logo

Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista. Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

Transcribed podcasts: 2097
Time transcribed: 32d 9h 28m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

La segona hora del Just a la Fusta
Bon dia. Xavier, estava comentant que teníem avui com a entrevistat. El motiu és que divendres vindreu amb els teus germans a fer una xerrada per parlar sobre la mort.
Correcte, sí, sí.
La conferència es diu L'últim tabú, la mort. Per què es considera la mort un tabú?
La mort es considera com fa anys, el segle passat, el tabú era el sexe i la mort era normal que els nens entressin a l'habitació d'un mort i acompanyàvem el mort pel carrer.
Ara això s'ha invertit, per dir-ho clar, no? El sexe ja no és tabú, s'ensenya tot, es mostra tot i en canvi no es parla de la mort.
No es parla de la mort, la gent mor als hospitals, a la canalla s'intenta que no ho visquin i hi ha aquesta cultura de silenci sobre el fet de la mort.
I els humans, estem preparats per quan ens arriba aquest moment?
Bueno, això és el que intentem explicar en aquesta conferència que fem.
Curiosament som tres germans.
Sí.
El doctor Arius Morlans, que és nefròleg expert en qüestions de bioètica, el meu germà gran, i explica molt precisament això, no?
Com es diu la mort, de què morim els catalans, com morim a hospitals, com l'ideal seria poder morir a casa, com l'ideal és poder parlar sense por en un moment determinat amb els fills,
de com ens agradaria morir, tot el tema de com expressar el testament vital, que pot ser escrit o almenys pot ser dit a algú, que arribat el moment no hi hagi acarnissament terapèutic.
Per tant, el doctor Marius Morlans, aquests aspectes els tracta molt bé, d'una manera molt clara, molt didàctica.
Després tenim l'altre doctor Morlans, el germà, Germán, en castellà germà Morlans, que ella porta l'experiència del dia a dia de les cures pal·liatives a l'Hospital de Granollers,
s'acaba de jubilar, però té l'experiència a la punta dels dits i en el cor,
i explica molt bé el grau en què s'ha arribat a poder calmar el dolor, que és una de les coses que fa més por,
i com han arribat realment una cosa que no accelera la mort, en rigor científicament no accelera la mort,
i en canvi això sí que abaixa el grau de consciència en un moment determinat,
perquè la persona no experimenti l'angúncia psicològica.
I la pregunta que vostè m'ha fet, si estem preparats, és clar, també toca molt el món de les conviccions ètiques,
ja siguin laiques, atees, sobre el sentit de la vida, i evidentment és un tema molt relacionat amb les religions,
perquè en el fons, per superar aquesta por, com sempre, la por de la soledat,
la religio, religio vol dir relligar, vol dir tenir vincle, per tant, poder tenir vincle amb el Déu o la divinitat,
segons les conviccions de cadascú, sobretot un Déu personal, en la tradició judeo-cristiana-musulmana,
doncs està, evidentment, reconeix fins i tot la Pilar Rahola, que no és creient,
però sempre diu en els seus articles, com envejo els que davant la mort tenen aquest vincle.
Perquè vostè, com a teòleg, l'enfocament de la conferència, cap on la deriva?
Bueno, jo primer faig un punt d'arrencada humà, que pretén compartir amb tothom, creients i no creients,
que és reivindicar, perquè aquí l'accent està en el de la mort digna,
que estem en una societat oberta i jo respecto totalment, però digna,
cada vegada vol dir més sense patir físicament, sense patir psicològicament, sense donar feina,
tot això és veritat i, a més a més, com dirà el meu germà germà, això està molt controlat al dolor.
Però, esclar, respectuosament, però juntament amb altres teòlegs i filòsofs,
creiem que anem derivant cap a un concepte molt pedonista.
Està bé evitar el malestar, però gairebé fer-ne del benestar físic, psíquic, el gran objectiu,
això deriva cap a un concepte...
Llavors, jo reivindico també, amb altres autors, que també hi ha dignitat, si es vol, això és lliure,
en resistir.
El fet de resistir el que duri el cos, ei, amb l'ajuda, amb el carinyo de la família, amb l'efecte de la família,
amb l'ajuda psicològica, amb les cures pal·liatives,
que el missatge que enviï l'avi és diferent, per mi, ho dic amb tot respecte als que m'estan sentint, eh?
El que dic, nois, l'avi ha demanat l'eutanàsia, és un missatge.
Nois, l'avi ha volgut resistir fins a l'últim moment amb totes les ajudes.
Sostinc que aquí hi ha una dignitat, també, la dignitat de resistir.
I encara més, hi ha una mort que dignifica els altres.
Això ho hem experimentat molt quan cuidem els pares, quan canviem el dodotis, els bolquers, a la mare, al pare,
quan tot això notes que t'humanitza, que t'humanitza, que pots tornar l'efecte que vas rebre de petit.
Això és importantíssim.
Per tant, jo primer faig una crida a uns elements purament humans.
I després, evidentment, entro en el tema de les diverses maneres de creure el més enllà,
fonamentalment dues, l'oriental o oceànica, és aquest desig que és la que està de moda,
la que de moment guanya la partida, que és la gota d'aigua que es fon en el tot,
i per tant la felicitat seria, en el fons, la pèrdua de la individualitat i la gran fusió en el gran tot,
i el concepte de les religions profètiques, judaïsme, cristianisme, islam,
en què, encara que costi d'imaginar, hi ha una pervivència de l'individu en la seva singularitat
i hi ha una trobada de tipus abraçada, de tipus comunió.
No fusió, on ens perdem el jo, sinó abraçada, però en comunió amb Déu, amb la divinitat.
Perquè depèn de la religió, la mort, es veu d'una manera o es viu d'una manera o d'una altra?
Sí, fonamentalment, com et deia, simplificant molt,
però, esclar, hi ha les religions orientals que tenen aquesta visió més com que, de fet,
ja som, ja estem per l'hinduïsme, ja som divins, ja estem participant d'un gran tot,
són aquestes visions, la majoria panteístes, que per tant vol dir que morir és tornar al gran tot,
perdent la teva individualitat, el teu jo, que seria la causa del sofriment,
i les religions monoteístes revelades, en les quals hi ha la figura del profeta fundador,
sigui Moisés, sigui Jesús com a fill de Déu, sigui Mahoma,
que, doncs, dibuixen un Déu més personal, diferent del món,
el món és creació de Déu però no és Déu,
i una alteritat per la qual és possible la relació interdialogal amb aquest Déu,
encara que ens demani fei, que la raó moderna li costi acceptar-ho,
i diguem que la raó moderna, que pensa les coses racionalment,
d'alguna manera, posats a creure, simpatitza més amb el panteïsme,
amb una gran fusió, com si la nostra ment es fusionés, amb una gran ànima,
això és més atractiu, i en canvi el cristianisme,
que segurament necessita reformular el seu imaginari col·lectiu,
aquest és un altre problema, però en el fons proposa que amb tota la dignitat de la raó,
però l'home és més que raó, és cor, és amor,
és necessitat de reconeixement que s'expressa a través de la corporalitat, de l'abraçada,
però això hi ha aquest punt tan difícil d'explicar que els cristians, de fet,
creiem en una ressurrecció, com diu Sant Pau,
amb una certa corporalitat celeste,
o sigui, no serem animetes penjades, amb mònades penjades,
i aquí amb això el cristianisme és com una religió bastant realista,
o quasi diria materialista, encarnada, no?
Això es necessita més temps per explicar-ho,
però bueno, com a mínim fem una mica de pròleg pels que vulguin venir demà passat divendres,
a les 7.30, al local les escoles, a Sant Jus d'Esverna, al carrer Montserrat, número 2,
a les 7.30, podran sentir els germans morlants cadascú 20 minuts
i sobretot fer les preguntes que vulguin dir sobre aquest tema.
Perquè us demanen sovint que aneu a fer xerrades?
Sí, la veritat és que aquesta xerrada és la dotzena vegada que la fem,
l'hem fet a Molins, a Llinars, que és el nostre poble d'origen,
la farem aviat, a Cardedeu, l'hem fet dues vegades a Granollers,
a Terrassa, a Sabadell, sí, sí, hi ha molt interès.
Sobretot gent ja d'una certa edat, però també jovent,
i hi ha un silenci molt respectuós, hi ha una gran actitud d'empatia,
i després molta gent aclareix, perquè a hores entén,
quan no es va atrevi a parlar amb la mare, que la mort era propera,
s'entén, i hi ha gent que entén millor i es prepara millor
per deixar-ho dit als fills, i resulta molt interessant
el diàleg posterior a les nostres tres intervencions.
Perquè normalment la gent del públic, quan arriba el torn de preguntes,
sobre quins temes la gent està més preocupada,
o la gent pregunta, té més dubtes?
Molt sobre el testament vital, aquesta cosa que existeix,
que es pot deixar per escrit, davant de notari,
o es pot deixar dit a familiars més joves,
de com vol ser tractat quan ell ja no tingui consciència,
per prendre decisions, aquest és un tema que es vol molt d'això.
Després també em preocupa molt com tractar la persona
que està en un procés de mort, com parlar, si dir-li,
si tocar el tema, si no tocar-lo.
Aquí nosaltres, tots els meus germans, som molt contundents,
que a no ser, que la persona ho hagi dit molt clar i molt explícitament,
a mi no em dieu res,
el més humà és dir-ho,
perquè és cruel amagar-li a l'avi que se'n va.
La persona té dret a queixar-se,
té dret a acomiadar-se,
i segons les seves conviccions, té dret a preparar-se.
I per tant aquest és un tema del silenci,
l'inspiració de silenci,
que malauradament és una molt de les generacions joves,
ho dic amb respecte, però que moltes vegades
el que no vol patir és el jove,
perquè passes un mal moment,
sobretot amb aquesta vida tan pràctica,
i que no pensem en l'amor.
Llavors, moltes vegades el que no vol patir
o passar una mala estona és la persona jove,
és la persona de 50 i de 60,
que li ha de dir el que va de 80, 50, 90,
que és el final.
Però el que no va, ho percep,
és un joc del gat i el gos
que ningú en vol parlar, però el malalt ho sap
i tampoc vol parlar per no fer-los patir.
És en aquest sentit que hi hauria d'haver més naturalitat
de la cultura de l'amor,
més humanitzar,
perquè als humans ens fa bé
parlar de les coses,
com deia la Contra d'ahir,
la conversa és
de ser gent que estimem,
i converses, de tant en tant,
no sempre,
però són els temes més importants de la vida.
Molt bé, doncs moltes gràcies,
Xavier Morlans,
per agafar-nos el telèfon
i esperem que vagi molt bé
la xerrada de divendres a les escoles.
Molt bé, esperem les persones que vulguin venir
a les escoles divendres a dos quarts d'avui.
Perfecte.
Gràcies per poder-ho anunciar
i per l'entrevista.
Una abraçada.
Que vagi bé, igualment.
Bon dia.
Adéu.
La plaça Mireia
és un programa per parlar de tot
amb humor.
Caballero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat,
de veritat,
jo no puc.
Així jo no puc treballar.
T'algun part que està d'avui.
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, passigolla.
La colla passigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres,
de 5 a 7 de la tarda,
a Ràdio Desverg.
Un lloc de tots
i per tots.
Efectivament.
T'encontres mal o algo?
Socorro!
Veus de la parròquia
amb tots vosaltres.
Compartim notícies,
vivències socials
i espiritualitat.
Amb debats
sobre la vida i la mort
des del punt de vista cristià.
Cum Deo
o Sine Deo.
Parlem de tot.
Tots els dimecres
a dos quarts de vuit del vespre
i els dissabtes
en segona audició
a dos quarts d'onze del matí.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran
per a tothom
que ens vulgueu escoltar.
Actualitat,
cinema,
art,
teatre,
poesia,
divulgació de temes
interessants,
entrevistes,
tot allò
que paga la pena
de ser comentat
tots els dimecres
a les vuit del vespre
i,
en segona audició,
els dissabtes
a les onze
en punt del matí.
Recordeu,
Xeixanta i més.
Cara B,
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna.
Cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims cinquanta anys.
Música
sense etiquetes,
ni dates
de caducitat.
Primer,
van ser les ones.
98.1 FM.
Després,
internet.
radiodesvern.com.
Li vas seguir
Facebook,
Twitter,
Youtube,
Instagram
i ara obrim
un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015.
Ràdio Desvern.
Cada dia,
més a prop teu.
Ràdio Desvern.com.
98.1 FM.
98.1 FM.
Mireia Belmonte,
Laia Palau,
Laia Sanz,
Maria Vicente
i Alexia Putellas.
Juntes,
sumen més de 140 títols esportius
i t'ho estàs perdent.
No saps a què t'estàs perdent.
I t'ho perds des de fa molt.
De veritat,
tu vols seguir perdent?
Si no veus esport femení,
t'estàs perdent la meitat de l'espectacle.
Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya,
la Generalitat de Catalunya
i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Col·labora Ràdio Desvern.
A veure,
hi ha alguna icona d'una ampolla de plàstic aquí?
No.
I d'una llauna?
I d'un bric?
Els envasos de plàstic,
les llaunes i els brics que llences el gris
no van al gris.
I ho saps?
Van al groc.
Ciutadania,
empreses,
institucions,
reciclem bé,
separem bé.
Generalitat de Catalunya.
Col·labora Ràdio Desvern.
L'U de Gènere del 2020
comencem a respirar tranquils
perquè s'activa la zona de baixes emissions
rondes de Barcelona
i la salut passa a ser protagonista.
Amb la reducció del trànsit més contaminant
protegirem la salut de tothom,
especialment la de les persones més vulnerables.
Si al teu vehicle
no li correspon cap distintiu ambiental de la DGT,
informa't de les alternatives de què disposes.
Comencem a respirar tranquils.
Col·labora Ràdio Desvern.
012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber
quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació
de l'Institut Català de les Dones
trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut,
ajuda afectiva o sexual
o assessorar sobre qüestions específiques
per a dones i infants.
Separacions,
règim de visites,
pensió i custòdia dels fills,
abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos
trobaràs un servei gratuït
d'atenció psicològica
i assessorament jurídic.
Entra a gencat.cat
barra
atenció a les dones.
012. La Generalitat
al teu costat.
Vinga, doncs,
som-hi ara amb la predicció del temps
que ens farà el Carles.
Hola, Carles, bon dia.
Molt bon dia, què tal? Com estem?
Bé, bastant bé, la veritat.
Sí, avui és un dia esplèndid.
Ja vam anunciar el dilluns
que el dimecres seria el dia més maco,
podríem dir, de la setmana.
Potser diumenge seria prop una miqueta.
Però realment avui és un dia
on no fa vent,
on el sol és el protagonista.
A més, tenim una miqueta d'aire càlid a sobre
que això provocarà
que avui les temperatures
puguin tirar amunt
i puguin ser, doncs,
realment primaverals.
Ara, en aquests moments,
ahir estàvem al voltant
dels 13-14 graus.
A més, amb una miqueta de ventet
l'ambient era una mica més fresquet.
Avui no.
Avui tenim ja gairebé 17 graus a aquesta hora.
Ha pujat una mica la temperatura respecte a ahir,
amb una sensació del voltant dels 16,
o sigui que ja està prou bé.
Però si a aquesta hora tenim aquests valors,
és bastant probable
que de cara al migdia
puguem arribar als 19 o 20.
Avui és un dia
on s'han dit als mitjans
que pugen molt les temperatures,
però el més pugen és a l'interior.
O sigui que la costa,
com que encara tenim aquesta,
la primavera,
tenim encara la influència del mar,
doncs això provoca
que no tinguem aquestes pujades
tan espectaculars.
I avui, doncs, si ahir vam arribar als 18,
avui potser es fem 19 o 20.
Però si viatgeu cap a l'interior,
si us aneu cap a l'interior de Catalunya,
si ahir, jo què sé,
a Sabadell tenien una màxima de 16,
avui en tindran 21.
M'entens?
O sigui que cap a l'interior
i al Pirineu sí que puja en 4 o 5
o fins i tot 6 graus,
però la costa pujarà a 1 o 2 graus.
És molt poca cosa,
però sí que es notarà un ambient molt agradable
perquè realment avui el sol
és el gran protagonista.
Un dia esplèndid
que contrastarà amb els propers,
perquè tant dijous com divendres
seran dos dies que la tendència
és que siguin més grisos.
Ens arriba un front
que durant el dijous
ja ens portarà força els núvols.
Anirà jugant amb estones de sol,
però els núvols cada cop
tindran més protagonisme.
La nit de dijous a divendres
ens podria ploure una miqueta,
res, molt poca cosa,
però sí que és cert
que entre les 12 de la nit
de demà
i el matí de divendres,
fins a les 10 del matí,
pot caure alguna gota a Sant Jús
i això el que farà
és fer baixar les temperatures.
Però ho farà divendres.
Contrasta el fet
que avui tenim sol
i tindrem un ambient molt agradable
i demà tindrem núvols
i seguirem amb aquest ambient agradable.
O sigui que demà
la màxima i la mínima
seran molt semblants a les d'avui,
tot i que el sol
no tindrà tant acte de presència.
És el que dèiem jo
que teníem una primavera
mitjans de setmana
que feia que les temperatures
es disparessin.
O sigui que dijous,
tot i els núvols,
no us penseu que farà fred
perquè l'ambient serà molt càlid.
I de cara al divendres
sí que les temperatures
estiran una mica avall.
Després de la precipitació
s'hi cau durant la nit.
Després l'ambient
es fa una mica més fresquet
i això provocarà
que divendres ja la màxima
estigui al voltant
dels 15 o 16 graus.
Ja no vindrem dels 19 o 20
sinó que la màxima
serà una mica més curta.
I aquí arriba el gran dilema.
Ho hem anunciat avui a les xarxes
i no ho tenim gens clar.
Al cap de setmana
alguns mapes
ens mostren un dissabte
amb núvolat
i un diumenge també.
Altres mapes diuen
que el dissabte
farà sol i núvols
i diumenge farà més sol.
O sigui, al cap de setmana
no està gens clar
com el tindrem
i fins i tot
alguns mapes
s'atreveixen a dir
que el dissabte
a primera hora del matí
podria ploure.
O sigui que això
com que no hi ha cap mapa
que es posi massa d'acord
ens esperarem una miqueta
potser demà dijous
o divendres
per poder parlar
del cap de setmana.
El que sí que queda clar
del cap de setmana
és que les temperatures
no seran tan càlides
com les d'avui.
Ja ho hem dit.
Avui, dimecres i dijous
són valors
que estaran al voltant
dels 20 graus
però tant divendres
i sobretot
al cap de setmana
la tendència
és que la temperatura
tiri avall
i tinguem temperatures normals
15-16 graus de màxima
i mínimes al voltant dels 10.
O sigui, això sí que queda clar
del cap de setmana
que hi ha una certa tendència
que baixin les temperatures
però per l'estat del cel
ens esperem una miqueta.
Molt bé.
Doncs esperarem una mica
a veure què és el que diuen
els mapes, Carles.
I continua aquella previsió
que seguim dient
de cara al dilluns.
Sí, ostres, ai, ai, quina por.
O sigui, són pluges
però és una inestabilitat
que farà baixar
i tornarem una miqueta
a l'hivern
entre dilluns i dimarts
però, bueno,
continua aquesta previsió.
Nosaltres, com que ens fa gràcia
sempre comentar-ho,
doncs ho diem aquí
i seguirem de ben a prop
aviant com va evolucionant
tota aquesta situació
i poder-la explicar aquí.
D'acord?
Carles, arribarem a la primavera
la setmana vinent ja.
Sí, arribem al divendres 20.
O sigui, la nit de divendres
a dissabte.
Vale.
Em sembla que és.
Molt bé.
Ara no recordo malament.
Que l'altre dia ho vaig mirar
i ara he perdut la pàgina
però vaja, sí,
arriba el dia 20
a les 4 de la matinada
a les 4 o 5 de la matinada.
Doncs la rebrem dormint
però la rebrem.
Molt bé.
Molt bé, fins amb el Carles.
Fins que vagi bé.
Adéu.
Hem escoltat la previsió del temps
per als propers dies.
Tema musical
i passem
a la tertúlia política.
Ai, sí, política no.
La tertúlia esportiva
amb el Carles i l'Enric.
Que m'esperis escorial
amb una birra freda a la mà
i amb ganes de caminar
i tan de bo
que em recollis aquest matí
i prometis
que tens
tot el dia
per a mi.
Tant de bo
que tu fossis com jo
i veiessis la vida
més dolça i menys podrida.
Tant de bo
que jo fos més com tu
i conegués la vida de prop
perquè portes anys
escrivint-li cançons
per a mi.
pa-ra-pa-pa-pa-ra
pa-pa-ra-pa-pa-ra
pa-pa-pa-pa-pa-ra
pa-pa-pa-pa-ra
Canta
que la vida ho demana
la veritat m'és igual al destí
El que vull és que caminis amb mi.
Canta, que la vida ho demana, la veritat m'és igual al destí.
El que vull és que caminis amb mi.
Tan de bo que ens haguéssim trobat abans i que no fos tan complicat,
que la vida no ens donés tantes voltes.
Tan de bo, algun dia tinguis que jo.
El que sento per tu és de debò, que no és cap joc, que no és cap joc.
Canta, que la vida ho demana, la veritat m'és igual al destí.
El que vull és que caminis amb mi.
Canta, que la vida ho demana, la veritat m'és igual al destí.
El que vull és que caminis amb mi.
Canta, que la vida ho demana, la veritat m'és igual al destí.
Caminant sota els peus, no hi haurà cap ferida.
Canta, que la vida ho demana, la veritat m'és igual al destí.
El que vull és que caminis amb mi.
Canta, que la vida ho demana, la veritat m'és igual al destí.
El que vull és que caminis amb mi.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Música
A veure, hi ha alguna icona d'una ampolla de plàstic aquí?
No.
I d'una llauna?
I d'un bric?
Els envasos de plàstic, les llaunes i els brics que llences el gris no van al gris.
I ho saps? Van al groc.
Ciutadania, empreses, institucions.
Reciclem bé, separem bé.
Generalitat de Catalunya.
Col·labora Ràdio d'Esvern.
L'1 de gener del 2020 comencem a respirar tranquils
perquè s'activa la zona de baixes emissions rondes de Barcelona
i la salut passa a ser protagonista.
Amb la reducció del trànsit més contaminant protegirem la salut de tothom.
especialment la de les persones més vulnerables.
Si al teu vehicle no li correspon cap distintiu ambiental de la DGT
informa't de les alternatives de què disposes.
Comencem a respirar tranquils.
Col·labora Ràdio d'Esvern.
0-12. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones
trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual
o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills,
abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït
d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a gencat.cat barra atenció a les dones.
0-12. La Generalitat al teu costat.
0-12. La Generalitat al teu costat.
Vinc als cursos de català per poder millorar la meva feina.
Jo ara puc parlar amb els amics d'aquí en català.
Vull donar-me un servei millor als meus clients,
per això faig un curs de català en linea al parla.cat.
El Consorci per la Normalització Lingüística i el parla.cat
ofereixen cursos per a adults, ja sigui presencials, semipresencials o per internet.
Millorar els coneixements de català és bàsic per a les nostres relacions,
tant personals com professionals.
Tinguis el nivell que tinguis, millora el teu català.
0-12. La Generalitat al teu costat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.