Aquesta hora parlem d'actualitat amb l'alcalde de Sant Jus, José Perpinyà. Molt bon dia.
Bon dia. Què tal? Com estem?
Molt bé.
Un dia de primavera, avui.
Exacte, eh? Primavera del total. Ens queden encara cinc dies oficials, però ja hi som d'alguna manera.
I en parlarem després d'aquí una estona, perquè a més a més Sant Jus sembla que aquest any se l'aprèn molt seriosament, la primavera.
Tirem la casa per la finestra, no?
Exacte. En parlem després, comencem per això, parlant primer d'altres qüestions,
parlem d'obres, d'alguns temes que, des que hem començat aquest 2017, hem anat parlant de força projectes
i vam dir que era un any en què segurament es faran força coses i es veurien força coses.
El pressupost ja incluïa que també la part d'inversions creixia.
I un dels projectes que ja hem parlat alguna vegada aquí a la ràdio és aquest projecte del Parc de Can Sagrera,
que inclou també el trasllat de juvenívols i la remodelació de la plaça dels Estudis Vells.
Correcte. És una proposta que tenim damunt de la taula, que té diferents coses.
Una és dignificar tot aquest espai, perquè és una entrada del municipi, una entrada del casc antic,
i en aquests moments necessita una remodelació, és a dir, un espai que és antic.
És cert que té un grau de sentiment, perquè hi ha molts nens jugant allà,
i té una part de la història, això fa que sempre sigui difícil actuar sobre aquest espai.
Per l'altra banda, què fem primer? Traslladar el joc juvenívols.
És a dir, a 50 metres hi ha un triangle, que li diem el de Can Sagrera,
que fem unes pistes i, per tant, els nanos, les persones que estan jugant en aquests moments
en el joc juvenívols, troben a res.
A 50 metres van davant al carrer un espai totalment nou, un espai de joc, un espai de trobada i per fer esport.
Per tant, el canvi és molt significatiu.
Per l'altra banda, què ens passa?
Ja ens passa que hi ha unes cases antigues que tenen dret a una expropiació,
i, per tant, aquest dret a expropiació la Juntanya hauria de pagar-ho.
Aleshores, també aprofitem que la primera caseta d'aquestes antigues,
també en el seu moment s'enterrocaria, i això ens permet fer el carrer Carles Mercader,
que és molt estret, molt, molt, molt, i que no s'ha actuat,
que trobi una amplada i trobi, finalment, un parc.
I en aquest parc la pretensió també és edificar sis habitatges,
sis, set, dic sis, perquè depèn dels metres quadrats,
però és un edifici de dues plantes, que no passa dels deu metres,
i que està pensat com una operació pública.
Per tant, el que fem és reordenar tot això,
reordenar tot això, guanyar una mica d'habitatge públic,
guanyar una plaça nova, un espai nou,
guanyar un espai, diguem-ne, que és aquest Triangle Can Sagrera,
doncs, molt més digne que l'actual,
i reurbanitzar el carrer, i, per tant, fer-lo com hem fet el carrer Font,
que ara vinc del carrer Font i hi havia veïns molt contents.
Però això serà, per tant, a la zona on ara hi ha els juvenívols, també?
Exacte.
O sigui, aquests sis habitatges es posaran allà, també?
Exacte, enganxats, diguem-ne, a la part, diguem-ne...
Bé, enganxats.
O sigui, no en el carrer Carles Mercader,
no en el carrer Miquel Reverter,
sinó més a prop, perquè ens entenguem,
dels habitatges que en aquests moments estan construïts, els antics.
Per tant, és una operació que té quatre o cinc elements significatius
i que ens sembla que és positiu per la col·lectivitat.
I la zona de parc serà el que hi haurà a l'altre cantó, no?
Exacte, sí.
El que és Estudis Vells, que és una altra cosa, és més amunt,
més amunt, el que fem és una remodelació,
un rentat de cara, una remodelació d'aquest espai,
que també s'està quedat antiquat, no?
Què comencem abans de tot?
És el triangle de Can Sagrera.
És a dir, el primer que fem ja,
que estarà acabat abans, a final d'any,
perquè hi ha el projecte fet, hi ha els diners,
per tant, no hi ha cap problema, només és licitar-ho i fer-ho.
Doncs el que fem ja és licitar aquest projecte
i que trobin abans, a final d'any,
els nois i noies que joven,
a totes les persones que estan al joc juvenil,
és un espai nou, absolutament nou,
espectacularment diferent.
Vull dir, serà un dels parcs més atractius,
un dels espais més atractius,
des d'aquest punt de vista de combinar convivència i joc.
Això és el primer.
I després, paral·lelament,
estem fent tota la modificació de planejament,
perquè això és lent,
quan parles de modificar planejament,
doncs, aleshores, estem parlant...
Més d'un any, segurament.
No, no, més.
El planejament és un any.
Per tant, després has de començar
el projecte d'organització, etcètera, etcètera.
Licitació, etcètera.
Exacte, estem parlant d'un...
Però tot es comença.
Tot es comença perquè es podia acabar.
Arran d'aquest projecte, no?,
també hem sentit que s'estan...
Un urtevint s'estan recollint signatures
perquè es faci abans la plaça,
abans que no s'edifiqui juvenívols.
No, no, la plaça la fem segur, ja ho he dit.
Per tant, el que vam fer fa pocs dies
és una reunió multitudinària que estic satisfet
o estem satisfets que vingués molta gent
i que poguessin escoltar el que estàvem fent.
Mira, ara mateix m'ha parat una persona
que em deia, escolta,
és que em pensava que era sostancialment diferent, això, no?
I quan ho vaig sentir-ho,
doncs, ho veig d'una altra manera, ja està.
Un ho veu d'una manera, un ho veu d'una altra.
No legitimizo més una cosa que una altra
perquè hi ha gent que això no ho veu bé, eh?
Per tant, el que hem de veure és l'interès col·lectiu,
si això diu, escolta, una operació petita
per l'habitatge públic, home.
Doncs mira, i si a més a més el poguéssim fer,
ja ho haurem de lloguer, seria fantàstic, no?,
pels nanos del poble, no?
Si el carrer Carles Mercader, que és estret
i que, ostres, les voreres aquelles,
doncs el fem bé, ample,
i que troba una plaça al final, no?
Que de l'avingua indústria,
fixa que hi ha un altre problema.
Tu, quan vas caminant per l'avingua indústria,
no pots accedir al carrer Carles Mercader.
Et costes a fer un tomb, eh?
Perquè ells, els setos que hi ha,
espacis d'avianants, tot plegat.
I això ho facilita, doncs,
de manera molt més fàcil la mobilitat, no?
Perquè és un lloc que no s'ha actuat,
que té un sentiment, això ho entenc,
ja té un sentiment aquest espai,
i, per tant, hem de respectar.
A vegades la gent et diu,
escolta, és que aquí sí, és cert,
però s'han de renovar els espais de Sant Just, no?
I és una entrada al casc antic,
que s'ha de dignificar.
Les signatures us han arribat per això?
Vosaltres no teniu...
Bé, ens consta, n'hem parlat,
ja et dic, aquesta reunió va haver-hi gent
que no ho veu de cap de les maneres,
altres que ho veuen diferent.
també va córrer notícies injustes,
perquè aquestes coses moltes vegades també passen, no?
No dic que sigui per mala fe,
però bé, quan tampoc tens molta informació,
també treus coses que no són veritat, no?
Que si es feia molta més edificació allà,
ho hem explicat,
ho hem presentat,
ho hem publicat en el bolletí,
tornarem a publicar-ho, si és el cas,
i perquè a poc a poc això,
doncs, espero que es vagi acceptant,
perquè es veu una oportunitat
en diferents àmbits.
És a dir, clar, si tu no li dones valor
a l'habitatge públic, doncs, clar,
si tu no li dones valor al fet
que unes expropiacions ens costarà diners a tothom,
no?, doncs ho veus d'una altra manera, no?
Dius, escolta, és que jo ara estic
en una primera planta del carrer Carles Mercader 4-6
i segurament la vista no serà exactament la mateixa.
Exactament la mateixa,
però no serà molt diferent, eh?
Clar, perquè estem parlant de sis habitatges,
en realitat.
Per tant, el que hem de fer és les coses bé ajustades
i el que estem acabant de mirar, no?
De fet, són sis habitatges,
però s'inclaurien aquests que hi ha ara,
per entendre's a les casetes que s'haurien de...
No, no, no, no.
És a part, eh?
És a part.
Si hi ha unes permutes,
un altre, un conveni urbanístic,
que no li afecta,
un d'aquestes persones se li dona
al local comercial en planta baixa,
ho ha acceptat fer això,
per tant, és un conveni urbanístic,
una cosa per l'altra.
Bé, s'ha de reordenar
i després dignificar també el que és l'espai de davant,
insisteixo, d'estudis vells.
Tot això guanyarà molt en qualitat,
diguem-ne, paisagística, de mobilitat,
i, per tant, bé, estem en aquest intret.
També dir el següent,
que les reunions serveixen per reflexionar, eh?
Per tant, tota aquella reunió que vam fer fa 15 dies,
doncs hi ha coses que ens l'estem mirant,
amb ull, no?
Jo ho dius, en línia concreta, eh?
Per tant, però estem en aquesta fase de planejament,
no de construir demà ni a l'any següent.
També hi ha un altre projecte
que en aquest cas, doncs,
començaria possiblement anirà més ràpid, eh?
Sí, molt aviat.
És possible que el juliol comencem, sí.
El juliol, que és la zona del Parc de la Rambla,
que n'hem parlat diverses vegades.
Hem fet dibuixos, ho hem presentat també,
tenim allà, hem d'ajustar coses.
És un espai que històricament tots plegats
li deiem que anava al metro, no?
I ha d'anar al metro,
i, per tant, no actuàvem mai, eh?
No actuàvem pensant que, doncs,
que el metro arribaria, no?
I ens agrada que arribi,
i lluitarem perquè arribi, eh?
organització d'un cos, diguem-ne, assumible,
i que, si en el cas, doncs, que a curt termini,
que estic convençut que no seran ni 10 anys o més, no?
El metro a d'anar allà, doncs, escolta,
ja s'arreu ordenarà una altra vegada.
Una obra com el metro ho espatlla tot i ho arregla tot, eh?
Per tant, no ens preocupava,
i al final, d'anar a dir, escolta'm tu,
això, com que no es veu clar,
a mig termini fem aquesta organització.
És un parc molt digne,
és un parc, diguem-ne, que té una visibilitat
des de Rambla molt espectacular.
Penso que serà molt utilitzat, aquest parc,
i estem encaixant, diguem-ne,
els elements que van dintre el parc.
Vam tenir una reunió amb els veïns,
ens van aportar també idees,
estem acabant de confeccionar això.
És senzill, aquesta obra, eh?
És una obra de 150.000 euros
i que s'adjudica ràpid
i, per tant, no s'inquieta gaire el procés.
Es pot treballar molt bé sense tallar el trànsit.
I l'única cosa també de nostàlgia que en tenim
és aquells grafitis que hi ha en els murs, no?
Es podrà fer alguna cosa?
No, no, no.
Desapareixen.
Farem unes fotografies i ho guardarem a l'arxiu, no?
La memòria.
La memòria és que no podem fer res, eh?
No podem fer res.
Més moviment a Sant Jús,
més enllà d'aquests projectes de més envergadura,
ahir justament vam parlar-ne amb el nou president,
bé, nou president, tot i que repeteix, eh?
Perquè vam parlar amb Manuel Zapata.
El vaixement ahir, vam estar...
Exacte.
Prenem cafè junts, ahir m'ho va explicar que anava a la ràdio.
Exacte.
Vam estar parlant també amb l'Àngel Moreno,
que tornen a encapçalar la junta directiva
i vam parlar amb ells justament del trasllat
de la Casa Regional d'Extremadura,
del local actual a la vagoneta,
que es farà, en principi, en un parell de mesos
i ja estarà del tot instal·lat.
Abans, abans.
Sí, la inauguració, deien.
Ells deien que el maig possiblement faria la inauguració, exacte.
Per tant, en principi, després de Setmana Santa,
era l'edat que es plantejaven.
Per tant, doncs, un canvi més intern,
perquè tampoc és que no es veurà,
no és un equipament públic,
la Casa Regional en si,
vull dir que és una entitat, però que sí que hi ha un canvi.
Bé.
I sempre hi ha, sempre,
amb aquests moviments sempre passen coses, no?
Sempre passen coses.
Estan a prop d'un altre lloc,
es creen altres sinergies, etcètera.
Exacte, anava a dir-te això.
Primer de tot, felicitar la nova junta
de la Casa Regional d'Extremadura,
perquè ha costat, eh?
Ha costat trobar gent de relleu,
ha costat molt,
van patir tots plegats
que hi hagués un relleu,
doncs, finalment,
doncs hi ha hagut gent,
aquests noms que tu dius i altres,
que han dit, escolta,
tot bé per la continuïtat de la casa,
ens hem de posar, no?
Per tant, i han impulsat una cosa
que havíem parlat amb l'anterior junta,
de fer aquest trasllat.
Per què?
Perquè el bar de la vagoneta
primer no acabava de funcionar,
malgrat que molta gent pensava
que funcionava i no hi havia manera, no?
Per l'altra banda,
quedava un espai buit
i el que fem és donar-lo,
diguem-ne, a les entitats, eh?
Principalment a la Casa Regional.
És un espai que pot ocupar,
doncs, amb molta facilitat
i sense cos d'obra.
Després, com tu dius,
jo crec que se generen dinàmiques,
perquè la Casa Regional,
és veritat que té un dinamisme,
doncs, espectacular
amb les activitats que fa,
però no deixa estar la seva seu
una miqueta amagada, no?
I ara estarà en el centre
de la plaça de la Pau.
Per tant, coneixent-nos com són
i coneixent la gent que hi ha allà,
jo crec que hi haurà
una dinàmica nova, efectivament.
Una dinàmica nova
que engrescaran a molta més gent
i que hi haurà oportunitats
per aquesta entitat.
De fet, exacte,
ens parlàvem, doncs,
una mica de la idea també
de fer com una inauguració
i convidar altres entitats
de la...
Ja tenen pensat
fer-la grossa, sí.
Exacte, això deien.
I justament també
que parlem d'entitats
i de fer xarxa,
divendres passat
es va presentar
una nova entitat
com a secció de la Teneu,
la Ginesta,
i dilluns els vam tenir
també aquí
els micròfons de la ràdio
i també un projecte
d'aquests
que agafen ells amb ganes
i que sembla, doncs,
que pot tenir continuïtat,
una cosa important
a Sant Just.
Espero que sí,
també felicitar-los, no?
I tradicions.
Felicitar-los tots,
els conec també...
Passa que coneixes
més els pares a vegades
que els nanos, no?
Però quan em van dir
qui eren,
doncs, també vaig trobar el cap
vendre-se la nit
allà a la plaça Antoni Malaret,
els vaig veure,
alguns explicaven coses,
les activitats que volíem fer,
per tant,
encoratxar-los,
per què?
Perquè,
torno a dir el mateix,
no és fàcil crear una entitat,
al contrari,
mira,
les sardanes,
malauradament,
han fet un pas enrere,
no?
Per tant,
quan ens vam assabentar
que hi havia aquesta iniciativa
i que hi havia gent jove
que vol fer una entitat,
escolta,
recolzar-los al màxim possible
perquè això és el futur,
eh?
Això és el futur,
precisament.
Per tant,
un poble que té,
tipus,
amb 17.000 habitants que som,
és un poble molt dinàmic,
eh?
Perquè aquesta mitjana
no és habitual,
eh?
No és habitual,
o sigui,
tenim moltes entitats
i molta gent que fa coses,
per tant,
algunes van desapareixent,
malauradament,
però és bo que hi hagi noves
i, per tant,
encoratxar aquests joves
que són valents
i que els veurem
normalment fent activitats
a Sant Just.
La ginesta.
Exacte,
la ginesta.
I canviem de tema,
deixem ara les entitats
per parlar d'una altra qüestió
que també aquest 2017
n'hem anat parlant
i n'anirem parlant possiblement,
que és el que passarà
amb el model de gestió
de residus al municipi.
Ja hem anat comentant
en diferents entrevistes
i en diferents regidors
i portaveus
una mica,
doncs,
aquesta voluntat
de canviar
i de millorar
i ara el que caldria
determinar
i que, de fet,
es farà també un procés
de participació
de la ciutadania,
però és plantejar,
doncs,
quin és el model
cap al qual s'encamina.
No sé si l'equip de govern
teniu ja alguna...
No, no, no,
a l'equip de govern
hi ha un debat,
diguem-ne,
aferrissat amb això
i jo crec que està bé,
vull dir que
jo crec que és un debat
que se serà generant
internament,
precisament,
perquè el que es vol
és adequar
el model adequat,
és allò.
Per què en uns llocs
funciona i en altres no?
És molt curiós, no?
Per tant,
jo sóc dels que penso
que hem d'encertar
el model
en funció dels comportaments,
de les actituds,
de la mobilitat,
del tipus de gent
que ja s'han justot plegat.
I això no vol dir
que aquest model
vagi en contra
de modificar hàbits,
perquè hem d'aconseguir
nous hàbits,
perquè si no aconseguim
nous hàbits
estarem amb els percentatges
de recollida que estem.
Que són els més alts
de Catalunya,
sí,
que som els més alts
de l'àrea metropolitana,
també,
però estem allà estancats,
al contrari,
diria que han baixat una mica,
no?
Per tant,
el que hem de fer
és ajustar coses.
Ara,
la setmana que ve l'altra,
no recordo,
doncs anem al País Bàs
a mirar uns contenidors
intel·ligents
que se'ls hi diu
i coneixem altres models,
hi ha també el tema
del porta a porta,
algú pensa
que el model actual
de contenidors de proximitat
té recorregut
perquè havia arribat
al 56,
per tant,
amb accions concretes
podíem arribar
a més punts.
Es tracta molt
dels grans productors,
per exemple,
els grans productors
estan aportant
un 3,
un 4,
a vegades diuen
un 5%.
Empreses?
Empreses,
sí,
però al mercat,
als supermercats,
als hotels,
aquests grans productors
se'ls ha de demanar
que afegin
definitivament bé
les coses.
Alguns ho estan fent,
altres no,
per tant,
aquí també tens
4 o 5 punts més.
hem de parlar també
d'altres col·lectius
que no els tens
sense controlats,
com és el sector empresarial,
per tant,
hi ha moltes coses
damunt de la taula
que fan pensar
que hi ha un recorregut
en tot plegat,
per tant,
el model serà
aquell que el consens màxim,
jo crec que
en aquests moments
els que té
les responsabilitats
en aquest tema
doncs ha de buscar
ajustar aquest model
a la realitat
i que sigui possible
i que la gent
se'l faci seu,
perquè si no se'l fa seu
doncs anirem enrere,
per tant,
quin és el model?
Aquell,
un cop analitzat
molt bé el municipi,
vull dir que
ja et dic,
hi ha uns pobles
que funcionen una cosa
i el del costat
no funciona
i dius,
però si són iguals,
no són iguals,
doncs s'enjusta
unes característiques
socioeconòmiques
que fa
que els comportaments
i les conductes
d'una família
o d'una gent
és diferent
en un poble del costat.
Per tant,
potser el model
Porta-Porta
no funcionaria
sentit?
No ho sé,
jo no em manifesto,
jo tinc una opinió
molt clara
amb aquest tema
del Porta-Porta
però sóc un més,
per tant,
el que no faré públicament,
no, això ho faig internament
i quan hi hagi el model
doncs tots a una,
però vaig més
al fet d'això,
d'analitzar,
la proposta
de dir,
escolta,
mira,
aquest és el model
pel Walden,
aquest,
i el Walden l'accepta,
dic alguna cosa,
hem d'arribar a dir això,
dir,
escolta,
i aquí els conteniors
intel·ligents
funcionen bé aquí
i són assumibles
econòmicament
perquè això és un canvi
molt espectacular
de sistema,
per tant,
quan se canvia la concessió
que és a finals del 18,
hi ha d'haver-hi
un concessionari
que segurament
o aporta aquests diners
perquè hi ha una concessió
llarga
o ho fa l'Ajuntament,
per tant,
hi ha un debat molt important.
Ara,
qui ens uneix
que no volem estar així?
Per tant,
això és el que ens uneix.
I per tant,
cal transmetre això
a la ciutadania
perquè potser
a la ciutadania
ja li està bé
estar així,
per tant,
si hi ha aquesta voluntat
de canvi...
Mira,
jo crec que la ciutadania,
sense demanar-li
gran esforç
en aquests anys,
ha demostrat
que estem,
això,
al 52,
54,
56,
abans de la crisi,
de recollida selectiva.
Per tant,
si se l'implica,
que no se l'ha implicat encara,
no se l'ha implicat,
o sigui,
no s'ha fet això
un repte de municipi,
no se l'implica,
doncs,
ho aconseguirem.
Per tant,
el que hem de fer aquest cas,
doncs,
els companys
que tenen la responsabilitat
i a sota,
han de concretar
i fer el model més adequat.
Ens uneix això
i no hi ha polèmica.
És veritat
que hi ha,
diguem-ne,
discussió interna,
però és que és normal,
és que hi ha molts diners en joc
i hi ha una aposta,
de medi ambiental
molt important
damunt de la taula,
un canvi de model
és molt significatiu,
hi ha hàbits,
és que hi ha unes concessions
pel mig,
però és normal
que hi hagi taules,
diguem-ne,
on un ho veu d'una manera
o d'una altra ara.
Quan diguem
quin és el model,
tots a una
i s'ha acabat.
Exacte.
També,
en principi,
aquest any
és quan es preveu fer
a finals d'any
pot ser que es faci
aquest procés de participació
o no hi ha un calendari?
Bé,
nosaltres vam especificar
la voluntat de fer
fins i tot una consulta
amb això.
i dir, escolta, mira,
ens sembla que podíem fer això
a què li sembla a la població,
no?
Si veiem molt de consens
i veiem que realment
hi ha un model
que s'ha assumit
per tots els partits polítics,
que hi ha relacions de veïns,
no sé, col·lectius,
qui sigui,
els fòrums que hem fet,
el Consell de Mediment,
tots plegats,
doncs podíem dir,
escolta,
potser no cal,
però si no,
escolta,
que participi la població
i dir, escolta,
mira,
A o B,
o A o B o C.
Per tant,
aquests moments
és un debat,
és un moment de debat,
de reflexió,
de debat,
de propostes,
d'anàlisis,
de pros i contres,
no hi ha res més,
sé que els partits
s'han manifestat,
alguns,
altres ho venen d'una manera,
alguns veïns no ho veuen això,
però, escolta,
estem precisament
sacsejant la situació.
I ara,
de seguida parlarem,
abans de marxar,
fem aquest apunt
del quebra de primavera,
però abans volia parlar
també d'actualitat,
d'alguna manera,
com que fem aquestes entrevistes
cada mes,
cada mes passen moltes coses
i revisant una mica
el que havíem parlat
l'últim mes,
i hi havia hagut
les declaracions del 9N,
ara, justament,
dilluns sentíem
aquesta sentència,
ningú s'ha sorprès massa
perquè, en principi,
no s'esperava gaire cosa diferent,
però bé,
en tot cas,
no deixa de passar coses.
Aviat,
no deixa de passar coses
i seguiran passant,
perquè quan les actituds
són les que són,
i he sigut molt crític
per les dues bandes,
no hi ha manera
de sentar-se en una taula
i jo crec que,
per una banda,
tampoc hi ha molta voluntat
i per l'altra,
tampoc,
a alguns hi va bé tot això
i als altres també.
Per tant,
això cada vegada
és més complex,
cada vegada és més complicat,
se judicialitza la política
quan no hauria de ser,
per tant,
a mi no m'agrada
que un expresident
de la Generalitat
estigui,
diguem-ne,
en aquesta situació,
però és que tampoc m'agrada
que la gent incompleixi
les lleis,
per tant,
és una roda
que sempre estem en el mateix,
i per tant,
l'única cosa,
ho he dit 50.000 vegades,
és sentar-se en una taula
i negociar,
negociar i parlar
i tirar la clau de la porta,
si vols,
i no surts d'allà fins a que,
no hi ha voluntat,
ni el govern de Catalunya
té voluntat,
ni el govern d'Espanya
té voluntat,
per tant,
en aquesta línia,
de fet,
Sant Just es va aprovar
a formar-se
el Pacte Nacional
pel Referent.
Jo sempre dic el mateix,
que Sant Just és un exemple
de diàleg,
de consens,
de parlar,
que som capaços de,
això que deia abans,
discutir coses,
però alhora sortim tots a una,
i el model del municipi,
doncs,
és potser el model
que hauria implantar
altres administracions,
altres maneres de fer política,
aquí ens entenem bé
i tenim les nostres coses,
però finalment ens uneix molt,
i jo penso que en aquests moments
això no té una solució,
diguem-ne,
raonable,
el tindrà pel 50% de la població,
en aquests moments
Catalunya està dividit
el 50%,
un vol una cosa
i un vol una altra.
Seguim igual,
que fa tres anys
s'ha avançat,
s'ha retrocedit?
Bé,
jo miro les estadístiques.
No, no,
no em refereixo a nivell
de si es vol una cosa o l'altra,
sinó de sensació
d'estancament
entre les parts.
Jo crec que estem igual,
pitjor,
o sigui,
absolutament pitjor,
és a dir,
és que per molt que a vegades
surt la vicepresidenta del govern
i diu,
no,
ara diàleg,
però estem com estem
i ara serà la presidenta
del Parlament
que estarà imputada,
avui o demà serà
l'OMS,
el francès OMS,
per tant això no para,
i això serà així,
es convocarà el referèndum
i serà aturat,
i per tant tindrem un embolic
al carrer,
a les urnes,
a tot arreu,
que no té finalitat,
finalitat en té,
però vull dir que no té
un final,
diguem-ne,
raonable i tal,
per tant cada vegada
es complica més
i cada vegada hi haurà
més tensió a tot arreu,
i jo només conec una cosa
quan estàs així,
que és parlar i parlar,
i si no volen,
doncs escolta,
tornem-hi,
però jo crec que
el que no es vol parlar
en aquests moments
són per les dues parts.
Esteu convençuts,
per tant,
d'haver signat aquest pacte
nacional pel referèndum
des de Sant Just?
Bé,
nosaltres heu estat parlant
molt amb això,
doncs vam discutir molt,
només qualsevol persona
pot escoltar els debats
que vam fer els portaveus,
a què ens uneix
i a què no ens uneix,
i per tant,
escoltem,
vam decidir el que vam decidir,
no?,
en altres llocs
no sé si és diferent,
però també és aquest punt
en comú
de trobar solucions,
no?,
jo crec que hi haurà
alguna cosa,
tard o d'hora,
que haurà d'unir
el 70 o el 80%
de la població,
i ara en aquests moments
no hi és,
no?,
per tant,
el fet que hi hagi
aquesta opció
de dir,
escolta,
sí o sí el referèndum
uneix el 50%,
i l'altre del 50%
diu que no,
per tant,
hem de trobar alguna cosa
que ens uneixi
molta més gent,
no?,
i que sigui possible,
legal,
i que podem expressar-ho,
no?,
no sé,
jo penso que algun dia
tindrem una Constitució
catalana que haurà de ser
doncs aquell element
que ens unirà a tothom,
no?,
i per arribar aquí
doncs has d'anar fent passos,
no?,
difícil,
sí,
sí,
però ara
un referèndum unilateral,
com sembla ser que anirem,
no?,
no reconegut,
doncs això
doncs s'ha acceptat,
tinc els meus dubtes,
que fins i tot pel 50%,
no?,
les enquestes no diuen això,
no?,
però és igual,
ja aniries a votar?
És igual,
mira,
jo aniré a votar,
aniré a votar,
si el Parlament de Catalunya,
que és el meu Parlament,
doncs no tinc per què suposar
que el que es convoqui d'entrada,
eh?,
el que es convoqui,
doncs sigui mal convocat,
per tant,
s'ha de veure com es convoca,
i això,
falten tres mesos,
no més,
l'Ajuntament de Sant Just
tindrà la convocatòria,
el comunicat,
a principis de juliol,
per tant,
si això realment és el 27 o el 24,
aquell cap de setmana de setembre,
vol dir que els ajuntaments
ho tindrem la primera setmana de juliol,
un comunicat del Parlament
o de la Generalitat de Presidència,
i diu,
haga,
feix això,
no?,
això és el que tindré jo damunt de la taula,
segurament després d'aquí 15 dies
tindrem una altra cosa,
per tant,
jo no he de suposar d'entrada
que el meu Parlament,
que és el meu,
per tant l'he de defensar fins al final,
doncs,
convoqui això de forma irregular,
i fora de la llei,
bé,
espero que això,
doncs en tres mesos ho veiem,
i a partir d'aquí,
doncs la gent anirà a votar
en funció d'això també,
no?,
bé,
complicada situació,
la veritat,
i ganes que s'acabi
o que ganes que hi hagi un camí
ja ben definit,
no?,
perquè sempre dic el mateix també,
quan tu tens una cosa al cap
i li destines moltes hores,
deixes de fer altres,
i això en aquests moments
la Generalitat es veu,
això es nota,
es nota quan parles amb els directors generals,
quan parles amb els subdirectors,
parles amb les conselleries,
es nota,
és normal,
tu com a persona,
o com a equip de govern,
si tens sempre,
estàs destinant molt de temps a un tema,
que és el que està passant ara,
doncs altres temes no s'atenen
amb el grau de satisfacció,
d'implicació
i de compromís que s'ha de fer,
i això no ho dic jo,
ho diu qualsevol persona
i entitat responsable
que parla amb la Generalitat,
no?,
però és que també em passaria a mi i a tu,
és així,
si tot el dia estic amb una cosa,
doncs deixo de fer les altres,
no?,
o li dono menys importància,
no he dit que deixin de fer les coses,
els priorits de menys,
sí,
doncs bé,
en tot cas no n'anirem parlant,
ja sabeu que cada mes parlem d'actualitat
amb l'alcalde de Sant Jus,
Josep Perpinyà,
i molt ràpidament ja abans de marxar,
perquè parlarem més enviament,
però bé,
en tot cas moltes novetats d'aquesta primavera,
que s'aprofita en diferents àmbits,
no?,
de Sant Jus,
que s'alterarà diferents espais,
no?,
doncs l'esport,
el Sant Jordi,
el comerç també,
és a dir,
que hi ha diferents focus
vinculats,
doncs amb la primavera
i amb aquesta campanya,
doncs de moure Sant Jus,
no?
Molt bé,
el que hem fet és una campanya de primavera,
com dius,
que li diem la primavera altera,
que és veritat,
això ho diuen,
no?,
en altres àmbits,
però és cert,
i el que volem és reagrupar activitats
sota aquesta campanya,
però fer-ne de noves,
eh?,
per tant hi ha una que és molt significativa
en el món de l'esport,
que és el territori especial,
que farem el mes de maig,
però també des de comerç,
de la regió de comerç i de cultura,
es plantegen activitats
que totes elles farà,
efectivament,
que aquesta etapa de l'any,
doncs sortim més al carrer,
doncs parlem més amb la gent,
participem,
promocionem el nostre comerç,
no?,
que ja li costa,
el comerç de menys jo li costa
i els admiro
i tots plegats hem d'ajudar una mica
a participar
i d'aquestes entitats,
com deies abans,
que també són noves,
que faran activitats
i sortim al carrer,
els ajudem
i comprem també a Sant Jus
que ja ens fa falta.
Doncs n'anirem parlant,
tot plegat serà sobretot
a partir de Setmana Santa,
és a dir,
que també tindrem temps
de parlar-ne avui.