprovar que es deixaven de fer actes
i la gent ens ho deia, el juliol tampoc fareu res vosaltres, com vulguem dir,
les aules de la gent gran ho deixen el juny, l'Ateneu fa coses però en fa menys,
molt poques, sí.
També que en Ginestà s'han programat menys,
i nosaltres el juny pràcticament n'hem fet molt poques,
i per tant també la voluntat de dir, escolta, el juliol ens diuen que és un més complicat,
és cert que se'n va molta gent, però hi ha molta gent que diu que ens quedi,
que sembla que ens reclami, feu coses, perquè sou els únics que quedeu,
d'alguna manera, no us hem dit així.
Per tant, dius, va, doncs inventem-nos alguna cosa.
Doncs bé, venim.
Feia temps que jo havia parlat amb l'Àngel Casals,
el professor que vindrà demà, amb el qual tinc molta coneixença
per diferents de les col·laboracions que hem fet,
i ell m'havia dit, escolta, escolta, jo parlo amb tres o quatre col·legues,
quan vulguis venim i fem una xerrada a cadascun de diferents temes,
i just el vaig veure fa un parell de setmanes,
i clar, allò que parlant, mil temes de la conversa,
em va dir que ell a l'estiu se n'anava a Prada,
però, home, podia venir i tal, i va sortir com sol,
i va dir, calla tu, podem fer un Prada a Sant Just,
si ve ell i em porta tres col·legues,
són quatre professors universitaris,
que no sé si tots aniran a Prada aquest any,
però tots ja n'han anat.
De fet, l'Àngel Casals és el coordinador
de la secció d'història de la Universitat d'Estiu de Prada
des de fa, no sé, set, vuit o deu anys, no?
Per tant, diguéssim, és un dels pesos pesats de Prada,
d'una de les parts importants de Prada,
que és la història de Catalunya.
I ell em porta a tres professors més,
doncs, bueno, doncs, endavant.
Mira, hi ha una mica la idea és com que es va formar en sola,
i sí, al principi em dubteva,
història a la fresca al juliol,
història de juliol,
i de sobte penses, no, universitat,
i crec que al final ha sigut com un encert
que trobéssim aquest nom,
perquè, clar, la gent, bueno,
en té ganes, vull dir, és com que
és més ribombombant, però la gent s'ho creu més,
no és només...
Sí, sí, donar més entitat, no?
I potser hauria funcionat igual si li haguéssim posat tardes d'història
o vespres d'història a cap llibre.
Sembla com més seriós, no?
D'alguna manera, li dóna més entitat.
I, clar, d'altra banda ho és,
perquè és el que deia, no?
L'Àngel Casals és catedràtic d'història moderna,
especialista en aquesta transició
entre el segle XV,
entre la dada medieval i la moderna,
i, per tant, ens va parlar d'un personatge clau
que és Ferran el Catòlic.
Per ell, un dels millors reis que mai ha tingut Catalunya.
Però la historiografia tradicional sempre ha dit
que tot el contrari.
Sí, i tant.
Que és el castellanitzador.
Bueno, doncs aquest és el títol.
Castellanitzador o salvador de Catalunya.
Ja ho explicarà.
Exacte, demà, això serà demà,
perquè, a més a més, són sessions gratuïtes,
però cal inscripció prèvia, no, Arnau?
Sí, demanem que la gent s'inscrigui,
però, bàsicament, per saber...
Era el dubte inicial de dir,
si molt bé ens animem, la gent ens ho demana,
però, després, ve un professor d'història
que després s'enva a Prada,
ve fins a Sant Just,
que algun ens ha demanat que l'anem a buscar
perquè no té clar com arribar,
i som cinc o sis persones,
em sabrà greu.
Clar.
Per tant, una manera de garantir
o de saber si hi haurà interès o no
és a veure que la gent s'apunti.
Si veiem que hi ha tres persones,
ja ens ho plantejarem.
Si a lo millor cal o si suspenem, no ho sé.
Però, la veritat és que he tingut bastant interès.
Hi ha com inscrits,
ja hi ha com catorze o quinze persones,
per tant, ja sé que hi haurà gent
que vindrà sense inscrits
i no passa absolutament res.
Era una mena de...
Per assegurar-se, no?
Sí, exacte.
Totes les sessions, com dèiem,
vinculades amb temes històrics,
però també força diferents, no?
Perquè ara ens comentaves
aquesta primera ponència de demà
sobre Ferran el Catòlic
i la setmana que ve
es parlava d'un tema ben diferent, eh?
Sí.
El Josep Pic és un professor de la Pompeu Fabra
i ell, el seu tema és el catalanisme,
la tesi sobre Valentí el Mirall.
Jo m'he vingut a explicar el Valentí el Mirall i tal,
i em va dir, no,
crec que és més interessant portar al catalanisme,
que li puc fer una petita explicació,
però portar-lo ara,
i explicar federalisme,
el que fa per a tots,
o sigui, clar,
ell finalment és de contemporània,
per tant,
tot el segle XX és el seu estudi,
el XIX i XX.
I, per tant,
jo crec que farà un salt això,
i des d'aquests orígens i aquestes paraules
que ara tant utilitzem,
com federalisme,
que ara és de moda,
expliquem-la bé,
d'on neix,
d'on ve,
i com ens l'estan intentant vendre ara,
no?
I a banda estudiar el cafè per a tots,
que teòricament volia ser un federalisme,
també,
i al final que l'estat de les autonomies.
Per tant,
ja fent un salt
sobre l'aplicació d'aquest concepte
al llarg d'això,
del segle XXI.
Molt bé.
Després tornarem
amb el Giovanni Catini
a això,
també segle XX
pel principi.
Figura clau,
Francesc Macià
i el fet de Bratz de Molló.
Molt bé.
I el complot,
un cop d'estat,
quan Francesc Macià,
als anys 20,
és un coronel de l'exèrcit
i el que fa és intentar rebel·lar-se.
Surt d'aquella manera,
hi ha una sèrie de traïcions,
és una trama bastant interessant,
i, en fi,
el Catini té algun llibre sobre això
i crec que pot ser
molt interessant.
Sí, sí.
Home,
doncs,
totes elles són molt interessants,
no?
Totes aquestes sessions,
cadascuna amb el seu àmbit,
però que amb totes
es poden aprendre coses
molt interessants.
Sí,
després hi ha la quarta,
que he fet és la tercera,
per ordre,
que és la del Víctor Ferradellas.
En aquest cas,
no és professor universitari,
però és algú
del Consell de Redacció de Sapiens.
I, per tant,
ve a explicar-nos,
potser una sessió
una mica més espectacular,
que és a dir,
Batalles de Catalunya.
No sé quines agafarà.
Ell està fent un llibre,
es publicarà al setembre.
Sobre aquest mateix tema.
Sí, sí,
que és Batalles de Catalunya.
Clar,
no ens les podrà explicar totes,
n'agafarà, suposo, algunes,
trobarà un fil conductor
i, bueno,
d'alguna manera
tindrem un tast
d'una de les novetats
de setembre, no?
I, en fi,
doncs mira,
un historiador jove,
a més a més,
molt alesat, això,
va,
a divulgar la història, no?
Que d'alguna manera
també és el que volem fer
amb aquest cicle.
No perdrem pas,
no donarem cap diploma,
o potser sí,
eh,
ves a saber.
Però, en tot cas,
clar,
no és la Universitat de Prada,
això no dona crèdits
als alumnes,
però, bueno,
ajudar a divulgar-la,
evidentment,
i a portar a Sant Just
gent que et pot explicar
bé i fàcil
doncs temes
que tots ens sonen una miqueta
però no acabem de conèixer.
Doncs va.
Home, sí, sí,
una bona iniciativa
que comença,
per tant,
demà dijous,
tot a punt per demà,
m'imagino, Arnau, no?
Sí, sí, sí,
vaja,
suposo que sí,
encara ens faltaria
penjar més cartells,
però com que veiem
que ja la gent en parla,
doncs, bueno,
suposo que sí,
preparats.
Hem d'acabar de veure
com col·locar les cadires,
si posar alguna tauleta,
si teniu alguna begueta fresca,
que sempre pot ajudar-hi.
Veurem.
Alguna sorpresa
ens veurem del barret.
Això segur,
això no dubtava.
I després també,
a més a més,
aquesta cluenda
que ja en parlarem
perquè encara falta temps
i encara us tindrem
per aquí a la ràdio també,
però que serà la cluenda
de la primera universitat
Sant Just en cada estiu
i m'imagino que també
de les activitats
que el llibre té
de la temporada, no?
Sí,
de la temporada, sí,
perquè ja la setmana segona
és festa major
i encara estarem oberts
i jugarem a favor dels grocs,
evidentment,
però ja després
de la festa major
agafarem vacances,
agafarem algun avió
si Vueling ens ho permet
i, bueno,
descansarem un temps.
Ben fet.
I sí, clar,
és una activitat
que és cert,
l'hem enxufat
una mica amb calçador,
però crec que ja està bé.
A la fons
la Universitat de Parada
també té aquests...
Jo he anat
aquesta mena
com de parèntesis
de dir, bueno,
també hi ha l'aspecte
més lúdic,
no només la classe, no?
I, per tant,
doncs, home,
una cosa que ja teníem programada
que, a més a més,
va d'ensenyament,
perquè la plenitud
de la senyora Eta Brody
és un llibre
que vam presentar aquí
fa un parell de mesos
al Muriel Sparks,
del qual se'n va fer una pel·lícula
i vam dir
aquell dia vam prometre
que un dia faríem
un semifòrum a l'estiu
com a activitat lúdica
i ara vam programar
com a 28 de juliol
sense pensar
que això tindria un cicle.
Però, clar,
és la història
d'una professora
que intenta treure
les millors qualitats
dels seus alumnes.
Per tant,
mira,
ni que sigui conceptualment
lliga una mica.
Sí, sí, tant.
Doncs,
això serà el dia 28 de juliol,
també just abans,
per tant,
de la festa major,
anau, eh?
És a dir que...
Sí,
perquè les activitats
ja comencen
aquell cap de setmana, no?
Exacte, exacte.
Començarà a dir-me.
Es pot dir que és un pre-festa major.
Sí,
ho podem dir així.
Ho podem dir-ho així.
Molt bé,
doncs,
tot plegat,
com dèiem,
a partir d'aquest dijous
a aquesta Universitat
Sant Justenca d'estiu
i demà
amb Angel Casals
i aquesta ponència
amb aquest títol,
doncs,
Ferran el Catòlic.
Sí,
Ferran el Catòlic,
castellanitzador
o salvador de Catalunya,
amb aquest interrogant obert
que ja dona de si
i ja fa reflexió d'entrada.
A veure, jo,
i que hi hagi polèmica,
que la gent no vingui
només a prendre,
sinó disposada a dir,
escolta,
no,
tens raó, no?
Ja s'ha de dir l'ara d'Àngel.
A quina hora?
No sé si ho hem dit,
a les vuit del vespre, eh?
A les vuit.
No sé si ho hem comentat.
A cal llibreté mateix, sí.
Sí,
i clar,
com que també hem jugat
amb la imatge,
potser és això.
I com que a més a més
la imatge que hem posat
al pòster
és l'skyline
que hi ha a la façada
de l'Ateneu,
clar,
potser la gent ha pensat,
això vol dir que
m'està dient que és a l'Ateneu?
Clar,
ara deu-vos un cartell a l'Ateneu
que indiqui
cap a on se l'anava.
I entre aquest llibret mateix,
que ha rebut la vista 81.
Perfecte, Arnau.
Doncs moltes gràcies,
que vagi molt bé
i de fet ens veiem demà.
Això mateix.
Adéu, bon dia.
Vinga, bon dia.