Vinga, doncs, que ara mateix passa un minut d'un quart de dotze del matí
i seguim al magazín matinal de Ràdio d'Esvern,
al Just de la Fusta, a segona hora del programa.
Avui som dimecres 30 de juny del 2021
i ara ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres a Just Fosalva,
primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sant Just,
també regidor,
i el tenim per parlar dels temes que es van debatre
i que van sortir ahir al ple municipal del mes de juny.
Hola, molt bon dia, Just.
Molt bon dia a tots i totes.
Normalment les fem divendres, les entrevistes de ple,
perquè es celebren els plens el dijous,
però aquest cop és excepcional, no?
És dimecres perquè el ple es va celebrar un dimarts.
Correcte, es va celebrar un dimarts
perquè el dijous que tocava queia amb 24 a festiu
i, per tant, no ho podíem celebrar el dijous de Sant Joan.
Molt bé, doncs anem a parlar,
anem a veure quins d'aquests punts més importants,
sobretot, van ser els que van sortir.
Per exemple, començant amb l'àrea d'alcaldia de presidència
i serveis generals,
tenim el punt d'aquesta modificació de crèdit
per afrontar el pagament del conveni
amb el Consell Comarcal del Baix Llobregat,
una modificació que, de fet, es va aprovar.
Què implica aquest marc, aquest conveni amb el Consell Comarcal?
Bé, aquest conveni marc ens permet desenvolupar
una sèrie d'activitats i accions
que en molts municipis ens agafem, no?,
per tal de poder tenir diferents serveis
que el Consell Comarcal ofereix.
A més a més, també sumar-nos a la iniciativa
de la recuperació econòmica,
del programa de recuperació econòmica i social
que el Consell Comarcal ha engegat arran de la pandèmia.
havien de poder fer front a aquests pagaments
per tal de poder tenir també activada aquesta opció.
Molt bé.
També un altre punt destacat d'aquesta àrea
i, sobretot, podríem dir també de tot el ple en general,
és l'aprovació que va haver-hi de l'adquisició
de la meitat justament de la finca
que està al carrer Avinguda Generalitat número 8,
que, bueno, hi havia una part que era de Sant Just,
una altra que era d'Esplugues
i es volia comprar aquesta part d'Esplugues
per tenir un solar complet
i poder-hi fer habitatge públic,
en aquest cas destinat a la gent gran.
Correcte.
De fet, aquesta era una finca
en la que, en la teoria del PSM anterior,
hi anava una casada a la Guàrdia Civil.
Sí.
Que després, no, mai ha sigut així.
De fet, sempre, molta gent ho recordarà,
és un solar que hi ha al costat de l'actual escola Montserrat,
darrere de Can Modulei.
És un solar que ara mateix hi ha un aparcament.
Si algú hi passa, veurà un aparcament.
Mai es va construir una caserna de la Guàrdia Civil
i el que fa l'Ajuntament és comprar
per un valor de 682.000 euros
que es pagaran a l'Ajuntament d'Esplugues
per tal de poder adquirir la part del solar
que forma part d'Esplugues
i poder-hi desenvolupar el que es coneix com a habitatge dotacional,
que és l'habitatge que es fa en sostre d'equipament.
Perquè aquest solar és un solar
que està qualificat com a equipament
i el que farem és habitatge dotacional.
L'habitatge dotacional té la particularitat
que s'ha d'atendre,
s'ha d'atendre un públic concret
amb necessitats específiques.
En aquest cas, el govern fa l'aposta
i caldà treballar-ho també amb l'oposició i a més,
d'ampliar, fer un segon mil·lenari,
que nosaltres en diem,
intentar fer habitatge per cent gran,
per tant, amb una sèrie de serveis també
per estil al que tenim al mil·lenari,
per tal donar resposta a les necessitats
una mica d'habitatge,
sobretot amb aquesta població
d'aquesta franja d'edat que tenim,
que va creixent,
perquè cada any la piràmide poblacional,
com sabeu, està invertida
i, per tant, cada any tenim més gent gran
que entra en aquesta franja,
l'esperança de vida s'allarga
i hem de poder atendre aquestes necessitats.
El mil·lenari se'ns queda petit,
sempre hi ha gent amb llista d'espera
i és una aposta del govern
poder donar resposta a les persones grans
en aquest aspecte.
És veritat que al final es complementa.
Jo crec que la mirada cap a la política d'habitatge
no s'ha de fer promoció a promoció,
no només ens hem de mirar
el que passa aquí i què passa allà,
sinó des d'una perspectiva més global.
Per això també estem treballant
amb un altre equipament
d'habitatge educacional
a l'escola Canigó,
al costat de l'escola Canigó,
l'antiga Casa dels Mestres,
per poder fer habitatge per sent jove,
precisament un altre dels col·lectius
que té molt difícil l'emancipació.
Així atacarem en breus dos col·lectius,
atacarem en el bon sentit,
donarem resposta a dos col·lectius
on el tema habitacional està complicat,
la gent jove,
difícil trobar pisos a preus a s'equip
per poder-se emancipar
i a la gent gran,
que també és veritat
que cada cop la solitud
i el fet d'estar a casa
i haver-se d'ocupar
d'una casa sencera
cada cop costa més
i evidentment l'equipament,
en aquest cas el de moduler
però similar al de mil·lenari,
doncs dona resposta a aquestes necessitats.
Des del govern ens concretorem
perquè crec que és un bon pas
per a complir el pacte
de l'habitatge que teníem
del mandat passat
per fer política d'habitatge
que no és l'única manera
que aquesta es fa amb habitatge educacional
a més incorporant,
jo crec que això també cal destacar,
incorporant un païs de fundacions,
l'Hàbitat 3 i Fundació Sales
que és la que ens estan redactant
i s'encarregant d'executar el projecte
que també sumem,
per tant actors del tercer sector
que també sumem en aquest projecte
que també és interessant destacar.
En un segon mil·lenari,
alguns grups van entrar sobretot
es va aprovar per unanimitat
però amb el tema dels usos
que se li dona en aquest sol
es preguntaven que si podia anar
destinat a habitatge
per gent més jove
aprofitant,
que està a prop d'una escola,
que també està ara a prop
d'on s'hi vol construir
la segona escola a Bressol.
Sí, sí, de fet el debat està obert.
Nosaltres el que fem avui a ple
és només comprar la finca.
La voluntat del govern
és fer-hi habitatge educacional
per gent gran
perquè creiem que sí que la gent gran
és un espai molt ben connectat
per la gent gran,
que tingui mobilitat reduïda
o que li costi moure's
doncs té el transport públic a prop,
té algunes botigues també
a carreteres raials
relativament a prop,
creiem que és un barri
que pot encabir
i donar resposta
millor que per exemple
a Canigó
perquè m'imagino
que posar a Canigó
la gent gran
doncs és un barri
més inconexa,
més pendents,
bé,
amb temes de mobilitat
per exemple la gent gran
doncs patiria més
el barri de Canigó.
Per això vam fer aquesta aposta
també en aquest espai
i sobre la...
Clar, tots som...
al final és un equilibri
tot és posar-ho a la balança
i amb avantatges i inconvenients
per a la gent jove
és veritat que
tens un espai de referència
com és una escola
i a més també és veritat
que Canigó també es donarà
perquè precisament
el posem al costat d'una escola
com és la del Canigó.
En tot cas,
jo crec que la política d'habitatge
jo no la miraria,
ja ho he dit abans,
no la miraria promoció a promoció
i espai a espai
perquè al final
de cada espai
podríem fer-ne moltes coses,
s'ha de mirar el global
i com s'actua amb global.
Jo crec que amb global
doncs queda clar
que anirem fent actuacions,
ja serà aquesta,
serà la de Canigó,
serà la de jocs juvenívols,
serà tota la transformació
que vingui de la carretera
i dels pisos que vinguin
del que es coneix com a
Bomer i Frisicoi.
Per tant,
jo crec que
si conjuguem
totes aquestes
diferents realitats,
veurem que més o menys
l'equació acaba sumant,
que es dona resposta
a les diferents necessitats
de gent jove,
de col·lectiu
de persones grans,
però també
un col·lectiu més general
perquè tothom tingui accés.
També,
just en l'àrea
de planificació territorial,
es va aprovar
la rectificació
de l'inventari
de béns municipals
i mobles,
també de drets reals
i béns
que integren
el patrimoni municipal
del sol
i habitatge.
Quines rectificacions
van haver-hi
pel que fa
en aquest inventari?
Bé,
s'afegeixen...
És una cosa
que s'ha de fer,
eh?
Vull dir,
es fa,
no sé si any a any
o cada dos anys,
és una posada
al dia
de l'inventari
de béns municipals.
Es van sumar
alguns espais
que hi havia
provenents de la vall,
algunes petites
sessions de sol
provenents
d'operacions,
vull dir que
és una cosa
molt tècnica,
no té massa
contingut polític,
al final
és un inventari
dels béns municipals,
es fa un informatènic,
es diu el que es treu,
el que es posa
i el que es queda
i es corregeix
i ja està.
Dins de l'àrea
dels serveis de la persona
es va aprovar
el conveni
de col·laboració
entre el Fons Català
de Cooperació
i el Desenvolupament
i l'Ajuntament
de Sant Just
en matèria
de solidaritat.
Sant Just encara
no estava
dins d'aquest fons.
Nosaltres sí que treballàvem
amb el fons,
però és veritat
que aquest conveni
hi ha una sèrie
de canvis
que s'havien d'aprovar
i portàvem
precisament
jo crec que el conveni
ens dona un marc legal
per treballar
de manera més
millor,
per poder treballar
en xarxa
de manera millor
amb el Fons Català
de Cooperació
i els diferents municipis
que integren
el Fons Català
de Cooperació
i el Desenvolupament.
Jo crec que
no és que no hi treballéssim,
ja hi treballàvem
amb el Fons Català
de Cooperació,
però és veritat
que el conveni
ens dona un marc
de joc
més establert
que ens permetrà
jugar més fàcilment
amb ells.
Per exemple,
quines coses
es volen impulsar
o en quin sentit
hi heu volgut?
Sí, de fet,
ara la regidora
ja ho va dir
al ple,
es farà un procés
participatiu
per triar els projectes
que donarem suport
al Fons Català
de Cooperació.
Per tant,
l'Ajuntament
no el triarà,
serà a través
d'un procés
participatiu
on,
a través del Consell
de Solidaritat,
crec,
es triaran
precisament
els projectes
amb els diners
que es reserven
des de l'Ajuntament
per finançar
accions
del Fons Català,
doncs,
hi havia
dos o tres
sobre la taula
de temes
d'immigració
i de més
que s'acabaran
triant
en aquest procés
participatiu.
Per tant,
no puc dir
cap on aniran
els diners
perquè encara
no s'ha escollit
i s'escollirà
de manera participada.
Entenc que
el Fons Català
és una organització
que està formada
per diferents
ajuntaments,
municipis
i, bueno,
necessita també
algunes diputacions,
consells,
bueno,
i cada,
entenc que
cada entitat
participa
en un,
bueno,
destina part del
seu pressupost
en aquest fons.
S'enjusta
amb quina quantitat?
llibertat.
Doncs,
si no,
vaig errat
i ho estic dient
de memòria.
En guany
fèiem una despesa extra
de 15.500 euros
però el més normal
és uns 10.000 euros
més o menys
anuals.
També
un altre punt
molt lligat
també a l'àrea
de servei
de la persona
és la pròrroga
del conveni
que hi ha
de col·laboració
entre l'Ajuntament
i el CAU
on l'agrupament
escolta i guia
bueno,
doncs,
per seguir
utilitzant
l'espai
que tenen ara
el centre cívic
Joan Maragall
se'ls allarga
no?
Aquest
aquesta pròrroga
Sí, correcte
el 2017
l'agrupament
pels que no
va canviar
Sí, va canviar
l'agrupament
estava situat
en uns espais
perruquials
al costat de l'església
al carrer Bonavista
si tothom
més o menys
ho té clar
en la que té
la paret pintada
encara té la paret pintada
i encara
s'identifica
com l'agrupament
el 2017
van haver de marxar
d'aquell espai
des de l'Ajuntament
ens vam comprometre
a aconseguir
que l'agrupament
tingués un espai municipal
per poder desenvolupar
la seva activitat
és veritat que abans
l'agrupament
va fer viatge
cap a l'Ateneu
o cap a altres llocs
per buscar espai
i finalment
es va poder donar resposta
al centre cívic
Joan Maragall
on abans hi havia
la concessió
del restaurant
Sí
ja porten 4 anys
des del 2017
sembla que no
el temps passa ràpid
i en aquell
conveni
era de 4 anys
i el propi conveni
tenia la possibilitat
dins del propi conveni
de prorrogar 4 anys més
l'agrupament
ens ha dit
que sí que volen prorrogar
nosaltres també encantats
que
es prorrogui
en el fons
aquest govern
i aquest ajuntament
perquè ahir el ple també
l'oposició
si ho va expressar
posem en valor
molt la tasca
que fa
l'educació en el lleure
en aquest cas
l'agrupament
però també l'esplai
en el seu espai
creiem que és una tasca
que ens ajuda molt
a construir
a construir ciutat
a fer de Sant Jurs
el poble que és
entenem la importància
d'aquest lleure educatiu
com un espai educatiu
més per la formació
i l'aprenentatge
d'infants i joves
i evidentment
que ja és necessari
que si cal dotar-los
d'espai
doncs els segueixi dotant
Clar, per tant
el conveni s'allarga
fins al 2025
Correcte
doncs el 2021-2025
llavors ja hauríem de fer
després d'una pròrroga
hauríem d'aprovar
el nou conveni
però bueno
en tot cas
d'aquí 4 anys
ja ens hi trobarem
Exacte, d'aquí 4 anys
anem amb el que ens de parar
el dia a dia
Correcte
i miren què tenim demà
Molt bé
i del cau
passem a l'arxiu municipal
perquè es va aprovar
el conveni
també
de col·laboració
per adherir
a l'arxiu que tenim aquí
a Sant Jús
amb l'arxiu
bueno
amb la xarxa general
d'arxius municipals
de la DIVA
de la Diputació de Barcelona
Quins guanys
suposa
per l'arxiu d'aquí
de Sant Jús
això
aquesta anacció
Sí
el que fem principal
és renovar aquest conveni
perquè
hi ha hagut una sèrie
de canvis jurídics
que cal fer
i algunes millores
de conveni
que cal reflectir
per això
el portem a aprovació
a veure
al final
que els arxius
municipals
dels diferents
municipis
de la Diputació
puguin treballar
en xarxa
que és un avantatge
al final
la història
no s'escriu només
municipi a municipi
sinó que molts cops
està interconnectada
i aquesta funció
que fa l'arxiu
de relator
d'històries
del nostre municipi
doncs
tenir aquesta eina
i aquest conveni
per tal de poder
col·laborar
amb la xarxa
dels arxius municipals
a través
de l'obtenció
de recursos
de l'obtenció
de recursos
principalment
per poder desenvolupar
la seva activitat
doncs
que és bo
el conveni
ja et dic
es signa
perquè hi ha una sèrie
de canvis jurídics
necessaris
que cal fer
i algunes millores
al conveni
que precisament
ajudaran
l'arxiu municipal
a poder desenvolupar
la seva tasca
de millor manera
Molt bé
també
anem ara
a parlar
de les bases
aquesta
bueno
l'aprovació inicial
de les bases
per la concessió
de subvencions
en el programa
3 més 6
per aquest any
el 2021
Sí
Quina quantitat
de diners
està previst
dedicant
al programa?
La quantia
jo crec que eren
96.000 euros
si no vaig errat
l'estic dient també
de memòria
gairebé 7.000 euros
per tal de fer
el que
nosaltres en diem
3 més 6
aquest és un programa
que ja existia
ja l'hem fet
durant
jo crec que
aquesta és la tercera edició
si no vaig errat
pot ser que fos
des del 2015
per allà
sí
jo crec que
vam fer
el mandat del 2015
al 2019
el vam fer dues vegades
i en aquest mandat
ara el tornem a portar
és un any
el que es busca
és intentar inserir
persones
que tenen dificultats
per inserir-se
en el món laboral
en aquest cas
ajudarem
a 6 persones
de Sant Jús
a inserir-se
en el món laboral
a través d'un programa
que es diu
3 més 6
perquè són
3 mesos de formació
més 6 mesos
de contracte
on l'Ajuntament
assumeix el cost
del contacte
i per això es diu
3 més 6
per tant és unes ajudes
a empreses
que poden ser
del tercer sector
o no
per tal
que contractin
en aquest cas
seran dos paquets
de 3 persones
i 3 persones
per tant es poden
presentar dues empreses
hauran de contactar
3 persones
i aquestes 3 persones
s'hauran de fer
3 mesos de formació
6 mesos de contacte
que l'Ajuntament
assumeix
despesa
i després
l'empresa ha de tenir
un compromís
de quedar-se
com a mínim
3 mesos més
per tant
fer l'any complet
val un any sencer
d'estar de l'empresa
i de contractació
per aquestes 6 persones
dir que a més
l'objectiu
no és només
que estiguin
un any
sinó que es consolidin
i de fet
en programes anteriors
en l'últim
no
perquè ha arribat
la pandèmia
i ha sigut complicat
que l'empresa
que va guanyar
el 3 mesos
es quedés
a les persones
però
les altres dos
les 8 persones
que van inserint
la primera
i en aquestes 6
es queden
a l'empresa
per tant
nosaltres assegurem
aquest any
però normalment
l'empresa
acaba constituent
el lloc de treball
i acaba fent
una placenta finida
cosa que també
al final
és el que es busca
inserir
aquesta gent
en el món laboral
per tant
és un programa
d'inserció laboral
que té prou èxit
que creiem
que és boi
que per això
repetim
i intentem
que es torni
a dur a terme
perquè com
s'escolien
aquestes 6 persones
suposo que
hi haurà més demanda
que aquestes 6 places
aquestes persones
s'escolien
a les bases
s'explica
s'escolien
a través
dels diferents canals
que té
l'Ajuntament
i el SOC
per tenir
borsa de persones
hi ha una sèrie
que es prioritza
les persones
que tenen
un cert risc
en la no incorporació
al món laboral
persones amb diversitat
funcional
persones amb
algun tipus de situació
socioeconòmica
per dir-ho
d'alguna manera
complexa
per tant
vas a buscar
els col·lectius
que més necessitat
tenen
en aquest sentit
d'inserció laboral
i es fa una tria
conjunta
amb l'Ajuntament
l'empresa
vull dir que
en les bases
s'explica molt bé
com es fa
aquesta tria
però intenta ser una tria
realment quirúrgica
per intentar
buscar
les persones
que realment
ho necessiten
sí
necessiten més
aquesta ajuda
i les dues
empreses
que poden
oferir
aquests llocs
de treball
vosaltres
parleu amb elles
sabeu quines són
es presenten
voluntàriament
sempre s'ha fet
algun
tanteig
previ a algunes
empreses
per saber si hi ha
interès
al final
pots treure les bases
que no se presenti
ningú
i no tens èxit
llavors això
tampoc ens interessa
com a Ajuntament
evidentment
es fa un tanteig
però al final
les empreses
són lliures
de presentar-se
i no
l'última
ha sigut
Fundació
DKV
la penúltima
va ser
Solidança
veurem aquestes
jo sé que
des de promoció
econòmica
sí que s'han fet
algunes consultes
per tal
de no anar
amb les mans buides
per dir-ho
d'una manera
col·loquial
però no et sabria
dir exactament
quina són
ni si hi ha
res ferm
en tot cas
el concurs
és obert a tothom
qui vulgui
o gran empresa
es pot preguntar
que es presenti
i si guanya
tindrà
aquests diners
per poder fer
aquestes contractacions
durant aquests períodes
també just
es va provar
inicialment
el que són
les bases
per donar uns ajuts
per fomentar
el que és
la creació artística
quan parlem
de fomentar
la creació artística
què ens referim
a persones
que vulguin
muntar exposicions
que vulguin
donar classes
bé aquí
s'han fet
unes bases
que són
des del govern
prou àmplies
ja la regidora
Gina Pol
també ho va explicar
en el ple
el que portem
és un projecte
de bases
per subvencionar
són
10.000 euros
a subvencionar
per a persones
creadores
en un sentit
amplíssim
pot ser des d'una persona
artista
purament
algú que faci
escultura
que faci pintura
però també pot ser
algú que faci teatre
pot ser un creador
de videojocs
pot ser
bé
la creació
des d'una perspectiva
molt àmplia
per tant
es dona una
perspectiva
amb el que s'entén
per la creació
i la creació cultural
la creació artística
es pot presentar
tant
com a individu
com a persona
com a col·lectiu
perquè a vegades
també
un grup de dansa
imagina't
poso exemples
de col·lectivitats
per tant
es pot presentar
com a individu
o col·lectiu
i es pot finançar
qualsevol
de les fases
del procés creatiu
vull dir que no és només
amb l'objectiu
de treure un producte
o d'elaborar
un regalament concret
sinó es pot finançar
qualsevol de les fases
del procés
creatiu
és veritat
que aquestes bases
s'han treballat
amb l'oposició
que surt
d'una petició d'esquerra
que també cal dir-ho
surt d'una petició
d'esquerra
dels pressupostos
del 2021
que el govern
també accepta
treballar amb l'esquerra
a les bases
també s'hi afegeix
altres regidors
i bé
traiem aquestes bases
que creiem
que són una prova pilot
és veritat
que som pioners
en aquest sentit
a Sant Just
en aquest tipus
de subvencions
no n'havíem donat mai
de subvencions
per a la creació artística
valorarem a veure
com funciona
el que sí que destacava
en molts grups
i regidors
és que és veritat
que Sant Just
té un potencial
creador
important
tenim moltíssima gent
creadora
som un poble
molt
en aquest sentit
culturalment
i artísticament
molt potent
amb molta
gent creadora
i també molta varietat
exacte
i molta varietat
llavors
creiem que això és important
poder donar
no sé si ens quedarem
curts amb aquests 10.000 euros
en tot cas
ja veurem
és veritat que
el mínim
és
o sigui
si es presenten
dos projectes
molt grans
com a mínim
els finançaran
dos projectes
i si es presenten
més petits
doncs
s'anirà dividint
i es poden presentar
fins a 50 projectes
que no serà el cas
però entareu-me
vull dir que
podrien ser
subvencions més petites
per més gent
depenent dels projectes
que es presentin
o dues grans subvencions
per dos grans projectes
hi haurà un procés
de jurat
on es valoraran
els projectes
que es presenten
hi haurà un varem
de puntuació
i evidentment
s'acabaran triant
aquells projectes
que creuen
que tenen
un major impacte
un altre dels punts
destacats
just
és
l'aprovació
del conveni
de col·laboració
entre el Consell Comarcal
i 16 ajuntaments
per l'organització
de l'onzena edició
del Premi Literari
Delta de Narrativa
que
aquesta edició
li toca organitzar-ho
a Sant Just
sí
què significa
aquest conveni
i aquests ajuntaments
sí
el Consell Comarcal
organitza
el Premi Literari
Delta
és un premi
literari
que vol
que vol
premiar
a llibres
o
escrits
per dones
per tant
el que busca
és intentar
incentivar
i visibilitzar
la dona
com a escritora
en el marc
del Baix i Obregat
aquí col·laborem
tots els municipis
de fet
si millejar
el títol
surten tots
els municipis
del Baix i Obregat
Déu-n'hi-do
un darrere l'altre
on participen
d'aquesta
edició
dels Premis
Delta Narrativa
i el Premi
a més
no només
és el Premi
en si mateix
per cap a la persona
que presenti
l'escrit
i guanyi
també hi ha
una publicació
per tant
es publicarà
es publicarà
el llibre
o l'escrit
que la persona
guanyadora
la dona guanyadora
guanyi
es farà una presentació
d'aquella obra
a més a més
durant
l'edició
es fan
tallers
es fan activitats
al municipi
per incentivar
també
i visibilitzar
l'escritura
en femení
i per tant
no és només
el propi
feminin sí
que es pugui donar
a la persona
la dona guanyadora
sinó que hi ha
el reconeixement
la publicació
de l'obra
i a més
activitats
relacionades
amb la visibilització
precisament
de les dones
com a escritores
també
ara marxem
a les mocions
just
va haver-hi moció
del grup de Movem
i del PSC
per instar
al govern de l'estat
a ampliar la suspensió
de l'aplicació
de les regles fiscals
als locals
en els anys
2022 i 2023
els propers dos anys
com sabeu
l'estat
ja va
alliberar
els
municipis
de
la flexibilització
de les regles fiscals
del 2020
i el 2021
sí que és veritat
que aquesta moció
el que volia posar en valor
és que
els municipis
hem fet un gran esforç
per afrontar
la crisi de la Covid
i que creiem
que la crisi de la Covid
no acaba
i que per tant
necessitem
seguir mantenint
aquesta flexibilització
per seguir
atenent
els problemes
derivats
i a la crisi
derivada de la Covid
durant com a mínim
dos anys més
com sabeu
els municipis
tenim unes regles fiscals
que va aprovar
el Montoro
el govern del PP
en el seu moment
que limita molt
l'acció de govern
pel que fa
a l'augment de la despesa
i a l'ús
del superàvit
i nosaltres creiem
que
cal flexibilitzar
aquestes
de fet
el nostre partit
el que defensa
és que cal
derrogar aquesta GIS
per poder tenir
més flexibilitat
no només
momentàniament
sinó perpètuament
per mirar
que el que portàvem
a ple
era
en el context
de pandèmia
creiem que
és més necessari
que mai
flexibilitzar
aquestes regles
suspendre
les regles
que més ens quarten
com a municipis
a l'hora
de poder
ja després
i que nosaltres
podem aprofitar
romanents
podem
pancar l'any
d'altres maneres
per tal
de poder
destinar
aquests diners
a ajudar
les persones
que més
ho necessiten
amb els nostres plans
de reactivació
econòmica
i de més
una altra emoció
va ser la del Consell
Consultiu de Gent Gran
del Baix Llobregat
per posar consciència
sobre l'abús
i el maltractament
que hi ha en aquest col·lectiu
precisament
de gent més gran
Sí
Aquesta és una emoció
que venia
es va aprovar
en el Consell Comarcal
al passat ple
del Consell Comarcal
des de
es va portar
el presentava
Movem
el presentava també
PSC
el presentava Esquerra
el presentava també
el regidor
no escrit
Quico
és una emoció
que transquita
tal qual
el que el propi
Consell Consultiu
ens portava
i precisament
tal com diu el títol
el que volia
denunciar
i conscienciar
de l'abús
i el maltractament
a la Vallella
sobretot en aquest temps
de pandèmia
on la solitud
i l'impacte
dels efectes
de col·lectials
no de pandèmia
de l'aïllament
doncs ha tingut
en la CINCRA
També va haver-hi
una emoció
que no sé
si estava posada
o no
a l'ordre del dia
sobre
de la CUP
en suport
a Marcel Vivet
i de rebuig
a la sentència
de l'Audiència Provisional
que condemnava
5 anys
a presó
després d'haver estat
denunciat
per la pròpia Generalitat
aquesta emoció
no es va acabar aprovant
no
va ser una emoció
que va entrar
d'urgència
perquè no
no va poder entrar
en l'ordre
del dia habitual
i era una emoció
que com tu has ben dit
defensava
la
bueno
denunciava
la situació
del Marcel Vivet
en el que
li han caigut
5 anys
i 3 mesos
de presó
per
suposadament
haver agredit
un policia
a més
la Generalitat
s'ha personat
i és
qui fa
d'acusació
particular
i qui ha demanat
aquests anys
de presó
i la emoció
que venia era
una mica
a denunciar
aquest fet
és veritat
que la emoció
va de caure
va de caure
amb els vots
en compte
del PSC
de Junts per Catalunya
i del Quico
amb l'abstenció
de Movem
i amb els vots
favorables
d'Esquerra
la CUP
i la Nàvia
i la Nova
Molt bé
i passaríem
ja a l'últim punt
en què l'alcalde
en Joan Bassaganyes
va donar
compte
va explicar una mica
els canvis
que hi havia hagut
en l'estructura
organitzativa
de l'Ajuntament
també en les regidories
per què s'han dut a terme
una mica
aquests canvis
just
per motius
d'eficiència
d'efectivitat
Sí
són una sèrie
de canvis
que s'han produïts
per tal de repartir
millor i equilibrar
millor les carteres
de govern
canvis
que
degut
a petits moviments
no també de situacions personals
doncs que a vegades
cal ajustar
i res
fan aquests canvis
intents
per tal de
que s'han produït
d'efectivitat