Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Molt bon dia, Arnau!
Molt bon dia!
Per també saber com vau viure vosaltres, en el vostre cas, el vostre primer Sant Jordi com a llibre t'és.
Extraordinari, farcit d'anècdotes, de mil curiositats, en fi, desbordats.
Suposo que la paraula és desbordats per un positiu, no només de feina, sinó també de les mil coses que et passes, i evidentment allò ja t'ho diuen.
A més o menys ja saps que el llibre, el dia de Sant Jordi, es venen molt llibres, però mai arribaries a pensar que tants i tan diversos, que arriben a sortir coses que no pensaries mai que sortissin, i potser menys per Sant Jordi.
Per Sant Jordi em vendran els mediàtics i poca cosa més, no? I no, no, clar, és igual. Se'n va de tot, i per tant això també farceis d'això, de vivències, de moltes ajudes inesperades de molta gent que et ve, et dona un cop de mà.
Amb això estem, tant la Silvana com jo, agraïdíssims. A tanta gent que ara no cabríem un agraïment, però vaja.
No, no, exacte, de fet, ho vau posar també al vostre Facebook, no?, això mateix que ara ens estàs transmetent.
Per tant, suposo que la diada en si, a banda de la setmana que veu tenir intensa, la diada en si, els jardins de Can Genestà i també de Can Llibre T, va superar expectatives, no?, d'alguna manera?
Absolutament, clar, la cosa és que com que no podem comparar amb cap altre, amb cap altre any, no sabem si és bo o dolent.
O sigui, que d'entrada és espectacular, i l'any que ve ja compararem.
Però la sensació aquesta, que vas sentint en diferents flashes de ràdios, en notícies i tal, que ha sigut un any bo, dius sí,
perquè, a més a més, mira, a Sant Just, que d'una banda, clar, les parades de Can Genestà només duren fins a migdia,
i quan ets allà penses, coi, per què no seguim tot el dia, aprofitant que és Sant Jordi, allò et ve el cap, estàs cansat,
però voldria seguir, i bueno, ja ho vam fer bé, perquè la tarda va ploure i hauria sigut un petit desastre.
Sí, sí, sí.
La tarda vam seguir, i fins a les vuit del vespre, malgrat la pluja, que va començar, no sé, a les sis o així,
van entrant gent, fins al punt de començar a baixar la persiana una miqueta, com per interdicar,
de dir, bueno, els que estan dintre van sortint, però no entra ningú més, i la gent seguia,
si us plau, encara puc entrar? Sí, sí, esclar, entra, no? Sí, sí, una bogeria d'aquest tipus.
Jo em pensava que la tarda seria tranquil·la, de dir, bueno, al matí va sigut bogeria tenint la parada,
com a la botiga, per la tarda, entre que anunciïm pluja, que potser la gent anirà a Barcelona,
que tot plegat, bueno, vindrà algú, però podrem anar començant a fer una mica d'inventari de la parada,
que va, ni de casualitat, ni de casualitat.
Doncs mira, bones notícies, no? Per tant...
Sí, en aquest sentit, sí, ja et dic, més enllà del caix, per entendre'n.
Sí.
Bé, és això, les anècdotes contínues que les ajudes, també alguna anècdota negatiu que ho podríem explicar,
però ara no cal, ja les recollirem més endavant.
Bé, és això, suposo que és el dia que, com que tractes amb tanta més gent del que és habitual,
doncs, bueno, trobes més de cara a la... inclús et diria les contradiccions humanes, no?
Des del que compra llibres sempre, i aquell dia, doncs en compra 20,
tot i que ha promès que per Sant Jordi no en compraria, però, bueno, al final acaba caient,
fins al que, clar, no compra cap llibre en tot l'any, però aquell dia té la necessitat de fer-ho,
i, per tant, doncs entra i em diu, vull un llibre, d'acord?
Ha entrat a un bon lloc.
Què? Bueno, un llibre, recomana'm.
Bueno, sí, però dóna'm alguna pista, no?
I, bueno, en fi, i costa, i al final quasi que interessa més que l'envoltori sigui bonic,
que no pas el llibre que s'emporti, i, en fi, vivències d'aquesta reina que, bueno,
i és això, quan estàs de cara al públic...
Exacte, formen part del Sant Jordi, el Sant Jordi és una festa,
la festa del llibre per excel·lència, però també, doncs, particular,
perquè molta gent que no llegeix normalment celebra aquest dia la festa del llibre, no?
Justament.
I, bueno, doncs, el dia de la mona s'ha de comprar mones, el dia de Sant Jordi s'ha de comprar...
Exacte.
I la mona, doncs, a vegades, jo he vist en alguna pastisseria, no?,
que provoca grans dilemas als compradors, perquè li agradarà, no?
Li agradarà Frozen o aquell altre, o els Barrufets, o el Barça, Messi, no?
Millor el Neymar...
I penses, bueno, és igual, si a un nen li disfrutarà igual, però no, no, clar,
el regalador és important.
Doncs, imagina't, a veure, la varietat de mones pot ser molt àmplia,
però, clar, no arribarà a la varietat que pot haver-hi en una llibreria, no?
Clar, clar, està clar.
No sé si tens constància de quin és el que vau vendre més.
Puc tenir, no constància, però, en tot cas, una idea vaga de quins són els títols que van marxar més,
i, mira, m'agrada veure que ens destaquem una mica de tots aquests rànquings...
De les llistes, no?, dels més menuts.
De les llistes, com a mínim, de Barcelona.
Clar, no sé què ha passat a altres pobles, però quan tu veus aquestes grans llistes i veus,
bueno, això suposo que refereixen a Barcelona i grans capitals,
i que després cada llibreria ha d'obtenir el seu rànquing, no?
I perquè així, com a autors mediàtics, he de reconèixer que si ens haguéssim servit més
filles del Capitagroc, de Víctor Amela, que és el llibre que més s'ha venut, sembla,
n'haguéssim venut un mes.
N'havien servit poc, per tant, van vendre els que teníem,
i n'hi va haver altres que es van vendre molt més.
Llibres que probablement no sortiran en cap rànquing,
però segur que, si fem una llista exhaustiva,
quan aconseguim fer-la de vendre d'aquest llibreter,
doncs sortiran.
Per exemple, el Manual de Dones de Fer Feines, de la Lucia Berlín,
una autora americana publicada per l'altra editorial,
de la qual, doncs, nosaltres apostàvem molt,
ens agrada moltíssim, però un cop arribat Sant Jordi,
dius, però què hem fet?
I, en canvi, doncs, clar, quan ha delgut bé i et recomana,
i acabes anant, i clar, com que és un llibre que t'agrada,
transmet aquell entusiasme que la gent se l'emporta
i espero que, a més a més, el puguin disfrutar, no?
El mateix, per exemple, amb Germà de Gel, de l'Alicia Cobb.
Sí.
També és un altre llibre que, bueno,
potser quan algú amb el Manual veia que era molt doble,
amb l'Alicia Cobb, les Expedicions Polars,
doncs, també, sembla, era un llibre que interessava,
més primet i potser més assequible.
I, evidentment, crec que potser no el dia de Sant Jordi,
i és una llàstima perquè l'Estefani Kremser
va estar signant a la parada.
Sí, és veritat.
Tu saps que la vam entrevistar,
i potser va quedar un pèl dissimulat,
però, en tot cas, al llarg de la setmana,
un dels llibres que més ha sortit segur
és el dia que vaig aprendre a volar.
Molt bé, doncs, per tant, també,
encara que no sigui el mateix dissabte, no?,
però és un d'aquests que...
I potser el dissabte també, eh?,
perquè d'aquests sí que en teníem molts,
com que venia allà signat,
teníem distribuïts per tot arreu,
i, per tant, clar,
és d'aquelles recomanacions fins i tot fàcils de fer,
perquè amb tres o quatre paraules
la gent en té prou, eh?,
un autor que és mig d'Alemanya, mig brasilera,
casada, però hi viu a Catalunya,
parla en català...
I, bueno, clar,
un llibre exòtic, no?
Només amb això,
sense entrar l'argument que ja és...
i, bueno, ja atrau en si, no?,
la filla que busca la mare
perquè el primer dia que neix,
doncs, cau per la finestra a l'hospital
i la mare desapareix,
ja d'entrada misteri.
Doncs, clar, això atrapa,
atrapa el lector.
I tant.
Doncs, són una mica els títols
que sembla que més van funcionar
i que, per tant,
se parten, com deia ara Arnau,
d'aquests més venuts que hem sentit.
Sí, suposo,
i com a mediàtics,
jo diria que les confessions
el cul de defectuós.
És veritat, eh?
Aquest realment s'està...
Els del Cernipàmies,
que és d'aquests autors mediàtics
que sí que surt a la llista
no sé en quina posició,
depèn de la que miris,
aquest sí,
que va anar sortint.
D'aquest en teníem,
per tant, doncs,
va anar sortint.
Molt bé.
Doncs, mira,
són una mica els resultats, no?,
o les sensacions,
els números també d'aquest primer
Sant Jordi també
que el llibre té,
hem volgut parlar
amb l'Arnau Cònsol.
Avui teniu tancat, no?,
avui la gent no es pot trobar.
Avui intentem això,
comptar llibres,
obrir les caixes
que van venir a la parada
i, per tant,
establir...
Clar,
els diners estan comptats.
Sí.
Equival realment
el que van vendre o no,
doncs, bueno,
això,
ara s'ha de quadrar caixa.
El de la botiga és molt fàcil,
tens un sistema informàtic
meravellós
que t'ho diu tot
i al final del dia,
sigui més o sigui menys,
et diu
has fet tant
i els llibres estan llistats.
Clar,
la parada ara és, doncs,
bueno,
suposo tornar al sistema
preinformàtic,
precambrià o què sé jo.
En tot cas,
teníem unes llistes,
vam netatxar,
segur que ens en vam oblidar alguns,
de cara a l'any que veu
farem molt millor la parada
i et demano disculpes
per la lentitud
amb què vam poder atendre,
però, clar,
ens vam trobar
que érem nous
i, per tant,
aquesta és la novetada,
això,
sens dubte, no?
Suposo que l'escrivà
i la ressenya
van ser més àgils
en aquest sentit.
No sé si ells,
els llibres venuts,
coincideixen
o no...
Mira,
ens comentava el Diego Marcos
que en el seu cas
va ser el Víctor Amela,
aquesta filla
del capeta groc
i el Sergi Pàmies
també l'ha dit,
ha dit que així com
Ampar Moliner
és com un altre dels títols
que ha sortit més
en les llistes,
no va ser aquí Sant Just,
almenys a...
Ampar Moliner sí,
doncs.
Amb ell?
Nosaltres els que teníem
sí que els vam vendre
no sé si quasi tots
i tampoc et puc dir
el nombre d'exemplar,
però sí que és d'aquests
que van sortint
tant a la parada
com a debutista.
Ens ha comentat,
en canvi,
que el del Sergi Pàmies
havia funcionat molt bé
i bàsicament això
i el tema del capeta groc
que sembla que ha passat
a tot arreu,
que és habitual
que passi també
amb aquests llibres
per Sant Jordi.
I que reconec això,
si n'haguéssim tingut més,
perquè ens en van servir
més en castellà
que en català,
en català es van esgotar
de seguida
abans de Sant Jordi,
per tant ens vam trobar
que el dia de Sant Jordi
només en teníem en castellà,
clar,
l'itrema original
és el català
i la gent volia el català.
Clar, clar, clar, clar.
I clar,
els havien de dir
que em sap greu, no?
I, bueno,
potser allòs trobàvem
la resenya, per sort.
Doncs exacte, sí, sí.
Mira, com més opcions hi hagi,
sempre més opcions
pels lectors,
cosa que són bones notícies.
Arnau, moltes gràcies.
Ens trobem dijous
també aquí a la ràdio.
I tant, que sí,
fàcils anècdotes.
Que vagi molt bé avui
l'inventari
i fins aviat.
Bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies a tots.