M'agrada la dificultat de les dates en directe, ara mateix tenim a nosaltres, com us deia, la Laia Flotars, la portadora del grup municipal d'abans, en Jus Laia. Bon dia i bona hora.
Hola, molt bon dia.
I en primer lloc, bones festes, que no ens havíem vist.
Igualment.
Com ha anat el Nadalbé?
Bé, molt bé.
Molt familiar, molt bé.
Sí, que és el que toca, no?
Sí, sí, sí.
Familiar, i abans ho deien, potser excessos gastronàmics en general ens hem d'anar a comportar perquè, si no, és una festa rere l'altre, és com antinatural, no?
24, tot i que aquí, en principi, la tradició diu que només es fa ressupor, després tenim el 25, el 26, i és un no parar.
Bé, nosaltres ens hem fet un fart de menjar canelons.
Està bé, això, està bé, això.
Jo ja n'he menjat també per Sant Esteve, allò com mana la tradició estàndard.
Bé, nosaltres per Sant Esteve vam decidir anar pel Delta del Llobregat amb bicicleta i visitar els espais naturals del Delta, que ho recomano molt.
Fà bé, cremar una mica, a més a més.
Sí, sí, amb totes les nenes i les nebodes i molt bé.
Un lloc absolutament privilegiat. Jo vaig estar-hi també fa relativament poc i igual molt a més. També vaig agafar una bicicleta, o sigui que val molt la pena.
I amb el temps aquest que tenim aquí, que és luxe, doncs...
Sí, clar, és un luxe, però de la vegada una contradicció, perquè parlàvem que en algun municipi de Catalunya hem arribat a 26 graus per Nadal.
Uau.
És una barbaritat.
Déu-n'hi-do, eh? No ho sabia això, però sí.
És una barbaritat, clar. Pensant en curt, el que dius tu, i l'Alubans comentava que havia anat a la platja, però no és molt natural.
Bé, és que tinc familiars que viuen a Alemanya, aleshores, clar, han vingut a passar les festes aquí...
Deuen al·lucinar.
Clar, que estaven com bojos per anar-se a banyar a la platja.
Escolta, vam tenir ple.
Sí.
Comencem primer parlant d'una de les bones notícies del ple,
en la qual tots els grups hi veu estar d'acord,
que és la cessió d'aquest espai per la construcció d'un equipament educatiu altament buscat.
Hi havia gent que tira cap a una banda, cap a l'altra,
però finalment sembla que serà una realitat aquest institut d'escola a la zona de Mas Lluí.
Sí. Primer aclarim, perquè després vaig veure per xarxes socials que hi havia molta gent que preguntava
allò del institut d'escola, que la gent de seguida es quedava amb la paraula institut i no amb la paraula escola.
L'institut d'escola és des de P3 fins a 4 d'ESO.
O sigui, és la cobertura principal de tot el cicle educatiu, tant d'infantil, primària com secundària.
I la bona notícia és que, bé, encara no és una realitat, que quedi clar,
que a vegades els titulars es poden també crear confusió i tampoc no sé exactament quan podria acabar entrant en funcionament.
Però s'ha fet aquest primer pas, és a dir, s'ha fet aquesta cessió del terreny per part de l'Ajuntament
i per tant ara hem d'esperar que el Departament de Territori comenci a treballar.
Sí, o sigui, s'ha fet la cessió al Departament d'Ensenyament perquè el Departament d'Ensenyament pugui donar instruccions
al Departament de Territori, que és qui té l'empresa constructora, perquè iniciï tots els tràmits
de primer confeccionar el projecte executiu, després licitar les obres i després construir.
I un cop s'hagi construït tot l'edifici, ens entregaran a l'Ajuntament l'edifici i el solar també.
O sigui, el solar segueix sent de l'Ajuntament, només que cedeix temporalment perquè la Generalitat pugui construir
durant el període que s'ha de construir l'escola, l'edifici, doncs està com cedit a la Generalitat
i després un cop ja estigui tot construït ens ho tornen tot.
És una d'aquelles notícies positives pel municipi, tot i que sí que és veritat que hi ha hagut alguna escola
que volia que fos, per exemple Canigós, volia que s'intentava que es pogués fer allà, però era més difícil, no?
Sí, a més també hem de tenir present un tema de mobilitat.
Les escoles estan pensades perquè donin servei a la població del barri
i la mobilitat per anar a l'escola, que és una de les mobilitats més importants que hi ha en la societat, per dir-ho d'alguna manera.
Sí, sí, de fet ara es nota, és a dir, ara que no hi ha escola, Barcelona va diferent, va diferent.
Exacte, doncs estan pensades sempre les escoles perquè donin servei a la comunitat que té l'entorn, no?
I així els nens i nenes, les famílies, vagin caminant a l'escola i no hagin de fer servir el cotxe o amb transport públic.
Clar, fer l'ampliació al Canigó o fer l'ampliació a l'escola a Montserrat, perquè al Montseny no es pot,
implicava que hi ha un problema de mobilitat, o sigui, que moltes famílies seguirien fent servir el cotxe
o el transport públic, que recordem que, per exemple, de Masllu i al Canigó no hi ha transport públic,
que és una cosa que nosaltres des del nostre grup municipal sempre hem demanat.
Aleshores, aquest institut d'escola, pel que ens van explicar, trigaria 5 anys a entrar en funcionament.
Si la Generalitat va ràpid...
Si es compleixen les dates marcades.
I ho entren en pressupost, perquè el següent pas important és que la Generalitat això ho fiqui en el pressupost de la Generalitat.
Que no serà el pressupost de l'any que ve, probablement l'any que ve haurien d'entrar en pressupost la confecció del projecte executiu,
que són cars aquest tipus de projectes, la redacció d'aquest projecte,
i perquè es pogués construir hauria d'entrar en el pressupost del 24.
Crec jo, eh?
Bé, en tot cas ho haurem d'anar seguint, perquè ja sabem que aquests grans projectes costa que arrenquin,
a vegades n'hem sentit a parlar molt, ens quedem amb el titular,
a vegades dius, ah, és que ja es construï... No, compte, compte que això va...
És un equipament que ens ha fet patir, perquè el que és la voluntat de l'Ajuntament de cedir aquest terreny,
aquest solar calificat d'equipaments, no és parc natural, està calificat d'equipaments, el parc natural comença després,
això ja es va fer a l'anterior mandat.
En el mandat 2015-2019, crec que va ser cap al 2017 o 18, es va aprovar una moció,
no recordo, ara l'any exacte, però va ser l'anterior mandat,
es va aprovar una moció al ple, per unanimitat també,
per la qual es manifestava la voluntat de l'Ajuntament de cedir aquest solar al Departament d'Ensenyament.
Després el Departament d'Ensenyament ha anat fent que sí i que no, que sí i que no,
que sí que farem, que no farem, sí, no, i de fet fa encara no un any van dir que no el farien.
Després, al reduir les ratios de 24 a 20 alumnes per classe,
això ha fet aflorar una necessitat de tenir més places a Sant Just,
o sigui, de tenir noves aules, perquè, clar, si amb les que tenim actualment reduïm a 20,
ens quedarà molta població infantil sense escola.
Però, llavors, amb aquests canvis, ara canviem ràtio, ara la reduïm,
ara la fem una mica més àmplia perquè hi ha necessitat,
és a dir, ja marxa enrere en això? Podria haver-hi marxa enrere o en principi no?
No, en principi no. A veure, la Generalitat també, el Departament d'Ensenyament,
això també ho va fer perquè hi ha un descens de la natalitat,
és a dir, de forma natural, les ràtios ja es reduirien amb l'actual oferta d'aquí uns anys,
perquè hi ha menys nens que abans.
Bé, el que no es pot controlar, o sí que es pot controlar,
però seria la gent que ve de fora, que també podrien venir a ampliar...
Clar, és que Sant Just... Clar, el problema ha sigut que Sant Just,
que l'altre dia també sortia la notícia,
és dels pocs municipis que està creixent en població,
i sobretot en població, famílies joves i...
Sí, de fet, és un tema que es va parlar al ple i després en parlarem,
perquè va vinculat a l'accés a l'habitatge.
Exacte, i aleshores, clar, això per Sant Just ha sigut contradictori,
perquè, de fet, aquest any, per primera vegada,
hi ha hagut famílies que s'han quedat sense plaça en la seva primera opció,
d'inscripció escolar, d'aprendre inscripció escolar,
amb la qual cosa que hi ha de notar alguna cosa,
i això ja t'està donant indicacions.
Aquest institut d'escola aniria a març lluir,
que també serviria d'alguna manera per anar integrant a poc a poc
aquest barri de nova creació, entre cometes nova,
perquè ja fa uns quants anys,
i que, per tant, també, com a gent de Sant Just,
també tenen dret de tenir equipaments propis, no?
I va vinculat, també, a una de les propostes que fas tu de cara al futur,
o que la fa el teu grup de cara al futur,
que és aquesta connexió entre Mas Lluï i l'autopista.
Exacte.
Tot això va una mica lligat amb la idea de dir,
intentem que Mas Lluï també sigui,
malgrat la distància física, que aquesta hi serà sempre,
vull dir que això alguna vegada n'hem parlat,
és a dir, Mas Lluï està on està,
el barri de centre està on està,
igual que hi ha les fases de Sant Pere,
però, en tot cas, hi ha una idea,
la qual defenseu amb força des del vostre grup,
que és aquesta connexió a través d'aquest vial.
Explica'ns una miqueta com està,
perquè hi ha hagut novetats darrerament,
i fins a quin punt això està madur.
A veure, inicialment, el barri,
quan es va projectar de construir-lo,
anava projectat ja amb un pont.
Sí, ho recordo.
Després, l'Ajuntament va anar endarrerint
el que és el desenvolupament urbanístic,
i al final el van començar a desenvolupar,
i aleshores va esclatar la crisi,
la crisi del 2008.
Els diners pel pont,
l'Ajuntament, la Junta de Compensació,
que són tots els propietaris
que han d'anar posant diners
per fer l'urbanització,
per construir els carrers,
i també van posar els diners
per construir el pont.
Què va passar?
En aquella època, el 2008,
l'Ajuntament va sortejar
pisos de protecció oficial
que havien d'anar a maslluir,
perquè a maslluiria
del que és tot el pla urbanístic,
una part dels pisos que s'havien de construir
eren de protecció oficial,
i l'Ajuntament els va sortejar.
Aleshores hi van haver tota una sèrie
de famílies i gent jove i gent gran
de Sant Just que els havia tocat un pis
en una zona que era tot camps,
no hi havia res,
és que no hi havia carrers,
no hi havia res,
eren tot camps.
De fet,
l'urbanització privada
li va costar moltíssim d'arrencar,
moltíssim,
perquè clar,
va esclatar la crisi en aquell moment.
El que va passar va ser que l'Ajuntament
confiava que la Junta de Compensació
iniciaria l'urbanització,
perquè fins aleshores
tot anava a vent o en pop
en el sector de la construcció,
i es construïa aquí i es venia tot.
Recordem-ho,
2005.
Sí, sí.
Aleshores,
què passa?
Que clar,
a l'esclatar la crisi,
l'Ajuntament ja havia sortejat aquests pisos,
tenia tota una sèrie de com 300 persones
afectades que volien el pis,
i clar,
no s'estava fent cap tràmit
de construcció de res,
perquè fins que no fas els carrers
tu no pots començar a construir un edifici.
I clar,
l'Ajuntament va començar a pressionar
la Junta de Compensació
perquè comencessin l'urbanització,
perquè això ho ha de fer
la Junta de Compensació,
els propietaris,
i els propietaris van dir
que amb aquesta crisi que tenim,
clar,
hi van haver propietaris que van cabrar,
bueno,
era un caos.
Sí, sí.
I aleshores,
bueno,
l'Ajuntament molt agobiat
i estressat
per la pressió d'aquestes 300 persones
que els havia adjudicat un pis
i que ja veien
que no tindrien el pis
en el termini que se'ls havia dit,
va començar a pressionar
la Junta de Compensació
i la Junta de Compensació
va dir que no tenim diners,
no tenim diners,
no tenim diners,
i aleshores van dir,
van dir,
bueno,
doncs mira,
agafeu els diners del pont,
diu,
si ens torneu els diners del pont
que ja hem donat pel pont,
amb aquests diners
comencem a fer l'urbanització
i almenys així
ja podeu construir
els vostres pisos de protecció oficial.
I van fer aquest acord
i aleshores els diners del pont,
pum,
van desaparèixer
per construir els carrers.
Clar,
si l'Ajuntament
no hagués tingut aquesta pressa,
doncs hagués sigut
tot més natural.
La qüestió és que aleshores
ja a partir d'aquí
el pont de cau,
o sigui,
de cau del que és
el projecte urbanístic
d'execució.
Nosaltres aleshores
ja vam començar a avisar
que això era una molt mala idea
perquè el pont era necessari
pel tema de mobilitat.
O sigui,
allà tenim
més de 3.000 persones vivint,
més totes les que ja viuen
a la part de Sant Feliu de Maslluí,
que actualment
fan servir el vial de la ITU,
bé que és l'únic accés,
l'única sortida que hi ha.
Ara tenim la passera,
però és bicicleta a peu,
és diferent.
Però en vehicle,
per Sant Just,
és la ITU-B.
O donar una u volta
a la carretera,
que és una mica més complicat.
Exacte,
aleshores aquesta sortida
no només la fan servir
els veïns i veïnes de Sant Just,
del Maslluí i de Sant Just,
també els de Sant Feliu.
O sigui,
el fa servir moltíssima gent
i de fet hi ha molt de trànsit sempre.
I aleshores,
clar,
nosaltres ja anàvem avisant,
anàvem avisant
que això seria un problema
i efectivament,
ara que ja està el barri,
tot el barri en marxa,
és un problema.
I per això nosaltres,
reiteradament,
ja ho vam defensar
en el programa electoral
del 2015,
del 2019.
Sempre ho hem defensat.
No hem sigut l'únic grup municipal
que ho ha defensat.
Vull dir,
hi ha hagut altres grups municipals
que també ho han portat
en el seu programa electoral.
Per tant,
que no és una cosa nova
ni rara.
Vull dir,
que és una cosa que tots...
Jo recordo parlar-ne aquí
amb l'antiga regidura d'urbanisme
d'Agnà Hernández
fa una pilada d'anys.
Aquest pont,
aproximadament,
quant costaria de fer?
Entre 12 i 13 milions
a preus actuals.
Tenint en compte
com estan els materials
i la situació actual
d'inflació,
entre 12 i 13 milions.
Qui l'hauria de pagar,
aquest pont?
Aquest pont
inclou la construcció del pont
i el soterrament
de les línies d'alta tensió.
Si no,
el que és pròpiament
la construcció del pont
són menys diners,
però s'han de soterrar
les línies.
Aquest pont,
com que és només
terme municipal de Sant Just,
a priori,
semblaria que l'hauria de construir
o pagar només Sant Just.
Però com que en realitat
és un pont
que està connectant
dos municipis,
perquè Sant Feliu
també el fa servir.
I és un pont
que també està previst
que hi pugui anar
transport públic,
o sigui,
hi puguin passar autobusos.
Aquest pont,
aleshores,
ja el pot construir,
o sigui,
el pot pagar,
es pot demanar
finançament supramunicipal.
Correcte,
és a dir,
aquest pont
tindria més d'un pare
i una mare,
és a dir,
no només seria Sant Just
perquè el faria servir
més gent.
Més gent,
exacte,
i a més amb transport públic també.
D'acord,
però aquesta gent,
aquest pare i aquesta mare
que també estan disposats
a pagar?
Bé,
aleshores,
això nosaltres
és el que anem defensant
i el que estem demanant
a les administracions
i creiem que sí,
perquè quan ho hem anat parlant
tothom ho veu clar,
això,
tothom ho veu clar.
I més tenint en compte
que pels futurs
desenvolupaments urbanístics
que ja estan en marxa,
que és tota la zona
de Vella Vista,
de Sant Joan d'Espí,
que ens afecta,
que és un barri
que serà més de Sant Just
que de Sant Joan d'Espí
perquè hi ha l'autopista Catalla,
i tot el que és
el sector de Bómer
i Frigicoll,
allà és que tindrem
un col·lapse important.
Aleshores,
cal redefinir bé
tota la mobilitat,
sobretot perquè
ara mateix
tota la mobilitat
de Maslluí,
per poder sortir de Sant Just,
ha de travessar
tot el poble.
I el poble,
o sigui,
tot el poble,
és que em sap greu
perquè sembla com que
Maslluí no sigui el poble,
i sí que ho és, eh?
O sigui,
diguem la trama
més antiga,
no?,
de Sant Just,
i aquesta trama antiga
són tot carrers estrets,
no estan pensats
per absorbir tants vehicles.
I què passa?
Clar,
hi ha problemes
de contaminació,
de polució,
de soroll,
de seguretat,
després que es triga moltíssim
a fer els trajectes.
Quan més trigues
a fer un trajecte,
més polució generes,
més contaminació generes,
l'aire queda més carregat
i hi ha més soroll.
Tot això s'ha de pensar,
tot això és bo,
el pont,
tot això ho mitigarà,
i sobretot també
perquè el transport públic,
el poder anar pel pont,
serà molt més ràpid.
I quan és més ràpid,
el transport públic
és més competitiu
front al vehicle privat.
entenc que, clar,
vosaltres no esteu
al govern municipal,
formeu part de l'oposició,
tot i que en alguns aspectes
heu...
Hem donat suport,
però hem fet acords,
ens han inclòs punts nostres.
Això és el que anava a dir,
és a dir,
que no esteu tècnicament
al govern ni molt menys,
però sí que és veritat
que hi ha una certa entesa
i una certa cooperació
entre uns i altres
per tirar projectes
que són de municipi.
Correcte,
que és important
en els temps que estem.
Però el que deia,
és a dir,
heu pogut tenir interlocució directa
amb Sant Feliu,
amb Sant Joan Despí,
amb allò...
Hem parlat amb Sant Feliu,
hem parlat amb l'AMB,
hem parlat amb els nostres representants
al Congrés de los Diputados,
perquè per aquí també
hem demanat diners
i ens han donat un milió d'euros.
Sí, això vaig llegir-ho,
que ho comentaves,
que s'havia aconseguit ja...
De moment tenim un milió d'euros.
Sí, ens en queden onze,
per d'alguna manera.
Sí, però bueno,
escolta'm, això és...
També hi ha el Partit Socialista
governant aquí a Sant Just
i governant a la Moncloa
i al Congrés de los Diputados
i negociant un pressupost
de la Generalitat
amb Esquerra Republicana
que ells també poden fer alguna cosa,
dic jo,
perquè al final són ells,
no?,
els que governen.
Vull dir,
si nosaltres des de l'oposició
hem aconseguit un millor
i si estiguessim governant
aconseguiríem molt més.
Anirem parlant,
perquè probablement serà un tema
que sortirà de forma recurrent
en aquests propers mesos.
Recordem que a mes de maig
tenim eleccions municipals,
i per tant serà un dels temes
que se'n parlarà,
com segurament se'n parlarà
de temes relacionats
amb el món de l'habitatge.
Tornem una mica al ple,
al ple de la setmana passada,
no diré que va ser mogut,
però sí que va haver-hi
un grup de jovent
que van venir a reivindicar,
a explicar la seva preocupació
respecte a l'accés a l'habitatge
en aquest col·lectiu.
I és que és cert
que el jovent de Sant Just
ho té complicat,
perquè Sant Just
és un dels municipis
on l'accés al lloguer
és més car.
Hem tingut un instrument històric
aquí a Sant Just,
que és ProMunça,
que també ha sigut un instrument
no només de govern,
sinó en general,
que hi ha hagut molt de suport,
però que vaja,
que no ha pogut influir
de forma tan radical
en els preus
perquè continua a ser
tot plegat molt car.
què pot fer un ajuntament
per intentar aconseguir
que els nanos,
i no tant nanos,
estem parlant de gent
de 25-30 anys,
no hagin de marxar.
Val.
Aquí el govern socialista
sempre s'ha omplert la boca
que diu que han fet
més de 1.000 pisos
de protecció oficial.
És cert,
però sobre aquests 1.000 pisos
de protecció oficial...
Percentatge de lloguer.
...que han sigut tots de venda,
99% de venda.
El problema és que
un cop els han venut,
s'ha perdut la pista
ja d'aquests pisos,
perquè un cop els sorteixes
i els adjudiques a una persona
i aquesta persona el compra,
passen els anys
i aquesta persona el ven,
perquè això es pot fer.
Bé, hi ha una llei general
que s'ha anat...
Fa uns anys era més fàcil,
és a dir,
no eren els mateixos anys
de possible venda
els pisos de Salvador d'Espriu
que els que s'han fet...
Però en tot cas sí que és cert
que hi ha una llei
que et permet
que a partir de certs anys,
segons la tipologia del pis,
el puguis vendre.
Bé, i abans també,
però preu taxat.
Sí, però preu taxat.
Jo dic fent negoci,
entre cometes.
Sí.
Vale.
A preu taxat,
perquè és de protecció oficial,
i on l'Ajuntament
té dret preferent.
O sigui, l'Ajuntament,
per exemple,
cada pis que es ven,
que es vengués,
de segona mà,
de protecció oficial,
podria dir,
no, ja el compro jo.
Té dret de tanteig,
per dir-ho d'alguna manera.
Ja el compro jo.
Això no ho fa l'Ajuntament.
No ho fa.
És clar,
ja entren al mercat privat,
per d'una manera.
Aquests pisos
van tots a parar al mercat privat.
Per tant,
la persona que compra
aquest pis de protecció oficial
a preu taxat,
no sabem si és una persona
que compleixi els requisits
de família vulnerable
o família que necessiti
accedir a un pis de protecció oficial.
No, perquè això ja és
mercat privat,
el mercat lliure.
I allà,
cadascú
s'ho manega.
Aleshores, clar,
tu com a Ajuntament,
sobre aquests mil pisos,
ja no pots fer cap política
de gestió
d'habitatge públic
per ajudar
a determinats col·lectius
que no hagin de ser expulsats
del poble.
Ja no pots,
perquè els has perdut la pista.
Nosaltres,
una de les propostes
que sempre hem fet...
Aquests mil pisos
tots no s'han venut.
Bueno,
de segona mà, eh?
No,
però ja et dic,
com que a l'Ajuntament
la política és
no exercir aquest dret de tanteig,
doncs un cop els ha adjudicat,
ja t'oblides d'ells.
O sigui,
ja està.
Nosaltres sempre hem defensat
que l'Ajuntament
havia d'entrar
sempre a cada pis
de protecció oficial
adjudicat
i que al cap d'uns anys
es ven de segona mà,
l'Ajuntament
hauria d'exercir
sempre el dret de tanteig.
Sempre.
I tornar a tenir el pis
i poder-lo tornar a sortejar.
I així sempre tindràs
l'opció de tenir
una política activa
sobre tots aquests pisos.
És a dir,
tu l'has adjudicat,
la persona l'ha comprat,
l'has adjudicat
a una persona
que complia uns requisits
de necessitat d'habitatge,
o sigui, uns requisits econòmics,
d'edat, el que fos.
O sigui,
tu has fet una política activa
d'habitatge
sobre un determinat col·lectiu,
n'has sortit beneficiades
unes quantes persones,
passen els anys,
aquestes persones
es venen el pis
i tu tornes a comprar el pis.
I el tornes a tenir propietat
i pots tornar a exercir
polítiques...
M'imagino que la dificultat
és poder pagar-ho, no?
El mateix,
m'imagino que passa
que estem en...
Perquè clar,
la lògica et diria
que és que fem política
d'habitatge
però de lloguer
i, per tant,
que hi hagi certa mobilitat.
És a dir,
tothom tingui una opció
d'entrar,
sobretot quan ets més jove
que tens una possibilitat
econòmica segurament
o un mercat laboral
més complex
i que durant uns anys
com passa en molts països del nord d'Europa
que tens 4, 5, 6 anys
i després un altre
i anar creant a poc a poc
un parc d'habitatge públic
de lloguer.
Aleshores,
hi ha ajudes
de la Diputació de Barcelona
per poder fer aquesta operació
que estic explicant
i després,
això quant als de propietat?
Els de lloguer.
Ara anem als de lloguer.
És complex,
tot plegat.
Els de lloguer,
el problema és
que la inversió
que fa l'Ajuntament
triga molts anys
a recuperar-la.
És molt alta
i...
És un apalancament financer.
És a dir,
tots els ingressos
que generem
tots els veïns i veïnes de Sant Just,
una part important
quedarien apalancats
en uns pisos
per poder fer política d'habitatge.
Sí que és cert
que la llarga
et generaria un patrimoni
que també...
Però, clar,
s'han de tenir els calés.
S'han de tenir els calés.
És complicat.
S'ha de prioritzar
i a vegades
has de tirar cap aquí o cap allà.
Nosaltres sempre hem defensat
que això
es fes també
amb col·laboració
pública o privada.
I, per exemple,
i això fa...
Me'n recordo que fa anys
que li vaig comentar
aleshores a l'alcalde Perpinyà
i li vaig dir
escolta'm,
però per què no
ho fem de la mà
del sector privat?
Que sigui el sector privat
el que faci la inversió.
I que s'apalanqui el sector privat
que no obtindrà un rendiment
que ja li va bé
i nosaltres, saps,
mentrestant tenim els pisos
i podem anar fent
el que creguem,
el més oportun
que de moment.
Bé, això
a dia d'avui
ja està passant
a l'àrea metropolitana,
per exemple,
que han creat
una empresa mixta
amb un operador privat
que és qui posarà els diners
i es construiran
més de 5.000 habitatges
a tota l'àrea metropolitana
de lloguer.
I aquí, per exemple,
també s'ha fet
una operació molt semblant
a Bomer i Frigicoll.
Bé, allà a la carretera,
vaig a la carretera
a la mà dreta,
es construeixen
600 habitatges,
aproximadament,
200,
aproximadament,
seran per l'Ajuntament
i serà l'operador privat
que els construirà
i ens els donarà construïts.
amb la qual cosa
tota la inversió
de construir pisos
ens l'estalviem,
ens donen els pisos
construïts ja,
preparats per entrar.
Això ens permetrà
fer una política
de lloguer
molt bona.
200 habitatges,
són molts, eh?
De fet,
en el passat ple...
Bé, molts,
potser insuficients,
però és important això.
I després,
hi ha altres línies,
també,
que pots fer
d'actuació.
Per exemple,
hi ha moltes persones
que tenen pisos
i que els lloguen
i que si des de l'Ajuntament
facilitéssim
d'alguna manera
línies
i ajudes,
segur que ens els cedirien
perquè des de l'Ajuntament
els lloguessin
i poguessin també
fer aquí
una política d'habitatge.
Parlàvem d'aquestes
noves promocions,
no?
És a dir,
ara tenim a tocar
la dels Jocs Juvenívols
o la de la carretera reial,
en tant són 193,
si no recordo malament.
Sí,
he dit 200 aproximadament.
Sí, més o menys,
més o menys.
Com deies,
que tenen una construcció
però que la gestió
serà directa
de Promunça.
Sí,
Promunça Ajuntament,
sí.
Sí, exacte,
Promunça seria
empresa municipal
de l'habitatge,
val?
I la pregunta
se li va fer
a l'alcalde
com,
com,
és a dir,
quins seran els grups
preferents
per accedir
a aquests habitatges
i ell,
no sé si d'alguna manera
va venir a dir
hi ha eleccions,
això ho farà
el nou equip de govern,
si soc jo,
doncs ho faré d'una manera,
si hi ha una altra
ho farà d'una altra.
Exacte.
T'he pensat,
Laia Flotats,
com ho farà
si és l'alcaldessa?
Bé,
nosaltres ho estudiarem,
sí,
ho estudiarem
però evidentment
sí que tenim
identificats
diferents col·lectius
i el de joves
és claríssim,
però claríssim.
És a dir,
que prioritzaríem
joves
en aquests 193.
També hi ha
casos de famílies,
bueno,
o sigui,
les famílies
monoparentals
o assimilables
a monoparentals
perquè monoparental,
estrictament parlant
pels criteris
de la Generalitat
és un únic progenitor
sense un segon progenitor
i amb un determinat
nivell d'ingressos
la realitat és
que famílies
que s'han separat,
els dos pares,
bueno,
mares,
no?
Els dos.
Sí,
els dos progenitors.
Mare, mare,
mare,
pare,
pare,
no,
ja no vull.
Tenen el seu,
la seva realitat
també és de monoparentals.
Per exemple,
aquí també hi ha
un ínxol important
de gent
que té dificultats
per accedir a l'habitatge
quan es troba
en una situació
com aquesta
que ha de fer front
en solitari
al cost del preu
de l'habitatge,
no?
O altres col·lectius
també.
Això ho hem d'estudiar
i seran mesures,
òbviament,
que es recolliran
al programa electoral,
jo ara mateix,
permeteu-me,
doncs que ara mateix
tampoc no hi entri
en detalls d'això
perquè és massa d'hora,
però ja he apuntat
polítiques que es poden
fer des de l'Ajuntament,
ja les he apuntat abans,
de coses que es poden
arribar a fer,
doncs per tenir
un parc d'habitatge.
L'important és que
l'Ajuntament
tingui sempre el control
sobre un determinat
volum d'habitatges
i pugui anar fent
diferents polítiques
en cada moment
segons el que estigui passant.
Re,
quatre minuts i tres quarts,
Laia,
flotats,
moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat
en un dia com el d'avui.
Gràcies a vosaltres.
Molta gent està de vacances,
la Laia està aquí en directe,
t'agraeixo moltíssim
que estiguis aquí a la ràdio.
Vale, gràcies.
Que vagi molt bé,
que acabis de passar
unes bones festes
i una bona entrada d'any.
Igualment.
Un any apassionant per vosaltres
perquè any electoral, eh?
Sí, sí, ja ho vaig dir
en el meu,
vaig penjar un vídeo a Instagram
i ja ho vaig dir,
ple de reptes.
Doncs que vagi molt bé,
adéu-siau.
Moltes gràcies,
bon any nou.
Adeu.
Gràcies.