This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
I us estareu preguntant per què està sonant ara aquest tema musical d'un musical precisament de Chicago.
Es diu All the Jazz, doncs està sonant perquè tenim algú que ja està ballant, que és el Dani M. Tarazaga. Dani, bon dia.
Ho està intentant, ho està intentant.
Bueno, estaves marcant els passos ja, no?
Sí, és que és molt icònica aquesta escena meravellosa, sí, sí.
Súper, súper. Escolta, tenim aquí perquè tenim l'últim marit del Xipi que es tornarà a representar en tres úniques funcions.
No, no es tornarà, es representarà, s'estrena, sí, sí, s'estrena.
És diferent a la Xipi Night que vam viure durant aquesta nit de Sant Just al carrer?
Correcte, correcte, sí, sí, jo vull fer referència a això perquè la gent m'ho pregunta molt.
No és una seqüela, no és la mateixa obra, sinó que és una nova versió.
Per tant, la gent que va veure aquella, que vingui a veure aquesta nova edició, té un plus, té un plus que ja està amb antecedents i ja sap que és el que ve a veure.
Llavors jo crec que gaudirà més, però que es pensin que evidentment hi ha cançons, hi ha part del guió que sí que hem adaptat i hem agafat de la primera versió,
però és molt diferent, no té res a veure. A nivell de guió, a nivell de trama, passa moltes més coses.
L'altre era un espectacle de carrer, això és una obra de teatre.
Val, musical.
Això és un musical.
Mare meva, la companyia és la que està al darrere, tu també hi estàs al darrere, i tots els equis d'actors i actrius són els i les que formen part d'aquesta companyia.
Sí, que ja no us estreneu, ja no és allò de dir, esteu d'estrena, no, ja em porteu una, aquesta serà la tercera, diguéssim, o la quarta obra, ja.
Sí, perquè vam fer Mare meva aquí a Nadal, llavors aquesta seria la quarta o peça que estrenem en menys d'un any.
Llavors, molt contents, molt feliços d'aquesta obra que s'estrena i, bueno, és que estem molt contents.
Hi ha canvi d'actors o d'actrius, canvis de cares, de veus, de les que més o menys estem acostumats a escoltar amb Mamma Mia o amb Mare Mena Quim Nadal.
Sí, sí, sí, hi ha coses molt guais.
Hi ha coses molt guais.
Sí, és que, perdoneu que no em pugui parar de somriure, però sempre que vinc a la ràdio a parlar de Mare meva, és com que...
El teu fill.
Sí, és com el meu fillet, la companyia, jo me l'estimo molt, m'estimo moltíssim a tots els integrants que formen part d'ella,
perquè la viuen, la viuen, vull dir, s'estan desvivint i realment en aquest xipi veureu cares noves, incorporacions noves a la companyia.
Inclús tenim una noia que ha entrat en contrarellotge, en menys d'un mes ha entrat a formar part de la companyia per fer-se càrrec d'un personatge semiprincipal.
Per tant, és un repte molt gran, però segur que ho farà genial, com la resta dels seus companys.
I després veurem cares que en el xipi la versió de l'octubre no les veu veure, i ara, doncs, sí, ho fareu.
Sí, sí, i no sé, després canvis de personatges.
Jo, per exemple, en el xipi la versió d'octubre feia el protagonista.
En aquest cas faré un actor, un personatge més secundari, perquè, a més, també torno a agafar la responsabilitat de dirigir i em veig incapaç de sostenir un protagonista.
Un protagonista és impossible quan estàs dirigint, i més si ets tan metòdic com jo, que m'agrada que les coses surtin bé.
Impecables. Escolta, per la gent que no sap ni qui és el xipi ni què vol dir l'última nit del xipi que ens estigui escoltant,
era un lloc emblemàtic de Sant Just, però fent-nos una mica cinc cèntims, de què va ser aquest xipi?
Doncs sí, mira, el xipi va ser un cabaret, bueno, no sé si el definiria com a cabaret,
el definiria com a local de festiu, l'údico festiu, que hi havia a Sant Just, era restaurant,
bodes bautizos comuniones, es manegava allà molta influència, hi havia molta gent d'influència que anava en aquest meravellós establiment,
que va tenir més o menys cabuda entre els anys 50 i 60, que allà es va anar deteriorant i va anar tancant les seves portes.
Nosaltres què fem? Nosaltres ens assabentem d'això, ens informem, ens documentem,
i quan tenim tota la informació, l'agafem, la tanquem i la deixem en un racó.
Què vull dir amb això? Vull dir que no ens basem en fets reals, la nostra història agafa com a referent al xipi.
Us inspireu. Exacte, nosaltres agafem com a...
No us baseu directament amb el que va passar. Correcte, nosaltres ens agafem com a base que hi havia un local que es deia xipi,
que estava aquí a Sant Just, que estava situat al carrer de la Creu, perfecte, fins aquí tot bé,
però nosaltres ara que fem tot això, i el que fem és escrivim una història amb personatges inventats,
amb coses que realment no van passar, no era realment ben bé un cabaret com nosaltres ho pintem.
Nosaltres pintem un cabaret mig prostíbul i no era així realment, saps?
Nosaltres el que hem fet és adaptar-ho mitjançant referències.
La gent que li agrada als musicals veuran referències a la jaula de les loques,
veuran referències a Cabaret, veuran referències a Chicago,
veuran referències...
Inclús els més escèptics podran veure referències a Shakespeare.
Sí, també?
Perquè hi ha una mica de... Sí, per a mi m'agrada molt Shakespeare.
En quant al dramatisme...
Sí, en quant al dramatisme hi ha escenes molt shakespearianes, evidentment,
adaptades a la contemporaneitat,
però hi ha una mica de tot això.
Hi ha una mica de tot això, perquè al cap i a la fi...
A mi fa molta gràcia, no?, quan la gent...
El típic que passa sempre, o a l'Eurovisió o a qualsevol tipus de concurs,
que passa allò de...
És que m'han copiado la canción.
Home, clar, és que és molt difícil no copiar les coses.
És molt difícil.
Llavors, nosaltres què fem?
Nosaltres acceptem que...
No és que copiem, és que agafem del que coneixem.
i quan no sabem crear més perquè no tenim les eines suficients per crear,
el que fa l'ésser humà és tots els estímuls que va rebent...
Bueno, va veu d'altres, no?
Es va transformant en alguna cosa nova.
Clar que sí.
I nosaltres és el que fem.
I has dit que us vau documentar, que vau buscar fonts d'informació...
Ah, Jordi Amigó.
Gent del poble, estic pensant, eh?
Sí, sí.
Josefina Modulell també crec que va passar pel vostre arxiu de Mare meva companyia
per informar-vos i a través d'això vau imaginar-vos, ho imagino,
perquè, clar, fotografies en tenen poques, no?
Hi ha molt poques fotografies.
Hi ha moltes poques fotografies i, a més, també hi ha molt poca concreció
dels anys que nosaltres estem creant la història
i hi ha molt poca documentació concreta del que es feia allà.
Llavors, és molt difícil, és molt difícil fer alguna cosa en pes, d'acord?
Fer alguna cosa en pes.
Perquè que hi havia diaris o escrits a revistes...
Hi ha diaris, fotografies de l'època, inclús folletons de la Festa Major,
i hi ha coses, hi ha coses, però tot és molt borrós.
Tot és molt... no pots agafar-ho del lloc, no hi ha d'on agafar-ho.
Sí, ha recorregut també la memòria social.
Memòria, em refereixo a la gent que recordi que en aquella època va ser-hi, no?
I que et pugui dir, va passar això, o venia aquesta gent,
perquè venien personatges, personalitats.
Sí, sí, venien personalitats, però, clar, cadascú t'explica la seva història, saps?
Perquè, per exemple, a mi em van dir que havia vingut la Lola Flores
i després et trobes una altra persona i et diu que la Lola Flores s'havia despullat allà.
I dius, saps? És allò de dir, aviam, fins a quin punt hi ha la realitat?
Perquè, clar, això no són testimonis de l'època que et vinguin a dir, no.
Són testimonis de fills, de nets, de testimonis.
Clar, clar, clar.
Llavors és com, buah, i al final et trobes amb aquesta encrucijada, no?
Que jo m'hi he trobat quan escrius, quan crees coses, has d'anar molt en compte,
perquè et trobes amb aquestes encrucijades de, bueno, vale, fins a quin punt és real.
Per això llavors jo em cobreixo les esquenes dient, és una creació pròpia.
I inspirada.
Sí, quan dic creació pròpia vull deixar ben clar que jo porto des de l'octubre treballant,
des que vam fer la Chipping Night, vaig començar a treballar, vaig començar el procés,
per la Chipping Night va néixer, és que és un material que té molt de potencial, vale?
Llavors vam començar amb la Chipping Night i ara quan se'ns va donar l'oportunitat
de fer el nou espectacle per la Festa Major de la Taneu, jo vaig començar amb el guió, vale?
Vaig escriure el guió, vaig escriure un guió d'unes 25 pàgines.
Això tu sol, eh?
Sí, això, aquesta primera versió la vaig fer jo, vale?
Jo vaig fer una primera versió on vaig escopir tot el que a mi em semblava
i el que jo volia treballar, vaig afegir personatges nous, vaig canviar trames
i vaig presentar el guió a la companyia.
Clar, la companyia, vam llegir el guió i em van dir, hòstia, això mola,
però s'han de fer canvis, s'han d'adaptar, s'han de fer coses.
Jo al principi vaig pensar, ostres, anem justos de temps, què passarà, no?
Doncs aquest experiment ha resultat que al final, gràcies a que la gent ha donat
i ha portat el seu punt de vista, hem pogut tenir un guió adaptat a la companyia.
Val?
Per què? M'explico.
Sí, sí, se l'han fet seu, també.
Exacte, perquè hi havia punts que jo deia, escolteu, el vostre personatge com diria això?
Llavors jo els deia, escriviu això, escriviu l'altre, i a més també, clar, hi havia una trama que jo tenia molt clara,
però hi havia llagunes, hi havia coses que no quedaven clares, i quan ho vam llegir amb la companyia vam dir,
això estaria molt guai fer-ho entre tots, i s'ha convertit un projecte col·lectiu, un guió col·lectiu.
Per això m'agrada, i vull remarcar, que és un guió que està fet amb la mà de totes,
perquè la companyia ha participat en tot, vull dir, és una cosa col·lectiva, és una cosa que és de grup,
és un cor que va vibrant tots junts i totes juntes, i tots estan fent una feina realment excepcional,
i això també m'agrada, saps, el fet que ells es puguin sentir partícips d'una idea que jo vaig portar,
d'un guió que jo vaig portar i que jo vaig crear, que s'hagin pogut crear altres coses més adaptades.
Llavors, és un guió de totes per a totes.
Oh, que bonic. A més, forma part de, com deies, aquesta festa major de l'Ateneu,
teniu tres úniques funcions, no?, de moment, o això a saber, si després hi torneu a repetir,
que segurament d'alguna altra manera sí, 29 de maig i 4 i 5 de juny.
Correcte, a les 7 de la tarda.
A les 7 del vespre, no? A la sala 59 de l'Ateneu, 10 euros el preu general,
8 euros socis i sòcies, i les entrades estan disponibles a Antràpolis.
Sí.
A la plataforma d'Antràpolis.
Correcte, correcte. M'agradaria remarcar que hi ha hagut una modificació d'última hora,
que són 7 euros les entrades dels socis i 5 euros les de menors.
Val.
Per tant, són preus totalment assequibles, i que, si us plau, us convidem a fer una mica de poble,
perquè sempre hi ha aquesta sensació que tenim a Sant Just de...
És que a Sant Just falta fer això, és que a Sant Just falta fer no sé quantos.
Ho estem fent.
Em faltava una companyia de teatre, ja la tenim.
Ho estem fent. Tenim teatre musical a Sant Just, és una realitat.
És una realitat que no només fem teatre musical, sinó que donem suport al patrimoni cultural del poble.
Si us plau, ajudeu-nos, ajudeu-nos a créixer, ajudeu-nos a seguir.
I no estem parlant d'una ajuda econòmica, estem parlant d'una ajuda com aquesta.
Ole, ole.
Això, els aplaudiments, omplir la sala del cinquantenari d'aplaudiments és el que nosaltres volem.
I només, només depèn de vosaltres. Depèn de vosaltres. Per tant, si us plau, omplim la sala d'aplaudiments.
Carai, quina promo.
El 29, el 4 i el 5, i després farem gira, si us agrada.
Farem gira?
Farem gira, si us agrada, perquè ens encantaria.
Sí, sí.
Déu-n'hi-do.
De fet, jo vull que em reservis un minutet, perquè vull fer uns agraïments.
Ara o pel final?
Vull fer uns agraïments, quan vulguis.
Ara, vinga, vinga. Comencem amb un minut.
Vull fer uns agraïments molt, molt bèsties, perquè hi ha molta gent que està treballant al darrere,
i jo crec que és molt guai que això ho sentin, no?
Lluís Terrés, que avui no ha estat amb nosaltres, gràcies per confiar en mi des del primer minut
i per donar-li suport a la companyia, perquè sense Lluís Terrés ara probablement no estaríem aquí.
El Raúl Navarro ha fet un cartell de l'hòstia, que podreu veure d'aquí a poquet penjat per totes les cartelleres de Sant Just.
Sisplau, feu-li fotos, feu-li promo al cartell del Raúl Navarro, que és meravellós
i que estem molt orgullosos que sigui l'emblema d'aquest espectacle.
I després, tota la companyia, tota la companyia.
A la Emma Plaza, que ha estat al meu costat com a ajudantia de direcció.
El Carles Fernández com a director musical, que és meravellós.
El Gerard, ai Gerard, Gerard Cruset, que farà un xipi que flipareu, perquè és que el Gerard...
I el vam veure a Mamma Mia, oi?
Correcte, i a més està fent un xipi totalment diferent del que jo vaig fer.
Un personatge protagonista totalment diferent.
Gala Tordera, directora coreogràfica i a més la nostra meravellosa Rita,
que, bueno, és que serà superguai.
La Margarita, que en aquest cas serà l'Alba Prim, Alba Prim meravellosa.
També tenim l'Elisabet Giné, la Maritxell Giné, tenim...
Bé, és que potser em deixaré algú i em sabria molt de greu,
però és que tota la gent que està participant de la companyia,
gràcies, gràcies, gràcies i gràcies.
Perquè és que sou meravellosos, sou meravelloses,
i de debò que és que sense vosaltres, sense aquesta feina que esteu fent,
aquest esforç...
Ara sí, si m'esteu sentint, si m'esteu sentint,
us demano un últim empujón, perquè ens queda una setmana d'assajos,
i això ho hem de treure, ho hem d'aconseguir i això ha de triomfar.
Marta Pérez, la nostra tècnic de so, és que...
Home, i a l'Ateneu, no, també?
És a dir, a la Junta de l'Ateneu per també donar-vos aquest espai
durant la festa de l'Ateneu.
Marta Malaret, vicepresidenta, el Miquel, president,
a tota l'Ateneu, que ens està fent un suport increïble,
increïble, ens estem sentint superacollits a l'Ateneu
i això, doncs, és motiu d'orgull de tenir una entitat com aquesta
en el nostre municipi.
El Nico Rossi és el nostre pianista,
que està incorporat ràpidament també a la companyia
i que és meravellós.
I repeteixo, espero no deixar-me ningú,
però si em deixo algú, perdoneu-me, perquè sou molts.
Ho dongui per aludit, ho aludit, també.
Però ho doneu-vos per aludits, perquè és que...
És que és increïble, és increïble la xarxa que s'està fent.
Increïble, és per anar-vos a veure, eh?
Recordeu les dates i recordeu que les entrades estan a Entràpolis,
que els preus són diferents als que havíem dit,
però que tant tot i així, no?
Menors 5 euros, socis 7 euros i entrarà General 10.
I Dani, abans de marxar, que ens queden un parell de minuts...
Sí.
Festa major?
Festa major?
Què passarà, mare meva companyia?
Tornarem a tenir algun, mamma mia, símils...
Tindrem alguna cosa de mare meva companyia?
És que em vols fer parlar massa aviat, Mireia.
Bueno, ho fem a matge, eh?
Junts, junyol...
Només, a veure, dic...
Vaig a deixar aquí en l'aire.
Si vols deixar com una primícia spoiler,
sense fer spoiler massa.
Deixar-ne en l'aire.
Només dic que el casal de joves,
la façana del casal de joves,
brillarà com mai ha brillat.
Ai, ai.
Només dic això.
Hi haurà elements voladors?
Només dic això, que el casal de joves,
pels seus 25 anys d'història,
brillarà com no ha brillat mai abans.
Carai, això festa major, eh?
Festa major.
Festa major.
Doncs, Dani, tornem a apuntar aquesta data.
28 de maig, 4 i 5 de juny,
a les 7 del vespre a la sala cinquantanària de l'Ateneu,
entrades a la venda en Tràpolis,
l'última nit del Xipi amb mare meva companyia,
dirigit per Daniel M. Tarazaga.
Sí, el punto es pot dir en castellà.
Doncs punto.
M. Tarazaga.
Jo sempre dic M. Tarazaga.
M. Tarazaga.
És un nom molt conflictiu, eh?
Jo ja ho sé, ja ho sé.
I és que són uns anys ja presentar-te com el Daniel Martínez.
Sí, Daniel Martínez.
Sempre deies Mireia Redondo.
Mireia Redondo, sí.
Clar, clar, clar.
A mi, a veure, no és que no m'agradi el Martínez, eh?
Per favor, però és que tenint aquest meravellós com nom de la meva àvia,
per favor.
Aprofitem-lo.
Aprofitem-lo, Tarazaga.
Dani, que vagi molt bé.
Igualment.
Molts èxits amb la companyia,
amb totes les obres que us vinguin endavant
i que creieu vosaltres també,
que us inspirin
i a seguir fent aquesta tasca també d'història de Sant Just.
Com diem sempre,
seguim, fem màgia.
Oh, que bonic.
Que vagi molt bé, Dani.
Adéu.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Then those ding-dong daddies started to roar
Whistles stomped, stamped on the floor
Yelling, screaming, begging for more
We'd say, okay, fellas, keep your socks up
Cause you ain't seen nothing