Aquesta hora parlem de fotografia
perquè ahir el vespre es va inaugurar
l'exposició 40 anys de Cards
als Jardins de Can Ginasta, una mostra de fotos
de l'agrupació fotogràfica Sant Just
que recull les millors imatges de l'última cursa
de Cards de Coixinets, la quarantena que es va fer
el novembre. Ara
parlem amb dos dels membres
de l'agrupació fotogràfica Sant Just
en Víctor Murillo i en Josep Lluís Arrebo. Molt bon dia
a tots dos, què tal? Hola, bon dia.
Per parlar primer d'aquesta exposició
que es va inaugurar, com dèiem ahir el vespre,
ja es pot veure, qui hagi passat aquest matí
doncs ja la pot veure també, i serà fins al 6 d'agost.
Com va anar ahir
la inauguració? Bé, ha anat molt bé.
Només si podem fer-te una petita correcció.
Sí, sí, sí, sempre i tant.
Què he dit ja?
No, no, petita.
No són les fotografies
de l'última cursa de Cards.
Nosaltres el dia
de Sant Just al carrer muntem un
stand a la plaça Verdaguer,
un plató fotogràfic. Ahir vam
muntar un car, que és el car més antic
de l'associació de Cards de Coginets,
i tothom que passava per aquest stand
feia la foto amb aquest car.
I el que hem fet és aïllar
les persones i el car
i canviar els fondos.
D'acord, perfecte.
Home, sí, sí, és diferent, eh, doncs, és diferent.
Per tant, ahir es va presentant una mica
tot plegat, no? Ara
suposo que també és aquesta exposició
que crec que és agraïda perquè, clar,
hi ha gent que pot saber que no hi és
i te la trobes, no? Per tant, suposo que això també
anirà generant també
diferents reaccions.
Bé, aquestes, aquestes
anuals que fem
cada any a Can Ginestà
que el maco és que
la gent que les visita
pot dir, ai, mira
la Marta, ai, mira
que s'hi va trobant, no?
El Jordi, ui, el Jordi, oi, tal.
O sigui, la gent descobreix
amics o veïns
o coneguts, que potser fa temps
que no els veu
i se'ls troba ja amb una foto penjada
de Can Ginestà.
És com una
té una
vena de socialització.
les posicions
que fem anualment
a Can Ginestà.
Exactament.
Bé, jo recordo, ara, no aquesta,
sinó una que era
de germans,
jo me'n recordo
un dia passat
per l'exposició,
havien grudetes
dones grans
que discutien
de qui era aquest net.
Aquest és el net de fulano.
No, no, no, no t'equivoques,
que és el de...
I ja és
l'ambient que genera, no?
Del trobar-se.
I la primera, així que me'n recordo
que era 5 o 4 mirades
que inclús com a exercici, no?
Tu anaves mirant
la foto del primer nen,
que era un any,
i tu deies
no el conec,
no el conec,
no el conec,
no el conec...
I quan arribes
al voltant de la teva edat
di'm, mira, aquest sí,
aquest sí, aquest sí,
i d'acabar i volta
20 fotos més endavant
i dius, aquest ja no.
Llavors,
aquella pució
t'acaba ubicant
just en la teva generació.
Clar, clar, clar.
Per tant, són...
Exacte.
En aquest cas serà diferent,
perquè la temàtica és diferent,
però segurament
també passarà
en coses similars, no?
Sí, sí, sí.
Sí, similars,
perquè va,
i et trobes que
són sempre fotografies
entranyables,
intentem que sigui simpàtic,
i clar,
trobes el pare amb el nen,
el nen amb el martell,
fotent-li un cop
al pare o a la mare
o al cotxe,
bueno,
són fotos simpàtiques
amb el barret de bruixa,
bueno,
intentem que sigui una cosa
entranyable
i que la gent
es trobi identificada
i, bueno,
i que s'ho passin bé,
bàsicament.
El dia que fem la foto
s'ho passin bé
i el dia que vinc a mirar
la foto s'ho passin bé.
Exacte.
Com dèiem,
es podrà veure
fins al 6 d'agost
i, bé,
d'alguna manera
aquesta és l'exposició
que es va estrenar ahir
i tot i això
estem també
al mes de juny,
per tant,
això vol dir també
juny fotogràfic,
ja en vam parlar
ara fa unes setmanes
amb el Víctor,
que hi havia canvis
aquest any
que era una mica
més petit,
tot plegat,
però sí que igualment
hi ha coses,
vull dir que es fan coses.
Per exemple,
ja es pot veure,
no,
encara no,
la setmana que ve,
a partir del dimarts,
es podrà veure
l'exposició
de fotografies
de persones...
No,
parles de les escoles.
Sí.
No,
les escoles,
ja està.
Ja es pot veure.
Tot comença el dia 1,
menys el celler,
que té una data més tancada
per temes d'agenda,
totes les altres
estan obertes el dia 1.
El que passa és que el dia 8
nosaltres fem una segona inauguració,
pot ser més familiar,
és oberta,
qualsevol que vulgui venir
pot venir tranquil·lament a les escoles,
però bé,
des del primer dia
vam dir,
bé,
doncs fem la inauguració oficial
que és la del dia 1
de Can Ginestar
i després fem una altra,
coincidiem amb un dia de la setmana,
habitualment és el dilluns,
que és que el dia que fem
les tertúlies nosaltres
ens reunim totes els dilluns
a la vagoneta,
que bé,
doncs el dia,
el lluny fotogràfic,
el primer dilluns
ho dediquem a fer una
pell d'inauguració,
mirar les fotos del company,
perquè allà al voltant
deixem fotos
i bé,
una cosa així,
però bé,
està oberta a qualsevol persona.
El dia 8
la que s'inaugura
era el celler,
no?
Sí,
el celler,
el celler.
Aquesta sí,
que és dedicada
al patrimoni vinícola,
no?
Sí,
patrimoni vinícola.
Jo crec que va sortir
una mica de retruc,
aquesta,
bueno,
perdó,
el patrimoni vinícola
està treballant,
des de patrimoni
d'aquí de l'Ajuntament,
el Jordi Migó,
la Patrícia,
estem treballant molt
el tema,
però va sortir al voltant
d'un projecte europeu
de patrimoni,
de Macias,
i bueno,
ja que hi vas a les Macias,
doncs aprofita
i fotografia les premses.
I la veritat
que hem estat 15 dies
una mica boixos,
perquè entre contactar
amb els propietaris
a la nit d'entrada,
fer les fotos
i treballar-les,
avui les recullo,
això vol dir
que hem anat
molt ràpid,
no?
Però m'ha estat divertit
i jo crec que val la pena
saber una mica
la història vinícola
d'aquest municipi,
no?
Jo crec que molts
habitants de Sant Jús
ni sabíem
que moltes Macias,
no sé,
Can Pedrosa
o Can Gelabert
es dedicaven
a ple pulmó
al dí.
Jo que he vist
els cellers
d'algun en Macias
que era una mica, ostres,
està bornit, no?
Veus que Sant Jús
vivia d'això.
Potser
ara és molt complicat
recuperar-ho, no?
Però la filoxera
va fer molt de mal
a la seva època, no?
Però està interessant
saber d'on venim.
Exacte.
És una manera
de fer també història, no?
A través de la fotografia.
Sí, sí.
Jo us volia dir
també que aquesta exposició
de Can Génestà
no és col·lectiva
de l'associació,
és un treball personal
del Víctor.
que, bueno,
ell es presenta sempre,
doncs,
va en representació
de l'associació,
però podria ser
un fotògraf particular,
que fa una exposició
en un lloc
en un lloc determinat.
Doncs,
aquesta dels cellers,
que s'inaugura el celler,
està feta així.
I pel que tinc,
jo no l'he vist.
Encara, eh?
No l'he vist,
perquè, clar,
encara estan revelant
les fotos,
però la miqueta
que he vist
em sembla
que valdrà la pena
recomanar-la
perquè estarà molt bé.
A més,
és això,
que són pocs dies
important, no?
Del 8 al 18 de juny
es podrà veure l'exposició
i el dia 8
es farà aquesta inauguració,
no?
Com la prepares,
doncs,
Víctor?
Què faràs?
No, no,
no som de
grandes a la laques,
eh?
Nosaltres
intentarem
que vinguin
el màxim
personal possible
de l'agrupació
com gent del municipi.
El que sí que tenim
és que tenim un costum
molt raro
a l'agrupació.
és qualsevol cosa
que fem
l'acabem
amb una copa de cava
i, com dic jo,
amb una mica del piste
que ve a ser
els quicos
i alguna cosa
per picar.
És un costum
que m'agafa
el primer dia
i és el que fem.
Fem quatre paraulotes
que dic jo,
em saluda,
desitjo que...
No sé,
jo estic una mica neguitós,
eh?
Perquè les fotos
a l'ordinador
es veuen molt bé
però després
quan es passen a paper
a vegades
et sorprèn,
no?
I, clar,
com s'ha muntat molt ràpid
i volien donar-li un efecte
una mica potent
i treure el detall
de...
Tenint en compte
que el celler
de les Macies
hi ha molt...
Bueno,
estan molt envellits
i, ostres,
i el que volíem era
treure aquest detall
de la pols,
de les teranyines,
dels pliegues
de la costa...
I, bueno,
el que passa és que això
ho fa amb temps,
li dediques uns quants dies
a cada fotografia
i treus un resultat
molt ràpid
i molt bo.
Per tant,
en aquest cas
ha anat tot molt ràpid
i has de pensar
que en vuit dies
s'han fet les fotos,
s'han fotografiat
les fotos.
Déu-n'hi-do.
He anat
a les nou Macies
que tenia enllistat
i després
s'han treballat.
Clar,
confio en que
hagi sortit bé.
Bueno,
jo crec que estarà bé.
Molt de la pena.
S'ha de ser.
I que la gent
i els personals
de Sant Lluís
i alguna cosa
no surt bé
seran benevolentes
conmigo.
Home,
això segurament
segur que sí.
Com dèiem,
aquesta sol·lici
es podrà veure
a partir de la setmana que ve,
el Senegal de dijous
i fins al 18
al celler de Can Ginestà.
Hem parlat
també d'altres mostres
que es poden veure.
Alguna altra cosa
que em deixi
de fotografia?
És això,
és tot.
Aquest any
estem en un període
de reflexió
entre l'Ajuntament
i nosaltres.
Estem ahí mirant
quin camí
volem agafar
i que anem a on camí.
Tampoc volíem,
encara que potser
hem trobat
algunes diferències,
no volíem matar això.
Jo crec que és una idea
que està bé,
que és una cosa
que s'estava considerant.
És la setmana edició
i tampoc
volíem deixar
un any en blanc.
Entonces,
hem fet això
i és un període
de reflexió
i de començar.
Però la idea
és que es pugui mantenir
encara que sigui
un altre format
o no ho sabeu encara?
La idea nostra,
encara que tenim discussions,
dins de l'agrupació.
Sí, però jo crec que la idea
és, no sé,
potser donar-hi un altre aire,
un altre format,
però sí,
jo crec que
el Junt Fotogràfic
és un evento
que està,
si no consolidat,
mig consolidat.
Són set anys,
no?
Quan arribes
a partir del cinquè,
tu dius,
bueno,
això ja funciona,
no?
Abans,
el primer tens dubte,
el segon ple,
però quan arriba a cinc anys,
dius,
bueno,
això ja està,
no?
I no volem eliminar ni...
Bueno,
la intenció crec que és
que no t'hi continua.
Clar.
Tenen que canviar coses,
però continuar.
Adaptar-ho una mica,
no?
Home,
pensa que estem mantenint
el concurs internacional,
que és un...
També és...
Un país gros
dins de l'activitat
que fem nosaltres
i això no ho hem deixat
ni aquest any
ni cap any
i segurament
això continuarà.
El concurs internacional
pensa que són
mils de fotos
que es reben...
Home,
3.000 fotos,
no?
1.200 fotos.
Imagina't.
Que es reben de tot el món
i que
tens que escollir
i tens que
nomenar un jurat
i tens que classificar
i tens que donar uns premis.
I llavors això
dona un prestigi.
Prestigi
a Sant Just,
a ells,
no?
Bé,
tindrem en compte
que,
com diu ell,
s'han arribat
3.200 fotos
de 46 països.
Clar,
però quan tu mires
el mapa del món,
si entreu a la web
del concurs
de l'agrupació,
veieu que hi ha
una pestanya
que surt
al mapa del món
i
clicant a sobre,
posant el ratolí a sobre,
pots veure els diferents països, eh?
T'hi diuen d'aquest país
quanta gent ha participat.
Clar,
hi ha països
que diuen
com aquesta gent
s'ha assabentat
que a Sant Just d'Esbert
que estem...
I com ha passat llavors?
Hi ha com...
Funciona realment
en el món de la fotografia
el boca a orella o...?
Bueno,
el boca a orella
hi ha estamentos,
està la FIAB,
està la PSA,
que tenen les seves webs
i si em preguntes
com ha passat,
a mi a vegades m'ho pregunten
perquè hi ha concursos
que han sortit
abans i després al nostre
i no estan xutant
com ha xutat al nostre.
Jo dic,
què heu fet?
Diu,
no ho sé.
Potser som seriosos
quan algú de la Xina
m'envia un mail
dient que no sé
què és la foto,
aquest tamany
que no entén el format,
li contesteixem de seguida.
Escolta,
mira,
fes així,
si tens problemes
m'envies la foto
i ja la penjo jo.
Bueno,
ajudem d'aquesta manera.
Són molt ràpids,
això sí,
és veritat.
Hi ha concursos
que sí,
que envies una pregunta
i triguen 10 dies,
15 dies.
Nosaltres,
si hi ha gairebé
totes les consultes
que arriben
a unes quantes,
les miren resposta
gairebé al dia.
I això,
moltes vegades,
els participants
es sorprenen
i moltes gràcies
per la rapidez.
Clar.
Sí, exacte.
Ara les agraeix.
Potser,
no és que sigui això,
però potser una de les causes...
Influeix,
potser que et sents
com que hi ha una resposta ràpida.
Però pregunten moltes vegades
i no sé,
igual...
No se sap el secret, eh?
va sortir bé,
va ser l'any correcte,
no ho sabem.
Perquè té portes 7 edicions,
no,
el concurs?
Sí,
el concurs,
sí.
No,
aquesta etat,
la 8ena.
La 8ena,
o sigui un any abans
del Juny Fotogràfic.
Sí,
és que el concurs
internacional neix
abans que l'entitat.
Exacte,
exacte.
Va ser arran del concurs
que es crea,
una mica l'entitat.
Sí, sí.
I les fotografies,
això,
a més a més,
cada any
amb una mica la idea
que sigui diferent,
la d'aquest any,
doncs,
la fotografia guanyadora,
no és que el concurs
és una mica complicat
perquè no és el món
de la fotografia.
El concurs
té un guanyador
que no és una fotografia,
és a dir,
cada fotògraf
pot enviar...
Clar,
és veritat,
és veritat.
Són tres seccions,
una és blanc i negre,
un altre color
i un tercer...
Una temàtica,
no?,
que es l'acaba canviant.
Aquest any la temàtica
era camins,
carreteres i camins.
És obligatori
que en aquesta fotografia
ha de sortir un camí
i una carretera
i més coses si volen,
però com a mínim
una carretera o un camí.
Cada fotògraf
pot enviar 12 fotos,
és a dir,
quatre per secció.
Doncs el guanyador
del saló,
que diem,
és el pin blau,
és la persona
que incurs
li donem un pin,
que dona la fiab,
és el fotògraf del món
que ha col·locat
més fotos
per sobre
de la nota de tall.
Per exemple,
si la nota de tall
és un 7,5,
doncs el fotògraf
que tingui més fotos
col·locades
per sobre d'aquí,
la suma
dels totes jurats
i dividit per tres,
que són tres jurats,
i en aquest any
ha guanyat
l'Itzbank Kerekes,
que és un húngaro
que de 12
ha col·locat 11.
Clar, llavors...
Hem tingut
inclús una mica de discussió
perquè hem tingut
dos fotògrafs
que han col·locat
la fotografia
11 fotògrafs.
11, per tant,
s'ha hagut de triar
entre un i altre, no?
Bueno, el que passa
és que després juga
a la diferència de punts.
L'Itzbank
ha tret 93 punts
i el segon,
que és un italià,
ha tret 91 i pico.
Però això vol dir
que hi ha molta qualitat.
I després,
dins de cada una
de les categories,
tenim
medallador,
d'argent
i de bronça.
I a més a més,
tenim 6 mencions honorífiques.
Això multiplicat
per 4 federacions.
Clar, per tant,
d'aquestes 11 del guanyador,
exacte,
quin tipus de fotografia
és com un global,
en realitat, no?
Sí, sí, sí.
El guanyador del...
Se l'ha de veure,
no?
Per entendre-ho,
se l'ha de veure.
Qualsevol persona
que entri a la web
afsantllus...
Perdó,
concurs.afsantllus.com
o bé entra a afsantllus.com
i clica a l'icona del concurs,
podrà trobar una pestanya
que posa premis.
Allà el trobarà.
I trobarà tots els premis
que és el guanyador,
que li han donat.
El, diguem,
és el més important
és el pin blau,
que és la guanyadora,
que és la persona,
el fotògraf de la web
que ha col·locat les fotos.
Exacte.
Doncs,
això pel que fa
a aquest concurs
internacional de fotografia
n'hem volut parlar també
arran d'aquest juny fotogràfic
que és diferent
però existeix
i per tant
està bé comentar-ho.
Aquests dies,
ja ho sabeu,
podeu veure aquesta exposició
als Jardins de Can Genestà,
també a les escoles
aquesta altra mostra
i a partir de la setmana que ve,
el dia 8 i fins a l'i 8,
al celler de Can Genestà,
Patrimoni i Vinícola,
les velles premses de vi
de Sant Just també
en fotografia.
M'agradaria que
seguís venint gent
a l'agrupació
a l'agrupació
perquè
a l'ambient
o sigui,
el tema de fotografia
doncs
no solament a nivell local
és que ja veus
a nivell internacional
a l'alça, no?
Sí,
és una disciplina
que interconnecta
la gent
de tot el món.
Sí,
és un altre llenguatge
d'alguna manera.
Sí.
així com
la literatura
té
doncs
el seu
el seu món
la fotografia
també té
té el seu
i com
escolta,
com
em serveix de dir
que
la gent s'animi
a participar
en coses
que
que donen
una satisfacció
personal.
si em permets
dir el que trobarà
la gent
quan hi vagi
a les escoles
que n'hi està
ja ho sabem
són els 40 anys
de Carles
a les escoles
trobaran
una exposició
col·lectiva
són 15 socis
que cada un d'ells
aporta 4 fotos
i a més a més
trobaran
3 exposicions
individuals
de 3 socis
que és el
Toni Vigo
que és el
vicepresident d'entitat
el secretari
que és el
Joan Elias
i un soci
que és el
Lluís Remolà
són fotos
que realment
val la pena
mirar-les
i també
voldria agrair
a tots els
propietaris
els cuidadors
de les Macias
de Sant Lluís
l'amabilitat
que han tingut
han reputat
l'associació
hem entrat
amb la càmera
ens han ensenyat
coses que habitualment
no ensenyen
i bueno
el nostre agraïment
jo m'ho he passat molt bé
així que
el meu agraïment
per ell
ens queda dit també
moltes gràcies
a tots dos
el Víctor i el Josep Lluís
ens retrobem aviat
i que vagi molt bé
aquest joc fotogràfic
perfecte
moltes gràcies
adeu
adeu
dos minuts
i dos quarts
de dotze
de seguida
el que farem
serà connectar
amb l'Institut de Sant Just
avui
un programa
que hem preparat
una mica diferent
és directament
una entrevista
en el marc
del Posem
li veu
que sentirem
d'aquí
a poca estona
en entrevista
a Francisco Villacampa
que és
expert en terrorisme
han decidit
entrevistar-lo
arran dels últims
atemptats
serà tot plegat
després de la publicitat
tornem de seguida
smooth jazz
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out
l'esmooth jazz
el funk
el sol
o la música electrònica
més suau
smooth jazz
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
smooth jazz
t'hi esperem
cada tarda
de 5 a 7
escolta'ns
explica'ns
participa
proposa
la plaça
Mireia
amb Mireia Redondo
cada tarda
de 5 a 7
ens veiem a la plaça
les últimes
enquestes
de mitjans
de comunicació
certificen
que el 0,1%
de la població
de Sant Just
escolta
la desbernada
i tu
t'apuntes?
no et quedis
fora de joc
escolta la desbernada
divendres a les 8 del vespre
i dissabtes a les 12 del migdia
aquí
a Ràdio d'Esvern
Bits
molt més
que nits d'electrònica
Bits
ara divendres
dissabtes i diumenges
a 10 a 11 de la nit
primer van ser les zones
98.1 FM
després internet
ràdio d'Esvern
punt com
li vas seguir Facebook
Twitter
Youtube
Instagram
i ara obrim un nou canal
comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015
Ràdio d'Esvern
cada dia
més a prop teu
Ràdio d'Esvern
just a la fusta
el magazin del matí
Tots els divendres
i des de Sant Just
d'Esvern
us enribeu
us enribeu
us enribeu
Hoy hablaremos
con Francisco Villacampa
Doctor de Derecho
Internacional
Público
i Experto
en Yihadismo
i Terrorisme
Internacional
per la Universitat
Abba Toliva
de Barcelona
Buenos días
Hola, muy buenos días
¿Por qué decidiste
especializarte
en Terrorisme
Internacional?
¿Qué tipos de terrorismo
había en aquel tiempo?
Bueno, pues
empecé a interesar
por el tema
del terrorismo
porque soy una persona
que antes de ser
presor
trabajaba en una empresa
que viajaba mucho
por todo el mundo
y en el tema
me gustaban mucho
las relaciones internacionales
y todo lo relacionado
con los conflictos internacionales
y entre ellos
el terrorismo
y me empecé a interesar
ya cuando estudia Derecho
cuando en España
había el terrorismo
de Tarra
que era un terrorismo
que durante 40 años
actuó en nuestro país
y bueno
pues eso ya me hizo
interesarme
por temas de terrorismo
¿Cómo afecta
la guerra de Siria
en la radicalización?
¿Y cuál es tu postura
ante este conflicto?
Bueno, la guerra de Siria
afecta mucho
al tema del terrorismo
porque al ser un país
donde está el conflicto
pues es un país
perfecto
para que los terroristas
se entrenen
se radicalicen
se adoctrinen
y ello perjudica
para la seguridad
internacional
porque al poder
en Siria
actuar
pues ello
les permite
entrenarse
y luego
volver a sus países
de orígenes
esos combatientes
y cometer atentados
en Europa
¿Y mi postura
sobre la guerra de Siria?
Pues que es un conflicto
que debía haberse acabado
hace mucho tiempo
y al no acabarse
pues está afectando
a la seguridad
internacional
y si las potencias
internacionales
quisieran acabar
con el conflicto
yo creo que
se podría haber acabado
¿Cuál crees
que es la solución
contra los problemas
del yihadismo
y los problemas secundarios
que conlleva
como los refugiados
etcétera?
Pues para acabar
con el yihadismo
es muy difícil
porque es un tema
que confluye
en una serie
de aspectos
que son
temas emocionales
temas ideológicos
temas religiosos
etcétera
es un conflicto
que va a durar
todavía mucho tiempo
porque para acabar
con el yihadismo
no es solo
a través del ejército
ni de la policía
sino es acabar
también con el origen
ideológico
de los terroristas
y eso va a ser
muy complicado
¿Y en general
qué opinas
de todo esto
relacionado
con la forma
de pensar
religiosamente?
Pues
los terroristas
se nutren
de una ideología
muy radical
que se basa
en una concepción
muy rigorista
del islam
eso sí que significa
que ellos piensan
que para volver
otra vez
a tener
ese esplendor
que tuvo el islam
durante muchos siglos
la única manera
es volver
al islam primigenio
que es el islam
que fue revelado
por el
a Mahoma
por parte de Allah
y es el momento
más álgido
de la
tradición
islámica
entonces para ellos
la manera
de volver
a tener ese esplendor
es volver a ese islam
primigenio
que significa
que hacer
una aplicación
muy rigurosa
del islam
o sea
la aplicación
de la Saría
del Corán
y de la Sunan
que es
volver a aplicar
un islam
muy radical
¿y cómo dirías
que
bueno
¿por qué crees
que son tan radicales
las ideas
que tienen
sobre el
pues
por lo que te comentaba
anteriormente
porque ellos piensan
que para volver
a tener ese esplendor
la única manera
es aplicar ese islam
que se aplicaba
hace 700 años
y ellos piensan
que solo aplicando
ese islam
van a volver
solo aplicando ese islam
van a volver
a recuperar
ese esplendor
y para ellos
si para aplicarlo
hay que matar
a un niño
hay que matar
a cometer un atentado
en un campo de fútbol
eso se hace
no lo hacen ellos
porque sí
sino porque
ellos piensan
que Alain
dice que se ha cometer
ese atentado
para volver a recuperar
ese esplendor
que tenían anteriormente
ellos no piensan
en que matan a personas
ellos están pensando
que están aplicando
el verdadero islam
porque para ellos
el islam
que se está aplicando
actualmente
por parte
de los propios
gobernantes musulmanes
no es un islam
verdadero
es un islam
digamos
en palabras de ellos
el islam
que aplica
a los apóstatas
que para ellos
son infieles
y ellos quieren
que se aplique
al verdadero islam
y si eso significa
que tienen que cometer
100 atentados
cada día
los van a cometer
para ellos
lo importante es
que se aplique
ese islam
no les importa
el paso del tiempo
ellos tienen
mucho tiempo
para ellos
llevan muchos siglos
esperando
que vuelva
a tener
esplendor islam
y les da
lo mismo
cometer atentados
continuamente
que es lo que
vemos continuamente
en cualquier parte
del mundo
vemos atentados
en Manchester
en Niza
en París
pero cada día
se cometen atentados
en cualquier país
musulmán
que es
donde más
atentados
se producen
no es en occidente
sino son
en los propios
países musulmanes
que son los que
más sufren
la propia
concepción
rigorista
de
islam
¿qué efectos
está atentando
en la
Unión Europea?
pues los efectos
son muy importantes
porque desde que
se está
la amenaza
yihadista
que hay actual
está
implicando
que toda la
legislación
que emana
de la Unión Europea
en temas
de seguridad
y de justicia
va casi todo
enfocado
a luchar
contra el terrorismo
yihadista
como sabemos
la Unión Europea
es
muy importante
para luchar
contra el terrorismo
porque es
de la Unión Europea
emanan las leyes
que luego se aplican
en los diferentes
países europeos
y la Unión Europea
está muy
preocupada
con lo que supone
el terrorismo
yihadista
y por ello
se están haciendo
continuamente
leyes
para que se apliquen
en los países
miembros
para luchar
contra el terrorismo
yihadista
últimamente
sobre todo
la aplicación
de leyes
se enfocan
sobre todo
a la prevención
de la radicalización
y luego
para controlar
a los combatientes
extranjeros
que vuelven
de luchar
de Siria
de Irak
etcétera
esa es la principal
preocupación
de la Unión Europea
el retorno
de los combatientes
extranjeros
¿y sobre el tema
de los refugiados?
El tema de los refugiados
es muy importante
para que la gente
no haga una simplificación
de decir
que los refugiados
van a venir a Europa
y van a cometer atentados
porque
la relación
de atentados
producidos
por parte
de los refugiados
es mínima
por no decir
insignificante
y por lo tanto
los refugiados
no se han
de menoscabar
la imagen
que tenemos
de los refugiados
sino que
hemos de ser conscientes
de que esos refugiados
venen a Europa
porque están
en una zona
de conflicto
y huyen
para no perder
su vida
entonces
lo que no se ha de hacer
es que
intentar
achacar
a los refugiados
los posibles
futuros atentados
porque como sabéis
la mayoría de atentados
que se producen en Europa
son por parte
de terroristas
que son nacidos
en Europa
no son autóctonos
los que se denominan
home grounds
crecidos en Europa
son de segunda
tercera generación
por tanto
el peligro
aparte que pueden fluir
las guerras
que hay fuera de Europa
digamos
el peligro es
la radicalización
de los propios europeos
y por otra parte
de que temas
tratas tú
con tus alumnos
sobre todo este tema
los alumnos
los temas que tratamos
son sobre todo
del terrorismo yihadista
que es el terrorismo
el que se está
sufriendo actualmente
en todo el mundo occidental
les hago una explicación
sobre cuáles son
los orígenes del terrorismo
las fuentes ideológicas
de las que se meten
los terroristas
cómo ha ido evolucionando
el terrorismo yihadista
desde Al-Qaeda
hasta Daesh
el peligro que suponen
los conflictos que hay
en Siria
en Irak
en Mali
Yemen
Somalia
etcétera
que eso repercute
en la seguridad internacional
y les digo
que el terrorismo yihadista
ataca a Occidente
sobre todo
por lo que somos
no por lo que hacemos
ellos lo que intentan
es cambiar
la distribución
del orden internacional
para aplicar
un nuevo mundo
basado en los fundamentos
ideológicos
y fundamentalistas
por lo tanto
a los alumnos
les digo que
intenten interpretar
ese terrorismo
porque
la clave
de luchar
contra el terrorismo
es saber interpretar
las causas
sobre las que
subyaces
terrorismo
hay muchos musulmanes
ahora viviendo
en nuestro país
y bueno
en las noticias
y en los periódicos
y en toda esta rama
hay
bueno
hay muchas
mucha información
sobre guerras
y sobre terrorismo
que se producen
y esto da una imagen
de los musulmanes
no muy
no muy buena
y hay mucha gente
española
o de otros
de otros
sitios
que no
no vea a los musulmanes
como algo bueno
aunque hay muchos musulmanes
que no hacen nada
que son
personas
normales
que no tienen en mente
causar todos estos
conflictos
que están causando
los radicalistas
una de las claves
para la prevención
de la radicalización
es
intentar que los musulmanes
no se radicalicen
y para que no se radicalicen
es
que su imagen
no quede distorsionada
en la opinión pública
la gente
en general
tiene que saber
que los principales
perjudicados
por los atentados
yihadistas
son los propios musulmanes
si nos
accedemos
a datos estadísticos
desde el año 2000
desde el año 2000
hasta el 2014
el 87%
de los atentados
cometidos
por
salafistas yihadistas
los principales
danificados
han sido musulmanes
por lo tanto
debe quedar claro
que los yihadistas
atacan
al mundo occidental
y también
a los musulmanes