I aquesta hora el que fem és parlar de la Flama del Canigó.
Aquest divendres, com cada 23 de juny, a les 9 del vespre,
es farà aquest recorregut de la Flama del Canigó
pels carrers del municipi.
Tot plegat s'acabarà al Parc del Canigó,
on es farà la lectura del manifest,
s'encentrà també la foguera,
i ara en parlem de tot plegat amb en Lluís Segura.
Molt bon dia.
Bon dia a tothom.
Un dels organitzadors d'aquí Sant Jús,
de com es veu tot el tema de la Flama,
des de fa, em sembla, perquè a més a més n'anem parlant cada any,
però me n'oblido cada any.
Quants anys fa que estàs preparant la Flama?
Bé, col·laboro amb la portada de la Flama Sant Jús
des de mitjans de la dècada dels 70.
Imagina't, imagina't.
Per tant, 40 anys, no, ja?
No sé si el tens l'aniversari preparat.
L'aniversari és posar-ne un mes l'any següent.
Exacte.
Doncs aquesta Flama del Canico que hem dit que arriba a Sant Jús
a les 9 del vespre, però, per tant, per arribar-hi s'ha d'anar a buscar.
És a dir, que tot plegat comença una mica abans, no?
Sí.
Hi ha un grup d'atletes, al qual pot participar-hi tothom naturalment,
que es troba al parador a les 6 de la tarda
per anar en transport públic fins a la plaça de Sant Jaume.
En els anys remots,
anàvem a buscar la Flama a la carretera Reial,
perquè la gent d'Esplugues tenia allà un punt de flama.
De fet, des de Sant Feliu, per exemple, i Sant Vicenç,
em sembla que es va a Esplugues només, a corrents.
És a dir, que és una mica més fàcil el recorregut.
Llavors, nosaltres vam no dependre de la gent d'Esplugues,
que probablement ens va cedir,
però també volíem tenir un caire més particular.
vam instaurar el 1976, el primer any,
que es va anar a buscar la Flama a la plaça de Sant Jaume.
A partir d'aquells moments ja es puja la Flama,
no en relleus, perquè és tot el grup que corre,
però sí fent una cursa atlètica fins a Sant Just.
Exacte.
Déu-n'hi-do, és un bon recorregut
i tenint en compte les temperatures que estem tenint,
serà difícil.
S'ha de ser prudent, s'ha d'anar parant,
s'ha d'anar fent uns estops
a les fonts del recorregut
i prendre-s'ho en calma.
Certament no ens en peny ningú,
sinó simplement marcar de lluny l'horari i prou.
Clar. Quanta estona trigueu, més o menys?
Es triga una hora i poc.
Des de Sant Jaume fins a la vinguda de l'autor Rivalta,
aquí a Sant Just.
Llavors, un cop s'arriba aquí a Sant Just,
es fa aquest recorregut, no?
Des de la doctor Rivalta, com comentaves ara,
mitja horeta encara.
Encara és corrent, també, eh?
Bé, es fa un quart d'hora corrent
fins a la plaça de l'Antoni Malaret,
allà una recepció per part de les entitats
i a partir d'aquest moment
la gent que s'hi afegeix
pot anar caminant o corrent.
Si va caminant, es va trotant,
és a dir, marxa atlètica però amb lentitud,
i si es va caminant a pas lleuger
també es pot seguir
tota aquesta marxa fins a dalt del Canigó.
Suposo que la gent que correu des de plaça Sant Jaume
no és un grup molt nombrós, no?
Des d'aquí a Sant Just?
No, acostumem a ser
mitja dotzena,
màxim vuit persones.
Clar, suposo que el fet que sigui
també una mica més lluny,
imagino que fa que la gent li tiri enrere,
perquè imagino que sou sempre els mateixos,
o es va fer gent, va canviant algú cada any, també?
Sant Just és un poble que hi ha molta gent que fa lentisme.
Això és veritat, sí.
Que fa footing, que fa que corre, etcètera.
Però tenir aquesta gent concentrada
el dia de la rebella per fer una marxa
a les sis de la tarda,
això costa una mica més.
Per tant, sí que hi ha un gruix de gent
d'aquests sis o vuit, imagina't,
que són sempre els mateixos, efectivament.
Però vaja, ja he dit al començar,
que tothom s'hi pot afegir, eh?
Exacte.
Si algú ens està escoltant, no?,
que sàpiga que pot anar divendres, no?,
en el punt de trobar de les sis de la tarda
al parador, no?,
i apuntar-se a aquest grup de corredors.
Un cop s'arriba a Barçó aquí a Sant Just,
sí que a la rauda de la Flama hi ha més gent, no?,
se l'ha de haver-hi més gent.
Sí, hi ha més gent, tant al Plaç del Barret
com a dalt al Canigó,
perquè el fet de fer-ho sempre
en un mateix espai, com és el Parc Canigó,
ja ha creat un cert hàbit
al poble de Sant Just.
i allà hi ha un espai àmbit on tirar petards
i, naturalment, on donar la recepció
a la Flama aquesta que ve del Canigó, no?
I, per tant, aquesta Flama que ve del Canigó,
parlem-ne una mica,
perquè de vegades aquests dies
ens sentim a parlar, no?,
de la Flama del Canigó,
la Flama del Canigó,
però l'origen de tot plegat,
d'on ve?
Lluís, explica'ns una mica.
L'origen de tot plegat
és una cosa que es manté actualment,
és a dir, hi ha un grup de gent
de la Catalunya Nord,
que el dia abans,
és a dir, el dia 22,
puja al Canigó
i fa nit allà dalt.
Puja al Canigó
amb feixos de llenya,
perquè
el paisatge del Canigó
és un moment apelat
i allà no se'n trobaria, no?
Dorm allà
i l'endemà,
malgrat que hi ha una tradició,
que és una mica una llegenda,
de què, amb miralls parabòlics,
parabòlics s'encén el foc,
no és veritat,
el foc ja s'ha portat
la nit abans
amb fanalets
des del Castellet de Perpinyà,
que és on hi ha
la flama de la Canigó
365 dies a l'any.
Llavors, l'endemà,
ben d'hora al dematí,
el dia 23,
s'encén
els feixos de llenya
del fanalet
i aquests feixos de llenya
ja en forma de torxa
baixen cap a Perpinyà
i d'allà,
ràpidament,
en tots els mitjans,
cotxes,
però també...
Corrent també?
Avions.
Ah.
Corrents.
Ah, també corrent, per tant, eh?
Sí, sí.
O sigui, tot,
des d'un avió fins a córrer.
Es disinueixen
per tots els països catalans.
Per tant...
A Mallorca també,
a la Sultat Alacant,
etcètera,
i a Catalunya Nord,
que ja està allà.
És a dir,
aquesta flama que arriba aquí a Sant Just
ve d'aquesta flama
del Canigó directament, eh?
No és que es dir
del Canigó i prou.
No, no.
Ve del Canigó
i al llarg de tot el dia
ha anat avançant
per tota la terra nostra.
I representa...
Què representa?
Representa l'estiu?
Representa l'esperit
dels països catalans?
Representa l'esperit dels països catalans.
Clar,
el solstici d'estiu
és la festa nacional
dels països catalans.
Ens uneixen moltes coses,
la llengua, per exemple,
la història, etcètera,
però també ens uneix
oculta el foc, eh?
i aquesta salutació
de l'estiu
amb les fogueres
era una tradició
que amb els pobles
de Catalunya
encara
es manté,
de saludar
l'arribada
de l'estiu,
l'arribada
del temps
de llargues nits,
eh?
fresquetes
que no és el cas actual.
Exacte.
Sí, justament aquest any
a més a més em sembla
que coincidirà
amb dies bastant calorosos,
aquesta arribada
de flama de canigó,
per tant,
doncs exacte,
hidratar-se molt
i aquestes coses.
I després també,
justament per això,
es llegeix un manifest
un cop s'arriba
a la plaça aquí a Sant Just
i a totes les places d'arreu,
no?
I és un manifest comú,
entenc, no?
Sí.
Hi ha una colla
de gent
a redons
de l'òmniocultural
que es diuen
focs de Sant Joan
que prepara
a través d'un poeta
o d'un escriptor
dels països catalans
un manifest,
s'encarrega
de fer un manifest.
Llavors,
aquest manifest
es llegeix
a tots els llocs
que volen fer
les seves fogueres
dintre
l'organització general
de flama de canigó
o focs de Sant Joan.
Aquí a Sant Just
el lector
o la lectora
es manté encara
en secret,
no vull desvetllar-lo.
Va canviant cada any,
eh, doncs?
Va canviant cada any
i sempre s'agafa
alguna persona
d'alguna entitat
que faci
alguna celebració
d'un aniversari
o d'alguna persona
que hagi contribuït
decisivament
a la portada
de la flama
d'altres anys
o de grups
que estan a favor
de la cultura catalana
i d'aquestes manifestacions
culturals
i folclòriques.
Per tant,
penseu en qui fa anys
aquest any, no?
I tingui de veure
amb el que ha dit
ara el Lluís
per encertar qui serà.
Jo crec que s'haurà de venir,
s'haurà de pujar al canigó
per assabentar-se'n directament.
Exacte,
el canigó
de Sant Just,
no la muntanya.
Serà, com dèiem això,
a quarts de deu del vespre,
quan es llegirà
aquest manifest,
el recomanable per això
és poder fer també
una mica aquest recorregut,
no?,
pels carrers de Sant Just.
no venir just
el moment de dos quarts de deu
perquè podríem fer salat,
és a dir,
arriba tard.
Exacte.
Venir amb temps,
a veure...
I a més a més,
hi ha també
l'aspecte una mica,
diguem,
folclòric,
però l'espectacle
de la foguera.
És veritat,
sí, sí.
A més,
no estem tan acostumats
a veure'n,
amb la torxa
que ha vingut de Barcelona
s'encén la foguera
i això ho encén
la primera autoritat municipal
o, de vegades,
generosament,
ho cedeix
a un col·lectiu
de joves,
de nens, etcètera.
Però vaja,
la foguera està
perfectament
senyalitzada
i
també
ens hem trobat
gent que deia
però podem aportar
coses a la foguera?
Podem cremar
els nostres...
Com diu la tradició,
no?, una mica.
I com diu
la cançó d'en Serrat.
Sí.
D'en un tros de fusta
per cremar
o la prendré
on sigui com ahir,
diu en Joan Manuel.
Bé,
aquí ens trobem
que
en les èpoques
en què s'havia fet
per aportacions
populars
hi havia
productes
que s'incendiaven
i que no eren
recomanables.
Clar,
feien fum,
contaminaven,
etcètera.
Per tant,
això,
l'Ajuntament
ha sortit al pas,
ha tancat
l'espai
on es fa la foguera
i s'encarrega
a la brigada municipal
que del seu propi magasem
aporti
fusta
però que no tingui
cap contaminant.
per tant,
no es poden aportar
mobles vells
de cada casa
sinó que s'encarrega
l'Ajuntament
a través de la brigada
de preparar la foguera.
Doncs,
això serà,
com dèiem,
aquest divendres
és el principi
del solstici,
l'inici de l'estiu,
aquesta tradició
també dels països catalans
de la flama
del Canigó
que arribarà també
a Sant Just.
A les 6,
si us hi voleu animar
per anar a currar
a buscar-la
i si no,
a partir de les 9
des de l'Avinguda
del Dr. Rivalta
fins al Parc del Canigó
on arribarà la flama,
es llegirà el manifest
i encendrà la foguera.
I una cosa important,
també la Casa Gran
es marca
coca
i vivor
per a tothom
que arribi
al Canigó.
Un bon final,
per tant,
pels corredors només.
No,
per tothom,
per favor.
Em pensava que deies
la gent que arribi
i dic,
igual,
era una recompensa.
Els corredors
tenim un apartat
per res.
Era per animar la gent
a venir a córrer
a les 6 de la tarda.
També està bé.
Doncs moltes gràcies,
Lluís Segura,
que vagi molt bé
i fins aviat.
Bon dia.
Gràcies.
Bet aquí una vegada.
Un programa de contes
que es realitza
el grup Marc,
mestres àvies
recuperadores de contes
de l'Associació de Mestres
Rosa Sensat.
Els podreu escoltar
els dijous
a les 8 del vespre
i els dissabtes
a les 10 del dematí.
Us hi esperem a tots.
Benvinguts a Babilònia,
on la cultura
és la protagonista.
Un espai
de crítica cultural
que cada dijous
de 9 a 10 del vespre
comentarà
els millors llibres,
les exposicions
més interessants,
els concerts
més emocionants,
les pel·lícules
i obres de teatre
més destacades
de la cartellera,
sense deixar de banda
el debat
de la més rabiosa
actualitat.
Ja ho sabeu,
Babilònis,
no us ho perdeu.
Dijous,
de 9 a 10 del vespre,
Babilònia.
Et poso lluç?
El tinc molt bo.
Sí,
posa'm anunciadats
per arrebussar
i quart i meitat
per llançar
les escompraries.
Cada any
malbaratem
el 35%
del peix
que capturem.
Mentrestant,
800 milions
de persones
passen gana.
El món
no necessita
més menjar,
necessita
més gent
compromesa.
A Mants Unides
recolzem projectes
contra la camp
a 60 països.
Té compromets?
Truca al
900-811-888.
No et trobes bé?
Creus que has d'anar
a urgències?
Abans de sortir de casa,
truca al 061.
Al 061,
el nostre personal sanitari
t'oferirà ajuda
a les 24 hores del dia
per resoldre
la teva situació
i t'indicarà
a quin centre
és millor
que t'adressis
en cas que calgui.
Així podràs rebre
l'atenció
que necessites
més ràpidament.
Per una salut millor,
061,
cat salut respon.
Generalitat de Catalunya.
Et fa mandra
reciclar, oi?
Tan et costa?
Tan lluny
estan els contenidors?
Dius que no tens
temps per reciclar,
però la veritat
és que
ja no ens queda
temps per no reciclar.
A Catalunya
encara reciclem
molts menys residus
que els que generem.
Fins quan?
Redueix,
reutilitza,
recicla,
reacciona.
Amb la col·laboració
de Coembes i Ecovidrio,
Generalitat de Catalunya.
Vigila amb aquestes bèsties.
Per inofensives que semblin,
causen la majoria d'incendis a Catalunya.
El bosc,
qualsevol descuit,
pot ser el pitjor depredador.
En cas d'incendi,
truca el 112.
Diputació de Barcelona,
Generalitat de Catalunya.
012.
La Generalitat
al teu costat.
Un estiu ben fresc.
Consells per a la calor.
Fresca a casa.
Tanqueu les persianes
quan hi toca el sol.
Obriu les finestres
durant la nit.
Estigueu-vos a les zones
més fresques.
Refresqueu l'ambient
amb ventiladors,
aire condicionat.
Si no teniu aire condicionat,
mireu de passar
com a mínim
dues hores al dia
en llocs climatitzats,
centres comercials,
casals,
cinemes...
Molta aigua.
Beveu aigua
i sucs de fruita.
Refresqueu-vos sovint.
No prengueu begudes alcohòliques.
Eviteu els menjars
molt calents.
Busqueu l'ombra
al carrer.
Eviteu sortir al migdia
quan fa més calor.
Poseu-vos una gorra
o un barret.
Utilitzeu roba lleugera
que no sigui ajustada.
Mulleu-vos una mica
la cara i la roba.
Vigileu en els trajectes
amb cotxe
durant les hores
de més sol
i no deixeu les finestres
tancades
quan algú es queda a dins.
Limiteu l'activitat
física intensa.
Ajudeu altres persones.
Si coneixeu persones
grans o malaltes
que viuen soles,
ajudeu-les a seguir
0-12
La Generalitat
al teu costat.
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils
com el chill out,
l'esmood jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica
més suau.
100% música relaxant.
Cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Cada tarda
de 5 a 7
Escolta'ns,
explica'ns,
participa,
proposa.
La plaça Mireia
amb Mireia Redondo.
Cada tarda
de 5 a 7
ens veiem a la plaça.
0-12
La Generalitat
al teu costat.
Ja ha arribat l'estiu
i amb ell la calor,
però teniu un ampli ventall
de possibilitats
per combatre
les altes temperatures.
Beveu molta aigua
i busqueu l'ombra
quan pugueu.
Intenteu sortir
quan el sol estigui baix,
porteu barret
i mireu de passar
dues hores al dia
en llocs climatitzats.
Si teniu els símptomes
d'un cop de calor,
com ara molta febre,
mal de cap o subnolència,
aneu al metge
o truqueu al 061.
I si coneixeu persones grans
o malaltes
que viuen soles,
ajudeu-les a seguir
aquests consells.
Trobareu més informació
al 012
i a gencat.cat.
012
La Generalitat
al teu costat.
Quan arriba el bon temps
és important prendre
les mesures...
Just a la costa.
Sant Just en directe.
Passa un minut
de dos quarts de dotze.
Aquesta ara fem tertúlia,
com cada dijous,
amb l'Arbre Gulló,
la línia Santa Bàrbara,
la Montse Larrea,
i la Joan Algarra.
Molt bon dia.
Què tal?
Com va?
Va, va.
Per la empatina del calor,
perquè nosaltres som
gent gran
i a més enfermetats.
I patim,
quasi desmàlgues,
doncs de dinar a casa
i bon.
M'he d'agafar
i pujar-me al terrat
amagar-me darrere
d'un pilar.
Però a tu t'afecta més,
no?
De la ombra, sí.
Hi ha un umbral
en què els 32 graus
d'aquell estiu
que de fa 3 o 4 anys
que jo estava horrible.
I a més a la tarda
no podia estar en casa
perquè dóna el sol així.
Tot el sol
tot tancat
i no podia estar.
Ara el terramenom
el tenim alterrat
en el Gualde,
m'amago darrere
d'un això.
Sí,
un lloc que hi hagi ombra.
Sí,
hi ha les torres
i tu t'amagues
darrere de l'ombra
i la mica de brixa
que corre.
Perquè allà has de notar
una mica l'aire, no?
Sí,
sí,
és com estar damunt
d'un cim
i a l'ombra,
no poses el sol.
No,
no poses cremes.
Que no...
Has de buscar
el lloc
que estiguis més còmode.
Sí,
sí.
No ets amant
de l'aire condicionat.
No som a la mà,
no.
Bé,
no sé,
fa falta
però una estoneta.
Si te'l posen molt
t'agafa una que respira
una...
Sí,
no és un...
Unes perilletes
de cas distraus.
Tens que portar
hasta mocador
a vegades
en el poc públic.
És una contradicció
que vulguem estar a l'estiu
com si estiguessin
a l'hivern.
No és això.
A l'estiu
la calor...
Però amb aquesta calor...
però tampoc podem tenir
l'aire condicionat
molta estona
perquè tampoc és bo, eh?
No, no és bo,
resseca.
O sigui,
resseca molt.
I dels cotxes
ha de ser molt bo
amb molt d'últim model.
I quan surts de casa teva
notes la bufetada
que et dóna.
A casa meva
només que surts
de la cuina
cap al menjador
ja la notes
la bufetada.
Sí,
fort.
No, no,
de totes maneres
com al meu marit
no li convé tampoc
i no l'aguanta molt
el posa 25-26 graus
dic per això
no és aire.
Sí, sí.
Sí, sí.
No, però ja està bé
per permatar...
És que allà dona
molt el sol
i al donar el sol
de ple migdia
tu diràs
allò és molt fort.
I a partir de les dues
i mitja
que tomba
el sol
tomba cap allà
al cantó
de la posta
és una caldera
casa meva.
Sí, sí, sí.
És una caldera.
Aquell grau
passa d'ahir
i ja no el puc aguantar.
El bo del cas
és que a l'hivern
la calefacció
no es posa en marxa.
Com està el terremostat
en ella
no es posa en marxa.
He vist venir
l'Alina
i dic
que aquesta
li està agafant
un cop de calor.
Sí.
Estava groga,
estava pàl·lida.
Ara no,
ara ja estàs vermella.
Però estava groga,
pàl·lida,
dibuix.
Això és el cés de calor.
I això que venia
sota de la dutxa, eh?
Sí, sí.
Surt de casa seda
encara és pitjor
perquè és la reacció
del cos, eh?
No, no,
però no.
Avui res.
No, mira.
No, jo com m'he dutxat
que eren les quarts
de vuit o així,
llavors encara
s'hi podia transitar.
És el millor moment, no?
Sí, sí.
Molt bé.
Sou de Revella
de Sant Joan o què?
Sí, sí.
Què fareu?
Anar a sopar.
Molt bé.
Ens ballàvem
i tiraven petardos
i una sèrie de coses.
Ara no.
Anar a sopar
i arreglar tot el que és que l'on diu.
Sí.
No crec jo
que se faci sopar
perquè tota la colla
s'ha disgregat una nit.
Saps?
Unes per l'edat,
unes per la família
i sembla que no farem.
Nosaltres encara
i això els inconvenients
perquè un té un inconvenient
i fort
però vindrà en cadira de rodes.
O sigui que...
Ah, bueno,
mentre no.
Sí, sí, sí.
Doncs encara teniu
esperit de comunitat.
L'any passat,
si el sigui,
encara va venir
en cadira de rodes
el Ramon
aigua d'aigua d'aigua d'aigua d'aigua d'aigua.
Ah, sí.
Si feu la colla aquella,
doncs sobretot.
Sí.
A la...
El que passa...
Bueno,
aquest any no sé
si vindrà la Conxito,
s'anirà amb la seva família
i no, no,
o sigui que...
Mentre el cuerpo aguante.
Ja.
No ho fa.
Sobre el que...
Mira,
no es tracta de sopar més bo
ni més dolent.
No.
No,
es tracta d'una estoneta.
Va haver-hi una època
de la nostra vida
que gairebé
ens reuníem cada setmana.
Ja.
Amb totes les circumstàncies.
Unes que estaven embarassades,
les altres que tenien crios petits.
Clar,
però han passat molts anys.
Però han passat.
Han passat molts anys
i tot canvia.
Bueno,
per necessitat.
La línia a casa seva,
sí, la línia.
Tu què?
No ho sé.
La barbana?
No ho sé.
No ho saps.
Jo ho vas dirant.
Tu no ho sé,
però els teus sí.
No, no ho sé,
no ho sé,
no ho sé.
No ho sé.
No ho sé.
No ho sé.
No ho sé.
No ho sé.
No ho sé.
No ho sé.
No ho sé.
No ho sé perquè,
perdó, eh?
Perquè va dir que la Mònica diu,
bueno,
jo l'únic que vull
és una mica de coca de llardons.
Perquè a més les coques
no els agrada massa.
Quan estava el meu marit
i els crios eren adolescents
sí que hi havia la gran juerga.
Clar.
Perquè el que més disfrutaven
eren tirant petards
allà d'estar a casa.
Molt bé, no.
Però ja després no.
I jo amb aquesta barbana,
doncs bueno,
vale,
titus.
Però vull dir,
tampoc no em dóna la impressió
de ser una cosa
que s'ha de fer.
Vull dir,
entenma,
que no m'ha cridat
particularment l'atenció
de dir,
ostres,
és que la barbana no ha fet...
No, no, no, no.
Vale,
doncs molt bé.
O sigui,
i els de casa,
que ara n'hi ha 4 joves.
Ah, n'hi ha joves.
Doncs l'any passat,
per exemple,
ho van fer en casa d'un fill
i van venir els 4 joves meus,
els nois,
les dues netes,
i a veure,
va ser més divertit.
Perquè anaven tots.
Però aquest any,
no ho sé,
perquè...
Ningú ha parlat,
ningú ha dit res.
No,
no s'ha dit gaire cosa,
i total que...
A la veia,
potser comencen a tenir una edat
que cada oveja
con su pareja, no?
Sí,
no sé,
si, clar,
ja tenen amics,
i a vegades
se'ls fa gràcia,
a vegades es queden un rato
i després se'n van,
i bueno,
doncs facin el que vulguin.
És normal, eh?
Sí,
i és que avui,
avui,
per exemple,
no és que jo estigui,
ja sabeu que sempre soc positiva,
avui no és que estigui negativa,
però avui,
és que avui és que estic
en un altre planeta,
avui,
avui,
i em diuen Sant Joan,
doncs bueno,
Sant Joan,
Sant Pere,
la Verge,
i després tots...
Nosaltres feiem tot,
mira.
Sant Mateu,
i el que vulguis tu.
Celebràvem Sant Joan,
Sant Pere,
la Mare de Déu del Carme,
perquè hi havia un parell
o tres de mariners,
i també,
Sant Jaume també,
escolta'm,
celebravem tot.
No,
ara aquí no...
Tot,
tot,
festa major.
Tot,
tot.
Ja no celebreu,
doncs, eh?
Bueno,
jo particularment...
D'una altra manera.
D'una altra manera,
sí.
Bueno,
mira,
anirem a sopar,
anirem a trena-ni malagotes,
i ja està.
Sí,
n'hi ha una cosa que...
No,
està bé,
per si veu una petita reunió,
ja està bé.
Per cada una de les persones,
jo m'imagino que per cada una de les persones,
doncs es pot aplicar allò de
cada cosa a su tiempo
i los nabos por adviento.
És.
Doncs hi ha un temps que,
per exemple,
doncs sí,
que aquest temps,
doncs era una no,
tens una sèrie d'activitats,
una sèrie de coses,
una sèrie d'esplall,
etcètera,
etcètera,
etcètera.
Però n'hi ha un altre temps que,
que vale,
títols,
doncs bueno,
el que surti,
surti,
el que no,
no surti.
Vull dir que...
A mi no em molesten ni els quets,
ni els sorolls,
ni...
Que la gent es queixa,
a mi no es queixa.
Sí,
hi ha gent que truca,
de seguida.
Home,
home,
doncs es voltant,
portem dues o tres nits,
que a partir de la...
Això ens diu la policia local,
no sé aquí què deu en celebrar,
que fumen uns espetecs per allà al meu guardi.
Ja,
però suposat,
és una verbena i cada un s'ha agradat tirar petards,
doncs hòstia.
Un dia és un dia.
Home,
aquest temps que hi ha hagut aquesta depressió,
que no es gastava tants cèntims,
que la d'això era molt tristona...
És un pressupost, eh?
Oh,
i tant.
És un pressupost.
I tant,
no?
Si s'entén els que valien les tires de rascar la paret.
De rascar la paret.
No les fan ara, oi?
No ho sé,
no ho sé,
ja he perdut.
Hi ha un problema amb això,
de les tires de rascar la paret.
Hi ha un problema amb totes.
Llavors no...
No, no, no, no.
Perquè també hi havia les pedres fogueres
que tiraves a terra.
Sí.
I em sembla que tampoc no les fan.
Jo no sé si m'estic confonent,
però no hi havia una pira,
un foc?
Sí.
Bé?
Clar.
Aquí,
encara,
suposo que el faran.
No sé,
que la...
Que van a haver de la flama del canigó,
i baixa la flama del canigó.
Ara n'he estat parlant,
però no he captat d'entendre...
Ara tot està regulat,
perquè abans la gent posava en la pila...
Mòbils.
Jo l'ho ha explicat el Lluís, això, ara.
Mòbils,
mòbils,
que tenien pintures contaminants,
que tenien racines,
pintures contaminants,
i això era terriblement dolem
pels que respiren.
Sí, sí, sí,
i pels que respiren.
No, no, no.
I pels...
I pels plantes també,
i pel terra.
Escolta'm el meu...
I ara es vigila que sigui fusta,
de veritat.
Sí, al meu barri,
estaven tot l'any recollint,
i feien,
imagina't el carrer Passatxer Noguers,
que és un carrer estret,
amb la travessia anterior a Sardenya,
a Gràcia,
i a cada cantonada hi havia una foguera.
No va passar mai res,
res de res.
I ara últimament,
on feien la foguera,
primer feien un llit de sorra i sorra.
Ara també, ara també.
Ara també, oi?
És obligatori.
Aleshores no es feia això, eh?
No, no, no.
Sí, sí.
I...
Sobretot es posava tot sense consciència
que s'estaven intoxicant les criatures,
les persones, tot.
cremades les plantes que creien,
perquè això no desapareix, eh?
Quan tu cremes, desapareix.
Puc ja dalt,
hi cauen les cendres,
i no...
L'altre dia jo vaig baixar a Barcelona,
que deia un...
Ai, és que és Barcelona,
a mi m'encanta Barcelona,
és preciosa,
però jo és just,
a teus records.
Sí,
baixo puntualment,
i m'agrada, eh?
Vull dir,
Barcelona per mi és una ciutat fabulosa,
en el sentit de la seva estructura.
És aquella que una vegada us vaig dir,
si te'n vas al Tibidabo
i des de dalt del Tibidabo
obres els braços,
la pots abraçar,
la pots abraçar,
perquè la pots agafar, eh?
Vull dir que,
no m'agroma,
l'agafes.
De muntanya a muntanya.
I això és una cosa poètica
i bonica de la ciutat.
A més,
tota...
Sempre...