Dos minuts i un quart d'una del migdia, que ara parlem d'actualitat
amb el portaveu de Movem Sant Just, Jusfa Salva, molt bon dia.
El portaveu no, mira que ho tinc apuntat, eh?
Perquè a més, el representant de Movem Sant Just, el portaveu, com sabeu, és el Lluís Monfort,
però aquest mes, doncs, amb aquestes entrevistes que anem fent de manera més o menys periòdica,
amb representació de Movem, ben just, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ui, espera, que no tenim el teu micròfon a punt. Ara sí, bon dia.
Sí, teníem un canviat de lloc.
Ja està, després d'aquesta entrada, hauríem de tornar a començar, eh?
Jo no hi ha problema.
Però bé, en tot cas, com dèiem, parlem d'actualitat.
Hem començat el 2017, per tant, doncs, arrenca aquest any amb aquest pressupost
que es va aprovar al ple de desembre, ara fa aproximadament un mes,
i un pressupost en què predominava, doncs, el tema d'augment,
amb tot el tema del bloc social, li seguiu donant força a pes,
i després també una altra característica que es diferenciava dels últims,
sobretot, que és l'augment de les inversions.
En vam parlar també de fa uns dies amb l'alcalde de Sant Jus, Josep Perpinyà,
però per vosaltres, des del punt de vista de Movem,
un dels partits que forma part, un dels grups que forma part de l'equip de govern,
quins són els principals reptes per Sant Jus per aquest any, per aquest 2017?
Bé, per aquest 2017, com a repte així, bé, en tenim diversos, no?,
però com a reptes bàsics i principals, un molt important,
que és el que creiem bàsic, és avançar en matèria d'habitatge públic de lloguer.
Com sabeu, des de fa molts anys, Sant Jus té una política en habitatge públic molt forta,
portem molts anys, juntament amb Promunça, l'empresa pública,
habilitant i fent pisos de venda públics,
però des de Movem, i ho compartim amb l'equip del govern,
creiem que hem de fer un pas més i avançar cap al lloguer,
per tant, intentar impulsar un habitatge públic de lloguer
per tal de no gentrificar la gent,
que la gent jove i la gent amb menys poder aquositiu pugui quedar-se'n just
i ho pugui fer amb uns preus de lloguer assequibles.
Clar, de fet, aquests dies estem sentint a part la força de l'habitatge,
especialment perquè Barcelona, ara sembla que la bombolla del lloguer
arran de la massificació del turisme també està esclatant directament,
però bé, en tot cas, els municipis de l'entorn també d'alguna manera com altres
es veuen afectats perquè la llei de l'oferta i la demanda funciona així
i pisos que potser fa dos anys tenien un preu,
ara costen 200 euros més, només pel que fa a lloguer,
ja, per tant, suposo que igual que sentíem aquests dies la intenció política
de poder-ho regular d'alguna manera,
suposo que en el cas de Sant Just és diferent la situació,
però aniria per aquí una mica aquesta idea.
Sí, bé, nosaltres no tenim les competències per poder regular el mercat,
tampoc tenim el problema de Barcelona amb el turisme,
Sant Just és un poble evidentment turístic,
però sí que evidentment Sant Just sempre s'ha quedat actualitzat
per ser un poble on el preu de pisos del metre quadrat
era elevat comparat amb el voltant.
I per això creiem important donar,
començar a fer aquestes polítiques d'habitatge lloguer públic
per tal de donar sortida a que la gent, com tu dius,
que es pugui quedar viure aquí i que no li suposi una gran despesa
l'habitatge que recordem, que és un dret fonamental.
Per tant, per aquest mandat ja hi ha una...
Per aquest mandat no, per aquest pressupost d'aquest any
ja hi ha alguna partida concreta en aquesta línia.
Ja hi ha una partida concreta per poder començar a fer
habitatge públic de lloguer.
I algun projecte concret també tenim per començar a tirar endavant
en la zona de Majuí un bloc de pisos de tipologia de lloguer.
Perquè pugui entrar en aquest mandat, en principi.
Sí, tot i que evidentment la política d'habitatge
és una política que potser en quatre anys no la pots desplegar del tot
i que s'ha de fer d'una manera més paulatina.
i més de lloguer, sabem que el lloguer no és com la venda.
Econòmicament no és també el mateix, perquè clar, evidentment amb la venda
la gràcia és que quan venies en seguida podies recuperar la inversió feta
i aquí és una inversió que l'Ajuntament haurà de fer paulatinament
perquè és una despesa important, però hi volem apostar
i per això en les inversions d'aquest any ja hi ha una partida bastant potent
en matèria d'habitatge lloguer.
Aquest, per tant, és un dels reptes destacats per aquest any.
Em deies que en tenia més, eh?
Sí, un altre repte que tenim i que és un dels bugs d'insígnia de Movem
és la gestió de residus.
Com sabeu, Sant Just estem, no sé si el Lluís mai ho ha explicat aquí,
sobretot que sí, Sant Just estem ara mateix en un model de gestió de residus
que és el dels contenidors, que dins del marc estem molt bé,
ho estem fent molt bé, estem reciclant pràcticament un 50% del volum
que generem de residus, que és un 3% molt alt,
però creiem que s'ha de fer un salt qualitatiu.
De fet, Europa ens marca fer aquest salt qualitatiu, eh?
I creiem que hem de plantejar-nos quin ha de ser el model,
si aquest model realment l'estem fent el millor possible
i no es pot millorar ni en campanyes de consensiació,
ni amb l'educació, ni amb sancions, ni...
Perquè estem estancats, no? Ara, Sant Just?
Actualment portem uns quants anys estancats, sí,
amb el model de recollida de residus actual,
encara que es van fent campanyes i s'han establert altres mecanismes
per millorar-lo, mateix estem estancats,
portem uns 5 o 6 anys estancats.
Per tant, d'alguna manera, aquest any ja es vol fer aquest replantejament.
Sé que es van començant, sembla que es van fer els fòrums, no?,
de Medi Ambient, diria, de novembra, o una cosa així.
Exacte, s'estan ja uns fòrums de Medi Ambient,
s'ha fet el segon ja, faltarà, jo crec, que un tercer,
on precisament el que s'està fent és exposar,
s'ha fet una diagnosi,
s'estan enviant altres models que s'estan fent a altres poblacions,
de porta a porta, un porta a porta mixta,
i estem explorant també noves vies,
perquè creiem que tampoc hem de fixar-nos només en un sol model,
sinó intentar buscar quin seria el model més adequat per Sant Jus.
I plantejar el debat en el sí de l'equip de govern
i, si cal, també en el sí de la ciutadania,
perquè creiem que les escombraries és una cosa que afecta a tothom,
cada dia en generem, tothom genera pràcticament
un quilo d'escombraries al dia
i és una política del dia a dia,
aquesta sí que és una política del dia a dia
i que afecta de manera molt directa a Sant Jus
i al Medi Ambient, evidentment.
I en aquest sentit hi ha consens dins de l'equip de governs
respecte al tipus de model que s'hauria d'aconseguir?
O el que hi ha cap consens és
sí, sí, hem d'anar cap aquí i ara parlem-ne?
Estem amb un consens que cal millorar les dades.
En el model i quin tipus de model?
No, de fet creiem que és un debat molt acalorat.
De fet, quan demanes opinions,
ja només sigui en el sí de l'equip de governs,
sinó a la ciutadania en general,
normalment la gent s'acalora bastant
i és un debat bastant intens,
perquè opinió personal,
que com que genera un canvi d'hàbits molt brutal,
la gent sempre és una mica reàcia,
el canvi d'hàbits,
i el que planteja un canvi de model d'escombraries
és un canvi d'hàbits.
Llavors crec que és una molt bona oportunitat
per millorar,
però també s'ha de fer amb molta cura
i amb molta educació i molt acompanyament.
Perquè l'opció per la qual aposteu des de Movem
seria el porta-porta?
Sí, sí, apostaríem pel porta-porta.
Tot i que dins del porta-porta
hi ha variants.
Hi ha el porta-porta que seria total,
per tant, es passen a buscar les fraccions,
les diferents fraccions,
residu, orgànica, rebuig,
paper, vidre i plàstic,
en diferents dies de la setmana
i en diferents freqüències,
depenent de cada fracció,
o mixta, no?
Per exemple,
el rebuig i l'orgànic
ho passarem a buscar
i la resta està en contenidors,
en menys contenidors del que hi ha al poble,
però en uns quants contenidors
que pots anar a llançar.
De models n'hi ha molts
i estan implantats diferents
i es podrien implantar
models una mica diferents
encara que tenim especificitats.
En just, per exemple, un Walden,
implantar un porta-porta
és increïblement complicat.
S'hauria de buscar un altre model
per gestionar només aquell edifici,
o segons quins barris.
S'hauria de buscar molt
perquè segons quins barris,
en quins carrers,
és complicat.
És complicat, és diferent.
S'hauria d'ajustar una mica.
Adaptar en funció de...
Exacte.
Per tant, suposo que, a més,
si es volgués fer alguna cosa així
s'hauria d'explicar molt bé
perquè recordo que fa uns quants anys
ja es va proposar
i Convergència s'hi va posar
en aquell moment també
de manera bastant destacada
i es va considerar
que calia consens també
per implicar un canvi així.
Es necessita consens.
És una de les paraules
que el Lluís i jo utilitzem molt
quan parlem de gestió de residus
es necessita consens
i amb això estem intentant
generar consens
en el si de l'equip de govern
i també en el si de l'oposició
perquè creiem que això
ha de ser una cosa global.
I n'heu parlat ja amb l'oposició?
N'hem parlat, n'hem parlat amb l'oposició.
I de moment hi ha consens
amb el que esteu plantejant
o quina és la reacció?
Senzillament vam fer
una petita trobada
on els vam explicar
una mica les dades.
Per tant, no els vam explicar
el que volíem nosaltres
sinó senzillament
el que hi havia, com estava,
quines oportunitats hi havia,
quins models teníem
i a partir d'aquí...
Clar, perquè dins de l'equip de govern
en principi tampoc no hi ha
encara una decisió clara.
No.
No, no, és una cosa
que creiem que s'ha deixat
encara molt més debat.
Tenim un equip de govern pendent
monogràfic només de regidors.
A més, el Lluís encara està abans...
Bueno, el Lluís que és el regidor
que porta aquest tema precisament
encara està avançant,
està amb l'ANB treballant
per generar noves possibilitats
de recollir de regidors.
Per tant, ens falten
algun estudi encara
per acabar de valorar
totes les possibilitats.
Alguna altra...
No sé si hi ha alguna...
Tens alguna altra cosa per destacar?
Sí, bé, un dels reptes...
Ja que estic venit a parlar
de mi libro, no?
Doncs un dels reptes
que evidentment tenim
és posar la gent
d'un altre cop
l'educació a Sant Just
i això ho volem fer
amb el projecte educatiu de ciutat.
I per aquest 2017
un dels reptes grans
que tenim
és elaborar
el projecte educatiu de ciutat
i elaborar-lo
amb la ciutadania, per tant.
Què implica
el projecte educatiu de ciutat?
O sigui, es refereix
a quines etapes educatives
es refereix?
Què representa?
És un canvi
de mirada total
pel que fa a l'educació.
O sigui,
passem d'una educació
entesa
en un lloc
que pot ser l'escola,
en unes etapes determinades
com és la infància
i la joventut,
sectoritzada,
centralitzada,
a una educació
completament diferent,
una educació
que es produeix
a tot arreu,
al carrer,
al llarg de la vida,
per tant,
des que neixes fins que morts,
pròxima,
transversal,
per tant,
és un canvi
de mirada,
el de l'educació,
per tant,
és un treball
conjunt
que s'ha de fer
de manera participativa
amb tota la ciutadania
i el que volem
és que la gent
comenci a entendre
que l'educació
no es produeix
més a l'escola,
sinó que es produeix
a tot arreu
i que es produeix
en xarxa
i que tots
i cadascun de nosaltres
tenim aquesta capacitat
i que, per tant,
podem influenciar
i ser influenciats
pels potencials educatius
que el poble té.
Per tant,
entorn
o territori
i educació
és mesclar
aquestes dues
fórmules,
sumar-les
i enclarar el futur,
mirar endavant
i començar
a plantejar projectes
de transformació.
I això es farà,
es començarà a fer
per aquest 2017,
però entenc que no
s'enllestirà
amb aquest sol any,
o sí?
Sí,
en principi sí.
Espera,
que estic buscant
el calendari,
sí,
perquè el tinc aquí apuntat
i així
te'l puc dir.
Comencem el 4 de març
amb la jornada participativa,
que és una jornada
on es presentarà
una diagnosi
que s'ha fet
la Diputació,
la Diputació ens ajuda
amb l'elaboració del PEC
i és una jornada
que farem,
es presentarà la diagnosi
i es faran
quatre grups de treball
per treballar
diferents aspectes
que seran
espai formal,
per tant,
l'escola,
l'institut,
espai no formal
d'educació,
la ciutat educadora
com a concepte de ciutat,
de territori
i les transicions
a escola-treball.
I en aquests quatre
àmbits de treball
es generaran idees.
A partir d'aquí,
en aquest dia,
també quatre,
es generarà
un grup impulsor,
un grup ciutadà,
que el que farà
és rebre una formació
i treballarà
en aquests aspectes
que surtin
de les idees
del dia quadre.
tot això serà un treball
de grup
que es anirà fent
amb un altre grup motor
que és el que
està a l'Ajuntament
i tot això
s'anirà a,
finalment,
si tot va bé,
esperem que sí,
que el juny
puguem fer el Fòrum d'Educació,
si no aniríem a setembre
com a màxim,
que el Fòrum d'Educació
és on es presentaran
les diferents accions
i projectes
que es volen tirar endavant
com a ciutat educadora
i es prendran
compromisos polítics
per tal
que tirin endavant.
Per tant,
n'haurem de parlar
també aquest any
al llarg
de l'any d'Educació.
Espero que sí,
espero que sí.
Volem que sigui...
Bé,
no té sentit
si no es participa
a Riu,
si la ciutadania
no s'hi implica,
si les escoles
no s'hi impliquen,
si les entitats
no s'hi impliquen,
si les empreses
no s'hi impliquen.
Per tant,
n'hi terem també
una mica
que ens feu d'alta peu
i esperem que sí, sí.
Doncs n'anirem parlant.
També l'altre dia
destacava ara fa una setmana
en aquest estudi
l'alcalde de Sant Jus,
Josep Perpinyà,
que a nivell més de mandat,
no tant d'aquest any,
sinó de pensar
en clau de mandat
fins al 2019,
dos dels projectes clau
seran el corredor verd
d'una banda
i després també
el desenvolupament
de la carretera reial.
El corredor verd
que seria,
per entendre'ns,
obrir aquesta nova entrada
a Collserola
a través del que aniria
des de la part baixa
de Torre Blanca
fins a la bona aigua,
que ara és aquesta zona
del polígon sotuesc
una mica agressiva,
per entendre'ns
a nivell de circuit urbà.
Això, per tant,
és una transformació
important també per Sant Just.
És una transformació
molt important.
És un canvi brutal
d'aspecte,
sobretot per la part
que tots dins,
de la part de la zona industrial
i també per l'obertura
del poble a Collserola,
fent una entrada
més amable
per entrar cap a Collserola.
Creiem que és una bona oportunitat,
una oportunitat molt bona
per vertebrar aquest eix
que ho neixi des d'abast
del rotond
de Torre Blanca
fins a Collserola.
Llavors,
creiem que és una aposta
de futur.
També creiem que
ha de ser un projecte
participatiu,
vull dir,
estem intentant
a Prata perquè aquest projecte
la gent s'hi pugui implicar
des de zero
i puguem tenir inputs
i rebre inputs
per part de la ciutadania
perquè creiem que és un projecte
que...
I com es pot fer
aquesta participació?
A través de diferents
processos participatius,
xerrades,
trobades,
explicació dels avantprojectes,
buscar moments
per rebre aportacions.
El que des de moment
pensem
és que no té
molt de sentit
que un projecte
que afecta
desenes o milers de persones
només es decideixin
per tres o quatre
persones que estan molt qualificades
segurament,
però que potser no tenen
tots els inputs
que una ciutadania pot tenir.
I per tant,
quan parlem d'espai públic
que és l'espai de tots,
creiem que és important
que tothom pugui dir
la seva en aquest espai.
I segurament aquí
generarà noves oportunitats,
que la gent se'l faci més seu,
que se l'estimi més,
que per tant
sigui un espai més
encara de convivència.
I a nivell de carretera
aquest altre projecte,
que seria l'altre
que dèiem
en aquest pla de mandat,
implica segurament
un creixement,
no?
Sí,
implicarà un creixement
evidentment,
sí,
sí.
Ara mateix
el tram aquest de carretera
que està estudiant
l'àrea metropolitana
és un tram que,
com veieu,
està una mica...
Hi ha una barresa d'usos
i tampoc hi ha molts usos,
de fet,
hi ha parts que
també hi ha un solar
i és allà
on es produirà
el creixement.
És un creixement urbà,
per tant,
tindrem serveis,
tindrem equipaments,
tindrem habitatge,
tindrem empreses,
tindrem comerç local.
Canviarà molt
la fisionomia
de la carretera,
creiem que també
és interessant apostar
per portar
tot aquest creixement urbà
a la carretera,
perquè si no és a la carretera
podria ser
en altres llocs
que no interessen,
la vall,
en aquest sentit,
l'equip de govern
no ho té molt clar,
hem de blindar la vall
i hem de protegir-la
de processos especulatius
i de creixement urbanístic
i l'únic lloc
on podem créixer
precisament
és en aquesta zona,
en aquesta zona
de la carretera.
D'altra banda,
també volíem comentar,
és una mica més aviat
una prèvia
perquè en realitat
encara no s'ha produït,
però la setmana que veia
assemblea de Movem,
les aneu fent
de manera periòdica,
de manera mensual
o cada quan ho feu?
Perquè és aquest grup
Movem,
recordem que inclou
la part d'iniciativa,
la part d'independents,
es va crear
per les últimes eleccions.
les eleccions, exacte.
Exacte.
Continua activa,
aquesta confluència?
Sí, continua activa.
Nosaltres ens anem,
hi ha un grup més reduït
en què ens formem part
el Lluís i jo
i diferent de gent
que té ganes
de formar-ne part,
que ens reunin
bimensualment,
o sigui,
cada 15 dies
i les assemblees obertes
les fem
cada quan tenim temes
per parlar.
Tampoc creiem
que hem de convocar
la gent
per no parlar de res,
no?
Llavors,
cada quan tenim
algun tema
que creiem
que s'ha de parlar
en assemblea,
doncs convoquem assemblea
i si tenim una assemblea
oberta
el 24 de gener
a tres quarts de set
si no vaig d'errat
al Centre Civil Joan Maragall
on parlarem
diferents temes,
farem temes
de seguiment municipal,
parlarem de
precisament del canvi,
explicarem
a la nostra gent
el canvi de responsabilitats
que hi ha hagut
al grup de Movem,
com sabeu
el Lluís ha entrat
a Diputació
i per tant
ha deixat
els seus càrrecs
de tinença d'alcaldia
i jo he passat
de ser tinent d'alcalde
i per tant
també estic
a les juntes de govern
i ell continua
sent portaveu
de Movem.
Aquests han sigut els canvis.
Clar, això és el que també
s'explicarà
en aquesta assemblea.
Sí, ho expliquem aquí.
També parlarem
una mica dels avenços
que s'han fet
en el parc d'habitatge
públic de lloguer,
en els avenços
que estem fent,
en els pactes
que estem arribant
amb equip de govern
per tirar endavant
aquesta política
que sabem que és complicada
però que creiem
que l'hem de fer
i també, evidentment,
del projecte educatiu
de la ciutat
perquè també volem
que la nostra gent
sigui sumi
i en formi part.
Doncs, aquest dimecres,
dimarts, el dia 24,
encén aquesta assemblea,
dimarts de la setmana que ve.
Doncs, així que vam
aquesta entrevista
amb el representant
de Movem Sant Jus,
Justo Salva.
Només recordar
que avui hi ha
aquesta presentació
de l'Especial Olímpics
que serà de 14 de maig
però avui és una mica
com el tret de sortida oficial,
no?, de tot plegat?
Correcte.
Avui és el tret
de sortida oficial.
A més,
ho fem a l'Escola del Garó
a les set de la tarda
coincidim amb l'inici
de l'obertura
dels cursos
de l'Antonio del Garó
i comptem amb la presència
del molt honorable
president de la Generalitat,
de la consellera
d'Ensenyament,
dels diputats
d'Esports
i d'Educació
de la Diputació,
per tant,
tenim tota una sèrie
de persones
de la política catalana
importants
i també molta gent
de les entitats,
evidentment,
que formen Sant Jus,
polítics de Sant Jus,
ciutadania en general,
la gent de l'Escola del Garó
i totes les seves persones
que en formen part,
per tant,
serà un acte molt interessant.
Doncs,
n'anirem parlant també,
n'anirem parlant aquesta setmana,
però serà un dels temes
també segurament
d'aquests propers mesos.
Gràcies, Jus,
que vagi molt bé.
Moltes gràcies.
Fins aviat.
Adéu, bon dia.