I aquesta hora el que fem és parlar de la conferència que es farà aquest divendres al vespre,
organitzada per Justícia i Pau, una conferència-debat que porta per títol L'home i la tècnica
i que conduirà el doctor Albert Florença, professor de l'Institut Químic de Sarrià,
qui tenim ara a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia.
Molt bon dia.
Un títol, aquest L'home i la tècnica, que bé, d'alguna manera explica per on aniran els trets,
però que és molt ampli, no? En què us centrareu?
Sí, mira, bàsicament es tractaria d'explicar quina relació manté l'home amb la tècnica,
perquè si bé l'home és tècnic i no pot ser-ho d'una altra manera,
perquè nosaltres modifiquem el medi per sobreviure, necessitem de la tècnica per viure en definitiva,
el que és ben cert és que aquesta relació que manté l'home amb la tècnica ha variat al llarg de la història.
I en aquests moments, pel desenvolupament tecnològic que tenim i que no cal dir,
doncs, evidentment, aquesta relació ha canviat.
I va canviar prèviament precisament perquè es pogués donar aquest desenvolupament tècnic que tenim en aquests moments.
I això penso que és molt interessant, perquè molts pensadors, sociòlegs, filòsofs,
ens diuen que la tècnica ha esdevingut un element determinant en les nostres societats.
O sigui que és inevitable, no?, d'alguna manera que hi sigui ara mateix, ja.
Bé, la tècnica, evidentment, forma part de l'ésser humà, no?
El que repeteixo és que el que ha canviat és la manera que tenim nosaltres de relacionar-nos amb la tècnica.
Per exemple, no?
Per exemple, no?, pensadors.
Ja us dic uns quants, no?, però des d'Ortega i Gasset, Martin Heidegger, Hans Jonas, Jacques Delil...
Bé, hi ha molts pensadors que ens parlen contínuament d'això.
Però el que és interessant és veure que tots ells ens diuen,
escolta'm, que la relació que manteníem nosaltres amb la tècnica a l'edat mitjana
no és la mateixa que mantenim ara, i encara menys a l'època prehistòrica, no?
I per què això?
Doncs si ho mirem una mica així amb deteniment,
ens adonem que l'ésser humà, abans de...
Per posar una data, eh?, per posar una pita,
abans de la revolució industrial,
doncs la tècnica l'aplicàvem només a un nombre molt limitat de camps.
Avui en dia la tècnica està a tot arreu.
Quan juguem, quan ens comuniquem, etcètera, no?
Teníem un nombre limitat de medis,
o sigui, no utilitzaven molts aparells tècnics, no?
Només cal veure...
Entraves en un taller d'un...
Si haguéssim entrat al taller d'un avenista, d'un fuster,
doncs, escolta'm, quatre eines,
i sobretot el que valia era l'habilitat de la persona.
La tècnica era molt local, cada civilització tenia la seva,
i sobretot una qüestió que és molt important,
i és que la cosa anava molt lenta,
o sigui, l'evolució de la tècnica era molt lenta.
Per exemple, la revolució neolítica, que diem, no?
Totes les tècniques d'electricultura,
quan l'home esdevé sedentari,
això durarà uns 10.000 anys,
o sigui, tot el procés.
I la revolució industrial dura uns 250,
i ara amb la informàtica tenim 50.
Què passa amb tot això?
Doncs que, o sigui, en menys de 50 anys,
la informàtica potser 30 ja s'ha estès, no?
Què passa amb això?
Doncs que l'ésser humà es troba amb dificultats importants
de poder controlar-ho tot això, no?
Una mica com si se'ns escapés de les mans, no?
Com si hi haguessin efectes que nosaltres no els desitjaríem, no?
Això, no?
I veure quina és aquesta relació, no?
Clar, i per tant no la podem controlar de vegades, fins i tot, no?
Molt bé, jo crec que a vegades sí,
se'ns escapa una mica de les mans, això, no?
O sigui, en aquests moments,
doncs hi ha diversos elements que fan que s'escapi de les mans, no?
Per una banda, en aquests moments,
posem moltes esperances en la tècnica
per solucionar tots els problemes, no?
Per exemple, no?
Jo això ho he sentit a dir a economistes, a vegades,
ho he sentit a dir fins i tot a científics o tècnics,
que diuen, bueno, el medi ambient és una qüestió de tècnica, no?
Hem de fer tècniques més netes.
Potser sí, no, no, i ho afirmo, no, potser sí.
Sí, hem de fer tècniques més netes,
hem de procurar que siguin més eficients,
tot això estic d'acord, eh?
O sigui, en absolut el que faré és una crítica a la tècnica
perquè seria absurd,
perquè l'ésser humà, com jo he dit, és tècnic, no?
El que sí que és veritat és que
pensar que la tècnica ho resoldrà tot, no,
perquè potser també ha de passar, en alguns moments,
per unes certes renúncies, no?
De dir, bueno, bé, és a dir, per exemple, no?
O sigui, pot tenir un cotxe molt potent,
però potser tenir cotxes molt potents
significa al medi ambient una destrucció.
I sobretot també altres elements, no?
De justícia.
És a dir, podem consumir el que vulguem uns quants
o desenvolupar uns quants tecnologies
que segurament no seran el millor per l'ésser humà,
però simplement pel caprici que podem fer-les
i que ens donen més poder?
Bueno, doncs aquestes són les preguntes que potser ens hem de fer.
Hi ha qüestions de justícia, qüestions ètiques, no?
Per no dir ja aquestes qüestions ja que incorporen,
per exemple, la modificació genètica,
això que se'n diu, no?,
el transhumanisme, modificar-nos genèticament
per millorar l'espècie humana
fent una altra espècie, no?,
post-humana o transhumana,
doncs això, cal pensar-ho, no?,
i no deixar-nos portar per una mena de roda
que moltes vegades quan sents a les persones, no?,
diuen, bueno, ara ve la quarta revolució industrial,
la robòtica, etcètera, no?,
i un pensa, ostres,
i què passarà amb els llocs de treball?
Clar.
I quan preguntes això, la gent et diu,
oh, però això no hi ha que ho pari,
aleshores...
Clar, clar, és que tot va tan ràpid, no?,
que d'alguna manera sembla complicat
agafar aquesta distància, no?
Exacte, aquesta distància,
i, per tant, posar-la en qüestió
i que nosaltres decidim,
democràticament,
decidim a veure què tirem endavant,
què no,
a què li donem una sèrie de moratòries
per veure com arreglem la qüestió social,
és a dir,
no actuar després que es produeixi,
doncs, el problema,
sinó abans, no?,
que s'esdevingui, no?
Segurament,
jo crec que quan vam començar
a introduir el cotxe a la societat,
si haguéssim vist
el que han produït els cotxes
a les nostres ciutats,
segurament,
a nivell, per exemple,
de contaminació,
de recursos, etcètera,
segurament ens haguéssim plantejat
de deixar-lo entre els cotxes
a les ciutats,
segurament, no?,
però ara tenim ja el problema
i ara no sabem què fer
o ens és difícil de gestionar-lo, no?
Sí, efectivament.
Clar.
Ets optimista
de cara al futur,
més o menys proper,
en aquest sentit,
o creus que...
molt bona aquesta pregunta.
Bé,
la paraula optimista
o pessimista
respon molt
a estats d'ànim, no?,
o a una mirada
al futur
sense massa racionalitat.
Jo diria que soc esperançat.
Soc esperançat.
Que és diferent.
O sigui,
esperançat vol dir
que jo veig
que tenim
o sobren oportunitats
perquè nosaltres
puguem actuar
sobre aquestes
aquestes qüestions.
Jo penso que sí
que sobren.
El que passa
és que hem d'estar
molt atents
per aprofitar
el moment
en què nosaltres
puguem actuar.
Perquè això,
a vegades,
s'obre,
es tanquen
l'espai
d'oportunitats, no?
Això és cert.
Ara,
el que no treu
és que tingui una visió
en aquests moments
vegi aspectes
força negatius, no?
És a dir,
no cal dir
que si ara,
per exemple,
doncs,
tot just
fa uns moments
sabíem
que hi ha
un nou president
als Estats Units
i que aquest president,
doncs,
no té massa en compte
aquestes qüestions ecològiques
i el canvi climàtic,
això,
doncs,
és una senyal d'alerta.
Perquè segurament
seguirà consumint,
produint,
etcètera,
etcètera,
en aquell país
de manera una mica
irresponsable
pel que fa al medi ambient,
no?
Aleshores,
sí que hi ha moments
en què un ho veu
més difícil,
però sí,
esperançat,
sí,
jo crec que el que hem de fer
és una tasca important
de conscienciació,
d'aprofundiment
per adonar-nos
de quins límits
té això
de la tècnica,
no?
I d'aquí la xerrada,
no?
Però,
en absolut,
hi ha una postura
contrària,
una tornada
a l'edat mitjana,
no,
no,
no,
en absolut,
sinó una reflexió potent
sobre què és la tècnica,
una reflexió
en profunditat
per fer-nos
veure
que les decisions
hem de prendre
sobre això,
no?
Clar,
segurament les generacions
més joves,
la relació que tinguin
amb la tècnica
possiblement sigui
molt diferent
que,
no només
que les generacions
més brents,
sinó que potser
una generació
com la meva
que és de 30 anys,
suposo que aquesta...
Això és molt interessant,
eh?
Perquè amb tot,
per exemple,
els mitjans de comunicació,
no?,
les xarxes socials,
etcètera,
però també estaràs d'acord
en que,
per exemple,
hi ha gent que ja
s'està despenjant
de certes coses,
no?
Sí,
és veritat.
Ha passat per aquí
i diu,
ostres,
és com una mena
de tirania això,
no?,
de les xarxes socials,
etcètera.
Sí,
sí,
però certament
vosaltres,
jo crec que,
jo ja soc gran,
tinc 61 anys,
però jo crec que els joves
teniu l'oportunitat,
perquè coneixeu,
heu entrat en aquesta dimensió,
també de fer aportacions
interessants a tot això,
per suposat que sí,
per suposat,
però la reflexió crítica
jo penso que no s'ha de perdre,
aquesta,
davant de les coses,
o sigui,
davant de la tècnica,
l'enlluernament
que ens produeixen
moltes vegades
totes aquestes qüestions,
confondre,
per exemple,
la immediatesa
amb una comunicació
més profunda
amb les persones,
no confondre,
enviar whatsapps,
és a dir,
deixeu-me que posi una broma,
no?,
és a dir,
si jo trenco una relació efectiva,
fer-ho per whatsapp
serà un desastre,
caldrà mirar els ulls
de l'altra persona,
captar els sentiments,
veure que allà hi ha un dolor,
etcètera,
això no ho podem perdre,
però això jo crec
que ho fareu millor
que nosaltres,
estic seguríssim,
els joves.
Doncs bé,
en tot cas,
aquest divendres,
aquesta conferència
debat que organitza Justícia i Pau
a les vuit del vespre
a les escoles
amb el doctor Albert Florença,
professor de l'Institut Químic de Sarrià
sobre l'home i la tècnica.
Avui n'hem pogut parlar aquí a la ràdio.
Moltes gràcies.
A vostè,
molt amable.
Igualment,
que vagi molt bé.
Fins aviat,
bon dia.
Adéu-siau.