Dimarts 15 de gener. Comencem ara la segona hora del Just a la Fusta
i ho fem ben acompanyats de la mà de l'alcalde de Sant Jus, en Josep Perpinyà.
Bon dia, alcalde.
Bon dia, què tal? Com esteu?
Bé, bastant bé. Hem començat l'any. Ja estem un altre cop en marxa, tot gas,
encara en aquest nou any.
Molt bé. Es tracta d'això, no?
Sí, sí, sí, home, d'això es tracta.
Molt bé.
Començarem amb un tema, bueno, és una notícia,
que ja fa dies, algunes setmanes, també, que estem, estamos en ello,
i és la posada en marxa de la nova plataforma participativa Fem Sant Just,
que l'Ajuntament posa a disposició de la ciutadania
per millorar els processos participatius.
Hi ha una voluntat d'acostar els il·les santjustenques decisions,
com, per exemple, aquesta última, de decidir el nom del parc
que hi ha entre el carrer Major i el carrer...
El que li diem al Parc de la Rambla.
Internament li estem dient això.
Sí, sí, sí.
Aquesta plataforma té aquesta voluntat de...
Bé, és un instrument, una eina més,
per apropar, diguem-ne, les decisions que posa damunt de la taula,
que depèn de l'equip de guerra, amb moltes vessants.
Ara parles d'això, però també hem fet processos participatius
per dissenyar parcs públics nous, no?, pel disseny,
també per compartir els veïns, doncs, com ha de ser un carrer,
com els agradaria, com el veuen, no?, però també altres espais del dia a dia
o de línies d'actuació i que obeeixen això.
És a dir, ara en ve el cap, doncs, el nou centre cívic del Mas Lluïc,
hem fet moltíssimes reunions amb l'entitat, amb les senyores de veïns, no?,
per parlar d'això, ara fa pocs dies, doncs,
explicàvem també el nou projecte de policia,
escoltàvem les senyores de veïns, és a dir, has d'anar creant espais,
i això és voluntat de l'equip de govern, no?,
de crear espais i eines, instruments, per apropar
i encaixar més aquella decisió a la necessitat que hi ha, no?,
si tu coneixes bé aquestes necessitats i aquestes voluntats,
evidentment, com a govern i com a alcalde i com a regió regidora,
el que vols és que aquella acció teva de govern, doncs,
cobreixi aquella necessitat el millor possible, no?,
i aleshores escoltar la gent, doncs, és una obligació en aquest cas, no?,
aquest que estàs dient és un exemple, un instrument molt bo,
però els darrers anys, doncs, hem fet, doncs, accions d'aquest estil, no?,
escoltar, proposar, adaptar la teva decisió,
perquè, finalment, doncs, allò que facis, doncs, sigui el més...
que cobreixi, principalment, aquesta inquietud, necessitat,
o que rodeixi preocupacions, no?,
perquè creu que a la gent de Sant Just li costa participar...
En general, en general, a tot arreu.
És a dir, és cert que a tu et dóna la confiança cada quatre anys, no?,
i, per tant, hi ha molta gent que aquell dia et vota, no?,
o no et vota, però, al final, hi ha un govern,
i t'ha donat la confiança perquè governis i perquè portis a terme
aquelles coses que tu has dit que vols fer, no?,
i si no les pots fer, ho has d'explicar.
Mira, jo no he pogut fer això perquè m'ha passat el que sigui, no?,
però jo crec que a tot arreu ja fa anys que l'administració local,
o en general, a passar que l'administració local és molt més fàcil,
perquè aquesta proximitat, doncs, existeix, no?,
i en el nostre cas encara més, perquè és un municipi de 18.000 habitants,
doncs, jo crec que estem obligats, no?,
i ho seguirem fent, eh?, ho seguirem fent.
Ara estem, per exemple, un exemple molt evident
és el nou pavelló de la nova pista que fem a la Bona Aigua,
és a dir, l'hem fet tot el procés amb les entitats al costat,
ens han fet reflexionar, ens han fet veure coses que nosaltres no havíem vist,
ens han parlat de com ha de ser aquest paviment,
ens han parlat que el llum entre d'una manera o altra,
és a dir, són els circuits de mobilitat entre les pistes,
aquests vestidors, si es necessiten d'una manera o altra,
i això ho saben ells, no?,
i, per tant, aquest és un exemple que ens han fet canviar en aquest procés,
coses que tu veies diferent,
i, escolta, hem de cobrir també la pista de fora,
vols dir, no?, mira, per això, per això, per això, no?,
no facis 10 vestidors perquè amb 8 en passem,
perquè els àrbitres aquí no són necessaris,
has d'escoltar el que està allà cada dia, no?,
i, aleshores, per exemple, aquest és un exemple molt atractiu
de que si l'Ajuntament o l'equip d'UER no hagués fet
totes aquestes reunions amb les entitats, que els hi agraeixo molt,
el resultat hauria estat diferent i segurament ens hi hagués equivocat, no?,
perquè vam estar parlant dels paviments, quin era adequat,
escolta, si és per aquest, si és formigó,
o si és, doncs, aquest tipus de cintesols que hi ha,
és a dir, totes aquestes coses ho coneixen ells, no?,
crec que estem obligats, i és que ho volem fer-ho,
no és que estem obligats, ho volem fer-ho.
Després, també, un altre tema que no sé si s'ha presentat o no a la ciutadania,
però és el nou model de policia local, bé, sabem que s'ha posat en marxa,
es va posar en marxa una aplicació de seguretat ciutadana, Sant Jus,
i que, per altra banda, també hi ha posada una reclamació a la Generalitat
perquè falten Mossos d'Esquadra, pot ser?
Sí, a veure, nosaltres ara el que vam fer és fer un canvi davant de la prefectura,
és a dir, hi ha una nova persona que és el nou cap de la policia.
Jo, personalment, al nou cap de la policia li vaig dir,
escolta, no és un tema d'anomenar un nou cap de policia,
sinó el que vull és que hi hagi un projecte nou de policia del segle XXI,
perquè ens entenguem, eh?
És a dir, on hi hagi molta més proximitat,
on hi hagi més mediació, on hi hagi molta més prevenció
de les coses que succeeixen al municipi.
Per tant, més agents al carrer, i això vol dir optimitzar els recursos,
i després l'aplicació de noves tecnologies en el projecte de policia.
L'aplicació de càmeres, diguem-ne, de vigilància,
que són capaços de fer lectura de les matrícules,
per tant, imagina't, és a dir, aquestes càmeres,
un cotxe robat, un cotxe robat que entra per l'Avinguda del Baix Llobregat,
al moment la policia ja sap que ha entrat un cotxe robat a Sant Jús,
que té una incidència.
A més a més, en aquest programa informàtic,
aquesta pantalla que es té,
sabem perfectament, perquè hi ha GPS,
on tenim cada agent de la policia,
on hi ha cada moto i on hi ha cada cotxe.
Per tant, l'actuació és molt més àgil, més ràpida.
Per tant, el que busquem és optimitzar els recursos,
aplicar les noves tecnologies, ser més eficient,
i tenir més gent, més agents al carrer,
perquè hi hagi un coneixement major i exhaustiu
del que està passant en l'espai públic
i el que està passant a les cases de Sant Jús.
I això augmentem la mediació,
el que és el servei de PAMIR,
d'una persona a quatre.
Per tant, són salts significatius.
Això pel que fa als Mossos o a la policia local?
No, a la policia local.
I per l'altra banda, el que deies és que
la comissaria per la qual pertanyem,
que és a Esplugues Sant Jús,
és conjunta,
que està ubicada a Esplugues de Llobregat,
hi ha una disminució de recursos
que no es cobreixen,
i per tant el que vam fer,
i abans d'ahir vaig tenir conjuntament
amb el regidor Sergi Seguí,
una reunió amb el responsable de Mossos
de tota la regió,
que li vam dir, escolta'm,
nosaltres en aquests moments estem veient
que les obligacions i objectius
que té els Mossos d'Esquadra a Sant Jús
no es compleixen.
Per tant, hem d'exigir
que hi hagi més efectius
i que es cobreixin aquells llocs
que, pels diferents motius,
no són operatius.
Per tant, per això ens vam posicionar
com a ple de demanar a la Generalitat
i a la Consell d'Interior
que cobreixi aquestes places
perquè van detriment de la seguretat del municipi.
Són dos temes diferents.
el que sí que vull dir
és que els Mossos d'Esquadra
dels quals treballem conjuntament,
treballem amb ells conjuntament,
són gent molt professional,
són gent i que tenen una bona direcció.
Però, clar, si tu no cobreixes
aquestes vacants que hi ha
o aquestes baixes
o aquestes anomalies defectius,
això va en detriment del servei.
Per tant,
aquestes noves promocions
que s'han posat en marxa
per part de la Generalitat,
demanem que la primera prioritat
sigui cobrir aquelles baixes
que existeixen en el territori,
no que hi hagi més gent a altres llocs.
Primer, cobrim les baixes.
Pot ser que aquestes reclamacions,
i aquest nou plantejament de policia local
vingui també degut a que últimament
hi han hagut robatoris?
No, no, no.
A veure,
robatoris hi ha hagut sempre
i malauradament sempre n'hi hauran.
Les nostres mitjanes són baixetes.
El que passa és que aquell que li roben,
evidentment,
ja puc jo venir aquí a explicar
que les mitjanes són baixes,
perquè això sap molt de greu
i són situacions delicades
i per tant s'han d'entendre.
No, jo crec que, a veure,
el cos de la policia
i el projecte de la policia
s'ha d'anar renovant permanentment, no?
I ara han fet un salt molt significatiu.
Ha fet una etapa,
la policia local,
el seu projecte,
el seu model ha fet una etapa,
jo crec que es va esgotar aquesta etapa,
i ara s'ha posat damunt de la tala,
ho vam explicar-ho tota la plantilla,
evidentment,
ho hem explicat també els companys de l'oposició,
i ho hem explicat a les cions de veïns
i farem les reunions que calgui,
perquè es doni en compte
aquest canvi substancial
que la gent ho veurà,
la gent del carrer ho veurà.
Potser hi ha algun barri
o alguna zona
que em refereixo més a la zona de dalt
de la plana Vilsolets
que queda més, per dir-ho així,
apartada o...?
Bé, a veure,
és cert que està una mica apartada,
però tampoc està...
El Mas Lluit també ho està, no?
Potser el Mas Lluit està més
que la plana Vilsolets.
No, els robatoris són molt aleatoris,
és a dir,
no s'ubiquen exactament en un barri.
És a dir,
a vegades passa Sagrat Cor,
a vegades passa Rosa Sensat,
a vegades passa Miranda, etcètera, no?
Per tant,
Walden, el que sigui,
en qualsevol lloc pot passar.
El que has de veure
és quina capacitat tens tu,
malgrat, evidentment,
la seguretat és competència
dels Mossos, en aquest cas, no?
Però tu has d'ajudar,
tu has de preveure,
tu has de posar efectius,
tot el que puguis fer
com a policia local
i com a ajuntament,
ho has de fer-ho, no?
I aleshores,
encara que siguem un complement
dit d'aquesta manera,
però volem una policia moderna
i volem una policia,
diguem-ne,
d'on s'optimitzi molt més els recursos
i pensada per aquesta proximitat
i més que res,
preveure les coses també, no?
Anticipar-se,
fer molta més prevenció
que no actuar després.
Aquest exemple que et deia
de les càmeres, no?
La informació que pots tenir
és tremenda.
Jo puc posar
totes les matrícules de Sant Just,
imagina't que no ho farem, eh?
Perquè no té gaire sentit,
però amb aquest ordinador
podria tenir totes les matrícules
de la gent de Sant Just
i aquell que no és de Sant Just
em podria dir,
escolti, aquí entra una persona
que no és de Sant Just,
va, evidentment, eh?
Però vull dir,
la capacitat tecnològica
que tens avui és tremenda, no?
Sí, sí.
Per poder fer coses
i això és una de les basants
d'aquest nou projecte de policia.
Un altre tema és
pel que fa a la gestió
de la neteja viària
dels carrers
i dels contenidors,
perquè hi ha hagut
i bé hi ha bastantes queixes
per part dels ciutadans.
En aquests anys,
que hi ha alguna cosa
que s'hagi gestionat
de manera no del tot correcta
o com proposeu gestionar-ho?
A veure,
jo no som conscients
que hi hagi moltes queixes.
Les queixes són les habituals
que pugui haver-hi
en un municipi de 18.000 habitants,
per tant,
ara sí que hi ha un fet
puntual
que és el següent,
és a dir,
vam treure a concurs
la nova adjudicació,
per tant,
una empresa nova
es presentava,
l'anterior ja va dir
que no volia continuar,
per tant,
es retirava
d'aquest concurs,
no?
I hi ha hagut
una impugnació
de la segona empresa
que va perdre,
és a dir,
el número 2 va perdre,
ha hagut una impugnació,
ha anat a tribunals
i el tribunal ens ha dit
escolta,
i pari aquesta adjudicació
fins que es resolgui.
Per tant,
continuem tenint
l'antiga empresa,
perquè ens entenguem
gestionant,
no?
Estem molt a sobre,
evidentment,
perquè quan una empresa
ja no ho vol seguir
i tu l'obligues,
doncs,
és possible
que aquestes setmanes
siguin unes èpoques
que has de pressionar més,
perquè si ja no tens ganes
de treballar,
doncs,
si ja sobre t'obligo,
doncs,
això és un factor
que no ens agrada
i esperem
que es resolgui
aquest contenciós
que tenim en aquests moments,
que per l'altra banda
té a dir
que comença a ser habitual
a molts llocs,
és a dir,
aquell que perd
de la impugnació
i això
s'ha de resoldre
per tribunals,
no ho pots resoldre tu,
és un tribunal
que depèn de la Generalitat
i, per tant,
vetlla perquè això
s'adjudiqui bé.
Nosaltres estem tranquils,
crec que creiem
que ho vam fer molt bé,
però ara està de moda
que les empreses
que perden
doncs creuen
que poden obrir
a través d'aquest canal
o aquest mitjà,
aquest recorregut,
doncs,
potser guanyar
aquesta adjudicació.
Normalment
acaba que no,
però
estem en aquest impàs,
pot ser en aquest impàs
que et doni la raó
que hi hagi un moment
que s'està
més a sobre
de les coses
perquè el que està
no té ganes,
perquè ens entenguem
i això
no ens agrada,
ens agradaria
que tinguéssim
la nova empresa
que per l'altra banda
augmenta
la neteja viària
i com saps
de forma temporal
i transitoria
fins a que s'apliqui
al 100%
anirem als contenidors
intel·ligents
que això
ja ho hem explicat
en aquesta mesura
més d'una vegada.
Sí, sí, sí.
Bé,
hem parlat
ara mateix
del tema
de la gestió
i pel que fa
a l'educació
el tema
que preocupa més
ara per ara
són el tema
de les places
disponibles
a l'escola
Bressol.
Hi ha famílies
de Sant Jús
que es queden
sense plaça
i que han de portar
els fills i filles
o bé
a una escola
d'un altre municipi
o bé
a la privada
de Sant Jús.
Bé, nosaltres
ja hem manifestat
i hem treballat
aquests darrers mesos
que és voluntat
de l'equip de govern
de construir
una nova escola
Bressol
i això
l'hi hem
expressat
i vam anar a veure
diguem-ne
la direcció general
conjuntament amb el regidor
i el Jús Fasalba
els dos
vam anar a veure
la Generalitat
i hi ha voluntat
de l'equip de govern
de fer una nova escola
Bressol.
Per tant,
miri,
nosaltres fins i tot
li vam portar
avant projectes
i memòries
de com ha de ser això.
Evidentment,
construir una nova escola
Bressol
vol dir que la Generalitat
assumeix els seus compromisos
de finançament
d'aquestes places
i ens va dir que no,
que no financiaria
noves places
a Sant Jús d'Esbert
per una nova escola
a Bressol.
Evidentment,
és una notícia
que no ens va agradar
perquè si hi ha voluntat
de l'equip de govern
de l'Ajuntament de Sant Jús
de fer això,
el que seria lògic
és que aquell que té
l'obligació de fer-ho
de financiar-ho,
financir.
Qüestions pressupostàries,
qüestions de pagar
el deute
que té la Generalitat
amb tots els ajuntaments
que va deixar de pagar
en el seu moment
i que, per tant,
a través de sentències guanyades
de molts ajuntaments
li obliguen a la Generalitat
a retornar els diners
als ajuntaments.
A nosaltres ens deu
500.000 euros,
gairebé 600.000.
Per tant,
el que va dir la Generalitat
és que la primera prioritat
és pagar tot això
i, per tant,
no em puc comprometre
a fer convenis
o acords
amb els ajuntaments.
Bé,
jo això em queixo,
em queixo
perquè,
aleshores,
fixa't el que estàs dient,
és a dir,
hi ha famílies
que no poden accedir,
nosaltres tenim voluntat
de fer-ho,
volem fer-ho,
però no ens ajuden.
Per tant,
aquest acord
ha de ser paral·lel.
En el moment
que tinguem
aquesta assignatura,
nosaltres,
el meu compromís personal
i del govern,
hem de fer
una segona escola a Bressol.
Això,
la Generalitat
ha de moure's
i, per tant,
aquests recursos
els ha de tenir
i els ha de prioritzar,
però l'educació,
la sanitat
són coses
que no pots jugar,
no pots jugar
de cap de les maneres.
per tant,
confirmar
que el govern
nostre
vol fer aquesta escola,
però que la Generalitat
en aquests moments
ha de dir que no.
I, de moment,
s'estan posant
algun tipus
d'ajudes
o mesures
per a aquelles famílies
que no aconsegueixen?
No,
a veure,
malauradament,
la llista
és cert,
és a dir,
s'oferten
un número de places
i queda gent fora,
no?
I, per tant,
això ha d'ha de buscar
una alternativa
que és la privada
principalment,
és evident,
normalment queda
en la privada,
no marxa del municipi,
però jo crec
que el que ha de passar
és això,
que la Generalitat
ens faci aquest acord
amb nosaltres,
que jo estaria disposat
a entendre
aquesta situació,
que no l'entenc,
però dius,
escolta,
mira,
no serà el 19,
però signem
i serà el 20,
doncs serà el 21,
i aleshores,
bé,
es construir una escola
són dos anys,
per tant,
ja estaria bé,
però és que ni això
ens va deixar,
és a dir,
escolti,
signem una cosa
i vostè es compromet
el 21,
per exemple,
el 20,
no,
la conversa
jo crec que va ser
molt decepcionant
i personalment
et diré
que vaig animar
el regidor
perquè va sortir
doncs tocat
d'aquella reunió,
jo ja intuïa
que això aniria així,
però va ser decepcionant
des del punt de vista
de no arrancar
un compromís de futur,
sent conscient
que una escola
tarda en construir
i s'ha posat en marxa,
per tant,
va ser un no rotund,
un no rotund
que no ens va agradar gens.
Hem parlat
també ara mateix
d'educació
i passem ara
més a mobilitat,
mobilitat,
mobilitat pel que fa
a Sant Just i la seva connexió
amb altres municipis
de l'aeromontropolitana
i també amb Barcelona.
la setmana passada
amb el regidor
Jordi Porta,
no sé si va ser la setmana passada,
i també amb l'alcaldessa
d'Esplugues
i no sé si
algun membre més de...
Jo hi era,
Saragossa vols dir?
Sí, sí, sí.
Us vau desplaçar fins a Saragossa
per el tema
de veure com funcionava
l'experiència
d'altre dia
en el centre de Saragossa.
En el centre de la ciutat.
Bé,
a veure,
nosaltres en aquests moments
l'ATM,
la Generalitat,
perquè ens entenquem,
està fent
l'estudi informatiu
del que serà
la implantació
del tramvia
per l'Eurea Miró
i la 340
a la carretera real nostra,
des de la Rambla
fins a la porta
de l'Ajuntament d'Esplugues.
A veure,
ja ens van ensenyar
bastants dibuixos,
la feina s'està seguint
amb el calendari
que es va comprometre
a la Generalitat,
igual que deia abans
l'escola Bressol,
aquí he de dir
que sí,
que s'està complint
aquests compromisos,
i aleshores
s'han de prendre
decisions significatives,
perquè la carretera
és la que és
i tu finalment
escolta'm,
com vols,
com veus
com ha de ser
aquesta carretera,
aquest carrer
com ha de ser.
Per tant,
Saragossa
ja fa un temps
que ha posat en marxa
aquest tramvia
pel centre de Saragossa,
pel Cas Cantí,
on vam poder veure
com el peató,
el vianant,
s'ha apropiat de l'espai.
És a dir,
el vianant
no passa per una vorera,
pot passar per on vol,
i la bicicleta també.
Per tant,
semblava
a alguna ciutat europea,
que a vegades
pots veure,
no?
Escolta,
el vianant s'ha apropiat
d'això,
i no es parla
si té un carril,
si té carril bici,
no.
És a dir,
el tramvia
mana,
el peató mana,
i per tant,
la convivència,
a veure,
potser vam veure
la part més extrem
que a nosaltres
difícilment la pots aplicar
en aquest carrer
que t'estic dient
la carretera real,
no?
Però sí que vam comprovar
que els hàbits
poden canviar.
És evident
que en aquest tram
que implantarem
el tramvia
doncs hi ha trànsit,
no?
És evident
que hi ha bicicletes,
però tant l'Ajuntament
d'Esplugues
com la Generalitat
i l'operador
del tramvia
ha acceptat,
jo crec que aquesta
és la notícia,
ha acceptat
una cosa
que nosaltres
proposaven
que podia ser compatible,
és a dir,
que on passa
el tramvia
passi també
l'autobús.
És a dir,
la freqüència
seran 12 minuts,
des de la Rambla
fins a la porta
de l'Ajuntament
d'Esplugues
són 12 minuts,
que cada 12 minuts
tindrem un tramvia.
Per tant,
aquest espai
que passa el tramvia
ha de ser compatible,
en sentit que sí,
de que passi el bus,
tant davant
com darrere del tramvia,
m'explico?
Això ens allibera
bastant
el reste
de carretera,
diguem,
de carrer.
és una cosa
que ens agrada,
és una cosa
que vam parlar-ne
fa temps
i que ens vam confirmar
que això pot ser així,
per tant,
no tindràs aquesta plataforma
com ara veus
a la part del Walden
o per baix,
no?
És a dir,
aquesta plataforma verda
és molt diferent.
l'antic tramvia
que la gent gran
se'n recordava
de Barcelona
on hi havia les vies,
passava el tramvia
però tu podies
passar a peu,
podies passar amb el cotxe
i podies passar amb el tubus.
Per tant,
imagina't aquestes dos vies
que un cop passa el tramvia,
darrere o davant
va l'autobús.
Però el transport públic
anirà d'aquesta manera.
Hem de prendre
decisions significatives
de com ha de ser
aquesta urbanització,
etcètera,
nosaltres el que volem
és pacificar una mica
el trànsit
i que el vianant
se senti
que allò és seu.
Ara bé,
som conscients
que ja hi ha
molta circulació,
per tant,
el que s'ha de fer
és molts estudis
d'alternatives
del vehicle,
del cotxe
i un cop tinguem
tots aquests estudis
doncs veurem
fins a quin punt
pacifiquem més o menys.
Però som conscients
que allò té trànsit.
O sigui,
la idea no seria
eliminar per complet?
No, no, no,
jo crec que no podem
en això,
de cap de les maneres
perquè és una artèria,
evidentment,
pensa que hi ha molta gent
que agafa la ronda de dalt,
hi ha molta gent
que va entre barri i barris,
no?
Ara,
és un lloc ideal
per fer un esforç,
és un lloc ideal
per fer una apretada.
El cotxe
ens està menjant,
el cotxe,
vull dir,
ens està menjant.
Aleshores,
jo no soc
d'aquells
que vulgui
aplicar mesures radicals
sobre el vehicle,
però el cotxe
finalment
l'utilitzarà
aquella persona,
aquella família
que no té una altra alternativa.
Aquest veí,
aquesta família,
és el del cotxe,
però tu t'has de plantejar
si puc fer una altra cosa,
si puc anar d'una altra manera,
els llocs,
i si dius,
no, escolta,
no puc anar d'una altra manera,
molt bé,
vostè és el del cotxe,
vostè és el que ha d'anar en cotxe,
no, no hi ha cap inconvenient,
vull dir,
pot anar en cotxe,
pel que sigui,
perquè el transport
no li surt de compte,
pel que sigui,
però el primer plantejament
que ens hem de fer,
això que vaig a fer en cotxe
puc fer-ho d'una altra manera,
no?,
i si això
trobes el sí,
doncs aquest és el camí,
perquè el cotxe
se'n està menjant,
és a dir,
hi ha hagut una quantitat
tremenda de matriculacions
en els últims dos anys
a Sant Lluís
i a tot el país
que és que no podíem viure
en tants cotxes,
no?,
i aleshores
has d'anar posant alternatives,
nosaltres reivindiquem constantment
millor transport públic,
eh?,
contra més transport públic,
millor,
i això és una reivindicació
constant que estem fent,
ja estem treballant molt
en una línia nova,
pot ser la mateixa
del Mas Lluís,
que seria express
fins a Barcelona,
directe a Barcelona,
i això
ho tindrem molt aviat,
eh?,
aquesta llum verda
per part de l'àrea metropolitana,
i tenir un bus
que va directe a Barcelona
per l'autopista,
no com a l'autopista,
doncs igual beneficia
a una sèrie de gent
que diu,
escolta,
jo ja deixo el cotxe,
eh?,
i el tramvia
i hi haurà gent
que deixarà el cotxe,
i a vegades
hi ha trajectes molt curts,
molt curts,
que determinades persones
ho poden fer
com és la bicicleta,
i escolta,
jo vaig,
no ho sé,
vaig a Sant Feliu
o a l'entrada de Sant Feliu,
o vaig a l'entrada
de les plugues.
Agafar el tren o...
Doncs,
etcètera.
Tu t'has de plantejar,
jo puc fer tot això?
Sí,
fem-ho.
No,
jo no puc fer-ho,
doncs escolta,
vostè és la persona
que anirà en cotxe,
no passa res,
només faltaria,
no?
Per tant,
tot aquest anàlisi,
però fem una reflexió,
és a dir,
amb una família,
a vegades hi ha tres
o dues persones,
no?,
un matrimoni
o una parella
i resulta que
encara hi ha tres cotxes.
Sí.
I dius,
no pot ser,
no pot ser.
Per tant,
tot això quan es mou
i s'està veient
a la Rambla,
en hores punta,
s'està veient
a l'Avinguda Indústria,
quan tot això es mou,
la carretera,
però no a Sant Jus,
eh?,
a tot arreu
de l'àrea metropolitana,
doncs el cotxe
ens està menjant
i fer polítiques d'aquestes
i anar apretant
està al cap de tothom
que tenim responsabilitats
perquè si no,
i a més et diré una cosa,
és a dir,
menys contaminació
i millor salut
de les persones
i la salut
és la teva vida
i per tant
hi ha moltes
malalties
lligades
a la contaminació.
Aleshores,
la gent ho valora això,
que hi hagi
menys contaminació
i que els teus municipis
doncs siguin
llocs saludables
i això és el que volem
fixar en just,
que la gent
doncs
respiri
doncs bé
i que no hi hagi
contaminació.
Un altre sistema
de mobilitat
sostenible
que s'havia,
bueno,
que s'ha d'inaugurar
aquest mes
és el tema
de l'Ebis i Vox.
Sí.
No sabem encara
la data exacta.
No,
no tenim,
és possible
que la sabíem
ja o ahir,
eh?,
perquè està a punt
de caure.
Però també és un altre element
que va amb aquesta línia.
És a dir,
la bicicleta
fa 10 anys
l'agafaven 4,
siguem conscients,
4.
i miraves,
potser 10 no,
però 15,
eh?,
que és raro
vaig amb bicicleta.
Era una persona estranya
que anava amb bicicleta.
Però molta gent
compromís,
ha tingut molt
de compromís personal,
no?
Però és que ara,
insisteixo,
un trajecte
d'un quilòmetre o dos,
a vegades
la bicicleta
és que vas en res.
I ara
amb el bici
que estàs dient
o la bici elèctrica
que té un èxit
doncs molt significatiu.
Aquí té una angoixa,
una inquietud,
són els hàbitats,
és a dir,
conviure el vianant
amb la bicicleta
i el vehicle,
això encara ens falta
dies, mesos i anys,
eh?,
perquè aquesta convivència
ens costa, eh?
El tema del patinet.
Ara ha sortit el patinet,
no?
Encara no ens hem
adequat a la bicicleta
per als nostres carrers
i ara apareix el patinet.
Però
és que és el futur.
Hi haurà normes?
Clar,
acabaràs fent això.
Evidentment,
en el cap
comences a tenir
el pensament
d'aquests reglaments,
no?
Barcelona està treballant
molt aquest tema,
l'àrea metropolitana també,
per tant,
és evident que apareixen
elements nous
a la via pública
que els has de regular
i has de dir,
escolta,
aquí sí,
aquí no,
ullem això,
etcètera,
etcètera,
no?
però és que jo no m'imagino
que cada any
es vagin matriculant
300,
400,
500 cotxes més,
d'on estarem d'aquí 10 anys,
si seguim amb aquesta línia
estarem ofegats,
és a dir,
amb un problema de salut greu,
i jo no vull que el municipi
de Sant Jus passi per això,
la gent,
que hi hagi bona salut,
i mira,
que no sé,
potser un altre lloc
ho fan d'una altra manera,
però la salut de les persones
val molt,
val molt,
per tant,
aquest tipus de mesures
doncs han d'anar
a fomentar
aquest transport públic
i la salut de les persones.
Hem parlat ara
de mobilitat,
i de mobilitat.
Em preguntes tot avui, eh?
Sí, sí,
fem un repàs una mica
de tot.
Ara anem més
a un tema d'urbanisme,
aquest sprint
que sembla final
amb un munt
d'obres,
o parcs.
Això sempre ens ho diuen
quan hi ha eleccions,
i a més jo crec que és una frase
que ja està implantada
i que és tòpica
i típica, no?
Home, però sí que
en l'últim any, no?
No, no, no, no.
A veure,
si ara jo et digués
les obres que vam fer
en el 2016 i 2017,
diries,
ah, sí,
és veritat, eh?
És a dir,
molt poc després
de les eleccions
posàvem en marxa
el Parc Malaret,
una de les millors
parcs que tenim
al centre del poble,
es va posar
i no hi havia eleccions,
i t'en diria moltíssimes
de coses d'aquestes
que es van fent.
És cert
que
ha millorat
substancialment
les finances
de l'Ajuntament
i, per tant,
també en termes generals
del país
i és cert
que hi ha més diners
ara
que fa dos anys.
I és cert
que
hem augmentat
els pressupostos
amb inversió
de via pública
i la prova està
que el pla d'inversions
que vam presentar
quan vam entrar
a l'inici de MatDat
ja s'ha esgotat,
ho hem fet tot
i, a més a més,
hem fet més coses.
Per tant,
també és veritat
que a tu et fa il·lusió
acabar les coses,
això també,
però,
és a dir,
fer més coses
perquè venen eleccions
que ningú s'equivoqui
que són tòpics.
Els pressupostos
són els que són.
Hi ha un augment,
insisteixo,
en els darrers dos anys
de prioritzar
pel que deien també
el tema de salut.
és a dir,
si tu inverteixes
en zones verdes,
tu inverteixes
en carrers amables,
tu inverteixes
en nous parcs,
va directament
a dues coses.
Una,
a la convivència
i a la salut.
Directament.
Nosaltres,
per voluntat pròpia,
a Europa,
aquests estàndards
que et diuen,
per evitar-ne,
vostè ha de tenir
com a mínim
9 metres quadrats
de zona verda.
Nosaltres en tenim
19 metres quadrats
de zona verda
perquè hem volgut
que el poble
sigui així.
Això és dissenya.
Un altre pot fer
una altra cosa.
però nosaltres hem volgut
que aquest poble
tingui espais
verds importants.
Ara,
doncs fa poc
hem acabat
el Parc de la Rambla,
aquest,
d'aquí 15 dies
comencem
el nou Parc
de Can Freixas,
d'aquí un mes
acabem
el nou Parc
de Can Sagrera,
etcètera.
Per tant,
tu dissenyes
el teu municipi,
tu dius,
escolta,
com el vull?
Doncs el vull
d'aquesta manera,
insisteixo,
els parcs públics
van directament
a dues coses.
més convivència,
perquè la gent
es troba,
la gent parla,
és molt important
tenir parts
al costat
de les escoles,
importantíssim,
la gent surt
de les escoles,
els nens i les nenes
queden un rato allà
amb les famílies,
i per tant,
això és positiu,
i l'altre
és la salut pública.
Contra més verd
tens al teu poble,
millor salut tens.
i això són coses
bàsiques,
i jo crec que això
la gent ho agraeix.
El parc de Can Freixas,
a nosaltres ens han felicitat
moltíssima gent
pel parc de la Rambla,
moltíssima gent,
perquè és molt maco.
El parc de Can Freixas
és molt més maco
que el parc de la Rambla,
ja ho veuràs
quan es pugui fet,
és un parc excel·lent.
I dius,
escolta,
home,
no és tan cèntric,
perquè està
darrere del mercat,
al carrer Freixas,
quan el vegis
veuràs
com diràs
Xabó,
perquè és un parc
molt maco.
Per tant,
has d'anar invertint,
has d'anar invertint
i aquest mandat
en parcs
hem fet un salt
molt significatiu.
Et diré,
l'enquesta
que vam fer
a la ciutadania
el juny,
la cosa
que millor
valoraven
de l'acció de govern
eren els parcs.
La gent ha dit,
escolta,
aquest govern
està millorant
l'espai públic
i ho entenen.
Més verd,
més salut.
Això està clar,
i de passar
de 9 metres
quadrats
de zona verda
19.
Jo us poso
un exemple,
puja la ximanera
del Walden
i mira des del mirador,
fes un cop d'ull
com és Sant Just
des de dalt
i veràs
arbres,
arbres,
espais verds
organitzats
i tal.
Per tant,
hi ha altres municipis
que prioritzen
altres coses.
Això no ho qüestiono,
cadufa el que vol.
Però jo crec
que això
va estrictament
a la salut
de les persones
i això és bo.
Però amb el parc
de Can Sagrera,
en canvi,
per exemple,
deien que es treia
zona verda,
canvi de pavimentar allà.
A veure,
també...
Ja sé que el parc
de Can Sagrera
és la...
Jo també vaig dir
una mica de confiança
quan s'acabi
parlem-ne,
parlem-ne,
perquè el que fem
és traslladar
els jocs juvenívols
que estan en una situació
diguem-ne,
molt antiga,
està vell,
i aleshores
transformar
en un espai nou,
un espai nou
i veuràs
que això
del Cibent
és relatiu
perquè hi haurà
més arbres
dels que hi havia.
Hi haurà
més arbres plantats
dels que hi havia.
Aleshores,
aquests nois
i noies
o els infants
que estan en aquests moments
al jocs juvenívols
doncs podran anar a jugar allà
amb arbres
que ara només tenen cotxes
només passen cotxes
i els gens
estaran jugant allà.
En canvi,
jugar amb arbres
jugar en un espai
evidentment pavimentat
perquè hi ha unes pistes
perquè tu puguis jugar
però amb arbres
jo crec que la qualitat
de l'infant
que està jugant allà
és molt diferent.
I ara passem
ja a un dels últims temes
per no dir
pràcticament l'últim.
A veure
el repàs que té
que estàs fent.
és a la gestió
econòmica
del 2018.
2018.
Sí.
Hi ha hagut
més de 9 milions
de romanents
de tresoreria
perquè hi ha hagut
tant d'accés.
No, del 17.
Del 18 encara...
Perdó, clar, del 17.
Encara no hem tancat
l'exercici del 18.
Això ho sabrem
d'aquí un mes
més o menys
com tanquem
que avanço
que tanquem bé
i serà en positiu
però no sabem la xifra
perquè és complex
o necessites un temps
per tancar
l'exercici
pressupostari.
A veure
l'estat espanyol
el govern de l'estat espanyol
a l'administració
ens limita
el creixement
de la despesa.
D'acord?
És a dir
jo
direm xifres absolutes
jo
gastava mil
per exemple
i l'estat diu
escolti
vostè només pot créixer
un 1,5%
o un 2%
per tant
si gastava mil
doncs ara
podrà gastar
un 2% més
això és el control
de la despesa
no et deixen
gastar més
perquè hi ha un deute públic
molt significatiu
perquè et marquen
unes regles del joc
què està passant?
està passant
això és legal
jo no m'ho puc saltar
de cap de les maneres
aquí hi ha un percentatge
i vostè
escolti
ajuntament de Sant Jus
vostè ha de gastar
això
aquest percentatge
no més
què està passant?
està passant
que la teva activitat
econòmica
dels municipis
és més elevada
o sigui
tens més ingressos
d'acord?
malgrat
tu saps
que tens més ingressos
i que va millor
diguem-ne
l'activitat
del teu municipi
no pots pujar
la despesa
ja te l'han marcat
per tant
si jo tinc
la despesa
acotada
perquè l'estat espanyol
m'ho marca
però tinc més ingressos
dels que
vaig pressupostar
perquè no em deixen
pujar-ho
al final d'any
tinc un superàvit
d'acord?
per tant
aquests diners
et passa
que a la meitat
de l'any
més o menys
apareixen
damunt de la taula
i diuen
escolti
ara vostè
només es pot gastar
amb inversions
sostenibles
o tornar a deute
d'acord?
és a dir
no puc financiar
plans d'ocupació
serveis socials
teleassistències
etc.
no em deixen
tampoc
per tant
aquest diner
només me'l deixen
dir
escolti
vagi al banc
a tornar diners
perquè cal baixar
el deute públic
o bé
faci inversions
que siguin sostenibles
què vol dir això?
que aquesta inversió
que facis
et comporti
una disminució
d'aquesta despesa
que després necessites
per fer aquesta inversió
per tant
doncs
en què pots invertir?
en coses
dius
escolti
miri
si jo
inverteixo
amb això
doncs
m'estalvaria
després
amb l'altre
t'acoten
si aquestes
aquest corset
no el trenquen
des de Madrid
doncs
sempre tindrem
superàvit
hi haurà
superàbits
això no era gens habitual
el que està aconseguint
l'estat espanyol
és que l'administració
retorni
més diners
a les entitats bancàries
i està
doncs
controlant
la despesa
pública
ara bé
jo soc molt crític
perquè
aquests superàbits
que tu dius
no els puc destinar
a cobrir necessitats
que jo veig
i això
desvirtua
desvirtua
jo escolti
jo amb aquests diners
fomentaria més plans d'ocupació
i donaria més feina
no em deixen
jo
si veig que hi ha
necessitats socials
no em deixen
per tant
això s'ha de trencar
el govern actual
de l'estat espanyol
ja ha dit que això
ho vol trencar
i això ens donarà
un marge significatiu
hi ha diferències
entre ideologies
hi ha diferències
entre qui governa
i per tant
aquí ens han dit
escolta
això ho estem estudiant
per trencar-ho
i per tant
l'administració
aquells que facin bé
les coses
doncs podran destinar
aquests diners
a cobrir aquestes necessitats
que veus
que coneixem millor
que ningú
perquè en els municipis
qui coneix
la realitat
són els ajuntaments
això està molt avançat
aquests treballs
esperem que s'aprovin
i ja per acabar
l'entrevista
simplement comentar
que bé
que té una militància
que ha dipositat
confiança en vostè
perquè ha tornat
a estar
escollit
bé
ja fa
ja fa unes setmanes
d'això
sí
m'alegro
que m'ho preguntis
sí
efectivament
a finals de desembre
doncs
es va prendre la decisió
que encapçalir
una altra vegada
doncs
liderar
doncs
el govern municipal
espero que així sigui
encapçalar
diguem-ne
doncs
el partit socialista
per les properes eleccions
del 26 de maig
t'he de dir que
que estic orgullós
d'això
estic orgullós
perquè
efectivament
no ha passat mai
i no es coneixen casos
que el 100%
de la militància
és en just
que és elevada
doncs
recolzin
el candidat
bé
doncs
serà una etapa nova
que
que després
d'una crisi
econòmica
que
que el nostre objectiu
era
mantenir els serveis públics
recordar que no va haver-hi
cap retallada
en aquest municipi
però ara
que les coses van millor
doncs
pots afrontar
aquells projectes
que necessita el municipi
amb un objectiu concret
que és millorar
la qualitat de vida
dels ciutadans
i les ciutadans del municipi
del nostre poble
per tant
projectes
n'hi ha moltíssims
però
el que hem de pensar
és
què és
el que necessita
avui
la ciutadania
i sobretot
què és el que necessitarà
d'aquí 5 o 10 anys
la meva obsessió
sempre és pensar
què necessitarà
la gent de Sant Just
d'aquí 5 o 10
perquè si t'hi poses ara
hi arribes
si t'hi poses
en aquell moment
no arribes
i has perdut el tren
aleshores
un orgull
i amb molta il·lusió
encapçalar
aquesta futura candidatura
que s'haurà d'aprovar
els primers dies
de març
i presentar-se
a les eleccions
el 26 de maig
i esperar
que tenir aquest recolzament
que per l'altra banda
ha estat així
en els darrers temps
i espero
i desitjo
que continuï sent així
molt bé
doncs
moltes gràcies
alcalde
acabi de passar
molt bon dia
molt bé
a vosaltres
fins la propera
vinga
fins la propera
adeu