Gairebé un quart de dotze del matí
parlem ara del conte Rataneu
un conte teatralitzat que s'interpretarà
com a acte del centenari de l'Ateneu
els dies 22 i 29 d'octubre
i per parlar-ne tenim amb nosaltres
la seva autora, la Palmira Badell
Hola, bon dia Palmira
Bon dia a tothom
Una col·laboradora habitual del programa
però avui ve en qualitat d'entrevistada
Així se m'ha demanat, doncs jo aquí
Sí, sí, però vull dir que la gent no es confongui
que no estem fent la tertulia
No és la tertulia dels dilluns
Que per cert no hi era aquest dilluns
No, per tant, doncs mira
Havia de venir a complir
Sí, així hem tingut la nostra dosi
de Palmira setmanal també
de totes maneres a la ràdio
Per parlar d'aquest conte
Rataneu que és
d'alguna manera un recorregut
per la història de l'Ateneu, oi?
Sí
A veure
Soc de la comissió
del centenari
de l'Ateneu
i mentre estàvem
parlant
i sortint
idees
allò que unifí
si féssim això
i si féssim allò
i l'Anna Vilanova
que és de la Junta
em diu
Palmira
per què no fas un conte
i
a mi m'agrada molt
fer-ne
la veritat
no és el primer que faig
però sí que
és el primer
que sortirà
el públic
que
es teatralitza
no m'havia passat mai
en tinc algun
d'editat
però
així
no
i esclar
i rumiant
rumiant
jo en aquell moment
ja no vaig estar
per la reunió
vaig anar rumiant
i em va sortir
aquest nom
i li dic
què et sembla
una rata
que es digui
Rata Neu
i bueno
va quedar una mica així
de broma
així
però jo m'ho vaig agafar
en sèrio
i
vaig començar
i els hi vaig anar
presentant
i aquesta rata
explica coses
no és que explica
la història
de la Taneu
temporitzada
va explicant
doncs
coses
la seva visió
ella
ella
representa
que va néixer
a les obres
de la Taneu
va
junt
amb la Taneu
i
no s'ha perdut res
del que ha passat
allà dintre
ser una mica
com si una persona gran
ens explica
que és tot el que ha viscut
això mateix
el que passa és que
en comptes de ser una persona
és una rata
llavors
esclar
a l'hora de teatralitzar-ho
com que jo
no sé
de fer guions de teatre
doncs el Roger
em va dir
esclar
jo
vaig
plantar-ho
de manera
que
era una àvia
que ho explicava
als seus nets
però esclar
llavors
requeria
un paper
per la rata
molt complicat
per persones
que són
amateurs
que ho fan
molt bé
perquè
em consta
perquè
vaig als assajos
i veig
que ho fan
molt bé
però que
esclar
s'ha de memoritzar
molt
si no
hauria estat
com un monòleg
no?

12 o 13 persones
i entre tots
els grans expliquen
però la que més pes
porta d'explicar
és
la rata
la rata neu
hi ha hagut un camí
molt important
entre el conte
i
l'obra
és a dir
tu notes que
ha canviat molt
l'essència del conte
o no?
no, no, no
gens
gens
l'essència
no canvia gens
el que canvia
és l'estructura
perquè
esclar
posar-hi
dos personatges
o tres
a posar-n'hi 12
doncs canvia
però de fet
el diàleg
és el mateix
el que passa
que està repartit
però és el mateix
l'has pogut veure ja
la obra teatralitzada
els assajos?
sí
gairebé
hi ha anat a tots
i la veritat
és que
em fa
em fa il·lusió
t'agrada
com ha quedat
com està quedant
vaja
a veure
és que
aquí hi ha hagut
la mà
del Roger
en
muntar-ho
després
hi ha hagut
la
la Chita Camps
ha fet
unes
unes
carotes
que són
les rates
que una mica
hi han col·laborat
tots
per fer-se
cadascuna
la seva
però ha sigut
idea d'ella
de fer
el disseny
no?
la Montse
Molinero
que
que porta
tot el que és
atretzo
la Sara
Jaques
que
que també
proporciona tot
s'hi posa
després
hi ha
també
alguns
que faran
de
una mica
d'apuntadors
regidors
tot això
és a dir
tota aquesta gent
que no es veu
i que fan
possible
que
que
s'actuï
llum
so
tot
el Roger
ha fet
un muntatge
perquè
és que
a més a més
aniran
sortint
totes
les
seccions
de l'Ateneu
perquè
ell
primer
perquè
ell
en parla
després
doncs
perquè
també
serà
una
col·laboració
de tots
o d'una manera
o d'una altra
o
actuant
o
en presència
i això
ho
facen
de
tamboret
oi?
o de
just teatre
no
de
pastorets
de pastorets
sí
exacte
són com
els que ara
estan formant
tamboret
també
que sortien
de pastorets
això mateix
són la gent
que farà
aquesta obra
que és una mica
un repàs
històric
a través
de les històries
que explica
la Rataneu
de tot el que
ha passat
a l'Ateneu
durant aquests
cent anys
quines són
algunes
de les històries
que expliques
si ens pots fer
una mica
un avançament
mira
ella explica
que
una vegada
això
és veritat
no
no hi ha res
de mentida
eh
hi havia
un gat
que li deien
el sort
perquè es veu
que no feia
cas
de ningú
aquell gat
es posava
la falda
d'algú
i
ja el coneixia
i de tant en tant
doncs
passava
per davant la pantalla
aixecava la cua
i la gent
el veia passar
però era una cosa
habitual
i
i la rata
això sí
que no és veritat
sí
la rata
és l'únic personatge
que no és
real
però les històries
que s'hi expliquen
sí que ho són
a això mateix
llavors
resulta
que
a veure
és veritat
que va passar
però que no
no va passar
amb la rata neu
va passar
en una altra rata
sí
una senyora
tenia
el gat
a la falda
i li anava
passant la mà
pel llom
sí
i de cop i volta
veu
que el gat
passa per la pantalla
i llavors
se'm va adonar
que el que tenia
la falda
no era un gat
que era una rata
em passa
per tant
jo ho he aplicat
a la rata neu
però no era la rata neu
era una altra rata
la rata neu
ho explica
com si fos ella
això
això mateix
però va passar
de veritat
doncs aquesta és una
de les moltes històries
més
que s'explicaran
en aquest
en aquest conte
on també suposo
que surten
representant una mica
totes les seccions
no?
sí
esclar
hi han de ser
perquè és la història
de fet
les seccions
són les que fan
la teniu viu
ens has portat
també
el conte
que
a banda
de la versió
teatralitzada
és un conte
també que està editat
que
bueno
això
l'hem editat
amb
fotocòpies
per poder fer l'obra
si
no està editat
no està editat
per un editorial
per entendre'ns
però
qui vulgui llegir
podria fer-ho
no?
potser
està
disponible?
no
no està disponible
doncs mira
llavors
d'això
ja en parlarem
encara m'ho posis millor
perquè el que
llegiràs ara
serà un avançament
mundial
una estrena mundial
a veure
resulta que
esclar
la
la rata
és una
apassionada
de l'Ateneu
i
els nets
esclar
no
les coses
són així
nosaltres
sentim passió
per una cosa
i els nets
no ho veuen
igual
els agraden
altres coses
i a vegades
surt allò
que la música
que li agrada
amb ella
no és la que li agrada
als nets
i els balls
igual
i esclar
li
li retreuen
de certa manera
i li diuen
ara ja llegeixo
el text
és que tu
tot ho veus bé
àvia
i l'avi els contesta
i el que no veig
bé m'ho quedo per mi
perquè poca cosa
hi puc fer
no sóc més
que una rata jo
i el net
gran li contesta
no si ja veiem
que n'estàs
molt convençuda
de l'Ateneu
però
i diu
però què
què passa
voleu dir
què us passa
pel cap
i el net
li diu
doncs que
gairebé
tots els socis
són
gent gran
i ella diu
i?
i
diuen
ja sabem
que te l'estimes
però
vols dir
que té gaire futur
la Teneu?
i llavors
ella diu
n'estic convençuda
vosaltres creieu
que la música
el teatre
la pintura
el saber
cantar i ballar
veure pel·lícules
anar a concert
o a conferències
o d'excursió
creieu que tot això
passarà de moda?
això és cultura
i la cultura
no passarà de moda
perquè
és el que fa
els humans
humans
segurament es tracta
d'arribar més a la gent
els veïns de Sant Just
els joves
de fer-los saber
que l'Ateneu
i trobarà gent
amb iniciativa
gent que organitza coses
amb tota la voluntat
del món
i molt d'amor
i és cert
jo m'estimo aquesta casa
me la sento meva
i només m'agradaria
una cosa
que vosaltres
també arribeu a sentir
el mateix que jo
doncs la
reteneu
que
també toca
un tema potser sensible
de l'Ateneu
que és
si
quin serà el futur
de l'Ateneu
però
amb un toc optimista
no?
amb un toc optimista
sí
sí
perquè
crec que
sí
mateix
aquesta part
la vam fer
entre el Roger
i jo
vull dir que
aquesta
justament
no és tota
meva
però
l'essència era
doncs
transmetre
que
ella creu
que sí
imagina't si
ella creu
que té futur
perquè
el problema
de l'Ateneu
no és
de l'Ateneu
és general
que és
el
el
el relleu
sí
és
és bastant
generalitzat
aquest problema
el que passa és que
jo em pregunto
l'Ateneu fa
30 o 40 anys
hi havia molta més gent jove
que ara?
no
o també era gent gran?
30 o 40 anys
sí
sí
perquè
és
quan es feien festes de tardor
imagina't
jo tenia 30 o 40 anys menys
per tant
era jove
sí
el que em refereixo
és que
moltes entitats
també
la gent va passant
d'una entitat
a altra
potser
cada entitat
té una mica
diríem
el seu públic
i evidentment
els adolescents
o la gent
de 20 i pocs
estan al cau
o a l'Esplai
no l'Ateneu
però ningú
diu que aquesta gent
després
no passarà
cap a les accions
que l'Ateneu
cap a les CES
i que
abans
no teníem
altra
que l'Ateneu
i ara
la gent
té més opcions
i això
també
influeix
bé
són temps
complicats
per tothom
però
l'Ateneu
és una entitat
forta
amb cent anys
d'història
que segur
que
se'n sortirà
jo crec que sí
anirà fent
doncs
com ara
jo crec que sí
a més
no és que no hi hagi
gent jove
és que
hi ha més
gent gran
que jove
però ara justament
hi ha
la Ginesta
que s'ha incorporat
que són
molt joves
sí
i són gent
a més a més
amb ganes
de
amb il·lusió
de
com diria
difondre la cultura popular
exacte
sí
que això també és interessant
que és interessant
doncs el futur
ja veurem
quin serà
en qualsevol cas
el present
o el futur
més immediat
és aquest conte
teatralitzat
de la Palmira
reteneu
que
s'interpretarà
els dies
22 i 29
d'octubre
a la sala municipal
de l'Ateneu
la sala gran
això mateix
la sala gran
que ara ja passarà a ser
de l'Ajuntament
de Propietat
això mateix
doncs
us hi espero
us hi esperem
a tots
el preu de l'entrada
és de
8 euros
i 6 pels socis
8 pel públic
en general
i es poden
aconseguir
a través de
tictacticket.com
per tant
o el mateix dia
o el mateix dia
a taquilla
per entendre'ns
molt bé
per tant
tots els que ens estigueu escoltant
i tingueu ganes de saber més
sobre els 100 anys de l'Ateneu
ja ho sabeu
22 i 29 d'octubre
a dos quarts de 7
del vespre
si no m'equivoco
reteneu
aquest conte
de la Palmira
teatralitzat
per Roger Consul
doncs
deixem-ho així
molta merda
molta merda
i molta sort
Palmira
gràcies
a reveure
hem parlat
amb la Palmira
Badell
autora
del llibre
Rataneu
del conte Rataneu
que es teatralitzarà
i s'interpretarà
els dies 22
i 29 d'octubre
a l'Ateneu
Nosaltres ara fem
una petita pausa musical
i tornem de seguida
amb la tertúlia esportiva
amb l'Emilio Escazòquio
l'Enric Riva
i el Carles Hernández
i Rius
fins ara
a dinar
i a mitjà
petmanet
a cavall
de dos llocs
despullat
vers el món
esquivant
decisions
somiant
que perdo avions
no tingués
mai per res
tants anys
i només he après
que no tinc temps
per pensar
que no tinc temps
per pensar
no tinc temps
per pensar
que no tinc temps
per pensar
que no tinc temps
no tinc temps
per pensar
que no tinc
temps
per pensar
que no tinc
Em convides a dinar
I a mitjà pet me n'he d'anar
Em sap greu de debò
Però faig tard a no ser on
Tot a mitges, cap per baix
Tot fet i deixat estar
No tinc temps per pensar
Que no tinc temps per pensar
No tinc temps per pensar
Que no tinc temps per pensar
Que no tinc temps
No tinc temps per pensar
Que no tinc temps per pensar
Que no tinc
No tinc temps per pensar
Que no tinc temps per pensar
Que no tinc temps
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar
Just a la fusta, el magazín del matí.
11 i 33 minuts del matí, hora ara per fer la tertúlia esportiva dels dimecres.
És una tertúlia avui centrada en la Champions, que torna després d'unes quantes setmanes al Camp Nou, Barça-Olimpiakos aquest vespre i també partit de Real Madrid contra el Tottenham.
I per parlar d'esports tenim amb nosaltres la nostra EEC, el nostre trident particular del Just a la Fusta, amb l'Enric. Hola, bon dia, Enric.
Bon dia, que tal com estem?
L'Emilio, hola, bon dia, Emilio.
Hola, bon dia.
I el Carles, que no només és el nostre meteoròleg de capçalera, sinó que a més a més també parla d'esports.
Sí, bon dia, Carles.
Saps què li deia jo quan feia programa?
Què?
Que era l'home ascensor, perquè a l'ascensor es parlava o del temps o de futbol.
I a això li deia que era l'ascensor men.
Potser sí, potser sí.
Aquí està la meva qualitat cultural, no?
Sóc un home, eh?
De què parlo amb aquest ara, doncs li parlo.
Exacte, què? Ploure demà? O què? Què va fer el Barçaí?
I també parles de l'ascensor, no parles de més.
Parla d'altres temes, però no per a ràdio.
De fet, us diré una cosa, tot això evoluciona molt des de la meva època, perquè ara l'ascensor la gent parla del procés.
Sí.
És a dir, sí, sí, la cosa ha canviat.
Què, com esteu? Què, com ho veus?
Com ho veus? Què, estàs preocupat?
Sí, sí, sí, sí.
El Carles, aquest tema, prefereix dir-li allò.
Allò.
Sí.
Sí, no fos cas que algú...
Algú vingui a portar-nos allà.
Allà.
A veure, jo ja no em parlo d'allò, doncs, perquè...
Carles, hi ha gent allà.
L'altre dia, a la Tretuïa Esportiva, vam parlar ben bé 15 minuts de política.
Avui podríem començar parlant d'esports, no?, per veure una mica.
Bé, més que res, perquè hi ha Sàmples.
No, no, i a més a més jo he deixat ja el tema del procés i ja no en parlo.
Parlem d'esports, parlem de les declaracions dels teves?
Va, Carles, actualitza'ns per això el temps, perquè veig que estàs veient els mapes,
això està a punt d'arribar, no?
No, no, no.
De moment, tranquils.
Home, una de les notícies del dia és, podrem anar al camp o no podrem anar al camp?
No, no podrem anar al camp.
Al camp es mullaran.
A la segona part plauran, diuen.
Però la resta de la península està plorant ja, no?
Sí, ja fa dies.
Galícia, sort.
Plou, ploren.
Hi ha que ploren, perquè diguin que la política del govern, Gallec, contra el Xendis no està planificada.
Pam, el Xendis, però va amb el Plouja.
Ja.
Doncs, Plouja, sí, t'he de baixar una mica el teu micròfon perquè te'l menges.
M'has ver-ho, m'has ver-ho.
Aquest vespre, amb Plouja o no, Barça-Olimpiakos, tercera jornada de la Lligueta de Champions,
el Barça és líder amb sis punts.
Com veieu aquest partit?
Com fer-me a classificació, no?
En principi?
Jo crec que l'Olimpiakos no està en el seu millor moment.
En principi, sí.
Va al QE a la Champions, inclús en Lliga grega no ho va massa bé.
No ho va massa bé, no.
Va guanyar la Lliga l'any passat, la Lliga grega.
És l'únic que sé, perquè ho posava al diari aquest matí.
No cal que ho diguis, home.
I sé que Palverde era entrenador de l'Olimpiakos.
Va ser dues vegades, més a més.
Dues vegades.
I va guanyar forts títols.
Sí.
I se l'estimen molt.
Jo ho vaig mig intuir, perquè l'altre dia veient la roda de premsa sense escoltar-la,
estaven allà fent un d'aixòs, i veia que el Palverde saludava molt efusivament
a dues persones que estaven en un cantó.
Dic, oh, ha vingut la família a veure'l, que és estrany en una roda de premsa,
o coneix algun periodista grec que li fa creixer a veure'l, no?
Sí.
Sense el volum, no?
Va saber...
No, per les mirades i els somriures, el Palverde no riu.
Això té mèrit, eh?
Ara és expert en llengüatge no verbal, també.
Sí, i tant, i tant.
Tema que no es comenta als ascensors, és per donar-me una mica de qualitat.
Bueno, sí, sí, una mica, però s'analitza, eh?
Mira quina mala cara fa aquesta.
S'analitza, s'analitza.
Ascensors és tot un món.
Es nota que jo he vist com un tercer, llavors tinc tres pisos per...
Les seves converses ascensors són llargues.
Ah, clar, que sí.
Si ja és un entresol...
Però on vius?
Bé, deixem-ho estar.
De què parlàvem, així, de Valverde?
De Valverde.
Valverde ha estat una molt bona petjada a Grècia, evidentment, primer perquè va guanyar títols,
i, segon, perquè el que diuen és que, com a gestor de grup, com a persona,
tio, el que està demostrant aquí en molt poc temps...
Sí, en principi, sí.
Que he reconeix de reconèixer que no tenia gaire fe amb ell.
Cara, l'esbernada per sistema no teniu fe amb ningú.
No, però sí.
Sí, sí.
La pilota que jugarà.
Amb qui?
Amb qui?
La pilota.
Històricament, diguem, un fitxatge que us hagi agradat
o entrenador que us hagi agradat de bones a primeres.
Home, a mi l'ho és Enrique, sincerament.
De bones a primeres?
Sí, sí.
De bones a primeres?
Home.
Doncs deuries estar sol en aquell programa.
Defensant.
No, no, a veure, jo em barallo molt amb la gent de la desbernada.
Sí, ho sé, ho sé.
I ara mateix el Paulinho, allò, defensen del Paulinho des del principi.
Doncs deus ser l'únic, també.
També, sí, sí.
Molts amics a la desbernada no té.
L'esportiva ben parlant.
Jo, Lluís Enrique, no renegaré de la seva etapa,
perquè trobo que va ser esplèndid
i vam veure moments espectaculars de futbol.
Sí, és diferent.
Ho tinc molt clar, però només li retrec una cosa
i l'hi vaig dir sempre, inclús quan guanyàvem.
Sempre estava a la defensiva i això a mi em molestava molt.
És a dir, totes les rodes de premsa entenc que ha de ser difícil,
però també entenc que van al sou.
M'entens?
Bueno, ell...
I no pot ser que sempre tothom sembla que li tingués mania
de tocar el rò.
La pregunteta per buscar el titular,
entenc que el vulguis engegar a pasta fang,
però pots fer com l'Albert de com un guardiola,
contestar amb certes malalties.
Bueno, però ell ja va dir des del principi que ell no era guardiola.
Ja, ja, ja.
No, no, i a més...
Aleshores ha de reaccionar d'una altra manera davant de...
I no enganyava ningú, perquè va ser així del primer dia a l'últim.
Mentre es va guanyar i mentre es va perdre.
Sí, sí.
O sigui, això també se li ha de reconèixer,
que tenia criteri.
Creu que ha sigut víctima de ser l'entrenador després de l'etapa guardiola.
Com a l'era molt fugut.
N'hi ha hagut dos, eh, entre mig.
No, no, no.
No ha sigut víctima perquè hi ha hagut transició.
Tata Martíno.
Això no sé si es pot dir una transició o una pedra en el camí, no?
Una manera de demostrar...
No oblidem que el Tata Martíno va estar a punt de guanyar la Lliga i li van robar.
Sí, sí.
I això sempre que es parla del Tata ho dic.
I no oblidem que va ser l'any que Messi va jugar pitjor.
Sí, també és cert.
Pel que sigui, eh?
També és cert.
Tot i així va fer una pila de gols.
Sí, sí.
Però no va ser el Messi...
No va ser el Messi dels grans temporals.
De fet, mentre jugui el Messi no tornarà a veure un entrenament argentí.
Ah, sí, perquè...
Perquè com li va anar a la selecció.
Jo us vaig dir que aquella temporada vaig pensar que ja havien vist el millor Messi.
Ja.
Doncs no, encara no.
No, no, està clar, està clar.
És a dir, aquí...
Però tu penses, clar, tot una temporada sencera, el tio que no rasca i tal, relaxa...
Caminat...
Caminat...
Sí, sí, i tal.
Diu, ui...
Però quant creieu que...
Que Ronald ineja.
Quant creieu que hem vist el millor Messi?
Aquest any.
Aquest any?
Creieu que ara?
Sí, sí.
Per més...
És l'any que ve, el millor Messi?
El millor Messi no ho sé.
Això seria...
Jo crec que aquest any, perquè Messi és que ara mateix ho fa tot.
Juga a futbol, marca gols, dona joc, no defensa, això sí que no ho fa gaire.
Bueno, escolta...
Vull dir que he dit tot...
Però té un contracte amb els locutors de ràdio i de televisió per dir, escolta,
quan baixi aquella pilota puntual, d'un moment puntual del partit, marqueu-ho i remarqueu
que he baixat a defensar.
Fins i tot Messi baix a defensar.
És que quin equip?
És que ho ha de fer, perquè, és a dir, per poder fer aquelles arrencades explosives
no et pots cremar defensant.
No, no, és evident.
Ja ho va dir...
Estres tu.
Perdona, eh?
Quants gols ha marcat el Ter Stegen?
Però fa arrencades explosives, també?
Per què ho dius, això?
Home, perquè cadascú té el seu d'allò.
Per això et dic, per això et dic.
Ja ho va dir Pau Linyó ahir, precisament.
Va dir, a mi no em fa res córrer perquè Messi marqui.
Clar.
Cadascú té la seva funció.
Cadascú té la seva funció.
Jo crec que amb els jugadors que té el Barça, en l'època, Luis Enric era una història
diferent i s'aprofitava molt més el contraatac.
I jo crec que ara, jo crec que el que ha aconseguit fer el Valverde és optimitzar
amb el que tens al mig del camp.
I a més a més, amb unes rotacions bastant ben parides.
Sí.
No sé, lògica.
Ja crec que a vegades apliques la lògica i el jugador et surt rana.
I vam veure contra l'Atlètic de Madrid, de cop i volta, els canvis...
Potser es va referrar una mica a fer l'últim canvi.
O contra el Getafe, que surt Denis i Paulinho i fan els dos gols.
Exacte.
O sigui, els canvis del Valverde, a mi els he trobat fins ara...
Però és el que diu ell, eh?
Diu, tu proves.
I si guanyes...
Si guanyes...
Tothom et diu que ets un grac.
Això està clar.
I si no, que has fet una animalada.
Això està clar.
És tot molt elàstic.
És tot molt elàstic.
El que sí que és veritat és que Luis Enrique, i no, sembla que el crític, no feia canvis pràcticament.
No.
Perquè no confiava en la banqueta.
Clar, dius, aquest any tenim més fons d'armari.
Bueno, Denis, ja hi era l'any passat.
Sí, sí, no, no, indudablement.
Sergi Roberto, bueno, ja ha jugat de l'altre.
Bueno, i Denis, recordeu que també ha hagut la parada de les seleccions,
però Denis marca dos partits, marca dos gols i ja no ha jugat més.
I ja no juga més.
Que suposo que avui jugaran.
Avui pot ser que jugui.
I després hi ha una altra cosa, en aquest canvi que ha fet l'equip,
que jo crec que l'ha fet i l'està fent,
és primer posar un tití de titular d'indiscutible.
És a dir, un tití està per sobre de Mascherano ja.
Està clar.
I no hi ha més.
No, perquè Mascherano no era el que era.
Era un tio que era un lluitador, era un Puyol,
que estava allà i veies que hi havia una mica de sang a la defensa,
perquè és que si no, si hem d'esperar que la sang vingui d'en Piqué,
doncs clar, si el Mascherano el que donava era una mica aquell punt d'honor
o aquella mala llet de dir, hòstia, ens han fotut un gol,
i li ficava un cop de puny a terra.
És un tio que és al mig del camp i ha estat allà
perquè ja té moltes castanyes de foc,
perquè és un tio molt intent jugant.
Però està perdent una mica de protagonisme, no?, potser.
Sí, però...
Si ara féssim l'11 ideal del Barça,
segurament Mascherano no hi seria.
No hi seria.