de l'obra relacionats amb la situació actual de Catalunya.
Molinero també ha parlat del cartell dels pastorets
que aquest any protagonitza l'equip que està darrere l'obra
per tal de reta homenatge a la seva feina.
Com a novetat d'aquest any, les entrades anticipades
es poden comprar a través d'internet al web tic-tacticket.com
o a través d'un enllaps al web de l'Ateneu,
santjus.org barra Ateneu.
El preu de l'entrada és de 7 euros pels socis i socis de l'Ateneu
i 8 euros per al públic en general.
Aquests dies de festes nadalenques Patim Patant
proposa el Parc de Nadal a la Vagoneta.
A l'espai es duen a terme diverses activitats per a infants
com ara manualitats, comptacontes, construccions
i escalada en rocòdrom, entre d'altres.
Una de les coordinadores de Patim Patant, Júlia Vilagot,
ha explicat al Just de la Fusta que el Parc de Nadal
no és un casal, sinó que segueix el model de funcionament
del Saló de la Infància de Barcelona,
en el qual hi ha dinamitzadors però també hi participen les famílies.
Un altre dels aspectes que ha destacat Vilagot
ha estat la col·laboració de diferents entitats de Sant Just
en les activitats del Parc de Nadal.
El Parc de Nadal va començar el divendres 22 de desembre
amb una xocolatada.
Els dies 2, 3 i 4 de gener es faran activitats
de 10 a 1 i de 5 a 8.
L'últim dia del Parc de Nadal serà el 5 de gener
de 10 a 2, en el que es faran activitats de cloenda
amb el patge reial.
El preu del Parc de Nadal és de 4 euros al dia
i l'entrada a l'espai és gratuïta per als adults.
La Biblioteca Joan Margarit oferirà
durant els mesos de desembre i gener
el servei d'aula d'estudi, coincidint amb l'època d'exàmens.
Els horaris s'ampliaran del dia 22 de desembre al 28 de gener,
exceptuant els dies festius 25 i 26 de desembre
i 1 i 6 de gener.
Els divendres la Biblioteca ampliarà el seu horari
les tardes de 4 a 10
i els dissabtes obrirà tant de matí de 10 a 2
com de tarda de 4 a 12 de la matinada.
Pel que fa als diumenges,
els dies 24 i 31 de desembre
obrirà el matí de 10 a 2
i els diumenges de gener
obrirà tant de matí de 10 a 2
com de tarda de 4 a 10.
Aquesta és tota la informació per ara.
nosaltres tornem als bolletins de les 12 i 5 minuts
i també als Sant Just Notícies edició migdia.
Fins aleshores, disfruteu del Just a la Fusta.
Fins ara.
Passen dos minuts de dos quarts d'una del migdia.
Aquesta hora tenim amb nosaltres a l'estudio de Ràdio d'Esvern
amb mossèn Jòquim Rius.
Bon dia.
Bon dia i bona hora.
Com estem?
Bé.
Bé?
Bé, sí, sí, sí.
10 anys ja a Sant Just.
De fet, per sol hem convidat avui
perquè d'aquí poc farà 10 anys
que està a Sant Just.
Sí.
Com han anat aquests 10 anys?
Així un resum.
De pressa.
De pressa.
Passa el temps.
També un quan ja té una certa edat.
No sap el per què, però el temps va més de pressa.
I doncs han passat de pressa.
Que sembla estrany que faci 10 anys que estigui aquí ja.
Com?
I després també...
Perdó.
Digue, digue.
I després també perquè, com que sempre vas fent coses
i el temps se t'ocupa,
doncs quedes satisfet del cada dia.
Comencem repassant des del principi.
Com va arribar Sant Just?
Perquè vostè no era de Sant Just?
No.
Va arribar per casualitat?
No, per casualitat no,
perquè nosaltres el dia que ens ordenem de capellans
o de sacerdots, com se n'hi vulgui dir,
doncs el bisbe, així que t'acaba de fer que ha ordenat
amb la pregària d'ordenació sacerdotal,
t'agafa de les mans i et fa junnellar davant d'ell
i et diu
em promets a mi i als meus successors obediència i respecte?
Sí, ho prometo.
I llavors el bisbe jo estava a Ballirana,
ambien destinat a Ballirana,
que llavors depenia de Barcelona,
del bisbat de Barcelona,
el poble de Ballirana,
però immediatament aquells dies
hi va haver-hi el canvi
que formava la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat.
Per tant, és una ascendida de la diòcesi de Barcelona,
que depèn del cardenal de Barcelona,
tot un territori geogràfic,
i el d'aquí, el de Sant Feliu de Llobregat.
I aquest, el de Barcelona,
em va enviar a Ballirana,
però llavors hi va haver-hi la divisió de la diòcesi
i servidor vaig quedar a la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat.
Per tant, ara depenent del bisbe de Sant Feliu de Llobregat,
jo feia tres anys que estava destinat allà dalt a Ballirana
i em va dir, diu, Joaquim,
em convindria que baixessis a baix de Sant Feliu,
ai, a Sant Just d'Esbert.
I aquí estic des de les hores.
Vostè d'on és originari?
Jo sóc originari del barri de Gràcia de Barcelona.
Del barri de Gràcia.
No vinc de lluny.
No, no vinc de lluny,
però llavors si em dius d'on sóc et diré que no ho sé,
perquè he estat cinc anys des de la meva ordenació sacerdotal,
vaig estar cinc anys a Esparreguera,
després vaig passar també quatre o cinc anys a Granollers,
després em vaig passar nou a Martorell,
després 18 a Rubí,
3 a Ballirana
i ara em porto 10 aquí a Sant Just.
Per tant, si dius d'on sóc et diré
tu una miqueta de diversos llocs,
perquè no sempre t'identifiques amb la gent del poble.
Ara no sé si voldrà ser políticament correcte,
però hi ha alguna parròquia de la que
en tingui més bon record?
Hi ha alguna que tingui una estima especial?
Entre nosaltres, els capellans,
en diem de cada parròquia una nòvia.
Diem una nòvia.
Ens ha tingut unes quantes.
Sí, ja n'hi ha, no sé si sis o set, em sembla.
Però vull dir que
el fet és que
estimes a totes.
això sí, cadascuna té les seves característiques
i, per tant, doncs,
et fa que tu també et renovis,
que canviïs,
que t'adaptis.
Bé, no hi ha maneres que no són manera de ser,
que cadascú és com és sempre a tot arreu.
Vull dir, això no ho canvia.
Però
el fet d'actuar,
el fet de compartir,
el fet de depèn de la resposta de la gent,
també actues d'una manera o d'una altra.
però, en definitiva,
totes t'hi trobes bé
perquè la meva missió
no és com un negoci
en el que dius
a veure, aviam, on t'ha anat més bé.
Perquè som una mena d'empresa
en què no hi ha entrades i sortides
en el sentit del treball que fem,
sinó que hi ha
acolliment de la gent,
resposta de la gent,
la teva acció,
si és acollida,
si no,
si tu et saps adaptar
a l'ambient concret que se't presenta,
això sí que es té en compte.
però, en definitiva,
dius
aquí m'hi he adaptat
a aquesta manera
i allà m'adapto a l'altra
amb un convenciment
que a tot arreu
on te m'han enviat
jo no sóc enviat
per fer allà el que vull
sinó per servir
a una comunitat
que ja fa anys
que hi resideix,
que té una identitat
i que haig de servir
a aquesta comunitat.
Jo em transmetré
i diré les coses
a la meva manera
perquè això no m'ho canvia ningú,
el meu caràcter,
la meva manera de fer
i de ser.
Però, en definitiva,
és servir a una comunitat
en allò que jo
puc
i haig de fer
i, per tant,
totes, totes, totes,
totes m'han agradat
perquè totes he fet
el que he pogut.
Tornem ara
a la casella
de sortida
de la seva etapa
a Sant Just.
Suposo que
coneixia poca gent
de Sant Just.
No coneixia
només que el rector
que marxava.
Només el rector
que marxava,
o sigui,
que marxava,
pràcticament es pot dir
que no coneixia ningú.
No,
mossèn Anton Roca,
que és el que marxava.
Quina va ser
l'acollida del poble?
L'acollida del poble
bona.
Bona perquè
recordo
que la meva presa
de possessió,
que això es diu
en el llenguatge
del clero,
la presa
de possessió
d'un lloc,
doncs,
hi havia fins i tot
l'arcalde.
i, esclar,
això t'impressiona
perquè dius,
bueno,
ets considerat
una persona
nouvinguda,
a més a més
amb una responsabilitat
pública,
i, esclar,
tot això
en marca,
però també et sorprèn
que t'acollin
doncs persones
que poden estar
d'acord o no
amb tu,
amb la teva manera
de creure o no,
però que t'acullen
com un veí més.
I llavors això
va ser sorprenent,
és a dir,
em va sorprendre.
No em havia passat mai
a cap parròquia
on havia estat.
Només aquí,
Sant Just,
em va acollir
ell a la cerimònia
que vam fer
a la parròquia
i ell s'hi va presentar
i també va dir-me
unes paraules,
em va dirigir
unes paraules.
Per tant,
això crec que és bo,
crec que és bo,
perquè et consideren
un veí més,
que és el que a mi
m'interessa.
No el capellà,
sinó un veí més,
perquè té
una responsabilitat pública,
doncs ho reconeix
públicament també.
En aquest sentit,
doncs va ser molt agradable.
Els veïns
em va anar costant
acollir-los
i entendre'ls
aquí a Sant Just,
perquè no trobava
ningú pels carrers,
jo em costava molt
trobar gent.
Jo sóc una persona
de plaça,
de carrer,
d'anar a fer,
doncs,
una cerveseta
amb una colla
d'amics,
de trobar-me
amb una colla
de gent
i parlar amb ells
de coses del poble
o del que sigui.
I aquí
veia que
jo anava
voltant pel poble
i no trobava
cap plaça,
no trobava llocs
on estava,
almenys per aquí,
al centre.
Potser per l'extrem,
que és on hi ha
més pisos.
Llavors,
sí,
cap allà al Walden
hi havia més gent
i després cap allà
a la plaça Maragall
també,
doncs,
hi havia més gent.
Però aquí al centre
em costava.
Però,
bueno,
vaig pensar,
bueno,
ja aniré situant-me,
però continuo
estant
amb aquest interrogant,
eh?
Continuo estant
amb aquest interrogant.
Vostè és un mossèn
de proximitat,
diríem,
i li agrada
el contacte humà,
no?
Molt,
molt,
en aquest sentit,
molt.
I a Sant Just
és un poble
tancat,
diria,
o potser
la gent fa poca vida
al carrer?
Com m'ho descriuria?
Jo suposo
que hi ha uns condicionants
que són
que hi ha
moltes torres,
moltes cases
familiars,
que això també
motiva
que,
esclar,
la gent ja està
servida allà
d'espai verd,
de piscina,
d'espai,
doncs,
perquè la canalla
pugui jugar,
no té necessitat
de trobar-se
al carrer,
segons com,
i llavors,
esclar,
la gent surt
amb cotxe
a través dels pàrquings
i torna a entrar
a través dels pàrquings,
i això fa que la gent
no volti massa
pel carrer,
te la trobes
amb ocasions
importants,
Sant Just al carrer,
la trobes
amb festes
de
nadalenques,
la cabalgada,
la trobes
amb
altres moments,
d'algun concret
d'una festa
Sant Antoni,
és a dir,
totes aquestes coses,
sí que trobes
gent al carrer,
però la resta
de l'any
costa trobar-los,
a no ser
que siguin
les hores
de sortida
de col·legis,
que llavors
trobes més gent
pel carrer,
i a primera hora
del dematí,
per allà
a la banda
del mercat,
que trobes
moltíssimes persones
que van
al mercat,
etcètera,
però hi ha
persones més aviat
grans,
que són les que
també
tenen més facilitat
per sortir
perquè els altres
estan treballant
i no hi són
a casa.
Potser també
és una qüestió
diríem
que
no
generacional,
però sí
de canvi
de vida,
no?,
als últims anys,
també,
que les gent
surt menys
al carrer.
Sí,
hi ha diferents
circumstàncies,
tenint en compte
els mitjans
de comunicació
que avui
ja tenen
una dimensió
molt més àmplia,
el bano
és molt més gran,
i per tant
hi ha moltes notícies
que ja no cal
sortir al carrer
per enterar-te'n,
ja les tens
a casa,
apunta't
per on vulguis,
doncs que sempre
en trobaràs.
Per això dic
que amb tot,
doncs també
un s'hi va acostumant
a aquest estil
i jo aquí dalt
a la rectoria
concretament
on està situada,
on no hi passa
cap cotxe,
bueno,
pels voltants sí,
però vull dir
on no hi arriba
cap cotxe,
que no sent soroll
pràcticament,
em sent una mica
un monjo
de Montserrat
que està
allà
a casa seva
i llavors
de tant en tant
sent una mica
d'ambient
perquè abans
hi ha una romeria
que crida
i canta,
no?
Som un monjo
de clausura.
Sí,
una mica,
una mica,
una mica,
una mica,
un monjo.
És el que no li agrada,
vostè és un mossèn
d'estar amb la gent,
no?
Sí,
sí,
sí,
sóc d'estar amb la gent
i per tant
així que puc ho faig
i me'n vaig molt
cap a la plaça
del mercat
al dematí,
bueno,
no és que vaig expressament
per anar a veure la gent
jo,
sinó que vaig
per altres coses,
però llavors
aprofito
la vinentesa
per xerrar amb ells
i xerrar amb el que hi troba
i amb el que hi veig
i apropar-me a ells,
etcètera.
A part de que
ara,
doncs,
i això és un fet
molt recent,
és que el mossèn
que fins ara
estava de responsable
del servei religiós
de la residència
Nostra Senyora de Lourdes,
a ell
ja l'han jubilat
per edat
i per capacitat
i ara ja no està
prestant els seus serveis
allà a la residència
i el bisbe
em va dir,
escolta,
em diu,
per què no te'n fas responsable
a tu ara de la residència
i allà estic
prestant serveis
a la residència
i per tant
hi vaig cada dia,
cada dia estic allà amb ells,
entre els de dins,
que també hi ha en una colla,
són un centenar d'avis
allà dins,
doncs també xerrem
i parlem
de coses,
etcètera,
i després,
esclar,
sortint d'allà
tinc facilitat
per trobar-me a la plaça
també amb altra gent
i això
dona uns intercambios.
Ara té noves responsabilitats
també a la residència.
Quina va ser l'acollida
per part dels feligresos
també,
la gent que forma part
de la parròquia de Sant Just?
Mira,
hi ha una cosa
que em sembla que ajuda
que és el fet
de trobar-te a prop de la gent
i fer-te assequible.
La gent t'acoll
amb molta facilitat.
Sóc persona
que no complico la vida.
Fins i tot
n'hi va haver un
que sortint un dia
de l'església
em diu,
perdoni,
vostè és el mateix
que deia la missa?
I li vaig fer la broma
dient,
dic,
no,
és el meu,
som jamelos
amb aquell,
som bessons,
som bessons.
Ah,
diu,
ah,
i el seu germà
està aquí
i diu,
escolti senyor
que sóc jo mateix.
Ai,
perdoni,
em pensava
que era un altre.
Per què?
Perquè el meu sistema
de parlar
i de trobar
amb la gent
no és encarcarada
sinó que és molt
deixar d'anar
en el sentit,
home,
em respecta,
però vull dir
que tampoc
no sóc una persona
encarcarada.
Doncs llavors trobes
que la gent
posa a parlar
i tu parles
igual que ells
i fas una broma
igual que ells
i es queden com parats
dient,
oi,
dius que,
em va dir ell,
dius que allà dins
és molt sèrio
i aquí ve que està
molt de broma.
Home,
dic cada cosa
al seu moment,
també.
Dic,
no puc allà,
que també a dins
en deixo anar
alguna vegades
a la missa,
eh,
en els meus comentaris
i així també
en deixo anar alguna
que per cert
hi ha algú
que de vegades
em diu,
home,
això no sé
per què ho ha dit,
també m'ho diuen això,
eh,
això no es diu així.
Hi ha crítiques a vegades.
Sí.
Si se surt una mica
del guió,
ja...
Sí,
diuen això,
no sé per què
ho ha dit d'aquesta manera,
ho podia dir d'una altra,
dir dormida se m'ha acudit
d'aquesta manera,
ves que vols que et digui,
jo ara,
i vaig,
vull dir,
no li dono més importància.
Li volia preguntar també
per altres funcions
que fa la parròquia,
com per exemple
càritas,
quin paper teniu
en aquest sentit?
Mira,
jo estic
profundament agraït
i m'agrada
que treguis aquest tema
a tots els voluntaris
de càritas.
Càritas funciona
gràcies als voluntaris.
I aquí a Sant Just,
jo,
és el primer poble,
esclar,
que també val a dir
una cosa,
càritas abans
depenia de la central
que era Barcelona.
Barcelona
amb una mega diòcesi
tan immensa
que anava
des de Mataró
fins a Sitges,
fins a Vilanova
i la Jeltrú,
etcètera,
etcètera,
això era tan gran
que era impossible
controlar-ho.
Canvi ara
cada diòcesi,
Barcelona,
Sant Feliu de Llobregat,
Terrassa,
són tres diòcesis
ara autònomes.
Llavors,
tot això facilita
que les coses
facin d'una altra manera.
I aquí,
doncs,
ho estem treballant
des del Bisbat,
que es porta molt bé,
està evolucionant,
estem canviant
en moltes coses
i llavors
aquí també
hi ha un coordinador
de càritas
a cada parròquia
i llavors,
esclar,
aquests coordinadors
treballen força
i fan una bona feina
i són laics,
són persones laiques,
vull dir,
no,
jo els he confiat
totalment la feina
amb ells,
i ells ho estan tirant
endavant
i gent que no venen
a l'església
també són voluntaris
de càritas,
però és que ens sembla
que tothom
qui vulgui fer un servei
que el faci,
perquè aquí no venim
a, diríem,
a actuar,
permeteu-me l'expressió,
religiosament,
sinó si per cas
expressar un amor,
que és el sentit
de càritas,
que càritas vol dir amor,
amor en el sentit
de agape,
que vol dir
voler el bé de l'altre,
aquesta paraula,
vull dir,
tampoc no és allò
del copet a l'esquena
o un amor sensiblero
o de cosa
llonya,
sinó que vol dir
justícia
i el que aquella persona
es necessita
i es mereix
i treballar conjuntament
amb ell,
que aquella persona
se l'ha de promocionar
a ell,
no se li ha de donar
a ell,
sinó que se l'ha de promocionar
a aquesta persona,
i això és un treball
que a càritas
fa de veritat,
i això
estic profundament
agraït
en la mesura
en què jo
puc expressar-me així,
perquè tampoc
no és
per quedar bé,
sinó que és
un convenciment
de dir
que hi ha
tot un treball
coordinat
entre ells
que fan un bon servei
a tots els que prestem
aquest servei
de necessitat
de persones
que n'hi han
també,
Sant Just,
doncs queda dit
aquest agràmien.
També li volia
preguntar perquè
jo soc veí
del barri Centre
i en els darrers dies
a les 10
de la nit
hi ha hagut
cassolades
que s'han sentit
per tot el barri
i hem sentit
que l'església
posava les campanes.
Com ha anat això?
Bueno,
és que no tinc
cassoles jo.
Com que sóc jo
sol
el que menjo
no tinc massa
cassoles
i són de fang
i allò no sona res.
I llavors
vaig dir
mira,
jo tocaré
campanes.
Però s'afegeix
en qualsevol cas
a la protesta,
no?
Clar,
clar que sí,
clar que sí.
A més,
a més,
n'estic convençut.
N'estic convençut
i em va semblar
que una manera
de col·laborar-hi,
doncs com que també
se'n va suggerir,
no vaig ser jo
que em vaig imposar,
jo no podia fer públic
un servei
escandalós,
diríem d'aquesta manera,
de soroll,
sent del voltant
de la comunitat
o de persona
que té el cap centrat
que em digués
mossèn,
per què no toca campanes?
Ah,
hi va venir algú
a dir?
Sí.
I vaig esperar
que hi hagués algú
que ho digués.
És a dir,
perquè no es tracta
ara el capellà
com que pensa
així es toca campanes,
ara com que no hi pensa
ara les deixa de tocar,
etcètera,
no sé què.
No, no,
sinó que em va semblar
que he de dir,
bueno,
doncs sí,
amb tu,
doncs jo toco campanes.
Bueno,
això de tocar campanes
també s'ha d'anar alerta
perquè esclar,
ets un toca campanes
malament
quan diuen
que ets un toca campanes,
eh?
Però vaja,
no, no, no,
convençut,
convençut del que feia, eh?
Una altra novetat
també de la parròquia
és que fins fa ben poc
els locals
de l'agrupament Escolta
estaven a la parròquia
i ara s'han traslladat.
Sí.
Era una cosa
que feia molts anys,
no,
que es parlava,
de fet ja des del mossèn anterior,
però ara s'ha materialitzat.
Sí,
s'ha materialitzat
però no ha estat
fins que el mateix agrupament
ho ha dit.
Jo quan vaig arribar aquí
em van posar el corrent
del que hi havia
i de com s'havia de fer
i jo vaig dir
que mentre no necessités
d'aquells espais
que els escoltes
podien fer-lo servir.
però sí que els vaig advertir
de dir
doncs ara vosaltres
aneu buscant un espai,
eh?
aneu buscant un espai.
Aquest espai s'ha lograt,
etcètera,
doncs llavors
és el moment
de dir
doncs molt bé
i doncs
i hem acabat així
però sense expulsar ningú
sinó que ells
han marxat voluntàriament
perquè han trobat
un espai millor
perquè és que això
d'aquí
val a dir
que si haguéssim hagut
de fer venir
una inspecció
de tipus sanitari
em dóna la impressió
que m'haguessin
no hauria anat
t'haurien empapelat.
M'ho haguessin fet
tancar immediatament tot,
eh?
Perquè allò
no s'aguantava ja,
eh?
tenir tanta gent
allà dins
en un espai tan reduït
costava una mica ja.
Però bueno.
I ara què s'hi faran
aquests espais?
Hi ha algun projecte?
Hi ha possible projecte
de fer un espai
més assequible
per Càritas
perquè ara està actualment
a la caseta del costat
que hi ha
i llavors això
no n'hi ha prou.
Allà ho han de tenir
tot apilat
de mala manera.
Ja ho tenen bé ja
perquè són gent
que són molt endreçada
però
convindria
per un lloc d'acollida
i després sobretot
perquè el servei
de Càritas
no fos només aliments
sinó que a vegades
és lloc d'acollida
de vegades
és lloc de planteig
d'alguna qüestió
que potser té
un àmbit social
i llavors necessitaria
un espai
per trobar-se
les persones
i allà
no pot ser això.
Entre mongeta tendra
i patates
per dir-ho d'alguna manera
no pot ser allà
fer reunions
no és un lloc adequat.
I llavors allà
esperaríem
que això
és el fruit
o la conseqüència
d'haver vengut
al terreny
de les escoles Núria.
El fet d'haver vengut
allò
ha suposat
uns diners
que això
està a l'espera
de la finalitat
per la qual
doncs
complim
els estatuts
de l'escola Núria
que en cas
que això
canvi d'ús
l'escola Núria
el que
en surti
de benefici
de la venda
s'invertiran
en cosa social.
Llavors allò
pretendríem
que fos
un espai
que també
del qual
la parròquia
se n'aprofitaria
en el sentit
d'un espai
també
més assequible
per reunions
perquè no hagin
d'entrar
dintre la rectoria
que val la pena dir
doncs
que hi ha persones
que no venen
a reunions
que fem
i a conferències
i algunes coses
que es fan a dins
de l'àmbit
de la parròquia
perquè han d'entrar
dintre
de la rectoria.
Hi ha persones
que els hi molesta això
i ho entenc perfectament.
En canvi
si d'allà
ja hi ha una sortida
per al carrer
Bona Vista
i poden entrar
i sortir del carrer
cap dins
doncs el local
és un accés
que es pot oferir
molt més
a persones
que potser
no converguem
amb les mateixes
idees religioses
però sí
amb el que oferim
a vegades
com a conferències.
Com que avui
li estem fent
una entrevista
una mica
en profunditat
per aquests
10 anys
aquí
a Sant Just
m'agradaria
preguntar-li
també
quines són
les dates
marcades
especialment
al calendari
del Mossèn.
quines són
les festivitats
que li fan
més il·lusió
o que
espera
més ganes?
Bé
doncs
si són així
en general
doncs
són
les festes
de Setmana Santa
i Pasqua
Setmana Santa
i Pasqua
i després
sobretot
també hi ha
aquestes
per la seva
pel seu àmbit
popular
que són
les que envolten
les festes
de Nadal
aquests dos
focus
que també
per altra banda
dintre de les
celebracions
de l'Església
són els més
importants
després
hi ha la vida
quotidiana
etcètera
però val
a tenir en compte
que hi ha
moltes
experiències
puntuals
que són
tan importants
com aquestes
de vegades
hem fet
per exemple
un comentari
a l'Evangeli
que aquell
diumenge
no el faig jo
sinó
que el dia
va
el dimenje
abans
els dono
l'Evangeli
per escrit
a les
persones
que hi ha
a l'Església
i els dic
ara
dimenje que ve
farem el sermó
entre tots
i això pot ser tan especial
com un dia
de festa
perquè llavors
allò és d'haver
una cosa
sorprenent
ja per anar acabant
perquè ens queden
tres minutets
va
ràpid per això
perquè si no
jo m'enrotllo
m'agraia fer una pregunta
que segur que
li han fet més d'una vegada
què s'ha de fer
per rejuvenir
l'Església
per rejuvenir
l'Església
fer-hi entrar
jovent
i com es fa això
això és el que no sé
això és el que no sé
i el que em sap greu
però ara ja és una edat
en la qual me n'adono
que no tinc res a fer
no tinc res a fer
perquè
no em puc
presentar massa
davant dels ambients
de joves
perquè és que jo
em veuen arribar
a mi i ja s'espanten
eh
ho faig
i ho dic
i ho vaig dient
però esclar
la manera de fer-ho
no ho sé
no ho sé
crec que és una situació
d'aquesta
d'Església
universal
no només
de Sant Just
no de Sant Just
és d'Església universal
que hi ha
doncs hi ha situacions
que no acabem d'encaixar
però no perquè no
hàgim sapigut fer-ho
sinó que
jo
sense carregar culpes
però sí que me n'adono
i perdó un moment
el fet que
les criatures
s'han batejat
i
no hem sapigut
potser dir-los
amb els pares
què és
aquesta responsabilitat
d'haver batejat
una criatura
que no vol dir
batejar-la
vol dir
fer-la créixer
amb uns valors
de Jesucrist
i això
no ho hem sapigut
transmetre
ho hem fet
ho hem intentat
però no se'ns ha escoltat
massa
això també
i llavors
tenir en compte
això sí que ho dic
solemnament
l'Església
no és la institució
només
perquè si mirem
la institució
no n'hi ha cap
ni civil
ni pública
que valgui la pena
no hi ha cap
partit polític
que valgui la pena
a tot arreu
hi ha misèria humana
si només
mirem la misèria
escolta
hem de plegar-ho tot
en canvi
jo crec que
hem de vetllar
perquè
anem allò
que és de fons
i que allò
perdura
tant sigui
amb un partit polític
amb una ideologia
concreta
amb una filosofia
com la mateixa
església
si ens mirem
amb els problemes
tots podem
enterrar-nos allà
jo crec que
hem de mirar
allò que té
d'idea
i de contingut
per fer-ho anar
pel camí millor
doncs
moltes gràcies
mossèn Joaquim Rius
per haver vingut
al Just a la Fusta
de Ràdio d'Esvern
i fer una mica
aquest repàs
dels 10 anys
i mira jo
per mi
gràcies
i molt
però molt
molt
agraïts
per aquest servei
que m'heu demanat
per cert
sap quin dia
és
exactament
el que farà 10 anys
doncs
perdona'm
però ara m'has enganxat
més o menys
quin mes
és que
resulta que
el juny
del 2007
em van
dir
em van
nomenar
rector d'aquí
però
no vaig venir
fins a l'octubre
d'aquell mateix any
des de l'octubre
del 2007
no sabem el dia concret
va ser els primers dies
d'octubre
però
fins al novembre
no vaig prendre possessió
fins els primers de novembre
però no
i ara
perdona
però els dies concret
no me'n recordo
no passa res
per curiositat
gràcies
doncs gràcies i bon dia
adeu
bon dia
bon dia

de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out
l'smood jazz
el funk
el sol
o la música electrònica
més suau
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
l'smood jazz club
t'hi esperem
cada tarda
de 5 a 7
escolta'ns
explica'ns
participa
proposa
la plaça Mireia
amb Mireia Redondo
cada tarda
de 5 a 7
ens veiem a la plaça
veus de la parròquia
compartirem experiències
espiritualitat
notícies d'actualitat
i parlarem
sobre la visió ecològica
del bisbe de Roma
Francesc
Francesc
els dimecres
a dos quarts de vuit
del vespre
i en diferit
els dissabtes
a dos quarts d'onze
del matí
veus de la parròquia
que de la gera
l'anrada
carave
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Música
Si tu també vols viatjar fins a Irlanda, pren bona nota.
Fes les teves compres a Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan d'Espí, Sant Just d'Esvern.
Per cada compra de més de 10 euros aconseguiràs un gomet.
Necessites 10 gomets i com a mínim 3 han de ser de colors diferents.
Enganxes el tarjetó promocional i quan l'hagis completat,
diposita-la a les urnes que trobaràs als equipaments municipals.
Espavila! Tens fins al 5 de gener per aconseguir-ho.
Recorda, per Nadal no cal creuar la diagonal.
Cada ovella, el seu corral.
Era el comerç local.
Primer van ser les zones.
98.1 FM.
Després, internet.
Radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter,
Youtube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia, més a prop teu.
Ràdio d'Esvern.
4 de cada 10 vehicles
són més respectuosos amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un,
la Direcció General de Trànsit
t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga,
enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits és tan necessari
com l'aire que respirem.
AMB, Metròpolis, Barcelona.
Llavors et poso un quilo de pomes?
Sí, mig quilo per menjar
i mig per llançar.
Cada any malbaratem
el 45% de la fruita que produïm.
Mentrestant,
800 milions de persones passen gana.
El món no necessita més menjar,
necessita més gent compromesa.
A Mants Unides,
recolzem projectes contra la fam
a 60 països.
T'hi compromets?
Truca al 900 811 888.
Sabies que una gran part
de les urgències mèdiques
es poden resoldre
sense haver d'anar a l'hospital?
Si no et trobes bé
o si et fa mal res,
el millor és trucar al 061.
Al 061 sempre tens un metge
o una infermera a prop
per atendre't,
orientar-te
o indicar-te
a quin centre sanitari
t'has d'adreçar
en cas que calgui.
Per una salut millor,
061,
cat salut respon.
Generalitat de Catalunya.
Dius que et preocupa
el meu futur,
que vols el millor per mi,
però no et dona la gana
reciclar.
Passes de separar
les teves deixalles.
És més fàcil
posar-ho tot
a la mateixa bossa.
El meu futur
també va en aquesta bossa?
A Catalunya
encara reciclem
molts menys residus
que els que generem.
Fins quan?
Redueix,
reutilitza,
recicla,
reacciona.
Amb la col·laboració
de Coembes i Ecovidrio,
Generalitat de Catalunya.
Una camisa,
un barret,
un llibre d'aventures,
una bossa,
un fuet.
Bon dia,
bona tarda,
que tingui vostè.
No cal agafar el cotxe,
ens veiem al carrer.
Una joguina,
un rauer,
un arbre de Nadal
i a sota un caganer.
Bon dia,
bona tarda,
que tingui vostè.
No cal agafar el cotxe,
no ho facis estrès.
Per Nadal,
bé,
bé,
Cómprame,
bé,
bé.