logo

Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista. Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

Transcribed podcasts: 2097
Time transcribed: 32d 9h 28m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Un quart de dotze del migdia seguim al Just a la Fusta en directe.
A aquesta hora tenim amb nosaltres, com és habitual,
a mitjans de mes, l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà.
Hola, bon dia.
Bon dia, què tal? Com estem? Amb una mica de fred avui.
Sí, menys que ahir, però...
Sí, és veritat, però déu-n'hi-do la geló que t'agafa.
Que, per cert, finalment no van arribar les nevades a Sant Just
o d'una forma molt lleu, però ens vam haver de preparar.
Ens vam haver de preparar, teníem el dispositiu preparat.
De fet, es va tirar salt a la una de la matinada
i bé, els que tenim responsabilitats, doncs,
estàvem pendents i preparats per actuar, no?
Això és molt maco, no?
Hi havia molta gent que deia, ah, sí, que nevi, que nevi, no?
Però, jo et dic, els que treballen en aquells moments, no?,
doncs, pateixen i, de fet, es va activar una part, diguem-ne,
doncs, de dispositius i es va esperar que parés de ploure
perquè, per tirar l'assalt, és bo que no plogui,
i a la una de la matinada es va llençar salt
en els carrers alts del municipi, eh,
principalment a Veïsoleig.
Finalment no va quallar, com tu dius,
i va passar la nit amb tranquil·litat, no?
És molt complicat, aquest dispositiu, quan anava?
No, de fet, el dispositiu no es va activar,
o sigui, el que és el pla, diguem-ne, de dispositiu com a tal
que l'activa l'alcalde i que hi ha tot un comitè de persones,
doncs, que es posen a treballar immediatament
amb les seves responsabilitats i saben les seves funcions,
això no va passar, vaig creure que no era necessari
amb les converses que estàvem fent,
però, tot i així, evidentment,
doncs, el que era una unitat de ràpida d'acció
i també la policia, doncs, vam creure convenients
sobre les 10 de la nit,
doncs, tenir aquest dispositiu de tirar l'assalt.
Teníem els parts meteorològics,
teníem bastanta informació que la Generalitat et dona en detall
i l'única cosa, veure si baixàvem per sota dels zero graus
i ens vam mantenir sobre aquest 1-2
i, bé, vam passar la nit amb tranquil·litat,
tot i així, el dia següent,
hi havia, doncs, vehicles o per terra es veia una miqueta, no?,
de neu i alguna geladeta, també.
Sí, al final va ser poca cosa,
Sant Just, crec que va ser un dels pocs municipis...
Dels pocs que ens vam lliurar, sí, sí, sí.
Que ens vam salvar de la nevada.
Parlem ara d'altres temes,
d'obres que hi ha al municipi.
Avui volíem parlar de nous aparcaments que es construiran.
Bé, efectivament.
Nosaltres hem reactivat el pla d'aparcaments
i l'equip de govern de la setmana passada
ha posat en marxa quatre iniciatives
que són a curt i a mig termini,
però que ens sembla que, doncs, s'han d'activar.
Una és un aparcament soterrani,
el parc del Parador, l'actual parc del Parador,
amb una capacitat entre 40 o 50 places soterrades
i amb una nova urbanització a sobre.
Per tant, el que faríem és un parc a nivell i el parquing a sota.
Dos seria el parc de Campa de Roseta,
que és el parc, la zona d'aparcament en superfície
que està als equipaments de Can Gina està,
també un aparcament soterrani,
també entre 40 o 50 places d'aparcament.
Després, avui mateix,
aprovem per Junta de Govern
el projecte executiu
de 20 places d'aparcament al carrer Freixes,
que és l'inici
del que ha de ser l'obertura dels jardins de Can Freixes,
i quatre és la implantació de la zona verda
en el centre del poble.
Aquestes quatre mesures necessiten anàlisis,
diguem-ne, concrets,
i l'equip de guerra el que va fer
és, primer,
el parc del Parador,
que li encarregarà Promunsa, el seu estudi,
el que és l'aparcament de Campa d'Oseta,
ho farem a través de l'àrea metropolitana,
l'implantació de la zona verda
és de la regidoria de mobilitat nostra,
i avui,
des de la regidoria de política territorial,
s'encarrega aquest projecte
d'aquestes 20 places en superfície
de zona blanca al carrer Freixes.
Per tant, són unes mesures
importants, perquè són inversions significatives,
però que demostren
com l'equip de guerra
pensa en el futur,
perquè és evident
que el pla d'inversions d'aquest mandat
s'està ejecutant
amb un ritme molt elevat,
però nosaltres, en aquests moments,
hem d'allà encarregar projectes
pensant en el futur,
i l'aparcament del municipi
comença a ser un problema.
I, aleshores, creiem
que aquest pàrquing soterrat al Parador
pot donar servei
a la densitat
i les necessitats del centre del poble.
Aquest aparcament
de Campa d'Oseta
donaria o cobriria necessitats
principalment usuaris
de Can Ginestà
i d'Ajuntament,
que hi ha molta gent
que va a l'Ajuntament
i a Can Ginestà,
i també pot adquirir
en règim de lloguer
algun veí que necessiti
una plaça d'aparcament
en aquest pàrquing.
I, per l'altra banda,
les 20 places del carrer Freixes
creiem que donaran a servei
a l'entorn del mercat
i del carrer Bonavista
que també hi ha necessitats.
La zona verda,
que s'ha d'acabar d'estudiar,
però ho tenim molt avançat,
molt avançat,
permetria,
d'una forma més fàcil,
l'aparcament dels veïns.
És a dir,
el que farem
és una taxa mensual
molt, molt, molt baixa,
simbòlica,
un pagament simbòlic,
perquè aquells cotxes
que no són dels veïns
i estan aparcats aquí
mirin d'aparcar en altres llocs
perquè el centre del poble,
l'entorn de l'Ajuntament,
diguem-ne,
és una zona
que l'estudi que hem fet
i ens hem presentat
doncs és el més complicat
d'aparcar en aquests moments.
Per tant,
la implantació de la zona verda
ha de tenir ja un calendari,
aviat el presentarem,
però aquestes quatre iniciatives
doncs pensem,
o penso,
que poden ser molt positives,
algunes,
doncs,
de fàcil implantació,
i dels altres
que necessiten,
evidentment,
del projecte executiu
i del finançament,
però ja hem posat en màquina
aquests dos grans
aparcaments soterrats.
Hi ha un altre aspecte
també d'urbanisme
important a destacar
que és diversos parcs
que s'obriran,
com per exemple
el de Camp Freixas
que comentaves,
o el de la Rambla,
que és un parc
també molt esperat,
no?
Bé,
el de Camp Freixas,
la setmana passada
vaig i vam reunir
els veïns,
els vam explicar
la idea que portàvem,
els vam explicar
el calendari,
els vam explicar
crear una comissió
amb veïns
per acabar
de dissenyar
uns espais centrals
que estan en aquest parc
que a nosaltres
ens és indiferent
fer-ho d'una manera
o una altra,
és a dir,
si posem uns jocs
o no posem uns jocs,
o si destinem aquest espai
a posar un arbolet
o una altra cosa,
el que sigui,
coincidíem
que ha de ser un espai
molt natural,
no urbanitzat,
molt natural,
i es van engrescar molt,
la sala de plens
estava de gom a gom,
feia temps
que no la veia,
quan cridem els veïns
per fer una proposta
o un carrer nou,
doncs no era tan habitual,
no és tan habitual,
i l'altre dia
estava la sala
a tope,
de gom a gom,
per tant,
és molt bon símptoma,
vol dir que hi ha
una gran necessitat
i una gran il·lusió,
a mi personalment
aquest projecte
igual que els companys
de la casa
doncs ens fa molta il·lusió
perquè és una peça
molt significativa
i molt gran
en el centre del poble
que ha estat
històricament tancada
i que ara la ciutadania
doncs se la podrà fer seva,
un espai privat
que ha passat a ser públic,
que passarà a ser públic
i per tant ocuparem,
la ciutadania
ocuparem aquest espai
que ha estat
tants anys
i tants anys tancat,
no?
El calendari existeix
i el finançament existeix,
per tant,
això és una obra
que es farà aquest any.
ara amb aquesta comissió
de veïns
acabarem de definir
aquests espais
i per tant ja
posar-li
doncs
el ritme
que es mereix,
però aquesta obra
es farà aquest any.
Quina era la situació
d'aquests terrenys
de Can Freixas
fins ara?
Era privat?
No, era públic,
això venia d'una permuta
en el seu moment,
té una llarga història
que no te l'explicaré
perquè estaré 20 minuts aquí,
no?
Però l'Ajuntament fa...
Sí,
l'Ajuntament fa molts anys
va intentar adquirir
aquests terrenys,
la Masia,
Can Freixas
i el parc
i també l'Esplanada
del Canigó.
Era propietat
d'una família,
la família Modulell,
vam estar negociant
moltíssim temps
i aquesta persona
al final
va morir
sense signar l'acord
amb l'Ajuntament.
Et parlo fa
més de 15 anys, eh?
Aquesta senyora,
aquesta família Modulell,
ho va deixar
a dos hordes eclesiàstiques,
aquest B,
i vam estar negociant
amb les hordes eclesiàstiques
molt de temps també
perquè no eren conscients
aquestes hordes eclesiàstiques
que tenien aquesta propietat,
Teresa Calcuta
i Cotolengo.
i quan ja
van estar a punt
de fer-ho amb l'Ajuntament
s'ho van vendre, eh?
I aleshores
vam tenir
que parlar
amb aquesta empresa
que sí,
o ha d'anar perseguint
propietaris.
Finalment,
finalment
es va signar un acord
que va permetre
que els jardins
de Can Freixas
i la Masia
i l'Esplanada
del Canigó,
que després es va fer
immediatament
i urgentment
al parc del Canigó,
doncs,
bé,
ha estat unes millores
molt significatives, no?
Dir que la Masia
no serà rehabilitada
amb aquesta inversió
perquè la Masia
necessita una inversió
d'un milió d'euros
o més
i en aquests moments
han fet rehabilitacions
de la coberta
i alguna part d'estructura,
però que serà una fase
molt més tardana
i el que farem
és aïllar-la
d'alguna manera,
no?
no té perill
que caigui
però el que farem
és aïllar-la
i la inversió
de 700.000 euros
més o menys
és pels jardins.
D'acord.
També hi ha altres
equipaments
que estan
millorant
com per exemple
el camp de futbol
o el nou centre cívic
del Mas Lluï.
Fixa't
una mica
quins
planificacions hi ha.
La il·lusió
que ens fa explicar això
perquè si m'entrevistes
fa dos anys
o tres o quatre
doncs
parlar amb aquests termes
doncs el nostre objectiu
era mantenir el traç atlàntic
deixem-ho dir-te
d'aquesta manera
mantenir el traç atlàntic
que no s'enfonsés
que era l'Ajuntament
i clar
era impossible
fer coses
parlar d'un centre cívic
parlar de Can Freixas
doncs eren il·lusions
però eren il·lusions
perquè clar
el pressupost
era el que era
va passar de 37 milions a 20
i per tant
era molt difícil
i el nostre objectiu
era mantenir els serveis
públics
i poca cosa més
i potser parlar d'il·lusions
però no veníem mai
efectivament
estem en tres grans equipaments
en marxa
un
és
el dibuix
o el projecte allà
del nou centre cívic
el Mas Iui
que també ho estem fent
doncs
explicant
amb els veïns
i les seves veïns
com ha de ser aquest centre cívic
que té
calendari
i finançament
dos
una deixalleria nova
absolutament
del segle XXI
per tant
una deixalleria
proactiva
on hi hagi el component
educatiu ambiental
i que hi hagi
un coneixement
molt més profund
de la necessitat
de fer aquest reciclatge
i de la gestió
dels residus
amb calendari
també
i amb finançament
i tres
també precisament
d'aquí equip de govern
hem posat en marxa
i ja tenim
l'encàrrec
fet a l'àrea metropolitana
de la reconversió
o pista nova
del complex
de la bona aigua
aquest també
ens fa moltíssima il·lusió
perquè va ser un dels projectes
que el 2008-2009
fixa't tu
fa 10 anys
com aquell que diu
es van tenir
que quedar damunt
de la taula
i que fins i tot
ja havien començat
a explicar
a les entitats esportives
de la bona aigua
que
veiem la necessitat
com ells
de tenir una remodelació
de la pista exterior
o fer-ne una altra
per tant
ara tenim data
per parlar
amb les entitats
i veure
si els sembla
més idoni
que la pista exterior
es converteixi
en un PAC-3
o un PAC-2
o bé
fem una pista nova
al costat
entre la pista actual
i el Molifariné
nosaltres estem oberts
a veure
què
diguem-ne
opinen
i conjuntament
doncs
arribar
a la
doncs
al convenciment mutu
d'aquest programa funcional
i per tant
l'encarren
però ja està encarregat
a l'àrea metropolitana
que això és la notícia
és important
també
millorar
aquest equipament
perquè la bona aigua
està força saturada
oi?

la bona aigua
és víctima
diguem-ne
de la política
esportiva
i de les entitats
que ho fan molt bé
i que la gent de Sant Jus
vol fer molt esport
és a dir
som víctima
de tot això
en positiu
és a dir
allà hi ha 3.000 persones
fent esport
nosaltres
com a poble
17.000 habitants
pràcticament tenim
totes les modalitats
esportives
les tenim
transformades en entitats
i per tant en clubs
i allà
hi ha moltíssima activitat
i aleshores
malgrat
tu podries dir
home
amb 3 pistes
amb un poble
17.000 habitants
és més que suficient
de fet
és molt
és a dir
un poble
17.000 habitants
normalment
té una pista
o com a molt
com a molt
com a molt
dos
nosaltres en tenim 3
i fins que anem a parlar
de 5
per tant
jo crec que
les coses han fet
molt bé
i la gent de Sant Just
i una part de l'entorn
que ve aquí
més petit
però també venen
doncs volen fer esport
i això és molt bo
per tant
nosaltres hem de respondre
que ja ho haguéssim fet
sense aquesta maleida crisi
ja ho haguéssim fet
fa temps
però bé
tot arriba
i aleshores
també és un projecte
que ens fa molta il·lusió
perquè com tu dius
està col·lapsat
i es necessiten
doncs aquests espais
principalment
pels entrenaments
eh
principalment
però també servirà
per fer partits
els dissatres de menys
després hi ha un altre
projecte també
segurament més
més petit
però no per això
menys important
que és la reconstrucció
d'una barraca de vinya

que és una iniciativa
de les CES
i el Centre d'Estudis

vull remarcar-ho
perquè en el bolletí municipal
no ho hem posat
i demanar excuses
tant a les CES
i al Centre d'Estudis
m'agradaria
que escoltessin
no
aquesta notícia
i si la pengeu
doncs
que quedi clar
perquè fa
uns mesos
concretament
les CES
i el Centre d'Estudis
doncs ens van dir
escolteu
ajuntament
per què no inicieu
doncs converses
amb el propietari
de Can Ristol
el fet
que es pugui
doncs recuperar
aquesta cabana de vinya
que està a terra
pràcticament
hi ha dos fileres
de pedra

així vam fer-ho
ens vam posar
a treballar
amb la família Ristol
vam tardar molt
perquè
hi havia
negociacions
d'altre tipus
damunt de la taula
i finalment
doncs vam signar
fa un mes
aproximadament
aquest acord
que és l'Ajuntament
qui financia
doncs la reconstrucció
amb un cos
entre 10 i 12 mil euros
aquesta cabana
el terreny
d'on està
aquesta cabana
doncs
continua sent
del senyor Ristol
i també
aquest camí
passaria a ser públic
per tant
diguem-ne
l'Ajuntament
o tots plegats
serem propietari
de les pedres
diguem-ne
però el solar
continua sent
de la família
aleshores
això que sembla
molt fàcil
a l'hora de redactar-ho
doncs necessites
un temps
un temps
des del punt de vista
de fer-ho bé
jurídicament
jo vull agrair
a les CEAS
i al centre d'estudis
que em van proposar
personalment
aquesta iniciativa
i també
retornar
el fet
que ho fem
és a dir
content
que s'hagi proposat
i també
doncs
dir-los
i a ells
i a la població
que tindrem
finalment
aquest any
aquesta reconstrucció
de la cabana de vinya
que recorda
doncs
els orígens
o part dels orígens
que tenim
lligat
a l'agricultura
que efectivament
doncs
en aquest cas
el vi
doncs
el fet
que pràcticament
ha desaparegut
històricament
no
hi ha altres cabanes
per tant
serà la primera
de tota una línia
de cabanes
que volem recuperar
tenim un altre
Can Vilà
que pràcticament
no existeix
i també
li proposarem
a la família
de Can Vilà
el fet
que ens permeti
o ens deixi
recuperar
aquesta cabana
passem pàgina
del tema
de construccions
rehabilitacions
Déu-n'hi-do
hem estat
15 minuts
llargs
parlant només
d'això
i parlem
d'habitatge
perquè
s'han aprovat
noves bases
per incentivar
el lloguer
d'habitatge
tant
diríem que
hi ha
habitatge públic
clarificat
i també
l'Ajuntament
emprendrà accions
en el mercat privat
a veure
nosaltres estem
en un
ja no un debat
sinó ja l'han fet
en buscar
disposar
de més habitatge
o de més
contractes
de lloguer
que
siguin
diguem-ne
no elevats
o que siguin
assumibles
perquè els contractes
de lloguer
en aquests moments
de Sant Just
tornen a pujar
d'una manera
molt significativa
i malgrat
no tenir
la competència
ni ser
l'administració
que ha de resoldre
això
perquè jo sempre
ho remarco
que quan em pregunteu
o em pregunten
sobre l'habitatge públic
que nosaltres
som un complement
que l'Ajuntament
és un més
que fa tot el que pot
però no pot resoldre
la gravetat
d'aquesta situació
per tant
qui ha de fer
la política d'habitatge
és el govern
de l'estat espanyol
i el govern
de la Generalitat
no ens equivoquem
nosaltres ajudem
i complementem
però no podem
resoldre això
perquè tenim
la capacitat
que tenim
i perquè no ens pertoca
ara ens trobarem
sempre al costat
i ho han demostrat
som el quart municipi
de tot Catalunya
fent habitatge públic
el quart municipi
vol dir
Barcelona
Terrassa
Sabadell
i Sant Just
i hi ha poblacions
com Hospitalet
Tarragona
Lleida
Girona
Sant Cugat
etc
que són immenses
en població
i que estan
per darrere nostre
per tant
vol dir
que
hi hem apostat
sempre per això
Què estem fent?
Estem treballant
un programa
que comencem
a explicar-lo
l'hem explicat
ja en un barri
l'explicarem
en un altre
i amb aquests
inputs
el que haurem
de confeccionar
i aprovar
nosaltres pensem
que
atès que
la política
d'habitatge
lloguer
no es pot fer
només
amb solars públics
construint
doncs la podem fer
on ja està construït
que és en el sector privat
per tant
oferirem
rehabilitacions
de l'habitatge
significatives
és a dir
subvencions
per la rehabilitació
d'un habitatge
que ja està construït
que
si el propietari
té un lloguer
que és una cosa
normal
doncs
aquestes subvencions
que li donarem
que poden arribar
als 12.000 euros
10-12.000 euros
per rehabilitar
el seu habitatge
interior
li demanarem
que
divideixi
aquest import
en 5 anys
i que
l'import
que surti
li mantingui
o li baixi
el lloguer
actual
per tant
i li farem tot
és a dir
li farem les obres
li demanem la llicència
etc.
el que necessitem
només
és que la gent
s'apunti
és a dir
ara el que estem fent
és
insisteix
en unes reunions
concretes
i això a vostè
li sona bé
vostè això
li podria
interessar
i el que
estem veient
és que sí
per tant
quan tinguem
una massa crítica
ajustarem
el programa
que s'haurà
d'aprovar
abans d'estiu
sí o sí
perquè en aquests moments
tenim una subvenció
amb l'àrea
metropolitana
reservada
de fins a 6.000 euros
per propietari
per tant
aquesta subvenció
està reservada
amb unes xifres
molt significatives
perquè l'àrea
ha apostat fort
per la rehabilitació
i el que estem fent
ara és
explicar
de forma personalitzada
i un cop veiem
doncs quins són els inputs
aprovaríem
les bases
aquestes
per Junta General
de Promunsa
perquè ho faria
les obres
Promunsa
per tant
tu t'aniries
apuntar
com a propietari
a dir
escolta
jo vull apuntar-me
aquest programa
que té doble
basant
una
que només
es pot apuntar
o que vulgui
el propietari
que viu
que vulgui
escolta
jo vull una part
d'aquesta subvenció
i mira
em rehabilito
doncs al bany
o faig més accessible
o que les finestres
són sostenibles
etcètera
o bé m'apunto
aquest del lloguer
que és el doble
de subvenció
i miri
jo soc propietari
tinc un lloguer
no puc
fer una rehabilitació
de 10.000 euros
o 12.000 euros
però si me la fa vostè
esolti encantat
de la vida
jo tinc un lloguer
i si ara paga 800
doncs miri
pagarà 700
això és el que
és una mena d'ajuda
al lloguer
és una ajuda
al lloguer
al lloguer
i és una ajuda
a la rehabilitació
perquè
ull
perquè la rehabilitació
per si sola
és també
un moviment
significatiu econòmic
la rehabilitació
comporta
doncs
moviment de l'economia
i això ens interessa
és a dir
són tres elements
que lligats
a l'àrea metropolitana
ens ha dit
que mai
ningú ha fet això
o sigui
som pioners
per això ens ajuden tant
i escolti
vostè fa una rehabilitació
estimula una rehabilitació
això vol dir
moviment de l'economia
per l'altra banda
rehabilita habitatges
això vol dir
que el seu parc
d'habitatges
serà més modern
i finalment
se'n beneficiarà
els llogaters
que en vez de pagar
un X
pagarà un X
menys una part
per tant
aquesta fórmula
no està
experimentada
Barcelona
ha intentat
fer algunes coses
similars
però fixa't que parlo
de Sant Lluís
a Barcelona
un poble
abatit
a la gran ciutat
i l'àrea metropolitana
s'ho està agafant
com una prova pilot
l'augment del preu
dels lloguers
és un tema
que se n'està parlant
molt
sobretot
a Barcelona
no para de sortir
televisió
estan fent reportatges
parlant sobre
l'augment
del preu
dels lloguers
sobretot
pel turisme
però això
està tenint
també
un efecte
en les poblacions
de l'entorn
com Sant Just

els preus
estan pujant
és a dir
les últimes dades
que teníem
ja de fa uns mesos
com vam fer
el pla de l'habitatge
presentat a la vagoneta
el juny
ja Sant Just
en els últims
darrers sis mesos
d'aquells
diguem-ne
ja havia pujat
un 14%
ara no tinc dades
però segurament
l'augment
seria molt significatiu
per tant
preocupadíssims
per l'augment
del lloguer
i això vol dir
que s'ha de fer
molt d'esforç
en polítiques
de lloguer
però insisteixo
i torno a dir-ho
és a dir
per exemple
en aquests moments
la Generalitat de Catalunya
no posa ni un euro
per les subvencions
del lloguer
que històricament
sempre els ha posat
ara no posa res
zero
les enteats bancàries
no t'ho faciliten
el recurs al crèdit
això és a construir
si és que vols construir
si no has de fer accions
com les que dèiem abans
no t'ho estan facilitant
et demanen molta exigència
perquè no es creuen
que això pot ser rendible
es pensen que pot haver-hi
molta morositat
i per tant
et collen molt
per deixar-te
aquests diners
que necessites
per construir
i el Ministeri
de Foment
en aquests moments
doncs
el pacte amb la Generalitat
no està assignat
per tant
qui vol fer
habitatge de lloguer
com és l'Ajuntament de Sant Lluís
es troba en un desert
tot i així
doncs vam presentar
aquest pla
el mes de juny
i tot i així
ja estem
com tu deies abans
aprovant bases
d'operacions
pensant en aquests programes
lligats a la rehabilitació
per tant el cap no para mai
però nosaltres
insisteixo
els ajuntaments
han de ser un complement
perquè si no
canvies
diguem-ne
les competències
i és normal
que vagis pel carrer
i digui
escolta alcalde
jo també
jo també tinc aquest problema
però és que l'Ajuntament
pot fer un X
no no
és impossible
estaries
hipotecant
tot el teu pressupost
i les necessitats
són molt grans
en tots els camps
però ara
nosaltres
estem posant el coll
que ajudar
al màxim possible
però vull deixar-ho clar
la Generalitat de Catalunya
avui
ja fa 3 o 4 anys
doncs
la subvenció
per fer una promoció
de construcció
del lloguer
és 0
0 euros
quan abans era
una part significativa
i t'ajudava
i l'Estat
doncs
també està mirant
cap a una altra banda
això és pel que fa
habitatge
però també s'ha signat
un conveni
per ajuts a la ciutadania
en tema de salut
i benestar
jo crec que això
és un gran què
la notícia
ha sorprès
la notícia
doncs
positivament
hi ha hagut molta gent
ja que et para pel carrer
que t'envia correus
que et truca a l'Ajuntament

hi ha gent que li costa
doncs
en aquesta societat
al nostre poble
li costa
doncs
pagar
el dentista
li costa
pagar
doncs
les ulleres
i el que hem fet
és un acord
amb aquests sectors
amb aquestes empreses
que estan ubicades
a Sant Lluís
perquè aquelles persones
que reuneixin
en unes condicions
socioeconòmiques
determinades
doncs
puguin beneficiar-se
de l'Ajuntament
de Sant Lluís
que li financia
una part
significativa
de la necessitat
que pot tenir
aquest veí
no?
jo vull agrair
doncs
els dentistes
els
oftal·legs
que han signat
aquest conveni
no?
que
hem compartit
el fet
que
hi ha necessitats
doncs
que
malauradament
són famílies
doncs
que no hi arriben
no?
a final de mes
i això es troben
en una situació difícil
no?
i ho hem signat
i els ho vull agrair
i els hi vaig dir l'altre dia
quan vam signar
aquest document
i ja et dic
això fa
una setmana
pràcticament
no?
ho vam signar
i ha estat
doncs
de les trucades
de les trucades
per l'Ajuntament
els correus
i gent que et para
les xarxes
ho hem publicat
i per tant
ha tingut un ressò
molt significatiu
i jo crec que m'ha encertat
doncs
moltes gràcies
Josep Perpinyà
per haver vingut avui
molt bé
hem repassat
temes molt diversos
jo encantat
encantat d'estar aquí
perquè precisament
el que dèiem abans
no?
ara que tens projecte