3 minuts i un quart de 12, aquesta hora parlem del novembre literari que continua amb diversos actes encara aquesta setmana.
Per exemple, avui el que es farà serà un club de lectura negra amb Paco Camaras, serà qui continuïrà aquest club de lectura negra,
a qui ara tenim l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Paco.
Hola, bon dia.
De fet, ja és un habitual del novembre literari d'aquests clubs que més o menys cada any se n'ha anat fent,
és a dir que, en el teu cas, no sé si has vingut cadascun dels novembers literaris, però, si no tots, la gran majoria, em sembla.
Sí, jo diria que el novembre, jo ja m'apunto cada vegada, i quan arriben el novembre tinc una de Sant Just,
que és sempre un plaer, perquè els nombres del club tenen un nivell de lectura,
no sols dels que hi venen el club, sinó dels altres lectures que està forçadent.
La veritat és que m'ho passo molt bé. Espero que ells s'ho passin igual.
Segur que sí, perquè suposo que et van també trucant cada any.
En aquest cas, avui, en concret, quina novel·la es tractarà?
Mira, avui fem una novel·la que a més ens agrada molt.
Ens agrada molt per als autors.
Els autors, els llibreters, sempre diguem-ho, són aquella parella d'aspects sempre ben pronunciable,
perquè és molt jove i per a l'ú.
Són els... Ara fa 50 anys, ara que estem d'aniversari,
ara fa 50 anys que van crear per a regalar un personatge que diu,
que és un policia.
Ells tenen l'any 65, l'associació Feliz, que tothom pot estar aquí,
des de l'Espanya, des de l'Espanya, des de l'Espanya, des de l'Espanya.
Era una mica, bueno, seria quasi-casi, ni que això no existia.
Però, bé, necessitem un personatge que siga...
un gènere que siga popular, i la noca polícia que ho era,
i necessitem crear un personatge que pugui mostrar la part fosca de la societat.
Disfrutadament, vull dir, els metges d'urgència estan en contacte
amb una realitat molt angúixent, que ara hi ha d'aquestes d'ells,
diferents als altres metges, i això, que els altres metges poden ser on col·legs
i alguns problemes molt greus.
I la policia sempre, com deia davant,
tu truques a la policia o vas a la policia per dos motius,
o tens contacte amb la policia per dos motius,
o perquè han fet un delicte sobre tu, o perquè tu has fet un delicte.
Ningú va a la policia, normalment, per una qüestió quotidiana.
I Martín Beck era el policia suet que ens va mostrar la part fosca de la societat suet,
que tots pensaven que era fantàstic.
Doncs no, no, no, i segurament, m'imagino que també llavors,
arran d'aquestes novel·les on els clubs de lectura apareixen també
diferents interpretacions del que hi ha, o és a dir, més enllà de la novel·la, no, també?
Sí, el club de lectura, el club de lectura, el club de lectura és un invent,
no sé què ho va fer, algun dia n'hi haurà de fer-li un monument,
perquè el club de lectura socialitza una qüestió molt privada.
vull dir, és una mica, vull dir, això, tothom es compleixen, per què?
Perquè quan ho llegim a Soles, cada qual fa la seva lectura, vull dir,
si a mi m'afecta més a, no ho sé, uns temes determinats, ho millor és el meu punt de vista.
Per mi, un altre punt de vista, i a més a més, sempre que hem tingut l'oportunitat
de fer un club de lectura amb l'autor, l'autor torna, la novel·la no és completa
fins que algú la llegeix, tu la pots escriure amb unes intencions,
però l'autor és lliure de fer una altra interpretació.
I això està molt bé, hi ha molts matisos, no hi ha dos clubs de lectura
que llegeixen la mateixa novel·la, no, tota la discussió és la mateixa.
Clar. Els lectors de novel·la negra van a l'alça, cada cop n'hi ha més?
Sí, cada cop n'hi ha més, i jo crec que, tal com estan les coses que ens posen
la societat cada vegada més complicada, més autoritària i amb més prejudicis
i més racisme i aquestes coses, vull dir, cada cop no n'hi ha més.
Perquè la novel·la negro-criminal, que nosaltres, té una daura de sant.
Per una banda serveix com a element d'entreteniment,
t'estreu una mica aquesta realitat de feixuga tan prista i tan bruta que estem vivint,
i, bueno, m'entreté, m'ha fa oblidar aquesta realitat,
però, per una altra banda, també és la novel·la crítica, la novel·la social del segle XXI.
Vull dir, tu pots parlar, tots parlem malament dels bancs,
perquè a tots ens afecten els bancs, i si no te l'ha fet, la farà, i això ho sabem.
Però n'hi ha tota una part fosca del poder,
que pareix a veure una novel·la com Montecristo de Martín Suter, un suís,
ens explica més de la banca suïssa, i ens dibuixa un parerabac
que no sabem si és imaginat o real, perquè ell és periodista.
I ens explica la part fosca del que hi ha.
Per exemple, ara en Vecenegra farem una qüestió,
un homenatge a Rafael Xirves,
d'explicar que la decadència del País Valencià
i tota la corrupció del PP en el País Valencià
no és una qüestió de que, ah, que d'on són els corrupcions.
No, no, el totxo implica la destrucció del territori i corrupció.
Totes les qüestions, i això el periodista no el pot explicar,
però ens explica d'una altra forma, d'un altre punt de vista.
Clar, i això solament també enganxa tant, no, llavors, justament?
Perquè també no s'allunya del tot, no és la ciència-ficció, directament.
Per això enganxa, perquè, bueno, m'enganxa, i deia més a més,
perquè, per exemple, avui aquesta tarda,
i dintre aquella assassina de policia de Maixol i Pedalu
viatjada a les policies de finals dels 60,
quan algú manipulava, per exemple, manipulava,
segons quines coses, per reforçar la policia.
Bueno, estem vivint moments molt terribles,
no sols en París i en Brussel·les,
i això implicarà algun tipus de problema pel futur, no?
Vull dir, i la novel·la això ho pot explicar.
Clar.
I, per tant, doncs, d'alguna manera, doncs,
suposo que també és la gràcia aquesta que deies al principi
de poder desconnectar una mica de la realitat
i, alhora, doncs, entrar una mica més, doncs,
en temes que estan candents, també, no?
Sí, clar, vull dir, és que, a més a més,
vull dir, desconnectar de la realitat,
però no en una, ho diria,
de segons quines coses de la tele,
i no del serrador de ducs,
d'aquestes coses d'aquests senyors
que això sí que són marciats.
Però, desconnectar de la realitat
amb una qüestió que te diuen,
que és que te dona la teva curiositat,
vull dir, qui és el assassí d'aquestes coses?
Tu hi hagi el psicoanalista de John Katzenbach
i estàs molt interessant, saps qui guanyarà,
si el dolent o el bo.
Segur, com si fiera sortir-se d'aquesta tempa,
Machiavelli que fotudec ha posat el dolent.
No hi hauria que passar al final, eh?
Val.
La tradició d'escriptors, també, de novel·la negra,
aquí a casa nostra, a Catalunya,
també està creixent, no?, en els últims anys,
o potser és que ara els hi fem més cas
i, en realitat, ja fa molt temps que existia?
No, jo crec que fa temps que existien i que escrivien.
Ara hi fem més cas,
perquè hi ha tot un...
Quan diuen que la novel·la negra està bé mala,
està molt tant en castellà de produccions
i d'autors d'aquí.
Afortunadament, hi ha editorials que estan fent tota una tasca.
A mi el que em preocupa és que hi ha una doble qüestió.
Els autors de casa nostra publiquen més
perquè n'hi ha petites editorials
que fan una tasca increïble,
que ho intenten, que difonen els autors,
però que tenen la seva capacitat,
no tenen molta capacitat de distribució.
I els grans grups editorials
no terminen d'actualitzar el català.
Potser perquè...
D'exemple, vull dir, aquests suèds que parlarem de l'Adehuí,
aquests suèds van escriure 10 novel·les,
perquè després en això va morir en el 75.
Però al català només s'han traduït 4.
Per què?
Perquè han decidit que no es venia prou
i per tant no ho fèiem.
Vull dir, encara els grans grups editorials
no cuiden i es presenten l'edició en català.
De novel·la negra.
Sí, sí, exacte.
A més a més està clar que té públic, no?
Vull dir que en realitat...
Jo crec que sí que té públic,
i que un treball determinat es podria aconseguir.
no els números, efectivament,
perquè som una població més petita,
de les que parlem i llegim en català,
però sí que es podria aconseguir
que es tradueixen algunes de les coses
que cada vegada es tradueixen més,
encara n'hi hauria de traduir alguns clàssics
que no estan traduïts en català.
Estem parlant amb Paco Camarassa,
que aquest vespre serà en aquest club de lectura
que es farà en el marc del novembre literari
en club de lectura de novel·la negra.
Com hem dit, ja has vingut en altres ocasions
i aquest cop serà el primer que véns
després d'haver tancat la llibreria negra i criminal,
ara fa uns mesos.
Un mes, un mes.
Un mes, un mes, exacte.
El que no es diu tot el que no.
Val, doncs no arriba ni a dos mesos.
Com ho estàs vivint, aquest mes i escaig
que ha passat des d'aleshores?
Com estàs?
Bé, em vaig recituar a nivell personal.
Jo crec que de totes les fons
el mes dur no va ser l'últim mes,
perquè el mes va ser un mes absolutament emocionant.
La gent va respondre a la nostra crida
i va venir a acomiadar-se.
I va morir molta gent i va ser molt, molt emotiu.
El moment dur és quan prens la decisió
que tens que tancar.
Tens que tancar perquè el paper que l'he inventat a la llibreria,
aquest paper ja no funcionava
i crec que podíem fer uns altres coses.
Jo continuo en el món de la novel·la negro-criminal,
però la llibreria com tal no terminava de funcionar.
Com a botiga.
I aleshores, si no,
som d'una generació que ens vam ensenyar
que havíem de disfrutar en cada cosa,
encara que ho patissin.
Vull dir, som...
I que havíem de lluitar per cada dia que fèiem.
Vull dir,
el Franco del qual fèiem 40 anys
l'altre dia que va morir.
Sortosament.
Vull dir,
l'equipo mèdico habitual
no va aconseguir
tenir la mòmia amb més temps en vida.
Vull dir,
la llibreria franquista ens va ensenyar
que quan tu vols
tens que lluitar
i per sentir-te viu
tens que lluitar.
A la llibreria ja no funciona,
farem uns altres coses, segur.
I, bueno,
és una mica...
Home, és trist.
De vegades truca algú
o rep algun correu,
aquestes coses,
però no serà habitual.
l'única difícil va ser
a finals de...
Bueno,
abans de l'estiu
decidir tancar.
Clar.
Farem-nos altres coses.
Exacte.
I continues també al capdavant
de la Barcelona Negra i Criminal, no?
Aquesta setmana dedicada
a la novel·la negra.
Sí, sí.
De fet,
ja estem quasi...
O ens queden els últims...
Bé,
dos, tres coses,
però ja estem pràcticament
en un programa
que ens va quedar
un programa fantàstic
on parlarem
de moltes coses.
de moltes coses.
Inclús,
ahir tancava una taula
que em fa molt d'especial goig
que és parlar
de la relativa
negra criminalitat escocesa.
Dic,
Escòcia,
que moltes vegades
diuen
no,
a Inglaterra,
no,
no,
escutim.
Clar,
esgui a Edimburg
són ciutats
molt diferents
que a Londres
i les coses
que ens fan
la literatura ingressa.
Doncs la descobrirem.
Serà el febrer?
Serà el febrer,
sí.
El 28 de gener
al 6 de febrer.
Perfecte.
Doncs també
ja n'estarem al cas.
avui recordem
que hi ha aquest
club de lectura
de novel·la negra
a Sant Just
en el marc del novembre
literari.
Es farà a les 7 de la tarda
a la sala
d'Ixdor Consul
de Can Gent
està conduït
per Paco Camarassa
amb qui hem pogut parlar
aquest matí.
Moltes gràcies, Paco.
Moltes gràcies a vosaltres.
Que vagi bé
i fins aviat.
Bon dia.
Vinga,
fins aviat.
Gràcies.
Justa la fusta.

You can't listen now
Maybe you don't understand nothing
but don't worry
the radio show
is in catalan.
cinema sense límits
cinema sense fronteres
cinema sense mesures
En definitiva
cinema sense condicions
els dimarts
de 8 a 9 del vespre
quan el cinema
es fa ràdio
Els matins
de 10 a 1
s'enjusa la ràdio
Justa la fusta
I aquesta hora
parlem d'esport local
saludem el Mar Romero
Bon dia, Mar,
què tal?
Hola, bon dia
Per parlar del
Juguem a casa
aquest programa
que s'emeta
els dilluns
que feu els dilluns
durant mitja hora
per posar-nos el dia
de l'actualitat
i fins a les 8 del vespre
Just després de l'informatiu
per saber una mica
què és el que ha passat
en clau esportiva
durant el cap de setmana
o durant la setmana, no, Marc?
Sí, a més a més
ha estat un cap de setmana
important
sobretot pel bàsquet
si et sembla
comencem parlant
especialment amb les olles
perquè fa un parell
de setmanes
ho comentàvem
que començaven
a arrencar els equips
i encara aquesta setmana
encara ho hem de tornar
a insistir
perquè és que el bàsquet
de centros
està funcionant
molt i molt bé
Mira, per exemple
les noies
del Senyor Famanià
aquest cap de setmana
passada
es van posar
els líders
van guanyar
el seu partit
i a més a més
el segon classificat
que és el Castellbisbal
va perdre
el seu partit
això fa que
tinguin una victòria més
el Sant Just
i aquest cap de setmana
s'enfronten
els dos primers
classificats
per tant
Sant Just
i Castellbisbal
que si guanya
el Sant Just
encara podrà agafar
una miqueta més
d'avantatge
aquestes noies
del Senyor
per tant
ja et dic
que van funcionant bé
a poc a poc
els equips
els va costar
una miqueta
arrencar
però
ara ja
anà agafant
la dinàmica positiva
i van tirant
cap amunt
també
per exemple
deixa'm que et digui
el senyor
el senyor masculí
també
que va cap amunt
és quart
amb un partit
menys
per tant
si guanyes aquest partit
també es podria
posar líder
el que vol dir
que segueixen
aquesta
ja et dic
aquesta dinàmica positiva
que va cap amunt
molt bé
doncs
bones notícies
sí
no
ja et dic
jo em sorprenc
perquè
sempre mirem
els resultats
cada cap de setmana
el dilluns també
i sempre veiem
resultats
mínimament positius
o sigui que és cert que
segons quins equips
els costa una miqueta més
o una miqueta menys
però vaja
en general
la majoria d'equips
estan en un bon nivell
a més a més
per exemple
parlant de canvi de tema
me'n vaig al futbol
molt bé
pel que fa a l'Atlètic
aquest cap de setmana
va haver
un partit
amb els dos
entre
les mares
i les jugadores
és veritat
és veritat
correcte
per parlar de
ai
per parlar de
per
en record
bueno
en record no
aviam si em surt
la paraula
per comemorar una mica
per fer
tot el tema
de demà dimecres
que és el dia
contra la violència
de gènere
arran
amb aquesta idea
és a fer aquest partit
per visualitzar-ho
no?
no em sortia ara
però sí
és això
vaja
doncs
en contra de la violència
de gènere
que sorpresa
perquè m'han guanyat
les mares
a més
bastanta diferència
si no m'equivoco
7 a 1
si no m'equivoco
el resultat
vull dir que
les mares
semblava que
no farien gaire
i al final
sorpresa
ahir també vam parlar
per què semblava
que no farien gaire
ah no
home
com nosaltres
ho comentàvem allà
ostres
les nolles
juguen
ja
això és veritat
això és veritat
i les mares
era bueno
sorgien allà
a passar una bona estona
i al final
mira
que jo suposo
que això haurà portat
problemes a les cases
no?
podria ser
podria ser
no?
s'enriuran de les filles
no
Ara hi ha 8 punts de diferència entre el primer i el Sant Just,
però vaja, també bon nivell.
Aquesta setmana, el Segona Catalana,
que és quart, amb un partit menys,
però no jugava, per tant, descansava.
I ahir també vam parlar d'atletisme,
que no sé si ho sabies,
que hi ha un club d'atletisme aquí a Sant Just,
vam entrevistar el Carlos Martínez,
que és el coordinador d'esforç d'aquest club d'atletisme.