Doncs tot just dos minutets i arribarem un quart de dotze.
Continuem en aquesta ronda d'entrevistes que estem fent aquí al Just de l'Estiu
en motiu de la campanya electoral de les eleccions d'aquest diumenge.
I avui està amb nosaltres l'Ariadna Urrod, que és a Sant Justenca,
que això és notícia perquè diguéssim que seria la primera persona de llistes que ens visita
i que és de Sant Just i que forma part de la candidatura de Junts a la província de Barcelona.
Ariadna, bon dia i bona hora.
Bon dia, Enric.
L'Ariadna és advocada des del passat 27 de març, secretaria general de la Joventut Nacionalista de Catalunya,
forma part, és vocal, de fet, del grup GAC Barcelona, un grup d'advocats joves de la ciutat
que té com a objectiu representar els interessos i les necessitats dels advocats joves.
Com dèiem, també és notícia, que és veïna de Sant Just i que és la número 9 de la llista de Junts per Barcelona.
Abans parlàvem fora de micròfon. Creus que ets l'única Sant Justenca que va a llistes, no?
Jo diria que sí. No t'ho sabria garantir, però jo diria que fent un repàs així,
almenys pels principals noms de la llista de Barcelona, jo no he sabut veure cap altre Sant Justenca en elles en altres partits.
Jo també ho penso, però tampoc m'atreviria a assegurar-ho.
Escolta, com està anar en la campanya? Abans s'està fent llarga o què?
Es fa llarga per la calor, principalment, perquè costa molt fer actes i costa molt mobilitzar la gent,
perquè ja de per si convocar unes eleccions al mes de juliol és complicat,
és més complicat quan es farà vèncer ja fer unes municipals fa dos mesos, no?
I per tant costa una mica, sobretot això, que arribi el missatge perquè ens costa que la gent estigui mobilitzada
i tingui ganes de seguir escoltant parlar de política durant l'estiu.
I quan sents els debats d'uns i altres i veus la crispació, tampoc ajuda?
No, no ajuda gens.
És a dir, és veritat que el temps i la data no ajuda?
És a dir, és una realitat.
Qui li ve de gust sortir de casa a 40 graus a escoltar que t'expliquin coses,
siguin les que siguin, però si a sobre el nivell de crispació
i la manca de propostes constructives és tan abismal,
també passa que el ciutadà a peu al final diu
«escolta, ja us ho fareu, diumenge hi vaig i encara gràcies».
Absolutament, som responsables dels partits polítics d'aquesta situació
i de l'esefecció de la ciutadania a anar a votar o a sentir-se partícips.
Per això, per escoltar les propostes dels partits,
simplement com tu comentaves, per anar fins i tot a votar el diumenge,
veurem quina és l'abstenció que al final hi acaba havent justament això,
per la data, perquè també certs partits han promogut
o moviments han promogut l'abstenció,
llavors acabarem veient el diumenge com va.
L'Assemblea, però les seves bases van desautoritzar-ho.
Sí, veurem tot i així, perquè el que comentàvem,
una data d'unes eleccions el 23 de juliol, tot i així.
Sí que és cert que la mobilització del vot per correu,
que tampoc sabem ben bé què vol dir, ha estat brutal.
Sí, veurem finalment quantes paperetes acaben entrant
en els sobres de vot per correu aquest diumenge.
Sí, perquè no és el mateix demanar-ho,
que votar, això a vegades no s'explica prou.
Exacte, i haver-te desplaçant a l'oficina de correu,
haver de fer cua per poder votar.
Que n'hi haurà i molta, o n'hi va bé i molta.
Exacte.
Bé, escolta'm, per parlar d'aquest 23 de juliol,
és inevitable fer una mica de mirada enrere.
El passat 7 de gener del 2020,
Pedro Sánchez va ser investit president en segona volta,
amb el suport de, en aquell moment era Podemos,
d'aquesta manera es donava el dret de sortir
d'un govern de coalició, en el qual, per cert,
Pablo Iglesias, que sembla que ja no existeixi,
en va ser vicepresident.
Sembla que hagi passat una eternitat, no?,
d'aquest govern.
Com ho heu viscut?
Com heu viscut aquesta legislatura des de Junts?
Des de Junts per Catalunya,
i com també ahir defensava la Míriam
en el debat de TV3, que vam poder seguir tots,
creiem que el balanç que podem fer d'aquest mandat
és un balanç que és dolent,
és dolent per Catalunya, no?
Una mica, quan fem el repàs que hem passat
durant aquests quatre anys,
el que veiem és que la repressió ha continuat,
la impugnació de lleis del Tribunal Constitucional,
per exemple, de la sequera per invadir competències,
segons el govern espanyol,
que és una prioritat en el nostre país,
la impugnaran,
la llei de l'habitatge l'hem impugnat nosaltres
perquè vulneren les nostres competències,
per tant,
segueix havent una vulneració flagrant de l'Estat
a les competències de la Generalitat.
Evidentment, també,
quan parlem del tema de finançament,
seguim amb un pressupost general de l'Estat
que sí que preveu unes partides per cada dona
que no s'acaben executant,
per tant,
seguim tenint aquest dèficit fiscal,
podrem parlar també del dèficit ferroviari
amb rodalies,
i, per tant,
quan vas analitzar cada un dels greuges
que seguim patint com a Catalunya
en aquesta darrera legislatura,
veiem que governa qui governa,
al final,
el balanç per Catalunya és negatiu.
Governa qui governa,
evidentment,
és un dels temes recurrents
i que fins i tot esgota,
però s'ha de dir,
s'ha de comentar,
governi qui governi.
Evidentment,
segons les enquestes,
hi ha dues opcions,
no hi ha molta més,
és a dir,
Sánchez Feijó,
amb el suport de Sumar
i amb el suport de Vox.
En principi,
no sé que saldi cap sorpresa,
sé que us ho han preguntat
per davant,
per darrere,
en el debat,
en els cares a cares,
però és gairebé obligatori.
És a dir,
en el cas que depengui
dels vots de Junts,
què faríeu?
Perquè, clar,
es fa difícil pensar
que Junts deixi,
encara que no sigui responsabilitat directe,
òbviament,
que Feijó o Vox
siguin
el nou govern d'Espanya,
no?
Al final,
el que nosaltres venim a defensar
o anem a defensar Madrid
és una posició molt clara,
o més Espanya
o més Catalunya,
no?
I per tant,
nosaltres en aquest marc
ens presentem
perquè la nostra prioritat
és Catalunya
i anem a defensar els drets
i els vots
de cada un dels catalans
que dipositi la seva confiança
en nosaltres.
per tant,
davant de la dicotomia
que en comenta
si més PP o més PSOE,
al final nosaltres
el que diem
és més Catalunya.
Per tant,
no em vestirem a ningú
que no pugui garantir
que podrem fer un referèndum
aquí d'autodeterminació
al nostre país.
Ni tan sols abstenció,
evidentment.
No.
Ahir el candidat de Vox,
no sé si el vas poder escoltar,
m'imagino que sí,
en el marc d'un esmorzar informatiu
organitzat per Europa Press,
va augurar situacions pitjors
que les del 2017
pel que fa a la tensió
i va prometre més repressió
i de fet va parlar
del 155 de Rajoy,
ho va dir,
ho diré en castellà
perquè ho va dir així,
de xiste.
Quan sents això,
què en penses?
L'ultradreta se l'ha combat
en tots els espais
i en tots els fronts
i per tant,
també com feia la Míriam,
qualsevol referència
d'aquesta gent
per nosaltres
se l'ha de combatre
des del minut zero
i per tant,
aquesta és la nostra posició.
Amb indiferència
perquè recordem que
quan va començar el debat
per el tema dels sortets
li va tocar fer-li la pregunta
directament.
El candidat de Vox
li va dir
jo a vostè
no li haig de preguntar res.
Sí, correcte.
És a dir,
d'alguna manera
una pinça higiènica
o sanitària.
Un cordó sanitari.
Un cordó sanitari.
Que comenten,
el mateix que està veient
també aquí
al Parlament de Catalunya
amb el grup parlamentari de Vox.
Jo crec que totes les forces
estem d'acord
que l'ultradreta
s'ha de combatre
en tots els espais
on sigui possible
i per tant,
també en aquest cas
des del Congresso.
des de l'Esquerra
deien,
ens esteu deixant sols
en clara referència
a Junts
i a la CUP
en aquest procés
de negociació
digue-li taula
de diàleg
en el qual s'ha aconseguit
els indults
en el qual s'ha aconseguit
la derogació
de la sedició
en el qual
doncs
la mesa de diàleg
s'ha constituït
però Junts
diguéssim que no hi ha estat
n'ha estat força crític.
Per què?
Per començar
amb l'estat espanyol
o si diàloga amb l'estat espanyol
o si negocia
en tot cas, no?
Llavors,
partint de la premissa inicial
el que hauria d'haver estat
la taula de diàleg
és una negociació
entre Espanya i Catalunya
no una negociació de partits
entre Esquerra
i PSOE
o PSOE sumar
en aquest cas.
Per tant,
ja quan partim
que l'objectiu
no sabem què anem a fer
amb aquesta taula de diàleg
tots hi perdem.
Una taula de diàleg
que s'ha convocat
també quan ha convingut
el PSOE
que sí que s'han aconseguit
algunes coses
com comentaves
els indults.
Ara bé,
seguim amb repressió
seguim amb lleis
aprovades a Catalunya
impugnats al Tribunal Constitucional
seguim amb la GEC
inhabilitant
parlamentaris nostres
seguim amb les euroordres
activades
i al final
el que ha aconseguit
aquesta taula de diàleg
és blanquejar
la situació de repressió
que vivim aquí
a l'estat espanyol.
Per tant,
al final el balanç
no pot ser positiu
i quan Esquerra diu
que ens hem sentit sols
doncs nosaltres sí que ens hem sentit sols
sense poder defensar
els interessos dels catalans
sense visures
i no votant a canvi de res
que és una mica
el que ha acabat passant.
El que és cert
és que aquests propers quatre anys
es prevenen complicats
tenim una inflació
desbocada
encara que hi hagi
xifres macroeconòmiques
que ara ho maquillin
que hem arribat a 1,9
però si sumem
en els dos últims anys
estem amb xifres
esferidores
i a més
ho notem cada dia
quan anem al súper
tenim el tema
l'emergència climàtica
no cal ser oportunista
per veure
el que portem
aquesta setmana
rècord absolut
de temperatures
a Catalunya
des que tenim
dades en els observatoris
drets
socials
atur juvenil
tema inversions
i quan parlo d'inversions
no només parlo
de projectar inversions
sinó també el compliment
de l'executació
d'aquestes inversions
per tant
Junts
hauria d'anar
a fer força
per assolir
tots aquests grans reptes
que al cap i a la fi
són els que significaran
el millor benestar
de la gent de Catalunya
absolutament Enric
i així ho hem estat fent
també aquests darrers 4 anys
quan des de Junts per Catalunya
s'han presentat
més de 13.000 iniciatives
tant en el Congrés i Senat
per tant
anem a Madrid
a fer política
i evidentment
hi ha reptes de país
que són evidents
parlaves d'atur juvenil
i en aquest cas
també com a secretari general
de la JNC
les polítiques de joventut
és una cosa
que m'afecta directament
a l'organització
que jo lidero
i que per tant
per exemple
el mes de juliol
l'encapçalava
el govern espanyol
la presidència
del Consell de la Unió Europea
amb la taxa
d'atur juvenil
més alta d'Europa
amb un 28,4%
està clar que són dades
que no ens podem permetre
i evidentment
quan Junts per Catalunya
també tenim aquests vots
dels catalans
per anar a Madrid
també és per fer polítiques
pels catalans
per millorar la seva vida
en el seu dia a dia
evidentment
està clar
en les darreres eleccions municipals
les formacions independentistes
en general
no van anar massa bé
jo voldria saber
què està passant
amb l'independentista
l'independentisme
perdó
sentia unes declaracions
de la Miriam Noguera-Sfons Díaz
que deia que després
de les municipals
semblava que alguna cosa
estava canviant
no ho va semblar el debat
és a dir
la desunió
la crispació
entre els partits independentistes
doncs
sembla més que evident
i això
es va notar
en la resposta
de la ciutadania
a l'hora de votar
a les municipals
absolutament d'acord
és el que et comentava
també abans
una mica
que som absolutament responsables
de la situació
que els votants independentistes
en aquest cas
no hagin anat
a les urnes
els votants independentistes
són votants crítics
i evidentment
no és que hagin deixat
de ser independentistes
simplement que
per la gestió
que estem fent els partits
post-2017
després de l'1 d'octubre
on no som capaços
de generar aquesta unitat
que jo crec que també
és el que comentaves
al debat d'ahir
a TV3
en el que una mica
també des de Junts
hem intentat
en dir la mà a Esquerra
per anar junts
també vam intentar
fer una llista unitària
abans que nosaltres
escollíssim
els caps de llista
la Míriam
en aquest cas
per intentar anar junts
a Madrid
i fer un foncrum
català
independentista
a Madrid
i no va ser possible
i és evident
que la falta d'unitat
ens perjudica
perquè quan tots sabem
quin és el camí
quin és el full de ruta
quines són les fites
que són tangibles
és quan fem
o aconseguim
que la ciutadania
es mobilitzi
i per tant
mentre no siguem capaços
de tornar a reteixir
aquesta unitat
i que puguem avançar
en un full de ruta clar
i que la gent
torni a no tenir
aquesta il·lusió
o esperança
en el que estem fent
serà molt difícil
de tornar-los a convèncer
Deies
Junts
va d'alguna manera
tendir la mà
per anar junts
va fer la redundància
però va ser la vostra formació
que va marxar
del govern de la Generalitat
això també va ser
un trencament
és a dir
des d'un punt de vista
mental
del votant independentista
malgrat que hi hagi
motius d'uns i d'altres
i que a vegades
semblava allò
més que res
un matrimoni
mal avingut
costa d'entendre
que amb la possibilitat
de formar
un govern independentista
que es trenqui
Justament
formem un govern independentista
perquè volem avançar
en aquest full de ruta
que comentàvem
d'intentar trobar punts en comú
i poder situar-nos
en una posició
almenys similar
a la del 2017
que era una cosa
que no estava passant
amb el govern
en què formàvem part
per tant
la militància
de Junts per Catalunya
vam votar-ho democràticament
quina va ser
quina decisió
havíem de prendre
en aquest moment
com a militància madura
que som
i es va escollir
sortir del govern
justament per això
per posar en valor
que la feina
per la qual nosaltres
havíem entrat
en aquell govern
era seguir avançant
cap a l'autodeterminació
i no estava passant
per tant
tampoc podíem quedar-nos
de braços plebats
i seguir perpetuant
una situació
mesos i mesos
perquè llavors
és justament
quan la ciutadania
et diu
no estic entenent
què és el que estem fent
perquè no estem avançant
tot i tenir un govern
independentista
o quan dèiem
hi ha una majoria
del 52%
independentista
al Parlament de Catalunya
que això dèiem
a l'inici de la legislatura
en què s'ha acabat traduint això
tampoc en res
no ens ha permès
avançar més
llavors
hem de ser també coherents
i quan ens presentem
a unes eleccions
en un programa
i tenim molt clar
que és el que anem a fer
ser conseqüents amb això
Avui estem xerrant
una estoneta
amb l'Ariadna Urroz
ella és la número 9
de la llista de Junts
per Barcelona
és Sant Justenca
després parlarem una mica
de la seva vinculació
amb Sant Just
perquè
ostres
aprofitem
que avui tenim
una candidata
a Sant Justenca
i penso que
val la pena
de comentar-ho
a més a més
poca broma
perquè l'Ariadna
és secretari general
de les Jogentums Nacionalistes
de Catalunya
crec que des del passat 27 de març
correcte
és així oi?
és així
a més a més
ets advocada de professió
i ets vocal
d'un grup d'advocacia
de Barcelona
de jove de Barcelona
que també és molt potent
és a dir que
tenim aquí una persona jove
que està molt implicada
en la vida social
i política del país
sí
així és
vaig començar
de fet molt jove
amb els 18 anys
firmava la meva butlleta
a la Joventut Nacionalista
de Catalunya
la vegada que posava el peu
a la universitat
i des de llavors
porto com 10 anys
incompaginant la meva feina
a l'àmbit privat
i la meva passió
per la política
i tu vius a Sant Just
des de fa
des de tota la vida?
visc a Sant Just
des de fa 4 anys ben bé
que amb la meva parella
és Sant Just
de tota la vida
d'aquí del carrer
de Can Candeler
i vam començar a viure
primer al barri sud
i ara ens hem comprat
un pis a Maslluí
fantàstic
esteu contents?
molt contents
Maslluí és una passada
realment
doncs escolta
Arianna
jo t'agraeixo moltíssim
que hagis vingut aquí
a la ràdio
ja que tenim a prop
aviam si vens bé sovint
ja sé que em diràs
quan em convideu vindré
doncs ho farem
100%
compteu amb mi
sé que m'ho diràs
però vaja
sempre és interessant
escoltar
una persona jove
dins del món de la política
que no és tan habitual
o és menys habitual
del que sembla
moltíssimes gràcies
per haver estat amb nosaltres
i que vagi molt bé
fins la propera
moltíssimes gràcies Enric
adeu a tots
adeu bon dia
doncs ja ho heu sentit
la Arianna Urroff
advocada
secretària general
de la Jumatur Nacionalista
de Catalunya
número 9
de les llistes d'Estat Junts
que avui ha vingut a parlar-nos
de campanya
i amb aquesta conversa
amb aquesta entrevista
tancarem aquest bloc
que hem anat fent
al llarg d'aquests dies
i ara ja només queda una cosa
reflexionar
i diumenge anar a votar
i deumenge anar a votar