Vinga, som-hi, doncs. Ara passen 3 minuts d'un quart de 12 del matí.
Ja estem a la segona hora del Just a la Fusta, al magazín matinal de Ràdio d'Esvern.
Ara ha arribat el moment de fer l'entrevista del dia i avui la fem a Pep Palacios,
que és el president de l'Atlètic de Sant Just, club de futbol.
Saludem-lo perquè ja el tenim a través del telèfon connectat.
Hola, Pep, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Bon dia.
Bé, Pep, parlem amb tu perquè volem saber com està sent aquesta voluntat
de tornar a reprendre l'activitat del club al camp de futbol de Sant Just.
Sabem que amb el regidor d'Esports, amb en Toni Collantes, de l'Ajuntament de Sant Just,
heu estat parlant i tenint algunes converses. És així?
Sí, bé, vam fer dues reunions virtuals.
del passat dimarts i el passat divendres.
Una especifica una mica en tots els clubs aquest dimarts,
i l'altra també especifica el divendres respecte als casals d'estiu,
al campus que fem tots els anys, les entitats esportives i altres entitats del poble.
Respecte a la reunió més general del dimarts, quins punts es van posar sobre la taula?
En quin punt es troba ara mateix l'ús, per exemple, del camp de futbol?
Bé, jo no vull disculpar ningú, però bé, és una situació nova per tothom.
però bé, jo crec que la responsabilitat màxima, que en pocs dies la tindrà l'Ajuntament,
jo crec que ens l'haurà una miqueta de traslladar a les entitats.
En aquest cas, haurem de ser responsables tothom i agafar, assumir responsabilitat i no agafar riscos,
però sí que està clar que hem de tenir respecte, però no podem tenir por a tornar a la normalitat.
És a dir, sí que és cert que això ha sigut una cosa extraordinària,
però el que no pot ser és que es parli que el turisme començarà ja a obrir les seves portes a finals d'aquest mes,
que es parla en Europa i en llocs com Itàlia o Alemanya, Holanda,
molts països del centre d'Europa estan ja obrint les seves tronteres,
és a dir, això és un risc, però al final és un risc, però és un risc que hem de fer-ho
perquè el que no podem tenir és por, no tenir respecte a intentar protegir-nos
i tenir uns protocols de responsabilitat, etcètera.
Jo el que aquí crec és que de l'Ajuntament arriba el moment de la veritat
i el que crec que l'Ajuntament hauria de tenir les normes que òbviament li venen de més amunt,
li venen o del govern de la Generalitat o del govern o d'Espanya,
però bé com a responsable de les instal·lacions ha de marxar uns protocols
que nosaltres envers aquesta normativa i si hi ha alguna cosa concreta que embarqui l'Ajuntament,
crec que hauríem de començar a concretar unes dates i uns condicionants
per poder tornar a l'activitat.
Clar, vosaltres com a club vau plantejar aquesta opció de tornar a poder fer entrenaments,
a poder fer no sé si alguna mena de partits o a poder utilitzar a cap i a la fi el camp de futbol de nou.
Sí, sí, bé, de fet hem estat òbviament interrelacionats de manera contínua,
vam oferir, fins i tot vam oferir la possibilitat de poder fer un campus gratuït durant el mes de juny
per una mica conciliar el tema que no hi havia escoles, en principi, en aquell moment no hi havia possibilitat de fer escoles,
però sí que es tornava a l'activitat laboral i que el teletreball en moltes ocasions no es podia conciliar
i que hi havia gent que havia d'anar a treballar, com coneixem casos,
se'n van anar a treballar el pare i mare i es queden els nens tant de cada casa, no?
Clar.
Aquí els pares, tot el que et deien, ha hagut d'agafar aquest risc amb responsabilitat i aquest risc,
i nosaltres el que vam dir amb l'Ajuntament, que si ens donava als mitjans,
que nosaltres en el nostre cos d'entrenadors, els nostres professionals educadors,
que estàvem disposats a oferir campus gratuïts per la gent del poble i gent del nostre club.
Bé, probablement era la voluntat, però encara no...
Bueno, era massa tendra, no?
Podríem dir que al final els col·legis han obert el dia 1 i han obert una miqueta mirant a veure què és el que passarà.
Però, de fet, és això.
Les escoles estan obertes, tots els que estan en fase 2, nosaltres, si deu vol, la setmana que ve, no?
Tu què creus? No sé si també tens vosaltres, que esteu també...
Probablement nosaltres passarem a fase 2.
Clar.
Llavors jo crec que hauríem de començar a tenir una normalitat amb precaució,
però una normalitat bé amb altres espais, amb distàncies de seguretat,
més que a distància social, podríem dir, de seguretat,
perquè a nivell social realment el que sí que cal nosaltres,
almenys com a activitat a l'èrida lliure i esportiva,
realment els equips tenen una cosa, diguéssim, a nivell social,
que el que té és això, hi ha gent que té ganes d'estar amb el seu equip
i, òbviament, com els que estan a l'escola, no els deixarem abraçar-se,
farem activitats que siguin mantenint totes les normes que siguin avients.
Però jo crec que, psicològicament, emocionalment, fora bo que poguéssim començar a plantejar-nos,
doncs no sé si el proper dia 8 serà, òbviament ja és impossible,
però, per exemple, per marcar-nos el dia 15 com un dia que es pugui tornar,
de fet, als casals, als campos,
nosaltres, el dia 22 de juny, segur que comencem amb els campos i amb els protocols de desinfecció,
d'higiene, etcètera, però nosaltres ens agradaria complir amb aquests protocols
i poder, diguéssim, tanta necessitat tenen a nivell emocional els infants que no estan federats
com els que estan federats.
Nosaltres tenim la majoria de nens federats que tenen aquesta necessitat
i se'ls ha interromput les activitats des del mes de març,
home, doncs fora bo que poder fer com una mena d'expedida
durant aquest mes de juny, juliol, i que poguéssim fer activitats amb ells.
Perquè, clar, en principi, encara no ho sabem del tot segur,
però, en principi, les coses indiquen que el dia 8 ja entraríem en la fase 2,
perquè fa el món de l'esport en la fase 2,
què és el que es permet pel que fa a l'esport en equip?
Es podria fer entrenaments a l'aire lliure o què és el que marca una mica la llei?
De fet, jo crec que no soc un expert i com estem pendents de moltes altres normes,
de protocols de seguretat, per exemple, com amb els campus,
els campus haurem de tenir, els pares hauran de signar una declaració responsable del Covid,
que reuneix moltes preguntes i que han de determinar-la,
és a dir, quina situació hi ha, si ha estat malalt, etcètera, i han de signar-ho.
Nosaltres haurem de tenir un responsable de seguretat i salut,
que encara està per veure, encara que queda molt poc temps,
però està per veure, com tot va molt precipitat,
està per veure com podem treure aquestes acreditacions,
certificacions d'aquests cursos de responsables de seguretat i salut.
Però llavors el que sí que dic és que nosaltres,
com a activitat a l'aire lliure, que som,
en un espai, òbviament, en un pavelló, a més que està tancat,
els espais són més petits, nosaltres tenim un espai molt més gran,
el que diu el BOE, el que diu el BOE és que som una activitat a l'aire lliure,
que som esport federat i, en principi, a fase 2,
sense que hi hagi contacte entre jugadors,
amb monitors equipats,
complint tots els protocols de seguretat,
que si no hi ha dos metres de distància o quan s'acaba l'activitat,
la mascareta, no utilitzar els vestidors, etcètera, etcètera, etcètera.
Totes aquestes normes nosaltres el dia 8 estem en disposició ja de poder complir.
Per què? Bé, perquè el BOE ho diu,
nosaltres som un esport federat,
és a dir, els que no som federats no podrien fer-ho,
i som un esport a l'aire lliure,
i sense mantenir contacte nosaltres podríem fer tasques individuals,
com per exemple l'Ajuntament ha fet amb els parcs,
que els parcs estan pacintats,
pacintats, però deixa veu de què ha pintat aquí a Passa la Pau,
hi ha molts altres parcs,
ha pintat a terra amb línies,
com fer, diguéssim, fer unes activitats,
perquè al final, doncs, bueno,
vosaltres tinc un esbarjo.
D'aquesta mateixa manera,
nosaltres, els nostres professionals,
tenen ideades tasques
amb les quals no hi ha contacte,
però hi ha interacció amb la pilota,
i seguim els protocols de seguretat
que marca el Voluntí Oficial de l'Estado,
que és realment el que una mica és el que a nivell piramidal
marca què es pot fer i què no es pot fer.
I l'Ajuntament us ha donat llum verda
per al dia 8 poder fer aquest tipus de campus o d'activitat?
No, no, no, no.
No ens ha donat llum verda perquè jo m'imagino
que el que volen tenir és un 110% de seguretat
perquè es pugui complir això,
i nosaltres, òbviament,
el que no volem tampoc és pressionar amb accés, no?
És a dir, bueno, escolta,
hi ha coses que són...
He hagut moltes coses a fer,
i tenim moltes ganes,
però també tenim paciència i responsabilitat, no?
El que sí que està clar, i repeteixo,
és que així com hi ha una propensió
a que els campus i casals d'estiu del poble,
inclús el nostre, que tenen molt prestigi,
es puguin realitzar,
perquè bé, sota una miqueta,
és el mateix parany que pel que els nens han tornat a l'escola, no?
I, bueno, són activitats necessàries
i a nivell psicològic, emocional, psicomotriu,
és molt important la nostra activitat
i que els nens una miqueta intentin tornar
o sortir d'aquest confinament
el més aviat possible.
Però el que també està clar
és que, igual que aquests nens ho necessiten,
els nostres federats,
com els de vòlei, com els de patinatge,
que, per exemple, patinatge també ho va demostrar, no?
Les practicants, en aquest cas,
són noies de patinatge artístic,
o igual que tots els nens ho estan patinant,
ostres, a nivell emocional,
amb elles també el tema de poder practicar,
encara que sigui una vegada a la setmana,
amb unes condicions de seguretat,
que compleixin totes les normatives,
jo crec que fora bo.
Llavors, bé, no volem presentar a l'Ajuntament,
perquè jo crec que són moltes coses,
i se'n va fer molt ràpid,
però el que sí que et dic és que realment és així.
Realment, a nivell, podríem dir, legal, seria així.
El que passa és que el responsable de l'instal·lació
de l'Ajuntament i obrirà quan cregui que els usuaris
estan en disposició, tant el propi Ajuntament
que ha de fer unes coses,
com els que som els usuaris,
podrem complir-ho tot al 100%, no?
Perquè això sí que estem d'acord tothom,
tant l'Ajuntament com les entitats,
és a dir, anem a fer-ho bé.
I parlant llavors ja més concretament
del tema dels casals i del campus,
comentes que el dia 22,
aquests casals d'estiu sí que serien viables.
Sí, sí, sí, són això.
L'Ajuntament ho està mirant en totes les entitats
i bé, nosaltres no crec que ens ho deneguin.
Hem demanat pels matins uns casals
que podien ser més de lleure
i per la tarda uns casals més de serenificació
i en principi hem demanat les setmanes
del 22 de juliol,
el 31 de juliol, que són sis setmanes.
En principi aquestes sis setmanes,
si no canvia res per part de l'Ajuntament,
doncs farem aquests dos tipus de casals
pel matí, et dic jo, més lleure
i per les edats més petites
i per la tarda més tecnificació
i per una mica també arribant
fins a una edat més avançada.
Ara, Pep, estic també revisant la vostra pàgina web,
les xarxes socials, els comptes oficials
des de Twitter, Instagram...
Veig que no esteu molt contents
amb la decisió que ha pres
la Federació Catalana de Futbol.
Això ja no té res a veure amb l'Ajuntament
ni amb els casals,
però també podríem dir
que és un malestar que teniu vosaltres com a club.
Sí, mira, a més, intentaré resumir-ho,
és totalment discriminatori.
La Federació Espanyola de Futbol,
a totes les delegacions territorials,
cadascuna porta, diguéssim,
el seu futbol base,
des de 18 anys cap a baix,
doncs ha decidit totes aquestes delegacions,
han decidit que el que s'aplica,
diguéssim, per al futbol amateur,
per majors de 18 anys,
s'apliqui també a totes les delegacions.
de les categories.
Ha sigut una cosa molt...
ha copsat molt,
és imprevisible,
no podíem tenir cap previsió
que passés una cosa així.
Molt bé, doncs ha passat això
i diem, escoltem,
per no una mica cap a donar
per acabar de la lliga,
pugen els que estaven en primera posició
i no baixa a divisions.
El futbol, a tot el territori espanyol,
està fet per divisions, d'acord?
N'hi ha algunes,
per exemple,
els de 10 anys tenen com 4 o 5 divisions
per intentar aglutinar
que hi hagi els jugadors
que estiguin per nivells.
És a dir,
intentar de la millor manera possible
que al final estigui...
Perdona que sigui així tan clar,
pomes en pomes i peres en peres,
encara que estem parlant de nens,
però al final intentar que no hi hagi resultats
que al final també passen,
que són molt avoltats, etc.
La qüestió és que la Federació Espanyola de Fútbol
i les territorials,
la basca, l'andalusa, la manxega, la gallega,
la d'Aragó,
totes han pres la mateixa decisió
que es fa al futbol amateur i al futbol base.
La catalana no ho ha fet.
La catalana ha declarat d'una manera nula
la competició dels equips bases,
argumentant criteris que és formatiu, etc.
Llavors, realment és un argument discriminatori totalment,
perquè a més no pots dir que és un argument formatiu,
perquè realment si has fet divisions per nivellar,
realment si estàs en divisions...
Una cosa és que no tinguessin divisions.
Òbviament, llavors hauríem d'assumir tots
que és un criteri de formació perquè ho farem.
Però igual que al futbol amateur hi ha divisions,
al futbol base també hi ha divisions.
Llavors, hi ha moltíssims clubs.
No som nosaltres, estem perjudicats,
perquè nosaltres teníem...
Deixem estar els 4 o 5 equips
que anaven en segona posició
que podien assolir el campionat.
Però hi havia 3 equips en concret
que anaven en primera posició
i per nosaltres, moralment, som campions,
però per la Federació Catalana no.
Llavors ha generat un grup molt important
d'una plataforma
perquè la Federació Catalana
hem fet un recurs perquè la Federació Catalana
es repensi aquesta decisió
que és totalment discriminatòria
i jo crec que no té cap fonament.
El fonament que és formatiu,
que el futbol base és formatiu,
com a tots els esports,
el bascet també és formatiu,
el handball, el vôlei, tots,
però si estan fets per categories,
el que no pots dir és que aquí la deixes nul·la
i a l'altre penses d'una altra manera.
Jo crec que has de tenir un criteri.
La Federació Catalana aquí,
pel que sigui,
no ha tingut un criteri únic
i per això potser hi hagi 400 o 500 clubs
que estan, com nosaltres,
molt sorpresos d'aquesta decisió
i estem, podien dir,
estem revelats en contra d'aquesta injustícia.
Per tant, quan torni a començar la temporada,
entenc que les posicions, les divisions,
tot serà com va començar la temporada passada?
Bé, està per veure,
perquè, com a tic, hem fet un recurs
i, òbviament,
si això no es portés a bon terme,
òbviament, sí,
amb el que és el futbol base,
tornaríem a començar
en les mateixes divisions que estaven
i aquests tres equips,
malauradament,
no haurien passat a la següent.
Jo crec, humilment,
crec que tothom ho veu,
i bueno, doncs no,
al final,
encara que tinguis 12 anys,
el premi si has estat competint,
i encara que malauradament ha passat això,
si hagués pres la Federació Catalana
una decisió de declarar nul·la la competició,
és totalment respectable.
Però,
fer-ho amb els que són a futbol amatès d'una manera
i totalment contrària a l'altra,
jo crec que això no és.
Això no es defensa,
i això ho veu tothom,
i per això tothom s'ha revelat.
Jo no sé si la Federació Catalana
tirarà marxa enrere,
però jo crec que seria
el millor que podria fer.
Clar, és aquesta diferent sessió, no?,
entre uns i altres,
el que fa que no acabi de...
Jo ho veig totalment discriminatori,
però no soc jo només, eh?
Ho veiem tot al nostre club
i molts altres clubs.
Molt bé, doncs, Pep,
passen sis minuts a dos quarts de dotze del matí,
hem de deixar aquí l'entrevista.
Molta sort, també molta força,
molts ànims amb aquesta voluntat de la rentrer,
per dir-ho així una mica diferent,
per aquesta tornada a l'activitat esportiva,
al camp de futbol,
i les primeres sensacions,
després d'uns quants temps,
doncs bé, no parats,
perquè sabem que també,
i ho hem vist a les xarxes socials,
heu continuat fent entrenaments virtuals
i activitats proposades als jugadors.
Per tant, però, bueno, ja seria un pas,
no poder tornar al camí
i tenir aquest toc de pilota de primer ama.
Aviam, aviam, tant de bo.
Gràcies per seguir-nos
i gràcies per donar-nos la possibilitat
d'expressar-nos al mig del poble.
D'acord?
Molt bé.
Doncs segur que tenim més oportunitats
per seguir-nos emplaçant.
Pep, una abraçada i bon dia.
Molt bé.
Gràcies, maca.
Bon dia.
Adéu.
Tema musical
i seguirem amb un dels contes de la Maribel.
El conte que ens tocarà avui
el posarem després.
Ara posarem una cançó.
El tema que posem és de David Ross.
Es diu La vida és nostra.
Cançó que va sorgir arrel del confinament
i d'aquests dies de quarantena.
Escoltem-la.
Oh-oh-oh-oh-oh-oh-ohú-oh-oh-oh-oh-oh-oh
Oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Sé que el món m'espera, el sol no deixa de brillar.
Sé que no hi atreva, seguirem fins al final.
I ara tot se'm fa tan gran, és la por que intenta cada instant, i ara el cor demana pas, anirem sempre endavant.
I ara que sento el temps, de sol naixent, un crid al vent, la vida és nostra, de cor obert, contracorrent, un crit valent, farem història.
I ara tot se'm fa tan gran, és la por que intenta cada instant, i ara el cor demana pas, anirem sempre endavant.
I ara que sento el temps, de sol naixent, un crid al vent, la vida és nostra, de cor obert, contracorrent, un crit valent, farem història.
I ara que sento el temps, de sol naixent, un crid al vent, la vida és nostra, de cor obert, contracorrent, un crit valent, farem història.
I ara que sento el temps, de sol naixent, farem història.
I ara que sento el temps, de sol naixent, farem història.
I ara que sento el temps, de sol naixent, farem història.
Ara doncs, posem el conte de la Maribel. El d'avui es diu, així és mi corazón.
Mi corazón es como una casita.
Dentro pasan muchas cosas, y están todas revueltas.
Hay risas ruidosas, y días con lluvia.
Enfados grandotes, y ganas de saltar a la patacoja.
Hoy voy a abrir la puerta de mi corazón, para invitarte a pasar.
Cuando estoy contenta, mi corazón parece una estrella grande y brillante.
No para de sonreír, y me vuelvo tan dulce como un caramelo.
Parece que puedo volar, y saludo a todo el mundo desde arriba.
Y cuando quiero vivir aventuras, nada me puede parar.
Mi corazón se vuelve tan loco y fuerte, que llega hasta las nubes.
¡Mira lo que hago! ¡Qué valiente soy!
Pero si estoy enfadada, mi corazón grita, patalea, y parece a punto de explotar.