Un minut i un quart de dotze. Aquesta hora el que fem és parlar de les converses del món il·lustrat.
Avui hi ha una nova sessió al Centre d'Interpretació del Municipi a les vuit del vespre, per tant a Can Genesta.
I el que fem és parlar amb el convidat d'aquest vespre, que és el músic Víctor Puertas.
El tenim aquí a l'estadi. Molt bon dia.
Molt bon dia, què tal?
Per fer una mica de prèvia del que es farà aquest vespre, una mica d'aquesta sessió,
en què hem anat parlant al llarg de tota aquesta temporada, hem anat parlant amb els diferents convidats.
Una conversa, a més a més, que en el teu cas serà amb la Big Mama, que també tant tu com la Big Mama l'hem sentit força per a Ràdio de Desvern,
també amb el tema del Just Blue, ja ho heu passat alguna vegada.
I hem anat parlant de la teva trajectòria també, parlant del paper del que heu fet en Deus i que és Broders.
Però avui parlaràs una mica més en general, no? La idea és parlar més de tot aquest temps.
La veritat és que encara no ho sabem de què parlarem, però amb la Montse sempre ha sigut així,
sempre que des que vivo una Buda, sempre ha sigut la nostra relació ha sigut d'esporàdica i d'anar com una jam-session de blues,
la nostra relació ha sigut igual i avui em sembla que serà una mica igual.
Com va anar la idea o com vas rebre la notícia quan et van dir, mira, vols formar part d'una conversa d'aquestes?
Et van proposar també que et triessis amb qui volies fer-ho?
Mira, de fet, la persona que em va trucar la primera vegada el tenim aquí a prou, que és el Miquel Avella,
gran conegut aquí de la ràdio d'Esvern i del blues, i em va dir, escolta, et liaré per una cosa que fan aquí.
Llavors em va començar a explicar, venien artistes, venien arquitectes reconeguts mundialment,
i llavors hi vaig preguntar, i llavors per què em convides?
Vull dir, és necessari que vingui aquí a explicar la meva vida?
I llavors, després vaig parlar amb la Lola, i tot es va solucionar, i llavors això.
La idea de venir amb la Big Mama era de les poques persones que em venia de gust fer una cosa així, no?
A mi m'agrada més tocar, i composar, i gravar, i fer coses amb la música,
que no xerraràs ni més sobre el que he fet, però si és amb la Big Mama serà una cosa compartida.
Tot i això tocaràs, no? Em sembla?
Tocarem una mica, segur, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
I, bueno, m'ha anat bé la idea aquesta de veure què vaig fer en el passat,
perquè tinc una memòria molt dolenta jo.
Que t'obliga a mirar, a fer una mica de perspectiva, no?, d'alguna manera.
Sí, sí, sí, he trobat coses que no hauria d'haver trobat,
i altres que m'han emocionat, que m'han recordat, no?,
els moments aquells que començàvem aquí a Sant Just,
al casal d'aquí de Sant Just, a...
Bueno, gent que fa molts anys que no veig, l'Ignasi Pàmies, per exemple, no?,
gran baixista amb el que compartia en molts moments,
i trobar-me una foto amb aquella, doncs m'ha agafat un...
va ser com un flashback allà, o m'ho agafat.
Quants anys fa que vas començar a tocar?
Doncs fa 20 anys, fa 20 o 21 anys, tinc 34, vaig començar amb 13 o 14,
i ja des del principi...
Bueno, tampoc no és que em volgués dedicar, eh, de petit,
i tampoc ho penso ara, eh, però ha sigut una cosa de...
Van passant els anys, i vas fent coses, i et van trucant,
i et van dient que no està malament el que fas,
i bueno, i et vas animant, i et vas ficant més en la pel·lícula.
I començar en els escenaris, diguéssim, va ser amb, no sé, 15 o 16 anys.
La primera vegada, més, que va ser aquí a les piscines de Sant Jus, allò.
No era el Sant Jordi, precisament, però, sí, el recordo...
Sí, sí, tinc un bon record d'aquell dia.
D'aquella primera vegada, no?
No ho hem, em sembla que no sé si ho hem comentat,
però bé, tu toques l'armònica, no?, també el piano,
i en aquell moment també tocaves...
Què tocaves en aquest primer concert?
Bueno, en aquell moment, aquell primer moment,
no tocava, tocar, tocar, no tocava res,
però vaig pujar a bufar, me'n recordo, 4 notes,
però, literalment, 4 notes d'un tema del Tom Petty,
amb un germà que tenia una banda que seia...
Pocky Little Room, em sembla que seia,
no sé si era aquesta,
que era una banda més dedicada al rock,
i al rock sureño, i...
Doncs això, no?, tios com Tom Petty
era part del repertori,
i me'n recordo el tema aquest,
que eren 4 o 5 notes,
que no sé si les vaig fer bé,
però vaig començar amb l'armònica, sí.
Al cap dels anys, doncs, vaig fer...
Em vaig ficar amb el piano per proximitat,
perquè hi havia un piano a casa meva,
i ma germana estava estudiant en aquell moment
de manera arreglada,
i jo vaig anar de manera menys quadriculada,
i em vaig posar...
Va tocar sobre els discos,
i a vegades...
I, bueno, intentar investigar, no?,
sobre de l'instrument,
cosa que, bueno, té les seves avantatges
el fet de no passar per una escola,
per el meu punt de vista,
i té altres desavantatges, també, eh?
Però...
La balança per això suposo que és positiva, no?
Depèn del que ho vulguis tocar, jo crec.
Si ho vols tocar bé,
potser hauries d'anar a una escola.
No, no, depèn de l'estil de música,
doncs sí que és imprescindible llegir,
perquè no hi ha una altra manera d'aprendre-ho, no?
Però en el blues, en el swing,
més tradicional, a més,
no conec músics que hagin passat per una escola en sa vida, no?
A més, ara estàvem sentint,
ara tornarem a sentir, no?,
un dels temes de The Sweet Grace Brothers,
que és aquest duo que ara recordava, no?,
ja fa tres anys, no?,
veu participar en aquell International Blues Challenge,
que veu cada...
Pensava que feia menys, eh?
Però ara, veient la data, dic...
Sí, jo també.
Vull dir que s'ha passat una cosa semblant, no?
Que suposo que també és un dels moments destacats, no?
M'imagino que...
O no, perquè de vegades...
Sempre diuen, bueno,
els premis no són tan importants,
i és veritat, no?,
que potser un moment per tu no té a veure
amb aquest moment de reconeixement.
No sé com ho veus.
Bueno, eh...
Destacat, bueno, no ho sé,
destacat personalment...
No.
Pots dir que no, eh?
Pots dir que no.
No, no, perquè els premis, en el fons,
doncs, bueno, et donen com un subidon
igual momentàni o temporal allà en aquell moment
que sembla que et reconeguin algú,
però que en el fons és fum.
Vull dir, allò no...
Allò no fa res, no?
Vam passant els anys i allò es queda...
Em parlàvem l'altre dia del Julian Bogan,
un bateria que...
Justament que tinc uns concerts d'amell d'aquí a poc
i em deia, tio,
però no quiero que pongas nada
de que tocava con BB King y Freddy King
porque esto ya está a los huevos...
Un bateria que he tocat amb tot Cristo del Blues
però ja està cansat d'aquell
i de l'íquer...
El que va fer fa 25 anys, jo.
en una altra...
Bueno, d'una altra manera
igual més petitona,
però seria el mateix.
A mi el de Memphis, sí,
va ser una experiència molt xula
però després dels anys
doncs has de pensar en lo següent, no?
Però em quedo amb el fet
de poder anar allà
des de Sant Just, d'Esvern
a Memphis, Tennessee
i sembla que va funcionar amb el duo
i tot plegat.
Fer un duo amb un germà,
amb el teu propi germà,
ja és complicat i molt emocionant
i arriba fins allà
doncs encara més, no?
Abans deies que
quan vas cocava fa 20 anys
doncs no t'imaginaves
que et dedicaries a la música
i que fins i tot ara
tampoc t'ho acabes de pensar, no?
Vull dir que suposo que
com és aquesta experiència
de...
és a dir,
de no saber del tot, no?
Perquè em refereixo
al context de ser música
aquí a casa nostra
fàcil no és.
Tu com ho portes
de la ràdio?
No, no sé.
Però d'alguna manera
és més concret, no?
Vull dir que una cosa
és dir, val,
com em va la vida, etcètera, etcètera
però que en el cas dels músics
potser és com més intangible.
No sé si...
Bueno,
eh...
Sí,
també és veritat
que cada edat
doncs té les seves preocupacions
i les seves alegries
suposo
dintre de cada professió
quan tens 20 anys
doncs és una cosa
quan tens 30...
Ara en 30...
Sembla un iaio, eh?
Sembla que parli com un iaio
però ara en 34
doncs no ho visc
de la mateixa manera
que els 20
que no vol dir
que sigui pitjor
però ho veig
o ho veig diferent, no?
I potser et preocupes més
de cara al futur
què faràs
perquè és el que dius
que la música
és com...
doncs tens moltes
pujades i baixades
i a vegades
et va molt bé
i no parlo només
a nivell econòmic, eh?
Que evidentment
les factures
s'han de pagar igual
però parlo més
a nivell de sentir-te realitzat
de fer una cosa
que estàs content fent-la, no?
Perquè moltes vegades
amb la música
doncs a vegades
has de fer coses
que potser no t'agraden tant
a nivell artístic
i que no em puc queixar
vull dir
sempre he fet una mica
el que he volgut
i amb qui he volgut
i he pogut escollir
més o menys
amb on està
o amb qui està
i no em puc queixar
en aquest sentit
però bueno
al final t'acostumes
jo me'n recordo
fer el pas
de deixar
el que diuen
una feina
o
el que diuen així
com
el que és normal, no?
Aixecar-se a les 8 del matí
o a les 7 del matí
i anar a treballar fins als 5
ho vaig deixar fa
ja fa 11 anys
ja fa 10 anys
12 anys
i
i bueno
era provar-ho
era tirar-se a la piscina
jo estava treballant
en un hospital
allà
passant informes
cada clic, clic
l'únic secretari
mascle de tot l'hospital
sempre m'ha agradat
fer alguna cosa diferent
i vaig passar-me allò
a tocar l'armònica
i
i ha funcionat, no?
bueno
estem allà
estem allà
ja et dic que
que hi ha èpoques i èpoques
però que no em puc queixar
és més difícil
o més dur
ser músic
aquí a Catalunya
que
a un país
no cal anar als Estats Units
o a Europa
que en algun altre país d'Europa
bueno
jo ho puc comparar
tampoc no he estat
a tot arreu
com
que m'encantaria
i
i bueno
vas conèixer músics
de gent d'això
de tot el món
però
el que he tingut més contacte
és amb França
i amb França
sí que et dones compte
que
que
tenen una ajuda
de l'Estat
cada cop la tenen
tenen menys
però sí que tenen
tenen una petita ajuda
que els
que els fa
doncs
viure
normal
diguéssim
no
quan treballen molt
doncs
poden facturar
i volen facturar
i
quan
i quan tenen menys feina
doncs
doncs
l'Estat
li torna aquells diners
que ha posat
el músic
que seria el normal
no
o
però aquí sembla que
que bueno
que tot és com
molt complicat
perquè bueno
com no hi ha ajudes
pels locals
o hi ha problemes
diversos
ara fa poc
que van tancar
l'Aliu Gaval
una
una sala de referència
de concerts
aquí a Barcelona
i
i això
bueno
i tot és el mateix
al final
vull dir
cada cop
hi ha menys
o
no sé si cada cop
però hi ha menys públic
que abans
en
en
en alguns estils musicals
les ajudes
als locals
doncs
no existeixen
per molt que diguin
i sempre hi ha problemes
doncs
de veïns
de soroll
de
de
la capacitat
del local
que
bueno
una sèrie de coses
no
el músic
que no està
donat d'alta
bueno
tot és
tot va
cap a
al final
no
no veus que
no veus que el problema
sigui només
que la música
sigui complicada
de portar
o de fer
sinó que
que
no t'ajuden
no
i a França
en aquest sentit
doncs
és totalment diferent
ja
almenys de la meva experiència
et trobes més públic
t'ajuda
la gent factura
els bolos
és una cosa que
que està integrat
no?
sí
que s'ha de fer
no es planteja si es fa o no es fa
exacte
i creus que
ara parlaves
de
com està
tot el tema
del circuit
també
i d'aquest tancament
o les complicacions
en algunes sales
per tant
creus que
en els últims anys
que van aquí
la cosa
ha anat cap a pitjor
o que s'ha avançat
d'alguna manera
en el món
doncs
de la música
o de les
no del món de la música
com a músics
sinó de
tot el tema
de circuits
etcètera
hi ha més facilitats
o és més complicat
potser
bueno
hòstia
no sabria què dir-te
jo
també que segurament
pot depèn del gènere
o del moment
clar
una cosa
és el canet rock
no?
sí
exacte
exacte
no
tot és qüestió
de
de l'experiència
de cadascú
i
jo en el meu cas
sí que em dono
compte que
que treballo
més a fora
i fora de Sant Jú
sobretot
ets de dir
a veure si
ho busco d'això
no
sí que treballo
més fora
d'aquí
de Catalunya
o d'Espanya
digui-li
i llavors
bueno
suposo que
si m'haig d'anar fora
o surt més feina fora
vol dir que aquí
no surt tanta
vull dir que
no és que la busqui fora
jo la busco
a tot arreu
com
soc com un comercial
no?
llavors
vaig a trucar portes
i a vegades
hi ha gent
que et truca a tu
i és una combinació
de les dues coses
i veus que la gent
bueno
igual
no és del tot
correcte
el que estic dient
perquè clar
suposo que
quan més toques
més et coneixen
també és normal
que et truquin de fora
la meva visió aquí
hi ha gent que diu
que va molt bé
la música
i que cada cop
hi ha més locals
i cada cop
hi ha més grups
home
és com relatius
sí que hi ha locals
per tocar
però en condicions
pèssimes
llavors
què vol dir
que hi hagi més locals
no significa res
el que s'hauria de fer
és legalment
que hi hagi una ajuda
pels locals
que els músics
treballin de manera
legal
que si un tio
cau per les escales
d'aquella nit
que està tocant
i es trenca la cama
que no hagi d'estar
sense cura enduro
per agafar la baixa
per exemple
i després
ara em fotrem
un jardí
encara més gran
que és
que hi ha molts grups
que ara
es barreja una mica
el món amateur
amb el món professional
però és una mica
controvertit
perquè clar
jo quan vaig començar
també vaig tenir la sort
que em van obrir les portes
i la Big Mama
de fet va ser la primera
que aquí Sant Just
em va convidar
a pujar a un escenari
però
amb més temps
i una cervesa
suposo que
em podria explicar
una mica millor
potser
aquest vespre
no sé si
en el cas del
Montilostat
serà un altre estil
però
com m'ho plantelles
el tema d'avui al mes
hem dit que tocaràs
també fareu aquest diàleg
no ho tenies molt clar
però hi haurà
meitat i meitat
hi haurà
tocaràs més que parlaràs
o encara no ho saps
no
bueno
tocarem una miqueta
perquè ens agrada tocar
i crec que la gent
també ho agrairà
que tanqui la boca
però
la idea és que
amb la Montse
farem una petita conversa
sí que hem parlat
una miqueta
em preguntarà
com vaig començar
per què vaig començar
i aquestes
preguntes
típiques i tòpiques
però sí que
tenint la Montse davant
aprofitaré
per jo intentar
apretar-li una mica
i preguntar-li coses
que tinc ganes
de preguntar-li
i anirà
perquè hi ha alguna sorpraseta
més
igual si tenim sort
i la tecnologia funciona
doncs tindrem algun convidat
serà aquest vespre
com dèiem a les 8
a la sala d'Isidore
cònsul de Can Genestà
aquesta conversa
amb el músic
Víctor Puertas
avui l'hem pogut tenir
aquí a la ràdio
moltes gràcies
Víctor
que vagi molt bé
i fins aviat
bon dia
bon dia
Just a la fusta
el magazín del matí
Dos minuts i dos quarts
passen dos minuts
dos quarts de dotze
de sèquida
fem un tertul
i fem després de la publicitat
Smooth Jazz
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils
com el Chill Out
l'Smood Jazz
el Funk
el Soul
o la música electrònica
més sual
100% música relaxant
Cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
T'hi esperem
Estimat diari
Avui hem fet
el programa
1700
de la penya
del morro
a ràdio
d'Esvern
Després de 9 temporades
no sé si podré
continuar fent
el programa
És un pes
molt feixuc
que ja no puc
suportar més
sempre penso
va Jordi
va Jordi
va
és l'últim
deixa-ho
però és que no puc
no puc
oh senyor
haig de ser fort
haig de ser fort
fort com aquesta màquina
d'escriure
olivètica
m'està taladrant
en el cervell
oh Déu meu
la dilluns
de 2 quarts
del 8
i fins les 8
del vespre
a ràdio
d'Esvern
no t'ho perdis
som el millor
i únic programa
d'esports
de la ràdio
la informació
més propera
al Just a la Fusta
passant
5 minuts
de les quarts
a 12
és moment de fer
tertulia
amb la Palmira Badell
la Carme Madó
en Josep Coderc
i en Carles Bas
molt bon dia
tots quatre
bon dia
bon dia a tothom
comença
tenim com sempre
l'escrit
que ha fet
en Josep Coderc
endavant
Convergència
ha mort
visca Convergència
les bases
ho han decidit
per majoria absoluta
Convergència
ha de ser
un nou partit
malgrat
pugui continuar
portant
el nom
de Convergència
Democràtica
de Catalunya
la paulatina
pèrdua de vots
en successives
votacions
deguda
a la gestió
de la crisi
econòmica
els evidents
casos de corrupció
i l'afer Pujol
obliguen
a posar fi
a una forma
de fer política
que ha desembocat
en el que
acabo de dir
no
no és suficient
donar una patina
de color
i una brillantament
del que ha estat
aquest partit
tot ell
ha de renovar-se
i donar-se
una nova estructura
amb major participació
de les bases
fugint
del personalisme
de l'etapa
de papà Pujol
personalment
crec que aquest nou partit
si bé pot mantenir
el mot convergència
ha de quedar
prou clar
que es tracta
d'un altre partit
accident
de l'airbus
d'Egipt Air
la composició
fotogràfica
que l'hostesa
tripulant
de l'avió
sinergia
Sant Mar
Ed
Eldin
havia penjat
en el seu passeboc
on es veia
a ella mateixa
sortint
del mar
mentre el seu avió
s'hi enfonsava
ha resultat
una premonició
de l'accident
que ha ocorregut
el 19 de maig
accident
o atemptat
la cosa
no sembla
prou clara
si es té en compte
que prèviament
s'havia detectat
el que sembla ser
foc
en la part davantera
del fuselatge
de l'avió
darrere
de la cabina
de pilotatge
i seguidament
en aquesta
les caixes negres
si es troben
podran
reclarir
aquest fet
la situació
de la dona
a l'Església
catòlica
el papa
Francesc
de qui
no hem d'oblidar
que pertany
a l'ordre
jesuïta
ha decidit
estudiar
degudament
la situació
de la dona
dins de l'Església
catòlica
des dels primers
temps
si bé
accepta
que la dona
no pot
gaudir
de l'ordre
sacerdotal
Joan
sant paus
segon
díxit
creu
que pot ser
diaca
i fins i tot
cardenal
el sant
pare
es fa la següent
reflexió
la verge
maria era més
important que els apòstols
que els bisbes
i els diaches
i els sacerdots
i afirma
la dona
a l'Església
és més important
que els bisbes
i els sacerdots
no pot quedar
reduïda
a ser
catequista
o representant
d'alguna activitat
caritativa
i afirma
falta
una explicació
teològica
sobre aquest tema
i del Barça
sí
ens ha fet
patir
i hem patit
al final
però
doble
doblet
lligat
i copa
lliga i copa
del rei
el Calderón
Barcelona 2
Sevilla 0
alegria
i llàgrimes
poques estelades
i molts nens
la lluna
s'ha afegit
a la festa
entre núvols
visca el Barça
i de l'Espanyol
també ens ha fet patir
però continua
a primera divisió
visca l'Espanyol
doncs són els temes
que proposa
en Josep Coderc
què hi voleu dir?
home
jo el tema
de les estelades
jo crec que sí
que n'hi havia
el que passa
que hi ha unes crítiques
sobre les càmeres
que van omitir
el tema
de les estelades
moltes
no s'ensenyaven
no s'ensenyaven
les estelades
això ho estan dient
tots els mitjans
jo per la tele
no ho vaig veure
per això
perquè no les ensenyaven
em permeteu que faci
un petit speech
abans de començar
i tant
és per comunicar
a tots els veïns
d'aquí de Sant Just
i Rodalies
que el dia 5
el Pony Club Catalunya
fan portes obertes
tot el dia
de 10 a 2 a 3 a la tarda
poden anar tots els nens
i famílies
gent jove
poden muntar cavall
poden jugar amb els ponis
i disfrutar d'un dia
molt maco
aquí colxerola
podria venir
el dia 5 a el Pony Club
Catalunya
podria venir
li farien una falca
i durant tot el dia
ho podrien anar repetint
una falca no
li faríem en casa
una entrevista
o una notícia
o una entrevista
i tot
ja l'hi diré al Miquel
però ja ha vingut alguna vegada
quan hi ha alguna cosa així
en parlem
però ahir em va trucar
es va quan no deu poder vindre
i em va dir
que aprofités
la benentesa de la família
doncs queda a dir també
vinga gràcies
A veure
si comencem pel primer tema
vaig estar també
al tanto
dels resultats
de Convergència
i la gent
sé que vol fer
un nou partit
però si
segueix dient
la Convergència
costarà molt
d'entendre
que és un altre partit
i
no sé
el que passa
que esclar
també costarà
a la mateixa gent
dir-los un altre nom
és complicat
Sí, sí
Em sembla que
s'apoya
el nom
Convergents
res més
Convergents
Em sembla
eh
Cuidado
ja ho veurem
És el mateix
si fan a fa
En fi
suposo que ja hi sap
crec que ha de quedar
prou clar
que no es tracta
del mateix partit
No
És a dir
no per a efectes
dels que són
afiliats al partit
sinó
per a efectes
dels votants
dels electors
i dels electors
A veure
de que