...
Doncs bé, si fa uns dies, de fet, un parell de setmanes
parlàvem amb Carme Malaret sobre la seva obra
que va exposar al mateix espai.
La primera vegada, de fet, que Carme Malaret
exposava obra pròpia, aquests marges.
Ara l'espai farà un petit gir,
serà a partir d'aquest dissabte,
i presentarà un munt d'obres,
de també un munt d'artistes, gairebé una quarantena.
Això sí, el que ens tenien acostumats i acostumades,
el Sigues Original, ha canviat una mica.
L'han reformulat a partir d'ara, o avui,
o, bueno, avui, aquest any, és Original.
És la nova proposta que presenta
l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret,
i en parlem amb alguns membres de la comissió.
Tenim amb nosaltres a Laura Baringó, Quim Déu,
i Lluís Aiguader, que els saludem els tres.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Lluís, si et pots agostar una miqueta el micròfon,
així no et perdem massa la veu.
Gràcies per venir els tres, Laura, Quim.
Bon dia, sobretot, en aquesta ràdio tan nadalenca.
Tan nadalenca, oi?
Tan nadalenca.
Estàis un poco sorprendidos, no?
De la nieve que ha caído aquí dintre.
Aquí nieva, també.
Doncs sí, doncs sí, benvinguts de nou els tres.
I comentava ara, feia una mica el resum,
que passarem de veure l'obra de marges de la Carme Malaret
a veure molts originals de molts artistes,
en concret crec que són uns 28 artistes.
Anem a parlar primer, però, d'aquesta reformulació que heu fet,
des d'aquesta comissió que us encarregueu també
d'aquesta proposta nadalenca.
Com ha estat aquest gir?
O de quina manera ha caigut aquesta proposta
de donar-li una mica la volta?
Sí, bueno, ja sabes tú que ya llevamos muchos años
haciendo el Chies original.
Y, bueno, una de las cosas que nos habíamos planteado
era que, bueno, habíamos llegado hasta 42 artistas.
Y es verdad que cada vez poníamos formatos más pequeños.
Y creíamos que también estaba bien darle un giro.
Entonces, lo que hemos hecho ha sido reducirlo.
Evidentemente, como te puedes imaginar,
ha sido un problema, porque reducir siempre es complicado.
Porque sabes que hay artistas que son buenos,
pero que tienes que dejarlos un poco al margen, en este caso.
Pero creíamos que, bueno, era una nueva formulación,
que podía estar bien, que podíamos, además,
dejar por primera vez que el artista fuera original
también en su formato, que sea el formato que él quiere.
Hemos dicho, claro, unas medidas como máximas.
Vale.
Pero no poníamos unas medidas determinadas
como habíamos hecho en los años anteriores, ¿no?
Es decir, tienen...
Bueno, va a saltar el català, ¿eh, Laura?
Que creo que nos entendemos bien.
Las midas no tienen unas midas concretas,
sino tienen unas midas límites.
Sí, el límite es el DIN A3.
Es decir, tenemos esa medida como máxima.
Pero pueden escoger la medida que ellos quieren.
Y yo creo que también eso es otra riqueza.
Queríamos probar, ¿sabes?
Es decir, nos hemos lanzado como a esta piscina
para ver qué tal resulta darle un giro, un cambio
a lo que hasta ahora había sido el sigues original.
Y hasta hemos querido cambiarle el nombre
y hemos puesto originals
para que la gente también se percate de este cambio, ¿no?
Y una de las voluntades de esta exposición,
o, básicamente, l'objectiu, ¿no?,
és que aquestes obres arribin a les cases, a les llars, ¿no?
Es decir, que son regals, son obras d'art que es poden regalar.
Sí, totalmente.
Que es una mica l'objectiu, ¿no?
Sí.
Bueno, l'objectiu també és pensar que nosaltres podem regalar art.
Això és un regal.
Asequible, ¿no?
És assequible.
Y tenemos, además, una variante de 28 artistas
con técnicas diferentes que nos puede hablar, por ejemplo, Lluís,
de todas las técnicas que en un momento determinado
están en estos momentos exponiéndose,
porque lo estamos montando, es decir, que aquí estamos los tres.
Sí, se l'esteu organitzant.
Sí, sí.
Hi ha un repertori on hi ha escultura, hi ha pintura,
algo de gravat, també em sembla que tenim,
dibuix, fotografia...
Això una mica quasi com cada any, ¿no?
Però cada artista es pot manifestar amb la seva manera de fer.
Tinc apuntats per aquí alguns dels artistes,
Marius Brossa, Natàlia Cao, Dorosiel, Fring, Francesc Fàbregas,
I Malonso, Miquel Planas, en dic alguns, eh?
Alguns d'ells també han passat per aquí, per l'emissora,
i també els hem vist exposar alguna vegada l'espai.
Per tant, alguns, no?, i ens poden sonar.
Sí, sí, l'espai, una de les funcions que té
és també veure qui passa per allà
i a vegades s'estableix una relació més personal
i es pot fer algun monogràfic,
jo depèn, i això ha passat.
Clar, es pot dir que portem 10 anys, pràcticament, no?
Sí, anar a preguntar quantes edicions en portàveu.
10 anys?
No, no, l'espai està funcionant des de fa 10 anys,
però les edicions del...
Van anar gairebé a la part?
De original?
Sí, sí.
Potser 6 edicions o 7 edicions.
Les primeres van ser una mica diferents,
jo crec que les dues primeres van ser...
O sigui, recordeu, una sobre taules,
una altra sobre capses, de cartó,
però jo crec que a partir de la tercera
ja vam començar a fer-les d'una manera
amb mides determinades,
perquè veiem que això iba...
Bueno, cada vegada era més gran,
més número d'artistes, no?
Però aquest any hi ha menys artistes.
Sí, oi?
Exacte, sí.
Molt menys.
Quim, que no t'hem escoltat.
Sí, no, la idea primera,
com bé explicava Laura i Lluís,
és que se'ns havia ampliat excessivament
el nombre d'artistes
i, en conseqüència, també el nombre de peces.
Llavors, l'espai és reduït,
té unes mires reduïdes
i cada cop ens generava més conflicte
a l'hora de mostrar tot el que ens arribava,
d'alguna manera, no?
Llavors, ha estat un procés bastant complicat.
En aquest cas, hem muntat un equip,
la Laura, el Lluís i jo,
i l'Olga, Olga Álvarez,
per determinar això,
de quina manera ens deixàvem gent fora,
no per la voluntat de deixar-los fora,
sinó per reunir una relació interessant
en totes les obres, no?
I una miqueta ha anat per aquí la cosa.
I la criba suposa més qualitat?
És a dir, a vegades això de cantidad o calidad, no?
No, no m'agradaria pensar que hem fet una criba...
Sense desmareixer que pobra ni que partista,
em refereixo.
Ha estat més un procés d'anàlisi
que hem fet relacional,
és a dir, quin tipus d'artistes funciona
o el tipus d'obra funciona
al costat d'aquests altres artistes
i també hem volgut introduir gent
que en altres edicions no hi participava,
d'alguna manera per donar a conèixer
també l'obra d'aquests artistes
a l'àmbit municipal d'aquí Sant Jús, no?
Per donar-lo a conèixer, no?
Exacte.
Perquè coneixem l'artista i la seva obra.
De la comissió,
qui més hi ha dins l'equip
que heu estat pensant en aquest projecte,
que l'heu reformulat?
Quantes persones...
Quantes cabezes pensen, Tessay?
Nosotros, quiero decir,
toda la comunicación la ha llevado Olga Álvarez,
que yo creo que además
una de las cosas que yo creo que ha hecho
fantástica es que podamos tener un Excel
con todas las biografías de los artistas,
donde tenemos las fotografías,
las medidas, las técnicas
y además la biografía,
que todo esto vamos ampliando nosotros
en nuestro, digamos, nuestro sistema
y podamos llegar a tener
todo un banco de datos.
Que es como una base de dadas, ¿no?
Exactamente, de todos estos artistas.
Esto por un lado, luego evidentemente,
Yanira Romero también, evidentemente,
ha estado partícipe del equipo
y después nosotros tres,
los que hemos venido hoy aquí.
Aquí los presentes.
Hi ha obres, comentava el Lluís Aiguader,
que hi ha escultura, pintura,
gravat, fotografia,
crec que Francesc Fàbregas
i Dorothy Alfring
també barreja una mica de fotografia
i està veient que, per exemple,
Roger Avella presenta uns...
No sé si són llibres d'autor.
És un llibre d'autor?
Seria la categoria?
Sí, sí.
El Roger té una col·lecció de llibres
que ja fa potser un parell d'any
que va posar en marxa
i ens va semblar que era una idea
molt adequada per portar-la aquí
i realment crec que poden sorprendre
una mica aquest any, eh?
Perquè són uns llibres
amb una feinada darrere
i un...
Bueno, ja us convidem
que els veniu a fullejar
perquè pot ser una sorpresa.
Són magnífiques.
Com a altres obres,
però aquesta en concret
potser agafa una dimensió diferent.
Sí, totalment.
Després jo, bueno,
també em querria dir
com has nombrat dos fotògrafos
i tenim tres...
Però no te vayas tanto del micro.
És el Carles Serraíma
que també és un fotògrafo, no?
Ja que havíem de tres,
només havíem nombrat dos,
doncs tenim tres fotògrafos.
És a dir,
que també estem contentos
en aquest sentit
de que hayan participat.
I Dorothy Elfring,
també fotògrafa Sant Justenca,
no?
Crec que la coneixem nosaltres,
o almenys aquí, no?
Que també hi participa,
no sé si és segona o tercera vegada
que passa per l'espai, no?
Diguéssim,
amb obra pròpia.
És a dir,
jo crec que lleva
tres o quatre anys seguros
que ha participat,
més després ella,
sabes que també hace un...
Bueno, hizo el año pasado
La Cadira,
que cada año se hace
de un artista,
y entonces,
en el 2021,
ella hizo la obra,
se la encargó a ella,
que también estuvo
fantástica, no?
I totes les obres
coexisten bien,
coexisteixen bé a l'espai?
Perquè abans comentàvem
fora de micròfon, no?
Que, clar,
el ser de formats diferents,
és a dir,
màxim d'IN a tres,
clar, abans tots venien
amb el mateix format,
era molt més fàcil, no?
Ubicar-les com un Tetris,
però ara,
com conviuen totes a l'espai?
Perquè ara comentava el Lluís
que l'estàveu ja col·locant.
Doncs conviuen la mar de bé,
perquè tenim dues persones aquí,
que són uns experts
en aquest tema, precisament.
i entre la Laura i el Quim
van meravelles
i, bueno,
aquest any no serà menys,
i al contrari,
a la veu menys obra,
potser és una mica més complexa,
també,
el muntatge,
però jo crec que quedarà encara...
Sí, sí, segur.
És que a mi a vegades
m'agrada comparar
com si fóssim
una mica de jockeys, no?
De jockeys, ojo!
És a dir,
ens anem trobant
diferents narratives,
diferents maneres
d'entendre aquesta idea
de fer un format original
per Nadal,
i amb la Laura
sempre ens passa el mateix, no?
Obrim els paquets,
quasi com si fos
el Dia de Reis, no?
I ens anem trobant
diferents maneres
i la part creativa,
que jo penso
que és una part molt interessant,
i sort en tinc,
o en tenim,
de la Laura,
en aquest sentit,
de com anar-los combinant.
És una part,
de veritat,
com creativa, no?
perquè requereix
una certa dificultat, no?
Al poder relacionar
les peces,
perquè si tinguéssim
espais estancs,
doncs seria més fàcil, no?
Però una peça
és veïna d'una altra,
i llavors
s'ha de tindre en compte
la singularitat
de cada artista,
però aquest veïnatge
i aquesta relació
és interessant.
I també és com
molt processual, no?
És molt de procés.
Avui, ahir,
vam destapar
un grapat de peces
i la Laura
va començar
a fer combinacions,
però,
després de dormir
la Laura
susorita,
aquest matí
anava dient,
això...
Anem a refèixer, no?
Sí.
Perquè les obres,
les veieu vosaltres
tal qual us arriben
o teniu una prèvia
abans dels artistes?
És a dir,
la veieu
en el moment
en què obres la caixa
quan estàs veient la peça?
Tenim una
prèvia,
però realment
la singularitat
de l'obra
la veus
al moment
que la destapes,
quan obres la caixa.
I sobretot
de quina manera,
no?
De quina manera
conviuen?
Clar.
Una de les coses
interessantes
jo crec
aquesta vegada,
bueno,
debido a que
eren relativamente
pocos artistes,
és que
nos hicimos
responsables
un poco
cada uno
de nosotros
d'una sèrie
d'artistes,
responsables,
no sé
si és la palabra,
però de alguna manera
que íbamos a tener
línia directa,
jo diria,
més,
i si el artista
quería hacerte
alguna consulta
o si,
bueno,
por ejemplo,
en mi caso,
pues sí que,
por ejemplo,
me han llamado,
me han consultado,
què te parece,
cómo lo harías,
tal cosa,
es decir,
que ha habido
una relación
más personal,
si alguno
de los artistas
tenía algún problema
o tenía alguna consulta
para hacerte,
yo creo que a todos
más o menos
nos ha pasado,
cosa que antes
era totalmente
imposible
porque con 42 artistas
era un tema
que no nos lo planteábamos
y ahora también
es como otra manera,
evidentemente,
el artista ha tenido
plena libertad
y eso sí que de constancia
de hacer lo que ha querido,
pero sí que si ha tenido
alguna duda,
hemos estado mucho más cerca
de él
para poder responder
a sus preguntas
o a sus problemas
que tuviera.
Clar,
i parlant de preu,
comentabas al principio,
preus assequibles
per poder comprar art
i regalar art,
que es una mica
l'objectiu,
així com ajudar
l'espai de lliure creació
perquè segueixi funcionant,
que seria l'altra variant.
Com podem parlar
dels preus?
És a dir,
com la gent entén
quin preu
li posa a una sebra obra
ja parlant d'artista
o parlant del públic?
És a dir,
com encaixen
aquestes dues parts,
de l'art
i del preu?
Mira,
la filosofia
que hem tingut sempre
a l'espai...
Ningú volia contestar,
no?
Vam aquí mirant
a veure què contesta.
La filosofia de l'espai
ha estat
un sistema
com col·laboratiu,
és a dir,
que amb l'adquisició
d'aquestes
despeses,
sobretot
col·labores
per la difusió
de l'art,
tant a l'espai
de lliure creació
Carme Malaret
com també
és una manera
d'ajudar
el propi artista
que sabem tots
que són professions
una miqueta
en precari,
no?
i aquest és l'objectiu
principal,
diguem,
d'aquesta acció.
A banda,
i sobretot,
la de difondre
això,
diferents artistes
i sobretot
diferents formats
dels artistes,
és a dir,
potser tenim
una pintora
que normalment
treballa
en format molt gran
i amb aquestes mostres
podem gaudir
de treballs
més de petit format,
es pot acostar
diferents maneres
d'entendre l'art.
Tenia apuntat per aquí
que els preus
anaven a partir
dels 40 euros,
m'havia comentat
la Carme Malaret
a l'entrevista,
i que el màxim
sí que el posa a l'espai,
no?,
que són 400 euros,
és a dir,
l'artista,
si vol valorar
la seva obra,
diguéssim,
un preu més alt,
el màxim
són 400 euros.
Normalment,
les obres
acaben sortint
totes,
o la majoria?
A veure,
totes no,
el que sigui és veritat,
sí que surten...
Una gran cuantitat
de ellas.
Sí,
surtan una cantidad,
pero,
bueno,
a la gent...
¿Le costa comprar?
A la gent le costa comprar.
A la gent le costa,
yo creo que sí.
¿Sí?
Sí,
yo creo que sí.
A veure,
lo que sí que tenemos claro
y lo hemos comentado
muchas veces
es que hemos creado
una petita xarsa,
¿no?
Es decir,
sí que tenemos
un pequeño grupo de gente
que está esperando
que llegue Originals
para comprar esa obra
que le gustaría regalarse
hasta regalarse a sí mismo.
A sí mismo,
iba a decir.
no simplemente regalarse
sino regalarse a sí mismo.
Yo creo que todos
lo hemos hecho
en un momento determinado,
¿no?
Entonces,
esto también está muy bien,
¿no?
Es decir,
lo pones en valor.
Nos gustaría que se pusiera
más en valor,
evidentemente,
pero,
bueno,
sí que estamos contentos
de que realmente
y sobre todo
con respecto también
a lo que decía Kim,
creo que lo bueno
es que muchos artistas,
por la razón que sea,
no cada año
tienes exposiciones
y yo creo que a veces
Original te permite
de que hay algo
que vas a hacer
hacia el público,
somos también
un poco escaparate.
Yo creo que eso
les damos oportunidad
de que si ese año
ha sido un año raro,
es difícil,
es un año complicado,
tú siempre vas a estar aquí
o los que han podido estar
para,
de alguna manera,
decir,
bueno,
pues he participado,
he tenido que provocarme
el hecho de que voy a exponer
y voy a tener unas piezas
en algún sitio,
¿no?
Creo que ese punto
es que para te también
es ayuda, ¿no?
Sí, sí,
es important,
¿no?
Es important
per mi,
el hecho de exposar
i en aquests moments
post-pandémics,
però que ho hem notat molt,
el món de l'art amb això
segueixen difícil.
ha rebut una miqueta,
¿no?
Sí.
Llavors,
la gent té una predisposició,
ja,
inclús,
el fet d'exposar
en un espai,
ja,
d'entrada,
ja és un,
ja té un valor.
I, a més,
aquest any,
jo crec que encara
s'ha promocionat
una mica més
la comunicació online,
perquè també es fa una mica,
es dona a conèixer
d'una manera online
i publicant
l'obra que s'expondrà,
els currículums...
Sí, sobretot Instagram.
Sí,
s'ha anat potser
a un palet més lluny,
no?,
encara,
vull dir,
i cada propi autor
pot agafar
aquesta comunicació,
la pot repetir,
vull dir,
es pot fer una xarxa
de comunicació
que també és interessant,
vull dir...
Clar,
i tant.
Cada artista
és una manera
de posar-se en valor
i estar una mica
en el mercat.
De fer ressò,
també,
i tant.
El Quim,
crec que volia dir
alguna cosa.
No,
no?
Ah,
pensava que havia aixecat la mà,
en pla en turno de preguntes.
No, no,
m'estava arreglant el micròfon,
que tenia com torçat.
Ah, molt bé,
t'ho arreglau.
Què més?
Volia parlar del preu
i també de la inauguració,
que és dissabte,
és aquest dissabte,
no?
No sé si teniu una hora en concret
i feu aquesta inauguració
entre calle i...
no?
Entre la vorera
i el carrer.
És que tenim una mena
d'ampliació d'espai
que és la vorera.
Ah!
Vorera i...
Forma part de l'espai,
vol dir, jo crec.
és una ampliació.
Vorera i el carrer.
I el carrer.
Sí,
i els cotxes que passen també.
Els cotxes i l'autobús.
Això és veritat.
També passa, no?
Sí, sí.
Que també penso que és una de les gràcies
que tenim allà, no?
i sí,
aquest any,
potser a diferència d'altres anys,
hem decidit
fer un dissabte
una mica més festiu
i a més
és una magnífica oportunitat
de conèixer de més.
És dissabte que ve
a les 12.
Sí,
vol dir aquest, eh?
El vinent.
Sí, sí.
Dissabte que ve
ja el podem agendar
perquè a les 12
és una magnífica oportunitat
primer de conèixer directament
el grapat d'artistes
que exposa
i després és molt maco
la relació
que també es fa
entre els mateixos artistes, no?
Perquè molts potser
no els coneixen directament
i és divertit
doncs com
es van comentant
les peces que tenen
i aquestes coses, no?
Una mica xarxa networking, no?
Entre ells també
connectar així, no?
Exacte.
Lo tenim tot com muy linkau.
I tant.
A més, aquest dissabte
hi ha una cantada popular
de Nadales
al mercat municipal
i segur que hi ha molta gent
que s'està movent
per aquella zona, no?
Per tant,
ja poden baixar cap a...
Que cantin i que vinguin.
Que cantin i que vinguin.
O que vinguin cantant.
O que vinguin cantant.
O que cantin mentre es veuen.
O mentre es compren, tot, no?
Exacte.
Tot cantant.
Vinga, originals 22
del 17 de desembre
al 5 de gener
recordem, poden passar-hi
doncs en horari
feiners crec que és
de 6 a 8
i dissabtes i diumenges
de 12 a 2 del migdia, oi?
Ja me lo sé, està de memòria.
Doncs ens veiem a la inauguració
Lluís Aiguader,
Quim Déu, Laura Baringo
membres d'aquesta comissió
del ja
no és sigues original
sinó originals
de moment 22
que tenim aquesta gairebé
quarantena d'artistes
gairebé tots hi seran
aquesta inauguració
esperem veure si no
la majoria d'ells
gràcies a tots
i gairebé que bon Nadal
i que vagi bé
aquests originals
i moltes gràcies
i moltes gràcies Mireia
per tota
per tota
la promoció cultural
que
ens fas
sí home, és necessari
és necessari
hem de parlar de cultura
perquè la cultura
no?
si no se'n parla
i se'n fa ressò
sembla que no existeixi
i no és veritat
n'hi ha molta més
del que sabem i pensem
exacte
moltes gràcies
a vosaltres
bon dia i bon Nadal
bon Nadal
happy clap along
if you feel
like happiness
is the truth
clap along
if you know
what happiness
means to you
because I'm happy
clap along
if you feel
like that's what
you want to do
Bona nit
Bona nit
Bona nit