Un minut i un quart de dotze, aquesta hora parlem del ple municipal.
Avui ho hem anat comentant amb l'Andrea a la primera hora a l'espai de les notícies
i ja sabeu que l'endemà del ple també en parlem amb alguns dels representants del govern municipal.
Avui tenim a la ràdio el segon tinent d'alcalde, Jus Fosalva. Molt bon dia.
Hola, bon dia.
De fet, serà la primera entrevista que fem com a segon tinent d'alcalde.
El canvi crec que va ser el desembre, no?, amb en Jus Monfort.
Oficialment al gener, però sí, sí.
Exacte, encara no havíem tingut aquesta entrevista l'endemà del ple.
Un ple que, Déu-n'hi-do, va ser prou intens, no?, va durar la seva estona també, no?,
des d'aquests de dues hores i mitja aproximadament.
Correcte.
I es van debatre diferents qüestions, sobretot hi va haver debat també amb l'espai de les emocions,
com sol passar també, i un dels temes que es va debatre, per exemple, en aquest sentit,
que finalment es va aprovar, és el que té a veure amb les clàusules sol, no?,
els grups de govern presentàveu, doncs, una moció per la defensa dels interessos dels afectats per les clàusules terra,
que és aquest índex de referència de préstecs hipotecaris.
I el text va tirar endavant, finalment, amb el suport de govern i del Partit Demòcrata,
tot i que va fer un matís també, no?, que considerava que el text de la moció criminalitzava el sector privat,
però bé, finalment sí que van votar a favor.
No va ser així amb el cas per això de Partit Popular i Ciutadans, eh?
Que es van abstindre els dos de votar en favor de la moció per la defensa dels interessos de les persones afectades.
Comptàveu que s'abstindria? O sigui, partíeu de la base que s'abstindria?
No sabíem ben bé la seva intenció de vot.
Us va sorprendre?
Sí, perquè creiem que realment és una moció que es podia votar a favor.
Entenc que el PP no votés perquè ells mateixos són els que han redactat el decret llei 1 barra 2017,
que en teoria per ells ja són les mesures que acaben necessàries
perquè les persones afectades per les clàusules de sol tinguin els seus drets protegits.
Nosaltres creiem que són mesures insuficients,
ja que hauria d'haver una mesura automàtica de retorn dels diners de les clàusules de terra,
tal com el Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia Europeu ho dictaminen.
De fet, els acords instaven el govern català i espanyol,
impulsacions en aquests processos de reclamació i que també formessin part activa.
I des del Partit Demòcrata Català, justament en aquest sentit,
hem dit abans que laia Frutats havia parlat d'aquesta criminalització,
però també va fer un apunt lligat amb aquest impuls,
igual que es demanava aquest impuls o aquesta implicació als governs català i espanyol.
Ella parlava, ara la podrem sentir, també del paper que es podia fer des de Sant Just.
Podem sentir-la.
Aquells clients de promocions de Promunsa que es van fer entre l'any 97 i 2007,
probablement moltes d'aquestes persones tenen clàusules sol a les seves hipoteques.
I el que demanem és que, a part d'instar a diferents organismes supramunicipals
a que facin accions, que s'insti també a aquest Ajuntament i a Promunsa
a que es posi, si més no, en contacte d'alguna manera,
però faci una acció proactiva per tal d'informar,
identificar a tots aquests clients que probablement puguin tenir aquesta clàusula sol.
Això es farà? Està previst comentar-ho?
Bé, ho hem d'acabar de debatre, però també li vam contestar a ple
que, gràcies precisament als serveis comunicatius i a les notícies,
tothom, pràcticament tothom que té hipoteca,
sap que pot estar afectat per les clàusules sol.
De fet, a l'OMIC, des que hem posat en funció el servei d'assessorament
i primera visita, ja hi han passat més de 25 persones
per tal de saber si la seva hipoteca està afectada per aquest tipus de clàusula.
creiem que les persones que poden estar afectades ja ho poden saber
i poden ser prou espavilades per anar-hi a les mateixes a consultar l'OMIC
o a l'assessoria que ells creguin convenient per tal de saber
si la seva hipoteca està o no afectada.
Més mocions que es van debatre al ple d'ahir.
Sant Just es va aderir al manifest del pacte nacional pel referèndum.
En aquest cas, crec que sí que era més evident
que el Partit Popular i Ciutadans no votarien a favor d'aquesta adhesió.
De fet, van votar en contra.
Exacte.
Un text que destacava la voluntat de decidir el poble de Catalunya
i que reivindicava que els governs català i espanyol
s'esforçessin per assolir acords
que portessin a la celebració d'un referèndum vinculant.
En aquest cas, també, dins de l'equip de govern,
tots van ser vots a favor.
Sí, van votar tots a favor i PDeCAT també, evidentment, va votar-hi a favor.
En aquest cas, no sé si, tenint en compte que hi ha també posicionaments diferents
en relació no només al referèndum, sinó després, a l'endemà del referèndum
o a com fer el referèndum, no sé si dins de l'equip de govern
va ser fàcil arribar a un acord a l'hora de fer el text
perquè tothom pogués votar a favor o hi ha hagut alguna...?
No, no, va ser molt fàcil.
De fet, el text el presentem només, movem i Esquerra,
després no s'hi suma en el text.
i tant com movem com Esquerra ens vam posar enseguida molt ràpid d'acord
perquè teníem un text molt similar
i no vam haver de cap pràcticament canviar ni una coma.
I el PSC s'hi va...
Sí, va votar a favor.
Sense aquests matisos que veiem.
Sí, sí, va votar-hi a favor i sense matisos.
Això es va aprovar en aquest ple d'ahir
i una altra moció que es va tractar, en aquest cas es va rebutjar,
la presentava Ciutadans per revocar la desida sanjusta
a l'associació de municipis per la independència.
L'AMI, Ciutadans i PP van votar a favor d'aquesta moció,
mentre que des d'Esquerra, PDeCat i Movem es va votar en contra
i el PSC s'hi va abstenir.
Vau votar en contra també des de Movem, eh?
Sí, vam votar en contra.
De fet, tots els partits vam ser coherents amb el que havíem votat
quan es va aprovar.
El juliol del 2015, Esquerra, Movem i PDeCat vam votar a favor d'entrar l'AMI,
el PSC s'hi va estar i Ciutadans i PP va votar en contra.
I ara, que és al revés, s'han capgirat els vots,
però les opinions continuen sent les mateixes.
Nosaltres, de fet, quan Movem vam expressar la nostra opinió
que creiem que havíem de ser coherents amb el que havíem votat
feia més d'un any.
Hi ha alguna...
Des que el Sant Just forma part de l'AMI
i dins del govern, ja hem dit que bona part del govern és del PSC
i en aquest cas s'ha abstingut, no?
Ha estat com ha optat per aquest posicionament.
No sé si heu tingut algun problema
o alguna situació vinculada amb el tema de l'AMI també
en relació amb gens externs, eh?
Que se us hagi fet algun toc d'atenció i hagi hagut alguna cosa.
No.
De moment no hi ha hagut cap mena de requeriment judicial
que ja estan a haver-hi requeriments judicials
per intentar fer fora els ajuntaments
d'estar associat a l'AMI
ni cap tipus de confrontació dins del propi equip de govern
ni molt menys.
Era una cosa que estava en el pacte
i que ja sabíem que s'hi pactàvem.
Una de les coses que teníem clares
és que es votaria una moció per entrar a l'AMI.
No us incomoda, per tant, com ho veiem?
No, no, no.
No us incomoda.
A banda d'aquestes mocions,
que com dèiem sol ser de vegades els moments
en què també hi ha força debat al ple,
el ple d'ahir també va rebutjar una petició
del Partit Demòcrata relacionada amb la bandera espanyola
del balcó de l'Ajuntament.
Recordem que aquesta bandera està al balcó
des del 2015 per imposició legal.
Abans no hi era i es va demanar que hi fos per això.
i des del PDeCAT reivindicaven col·locar una placa,
una pancarta que expliqués aquesta situació.
Una petició que es va rebutjar
perquè PSC, PP i Ciutadans van votar-hi en contra.
En el cas de Movem us vau abstenir.
Aquesta abstenció per això,
per què veu decidir abstenir-vos en el vostre cas?
Perquè no volíem entrar en una espècie de guerra
a l'espai públic de posar banderes o no col·locar.
L'espai públic que veiem que és de tothom,
tothom s'ha de sentir còmoda i identificat
i no creiem que hi hagués una guerra de banderes
i pancartes de per què hi ha aquesta bandera i aquesta altra.
Nosaltres el que ens ha de ser trencant el consens polític
que hi havia fins que feia temps,
que era el de no col·locar banderes directament,
un espai net de banderes
on tothom s'hi sent còmoda,
on tothom s'hi sent identificat.
La imposició va venir a partir de l'uní instància
del govern central
i vam haver de la delegació del govern central
i vam haver de catar-la, evidentment.
però nosaltres en aquest sentit
no volem entrar en polèmiques de banderes
que creiem que no són necessàries.
Hi ha altres qüestions vinculades amb el ple,
més enllà de les mocions
o d'aquest altre punt concret,
hi ha altres punts que es van tirar endavant.
Per exemple, es van modificar algunes ordenances fiscals,
com seria el preu públic
per la prestació del servei de l'Escola Brassol Municipal
i la taxa que regula l'ús de la via pública.
Llavors, això, a efectes pràctics,
com ho hem d'entendre?
Principalment es van modificar
tres ordenances fiscals.
Una, que són els clavegarons.
Els clavegarons són les connexions
que hi ha des de casa teva
fins a la xarxa pública de clavegarons.
De fet, el preu ja estava fixat,
però no hi havia computat l'IVA.
Per tant, s'hi ha afegit el 21% d'IVA
que s'hi havia d'afegir per tal
que l'ordenança fos correcta.
S'ha incorporat la taxa d'IVA
en la taxa de clavegarons.
En el tema de la via pública d'ocupació privativa,
es refereix als horts urbans.
Hem fet una modificació
que les persones desocupades, jubilades
o de més de 65 anys
tenen una reducció del 50% del preu de l'hort.
I també hem afegit que cal fer un pagament
de 100 euros de dipòsit de garantia
en el moment de l'adjudicació de l'hort,
en 10 dies hàbils després de l'adjudicació de l'hort.
I que serà reembolsable
quan abandonis l'hort i deixis l'hort.
Senzillament, un dipòsit de garantia.
I perquè fa l'Escola de Bressol
no hem modificat cap taxa ni cap preu.
El que hem inclòs és que nosaltres,
per tal de les persones que vulguin accedir
a la reducció de preu públic,
que tenim uns trams de reducció de preu públic,
nosaltres fem una comissió.
I aquesta comissió, normalment,
i hi ha d'haver-hi l'interventor i el secretari,
que són els que es miren les lleis i es miren els diners,
per dir-ho així molt bàsicament.
El que ens passava és que a vegades
havíem de suspendre aquestes comissions
perquè resulta que ells, per tema horari,
no podien assistir.
Llavors el que fem és que existeixi una figura delegada
d'un economista o d'un assessor judí
per tal que si l'interventor i el secretari
no poden assistir a aquesta comissió,
puguem tirar-la endavant i no haguem de tornar a convocar
i deixar aquesta gent que vol accedir
a aquest preu reduït a l'espera.
En aquest cas, per tant, es va aprovar
no hi va haver discrepància d'oposició, tampoc.
I altres coses, també es va autoritzar Promunça
per demanar un préstec per construir
aquests 54 pisos de protecció oficial a Maslluí
i seria un préstec per un import
de més de 6.700.000 euros.
Des d'aquesta part que hi ha una part
que serà la lloguer, no?
No, aquestes són els 54 pisos de reta
que ja vam adjudicar i són tots de venda.
Els que va fer el sorteig ara fa poc, no?
Exacte.
Bueno, fa un mitjanç potser, no?
Uns quants mesos ja.
Sí, és que passa el temps molt ràpid, eh?
Sí, és veritat.
Sí, és la parcel·la que nosaltres coneixem
com a parcel·la 5D de Maslluí.
Exacte, hi ha un import de 6.730.947 euros
i la finalitat és la construcció i la venda
d'aquests 54 habitatges.
I un altre punt important
que es va aprovar en aquest ple
seria una modificació d'un PGM, no?
Del Pla General Metropolità
pel que fa a la supressió de barreres
en l'accessibilitat en edificis d'habitatges de Sant Just.
Això implicaria, doncs, que no es puguin...
O sigui, que quan tècnicament estigui justificat
que no es pot instal·lar una ascensora
a l'interior d'un edifici, no?
Es permetria ocupar espais extranjors.
Avials o zones verdes, privades.
Hi ha molts llocs on passi.
O sigui, hi ha...
Hi ha llocs que passen, sí, sí.
De fet, el PGM ara preveu que,
per tal de garantir l'accessibilitat,
tu puguis ocupar part dels vials
o de les zones verdes privades
per poder construir, com tu dius,
un ascensor, una rampa,
el que faci falta per tal de garantir
l'accés de les persones amb mobilitat reduïda.
O sigui, encara hi ha espais en un encara...
Clar, suposo que tot això s'ha d'anar avançant, no?
Exacte.
Edificis antics, que no incluïen en els seus projectes
les mesures d'accessibilitat necessàries.
Bé, això, clar, depenent de l'edat de l'edifici
i, sobretot, amb la normativa que es basava en aquell moment
de la construcció.
Per tant, ara s'haurà modificar això
i entenc que vol dir que si ara, d'aquí uns mesos,
cal un canvi en algun lloc,
doncs ja es podrà fer de manera més ràpida, imagino, no?
Doncs són aquests alguns dels temes que van sortir al ple municipal d'ahir.
Parlem també d'altres qüestions vinculades amb Sant Just,
perquè, d'una banda, tenim un parell de temes així força d'actualitat,
perquè s'han ja obert les inscripcions per la jornada de presentació
del projecte educatiu de ciutat, la setmana que ve, el 4 de març,
i com que també avui tenim el Just aquí a la ràdio
com a segon tinent d'alcalde,
però tenim també, ara et farem algunes preguntes amb altres funcions, no?
Va, cap problema.
En aquest cas seria com a regió d'educació, també, no?
Perquè és aquest projecte impulsat, doncs, des de la regió d'educació.
Correcte.
I és un projecte que n'hem anat parlant en diferents entrevistes
i vol fer, doncs, un canvi de perspectiva en l'educació, no?
Per tant, es farà aquesta jornada.
Com l'heu plantejada?
La jornada és una jornada que és dissat al matí, dia 4,
comença a les 9 i mitja i acaba a la 1 i mitja, més o menys.
O sigui, és pràcticament tot el matí.
Perdó.
A les 9, sí, si vols et detallo una mica l'horari
perquè la gent sàpiga el que s'ha de fer.
Si us voleu inscriure,
dic a la web de la Junta també us podeu inscriure
a través d'un formulari online
per tal de poder fer una mica de saber
quin número de gent vindrà
i poder fer càlculs a l'hora de preparar els grups de treball.
Tothom qui vulgui, en principi, o a qui s'adreça?
No, no, s'adreça a qualsevol ciutadà
que tingui una mínima inquietud
sobre el tema de ciutat educadora
i educació en general.
O sigui, que tothom és obert a tothom.
Hem passat a entitats,
hem trucat a portes de comerços,
d'empreses,
evidentment, de l'educació formal,
els centres educatius i les ampes i tot plegat,
però està obert a tota la ciutadania.
El programa comença a les 9 i mitja,
on farem la típica recepció de les persones,
lliurem documentació
per tal que vagin informats
a l'hora de fer els grups de treball.
A les 10 menys quart farem la benvinguda
a càrrec de l'alcalde.
També parlarà el Rafael Omet,
que és el diputat delegat d'Educació de la Diputació,
que ens vindrà i ens obrirà l'acte
de manera institucional i formal.
I a partir de les 10 ja,
primer parlarà el Josep Colomer,
que és la persona que ens està assessorant
de part de la Diputació,
i ens explicarà què és un projecte de ciutat educadora.
Per tant, ell ens farà el marc
perquè les persones que estiguem allà
sàpiguem ben bé què venim a treballar,
què és el projecte educatiu de ciutat,
perquè ningú ja n'hi fa les expectatives
i tothom sàpiga més o menys.
Centrem el tema, per dir-ho així.
A les 10 i 20,
això durarà uns 20 minutets,
es presentaran les principals conclusions
de la diagnosi que ja s'ha elaborat
per part de la Diputació.
És una diagnosi que està emburrador,
que de fet s'haurà de millorar i incloure,
però és una diagnosi que mesura
des de la població que ja s'han just,
als centres educatius,
quines persones assisteixen a aquests centres,
amb necessitats educatives especials,
estrangeres, quins rendiments treuen,
una mica un mapa escolar,
un mapa socioeconòmic,
un mapa demogràfic,
per poder tenir una base,
la fotografia de com està sent just
ara mateix en matèria educativa.
I per tant,
a partir d'aquí es començarà a treballar
per començar a definir,
més que acabar, no?
Ara, de fet, després d'aquesta presentació
que durarà també uns 20 minutets,
farem quatre grups de treball
i aquests grups de treball
es dividiran en quatre àmbits,
que són àmbit escolar,
àmbit fora escola,
formació de persones adultes
o transició escola-treball
i la ciutat educa,
o la ciutat educadora.
Aquests quatre grups de treball
treballaran coordinats
i a cada taller se'ls demanarà
que intentin dir de cada tema
punts forts, punts febles,
coses a fer noves a Sant Just
i recursos educatius
dels que disposa el poble
per poder dur a terme aquestes coses.
Llavors, els grups estarà bé
perquè tothom passarà
per tots els grups.
Durarà de les 10...
Jo crec que durarà...
Hi haurà una pausa
d'uns 20 minuts, mitja hora,
però durarà pràcticament
des de les 10 i mitja
una mica més tard
fins gairebé a la 1 i mitja.
O sigui, estarem 3 hores
parlant d'això
i es n'hi ha rodant.
Tothom passarà per tots els grups,
tothom podrà dir la seva
en tots els àmbits
i serà una mica per continuar
reforçant la diagnosi
i començar a treballar
allà a línies de treball.
A part d'aquests tallers,
allà conformarem
el grup impulsor,
que serà el que treballarà...
Clar, d'aquests tallers
potser surten 50 línies,
que són moltíssimes, no?
Llavors, hi haurà un grup impulsor
que és un grup ciutadà
que intentarem que sigui
el màxim autònom possible,
que anirà treballant
totes aquestes línies
i intentarà que es quedi reduïdes
en 4 o 5
que seran les que després
amb la comissió política
i el grup motor
veurem si són adients
i seran les que realment
acabaran formant
el projecte educatiu.
Per tant, exacte,
la gent que estigui interessada
que val la pena
que s'apunti a aquesta jornada
que serà dissabte
de la setmana que ve,
4 de març, no?
Perquè és el punt de partida
una mica de definir
tot, definir-ho tot plegat.
De fet, el dilluns
ja hi hau vingut
unes 32 persones inscrites
amb 15 amb voluntat
de formar part
del grup impulsor,
cosa que a mi està molt bé
i ens agrada.
També dir que estrenem
un blog a la web
per tal de poder estar
informats del...
A la web municipals?
Sí, serà un blog a part
però ja estarà linkat
a la web, exacte.
Que servirà per fer
una mica de seguiment
de com avança
el projecte educatiu
de ciutat.
També dir que utilitzarem
un hashtag,
ara que això
tot està de moda,
que es diu
Sant Just Educa,
que tothom que vulgui
jutjar respecte
al projecte educatiu
de ciutat
pot fer servir aquest hashtag
i ja està.
De fet,
això és el que farem
ara per ara
el dia 4.
Doncs, exacte.
Qui vulgui
que sàpiga
que també s'hi pot apuntar
en aquestes...
al santjust.ca
et pot trobar-ho,
fàcilment,
per inscriure aquesta jornada.
Hi ha un botonet
d'aquests que hi ha
en el lateral
que és projecte educatiu
de ciutat,
inscripcions,
li dóna,
s'obre un formulari
molt senzillet d'omplir
i ja està inscrit.
De fet,
ja en parlarem també
més endavant
però també Març
i d'una altra qüestió
vinculada amb educació
perquè Març
és més d'inscripcions
en aquest cas
vinculat també
amb educació,
l'educació que tenim,
l'arreglada,
per entendre'ns.
Hem començat ja
algunes visites,
vam parlar,
de fet ara fa un parell
de setmanes ja
amb l'Eloi Sala
de Canigó
que és on ja havien començat,
la setmana que ve
també ja continuen
visites escolars,
és a dir que
ja estan en marxa també.
Sí, estan en marxa.
De fet,
com tu dius,
l'escola Canigó
ja ha fet
les seves primeres
visites
de portes obertes
que va ser dimegres
i dijous 15
i 16 de febrer.
El Montseny
són d'aquí molt poc,
la setmana que ve,
un i dos de març,
el Montserrat
a la següent setmana,
el 7 i 8,
i l'Institut també
el dia 8 de març
com el Montserrat,
i l'escola Bressol
que sempre va una mica
més tard
perquè les inscripcions
també són més tard
que ja van a l'abril,
el 20 i el 25 de avril.
Tots tenen horari
de matí i tarda
perquè els pares
que no puguin anar al matí
puguin anar a la tarda
o vissevers.
El Montserrat
d'aquest any en principi
surt amb dues línies,
surt amb una
o dependrà de la preinscripció?
Surt amb dues línies.
Ja directament, eh?
Sí, sí,
ja vam acordar
una reunió de planificació
que vam fer
jo crec que a mitjans
d'octubre a novembre
amb serveis territorials
i ja vam acordar
que de sortida,
d'inici,
sortiríem amb dues línies
a Montserrat.
L'any passat també
va haver cert problema
amb un tema
que no afectava directament
Sant Just
però que tenia a veure
amb una escola de Masllui
que pertany a Sant Feliu
que és l'escola
que va mantenir
la doble línia
i que està tocant
a Masllui i Sant Just
que també és l'escola
que en realitat
tenen més a prop.
No sé si aquest any
també hi ha hagut
que s'està produint
aquesta situació
o si hi ha un debat
o si es parteix
de dues línies.
En principi
serveis territorials
pel que he anat veient
ha decidit mantenir
les mateixes línies
que hi ha en aquest any.
Per tant,
entenc que a Miquel Martí i Pol
s'ha mantint
en aquestes dues línies.
Igual que aquí
Sant Just
està en Montserrat.
Exacte.
Jo suposo que no s'ompliran
igual que tampoc
s'han omplert del tot
en Montserrat
tot i que estan molt plenes
però del tot
llavors suposo
que aquest problema
que teníem
amb Masllui
de moment encara no aflora
perquè realment
la gent al final
pot acabar triant
un cantó o l'altre
perquè hi ha places
als dos cantons.
Però és un tema
que ens preocupa
i que volem seguir treballant
perquè hem de donar
una resposta
més enllà
de la lògica
dels serveis territorials
on pertanyes
i on està
el límit territorial
del municipi.
Perquè al final
els límits territorials
es desdibuixen
al moment
que els pobles
es toquen
i els carrers
passes d'un carreg a l'altre
i ja ets d'un altre municipi.
De fet,
per exemple,
amb la construcció
que s'està fent
o s'està començant
a fer ja
a Torre Blanca
davant de l'esclat
que parlàvem l'altre dia
que em sembla
que són potser
150 habitatges
o alguna cosa així,
l'escola que tenen
més propera
en realitat
seria l'escola Montseny
o l'escola Montserrat
d'alguna manera
si a nivell de transport
també és en línia recta.
Suposo que podria anar cap aquí.
De fet,
totes aquestes transformacions
urbanístiques
haurem d'anar planificant
i plantejant
realment
si cal abordar
en matèria educativa
més línies
en els nostres centres educatius.
Està clar que
jo crec que hem de consolidar
la línia del Montserrat
i per fer-ho
no podem mantenir
l'edifici tal com està
perquè l'edifici
està arribant
al seu límit de capacitat
pel propi projecte educatiu
del centre
per tant hem d'aconseguir
que des dels serveis
territorials
ens ampliïn el centre
ja ja està previst
vull dir que ja hi ha
coses dibuixades
ja hi ha
sols previstos
per poder
posar-hi ja un edifici
per posar-hi infantil
o per posar-hi
la línia de cicle superior
per tal de poder
que es converteixi
en una escola
de dues línies
i que es pugui mantenir
i que pugui ser viable
el projecte
doncs se'ns acaba el temps
ja no anirem parlant
també doncs
un altre dia
també d'educació
però abans de marxar
sí que parlem
de Carnestoltes
perquè avui fa aquest dia
però demà
ja ens ha dit el Carles
que no farà aquest dia
i ja tenim
la ruà
més o menys a punt
o bé
en tot cas mentalment
tots la tenim a punt
ja fins
de moment
s'han inscrit
fins a 612 persones
de participants
vull dir que no està
malament
no està nada mal
i recordem
doncs que també
hi ha temps
a apuntar-se
a les categories individuals
i a la de
fins al mateix dia
a la grup marxós
exacte
fins al mateix dia
una hora abans de començar
la rua
hi ha premis
d'això
per millor comparsa
grup escolar
comparsa escolar
perdó
millor grup
i també aquesta
millor individual
i grup marxós
que és aquesta nova
categoria
les persones que dinamitzin
la rua
mentre
van anant
pels carrers
home
una activitat
bastant consolidada
ja
sembla que sí
que el carnaval
s'ha convertit
en una activitat
molt consolidada
i no només
per part
de les escoles
que hi assisteixen
amb molta afluència
sinó per part
de tota la ciutadania
us disfresseu
els regidors?
això sí que li preguntem
al regidor
que venia just abans
de carnaval
particularment
no m'agrada
disfressar-me
si etsoc sincer
no m'agrada
no m'agrada
no
per tant
ens sap greu
però
tinc constància
que hi ha
els regidors
que són
mares i pares
de nens
implicats en comparses
exacte
segur que m'ha veient
algun
però jo no
ens sap molt de greu
però no
en fi
doncs això serà
com dèiem demà dissabte
Carnestoltes
cap de setmana
de Carnestoltes
també aquí Sant Just
i ho hem volgut comentar
amb el segon
Tап important
isonja
Miss