Bé, passen 19 minuts de les 11 en punt, estem ja a la segona hora del Just a la Fusta
i ha arribat el moment de fer l'entrevista del dia.
Avui tenim el regidor de Sant Jus, en Joan Bassaganyes. Hola, bon dia, Joan.
Bon dia.
Bon dia. Parlem amb tu sobre el tema de la renaturalització de la vall.
És un tema que va sortir, està en el butlletí del mes de febrer d'aquí de Sant Just.
I bé, ens volíem preguntar què és això de la renaturalització.
Bé, aquest projecte forma part d'un projecte molt més ampli,
que ha estat les obres de recuperació de la vall,
que han passat, entre d'altres, per la millora del camí de la muntanya
i de la connexió entre els barris de Can Biosca i el pont de Can Pedrosa,
o la deixalleria, aquest camí que s'ha obert recentment, ara fa un any aproximadament.
Com sabeu, a la vall teníem alguns nuclis o algunes edificacions que estaven fora d'ordenació,
és a dir, que el Pla General Metropolità no les reconeix com a tals
i, per tant, s'han de treure d'aquí.
Concretament estic parlant tant de la beca com de les antigues naus de Can Biosca
i el conjunt d'edificacions que hi havia al voltant.
Respecte a aquest segon nucli d'edificacions,
ja vàrem aconseguir, perquè són processos jurídicament complexes,
treure-les totes,
i ara el que es farà és una restauració de l'espai
per adaptar-lo a l'entorn natural, que és el que correspon.
I respecte a l'entorn de la beca,
s'ha pogut actuar en la part que va des del camí de la muntanya,
on hi ha la bifurcació,
entre el camí de la muntanya i el camí de la beca,
fins just a les faldes del nucli de la beca.
Falta una tercera part,
que és la futura restauració del lloc
on actualment hi ha les cases de la beca,
que, evidentment, és una restauració,
un cop s'han dit les edificacions,
és una urbanització bastant senzilla,
perquè estem parlant d'un entorn natural,
però el que es tracta és que amb els anys
tots aquests indents recuperin l'aspecte que tindrien
si no hi hagués hagut allà mai implantació humana,
que és el que perseguim amb tot aquest seguit d'actuacions.
Quant de temps es porta amb la renaturalització de la vall?
Aquestes obres van començar, si no vaig errat,
el passat mes de setembre i ja s'han acabat.
Ara estem a l'espera de poder atacar
el que és la renaturalització de la beca,
que, evidentment, no podem en aquests moments
perquè encara hi viuen persones,
però conforme aquestes persones vagin marxant,
les cases seran enderrocades
i esperem que en un futur no molt llunyà
doncs allà puguem tenir un espai natural més.
Perquè els locals o habitatges que hi havia
en els llocs on s'ha fet ara actualment,
què se n'ha fet?
El canviós que et refereixes, sí.
Allà, bàsicament, hi havia activitats econòmiques,
essencialment,
eren magatzems de jardineria,
de fusteria, de palateria, etcètera.
Llavors,
aquells petits industrials
que ocupaven aquells espais
van haver de buscar espais alternatius,
ja sigui Sant Just o en els pobles del voltant,
i, per tant,
com que ja només hi vivien dues persones,
que eren les dues cases
que hi havia entre les naus
i el club d'Hípica,
doncs les activitats,
les activitats,
un cop tancades,
s'han desiat a matres i llocs
i es van poder enderrocar les edificacions
i les dues persones que vivien
també han buscat altres emplaçaments
on viure i les dues cases
que ocupaven
doncs també van ser enderrocades.
És el primer cop
que es fa una actuació d'aquestes
aquí a Sant Just?
D'aquesta embargadura
jo diria que sí,
però
permeta'm que no afirmi
amb tota la rotunditat,
perquè
fins on jo tinc coneixement
diria que és la primera.
Pensa que tot això
forma part del planejament
de l'Avall.
Recordeu que en el seu moment
es preveia
que l'Avall
havia d'acollir
moltes edificacions
en el moment
en què es decideix
que aquestes edificacions
no han d'anar a l'Avall
sinó que han d'anar
a altres emplaçaments
més en el nucli urbà
i que aquest paratge
s'ha de convertir
en un espai natural,
doncs totes les edificacions
que hi ha,
que no estiguin vinculades
a l'ús agrícola
o ramader,
com serien les masies,
doncs no té sentit
que estiguin allà.
I per tant,
jo diria que
no hi ha antecedents
al municipi
en aquest sentit
i si n'hi ha algun
deu ser
en molt petita escala,
no crec que sigui
de l'embargadura
del que estem parlant.
I aquesta segona fase
més a la part
de la Font de la Beca,
quan s'iniciarà?
Doncs aquí hi ha unes
reclamacions
entre els
ocupants
dels habitatges
i els
antics propietaris.
Es van signant
al seu moment
uns contractes,
la validesa jurídica
dels quals
està
qüestionada,
està sent qüestionada,
però en tot cas
és un litigi
entre privats
i un cop es resolgui
en el ben entès
que mai es podrà
resoldre
en el sentit
que aquestes persones
continuïn vivint
en un lloc
on no poden viure,
perquè estem parlant
d'un parc natural,
doncs aquestes persones
un cop siguin
rellotjades,
ja sigui voluntàriament
o amb acords
entre privats,
doncs les cases
quedaran desocupades
i es podran enderrocar.
Fins ara
s'ha arribat
a alguns acords
amb veïns,
altres han preferit
seguir la via judicial
que és tan respectable
com qualsevol altra
i en aquests casos
doncs estàs en mans
del que decideixin
els jutges.
Ens pots explicar
una mica
quines actuacions
s'han dut a terme
per aquesta
renaturalització?
Mira,
el que s'intenta
és
plantar,
bàsicament
és
plantar
arbrat típic
del parc
de Coixerola,
o sigui que siguin
espècies autòctones,
no anar a buscar
espècies invasores
i després
es fan
unes canalitzacions
naturals
que permetin
que un cop plou
i hi ha
despreniments
aquests es condueixin
de manera
que no tinguem
espais
permanentment
plens de fang,
o sigui
s'intenta
que quan hi ha
episodis de pluja
intensos
tots els moviments
de terres
que puguin haver-hi
siguin més o menys
consolats
amb l'objectiu
de preservar
aquests espais
naturals.
Essencialment
és el que s'ha fet,
plantar
arbrat autòcton
i crear
aquestes
conduccions
naturals
per portar
millors
episodis
episodis de pluja.
i aquí
Collserola
ha ajudat econòmicament?
No,
no ha ajudat econòmicament
però
evidentment
ens van ajudar
molt
en la redacció
del projecte
perquè tots els projectes
que fem al parc
ho fem de manera
consensuada
amb el parc
de Collserola
han participat
també en la direcció
d'obra
i evidentment
en el seu moment
van haver d'aprovar
el projecte.
Tots els projectes
que es fan
en l'àmbit
del parc
natural
han de ser
prèviament
aprovats
pel
Consorci
del Parc
de Collserola.
Hi ha altres zones
de Sant Just
que també
estiguin pendents
de fer
doncs bé
aquests processos
de renaturalització?
Sí,
a Sant Just
tenim
algunes finques
que estan
en espais
perdó
en espais naturals
en teoria
no podrien haver-hi
finques
que no tinguessin
aquest ús
agrícola i ramader
que et deia abans
i
el que
i el que es fa
per exemple
en el cas
de Mixa
no sé si et sona
és una nau
una antiga nau
industrial
que hi ha
just a sota
del nou
Camp Mèl·lic
d'acord
allà
aquesta nau
industrial
l'Ajuntament
va estar
molt de temps
als jutjats
amb els propietaris
finalment
vàrem guanyar
es va
es va
buidar
l'activitat
que hi havia
que vull recordar
que en els últims
temps
era
d'un garatge
un gran garatge
un gran pàrquing
de
de caravanes
i ara
el que
hi ha un ordre
d'enderroc
per part
d'un jutge
i com que
la propietat
no l'està tenent
l'Ajuntament
haurà d'actuar
de manera subsidiària
és a dir
haurem de
procedir a fer
l'enderroc
i un cop fet
giraràs la factura
a la propietat
no?
n'haurà
ben entès
que
algun dia
suposo
que
recuperarem
aquests
diners
i
hi ha
alguns
altres
espais
que també
estan
al límit
com
el Can Cuscoi
Can Ristol
són
espais
que
per poder-se
conservar
han d'adaptar-se
i sobretot
han d'acollir
sigui total o parcialment
activitat
agroramadera
i us ha estat fàcil
són molt més fàcils
per la nòria
que
com la beca
o Can Biosca
que tenien
unes magnituds
molt més grans
que aquests casos
que t'estic explicant
que són
més puntuals
són una edificació
en cada cas
perquè
i a part
acabant
Joan
us ha estat fàcil
arribar a acords
amb la gent
que tenia
allà
no sé si
propietats
o locals
o material
aquí hi ha
dos tipus
de situacions
es produeixen
dos tipus
de situacions
en alguns casos
tens
per exemple
el cas de Mixa
un litigi
entre l'Ajuntament
i un particular
i al final
és un jutge
el que decideix
si es pot mantenir
o no l'activitat
i si es pot mantenir
o no l'edificació
per tant
quan el jutge decideix
s'aplica la llei
i ja està
i ara estem
com et deia
en aquest cas
a l'espera
de donar els darrers passos
en dades
la problemàtica
ha estat
més gran
perquè
no només
era una relació
entre l'Ajuntament
i privats
sinó també
entre privats
hi havia persones
que estaven
ocupant
o que estan
encara avui en dia
ocupant
habitatges
o espais
amb contractes
de lloguer
i fins que
un jutge
no determina
en els casos
en què
aquests llogueters
no volen marxar
qui té raó
i com s'ha de produir
l'abandonament
de l'habitatge
doncs
la situació
està parada
que és el que ens passa
a la beca
en el cas de Can Viosca
els contractes
estaven molt clars
que en el moment
en què hi hagués
el desenvolupament
urbanístic de la Vall
doncs els llogueters
havien de marxar
i per tant
va ser
una sortida
més pacífica
que no la de la beca
exceptuant
els dos casos
els dos casos
aquests
els dos habitatges
en què finalment
també va haver-hi
una sentència judicial
molt bé
doncs Joan
se'ns acaba el temps
per l'entrevista
gràcies
a vosaltres
per haver-te passat
espero que hagueu entès
alguna cosa
perquè és un tema
una mica
enrevesat
sí
són temes
una mica
complicats
d'entendre
una mica
que
doncs bé
tècnicament
tenen també
les seves parts
la seva complexitat
exacte
gràcies Joan
i que vagi bé
a vosaltres
adeu
és a vosaltres
levi
Just a la fusta, el magazín del matí.
El magazín del matí.
El magazín del matí.
El magazín del matí.
El magazín del matí.
El magazín del matí.
El magazín del matí.
El magazín del matí.
El magazín.
El magazín.
El magazín del matí.
El magazín del matí.
El magazín del matí.
El magazín.
El magazín.
El magazín.
El magazín.
El magazín.
El magazín.
El magazín.
El magazín.
El magazín.
El magazín.
El magazín.
El magazín.
.
El magazín.
.
El magazín.
.
El magazín.
.
El magazín.
.
.
.
.
.
.
.
.
El magazín.
El magazín.
El magazín.
.
El magazín.
Esqu景ol.
El jardín.
El magazín.
El magazín.
Le levantamiento.
El magazín.
And linde.
El vezincol.
El hora.
El gali.
El hora.
El han stehen Commissionen.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta!
Bé, doncs ara són les 11 i 39.
Ja hem anunciat que avui no teníem tertúlia esportiva
i el que farem és remetre una entrevista molt interessant.
L'entrevista que vam fer la setmana passada
el gelater professional Lluís Ribas, gelater Sant Justenc,
que va anar a participar fa un parell de setmanes a Ramini Itàlia
al concurs mundial de gelaters.
Ell i el seu equip van representar Espanya
i van haver de superar diferents proves
que realment portaven molts mesos preparant-se.
Van quedar en sisena posició
però realment van estar molt a prop dels que van quedar tercers en el podi.
Ara mateix remetrem aquesta entrevista de Lluís Ribas.
Bé, doncs.
Bé, doncs.
Bé, doncs.
Bé, doncs.
.
Bé.
Estem escoltant just a la fusta.
Bé, passa un minut d'un quart de dotze del matí.
Seguim el just a la fusta, el magàssin matinal de Ràdio d'Esvern.
Ha arribat el moment de fer l'entrevista del dia
i avui tenim una veu que potser us resulta familiar.
Va passar per l'estudi també a l'hora de l'entrevista
al mes de novembre, just que s'estava preparant.
Estem parlant de Lluís Ribas, Sant Justenc,
veí d'aquí de Sant Just, que bé, ell és gelater artesanal
i va anar a la Copa Mundial de Gelats.
Anem-lo a saludar. Hola, Lluís, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Bé, està tota una prova de foc.
anàveu a per totes, tu i el teu equip,
i veu quedant en no una gens mala posició,
en sisena posició.
Per tant, escolta'm, jo crec que heu d'estar satisfets, no?
Home, sí, la veritat és que sí,
la satisfacció ja la duiem nosaltres
abans d'anar cap al campionat.