Avui el Centre d'Estudis Sant Justens
organitza una xerrada
titulada Collserola, un parc sanitari
a la Guerra Civil
a càrrec de Carles Arbàs.
Serà a partir de les 7 del vespre
a la sala Isidore Cònsul de Can Ginestà.
I per parlar-ne
tenim amb nosaltres al telèfon
el Carles Arbàs. Hola, bon dia, Carles.
Bon dia.
Bon dia, bon dia. Em sentiu?
Sí, ara sí.
Dèiem que aquest vespre
tindrà lloc aquesta xerrada
de conferència sobre
Collserola, un parc sanitari, a la Guerra Civil.
Explica'ns una mica més de què anirà
aquesta xerrada.
Doncs es tracta de
parlar d'una sèrie
d'edificis i
llocs i institucions que
durant la Guerra Civil
es van utilitzar
bàsicament
per atendre
ferits, soldats ferits,
també malalts
d'altres hospitals
que es van anar
col·locant en diferents
llocs distribuïts per tota aquesta
comarca o zona o serra
que diem del parc de Collserola
i que d'alguns
encara queda testimoni,
d'altres ja no, però
que en conjunt
ens ajuden a entendre
una de les mesures que es van
haver de prendre
per anar a redistruir
tota aquesta població
ferida i malalta
que ja
per diferents
circumstàncies
es va disposar
que era millor
que fugissin
de la ciutat.
Durant la Guerra Civil
Barcelona va ser
objectiu
de diversos
atacs
també aèris
de fet des de
a Collserola
hi havia
llocs des d'on
hi havia com
llocs d'atac
contra
aquests avions, no?
Sí, de defensa
de defensa
antiaèria
i va anar bé
els més coneguts
són els del
Toró de la Rovira
que ara
es pot
visitar
tot el lloc
on estaven
situades
les bateries
i també
a Sant Pere Màrtir
hi ha una
molt a prop vostru
de Sant Just
que també
encara hi ha
el lloc
que es pot veure
on estaven
emplaçades
aquestes
bateries
antiaèries
que
intentaven
protegir
la ciutat
dels
avions
que venien
bàsicament
de Mallorca
de Pollença
i a bombardejar
la ciutat
bueno
va ser una mesura
més
una mica
per tranquil·litzar
la població
que efectiva
perquè de fet
no es va aconseguir
a l'altre
pràcticament
cap avió
però bueno
almenys
es va intentar
sí, sí
Colseola
com deies
també va tenir
un paper
de cuidar
i de curar
ferits de guerra
i de gent
que estava malalta
doncs
com a conseqüència
de la guerra
va ser important
el paper
que vas jugar
al parc
de Collserola
durant la guerra civil
home
dels edificis
que avui
en parlarem
doncs
hi va haver
jo diria
potser
tres
o quatre
que sí
que van funcionar
com a autèntics
hospitals
és a dir
dotats
fins i tot
doncs
de quiròfans
i rachics
i sales
d'hospitalització
pràcticament
durant tota la guerra
d'altres
van ser utilitzats
més
que com a hospitals
de la manera clàssica
doncs
com a llocs
de repòs
i de convalescència
no?
i de recuperació
sobretot els soldats
ferits
doncs
fins que rebien
l'alta
i es podien
reincorporar
les seves unitats
gràcies
doncs
també
a l'ambient
no?
a l'entorn
de vegetació
d'aire
de sol
que ajudava
doncs
aquest procés
de recuperació
per tant
doncs
hi ha
els dos aspectes
alguns edificis
sí que
van ser
fins i tot
importants
com a hospitals
i d'altres
ho van ser
com a llocs
de recuperació
quins són
alguns dels edificis
més destacats
situats a Collserola
que van servir
com a hospitals
o sanatoris
durant la guerra civil
a veure
jo he considerat
tots els que
estaven
inclosos
dins d'una
àrea
limitada
per la banda
de la ciutat
diguéssim
per la ronda
de manera que
tots els que estigessin
per sobre
de les rondes
fins
fins a dalt
de la muntanya
i una mica
per darrere
amb aquest
criteri
doncs
tenim
per exemple
l'orfanat
Ribes
que
està
encara
actualment
avui dia
és un institut
que va ser
un hospital
molt important
després
hi ha
cap a la muntanya
tenim
l'edifici
de l'ideal
pavelló
que també
encara
avui dia
són
vivents
privades
que va ser
un sanatori
i a dalt
de tot
tenim
l'hotel
Florida
que va ser
durant tota la guerra
des de
sanatori
al lloc
on van anar a parar
els malalts
de l'hospital
d'infecciosos
o del mar
l'actual
hospital del mar
que com que estava
molt a prop
del port
i per tant
era un objectiu
de bombardeixos
constants
doncs els van evacuar
i els van traslladar
tots
a dalt de tot
de la muntanya
a l'hotel Florida
on allà
no s'hi arribessin
les bombes
i per tant
doncs va ser
un lloc estratègic
i molt important
doncs per
preservar
doncs
la vida
d'aquests
malalts
Això t'anava a preguntar
ara
per què Collserola
era més segur
estava més
diríem
no estava tan
exposat
perquè
no era objectiu
militar
o sigui
dels bombardeixos
perquè
aquests
el que buscaven
era sobretot
el port
per impedir
tot el que
poguessin ser
doncs
va ser
de vaixells
tant de
guerra
com d'avituallament
també
el que era
la fàbrica de gas
també al costat
de l'hostal
d'infecciosos
i
al final de tot
també l'eixample
per aterroritzar
a aterroritzar
la població
en canvi
la muntanya
era més complicada
estava molt
menys poblada
per tant
no hi havia
objectius
i per això
pràcticament
Collserola
no va ser
bombardejada
mai
i era un lloc
que podia estar
relativament segur
dèiem
bé
no sé si ho he
mencionat
al principi
però
el Carles Cervas
és metge
i historiador
per tant
aquest tema
diríem que una mica
toca aquests dos àmbits
no?
Sí
exactament
això
és un tema
que
bueno
jo l'he tractat
en diferents
estudis i treballs
des de fa
anys
i és útil
des del punt de vista
de l'investigador
doncs que
puguis
entendre-ho
des del punt de vista
sanitari
des del punt de vista
de l'assistència mèdica
però també
des del punt de vista
de l'historiador
doncs per contextualitzar-lo
i entendre el que passava
doncs cada dia de la guerra
perquè
hi havia aquests moviments
i
en fi
perquè doncs
hi havia aquests perills
no?
vull dir que
clar
a mi
em resulta útil
el poder
enfocar
aquest estudi
doncs
la visió
tant
del metge
com de l'historiador
era més complicat
abastir
aquests hospitals
que estaven
situats
a Collserola
que no pas
un hospital
que pogués estar
situat
al centre
de Barcelona
sí
sí
evidentment
per exemple
això que us he explicat
d'Hotel Florida
bé
doncs
ja un dels problemes
era arribar
fins allà
hi havia un tramvia
que pujava
però
el desplaçament
tenint en compte
que per altra banda
a mira que avançava la guerra
doncs també
hi havia molts problemes
d'electricitat
de subministrament elèctric
i per tant
aquest tramvia
que era elèctric
doncs
també
molts dies
no funcionava
vull dir
l'accés
a aquests edificis
tant
del Florida
l'ideal
pavelló
el sanatori
antituberculós
que
el sanatori
del Tibidabo
que hi ha darrere
darrere del Tibidabo
que també
es va utilitzar
clar
l'accés a aquests llocs
era complicat
quedava lluny
per tant
tant
per la gent
que hi anava
com
per fer arribar
el subministrament
doncs
tenia els seus inconvenients
però
ho compensava
com deia
la situació
estratègica
que permetia
una
relativa
seguretat
clar
la gent
doncs
almenys
des d'aquest punt de vista
estava millor
però sí que
complicava
la distància
complicava
sí sí
tot el tema logístic
evidentment
sí sí
d'aquests
hospitals
i sanatoris
situats a la Closolola
se'n parlarà
aquest vespre
a partir de les 7
a la sala
Isidore Cònsul
de Can Ginaestà
amb el Carles
Herbàs
que és metge
historiador
i avui ens atès
al Just a la Fusta
de Ràdio d'Esvern
moltes gràcies Carles
per haver-nos atès
molt
molt bé
doncs
moltes gràcies a vosaltres
i fins aquesta tarda
i
que vagi molt bé
aquesta conferència
esperem que ha sigut un èxit
adeu
adeu bon dia
adeu
Fem ara
una ràpida
pausa
per la publicitat
i de seguida
tornem
amb la tertúlia
dels dimarts
fins ara
ara
escoltes
la ràdio
d'esvern
sintonitzes
l'àdio
d'esvern
la ràdio
de Sant Clus
98.1
Smoove Jazz Club
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out
l'smoove jazz
el funk
el sol
o la música electrònica
més suol
100% música relaxant
Smoove Jazz Club
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
Smoove Jazz Club
t'hi esperem
Cada tarda
de 5 a 7
Escolta'ns
Explica'ns
Participa
Proposa
La plaça Mireia
amb Mireia Redondo
Cada tarda
de 5 a 7
Ens veiem a la plaça
Cinema sense límits
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva
Cinema sense condicions
Els dimarts
de 8 a 9 del vespre
Quan el cinema
es fa ràdio
Avui a les 9 del vespre
Emma de Música
Un programa realitzat
i presentat
per Maria Quintana
Música
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història,
un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
810-777-015.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible
on pots disposar de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre cap i porta la teva targeta sanitària i el DNI
i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Just.
Avinguda Indústria. Sense número.
4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un, la Direcció General de Trànsit
t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits és tan necessari com l'aire que respirem.
AMB, Metròpolis, Barcelona.
Et poso lluç? El tinc molt bo.
Sí, posa'm anunciadats per arrebussar
i quart i meitat per llançar les escompraries.
Cada any malbaratem el 35% del peix que capturem.
Mentrestant, 800 milions de persones passen gana.
El món no necessita més menjar.
Necessita més gent compromesa.
A Mants Unides, recolzem projectes contra la cam a 60 països.
Si compromets, truca al 900-811-888.
No et trobes bé? Creus que has d'anar a urgències?
Abans de sortir de casa, truca al 061.
Al 061, el nostre personal sanitari t'oferirà ajuda
a les 24 hores del dia per resoldre la teva situació
i t'indicarà a quin centre és millor que t'adressis en cas que calgui.
Així podràs rebre l'atenció que necessites més ràpidament.
Per una salut millor, 061 CatSalut Respon.
Generalitat de Catalunya.
Tant et costa separar la brossa?
Tant esforç és llençar cada cos al seu lloc?
No, tot el mateix covent, tota la mateixa pila.
Esclar, no hi tens espai a la cuina, oi?
Però si no ens hi posem, aviat no tindrem espai sense brossa.
A Catalunya encara reciclem molts menys residus que els que generem.
Fins quan?
Redueix, reutilitza, recicla, reacciona.
Amb la col·laboració de Coembes i Ecovidrio, Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob.
Informatiucomarcal.com
Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio.
Just a la fusta.
Dos quarts i un minut de 12 seguim amb la tertúlia dels dimarts
i tenim ja amb nosaltres a l'estudio de Ràdio d'Esvern el Jordi Farràs.
Hola, bon dia Jordi i el Pep Quintana.
Bon dia Pep.
Bon dia a tothom.
Avui tenim aquí una mica empantanerat això.
Sí, perquè estem amb obres, està molt bé, perquè almenys ens hi veurem més tots plegats, no?
Sí.
Estan posant leds, estan posant llums.
Novetats a la ràdio.
Sí, molt bé.
Hi ha molta cosa.
Llums de baix consum.
Sí, ara nosaltres no necessitem llum, però hi ha moments que tens un guió i s'ha de llegir
i llavors potser hi havia poca llum.
Però perquè quedi clar, els tertulians venen sense guió.
sense guió.
Ningú ens diu què és el que hem de dir.
Improvisem absolutament i no sabem què hem de dir al moment que entrem aquí a l'estudi.
Sí.
No, no, així mateix.
De fet, jo de tota manera veig que avui que veig tota la il·luminació aquesta que s'està canviant,
jo crec que això em dona una mica a pensar, aviam si ens podem il·luminar una mica amb tot el que està passant actualment,
perquè ens està anar xutxant amb els 155, amb la independència, amb els que no volen les votacions.
Aviam si aquestes miques de llums que hi ha aquí ens il·luminen a tot una mica.
Home, pot ajudar una miqueta.
El titular seria que s'apaguen els llums a Catalunya.
Sí, home, de moment estem a mitja aire.
Tal com està, segur.
Estem a mitja aire, de moment, esperant aviam què.
Si acabem de posar el reactor i s'il·lumina tot.
Ja ho veurem. Aquest cap de setmana ens hi juguem una mica al futur.
S'aplicarà el 155?
Això és el que diuen.
Bé, en tenen moltes ganes.
Però com? Quines creu que seran les conseqüències reals?
No ho saben perquè no s'ha aplicat mai.
Per tant, no es pot saber.
Hi ha jurisprudència, per dir-ho d'alguna manera.
No se sap què passarà.
El més curiós del cas és que han amenaçat a tres comunitats autònomes d'aplicar-lo.
A tres?
Sí, de moment una a la segura és Navarra.
Navarra.
Navarra i el País Basc.
Sí.
Navarra.
Què vol dir? Que han amenaçat?
No, no, no. Que sí.
Vull dir les notícies que corrien avui en els diaris.
Parlaven d'això, que havien pres decisions i reunions en els parlaments, etcètera, d'aquestes comunitats,
que no els agradava segons qui.
Jo va dir, doncs, escolta, farem com a Catalunya, eh?
Us presentarem el 155.
A Navarra i a Castellà-la-Mantxa.
Sí, i a molt més.
El País Basc també va sortir el del PP, que feien una reunió allà, els del PP, del País Basc,
del País Basc, i també ho va deixar anar.
I el governador de Castellà-la-Mantxa també ho va deixar ben clar.
De tota manera, vull dir, jo crec que és una de les coses que no ens ho podem agafar en broma,
perquè no crec que sigui una cosa que sigui en broma,
però jo crec que segons les opinions, i més a més el que s'està parlant,
i jo veig personalment que per mi el meu efecte que fa, vull dir,
el govern espanyol va a totes per poder canviar la Constitució, per posar-la a la seva manera.
Com que ell traurà, si hi ha eleccions, trauria majoria absoluta, podria fer-ho,
però hem de recordar que quan fa 40 anys, segons ells diuen,
quan es va fer la Constitució, el PP no va votar perquè hi havia l'article 8 de la Constitució
que parlava de les autonomies espanyoles.
Era l'aliança popular.
I llavors, en aquelles èpoques, el PP, que era l'aliança popular, no va votar a la Constitució.
És que és una Constitució que no han votat, que en realitat no han votat,
i estan defensant aquesta Constitució que no van acceptar en el seu moment.
És molt curiós, això és...
Hi ha caps que això no ho acaben d'entendre.
Que no van acceptar en aquell moment, però ara sí que els sembla...
O bé, allò va sortir aprovat, i ells, ah, doncs si s'ha dit aprovat, doncs hi apuntem.
Però no ho van votar, estaven en contra.
Hi havia l'Esnar i companyia també, que estaven en contra de signar o de votar la Constitució.
I ara no, i es veu que això és la Bíblia.
Jo crec que això, crec que se'ls ha sortit una mica, que és el que estan buscant de fer una altra vegada la unificació d'Espanya.
Això sí es veu.
Que és el que ells estan buscant i suposo que ho voldran aconseguir.
Cosa que jo crec que tot el que han fet, que per molts d'ells que diguin que són aquests 40 anys que han aconseguit una democràcia,
i els catalans les estem cargant, realment, pel meu sistema de veure, és completament al revés.
O sigui, quan es va fer la Constitució, que veníem d'una dictadura, es va fer mans i màniques per poder fer un consens,
que en aquelles èpoques l'Adolfo Suárez va ser un aire falangista, però va fer mans i màniques
perquè es pogués fer un retrobament i unes coses que eren per anar sortint d'una dictadura,
per poder anar engreixant a una cosa més democràtica, i d'aquí bé que van fer vindre el Tarradellas,
que també fa 40 anys que va vindre el Tarradellas.
Llavors tot això va ser unes jugades polítiques, no eren dictadures, sinó que eren unes jugades polítiques
que es van anar fent conjuntament amb les manifestacions que fèiem aquí a Catalunya,
sobre l'Estatut d'Autonomia, el retorn de Tarradellas, i a nivell espanyol també hi havia els seus moviments
dels partits que hi havien, es va legalitzar el Partit Comunista, cosa impensable d'aquelles èpoques.
Llavors jo crec que tot això va ser una jugada molt política, que és el que es tenia que fer ara actualment,
que estem 40 anys amb democràcia. Però jo el que veig és que anem al revés,
que aquesta gent tenen por que Espanya quedi dividida, que és el que no volen,
que no ho han volgut mai des que vam fer, ens van fotre tots els Felipes,
totes les guerres a sobre, i continuem igual. Llavors és una por que ens fa ara.
Aquí el cafè per a tots, de fet és aquesta la ideologia que hi ha, els hi ha fet.