El grup nostre dona organitza per aquest dissabte un taller sobre pobresa
que es farà a l'equipament de les escoles.
La jornada comptarà amb la participació de Mercè Soler,
treballadora social i voluntària de Càritas,
i Arcadi Oliveres, economista i activista per la justícia social i la pau,
que farà una introducció sobre la pobresa al món.
I ara el tenim a l'altre cantó del telèfon.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Justament ahir sentíem una dada que d'aquestes que de tant en tant es publiquen
i que és llavors potser quan els fem cas,
però bé, una dada impactant que és que vuit persones acumulen la mateixa pobresa,
riquesa, perdó, que la meitat de la població mundial,
que serien 3.600 milions de persones.
No sé si és una dada que més o menys cada any va variant,
però que no canvia del tot.
No sé si la sensació és que això empitjora cada any.
Bé, aquesta és una dada evidentment escandalosa i inacceptable.
Aquestes vuit persones que acumulen la llibertat que més gran del món
només serveixen una sola qualificació,
són els perfectes lladres,
que abusen de la prioritat de la terra, els diners,
en detriment de tots els altres.
I això s'ha de dir, encara que siguin persones molt importants i molt ben dotades,
i atenció, persones a les quals nosaltres alimentem,
compren els seus negocis i participen en les seves activitats.
Sí, sí, exacte, perquè els noms que sentíem,
justament, tots en tenim alguna cosa o altra, potser, no?
Ah, qui s'ha, vigilem, siguem-ne,
si no ens agrada aquest tipus de gent,
doncs no els enriquim cada vegada més.
Això és una cosa que hauríem de començar mirant.
Sí, evidentment, cada vegada,
amb això que s'ha nominat la crisi,
s'han anat separant més els més rics dels més fodres,
i hem arribat ara a aquesta estació extrema.
Em penso que això el dono així a un ONG,
que es diu Oxfam Interbont,
i que ens permet donar-nos compte
de com aquesta economia funciona molt malament.
És inacceptable que 8 persones acumulin
la mateixa riquesa que 300 milions.
És completament acceptable.
Vol dir que el sistema capitalista és un desastre,
que és allò que hem de creure,
perquè si no, no podrem erradicar mai la pobresa.
Aquestes dades les anem sentint.
També aquesta idea que el sistema no acaba de funcionar.
Fa uns quants anys, no?,
que hi ha algunes dades que ho demostren,
però d'alguna manera no sembla que a curt termini
no sembla que hi hagi un canvi, no?
No, no hi és en absolut,
perquè el sistema ho dovina tot.
El que és pitjor,
la gent que veu el canvi són els ciutadans.
I els ciutadans estan 100% confosos
per la mala informació,
per la manipulació que deriva dels mitjans de comunicació,
que, en certamen, són propietat directa o indirectament
d'aquests mateixos que tenen la riquesa.
per tant, aquests faran tot el possible
perquè no ens ho entenem de res,
perquè ens hi sabíem.
Fixem-vos, per exemple, que avui en dia
a les televisions ens ofereixen futbol.
Els set dies a la setmana,
perquè no pensem absolutament en res.
I si no ens ofereixen futbol,
ens ofereixen realitats i xous i tonteries veritables,
que són del tot inacceptables.
Aleshores, una població que està completament confosa
no és capaç de pressionar ni les autoritats ni les empreses
perquè canvien la seva actitud.
Jo crec que el que cal aquí és, sobretot,
un desvetllament, una implicació als mitjans de comunicació
i també, naturalment, una transformació important de l'educació
perquè els valors de solidaritat i de justícia
siguin prevalents davant dels altres valors del consum
i coses proestius.
Clar, de vegades és fàcil dir que és només criticar els governs,
no?, quan sentim aquestes situacions,
però suposo que en realitat tots podem fer alguna cosa.
I tant, i tant, tots podem entornar el nostre.
Mira, colpe, som de vegades uns consumidors compulsius,
col·loubrem amb empreses que són impresentables,
determinarem el medi ambient quan podríem cuidar-lo
perquè les fortes generacions caminaran en gran molta necessitat,
participem en actuacions inacceptables,
votem a governs que després tanquen la frontera
els que venen de fora i prometen que milers de persones
molin a la Mediterrània.
Tot això ho hem de revisar,
hem de veure quina és la nostra exitud social,
la nostra exitud política dia a dia.
Ara dèiem aquesta dada que era de la població mundial,
però també, si mirem a casa nostra,
em sembla que la dada de població en risc de pobresa
i exclusió social voreix el 20%.
Sí, certament.
És a dir, que és una de cada cinc persones.
Certament, aquesta situació ha empitjorat en els darrers anys
i encara que ara no vulguin fer, hi ha aquesta gran mentida
que ens diu el govern espanyol
que hem sortit de la crisi, no és veritat.
La pobreza augmenta,
les condicions laborals són cada vegada pitjor
i el fet que hi hagi una mica el número d'aturats
vol dir que hi ha molts més contractes de tipus precari
amb sols de misèria
que no permeten que la gent visqui.
Abans el que es moria de fam era aquell que no tenia feina,
però és que ara també comencen a morir de fam
aquells que tenen feina.
I, evidentment, això s'ha de canviar
i s'ha de canviar de manera radical.
A casa nostra també la situació és inacceptable.
El govern no compleix les seves obligacions.
El govern ens dirà que no té diners.
Parlo sobretot del govern espanyol.
I si no té diners, en bona mesura,
és perquè no ha ordenat dels impostos
i sobretot, sobretot,
perquè el que hi ha és una enorme foc fiscal,
enorme foc fiscal,
que, entre altres raons, fan aquestes empreses,
els grans que col·luborem, compren els seus productes
i ara sempre d'aquestes.
És a dir, que també tenim la nostra petita part
de la responsabilitat amb el tema.
Clar, que això de vegades és el que més costa d'assumir, no?
Segurament, és més fàcil dir, el que dèiem,
de buscar culpables i no mirar-se tant a un mateix.
No sé si la sensació és que la consciència per això,
igual que amb la crisi s'ha empitjorat aquesta situació,
sí que hi ha més consciència social.
Afortunadament, si alguna cosa ha pogut progressar
amb aquesta crisi, és la consciència social,
perquè la gent s'ha començat a demanar
d'on venen aquests maldecaps que estan patint,
qui els hauria de resoldre
i com és que ho fan.
A partir d'aquí hem de començar a analitzar
el funcionament de les estructures socials polítiques,
de la nostra actuació davant d'aquestes estructures
i de quina manera hem de pressionar
perquè les coses vagin canviant.
Jo penso que hi ha possibilitats d'actuació,
però, repeteixo, el més important
és presa de consciència,
voluntat d'actuar i també una cosa
que, darrerellament, ens posem al damunt,
que és la por.
Perde la por.
Perde la por per la feina,
perde la por per els estaldis,
perde la por moltes coses,
perquè, si no, la gent amb aquesta por
es queda tancada de casa i no farà de res.
Ja, sí, sí, exacte.
És la por que hem anat sentint també
durant aquests anys de crisi, no?, d'alguna manera.
Sí, sí, esclar.
Ens hem volgut posar la por sobre
i, a més, hem fet aquesta teoria
tan dolenta
de nosaltres primers.
Si ho fem nosaltres
i si els dones es prejudiquen,
doncs que es prejudiquin.
I no és veritat, aquest problema d'estats,
llavors, no tenim cap dret,
per exemple,
el que hem fet els últims anys de crisi,
deixar de cooperar amb el tercer món
quan estan en una condició
molt pitjor que nosaltres,
ni tenim cap dret
de deixar de cooperar amb la gent
de casa nostra
quan hi ha uns pocs rics
que comuen tota la riquesa.
Quan ja dic que s'ha de repartir,
de vegades no en diuen,
home, és que jo estic molt malament.
Sí, és que tu no has de repartir,
però has de pressionar
perquè el que està del teu
sí que pugui repartir
i coses d'aquesta mena
s'haurien d'anar fent.
Clar.
Més optimista
de cara a que
els propers anys
això pugui canviar,
pugui millorar?
Jo soc de naturalesa optimista.
Penso que les coses
han de canviar,
però que, evidentment,
només canviaran
si tots hi posem una mica
la cullerada
i treballem a fons.
Tinc la impressió
que hi ha un element
que és un pèl externe,
si volem,
però que també ens farà canviar molt,
que és el deteriorament constant
del planeta.
El dia que no ens quedi
ni un barriu de peròlia,
el dia que no ens quedi
ni un litre de reina,
el dia que l'atmosfera
sigui completamente respirable,
aquell dia començarem a pensar
si valia la pena
tenir aquestes set de consum o no.
Però la intel·ligència
per nostre
seria fer-ho molt abans
que això arribés,
perquè això s'apropa
a marxes forçades
i encara acabem
d'atreveixar aquestes
dates brillants de Nadal
en com que ens inciten
és el consum,
el consum,
el consum,
i tant s'acaba el Nadal,
ens venen les rebaixes
que també ens inciten el consum,
el consum,
i això no pot ser
i després vindrà el dia
el pare i el de la mare
i aquestes coses a més
i està una societat perversa
en aquests sentits.
És veritat que
aquesta societat de consum
encara que hi hagi hagut crisi
no ha canviat gaire,
potser sí que hem sentit
que hi ha hagut
a baixar una mica
però la tendència
a comprar
encara que sigui
en menor mesura
no canvia, no?
No, no canvia
perquè els mitjans
inciten el consum,
s'inventen solemnes,
bestieses,
jo estic indignat
per aquest invent
que ja en fan parella
d'ells que funciona
que diuen el Black Friday
i que no és altra cosa
que una còpia absurda
i burda
del que fan els Estats Units
perquè la gent
encara compli més,
encara destrueixi més
i després doncs
alguns,
assuradament de tots,
però alguns comerciants
s'hi apunten
i els diaris
en fan publicitat
i som uns xaiets,
uns xaiets
respecte d'aquest sistema
és acceptable.
Hem de començar
a tenir consciència pròpia
a revelar-los
i que hem dit abans
a desobeir
si no, no farem res.
Per tant,
d'alguna manera,
així,
amb gestos quotidians
d'aquests del dia a dia,
una cosa que podríem fer
per avançar en aquesta línia
seria justament
replantejar-se hàbits,
no?
Segurament,
cadascú.
Això és dubte.
Jo penso que nosaltres
anem a votar
un cop cada quatre anys,
però anem a votar
cada dia
quan entrem a la botiga
i comprem.
Comprem segons quina botiga.
La primera cosa
que em demana
és en quines botigues comprem.
En segon lloc,
quina mena de botigues comprem.
En tercer lloc,
com estan fabricats
aquests productes,
en qualitat
quines consequències
ambientals tenen.
Algum dirà,
això és difícil de saber.
No,
jo per tant,
no puc recomanar
una revista
que es diu
Opcions
de lliure accés
per internet,
en què tothom pot mirar
el dia,
jo que sé,
que compro un lentidomèstic,
quin és aquell
que té per vista
una dada més llarga
i que té una dada més cursa.
O el dia
que compro un teixit de roba,
quin és que ha estat fabricat
amb nens esclaus infantils
en el tercer moment
i quin no ha estat fabricat.
A partir d'aquí,
el dia que nosaltres comprem,
no ho fem amb un cert criteri
i amb això també
clovarem a canviar les coses.
Clar,
per tant,
doncs,
aquests petits passos
que possiblement
siguin més grans
del que imaginem,
no?,
de primeres.
I tant,
molts petits passos
per a part de molta gent
n'acaben fent un demògant
per part de tots,
això ho hem de tenir-ho present.
D'alguna manera,
quan parlem d'aquestes qüestions
a nivell general,
sí que una mirada global
també vulguis o no inclou
les polítiques generals.
Justament aquesta setmana
serà investit
com a president dels Estats Units
d'en el Trump,
suposo que això,
amb tot el que estem comentant
ara,
no ajuda gaire a les polítiques
justament
que vol impulsar
aquest nou president.
Sí.
A veure,
jo no sóc tan pessimista
com molta gent
al respecte d'en Trump,
no perquè m'agrada entrar
un cop descomptat,
no m'agrada,
però per dues raons.
Primera,
perquè l'elecció d'en Trump,
encara que és un desastre,
no ha fet altres coses
que reflectir
que una part
de la població nord-americana
està en contra
d'allò que es diu
l'establishment,
del domini dels bancs,
dels anys multinacionals,
d'aquestes coses,
que estava perfectament
representant
per la senyora Clinton.
La senyora Clinton
era una altra cosa
que un típic símbol
del poder polític,
econòmic i social
nord-americà.
Per tant,
ha resoltat això.
El que passa
que la població americana
s'ha equivocat,
perquè en lloc
de votar més a l'esquerra,
ha votat més a la dret,
de la qual,
evidentment,
és una cosa
que no passa només a Estats Units,
també està passant
per acció amb la França,
amb la senyora Marine Le Pen,
i que és fruit
de l'equívoc
de la població.
Dic,
que això no m'agrada,
que en certa manera
també va passar aquí,
aquí governava
el govern del senyor Sopatero,
que certament
no feia molt malament,
i a les hores
va decidir
que com que ho feia malament
votaria un altre
que ho faria millor,
van votar el del senyor Rossoi,
que ho fan moltíssim pitjor.
A les hores,
a les hores,
aquests horrors
els tenim tots.
I per tant,
això s'entén
no perquè els hi agradés
al senyor Trump,
sinó perquè se'm agrada
un canvi.
I després,
l'altra cosa
que em donava seguretat
és una frase
que vaig fer no fa gaire,
que deia
dels grans poders financers.
És a dir,
que no té gaire cosa
a fer ell solet.
Ara,
aquesta frase,
el que ho digues
no és actual,
aquesta frase
la va pronunciar
l'any 1936
un senyor
que se veia
Franklin Roosevelt
i que era el president
dels Estats Units
en aquell moment
i que se donava a compte
de les seves poques
capacitats d'evolució.
Una mica tenint en compte
les dues coses
que he dit,
doncs,
20-30-mits a menys
la victòria d'entrar.
Clar.
Per tant,
exacte.
De fet,
segurament és una mica
també el que anàvem abans,
que és més fàcil
centrar la crítica
cap a un sol cantó
i no mirar-se tant
el que tenim més a la vora.
I pel que fa...
No, no, deman, deman.
Dic,
pel que fa als governs
que tenim més propers,
el govern de la Generalitat,
el govern espanyol,
quina és la sensació?
Bé,
jo penso que cal dir
i distinció una mica
el govern espanyol
un desastre
de tots els seus dies
des de fa 5 anys.
Una cosa inacceptable,
imbedible.
El que passa
que, malauradament,
hi ha una part
de la població
em permeto dir
que ignora
les actuacions
de la vida política
i amb dues eleccions reiterades
acabant donant
un vot majoritari,
segurament no a Catalunya,
però si a fora,
en el govern
el partit popular
és una cosa
completament inacceptable,
completament desastrosa,
completament,
doncs,
corrupta
tot el que vulguem.
En quant al govern català
ho matisaria una mica
perquè hi ha polítiques
que són una mica més dretes,
polítiques una mica més d'esquerres.
Ara veurem una mica
com arreglar el tema
amb el pressupost.
Jo penso que si han de donar
les dimensions socials
molt més fortes.
Fa anys que estic participant
amb una plataforma
per tal que s'atorgui
la renda mínima garantida
en aquells que no tenen cap ingrés
o que tenen ingressos molt baixos
i s'ha de reconèixer
durant els últims anys
com a presència
avui coteixat,
tant com ha pogut
aquest tipus de resolució,
que per altra banda,
atenció,
està acceptada ja
en el Parlament de Catalunya
des de l'Estatut
per tirar endavant
una lluita contra la pobresa.
Per tant,
penso que hi ha actituds
que són de caràcter poc social.
però és veritat
que en els fes recents
potser degut a la crisi
del govern,
sobretot aquest govern
que fa un any,
ha intentat donar
encara una mica
més social la situació
i sens dubte
queda bastant més
insuptable
que no pas
el govern de Madrid.
Bé,
això una mica
el que dèiem
de parorama global,
tot i que el que dèiem
que en realitat
també possiblement
per intentar
combatre
aquestes situacions
de vegades
podem fer-hi coses
cadascú pel seu compte
també.
Sí,
tots hi hem de fer
i hem de ser conscients
que les podem fer.
Començant
per tancar el televisor
però que no m'he de mai
telefinco
però que ho digui així
declarament
perquè el que fa
és invasoritzar
la gent només
de permanència.
Doncs és un consell
que dóna
Arcadi Oliveres
en relació
a aquesta manera
d'entendre el món.
Alguna altra
d'aquestes petites coses
que poguéssim fer
per canviar coses
a nivell general
i que siguin
accions quotidianes?
Bé,
fundamentalment
no dues.
aquesta que he dit
del consum
que penso
que són els més importants
i els que tenim
més a l'abast
i l'altre
que tenim més a l'abast
i l'altre
que també
en aquests moments
està molt damunt
de la taula
és que com has fet abans
preguem consciència
que el món
és de tothom
absolutament de tothom
que la costa
de drets humans
diu que tothom
ha de ser aclar
lliurement
els països que vol
i que Europa
no té cap dret
a posar darrere
en lloc
per fer la gent
morir ofegada
a la Mediterrània
morir ofegada
al desert del Sàhara
morir
en males condicions
com estan ara
tancats
a seu
com a l'illa
a Grècia
i que nosaltres
com a ciutadans
hem de ser
el suficientment oberts
com a posadre
com a humanitat
sempre hem anat
amunt i avall
arreu del planeta
que nosaltres
des de Catalunya
hem anat sempre
amunt i avall
i que el que hem de fer
és canviar la mentalitat
i permetre que vinguin
els que vulguin
els que necessitin
i rebre'ls
com és la nostra comunicació
amb els processos oberts
com va amb nosaltres
com ha de sortir
doncs aquest dissabte
com dèiem
Arcadi Oliveres
participarà
d'aquest taller
que organitza
Nostra Dona
de fet
un taller
que tindrà en compte
aquestes dades
que hem comentat
es farà i set al matí
a les escoles
i comptarà
amb les intervencions
d'Arcadi Oliveres
amb qui hem pogut parlar
aquest matí
també en Marcés Olé
treballadora social
i voluntària de Càritas
tot plegat
a partir de dos quarts
a deu del matí
espereu que acabi
cap a la una
moltes gràcies
avui hem pogut parlar
amb Arcadi Oliveres
moltes gràcies
no res
al contrari
nosaltres fons entrevista
i esperem que vagi
de la jornada aquesta
esperem que sí
perfecte
que vagi molt bé
i fins aviat
bon dia
adeu
fins aviat
bon dia
en punt dos quarts
de dotze
de seguida
el que fem
és fer tartúlia
amb en Jaume Campreciós
i amb Pep Quintana
des del cap de Sant Jus
posem a la teva disposició
la meva salut
la meva salut
és un espai
de consulta personal
i intransferible
on pots disposar
de la teva informació
de salut
i fer tràmits electrònics
de forma segura
i confidencial
tens 18 anys
i una adreça
de correu electrònic?
acosta't al nostre cap
i porta la teva
targeta sanitària
i el DNI
i t'informarem
sobre com hi pots
acceptar tu
cap Sant Jus
Avinguda Indústria
Sense Númer
4 de cada 10 vehicles
són més respectuosos
amb l'aire que respirem
si el teu n'és un
la Direcció General de Trànsit
t'enviarà
una etiqueta ambiental adhesiva
perquè tothom ho sàpiga
enganxa-la al vidre
canviar d'hàbits
és tan necessari
com l'aire que respirem
AMB
Metròpolis Barcelona
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat
InformatiuComarcal.com
Notícies
Entrevistes
Reportatges
Agenda
No et perdis
tot el que passa
al teu voltant
Ara
la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu mobile
InformatiuComarcal.com
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Estimat diari
Avui hem fet el programa 1700
De la penya del morro a ràdio d'Esvern
I després de nou temporades
No sé si podré continuar fent el programa
És un pes molt feixuc
Que ja no puc suportar més
Sempre penso, va Jordi, va, ves l'últim
I deixa-ho, però és que no puc
No puc, oh senyor
Haig de ser fort, haig de ser fort
Fort com aquesta màquina d'escriure
Olivet i que m'està taladrant el cervell
Oh, Déu meu
La penya del morro
Cada tarda de 5 a 7
Tot és un drama
A ràdio d'Esvern
Cinema sense límits
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva
Cinema sense condicions
Els dimarts de 8 a 9 del vespre
Quan el cinema es fa ràdio
C'est
Ara passen quatre minuts de dos quarts de dotze.
És moment de saludar-nos Jaume Campreciós i en Pep Quintana.
Què tal? Molt bon dia.
Bon dia, que anem tard.
Una mica, una mica tard, exacte.
Per fer tertúlia, a més a més, amb el Jaume també li he de dir bon any,
perquè els oients no l'havien sentit encara.
Aviam, parla pels oients, Jaume, aquest sentit.
Buen any, 2017.
Exacte, exacte.
Avui no tenim el Jordi.
No, no, i ens va avisar la setmana passada.
De revisions mèdiques i esperem que estigui ben trempat i que pugui venir la setmana passada.
Exacte. Heu notat el fred o què?
Oh, Déu n'hi do avui, eh? No.
Sí, bé, només que fred l'aire.
Perquè si fa una mica d'aire...
És la sensació.
La sensació.
És el que ens deia el Carles, és la sensació.
Jo ara que vinc d'un d'estar 10 setmanes sense veure el sol...
Què dius ara?
Que eres a Lleida.
No, jo us parlaria de setmanes.
Ja, per això, per això, però potser et fixes només 10 dies.
No, doncs veure aquest sol és una meravella, el fred no el notes.
Ja, està clar.
Enganya el sol, exacte.
El sol enganya molt.
Segur.
Eres per Europa?
Sí.
Com aquí també és Europa, eh?
No ens engallem.
No, no.
Fora d'aquí.
I aquella frase que deia...
Àfrica empieza amb els Pirineus.
Pirineus, sí.
No, estava a París.
Ah, molt bé.
En un temps fatal, plovent cada dia, núvol...
Vaja.
No, no és gent agradable de sortir per això.
Una ciutat trista, llavors, no?
Sí, t'hi estigues a més en una cosa, que és la seguretat.
Que quan vas a visitar qualsevol museu o qualsevol cosa, et toca fer un esplovent, on sigui, al carrer...
Ja, i amb el carnet a la boca.
No, això no.
Ja, encara.
Però, sí, allò que pots entrar i esperar-te en un vestíbul per entrar després, no.
Perquè hi ha un control de seguretat...
Fora.
Fora.
Abans de l'estiu.
Abans de l'estiu.
A qualsevol museu, qualsevol visita que facis, és una hora de sota la pluja, amb paraigues...