.
Entrem, doncs, en aquesta tercera i última hora del programa en directe,
com sempre diem, en directe des de l'emissora municipal,
des de Ràdio d'Esvern, i ara passen 17 minuts de les 12 del migdia,
i entrem a parlar amb Rubén Córdova,
potser també el coneixereu artísticament per dir, Sonyando,
que hem de recordar que l'octubre del 2021 va passar per aquí també,
pel programa, per parlar d'aquest llibre que ara el porta editat i publicat,
i de fet avui és el dia en què podeu sortir a les llibreries i comprar-lo,
així que, Rubén, et saludem i et donem l'enhorabona per aquesta fita que has aconseguit.
Bon dia, Rubén.
Bon dia.
I enhorabona.
Moltes gràcies.
Enhorabona, perquè ens vam quedar amb això de...
Vull buscar...
De fet, tenia apuntat per aquí alguna frase que ens comentaves,
això, que el món editorial era una mica desconegut,
que estaves començant a fer els primers contactes
per publicar aquestes cròniques postpandèmiques,
però que tenies moltes ganes d'entrar en aquest circuit,
si més no, per publicar aquest llibre.
I ara aquí el tenim.
Sí, sí.
Una mica desconegut, no?
Una mica molt desconegut.
Molt desconegut.
Sí, sí.
Sí, i com ha estat al final, com ha estat aquesta connexió?
Com ho has aconseguit fer?
Bé, perquè...
Bé, doncs, realment, seguint una miqueta tot el que vam comentar llavors,
obrint aquestes vies de parlar amb artistes que ja estaven consolidats en aquest gremi,
picant a totes les portes editorials, enviant mails,
fent-me jo el propi teaser i tot això,
i realment va arribar un moment que pensava,
dic, perquè rebia respostes de tot, no?
O sigui que hi havia com una cosa comuna de què agradava,
però a vegades hi ha temes més editorials,
de si entra o no entra la mensagella i la temàtica,
és un tema que és difícil, també.
És difícil parlar de pandèmia?
Clar, vaig...
Sí, sí, és bastant...
A la que senten la paraula pandèmia o virus i tal i qual,
depèn molt de l'editorial i en el moment en què es trobi,
doncs ja és una cosa que directament,
per calendari, doncs ja han tret un,
no volen treure més sobre el tema.
O és un tema massa delicat per prendre, no?
Sí, per apostar-hi.
Inclús, és així que inclús jo preguntava,
dic, pot ser que sigui només pel nom,
que també us hagi...
Vaig intentar tenir com un contacte bastant directe
amb totes les persones responsables de les editorials,
de dir, és que si és un tema del nom, no?
Perquè és clarament pandèmico,
i vaig plantejar inclús de canviar-ho, no?
Vaig pensar en aquest terme inventat del donacionista,
tot això, no?
Però al final, no, vaig dir, el llibre és així...
És que, clar, forma part de...
Sí.
L'has fet així.
Sí, i després hi ha aquella part d'una miqueta...
sona com mística, però d'aquella part de rendició,
de dir, bueno, jo ho he intentat i fins aquí,
i sempre queda la via d'autoeditar-me, no?
I quan em vaig relaxar d'aquesta forma,
és quan, de cop, o sigui, el dia següent gairebé,
m'escriuen del Grupo Anaya,
l'Eva Margarita,
i que és l'agenda Oberon,
que és el segell per les novel·les il·lustrades
i il·lustració del Grupo Anaya,
i m'ho va preguntar, em va dir,
escolta, es firma't ja amb algú,
li vaig dir que no,
i em va dir, doncs, no ho facis.
Et volem.
Si estàs a la meitat d'alguna cosa,
parlem-ne primer.
I llavors, bueno,
a partir d'aquí tot ja va ser
una relació superconstructiva,
per dur-ho a terme,
i si ja havia après durant el camí,
doncs per aquest camí encara molt més,
i realment ha estat una sort.
I aquella part que, al final, a la vida,
sembla que tot funciona així,
hi ha un 50% que posem d'esforç i voluntat,
i l'altre 50% estan mans de...
Depèn de, no?
No depèn de nosaltres directament.
No depèn de nosaltres, sí.
Està clar.
Però has fet que sigui...
Que s'hagi fet realitat.
No sé si per la teva paciència,
o per la teva insistència,
o per estar-hi al damunt,
per no canviar el títol,
el que sigui que hagis fet,
has aconseguit que això es publiqui.
I avui ja està disponible a les llibreries.
Sí, avui.
Avui és el dia.
No sé si es pot trobar a totes,
o a quin tipus de llibreria,
o a quines llibreries es poden trobar.
Doncs, clar,
el que et dic, eh,
jo soc molt nou, eh, amb això, eh,
però aquests segells grans,
com és el grup Anaia,
al final,
sempre la primera via que tenen
és a les grans llibreries, segur.
I pel que tinc entès,
llavors,
la resta de llibreries
sempre van una mica, doncs,
també a acorde
amb què fan les grans, no?
Llavors,
depèn de cada llibreria petita, això, no?
Però hi ha moltes que,
pel simple fet que el tinguin a l'EFNAC
i a la casa del llibre,
que és on estan,
per exemple.
Home, no, no, no?
A veure, no tothom publica un llibre
i se'n va directament a la casa del llibre.
No, no, no, no, per això, per això.
Llavors, doncs,
ja de per si això comporta,
doncs, que hi hagi llibreries
que de per si el demanen, no?
Després hi ha llibreries més locals,
doncs,
que es poden entrar més tard,
de retruc,
o directament jo,
que estic hiperproactiu
perquè és el meu fill,
doncs,
també en dedico,
un altre fill,
que a més també va néixer el juny,
el meu primer fill.
Sí,
han coincidit amb l'època.
Sí, sí,
és el mes de la llum, no?
Quan comença l'estiu.
Totalment.
Sí, sí.
I així està.
Molt bé.
El trobarem a les grans llibreries
i a les locals,
doncs,
és una mica anar investigant.
I també es poden demanar,
evidentment,
pots demanar una llibreria
que no el tenen,
però pots demanar que ho demanin.
Han passat sis mesos d'ençà
que vam fer l'entrevista
que preguntàvem
si el publicaries,
tampoc no ho tenies massa clave
de què passaria,
si podries investigar,
si podries obrir canals,
i tot i que estigui de moment
a FNAC o a la Casa Llibre,
que Déu n'hi do
a entrar per la porta gran
del món editorial,
crec que aquí Sant Just faràs
una presentació,
a més,
molt ben acompanyat
d'un humorista
que de fet passa sovint
per aquí per a Ràdio d'Esvern,
que també és tot una fita
haver aconseguit això.
Sí, sí.
I per no tenir ni idea
t'ha sortit tot molt bé, Rubén.
Saps?
Bueno,
ho he fet amb el cor.
No sé si és la suerte.
Potser que és el que deia,
50% el cor
i 50% els astres.
Si sigui que llegia dalt, no?
Sí, sí, sí.
I sí,
aquest és el plantejament,
el farem aquí
el dia 11 de juliol,
a les 7,
amb cal llibre té,
que encara probablement
ho fem fora
si ens acompanya al clima.
Que amb el clima
que està fent,
a no ser que hi hagi aquí...
Aquesta de aigüeta...
O consultarà el llibre,
a no ser que caigui un meteorit.
No, no, esperem que no.
Doncs es farà així
i aquesta persona
que no deies el nom
podem dir-la, no,
hi ha cap problema,
que és amb l'Òscar Dalmau,
que és un amic
i company també d'aventures
amb qui vam,
amb l'estudi de Cotoc,
vam fer la primera sèrie d'animació,
realment és amb qui ens vam...
Val, i els coneixeu prèviament, eh?
Sí,
ens coneixíem
perquè vam...
El meu germà Frederic,
el director de Cotoc,
els coneixia prèviament
de TV3
quan treballaven allà junts
i quan nosaltres
ja teníem l'estudi
vam...
La primera producció
pròpia que vam fer
no era sèrie juvenil
sinó que era
era humor adult
que va ser aquesta sèrie
de Jocbox
que vam fer en TV3
i els guionistes
eren als Òscars,
a l'Òscar Dalmau
i Òscar Andreu.
Sí.
I des d'allà, doncs, bueno,
ja vam fer aquesta relació
tan maca
i que sempre
l'humor està pel mig,
sempre.
Llavors, em va semblar
superencertat poder...
I a més, ella em va cridar
fa uns mesos
per anar convidat
al seu programa Elbètica
i allà era quan jo
recent sabia
que publicaria aquest llibre
i ja vam començar, doncs,
a dir
això ha d'anar així
perquè, bueno,
està l'humor,
està que a l'Òscar també
està...
Em sembla que ja ha tret
el tercer...
segon o tercer llibre
ja justament fa poc
i llavors, bueno,
està tot allà barrejadet.
Crec que podrà ser
una bona jornada,
una bona estoneta.
I tant,
perquè a més cròniques
postpandèmiques,
per a aquells que potser
no recordin l'entrevista
d'octubre
o per a aquells
que no coneixin
de tot el projecte,
sí que té un punt d'humor,
no humor negre,
perquè crec que tampoc
no rosa aquest camp,
no sé ara ho explicaràs,
però és un humor
sobre una qüestió
que durant dos anys
ens ha estat
aquí enganxada a la nuca
amb un ganivet,
que ha estat
totes les restriccions,
que si mascaretes,
de fer la portada,
no sé si ets tu,
però pot ser que sigui
un dibuix de la teva persona
amb la mascareta als ulls.
Sí.
He de dir,
ja no sé què acerco amb la mascareta,
amb la mascarella.
Clarament soc jo.
Sí, oi?
No sé,
digui,
igual alter ego,
i he de dir,
ho tenies un partit
razonable.
Sí, sí, sí.
El pelbucón
i la piga
és, bueno,
sabia molta casualitat,
però segur que algun doble
o triple tinc por ahí.
Sí, sí.
Tu ets el personatget aquest
que va sortint
durant tot el llibre.
Sí,
aquesta era la idea.
Al final,
és que no era una idea
de ser un llibre,
era simplement,
en comptes d'escriure
el que anava succeint
a la meva vida
amb les anècdotes
que tenien relació
amb com estava canviant
el paradigma
relacional
i sistèmic
entre les persones,
doncs jo tenia
com una necessitat
de deixar-ho plasmat,
perquè també
quan ho estic dibuixant
i escrivint
també li dono
moltes voltes,
i llavors
m'ajuda com a,
no sé si entendre,
però almenys
ser conscient
del que està passant,
no?
I alhora,
per mi això és una filosofia
de la vida
agradada del meu pare,
l'humor
és medicina.
Com dic jo,
aquell llibre
en èpoques de vacuna,
això per mi
és una vacuna
feta amb molt d'amor,
amac,
amor i humor.
Amor i humor.
Sí,
i aquesta és la finalitat
d'aquest llibre.
No és tan humor negre,
però sí que és ironia,
hi ha bastanta ironia.
Això és més ironia,
no?
Però no una ironia
que vagi més enllà
de la realitat.
Una ironia real.
Una ironia real.
Que has viscut tu també,
no?
Que explicaves
a l'octubre,
que són situacions
que havies viscut gairebé,
no sé si totes,
o inspirades en moments
que tu havies viscut.
Sí,
moments que jo he viscut,
algun compartit
de la meva parella,
per exemple,
d'una amiga.
El que t'explicava,
a mi m'ha passat això,
no?
Sí,
i al final
era com dir,
bueno,
és que al final
jo ho faig des del prisma
meu,
autobiogràfic,
però
són situacions
que crec que
ens estem involucrats tots.
Que ens poden sonar,
no?
Ens poden sonar seguríssim.
T'han posat alguna multa
per entrar a algun lloc
sense mascareta?
No,
però directament...
És un dels dibuixos
que he vist que hi ha al llibre.
Jo no vaig poder anar
a fer-me algun cruzanet
i algun cafanet
que d'altre en el seu dia.
Per deixar-te la mascareta?
Per no dur-la?
No,
diguéssim,
perquè jo,
com et deia,
l'única vacuna
que he tingut de moment
és la...
Val?
És fer això.
O sigui,
per no complir
en aquest sentit
una de les normatives
que es va imposar?
Clar,
jo m'exposava
dintre d'aquest gran experiment.
Doncs,
bueno,
què passa si no?
I t'ha passat alguna cosa greu?
En quant a no entrar a llocs
o en quant a batar-te de...
Més enllà de quan calia
ensenyar aquest certificat.
No,
de fet,
inclús,
és també irònic,
però vaig sentir
com certa alliberació
de...
Potser també de...
Bueno,
accepto no anar a sopar
cada dos per tres
ni anar
a la discoteca
ni de concerts
i...
Durant un temps
no passa res.
I estava com
també més tranquil,
la veritat.
Sí?
Sí.
Bueno,
però és que
per un altre camí
pots...
tens una altra llibertat,
no?
Que potser els que sí
que estan vacunats...
Clar,
és que la llibertat
precisament
és un concepte
que després
quan compartíem
diversitat d'opiniens
amb la gent,
la llibertat
és un concepte
molt relatiu
i molts cops
molt alienat,
també,
considero.
perquè a vegades
l'argument era
la vacuna
és per estar més lliure,
al final,
per fer vida més lliure.
Bueno...
Això és el que venen,
no?
Des de dalt també.
Clar.
Si et poses la vacuna
estàs protegit,
per tant ja pots fer
el que vulguis.
Clar.
Sí, sí.
Parles del dudacionisme,
no?
Li dius?
Sí.
La paraula...
És palabra inventada,
no?
Una miqueta,
dudacionisme.
Què és el dudacionisme
per tu?
Tu dubtes
de la realitat,
en aquest cas,
de la pandèmia?
Per mi el dudacionisme
és una actitud,
que és simplement
passar pel filtre
de la raó
tot el que...
estímul que vingui de fora,
no?
I a més que sigui
un estímul humà,
no?
Que sigui un relat,
sobretot.
És posar-ho en dubte,
posar-ho en dubte.
I amb la finalitat,
bàsicament,
de no comportar-se
com un robot.
És això.
I alhora,
crec que,
per mi,
és una forma
de pensar
o d'actuar
en la qual
ens podem trobar tots,
sigui quina sigui
la teva opinió.
Perquè al final,
si té la llicència
de ser un dubte,
doncs,
no és imposable
a ningú,
no?
És compartir.
I vols que la gent
s'ho planteggi,
bueno,
vols,
o esperes
que la gent,
quan tingui el llibre
entre mans,
aquestes cròniques
postpandèmiques,
se li suggereixi
aquest tipus de...
bueno,
s'ho qüestioni,
s'ho plantegi,
li doni unes voltes.
Sí.
Més enllà de llegir
i passar-s'ho bé
i potser connectar
amb alguna anècdota
que tu dibuixes
i escrius.
Sí,
bueno,
que té una miqueta
a la sinopsi del llibre
i això,
no?
És que deixi més preguntes
que respostes
d'aquest llibre,
que faci riure,
que faci passar
una bona estona
i,
en definitiva,
doncs sí,
per mi
sona molt,
potser,
megalòmana,
però
és
fer del món
un lloc
una miqueta,
encara que sigui
una miqueta
amb aquesta aportació,
com en general
amb el que intento
fer amb l'art,
una miqueta
més sa,
perquè,
això,
no?,
doncs tinc un petitó
que el que vull
és deixar-li
al millor món possible
i encara que sigui
un granet de sorra,
doncs això és.
Tinc per aquí
també una altra pàgina
que surt
un dibuix
que és un zoom out,
no?,
de més a prop
fins a més lluny
es veuen els teus ulls,
els ulls d'aquest ninotet
que diu
lloro de ràbia i d'impotència,
es va allunyant,
diu lloro porque
somos l'auténtica pandèmia,
ho diu així com dubitatiu
i s'allunya una mica més,
es veu,
diguéssim,
tota la cara
plorant,
diu
i ja no tengo esperanza,
però ens hem de quedar així
després de llegir
cròniques postpandèmiques?
No, no,
al contrari,
ens hem de quedar amb una mica d'esperança,
no?
Clar,
per això si acabem de llegir
l'Squets,
què dius?
Val.
Hi ha una volta humorística.
Clar,
no vull fer aquí també tots els spoilers
perquè...
No,
no,
a més,
la majoria estan totes publicades ja
a Instagram.
Sí,
no volia fer referència també al web,
no?
Però sí,
la idea és aquesta,
que realment aquest'Squets
és com catastròfic al principi
i sembla que és per una cosa
aquesta falta d'esperança,
però al final t'adones
que simplement és per una situació absurda
que ha succeït aquí,
que és un fet real,
a més,
que la persona que havia de prendre-li
la temperatura
amb aquestes pistoletes
que s'apunten al front
a la meva dona,
com estava distret
amb el mòbil,
va agafar l'espai hidroalcohòlic
i la va ruixar a la cara.
Ostres!
I d'urgències a això,
a l'oftalmòleg i tal.
Mare de Déu,
tot bé, no?
Imagino.
Tot bé,
per això,
això ho diu,
no?
Acabo sent una anècdota,
més que una anècdota,
un xiste,
perquè realment anàvem d'urgències
i la persona que ens rebia
reia.
Perdó,
perdó,
però reia.
Jo,
a part dintre,
pensant,
ja tinc un esquets.
Perfecto,
no?
Sí,
sí.
Entenc que parella i fill,
és a dir,
entorn familiar més proper,
també no sé si t'han ajudat
a contribuir,
o tan inspirat,
si més no,
sense donar-se compte,
perquè entenc que la teva dona
no volia rebre,
com es diu,
el gel i l'alcòmic a la vista.
Sí, sí,
totalment.
Sí, sí,
m'han aportat tant per les històries,
les vivències en si,
concretes com aquesta,
com l'acompanyament d'estar allà,
perquè, bueno,
doncs he passat moltes hores,
també portent-li aquí,
al llapis.
Alegries i penes,
m'ho imagino,
també.
I el petit,
doncs sobretot,
això,
cada cop que et veu fent
qualsevol cosa d'aquestes,
com li brilla la cara,
com al·lucina,
i després també com ell
també li veu que és poderós,
la il·lustració és poderós,
l'art és poderós,
doncs em dona encara més energia,
per tant,
una aportació brutal,
un petit també,
sí, sí.
I tant.
Es poden veure algunes d'aquestes
al web,
a dissonyando.com,
no?,
si aneu a veure aquestes
cròniques postpandèmiques,
però animem a tothom
que vagi a l'edició en paper,
no?,
també,
a poder escriure aquest llibre.
A més,
el llibre estic molt content,
molt content de l'acabat
que ha tingut que,
també gràcies a com ho ha gestionat
tot el Segeo Berón
i la Margarita,
que,
i té inclús una anècdota,
no?,
perquè jo sempre tinc aquestes coses,
no?,
de,
hòstia,
fins a l'últim moment,
alguna rata o alguna cosa
hi haurà, no?,
quan el comprovi,
està tot,
està impecable.
Sí.
I jo tenia dubtes
perquè el protodip
que m'havia fet
que havia portat aquí
era tapadura,
no?,
jo tapadura,
tapadura,
tenia el cap tapadura,
tapadura,
no?,
mas objeto,
tot tan pensat,
tan controlador.
O sigui,
tu volies,
eh?,
tapadura.
Jo volia tapadura.
Què va passar?
Que en el moment
d'anar a imprentar això,
i això és una,
és un fet,
no?,
que també té molt a veure
amb el llibre
perquè és una cosa
que està succeint
amb la postpandèmia,
que és,
Rubén,
no pot ser tapadura
perquè la falta de vestiments
no estan arribant als cartons.
I, hòstia,
bueno,
a veure,
jo en aquest llibre
dic que visquem
amb la incertesa,
no?,
i que siguem flexibles.
Doncs,
està fet amb això,
no?
Vaig haver de ser
coherent amb mi mateix,
no?
I dir,
a veure,
nen,
treu-te aquest control
que tens a sobre,
deixa't acompanyar,
deixa't assessorar,
i així vaig fer,
i quan el vaig rebre
amb tapa blanda
vaig dir,
és que m'agrada més.
Sí?
Sí,
per mi és un objecte
de meravellós.
Sí,
havia de ser així,
i així de modificacions
amb el que coneixíeu,
doncs, bueno,
hi ha algun sketch més
que no ha vist ningú encara,
perquè també
volia fer el llibre
fins a un número
de pàgines
més estàndard,
múltiples coses tècniques,
i en el final
hi ha un final,
una versió dos,
diguéssim,
del final,
que ja hi havia
que li aporta
una potència més.
Perquè en si
té una trama
que es pugui anar seguint,
és a dir,
o són aquestes situacions
més aleatòries
que li van passar
al personatge?
Bé,
dintre de ser
una compilació
de cròniques
inconexes,
totes tenen el fil
de la relació
amb això que comentàvem,
no?,
del canvi de paradigma social,
sistèmic i tal,
la postpandèmia,
el virus,
i llavors
són històries inconexes,
però sí que comptem,
al final,
perquè tingui
un ritme maco
i agradable
de llegir,
doncs sí que hi ha
un inici
que té més
caire de presentació,
té un punt mig
amb una gran reflexió,
amb la que està dedicada,
amb la que es centra
la portada,
precisament,
i després té un final,
i aquest principi,
aquest punt mig,
aquest final,
són el que hem de ser
per aguantar tot el de més
amb aquesta inconexió,
vull dir que
són històries
que es poden llegir
que es poden llegir
desendreçadament,
però té un sentit
lineal,
sí.
I si no poden comprar-lo físicament,
és a dir,
anar a la botiga,
hi ha opció de comprar online,
a través de la mateixa web,
no sé si l'editorial...
Sí,
bueno,
jo he posat a disposició
en el meu Instagram
un link que et porta
a la meva web,
que allà és on tinc
el diversificador
de links
de les principals.
L'aniré ampliant,
segons vagi sabent més,
però ara,
de moment,
doncs està en això,
està a propi
a Naya,
o a Verón,
a Amazon,
Fnac
i Casa del Llibre,
estan allà els links,
i de moment,
aquests són
els que he disposat.
Déu-n'hi-do.
Però bueno,
això de disposar-se
a la llibreria que vulguis,
Google,
i Google lo sabe todo.
El teu Instagram,
per la gent que no ho sàpiga,
també és dissonyando.
Sí,
amb N-Y.
Arroba dissonyando,
que et busquin,
i si no el web també,
dissonyando.com,
també amb N-Y
que tinc apuntat per aquí.
Sí.
Escolta, Robert,
moltes felicitats pel llibre,
em fa molta il·lusió més
que hagis passat
quan tenies el llibre,
el prototip,
no?
amb tapadura,
i ara que vingui amb tapatoba,
però que ja sigui presentable,
a més que sigui avui,
precisament el dia
de publicació,
el dia que ja es pot comprar.
Hem vist també
algunes publicacions,
per exemple,
del teu germà també,
del Roger Córdova,
que juntament també
ho fem una exposició
de Weekend Song
aquí d'Ala Can Gina Està,
que també et felicitava,
presentava el llibre,
també deies que tot el que feies
tenia una mica de part seva,
vull dir que té molta part també
familiar,
entorn més directa teu.
Sí, sí, sí.
tant amb el Roger
com amb el Freddy,
que és un dels germans
amb els quals
també em dedico
a l'estudi,
a Kotok,
sempre ho compartim
tot el que fem
i sempre hi ha una part
dels altres
en el que fem,
sí, sí.
I per acabar,
perquè em consta també
que havies de passar
per Can Gina Està
un altre cop,
però aquesta vegada
crec que havies de passar-hi sol,
és a dir,
com a artista...
Sí,
com al 19
ja ho vaig fer sol
i ara també,
el que passa
que fa uns mesos...
Però no és compatible
amb tot el que tens,
el davant.
No, no,
fa uns mesos
vaig haver de renunciar
perquè el calendari
veia que apuntava
que aquest juny
seria una bogeria
i evidentment
ho està sent
i veig
que vaig encertar.
Em sap molt greu
perquè tenia
moltes ganes,
però al final
és això
que et deia abans
també de,
bueno,
tot el seu temps.
I tant.
i sí,
probablement així
també podré
tornar a aplicar
per l'any que ve
i dedicant-li
molt més amor
del que avés pogut.
Allò no es pèl,
llavors,
allò té un...
No,
i tant que no,
allò sempre estarà...
Allò s'ha d'exposar,
eh?
Sí, sí, sí,
i tant.
S'ha de veure.
Sí, sí, sí.
Fem el recordatori
de la presentació
del llibre
que faràs aquí
Sant Just
amb que el llibre té
i Òscar Dalmau,
11 de juliol,
crec que has dit?
Correcte.
11 de juliol.
7 de la tarda.
Segur que sí.
Sí.
A més al vespre
amb una cerveseta freda ja.
Hombre.
Perfecte.
I no sé si faràs
altres presentacions,
imagino que ho aniràs
també a denunciar
a través dels canals.
Sí, això, exacte.
Per mi aquesta té
com molt sentiment
perquè és aquí a Sant Just.
Home, és a casa.
Aquell llibre té
el meu ex-veí,
ara puc dir ex,
és el meu ex,
perquè ens hem acomodat.
I sí, sí,
aquesta és a Sant Just,
però en principi
doncs estem també
ara fent calendari
amb la part de promoció
d'Overon,
de tot el que es farà.
Tens agents i tot,
editorials,
però ja,
uau,
això és un nivell, eh?
Jo encara no,
estic assimilant,
estic assimilant,
sí, sí, sí.
Bueno, ja dic,
estem organitzant
la gira de presentació
del llibre,
gairebé.
Sí, sí, sí.
T'imagines?
Sí, home, sí.
Vinga, gràcies, Rubén,
per passar per aquí.
Sempre gràcies a vosaltres
i no te'n vagis molt ràpid
que tinc una coseta
per tu.
No, home,
de fet ara anava preguntant
a veure quina manera
es pot...
La tinc,
perquè a més has estat
una persona
que des del primer dia
sempre has estat allà
amb aquest tema,
fent suport.
Home, i tant.
Fora i dintre d'antena
i...
I tant, i tant.
I sí, sí,
hi ha un per tu.
Gràcies, Rubén,
moltes gràcies.
I enhorabona,
que vagi tot molt bé,
ens veiem a l'11 de juliol,
si no ens veiem per aquí
abans pel poble.
Molt bé.
I tothom a comprar
aquestes cròniques
postpandèmiques,
més informació
a dissonyando.com,
a Instagram,
dissonyando,
o que et busquin pel poble,
que és fàcil de veure't.
I tant, que sí.
Molt fàcil.
Una abraçada, Rubén.
Un petó enorme
a tots i totes
i moltes gràcies.
Que vagi molt bé.
Que vagi molt bé.
A prò-inent,
A prò sen.
A prà sen.
A prà sen.
A prà sen.
A prà sen.
A prà sen.
A prà sen.
Bona nit
Bona nit
Bona nit