Dilluns, 4 de febrer del 2019, estem a la segona hora del Just a la Fusta,
al magazín matinal de Ràdio d'Esvern.
Avui tenim a l'emissora la Laia Flotats, portaveu del grup municipal del PDeCAT a Sant Just
i també candidata del partit a les eleccions municipals del proper 26 de maig.
Hola, bon dia, Laia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
El passat divendres al vespre vau fer una marxa concentració des de la plaça de l'Ajuntament
fins al parador, gent d'altres grups, d'Esquerra, de l'alcaldia, de Sumater, entre altres,
amb motiu del trasllat dels presos polítics cap a les presons de Madrid.
Portava una pancarta que deia
Self-determination is a right, not a crime.
Com definiries aquests judicis que estan per venir, pel que sembla, el 12 de febrer?
Són judicis polítics.
Judicis polítics.
Hi havia una diputada del PDeCAT que deia que era en tot una farsa.
Sí, clar, a veure, en el sentit que, clar, al ser un judici polític, fer un judici amb el Codi Penal a la mà,
vestint-lo com si s'haguessin fet crims o delictes tipificats, que no és cert,
és una farsa en el sentit que, clar, estàs vestint de judici ordinari, per dir-ho d'alguna manera,
una cosa que és un judici polític.
També la setmana passada va haver-hi el ple del mes de gener.
Anem a tractar algun dels temes més destacats,
sobretot el que va ocupar més espai, que va ser el del conveni de la Vall.
Bé, un d'ells va ser l'aprovació definitiva d'aquest conveni,
en què Joan Bacaganyes us va respondre a les al·legacions no acceptades que vau presentar al PDeCAT.
Unes al·legacions, Laia, en les que denunciàveu la falta d'un procés de participació ciutadana
i la creació d'un grup, o sigui, la falta d'aquesta creació d'un grup de treball,
o bé, com es vulgui dir, no només format pels partits,
sinó que també, doncs, bé, falta aquesta part de la ciutadania i d'entitats, etcètera.
Sí. De fet, el conveni de la Vall, quan es va signar el 2004,
preveia que uns 40.000 metres quadrats, són xifres aproximades,
que uns 40.000, més de 40.000 metres quadrats, havien d'anar fora de Sant Just.
Aquest va ser un gran acord que es va prendre per unanimitat entre tots els partits polítics
i les entitats veïnals que es van estar movent perquè no s'edifiqués a la vall.
L'acord va ser preservar la vall i que una part dels metres quadrats edificables
es quedaven a Sant Just i una altra part, aquests gairebé 50.000 metres quadrats,
anaven fora de Sant Just.
Per raons variades, aquests metres quadrats han de recaure a Sant Just,
no poden sortir fora.
Estàs modificant el conveni que es va signar entre tots i totes.
Per tant, entre tots i totes hauríem de parlar d'aquesta modificació.
I el que ha passat en realitat ha sigut que això només ho ha parlat l'alcalde
amb els interessats.
Ja està.
Després ens ho han posat sobre la taula i ho havíem d'aprovar sí o sí
perquè si no ens posaven una demanda de 128 milions d'euros i ja està.
I aleshores, clar, això no és així.
Del 2004, quan es va fer el primer conveni a Ara, han passat 15 anys
i la mentalitat de la gent ha canviat.
El senyor Perpinyà, l'alcalde, no, però la de la gent del poble sí que ha canviat.
Potser ell no ho sap, no se n'ha adonat, però la de la gent del poble sí que ha canviat.
I entre d'altres, la creació de barris nous és perceptiu fer processos participatius.
La gent hauríem de poder dir la nostra, és el nostre poble, és crear un barri nou.
Home, parlem-ho entre tots, fem un procés participatiu.
Hi ha moltes maneres de fer processos participatius.
És una qüestió de voluntat, eh?
Sí, sí.
I d'esperit.
Els del PSC, en concret el portaveu en Joan Bassaganya,
es deia que aquests processos participatius poden donar lloc a dinàmiques d'especulació.
Vosaltres creieu que es podrien donar?
No.
Quan tu fas les coses obertament i amb transparència, no hi pot haver especulació.
L'especulació creix en l'obscurantisme i l'opacitat.
Quan no hi ha transparència, hi pot haver especulació.
Si tu fas un procés participatiu, ho fas amb transparència, no hi ha especulació.
De fet, és una paraula que nosaltres no hem fet servir mai.
Sempre la fan servir ells.
No ho sé.
Deuen tenir alguna mena d'obsessió.
Us pregunteu vosaltres, de fet, els criteris que s'han seguit per determinar
quins sols de privats entren en aquest conveni.
Per exemple, va ser una de les respostes que li vaig donar.
O sigui, vosaltres, sense transparència, ho heu decidit vosaltres,
que es requalifiqués una part del polígon, una part, aquell en concret,
no un altre, o un altre, o l'altre polígon, o no.
O sigui, per què?
Clar, això, determinar això, el correcte, hauria sigut fer un procés participatiu.
Més que res perquè no hi ha sol disponible a Sant Jús
per fer aterrar 50.000 metres quadrats edificables.
Necessàriament, en el moment que ets conscient que tens aquest problema,
que són conscients, perquè jo vull recordar que l'equip de govern que tenim ara
porta més de 30 anys governant.
Sí.
El Partit Socialista Esquerra i Iniciativa porten més de 30 anys governant.
Per tant, és un problema que van crear ells i que, en principi,
l'haurien de solucionar ells, però no són molt capaços de fer-ho.
Aleshores, ells mateixos, en el bolletí de novembre,
si no recordo malament, octubre o novembre,
ja van reconèixer que des del 2009 o 10 són conscients que hi ha aquest problema.
Ho saben, des del 2009, estem al 2018, bueno, 19, passat 10 anys,
hi havia temps de sobres per fer això de forma ordenada
i amb participació ciutadana, però no hi ha hagut voluntat.
Aleshores, ara de pressa i corrents això s'arregla,
o s'intenta arreglar això de pressa i corrents, no sé.
Vosaltres, una de les mesures que proposeu seria,
en lloc de créixer verticalment, per dir-ho així,
seria fer més grans els límits?
Clar, nosaltres el que dèiem és que el fet de concentrar
tota l'edificabilitat en una parcel·la,
clar, si tu vols posar molts metres quadrats edificables
en una superfície petita,
hauràs de fer edificis molt alts.
Si tu aquests metres quadrats els col·loques en una superfície més gran,
doncs els blocs que et sortiran no són tan alts.
Bueno, és com una espècie de divisió, no?
O sigui, si el denominador és petit, el resultat és molt gran.
Si el denominador és gran, el resultat és més petit.
Ja està.
No qüestió de repartiment.
Però ja dic, insisteixo, o sigui,
haver de fer una transformació del municipi,
una part del municipi, i crear barris nous,
jo crec que és una cosa de suficient entitat per si mateixa
com perquè puguis obrir un procés de participació ciutadana.
També lamenteu el fet que no hi hagi una previsió,
un pla de mobilitat.
Clar, és que aquesta part no ens l'han contestat aquí,
ens la contestaran en les al·legacions que van presentar
a la modificació del planejament,
però l'altra part és aquesta.
Estem fent un barri nou,
però no estem parlant de com solucionarem la mobilitat
de la gent que vagi a viure allà,
que aniran a viure entre els miralls,
i el que es vol fer, 2.500 persones.
Com es mouran?
Com farem que puguin entrar, sortir de Sant Jus,
com es mouran pel poble?
Quina afectació tindrà això, per exemple, en el comerç?
Perquè està previst que es creïn en els seus propis comerços.
A nivell d'equipaments municipals,
com afecta això als equipaments municipals?
Tot això no està definit.
El pla d'equipaments que tenim és de l'any 90, no?
De l'any 90, no?
Han passat 20 anys.
El regidor Joan Esmerats també es va referir al pla de mobilitat,
que no hi havia cap estratègia pel que fa ara,
no en les zones que es volen construir,
sinó el que hi ha ara en el barri centre.
La gestió que s'ha fet de construir diverses obres simultàniament.
Clar, és que això està tothom al·lucinant.
Em ric perquè és el que diu tothom.
Evidentment que t'arreglin els carrers a tots ens agrada.
Això és així.
Clar, el problema és,
cal que els arreglem tots alhora
i provoquem aquest col·lapse del centre?
És que els comerciants del centre estan superenfadats.
O sigui, els seus clients i clientes no poden aparcar,
no poden accedir.
És una complicació enorme.
Però per què?
Que els arreglin els carrers tothom està content.
Però home, cal que coincideixin totes les obres alhora?
Totes? Juntes? Ara?
Clar, com que el mes de maig hi ha eleccions,
la impressió que dona és que se'ls ha fet tard
i ara van amb presses a poder acabar el pla d'inversions
que havíem promès en el mandat.
Han tingut quatre anys per fer aquest pla d'inversions,
executar-lo.
No, no, no.
Ho han de fer ara tot de pressa i corrents.
Insisteixo.
O sigui, són tres partits polítics
que porten molts anys governant.
Segur que molts dels projectes que estan executant ara
ja els van parlar a l'anterior mandat,
però potser no ho han fet prou bé.
Crec que no ho han fet prou bé
perquè ens estem trobant que ara ens col·lapsen
al centre del poble
i estan causant unes molèsties molt grans
a molta gent.
Aquesta falta de planificació
i aquesta mala gestió,
això no pot ser, home.
Tornant al tema del conveni,
també defensàveu que Sant Just té un model de poble
que, clar, amb la construcció d'aquests edificis,
doncs bé, que es trencava aquest model.
Quin és el model que vosaltres defenseu
que Sant Just ha de seguir tenint?
El que ens diu la gent
és molt senzill.
És que em va fer gràcia perquè el regidor
Joan Basaganyes, en el ple que vam parlar del conveni,
va dir, ell va manifestar
que en una de les seves intervencions
va dir que ell no sabia
quin era el model de poble.
Clar, ens vam riure molt,
ens va fer molta gràcia.
A veure, tots sabem quin és el model de poble,
però tu no el saps?
No ho sé.
Aleshores vaig pensar,
bueno, va, sortir del carrer,
sempre estem al carrer,
però vull dir, va,
sortir del carrer i preguntaré a la gent
a veure què m'expliquen, no?
Clar, és molt fàcil, eh,
saber quin és el model de poble.
És que tots coincideixen.
O sigui, el model és un model de poble,
un model de poble residencial,
de baixa densificació,
un model de poble tranquil, segur, familiar.
Aquest és el model de poble.
Tot això és conseqüència
que hi ha diferents tipologies de vivendes,
però que el tret característic principal
és que no hi ha massificació.
Està més repartit.
És una de les raons
per les quals la gent també aprecia
aquest gran nivell de qualitat de vida
que hi ha aquí,
que fa, per exemple,
una de les conseqüències
és que els preus siguin caríssims,
però és perquè hi ha molta demanda.
Per què hi ha molta demanda?
Perquè la gent percep que es viu molt bé
i es viu molt bé aquí,
a diferència d'altres municipis
que estan tan a prop o més de Barcelona
com pot ser Esplugues
o Cornellà o l'Hospitalet,
entre d'altres qüestions,
perquè Sant Just
estem al costat de Collserola
i no és un poble massificat,
és un poble de baixa densitat.
La gent surt al carrer
amb tranquil·litat,
els teus fills i les teves filles
poden passejar pel carrer
amb tranquil·litat,
sense por
que els hi passi res,
que els atropellin.
O sigui,
hi ha aquesta percepció de seguretat,
l'aire que respirem,
la percepció que tenim
és que és més net.
O sigui,
aleshores,
hi ha tota una sèrie de factors
que fan
que aquí
es visqui bé,
estiguem bé
i per això hi ha molta demanda
i per això ho fem
també esforços molt grans
perquè la gent
no hagi de marxar
de Sant Just
fent vivenda de protecció oficial,
per exemple.
Però clar,
si tu comences
a construir blocs i blocs
de 11 alçades,
9 alçades,
i a Massífica...
Parlant de l'habitatge,
el debat que vaig escoltar
de Ràdio Nacional Espanyola,
tots els grups
vau posar de manifest
que sí que hi ha un problema real
amb l'accés a l'habitatge
i el portaveu del PSC
va retreure
que sempre que es posen
que es proposen mesures
com el tema del sol edificable
de carretera reial
o el valor cadastral,
que no us sembla bé
que us quedeu en silenci.
Vosaltres què hi proposem?
Sí, nosaltres que
aterrin els 50.000 metres quadrats
de la bany a Sant Just,
els que havien d'anar fora
que aterrin a Sant Just,
nosaltres no tenim cap inconvenient,
o sigui, no diem pas que no,
és així, és la llei.
Doncs ha de ser així.
Per tant,
que es faci aquest sol residencial
estem a favor
amb totes les conseqüències
que això té
a nivell de sessions
de vivendes de protecció oficial,
perquè això està inclòs
en el paquet.
Per tant, estem d'acord,
clar que sí.
El que no estem d'acord
és com s'ha decidit això
i com s'està gestionant això.
I la mala planificació
que té aquest equip de govern.
Això és el que estem dient,
que s'està fent molt malament
i que causarà perjudici a Sant Just.
Com, per exemple,
no cal que ens anem molt lluny
ni que fem ciència-ficció,
ho estem veient en Mas Lluí.
Allà es va planificar un barri,
entre els finals d'aquest primer trimestre
i el següent trimestre d'aquest any,
aniran a viure gairebé
més de mil persones allà.
I actualment,
els carrers ja estan col·lapsants.
O sigui,
hi ha una mala planificació.
No tenen equipaments.
O sigui,
hi ha una mala planificació.
I ara el que estem fent
és reproduir
la mateixa mala planificació
i mala gestió
que s'ha fet a Mas Lluí
fer-ho a baix a la carretera.
Això és el que critiquem.
Però que hi hagi sol residencial
o que es faci creació
de nou sol residencial,
no diem que no.
Estem d'acord.
Ara bé,
respecte al tema
de la falta d'habitatge,
clar que estem d'acord.
O sigui,
evidentment que hi ha falta d'habitatge.
Clar que sí.
Sí.
Però no és només
un problema aïllat de Sant Just.
És un problema de Barcelona
i de tots els municipis
del voltant de Barcelona.
Sí.
és un problema general.
I amb respecte
a l'Uda Libi...
És un tema...
És un altre tema.
Obriríem una...
Sí.
Bueno,
que de fet era una mica
relacionat amb la següent pregunta.
Ah, doncs m'espero.
Fins ara,
és la segona pregunta.
Defenseu que amb els superhàbits
actuals de l'Ajuntament,
actuals que l'Ajuntament
no demani un increment
del valor cadastral.
Pels radioients
que s'escolten
i no estiguin molt al cas
que és tot això
del valor cadastral
i quina relació
té amb l'IBI.
Per què defenseu
el PDeCAT
fermament
que no hi hagi
aquest increment
dels immobles?
Nosaltres
el que estem defensant,
el que estem denunciant
bàsicament,
és que
el mes de setembre
es va fer el ple
de les ordenances fiscals
en què s'aproven
les ordenances fiscals
i l'equip de govern
va presumir molt
que proposava
un increment
de l'IBI
de zero,
o sigui,
no increment
de l'IBI,
per congelar l'IBI.
Però el que no van explicar
en aquell moment
és que havien demanat
el mes de maig
al Ministeri
que s'incrementessin
les bases
sobre les que s'aplica
aquest percentatge.
Això no ens ho van explicar,
ens ho van amagar.
Ens ho van amagar
a les comissions informatives
i ens ho van amagar
al ple.
I dos dies després
d'haver fet aquest ple
i tots
haver aplaudit
aquesta acció
de l'equip de govern
de no pujar a l'IBI,
o, sorpresa,
ens trobem
que ens havien pres el pèl
perquè el que estaven fent
en realitat
era pujar les bases
de forma oculta.
I això és el que hem denunciat.
Aquesta manera de fer
poc transparent
que, bueno,
que enganya,
o sigui,
que acabes provocant
enganys a la gent.
Això està molt malament.
Aleshores,
per què diem
que no estem a favor
que s'augmentin
els valors catastrals?
Perquè la ponència
sobre la que es basa
en aquests valors,
que és de l'any 96,
està mal feta.
I això ho ha reconegut
el mateix alcalde
en un ple.
Fa temps.
Està mal feta.
Es van fer els valors
amb criteris polítics,
no tècnics.
De manera que,
en un mateix carrer,
dos blocs molt semblants
tenen valors catastrals
molt diferents.
Aleshores,
això no és correcte.
i l'alcalde
això ho ha reconegut.
Per tant,
cada vegada
que tu fas un augment
de les bases
per igual a tothom,
l'únic que estàs provocant
és fer més gran
la injustícia.
Que han de fer
solucionar això.
Una de les coses
que dieu vosaltres
que faríeu
és congelar els impostos?
Sí,
com s'ha fet
a altres municipis.
Perquè hi ha molts municipis
d'aquí a l'entorn
que han congelat
els impostos
durant la crisi.
Però aquí,
durant la crisi,
les famílies
tenien
menys ingressos
i aquí
ens hem dedicat
a anar a pujar a l'IBI.
I estem parlant
ja no d'aquest mandat
sinó de l'anterior.
I de no tenir,
de fet,
un superhàbit
de quasi 9 milions d'euros.
Clar,
és que l'altra cara
de la moneda
és que tenim superhàbits.
O sigui,
sobren diners,
però no
100.000 euros,
milions d'euros,
sisplau.
O sigui,
fem millors els comptes.
A la columna d'opinió
del butlletí,
lamentes que l'únic
homenatge,
canviant ja de tema,
a l'1 d'octubre
hagi estat,
bueno,
per part de l'Ajuntament,
hagi estat
amb unes plaques
ubicades,
doncs bé,
en zones que queden amagades,
ubicades al terra
fora de la vista.
Sí.
Malament.
Ens ha sap molt de greu.
És que
nosaltres vam
aprovar
aquesta emoció.
Estàvem molt contents
que es pogués
fer aquest homenatge
a la gran
festa de la democràcia
que va ser l'1 d'octubre,
la gran gesta
que vam fer,
que allò va ser
un plantar
una estaca,
un plantar
una fita
molt important.
Va ser
recolzada
per la majoria
de la població
de Sant Just.
Poder fer un homenatge
com s'ha fet
en altres municipis
ens feia
molta il·lusió.
Quan va arribar
l'1 d'octubre,
el primer aniversari,
se'ns va dir
que aquestes plaques
no estaven
encara disponibles
que no les tenien
acabades
i això ja va ser
la primera decepció
però vam dir
quan estiguin
les posarem.
La segona decepció
va ser
que
de cop i volta
un dia
ens n'entarem
pels mitjans
de comunicació
que s'havien posat
les plaques.
Ningú ens va dir res,
ens en vam enterar
per la premsa
que es diu.
Ostres,
som
regidors i regidores
a l'Ajuntament,
vam recolzar
la moció
i ni tan sols
ens diuen
que les plaques
anem a posar
les plaques
però no només
anem a posar
les plaques
és que
les vam posar
no van fer cap festa,
no van fer cap celebració,
no van fer cap acte institucional,
res,
les vam posar
d'amagatotis
allà un dia
sense dir res
i ens en vam enterar
per la premsa
que s'havien posat
les plaques.
Però és que
ara ja més
el sumo més
que
quan tu estàs per allà,
per exemple
a les escoles
o al CAP
o a l'institut
o a l'escola Montserrat,
tu estàs allà
i la placa
no es veu,
és que no la veus.
Jo he anat al CAP
el mes de novembre
i desembre
perquè
m'he posat malalta
i he hagut d'anar al CAP
diverses vegades
a més a més
i
és que no l'he vista
és que si tu em dius
ara exactament
on està
la placa del CAP
tindré dificultats
per dir-te exactament
on està
perquè no l'he vista
i he anat al CAP
diverses vegades
insisteixo
és clar
és una mica decepcionant
amb el fet que estiguin
potser al terra
crec
ara que comencen els judicis
que hi ha nou persones
que estan pagant
amb la seva llibertat
la falta
o sigui
estan donant la cara
perquè haguem pogut fer
aquest referèndum
estan donant la cara
aquestes nou
que ara van a judici
i la resta
que estan a l'exili
home
o sigui
es mereixen
un homenatge
un reconeixement
una mica més
digne
diria jo
no sé
i no soc l'única
que opina així
és una llàstima
ja per acabar
gràcies
sí
vam veure unes imatges
en les que estaves
a Waterloo
sí
quin va ser
una mica
el motiu
d'anar a visitar
el
Puigdemont
doncs vam tenir
l'oportunitat
d'anar a visitar
el president Puigdemont
doncs bàsicament
per donar-li les gràcies
per la intervenció
que va fer aquí Sant Just
ara fa uns mesos
que va fer una conferència
en directe
ens va fer moltíssima il·lusió
i volíem donar-li les gràcies
i també
per donar-li
i mostrar-li
el recolzament
del poble de Sant Just
cap a la feina
que està fent
i alhora també
doncs
parlar
conversar amb ell
una mica
de cara a les municipals
doncs com ho estàvem
enfocant
i parlar de Catalunya
i de la República
que la podem començar
a partir del 26 de maig
27 de maig
des de l'Ajuntament
si la majoria de la gent
ens fa costat
que és el que volem
molt bé Laia
doncs
li vam donar
li vam portar
un parell de llibres
de Sant Just
sí
ho vaig veure
el de la Palmira
sí
i alguna miscel·lània
i la miscel·lània
del mossèn Antoni Nutena
més que res
perquè volíem portar-li
doncs això
uns records de Sant Just
que li va fer molta gràcia
i la veritat
és que ens va fer
molta il·lusió
poder conversar amb ell
personalment
i sobretot això
de transmetre-li
tot el suport
de la gent de Sant Just
molt bé Laia
doncs moltes gràcies
per venir
no gràcies a vosaltres
i ens tornem a veure
la propera
que tinguis una bona setmana
molt bé gràcies
adeu

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!