I aquesta hora parlem d'actualitat amb el portadeu de Movem, Sant Just, Lluís Monfort, molt bon dia.
Molt bon dia.
Per parlar de diferents qüestions, perquè estem avui a principis de novembre,
per tant treballant suposo en el pressupost, ho teniu ja enllestit o en quin punt esteu ara?
Estem en un punt en el qual hem fet aflorar necessitats,
hem fet una primera reunió tècnica de cribatge,
una primera reunió política per anar calculant objectius
i anar reduint i ajustant en funció de la priorització que tenim
i, si no recordo malament, la setmana que ve tenim una altra reunió
en la qual hauria de quedar la cosa com a molt pendent d'una altra reunió.
O sigui, estem ja a la fase final, com cada novembre,
d'identificar i amb aquest a prioritzar temes.
Perquè era un pressupost que en principi creixia una mica més, no?
Segons ens vam parlar, o sigui, a nivell de partides,
no sé si es notarà només amb la part més d'inversions
que no amb la part de partides més ordinàries
i que es mantenen més com l'any passat,
o si hi ha canvis també en aquest sentit.
Nosaltres, per una banda,
hauríem de no fer créixer excessivament el capítol de despesa corrent,
el capítol de contractacions, etcètera,
perquè creiem que, si bé és veritat,
que podem tenir una situació molt més favorable
que aquelles situacions tan dolentes que teníem fa uns anys,
per tant, podem recuperar una mica
de tot allò que vàrem anar ajustant
durant tots aquests anys,
però, per altra banda, seria un error
fer un pressupost que després pogués entrar en crisi
en funció dels ingressos que hi pugui haver.
Jo crec que en el capítol de despesa ordinària
podem anar una miqueta més relaxats que altres anys,
sense tantes constriccions,
i el capítol d'inmersions, com tu comentaves,
és on volem anar prioritzant
i fent una planificació una miqueta més normal,
una miqueta més gradual
que altres anys que, pràcticament,
el que fèiem era una política de reducció total
per contra imprevistos.
Per tant, en altres aspectes,
que potser sempre comentaves que anàvem una mica més justos,
en principi aquest any entenc que no canviarà tant,
sinó que simplement es n'anirà més tranquil.
Sí, es n'anirà més tranquil.
També es pensa que és el segon any d'un govern
i és precisament l'any on els projectes
han de sortir ja per consolidar-se
en el segon i el tercer any.
Recordeu que el pressupost del 2016,
quan veníem a la ràdio,
dèiem que aquest pressupost és de transició,
és un pressupost que no acaba de ser polític del tot,
sinó que és una de les últimes cops de cua
de l'anterior mandat i apuntant ja línies.
I en aquest any ja ha d'estar tot per ben identificat,
tant en matèria de plans d'ocupació,
com en matèria d'eficiència energètica,
en temes educatius, en temes de via pública,
en aquestes redireccionant l'Ajuntament
segons el pla de mandat.
Per tant, aquesta sí que és veritat
que no és que les partides que hi hagi s'amplïn,
sinó que realment s'invertiran diners
en allà on es vol anar.
I hi ha algun projecte d'aquests així destacats,
o projecte de govern que també s'hagi de consolidar
en els propers anys,
que ja estigui materialitzat en aquest pressupost del 17?
Home, doncs mira, d'entrada farem una miqueta més d'esforç
amb neteja viària i manteniment de la via pública,
que és aquell espai que havia quedat tan malmès en els últims anys.
Per altra banda, es fa un esforç voluntari en plans d'ocupació,
també seguint el mandat del govern de la lluita
contra els efectes de la crisi econòmica.
Es desplega tota una línia de projecte educatiu de ciutat,
en la qual també es treballarà intensament.
El suport a les entitats es manté en la línia
de poder també donar una miqueta més de suport
amb la infraestructura a les entitats.
En temes de cultura també intentem fer un pas endavant
i es aniran plantejant una sèrie de temes
que ja desvetllarem, perquè ara estem encara ajustant
i tot això en el mig del pressupost,
en el qual realment tindrà pinta de mandat.
També és veritat que hi haurà un impuls importantíssim
en el pla d'habitatges de lloguer.
La nova cosa també és un element que volem impulsar aquest any
per sobre de moltes coses.
Hi ha discrepàncies entre els diferents societats de govern
a l'hora de fer un pressupost com el d'aquest any?
Home, discrepàncies tenim visions diferents.
Pensa que a diferència de...
Jo el que estic veient és que a diferència d'altres mandats
o la mandat anterior en el qual la incertesa t'obligava
a agafar una estratègia amb vol des del punt de vista de la gestió
i de situar l'Ajuntament mantenint els serveis públics.
Tenim una intuïció a tots plegats que aquest és un mandat
en el qual s'han d'assentar unes bases estratègiques de futur
i en el qual parlarem de residus, com estem parlant,
es parla de política d'habitatge,
però també es parla de polítiques d'empresa i d'ocupació,
es desenvoluparà un projecte educatiu de ciutat,
es desenvoluparà un pla d'equipaments...
Per tant, és un projecte molt estratègic.
Les conseqüències d'aquest mandat,
tant si ho fem bé com si ho fem malament,
espero que en tinguem l'encert de fer-ho bé,
són elements que es projectaran al futur.
I aquí és on venen les diferents aportacions de cada un dels subs.
Pensa que som tres partits polítics
que tenim una sintonia d'esquerres,
però també és veritat que tenim les nostres peculiaritats
cadascú de nosaltres.
I és en aquest espai on es dona el debat polític.
Un debat polític amb l'equip de govern s'ha de donar i és sa.
El que després ens ha de valorar és pel resultat
de tots aquests plans i de tots aquests visions de futur.
Ara comentaves que tindria bastanta importància
aquest pla d'habitatge relacionat amb el lloguer
o aquesta aposta pel lloguer.
Justament la setmana passada vam saber
que la promoció pública amb es lluïques,
que es fa un sorteig la setmana que ve,
l'ia 14, dilluns que ve, de fet,
en aquest cas és un habitatge de venda.
Aquesta promoció s'emplia amb 18 habitatges més,
que en total seran 54 habitatges,
que es centraran en el sorteig públic de la setmana que ve.
I coincidint amb aquesta nota de premsa
que vam llegir la setmana passada,
la portaveu del Verdit Demòcrata,
des d'aquí a la ràdio, l'altre dia,
retreia com s'havia pres aquesta decisió
o com s'havia rebut per part d'aquest partit.
Si et sembla, podem sentir-la.
I clar, ens vam quedar molt sorpresos
arribar a la Junta General i trobar-nos que no,
que una vegada més es tornava,
amb precipitació i urgència i amb falta d'informació,
a fer més pisos de compra,
i el pla d'habitatge de lloguer no en sabíem res.
No es va presentar, no es va plantejar,
i a més a més és que és més.
Nosaltres en el seu moment ja vam dir
que en aquest pla d'habitatge de lloguer
hi volíem participar,
perquè un pla d'habitatge de lloguer
va més enllà d'un mandat,
i de dos i de tres.
Bé, jo crec que aquí la Laia està confosa.
O sigui, nosaltres allà, primer de tot,
abans d'aquesta Junta General de Promunça
ja es reuneix el Consell d'Administració,
en el qual el Consell d'Administració
hi té un representant que és de Convergència.
Llavors, en aquest Consell d'Administració
es fa explicar quins són els punts de l'ordre del dia
que aniran a la Junta General.
Això es va fer el dilluns i el ple era el dijous.
de manera que la informació la tenien
en relació a quin és l'objectiu de l'Ajuntament
amb tot això.
Una altra confusió que té la Laia
és que parla com si s'hagués fet
un pla d'habitatge de lloguer.
I el que nosaltres estàvem anunciant
és que iniciem l'elaboració d'un pla
per projectar l'habitatge de lloguer
a uns quants anys vista,
a cinc o deu anys vista,
i que es pugui fer a Sant Just.
Precisament nosaltres,
nosaltres no estem a favor de la política de venda.
Per nosaltres la política de venda
és una...
no respon al criteri de política pública de futur,
entre altres coses,
perquè aquests habitatges de venda,
un cop es venen,
ja esgoten la seva finalitat pública.
En canvi, com que sabem
que les necessitats aquí a Sant Just
de l'habitatge han de ser recurrents,
sempre hi haurà gent jove
que voldrà accedir a un habitatge,
sempre hi haurà gent que es farà gran
i voldrà accedir a uns habitatges per gent gran,
i sempre hi haurà famílies
que estan passant per un moment complicat
i que de cap manera
es poden posar en el merder
de demanar una hipoteca
que a més a més es pot condicionar
la seva vida durant anys.
Per tant, l'habitatge de lloguer
és l'instrument
que ha de fer possible
la política pública d'habitatge
perquè la gent
amb pocs recursos econòmics
no sigui expulsada sistemàticament de Sant Just.
això és el que hem de fer.
Tàcticament, el fet de poder augmentar
els pisos de 36 a 54
i vist que hi havia certa capacitat
de poder assumir
en funció de les sol·licituds que hi havia
i encara s'han de filtrar,
però seria lògic que hi haguessin,
el fet de poder fer aquests 18 pisos de venda
d'una promoció que en el seu moment
ja era de venda,
situa l'empresa municipal
amb un avantatge tàctica,
amb una situació financera favorable,
per poder-li exigir
allò que nosaltres li demanem
que és que ens ajudi
a fer habitatge de lloguer.
En la qual cosa,
fèiem referència a un pacte
que vam estar treballant intensament
i que van invertir moltes hores
i molta fusivitat d'ànims,
però vam sortir amb un acord
que crec que és satisfactori per tothom,
en el qual hi havia diversos punts, aquest acord.
Un acord amb els partits de govern?
Amb els partits de govern
i amb la gent, amb els membres del govern.
Aquest acord, en un primer lloc,
es diu que la política,
volem desenvolupar política de lloguer.
El segon punt és que,
tàcticament, ens ha de dir
que aquests 18 pisos siguin de venda
per muscular l'empresa
per ajudar l'Ajuntament.
Tercer punt que vam fer
va ser que la propera promoció,
nosaltres ja encarregàvem
en el Consell d'Administració de Promunça,
que la propera promoció
que es pugui fer al març lluví,
que segurament serà la de la 5e,
com deia el comunicat que deia l'Ajuntament,
que encarregàvem que aquesta promoció
fos com a mínim el 50% de lloguer.
I, com que el lloguer,
ara com ara,
no té gaire facilitats,
l'Ajuntament es comprometia
a tirar endavant
una línia d'ajut a Promunça,
injectar diners a Promunça
per fer possible aquest habitatge de lloguer.
Per tant, fem realitat el lloguer...
I seria lloguer a breu públic,
en teniu, també, eh?
Seria lloguer a breu públic.
Ja estem treballant,
si ho afinem a algun col·lectiu específic
o en fem un lloguer general.
El tercer punt de tot plegat
deia que, com que considerem
que l'habitatge de lloguer és important,
el que hem de fer és planificar.
Però no planificar només
de quants en farem,
sinó quants en farem,
on, com es finançarà,
quina tipologia han de tenir,
a quins col·lectius van dirigits
i com es gestionarà tot plegat.
I aquest és l'últim punt.
I també vam decidir
que, prioritàniament,
totes aquelles aportacions
que venen de gestions urbanístiques
que a l'Ajuntament ingressen diners,
sempre i quan la norma no digui una altra cosa,
aniran destinats de manera prioritària
a l'habitatge de lloguer.
Per tant, el que vam fer,
com em deia abans,
aquests posicionaments estratègics de l'Ajuntament,
vam situar l'Ajuntament
en una línia estratègica de dir
és veritat que potser hem de fer
algunes operacions de venda concretes
per poder muscular amb l'empresa.
Des de movem,
com a element de movem,
nosaltres això no és una política pública,
és purament tàctic
per poder girar estratègicament
cap a l'habitatge de lloguer.
I aquest pla,
al que referia la Laia,
és un pla que hem de començar
a treballar ja
i que ens donem una perspectiva
de 3-4 mesos
per poder acabar-ho,
tancar-ho
i poder definir
compromisos de futur.
Però el que està clar
és que Sant Just
té,
jo crec que és un problema,
que és que té els pisos
molt cars
i la veritat ja molt car,
i per tant hem de treballar
perquè la nostra gent jove
no se'ns en vagi
i perquè la nostra gent gran
amb pocs recursos
hagi de marxar.
O no hi hagi aquests fenòmens
que diuen de gentrificació,
d'ocupar espais
d'una població molt guapa
i molt benestant
expulsant aquest caliu de poble.
I això és un risc
que tenim a Sant Just
i hem de treballar estratègicament.
Per tant,
si es treballa una mica
pensant a llarg termini,
vol dir que en aquest mandat
pot ser que encara no veiem
aquesta promoció de lloguer?
Gran part del pla de lloguer
no es materialitzarà
amb pisos construïts
i ocupats en aquest mandat.
Intentarem que hi hagi
algun element
que si no està fet
estigui acabant-se,
però quan parles d'un pla
és una política estratègica
i per tant ho projectem.
Hem d'assentar les bases.
També hem de pensar
que els ajuntaments
estem una miqueta sols també.
Les polítiques
que hi havia d'ajuts
en el lloguer
per part del Ministeri d'Habitatge
i la Generalitat
tampoc ens està ajudant
en aquest sentit,
doncs fan que estem
una miqueta sols.
Sembla que l'àrea metropolitana
està impulsant
un operador metropolità
per a l'habitatge públic
i és en aquest marc
on potser podem
arribar a sumar
sinergies,
però
bé,
fem molta feina
en l'interior d'habitatge
on podem continuar fent
i aquest marge
que tenim de poder fer-ho
l'hem d'esgotar al màxim
i crec que amb això
hi ha consens
en el govern.
Doncs entenc que
a més a més
en aquest pressupost
tampoc entrarà, no?
Perquè si és un pla
que s'ha de fer 3-4 mesos
suposo que ja s'aprovaria
en tinc com a pla
potser en un ple
de l'any que ve
o alguna cosa així.
En el 2007 hi ha una partida específica
per a l'habitatge de llueu
que en principi
en el pressupost
ha de fer possible
la parcel·la cinguer.
Doncs
n'estarem pendents
també n'anirem parlant.
Avui ho hem volgut comentar
en aquesta entrevista
amb el portaveu de Movem
a Sant Just
Lluís Monfort
també abans de marxar
recordem que aquesta setmana
dijous
hi ha aquest fòrum de residus
a Sant Just
en vam parlar
fa unes setmanes
dijous a la tarda, eh?
Sí, és una altra política estratègica
què hem de fer
amb els seus residus
el compromís és que el 2020
hem d'arribar al 60%
de recollida selectiva
i no només anem endavant
sinó que anem endarrere
estem ara al 50,5%
de recollida selectiva
i hem de convèncer
que hi ha gent
que no li dóna la gana
de reciclar
i li hem de dir
que no és optatiu
té un deure cívic
i conjunt
de reciclar
ja no només per Sant Just
sinó per tothom.
Què et sembla la nova campanya
de la Generalitat
en aquest sentit?
Excel·lent
hem passat ja
de l'administració simpàtica
i en hi ha prou
i en hi ha prou
o sigui
com és que no et dóna
la gana
de reciclar
i més en un poble
com Sant Just
que tenim
tants contenidors
tan a prop de la gent
i tantes bateries
de recollida selectiva
o sigui
no pot ser
que hi hagi gent
que no li doni
la gana
de reciclar
això
no pot ser
i llavors
en aquest fòrum
treballarem
com podem fer
perquè això sigui possible
hem de canviar
el model de recollida
hem d'instal·lar
un model
de recollida
porta a porta
que llavors
sí que recicles
sí o sí
a la nostra manera
hi ha molts sistemes
porta a porta
i hauríem de buscar
el que s'ajusta més
a les nostres necessitats
hem de penalitzar
hem de fer
una fòntica de sancions
aplicant l'ordenança
que ja sanciona
hem de fer
una fiscalitat
que premi
els comportaments
amb reciclatge
hem d'intensificar
les campanyes informatives
què hem de fer
i com que això
és una cosa
que és un debat
que s'ha contaminat
sempre
amb visions
d'estratègia política
de curt abast
doncs
volem situar-ho
en un tema
estratègic
com tants altres
que estarem
en aquest mandat
doncs
tirem endavant
les cartes
sobre la taula
i no ens podem
permetre
mantenir
aquests nivells
de recollida selectiva
i més enllà
i més enllà
de Sant Just
aquesta setmana
també hem sentit
a part la força
del projecte
de partit dels comuns
Xavier Domènech
va fer una conferència
dijous passat
em sembla
on el va definir
com un projecte alternatiu
al catalanisme conservador
com ho veus
des de la perspectiva
de Movem
el que s'està gestant
en aquest sentit?
Nosaltres estem
il·lusionats
i a l'expectativa
jo crec que
il·lusionats
perquè
d'alguna manera
podem arribar
a ser
una força
amb una certa hegemonia
en el país
i una hegemonia
per transformar
simplement
és guanyar
per transformar
per altra banda
una miqueta
amb les piles a punt
per començar a treballar
penso que
el que ens ve ara
durant un any i mig
és feina dura
dura
a més a més
també com a iniciativa
en aquest cas
en el meu cas
com a secretari
d'organització
comarcal
d'iniciativa
estem obrint
un procés
en el qual
treballem ja
des dels municipis
per confluir
és una estratègia
que s'ha de fer
amb un diàleg
de dalt a baix
de baix a dalt
però sobretot
de baix a dalt
per tant
cada un dels municipis
cada una de les persones
cada un dels projectes
s'han de treballar
municipi a municipi
que s'han de coordinar
a nivell comarcal
i a més a més
han de tenir una cobertura
de país
i han de ser
reconeixibles
jo crec que
com a mínim
el que tenim ara
és il·lusió
i
un punt de por
perquè
són coses noves
hem de treballar
hem de treballar
amb gent
amb la qual
hem compartit
campanyes electorals
però no hem compartit
una feina
a l'Ajuntament
que a nivell
de Sant Just
tenim un diàleg
molt obert
i molt franc
amb
aquest
triangle màgic
que és
el Movem
Iniciativa
i també
amb els companys
de Podem
i que
aquest diàleg
l'hem d'intensificar
perquè
compartim
moltes coses
i no s'entendria
que en el futur
no ho féssim
i el nou govern espanyol
que ara ja sabem
per qui està format
a nivell de ministres
també
com el veus?
Ui
un canvi
tremendo
sí sí
realment
és un
és un govern
que
si jo dius que
socialistes
haguessin sabut
la composició
de govern
abans de
fer la seva abstenció
igual s'haurien pensat
dos vegades
no volia
caldo
dos tasses
en fi
hem volgut
parlar-ne també
avui en aquesta entrevista
moltes gràcies
Lluís Monfort
portaveu de Movem
que vagi bé
moltes gràcies
bon dia
fins aviat
Passen dos minuts
de dos quarts a dotze
que ara fem tertulia
a
a
a
a
a
n
a
a
a
a
a
És moment, per tant, com dèiem, de fer tertúlia
i saludar els tertulians dels dilluns, avui amb la Palmira Badell,
en Josep Coderc i en Carles Bas.
Molt bon dia a tots tres, què tal?
Bon dia, bona hora.
La Carme la tenim a Austràlia, eh?
La Carme la tenim a Austràlia, eh?
Tenim uns tertulians molt viatgers.
La tenim molt lluny.
I gent de món, per tant, quan torni, esperem que ens expliqui com ha anat a Austràlia.
Si això de viatgers ho dius per mi?
També, perquè ens vas dir ja que t'anaves cap a...
Exacte, tu ja ens ho pots explicar.
Sí.
Com ha anat?
El senyor Josep m'ha donat permís perquè primer expliqui.
Abans d'entrar en contingut amb els temes, eh?
Això perfecte.
Doncs endavant, Palmira.
A veure, Tolosa, d'Euskadi, d'aquí Puscoa, és una ciutat petita, una mica més gran que Sant Just.
És molt bonica i passa el riu Òria, que és un riu bastant capdolós, bastant bé, i està bastant cap al nord.
Ja fa molts anys, mira, és la 48a edició.
Sí, pensava que era la 48a vegada que anaves.
No, no, no, és la quarta.
És la quarta vegada.
I vaig anar, de bastant jove, a concursar amb l'Orfeo Enric Moreira.
I la segona vegada que hi vam anar era durant el mes que es va morir en Franco.
Oi que parlo d'un quant temps?
Sí, és la que sí, eh?
Sí.
Doncs allà hi havia un ambient molt tens.
Sempre hi ha hagut uns cors molt bons.
Sempre ha tingut, té un nivell, aquest concurs.
Hi havia, aquest any, hi havia els guanyadors d'Indonèsia,
n'hi havia també de Taiwan.
Els de Filipines no van poder ser-hi perquè no van poder obtenir el visat,
però si no també venien de Filipines.
Molt bé.
Hi havia de Holanda, Alemanya, els alemanys sempre hi són en aquestes ocasions,
i anglesos, lituans...
De tot arreu, doncs, no?
De tot arreu, italians, de tot arreu hi havia.
I, la veritat, vaig endevinar els que van fer els primers premis
perquè, esclar, si veus que canten molt bé.
Ens va saber molt de greu que no fessin premi els holandesos
perquè, a més a més de que ho feien molt bé, però, esclar, han de triar, no?
A més a més, eren molt simpàtics perquè el seu lema és divertir i fer contents a la gent
mentre ells canten i es presenten amb una tatera vermella grossa
i van vestits amb un pantaló americana i sabata marró
i els mitjons cadascú els porta de color diferent.
Ah, està bé.
I destacaven, aquells mitjons destacaven perquè, a més a més, portaven el pantaló una miqueta curt
i es veien molt, aquests mitjons, i eren molt simpàtics.
I, en canvi, no van fer premi, però la veritat és que els que van fer premi...
A més a més, hi havia unes...
Hi ha unes obres sempre obligades que ha de cantar tothom,
unes pels cors mixtes, unes pels cors d'homes sols o de dones sols,
i els guanyadors, és curiós perquè els suecs, van guanyar els de Suècia,
eren homes sols i els dirigia una noia.
I després hi havia un cor basc de dones fantàstic que els dirigia un noi.
I, a més a més, gent jove, gent molt jove.
Molt bé.
I, a més a més, aquestes obres eren unes obres precioses,
les obres obligades, eren unes obres precioses que les estrenaven,
eren fetes expressament per aquest concurs,
fetes per gent molt jove, també, que dius, bueno, ja està bé.
Sí, perquè no era d'aquestes obres, peces dissonants que es va donar la correnta
de fer obres dissonants per ser modernes, no, no, eren molt maques.
El cas és que ens ho vam passar molt bé, vam escoltar la ratlla de 30 Hores de Cant Coral.
Déu-n'hi-do.
Vam tornar, dic, vam tornar perquè anava amb la Maria i el Pep Quintana.
Sí, el·laboradors també.
Vam tornar amb un relax.
Suposo que ells ja us portaran alguna cosa.
Segurament al seu programa, no?
Sentir vosaltres, eh?
Perquè ells tenen un programa adequat.
A veure, sí que vam comprar CDs de grups que votaven per allà,
al grup dels anglesos, i després em penso que el Pep va poder registrar alguna cosa.
Segur.
Vaja, que hem tornat.
Doncs ho escoltarem també.
Ja ho veig amb molta energia, eh?
Jo molt contenta.
Piles ben carregades, això que ens diu.
Sí, sí.
Jo veig que t'ho noto pel mirar.
Doncs està bé perquè tenim molts temes sobre la taula.
Vinga.
O sigui que segurament tindràs una visió diferent.
Has agafat perspectiva, potser.
Home, a veure, jo vaig enviar alguna foto, però esclar, a tu no t'arriba.
Cada any hi hem trobat els...