Un minut i un quart d'una del migdia que es troba parlem de cultura
perquè aquest vespre s'hi inaugura al celler de Can Gent
una nova exposició.
L'artista Ignasi Roser es presenta a la seva mostra
Fonaments a dos quarts de vuit del vespre
que es podrà visitar fins al 22 de gener.
Avui el tenim aquí a la ràdio. Molt bon dia.
Bon dia.
Per parlar una mica d'aquesta mostra
que podrem veure això, el que dèiem,
durant tot un mes que s'hi inaugura aquest vespre
i que té aquest títol, no?, Fonaments.
Hem vist també amb el follet una mica
per on anirà tot plegat.
Com ho explicaries a algú que no hagi vist encara
aquesta imatge i aquest text?
Com descriuries aquesta exposició de Fonaments?
És difícil, eh?
És complicat, sí.
Jo que no li explicaria gaire cosa, li diria que vingués.
Això sempre és l'important, no?,
perquè possiblement vegi o interpreti una cosa diferent.
A l'escrit fa referència a aquestes coses
que estan en aquest estat de fonaments
però que és com una cosa indeterminada.
O s'estan construint o s'estan deconstruint.
És a dir, o estan en decadència, no?,
o estan en procés de construcció.
Aleshores, és aquesta cosa, aquesta ambiguetat,
que és una cosa que està en trànsit, no?,
que no se sap en quina direcció hi va
i quin final o quin naixement tindrà, no?
Sí, que estan en moviment, com si diguéssim.
Sí, estan, sí, bueno, o creixent o morint, no?
I, bueno, és això.
I, bueno, i l'obra gira envoltant d'això,
però amb altres coses, no?
Té múltiples referències a,
per exemple, el paisatge,
l'objecte quotidià,
la cosa més senzilla,
l'arquitectura
com més primària, no?,
sense complicacions.
Molt allunyada de l'arquitectura
aquesta moderna,
de tall modern que, bueno, en fi...
Més simple, per tant, tot?
O més en la...
Més d'escollar, potser.
Però té la seva complicació, eh?
Perquè tota tradició té uns fonaments, eh?
I té una raó de ser, no?
I bé té un pes molt fort, no?
De fet, exacte, no?
El títol ja marca una mica aquesta idea
lligat amb el que deies de trànsit, no?
Una base, no?
Una base, doncs, que pot ser, doncs,
tant per la part d'objectes
o d'elements naturals, no?
Que deies del paisatge.
Sí, del paisatge, d'arquitectura, sí.
No ho sé.
És això.
És la primera vegada que l'exposes,
aquesta com a tal, fonaments,
o ja ha estat en alguna altra...?
Bueno, haig de dir que ben bé
l'exposició no es titula així.
El text és un text que vaig recuperar
d'una exposició, que sí que es deia així,
per això potser hi ha una mica de confusió.
Val.
L'exposició és un recull d'obra
que va del 2006 fins ara, no?
És com una...
Deu anys, doncs, no?
Sí, una retrospectiva.
Però, bueno, podria haver sigut més
o podria haver sigut menys.
Al final, la tria ha sigut així.
I, bueno, era una mica la idea
era donar-me a conèixer aquí a Sant Just, no?
Que sóc un gran desconegut.
Bé, sóc molt desconegut a tot arreu,
però a Sant Just més, no?
amb la meva obra.
I, aleshores, bueno, he fet una tria
perquè els veïns de Sant Just es puguin fer una idea.
Puguin conèixer.
Sí.
Per tant, és el primer cop que exposis a Sant Just?
No, no, no.
Fa...
No recordo massa bé.
Fa 15 o 20 anys vaig fer una exposició,
però en aquella ocasió
jo era un pintor que pintava realista,
era figuratiu,
era com més acadèmic, no?
I, bueno, fa molts anys.
Ha canviat això, eh?
Sí, tots canviem i, bueno,
per bé o per mal, no?
I ara és un altre Ignasi Roser
és el que ens trobarem.
Tot i que exacte,
que a més has dit que hi ha coses de fa 10 anys,
vull dir que en realitat també
el salt l'entén que ha estat progressiu, no?
Sí, sí, clar, aquestes coses, bueno,
mai haurien de ser forçades
i sempre són petits canvis que van sumant.
I no te n'adones,
ni un mateix se n'adona
que al llarg del temps
doncs ha agafat un camí, no?
És com, bueno...
Deies al principi que no volies explicar gaire
i que la gent doncs s'atrevís a venir, no?
Sí.
I a veure, a vegades ens passa que al públic
necessitem que ens expliquin una mica, no?
Que ens sembla que només mirant
doncs no en tenim prou, no?
Ja ho entenc, ja ho entenc.
No sé si et trobes amb aquesta situació
o si la gent ara ja està més una mica basada
a dir no, no, doncs jo m'ho miro
i trec les meves sòvies conclusions.
Bueno, jo penso que el que hauria de parlar de l'art,
els arquistes està bé, eh?
Però normalment no en sabem.
I aleshores...
Home, a més que nosaltres potser sí, no?
Sí, però aleshores hi ha la figura del crític
o del que en sap, del teòric de l'art
que aquest és el que l'encerta, no?
L'artista pinta, no escribo.
Clar.
I és ell qui ha de posar-la en paraules, no?
El que hi ha.
Sí, home, hi ha excepcions,
hi ha artistes que s'expliquen molt bé,
però la gran majoria
som uns negats, eh?
Per explicar.
Jo crec que sempre ho dieu,
però després sempre us expliqueu bé, eh?
Perquè la majoria d'artistes que
quan passen per aquí a la ràdio
o per alguna exposició,
normalment sempre hi ha aquesta sensació, no?
Perquè és evident que on us expreseu
és a través de l'art
i segurament a l'hora de posar un discurs
és diferent.
Però sí que és veritat, no?
A la inauguració que es fa avui,
tu ho explicaràs alguna cosa?
Com anirà?
No, bueno, jo explicaré
si algú se m'adreça i em pregunta.
El que no faré és plantar-me allà
i demanar que tothom calli
i que m'escolti, no?
I això no ho penso fer.
Però sí que hi seràs, eh?
És a dir, que la gent que vingui avui
doncs que sapia que et trobarà
i que pugui dir alguna cosa.
Si algú em pregunta alguna cosa,
doncs és que, òbviament, li diré
el que bonament pugui.
Està acabada d'instal·lar ja l'exposició?
Queda alguna cosa?
Sí, sí, està tot.
Ah, ja està.
Està tot, sí, sí, sí.
Quin tipus de públic creus que s'adreça?
És a dir, gent que ja estigui familiaritzada
una mica amb un tipus d'art
més contemporani, més abstracte?
Pot arribar més tipus de gent?
Sí, bueno, jo penso que pot arribar
a tothom, que arriba a tothom,
perquè tot i ser traços abstracte
o geomètric o així,
però sempre té algun referent
que dona pistes d'on surt la peça, no?
O de quina referència se li pren, no?
I, bueno...
Tothom pot trobar-hi coses, no?
Sí, sí, sí, no és massa...
Jo no el trobo massa complicat, eh, el que faig.
No, deies que hi ha aquesta part, doncs,
de ressaltar la simplicitat, no?
O l'aparent simplicitat, no?
Sí, sí, sí.
Sí, bueno, al final és com una depuració, no?
Però, bueno, i vas netejant de les coses
que et semblen que no són importants
i et quedes amb una síntesi.
Però sempre és fàcil veure l'origen de tota la peça, eh?
Vull dir, bueno, a mi m'ho sembla, eh?
Continues treballant ara amb aquesta idea
d'anar a l'arrel, a la base,
amb altres obres que no estiguin a l'exposició?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Per tant, doncs, és l'estil on estàs ficat, ara, eh?
Sí, sí.
Avui es podrà descobrir,
avui a dos quarts de vuit del vespre és la inauguració
i després tenim tot un mes,
més, doncs, coincidint amb les festes de Nadal,
en què, evidentment, els dies festius no,
però sí que si algú té més...
algun dia de vacances tenim més temps,
és a dir, que tenim l'oportunitat d'anar-la a veure
al celler de Can Génestà
i avui, a partir de dos quarts de vuit,
doncs, el que dèiem, aquesta inauguració
de l'exposició Fonaments d'Ignasi Rosés,
avui l'hem convidat aquí a la ràdio.
Moltes gràcies, Ignasi.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia.
Gràcies.