La segona hora del magasin Matinal La Justa
Bon dia, entrem en aquesta segona hora del magasin Matinal La Justa.
Passen sis minuts d'un quart de dotze del matí
i avui entrem a l'entrevista del dia
amb l'alcalde Joan Basaganyes, que ja el tenim aquí. Bon dia.
Bon dia, Eloa.
Bon dia i benvingut. Com ja va saber, la Mireia ja no ens acompanyarà més,
així que aquestes setmanes t'anirem entrevistant...
Bueno, primer avui em toca a mi i ja la propera serà amb la nova Mireia,
per dir-ho d'alguna manera.
Molt bé, doncs encantat amb qui sigui.
Doncs comencem amb aquesta entrevista repassant un tema de seguretat
que a l'última entrevista ja ens en feia amb ressò, no?
Aquesta falta de Mossos d'Esquadra, que denunciàveu tant des de l'Ajuntament de Sant Just
com també des de l'Ajuntament d'Esplugues,
que dèieu que faltaven efectius a Mossos d'Esquadra
i això anava en detriment, no?, de les funcions de la policia local.
Sembla que han sigut unes demandes escoltades
amb la incorporació de la setmana passada d'aquests cinc nous agents.
Si vols explicar una mica, perquè ahir mateix coneixíem que el dilluns
us vau reunir també amb el conseller d'Interior, no?, el Joan Ignasi Helena.
Correcte, i primer de tot volia agrair tant al conseller,
el senyor Joan Ignasi Helena, com al director general, el senyor Pere Ferrer,
doncs la predisposició que han tingut en tot moment de tenir aquesta trobada
i de buscar solucions als problemes que els hi hem plantejat,
perquè realment hi ha uns problemes sobre la taula que hem d'afrontar.
En la reunió que vam tenir a l'Ajuntament d'Esplugues,
el consell ens va donar dues bones notícies.
La primera va ser la incorporació aquesta mateixa setmana,
hi ha set efectiva de cinc nous agents que s'han reubicat d'altres comissaries,
d'altres regions de Catalunya,
i després la futura incorporació de més agents de cara a l'agost.
En aquests moments el Departament d'Interior està en ple procés de selecció
de fins a 800 agents més, Mossos d'Esquadra,
amb la voluntat també que aquests 800 agents
es dupliquin de cara a l'any vinent i el següent,
de manera que el cos de Mossos d'Esquadra podrà arribar a tenir
al voltant dels 22.000 efectius que es consideren necessaris a Catalunya
i aquests primers agents que s'incorporan el mes d'agost
ja va haver-hi el compromís que un nombre encara no concret,
però sí significatiu, es destinaria a la comissaria d'Esplugues Sant Just.
Per què? Doncs perquè són conscients a la Mossos d'Esquadra
que són dos municipis que han canviat en aquests darrers anys,
sense el conveni que es va signar en el seu moment l'any 2006.
Tant Esplugues com Sant Just hem crescut en quant a població,
però sobretot hi ha hagut un canvi important
en la complexitat de les polítiques de seguretat
i aquest canvi ve determinat
per l'obertura del centre comercial de Finestrelles, Esplugues,
i també pel fet que Mossos d'Esquadra
en aquests darrers anys, ençà de 2006,
ha anat afegint noves competències a les que ja tenia.
El 2006 pràcticament tots els seus efectius
es destinaven a patrullatge i actualment Mossos
ha assumit o està assumint altres competències
que impliquen no tenir tants efectius al carrer,
que són polítiques preventives de seguretat.
Entenem llavors que aquests cinc nous agents
que s'han incorporat ja aquesta setmana
entren dintre d'aquest patrullatge?
Correcte.
Seran Mossos d'Esquadra destinats a polítiques preventives
de seguretat ciutadana i seran molt visibles,
seran els agents que estan a peu de carrer,
que també és una mica el que la gent vol.
No només es tracta de tenir bones dades
a nivell de seguretat ciutadana,
que en general les tenim,
sinó que la població tingui una percepció també de seguretat.
i respecte a aquest increment de nombre de Mossos
que es podria donar a l'agost,
se sap més o menys quan sabrem quin és el nombre de Mossos?
No ens van voler concretar,
sí que ens van dir que tenien en compte
que aquesta era una de les comissaries
que necessitava més atenció.
Durant l'any anterior,
el Mossos d'Esquadra es va volcar molt,
va fer un esforç molt important a la ciutat de Barcelona,
perquè hi havia una sensació
que la seguretat ciutadana s'estava veient molt afectada,
i és veritat que d'ençà aquest increment d'efectius
a la ciutat de Barcelona,
les dades a nivell de seguretat ciutadana,
de fets elictius,
han millorat molt,
i una mica aquestes problemàtiques,
algunes aquestes problemàtiques,
s'han traslladat a l'entorn més immediat de Barcelona,
i sobretot també en zones més rurals,
on els fets elictius,
evidentment,
no estan amb xifres
ni molt menys dolentes,
però sí que han augmentat
fruit d'aquest efecte d'expansió
de l'esforç que s'està fent a Barcelona.
Estem parlant de delictes
que no són de gravetat,
tot i que qui els pateix,
evidentment,
li generen moltes problemàtiques,
però no són delictes de gravetat,
i per tant,
el que passa en molts casos
és que no hi ha ingrés en presó,
i per tant,
aquestes persones que es dediqueixen
continuen,
llavors el que canvien és el lloc on ho fan,
i es desplaça en aquells llocs
on noten menys pressió policial.
El que ara volem evitar de totes totes,
i aquest és un dels motius,
si no el principal d'aquesta reunió,
és evitar que ara es produeixi
un efecte expulsió
que ens afecti a Sant Jus i a Esplugues,
que som dos municipis
que per les nostres característiques
som llaminers
davant de determinats actes electius.
Bé, haurem d'anar veient, no?,
com afecta aquesta incorporació
dels cinc nous efectius,
s'ha fet just aquesta setmana,
per tant, doncs...
Aquesta es notarà poc,
es notarà,
però no serà resultat immediat.
tenim moltes esperances posades
en aquestes noves incorporacions
encara indeterminades
en nombre d'afectius
que s'han de produir de cara
al mes d'agost.
Però que s'espera que sigui més substancial,
que sigui més alt
que aquest nombre de cinc agents.
Bastant més, hauríem de ser-ho, sí.
Molt bé, marxem de seguretat
i anem cap a un altre tema,
aquest procés participatiu
de repensem l'entorn de la bona aigua,
just ahir teníem a Jordi Peralta,
arquitecte urbanístic,
que ens va donar més detalls
sobre com seria aquest nou pla
de la bona aigua,
com ha canviat i el per què,
però just demà
hi ha aquesta primera sessió informativa
que té lloc a l'Ajuntament de Sant Just.
Si ens vols explicar una mica, no?,
què passarà en aquesta primera sessió
als santjustencs i santjustenques
que s'hi apropin?
Primer m'agradaria, Lua,
si em permets,
explicar una mica d'on venim
per entendre on anem
i el per què de la sessió
que tindrem demà
a la sala de plens.
A l'entorn de la bona aigua
es va incloure
en el pla general metropolità
de l'any 1976,
que, com bé saben tots els santjustencs,
era un pla general
que preveia un creixement de Sant Just
cap a la vall de Sant Just.
Des del barri de Besoleig
fins on hi ha el tenis Sant Gervasi
a Can Marlès
era sostre edificable,
era terreny edificable.
En el seu moment
van canviar el concepte
de cap on havien de ser
els creixements a la ciutat.
En els anys 70
s'entenia que les ciutats
havien de créixer cap a la muntanya,
amb la idea
que respirava un aire més pur,
que hi havia major qualitat de vida
per a la ciutadania.
D'aquí a que moltes grans infraestructures,
com l'Hospital de Sant Joan de Déu,
Can Ruti,
moltes escoles
es van ubicar
a les faldes del Parc Natural
i tot això va canviar,
tot aquest model d'urbanisme
va canviar a principis de segle
quan es va entendre,
jo crec que amb tota la raó del món,
que una zona tan densificada
a nivell de població
com l'àrea metropolitana
havia de preservar
de totes totes
aquest gran pol·lum obert
que tenim,
que és el Parc de Coixarola.
Aleshores,
es van arribar
a molts municipis
on teníem sostres edificables
a l'entorn del parc,
a acords amb els propietaris
per traslladar aquest sostre
del Parc Natural
a altres indrets del municipi.
Així es va fer
amb el conveni
de l'any 2004-2005
a Sant Just
que es va traslladar
aquest sostre
a l'entorn sobretot
de la carretera reial.
Dic això perquè
el planejament
que en el seu moment
es va aprovar
a la Buena Aigua
l'any 2003
partia de la base
que la ciutat
creixia
cap a la muntanya
i per tant
l'entorn de la Buena Aigua
es considerava
un entorn
plenament integrat
dins del casc urbà.
I per aquest motiu
es va col·locar
un tipus d'edificabilitat
que avui en dia
de totes totes
ens grinyola.
I perquè la gent
tingui una visió
del que
acabaria passant
si no fem res
que vagin
al pont de Camp Pedrosa
que és aquell pont
que hi ha
just a davant
de la masia
de Camp Pedrosa
que és on comença
el camí de la muntanya
que es va
remodelar recentment
i que
a davant
veurà que hi ha
un terreny
amb una tàpia
doncs en aquest terreny
hi ha
si no fem res
acabaran avent-hi
12.000 metres
edificables
amb edificis
de planta baixa
més 4.
Estem parlant
de molts pisos.
Estem parlant
de molts pisos
i d'una tipologia
d'habitatge
que avui
grinyola
perquè evidentment
estem parlant
que tots
entenem
els santjustencs
i santjustenques
que la vall
de Sant Just
comença
precisament
en aquest punt.
A nosaltres
com a ajuntament
no ens fa
una especial
il·lusió
que aquest sostre
s'edifiqui
ni aquí
ni en lloc més.
El que passa
és que
aquí hi ha
uns propietaris
algun
és un gran propietari
però d'altres
també són
petits propietaris
gent de Sant Just
que té terrenys
en aquest entorn
i aquestes persones
aquests propietaris
tenen drets.
Per tant
o ens gastem
una fortuna
que posaria
en escac mat
diria jo
les finances municipals
i indemnitzem
aquests propietaris
o bé
l'alternativa
és
buscar
un altre
emplaçament
aquesta edificabilitat.
A principis de segle
aquesta edificabilitat
es va poder
traslladar
lluny
d'aquest entorn
i s'ha anat col·locant
en un procés
que encara està en marxa
l'entorn
de la carretera reial.
Actualment
fruit de sentències
que hi ha hagut
el Departament
de la Direcció General
d'Urbanisme
de la Generalitat de Catalunya
ens han manifestat
que aquest sostre
s'ha de reubicar
en l'entorn
d'on està.
No pots fer trasllats
com es van fer
a principis
de l'any 2006
2007
quan es van
quan es van
arribar
aquells acords
i això vol dir
que
en tots aquests
tots aquests
terrenys
que tenim
al voltant
de la bona aigua
doncs hem de
col·locar
el sostre
que no volem
que vagi
a la bòbila
amb una dificultat
afegida
que per un costat
és una bona notícia
però per un altre
no ho és
i és que
quan ara hi ha
una modificació
de planejament
apareix un 40%
de protecció oficial
per tant
hi haurà
més habitatge
de protecció oficial
però també
en el conjunt
hi haurà
més habitatges
encara
exacte
llavors
és un repte
que no és
que no és fàcil
com et deia abans
si haguéssim
de començar
de zero
segurament
aquest entorn
no s'edificaria
però
la realitat
és la que és
exacte
la realitat
és la que és
i
ens hem d'adaptar
a aquesta realitat
també he de dir
que hem de fer
una mica
de la necessitat
virtut
i aquest planejament
si el fem
en gràcia i criteri
que suposo que és
el que us deuria
explicar ahir
l'equip redactor
d'aquestes propostes
sí
ens va estar detallant
com afectaria
la proposta
la remodelació
de la Riera
servirien
per resoldre
algunes problemàtiques
que tenim
en aquell entorn
per exemple
el complex
de la Bona Aigua
està en zona inundable
per exemple
el barri de Bissolets
té una sortida
d'emergència
que és la que passa
pel Molifariné
que trepitja
zona verda
per tant
no és una sortida
legalitzable
per exemple
tenim un espai
una esplanada
en desús
que pot convertir-se
en un parc
en un parc metropolità
que faci la transició
amb Coixerola
i que a més a més
serveixi per
recuperar
l'antiga Riera
en un projecte
que jo crec
que en els temps actuals
té tot el sentit
del món
en definitiva
ens permet
tancar millor
Sant Just
per aquest extrem
de la població
que ara mateix
és veritat
que ho tenim
una mica
és una mica
zona de ningú
ara mateix
perquè teníem
aquests planejaments
exacte
Jordi Peralt
t'explicava
un dels objectius
era que ara mateix
és una zona
com de darrere
de la bona aigua
s'utilitza per aparcar
i poca cosa més
i que la idea
era convertir-ho
en un front
un espai d'ús
on la gent
es pugui quedar
on es pugui utilitzar
i a la vegada
això és molt important
també
resoldre
els problemes
de mobilitat
que tenim associats
al complex
de la bona aigua
el complex
de la bona aigua
té
dos mil
abonats
té
unes mil
persones
en les entitats
mil esportistes
que en fan ús
en tots els clubs
que juguen
a la bona aigua
això genera
uns fluxos
de mobilitat
molt
importants
que avui en dia
no tenim ben resolts
estem a l'aparcament
si aneu
alguna tarda
entre setmana
veureu que
tot i que ara
estem fent unes actuacions
així provisionals
no estan resoltes
és inclús
jo diria
perillós
a nivell
de seguretat
viària
tot això
ara tenim
una oportunitat
per resoldre
però ho hem de fer bé
ho hem de fer bé
intentant
que la col·locació
d'edificis
no tingui
un impacte visual
molt perjudicial
pels veïns
que viuen allà
en aquesta zona
hem d'intentar
també
no
trencar
la fesonomia
d'aquell entorn
jo crec que no
tenen sentit
edificacions
molt altes
en una zona
que es frontissa
amb el parc natural
en definitiva
hem de buscar
aquest equilibri
l'impacte
correcte
hem de buscar
aquest equilibri
entre urbanitzar
i zona natural
efectivament
aviam si ho aconseguim
per això també és important
escoltar
la ciutadania
i
que ens ajudin a fer
la millor proposta
possible
exacte
recordem per qui
ens estigui
escoltant
i vulgui
conèixer
més detall
tot aquest projecte
i participar
amb aportacions
que
demà
dijous
16 de març
a les 7 del vespre
a l'Ajuntament
té lloc a aquesta primera
sessió informativa
i que el proper dijous
dia 23 de març
a dos quarts de 7 de la tarda
també a l'Ajuntament
hi haurà llavors
ja sí
una sessió de debat
amb taules de taller obertes
per facilitar
aquestes aportacions
de la ciutadania
perquè
puguin conèixer
amb més profunditat
tot aquest projecte
que ens has explicat tu avui
ahir ens l'explicava
Jordi Peralta
i també
doncs
participar
en aquest desenvolupament
recordava
el Jordi
que la intenció
és de
poder
fer
d'aquest repte
un repte col·lectiu
on tothom
pugui dir
una mica
la seva
una oportunitat
convertir-ho
en una oportunitat
per solucionar
alguns problemes
que realment tenim
en aquest entorn
doncs
ens apropem
als últims minuts
perquè tenim aquí
el Pep Esparano
si hem començat
una miqueta
més tard
volíem repassar
un acte
que tindrà lloc
la setmana que ve
i és que la biblioteca
Joan Margarit
inaugurarà
un nou espai
dedicat justament
al poeta
que li dona
nom
es tractarà
d'un espai
que s'inaugurarà
coincidint
amb el Dia Mundial
de la Poesia
el proper dimarts
dia 21
i que comptarà
amb la presència
d'una gran
senjostenca
com la Clara Segura
efectivament
és un acte
que s'ha dissenyat
i organitzat
de la mà
de la família
i el que volem
és que la petjada
d'en Joan Margarit
perduri
i pensem
que és una bona oportunitat
situar
aquesta inauguració
en aquesta data
que no només
conceix el Dia Internacional
de la Poesia
sinó que a més a més
suposarà
el tret de sortida
de la primavera literària
Entenem precisament
que el ser
el Dia de la Poesia
ara
aquestes dates
té tot el sentit
del món
que el que era
el novembre literari
estresiadi
a la primavera
Exacte
és el que et volia preguntar
serà una transformació
d'aquest novembre literari
que tingui
lloc a la primavera
Correcte
precisament
per fer-ho encabir
dins de les
les setmanes següents
el Dia Internacional
de la Poesia
vam entendre
que tenia més sentit
fer-ho
fer-ho ara
També
si el temps
acompanya
que normalment
a l'abril
acostuma a fer
més bon temps
que el novembre
també ens permetria
jugar molt més
amb espais exteriors
Això t'anava a dir
que a vegades
donen la benvinguda
a moltes més persones
Correcte
som més agraïts
a l'hora d'organitzar
actes culturals
Doncs
ens hem allargat
una mica
amb els primers dos temes
però creiem
que era necessari
detallar-los
perquè tant
el tema seguretat
com aquest nou projecte
de la bona aigua
són dues coses
que ocuparan molt
els santjustencs i santjustenques
aquests dies
No sé si vols repassar
algun últim tema
aquests últims minuts
No, sí que voldria
convidar la gent
a la festa d'inauguració
de la remodelació
de la plaça de la Pau
que serà el dissabte 25
i que serà una oportunitat
per recordar
els 50 anys
de la construcció
del Walden
Estem parlant
d'un edifici
que ha transformat
Sant Just
Jo crec que no
entendríem
el Sant Just actual
sense el Walden
i creiem
que bé mereix
un homenatge
així com
el seu arquitecte
al cap
perquè al final
va ser un equip
però una mica
la figura més visible
va ser en Ricard de Bofill
que ens va deixar
recentment
i a més a més
al qual dedicarem
un carrer a Sant Just
que és
l'Avinguda Baix Llobregat
que és
la porta d'entrada
al municipi
sortint
de l'autopista B23
Creiem que
Ates que ha estat
una figura
que a través del seu edifici
ha transformat
Sant Just
doncs mereixia
un gran reconeixement
amb detractors
i partidaris
com totes les figures
importants
sempre
sempre hi ha hagut debat
a l'entorn
del personatge
però
el que és indiscutible
és que
ha canviat
la fosonomia
i l'urbanisme
de Sant Just
exacte
doncs
moltes gràcies
per ser aquí amb nosaltres
a Ràdio d'Esvern
ens haurem de veure
aquest 25 de març
en la inauguració
de la plaça de la Pau
i properament
ens trobarem a veure
aquí en aquests estudis
però ja amb la nova persona
amb la nova incorporació
que portarà el magasin de Matins
la Justa
molt bé
doncs aquí estarem
moltes gràcies
i que tinguis un bon dia
igualment
a les contes
pra Ràdio d'Esvern


i que tinguis un bon dia
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Abans d'anar i ja cantava aquí a Sant Just
de la parròquia. Després,
quan vaig tornar, vaig seguir cantant aquí
i vaig entrar a l'Orfeu Enric Morera.
Abans de l'Enric Morera vaig cantar
el cor l'opom de flors.
I recordo molt bé que aquella època jo encara
no havia canviat la veu, o sigui, encara
era un baby, i el
mestre Manyer em feia fer l'agut
final. Que bo! Si em feia fer
un agut final, perquè jo tenia una veu aguda,
tu ho fes al final i fes l'agut.
Molt bé. I després,
doncs, vaig cantar. Recordo
una anècdota, també abans de
canviar la veu, que cantava a l'escola
parruquial. I en el cor de l'escola
parruquial, que assajàvem després de l'ofici,
el mossèn Antonín Utenes,
que era allò, era el rector
que jo tenia, diu, ara
que cantin els homes.
I molt bé, doncs els homes cantaven.
I jo, com que era home...
Vas cantar. I van dir, aquí està cantant una dona.
Sí. I van dir, no, he dit els homes,
no una dona.
I tornem-hi. I jo vaig seguir, esclar.
Que bo, que bo. I van
descobrir, al final...
A vegades he d'escoltar, van allà seguint el so.
Que era jo.
Que era la infiltrada.
Exacte.
Exacte. I coses pel estil.
Encara cantes?
I tant.
Sí, no?
Sí, ahir vaig anar a assajar.
És a dir, forma part de la teva vida, no?
Forma part del teu...
Sempre.
De fet, el Pep, no em vull desviar el tema,
perquè és molt interessant, eh?
Fa un programa de Can Coral aquí a la casa,
que podeu escoltar tots els dimarts
a partir de les 10 de la nit,
si voleu escoltar un directe,
i si no teniu els podcasts.
Exacte.
I per tant, avui en dia, allò de...
de dir l'hora gairebé és absurd, no?
Sí, gairebé que no.
Aneu al web de ràdio d'Esvern i els teniu també.
Fa una pila d'anys, des que jo tinc ús de raó,
en aquesta ràdio...
Des de què es va inaugurar aquest...
Que estàs fent aquest programa, no?
Sí, sí, sí, sí.
Encara tens coses a explicar i a fer escoltar?
N'hi ha moltes, perquè la música...
Dic, la música coral, més de mil anys d'història.
Imagina't tu, mil anys d'història...
Sí, però fa mil anys no hi ha res gravat, no?
No, no.
És veritat, aquí és un dels problemes...
I les partitures, a quina època comença?
Bé, de fet, al segle XIII-XII,
hi havia coses escrites,
perquè estava escrit sobre una lletra.
Però no era com un pentagrama.
Va ser el 1500 que, doncs, Guido de Arezzo,
que era un monjo d'Arezzo,
se li va tenir una ocorrència
i va escriure quatre línies paral·leles,
un sota l'altra,
que avui dia coneixem com a pentagrama,
però només eren quatre.
Eren quatre, en el 25.
Sí, sí, correcte.
Doncs el tetragrama,
i llavors va començar a agafar els versos d'un himne que havia per Sant Joan.
Sant Joan tenia un himne i va dir,
mira, doncs ara agafaré la primera síl·laba de cada vers.
I molt bé.
I en aquell moment no hi havia el Do.
O sigui, no es va inventar el Do.
El Do es va inventar més tard.
Es va inventar Ut.
Ut, que és el nostre Do.
Després el Re, el Mi, Fa...
L'escala musical com a tal era...
Va començar en aquella època, però amb variants encara.
Sí, i tant.
Perquè no hi havia ni el Si.
S'acabava la...
I el Do, no en deien Do,
perquè com que va dir, agafaré la primera síl·laba de cada estrofa,
i començava Ut, que el Laxis,
Resonare Fibris,
Mi, Regestorum,
Fa, Molitorum,
Sol, Be, Poluti,
La, Vi, Re, Atum.
O sigui, ve d'aquí.
Ve, ja està.
I per què li van canviar el Do?
Perquè hi va haver un musicòleg molt llest que va dir,
home, jo em dic Domenico...
O sigui, el Do, Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, Si, Do,
ve d'aquesta frase.
Sí.
Sí, sí, sí, sí, exactament.
Agafant, tu tens el text, aquest que jo recitava,
el Ut, quan l'Àxis, Resonare Fibris,
i veus que la primera síl·laba de cada vers
és una nota, i així es va formar l'escala.
Es va formar del Ut, o del Do,
fins al La.
El Si va aparèixer temps més tard,
per raons musicològiques,
Ui, ara m'ha sonat el telèfon,
jo sempre tinc el dici.
Amb els anys que portes a fer ràdio.
No, no, jo sóc així, home, què creus?
Brutal.
Escolta, ja que estem parlant de música
i hem anat cap aquí,
no sé si has llegit la notícia que...
Entre ahir i avui, jo l'he escoltat avui,
que parlava de l'Escolania de Montserrat.
L'Escolania de Montserrat és una escolania
que té centenars d'història.
Tradicionalment sempre han estat nens...
Nens.
Nens, no nenes, vull dir que...
No, nens, nens.
Quan canvien la veu surten.
Correcte.
I diu que una de les grans preguntes
que sempre els he fet tothom
és per què no poseu nenes, no?
I ells han volgut mantenir la tradició,
és discutible o no,
en tot cas aquí no hi entraré jo ara,
però sí que el que acaben d'anunciar
és que crearan un nou cor mixta.
Què dius ara?
Sí.
Això és nou.
Es mantindrà l'Escolania de Montserrat com a tal...
Sí, i un cor no.
En crearan un de nou,
que ara comencen les audicions,
no sé si t'hi vols apuntar,
però penso que no tens l'edat.
No, perquè he canviat la veu.
Si has canviat la veu.
Com allò que explicava al començament,
que jo em confunia per una noia.
I vindrà a ser un cor suplent
que cantarà quan els nens de l'Escolania
no hi siguin.
Ah.
I el que es busca també
és que es veu que el dia a dia
de l'Escolania de Montserrat
és més dur del que sembla
i els volen afluixar una miqueta la pressió
i estaran més dies amb els pares.
Ah.
I per tant,
hi haurà més possibilitats
que arribem un dia a escoltar el virulai
i no hi siguin ells,
hi haurà aquest grup mixta.
És una notícia que és nova,
és nova d'avui.
Com evoluciona aquesta notícia
i és curiós i interessant de sentir
perquè se n'ha parlat ja bastantes vegades
que si hi havia noies o no n'hi havia.
Sí, sí, és un tema recorrent.
Aquesta és una solució mixta que ho trobo.
El fet de fer un mix
de veus masculines i femenines
que al final al cap
tots tindran el mateix so, eh?
Clar, de fet,
és a dir,
una veu femenina
a l'Escolania de Montserrat tradicional
no desentonaria.
No, no, no.
Hi ha algunes qüestions tècniques
que sí que es nota una veu masculina
o una femenina,
especialment amb els adults, eh?
Amb els adults,
però estem prenent nens.
Amb els adults, segur.
A l'Escolania,
quan camis la veu,
ja pots agafar l'aeri.
Sí.
O i baixar cap a baix.
Sí, sí, perquè sí,
és així mateix.
Vull dir,
es passen uns anys
fins que la veu,
doncs,
la fisiologia del nano
canvia
i canvia amb una veu,
doncs,
més greu
i agafar aquells gallets
tan divertits
quan canviem la veu
i després...
I aquell moment
que és ni xitxa ni limonà,
que digueu.
Exacte.
Mai t'ho vas plantejar, tu?
És a dir,
com una persona
vinculada
al món de la música
i del coral.
No.
No va sorgir mai l'oportunitat,
ni es va parlar mai,
ni una conversa
de sobretaula.
Aquella època
pràcticament
eren els de casa
que et portaven
i feien fer això
o allò
més enllà.
Ara ja els nanos
són una mica més autònoms.
Jo penso que hi ha
bastant d'influència,
no?
Sí,
però vull dir,
en aquell moment
a mi no se'm va plantejar mai
anar a Montserrat ni res
i m'agradava sentir
l'escolania
i tot això,
sí,
però no,
vull dir que no,
que la qüestió
no es va presentar
en aquest sentit.
I llavors,
doncs,
vaig seguir cantant
i d'allà
vaig passar
l'Enric Morera,
l'Enric Morera
vaig passar després
a la Coral Sant Jordi,
de la Coral Sant Jordi
i l'Orfeo Català,
l'Orfeo Català
amb col·laboracions,
amb diferents cors,
quan aprofitaven
que hi havia baixes
perquè s'anaven de vacances,
feien un viatge,
doncs jo m'apuntava
per poder seguir cantant
i fins que finalment,
al cap de molts anys,
molts anys,
vaig decidir crear
un grup meu,
propi,
que és l'Escola
Gregoriana de Catalunya,
vaig trucar
a una sèrie d'amics
que van respondre
i doncs ja fa 12 anys
aproximadament
que aquesta entitat
funciona,
l'Escola Gregoriana de Catalunya
i que hem cantat
per tot Catalunya,
divendres,
dimm jocs que ve,
ens anem a Manresa
a cantar també,
amb un acte institucional
i curiós,
vull dir,
hem fet una mica de tot
i per tant,
doncs,
encara avui dia
tu em preguntes,
encara cantes?
Doncs encara canto.
I vaja,
i d'aquells que moriràs
amb les gotes puestes,
no?
Espero.
Fins que no,
o és a dir...
Home,
fins que la veu un dia
tingui una falla de veu
i no em permeti cantar.
Home,
fa uns mesos
vas tenir un constipat
d'aquells que es va allargar
i això t'és un problema
pels cantaires.
Sí,
evidentment,
és un problema
perquè vaig haver de
suspendre algun assaig
que jo em vaig apuntar
i, a més a més,
com m'apunta
un terratrèmol
a Cornellà
amb un taller
d'aquests col·lectius
del
Stabat Mater
de Pergolesi
i
de Haydn,
vull dir.
I em vaig apuntant allà
i hi ha estat
dos o tres assajos
que no he pogut anar
degut a aquests
tangustipat
que referies tu
i que, per tant,
em va privar
d'anar-me a cantar
perquè era
empitjorar la cosa,
però no pas millorar-la.
Escolta'm,
la setmana que ve
ja el tens preparat
al programa Can Coral?
Saps que...
Avui, sí,
ara l'he donat.
És l'escola...
És a dir,
marx que ve el programa
però ja el tens...
Està gravat,
està enregistrat ja.
Està enregistrat ja.
Sí,
en Jordi Savall,
dirigint,
li comentaven al Carles
que en Jordi Savall
va viure
una bona temporada
aquí a Sant Just
amb la seva esposa,
la Montserrat,
i, doncs,
quan van tornar
de Suïssa
doncs van viure
aquí a Sant Just
una bona temporada
i llavors
doncs és
la Capella Reial
de Catalunya
dirigida
per Jordi Savall
que fan un programa
d'un disc
que tenen editat
que diu
Ofertorium
i és molt interessant.
Està molt bé
perquè toca
molts aspectes
de la música,
música antiga,
medieval,
etcètera,
que, doncs,
d'autors molt diversos
i diferents
que no s'assemblen
l'un amb l'altre
i són molt interessants
d'escoltar
les obres
que van escriure.
Veus que,
mira, Pep,
jo avui tenia en ment,
jo tenia preparat
per xerrar amb tu
perquè dimarts,
no sé si dimarts
o dimecres,
s'inaugura
un nou espai
a la biblioteca,
l'espai Joan Margarit
i que és un Sant Justen
il·lustre
i m'hagués agradat
comentar una mica
i inclús una mica
la figura d'en Margarit,
no sé si tu el vas arribar
a conèixer personalment
i m'imagino que un...
El vaig conèixer
com a veí,
el tenia darrere a casa.
Jo llavors vivia
al carrer Bador
i vivia al carrer Bonavista,
al Margarit,
no?
I, bueno,
sí, alguna cosa.
A través del centre d'estudis
també havia connectat.
Havia connectat
però no vam arribar
a fer alguna activitat
conjunta
per raons
que ell sabrà
i, doncs,
jo li vaig demanar
per fer alguna passejada
poètica
com fem
normalment
com fa l'entitat.
No era molt fanàtic
dels actes públics,
no?
És a dir,
a la ràdio
havia vingut
diverses vegades,
jo havia tingut
el privilegi
de poder-lo entrevistar
i ell sempre ho havia dit,
és a dir,
ell no li agrada molt
ni els actes públics
ni els reconeixements,
és a dir,
inclús la família
ho ha respectat bastant,
és a dir,
a vegades han frenat
activitats,
sent alguna obra de teatre
que es va voler fer
en honor a ell
i que...
És a dir,
ell era una persona
molt reservada
en aquest sentit.
Pel que jo coneixia
que no és molt,
eh?
Pep,
escolta,
queda un minutet.
Sí,
jo sempre...
Veig que mires l'hora
i...
Sí,
no intento connectar
amb una emissora
germana i amiga
a les 12
per veure si coincidim,
saps?
No ho diria...
Digues, digues,
Pep,
no, no,
i tant que no,
l'espai és teu,
eh?
Ja ho saps.
Quan tu m'has preguntat
avui que parlarem,
jo t'he dit sincerament
no ho sé,
no tinc ni idea
i ja veus,
ja ha passat el temps,
no?
Hem parlat,
hem anat sortint temes
i l'hem anat enllaçant
un amb l'altre.
El que sí que m'ho diria
que això ja era un sistema
que amb la Mireia
fèiem, no?
Al cap de sis temporades.
Llavors m'acostumava
que quan era l'hora
jo seia aquí,
posava una sintonia
que era de la Solibeti
i llavors ja seguíem
aquella sintonia
i doncs
començàvem la conversa
i tal com es començava
seguia
fins allà on era possible
i ara farem allò.
Ara connectarem
amb la nostra emissora
germana i amiga
i adeu-siau
fins la setmana entrant.
Adéu-siau, Pep.
Aviam si són puntuals,
perquè no acostumen a ser-ho.
Això, avui.
Avui sí.
Mira,
hem tingut això.
Apa, adeu-siau.
I aquesta hora pendents
de l'evolució
de les borses europees
que tornen a marcar pèrdues.