El Senat Espanyol
és intensa, intensa, perquè hi ha moltes coses en joc,
s'oblira una disputa important en el moment dels resultats
i, per tant, hem posat tot el que teníem en aquests 15 dies.
I, a més, aquí a Catalunya venim de dues campanyes més
i, per tant, s'assuma, s'assuma.
Però, vaja, és el que toca, és el que ens agrada i és el que fem.
Ahir va haver l'últim d'aquests debats electorals
que hem anat veient durant tots aquests 15 dies.
En aquest cas, el que es va fer TV3 amb els candidats a Catalunya,
el va veure?
El vaig veure a posteriori, perquè tenia un acte
i, quan vaig arribar, vaig veure el post-debat
i van posar molts trossos i vaig seguir els comentaris.
Què li va semblar?
Em va semblar, com ha dit la majoria de la gent,
una primera part molt confusa
i una segona part que cadascú va anar exposant a les seves posicions.
Doncs, en aquests moments està clar que hi ha tres blocs, no?
El bloc independentista, sobiranista,
el bloc, diguem-ne, PP Ciutadans
i les altres forces polítiques
que intentem que entre aquests dos blocs
no hi hagi un enfrontament
i sortir d'aquest azzucar que en el que ens trobem ara, no?
De fet, un dels temes més parlats en aquesta campanya electoral
és precisament la relació entre Catalunya i Espanya.
Des del Partit Socialista, defenseu un model federal.
Veieu viable, tenint en compte com el que pot passar d'aquí a diumenge
o el que pugui sortir diumenge i poder-lo tirar endavant?
Està en mans dels ciutadans, evidentment.
Si el president del govern d'Espanya es diu Mariano Rajoy
no passarà res, no canviarà res.
Continuarem com fins ara.
Un govern d'Espanya absolutament enrocat,
que no entén Catalunya, no la vol entendre
i una dinàmica sobiranista que vol enfrontar-se,
que vol declarar o intentar declarar unilateralment la independència.
Per tant, confrontació i paràlisi.
Això és el que tindrem.
Si hi ha un canvi de govern,
si Pedro Sánchez és president del govern,
entrarem en una etapa completament nova
en la que des de l'impuls del govern
es posarà damunt de la taula la reforma constitucional
i nosaltres estem convençuts
que les altres grans forces polítiques
s'hi acabaran sumant
i entrarem en una etapa que convé molt,
que és diàleg.
Diàleg i seure i parlar
i buscar un gran consens,
perquè des de l'enfrontament no ens en sortirem.
I la proposta de referèndum que ha llançat Podemos,
què li sembla?
A veure, nosaltres entenem
que és posar el carro davant dels bous.
És a dir, preguntar-li a la gent
si vol marxar o no d'Espanya
sense saber de quina Espanya parlarem.
Estarem parlant, efectivament,
després d'una reforma constitucional
i sense saber tampoc a quina Catalunya ens dirigim,
ens sembla una equivocació.
Nosaltres, evidentment,
que defensem que l'última paraula
l'ha de tenir la ciutadania,
com en tots aquests processos de decisió
tan absolutament transcendentals.
Però nosaltres defensem, primer,
un gran acord sobre la reforma de la Constitució
i després el sotmetem als ciutadans.
I si els ciutadans estan d'acord
amb aquest gran acord, endavant.
I si no, efectivament,
haurem de plantejar les coses d'una altra manera.
Però primer, explicar cap a on
i per què volem anar cap a aquest a on.
Són unes eleccions que, probablement,
tot fa pensar que trenquin amb el bipartidisme
que hi ha hagut durant tots aquests anys a Espanya.
Això des del Partit Socialista, com es viu?
Evidentment que són unes eleccions
que canviaran, en aquest sentit,
el panorama polític, no?
Jo crec que nosaltres ho hem de viure positivament.
És a dir, això és el que vol la gent,
això és el que pensa la gent
i, per tant, és positiu.
I nosaltres n'haurem d'esforçar
que, en aquest marc nou
de diferents informacions polítiques,
la nostra sigui la que tingui més suport.
No hi renunciem i que democ podem aconseguir
perquè creiem que les nostres idees,
els nostres valors,
poden ser perfectament majoritaris
a la societat espanyola, no?
Altra cosa és com acabi configurat el Parlament
i les dificultats que això acabi portant
en termes de majories,
que no hi estem acostumats,
que no hi estem acostumats
i després acabarem sentint aquelles veus
que deien, ah, doncs si era això,
en fi, aquestes coses que passen.
Però sí, és un canvi de paradigma
jo crec que és positiu
i que, per tant, doncs ens hi hem d'adaptar
i hem de voler liderar aquest país
sobre la base del diàleg, de l'acord,
més serà més necessari que mai.
Les enquestes no els donen uns resultats
en general, n'hi ha de tot, eh?
Perquè n'hem vist moltes d'enquestes, també,
però els resultats que els donen,
tot que no són del tot favorables
pel Partit Socialista.
Bé, no són favorables en el terme
que no ens donen de guanyar amb diferència,
però són uns resultats que ens permeten
perfectament pensar que podem quedar
a la primera força i aspirar a governar.
I nosaltres fins diumenge no renunciarem
a demanar el vot a la gent
precisament per liderar una nova etapa
de canvi a Espanya,
una etapa que deixi enrere aquests quatre anys
que són gairebé un malson, no?
Mirats enrere, aquests quatre anys
de corrupció desbocada, aquests quatre anys
de precarietat, aquests quatre anys de pobresa,
aquests quatre anys d'enfrontament
entre Catalunya i Espanya,
aquests quatre anys de no pintar res
ni a Europa ni al món,
els hi hem de girar pàgina,
hi hem d'oferir, insisteixo,
una nova etapa que des del diàleg,
des de la voluntat de construir
propostes amb molta gent diferent
torni a modernitzar Espanya,
torni a portar la decència,
torni a portar els serveis públics,
els drets socials, l'estat del benestar,
una sortida de l'economia,
de la crisi econòmica, perdó,
en la que no paguin els de sempre, no?
I en el que reparteixi realment l'esforç
a partir de la renta i la riquesa de cadascú, no?
Això és el que nosaltres oferim
i creiem que la majoria de la ciutat espanyola
ho recolza.
En qualsevol cas,
guanyi qui guanyi diumenge,
segurament es verà obligat a pactar
o negociar i arribar acords, com deia abans.
Segur, segur, segur.
Amb qui és més fàcil que s'entengui
el Partit Socialista amb Ciutadans
o amb el Partit Popular?
El que està molt clar és que el Partit Socialista
no pensa pactar amb el Partit Popular.
Això està claríssim.
Nosaltres som l'alternativa.
Nosaltres volem vincular una altra Espanya
absolutament diferent
a la que representa i reticula el Partit Popular.
A partir d'aquí,
si nosaltres quedem la primera força,
intentarem formar govern
amb qui pugui,
amb qui vulgui,
amb qui pensi
que aquest projecte de diàleg,
de pacte i de nova etapa
li pot interessar i el pot representar.
si és el Partit Popular el que queda primer,
evidentment serà ells els que tindran la iniciativa
i, si ho aconsegueixen,
tindrem quatre anys més de govern de Rajoy
i, si no, llavors ens passarà el torn a nosaltres
i ho intentarem igualment.
No renunciarem a que, si és possible,
Espanya tingui un altre president del govern
i obri una nova etapa.
Vostè és candidat al Senat,
ha estat Senat també
durant aquests últims quatre anys.
Una proposta que hem sentit també
en aquesta campanya
per part del Partit Socialista
és portar el Senat a Barcelona.
Per què?
Hauria de ser...
Per què la gent pot entendre
que és una proposta favorable?
Nosaltres hem proposat, sobretot,
i proposem reformar el Senat.
Nosaltres el que proposem
és que el Senat sigui,
en el marc d'aquesta reforma
cap a l'Estat Federal,
sigui el Senat Federal,
és a dir, la Càmera de Representació
dels Territoris,
aquell lloc on les comunitats autònomes,
o com es diguin en el futur,
poden parlar entre elles
els temes que els són comuns
i alhora poden conformar
una voluntat conjunta
per negociar amb el govern d'Espanya
i, si convé,
amb les institucions europees
o representar davant de les institucions europees.
Això és el bàsic,
transformar el Senat
en aquella càmera
que tots els estats
compostos,
multinivell,
federals,
diguem-li com sigui,
és a dir,
amb dos nivells de govern diferents,
clarament diferenciats
i políticament sustentats
amb la mateixa legitimitat democràtica,
necessiten.
És la càmera que hi ha als Estats Units,
és la càmera que hi ha a Alemanya,
Austria,
Austria,
Canadà,
Austràlia,
és la segona pota d'una democràcia madura i avançada.
A més,
a més de voler transformar
i a més de pensar que aquest és el model a seguir,
nosaltres volem que el Senat vingui a Barcelona
com un símbol,
com un símbol que Espanya
no és una Espanya radial,
no és una Espanya concèntrica,
no és una Espanya
en què tot neix d'un lloc
i es va expandint cap a un altre,
sinó que és una Espanya en xarxa,
és una Espanya diferent,
és una Espanya plural,
és una Espanya que té diferents realitats
i el fet que alguna de les grans institucions de l'Estat
no estigui a Madrid
és el símbol d'això.
Hem pensat que Barcelona,
que és l'altre gran capital d'Espanya,
pot acollir alguna de les institucions representatives
i a més aquesta institució representativa
de la pluralitat
i de la diversitat dels territoris.
I a més,
proposem de fer-ho a la Sagrera,
que és com un doble símbol
en el sentit de dir
això no només ho entenem,
en general per Espanya,
sinó que també ho entenem
per Catalunya i per Barcelona
i per tant el Senat
no a la plaça Catalunya,
sinó en una zona
amb expansió,
amb creixement,
en una zona
que identifica també
la pròpia pluralitat,
la pròpia diversitat territorial
de la gran capital
i de l'àrea metropolitana de Barcelona.
De vegades costa d'entendre
quin és el paper del Senat,
vostè que hi ha estat
en aquests últims quatre anys...
És que en aquests moments
el paper del Senat
és un paper subsidiari,
això és evident,
és a dir,
quan es va aprovar la Constitució
el 1978
hi va haver un fort debat
entre els que ja volien avançar molt
cap al federalisme
i els que no volien avançar-hi gens
i un dels perjudicats,
un dels beneficiats
va ser l'estructura
en comunitats autònomes
que ens ha permès
desenvolupar
aquesta Espanya
prefederal
que ara volem completar
que és l'Espanya de les autonomies,
però un dels perjudicats
va ser el Senat,
que havia de ser
la Càmera Territorial,
però va acabar sent
una Càmera de segona lectura
que no representa els territoris,
sinó que representa igualment
les províncies
com el Congrés dels Diputats.
I això què fa?
Això fa que el Senat
sigui una Càmera de segona lectura,
com una segona opinió,
com un segon punt de vista.
I això li dona
un nivell de relevància
no molt alt.
Per això nosaltres insistim
en que cal completar el model,
en que cal fer avançar
l'Espanya cap a un país federal
i un dels màxims
exponents d'això
seria que el Senat
efectivament
fos una Càmera Federal,
efectivament
les circunscripcions
no fossin les províncies,
sinó que fossin
les comunitats autònomes
i per tant els representants
que hi hauria al Senat,
a part que no caldria
que fossin 260,
sinó que podrien ser
perfectament entre 100 i 150,
fossin representants
de les comunitats autònomes
i que no s'escollissin
al mateix moment
que el Congrés de Diputats,
sinó que s'escollissin
al mateix moment
que els parlaments
de les comunitats autònomes.
De manera que estigués molt clara
que, diguem-ne,
la seva funció
és la de representació
de les comunitats autònomes
i aquests debats
i poder establir
aquests debats
i aquests acords
que comentava abans.
Parlem també
d'altres qüestions.
Abans ha parlat
quan parlava
d'aquests últims quatre anys
de govern del Partit Popular
ha fet també
esmentar
qüestions econòmiques.
Han estat els quatre anys
d'importants de crisi.
Ara sembla
o el que estem sentint a dir
per part del Partit Popular
és que s'han fet
millores en clau econòmica
durant aquest temps.
Si guanyés
o si governa
el Partit Socialista,
quines mesures econòmiques
voldré impulsar?
Nosaltres fem un enfoc
completament diferent
del que ha fet
el Partit Popular.
El Partit Popular
ha basat
la sortida de la crisi
en dues estratègies.
d'avaluació salarial,
d'avaluació salarial,
o sigui,
disminució
del poder adquisitiu
dels treballadors
i reducció
i retallades
de l'estat del benestar,
és a dir,
del pressupost públic.
Nosaltres entenem
que això
és una via equivocada,
no només
perquè és molt més injusta
i fa recaure
sobre la gent
que menys té
la sortida de la crisi,
sinó perquè,
a més,
és ineficient.
el resultant
d'aquesta política
d'autoritat extrema,
de retallades extremes
i de reducció salarial
ha sigut
100.000 llocs
de treball menys a Espanya,
un deute
que ja està
al 100% del PIB,
un dèficit
que no s'ha complert
ni tan sols
les expectatives
de la Unió Europea
i el que s'ha promès
moltes vegades,
un exili massiu
de joves,
en fi,
unes condicions
objectives
de la societat
que no compensen
ni de llarg
l'esforç
i el sacrifici.
Vosaltres pensem
que hi ha un cercle
virtuós
que es pot posar
en marxa,
que és el cercle
virtuós
d'una reforma fiscal
realment justa,
que no carregui
les rentes
del treball,
sinó que carregui
sobre
aquells que tenen
els diners,
els recursos,
empreses i particulars
i no paguen,
a més del combat
del frau fiscal
de veritat
i no fer amnisties
fiscals
com les que ha fet
el govern
del Partit Popular,
i el repartiment
d'aquesta riquesa
en base
en drets
i serveis públics
sobre qui menys té,
generaria
una reactivació
econòmica
no només
molt més justa,
sinó molt més ràpida
i molt més eficaç.
Perquè quan les persones
que tenen menys diners
augmenten
el seu poder adquisitiu,
això repercuteix
molt més ràpidament
sobre
el motor econòmic
i el dinamisme econòmic.
I una altra
de les grans mesures
evidentment
és derogar
la reforma laboral
absolutament injusta,
absolutament
que destrossa
la negociació
col·lectiva
i que
deixa
indefensos
els treballadors
i per tant
permet
pitjors condicions
i de l'evolució
dels seus sous
i pujar
el salari mínim.
Pujar el salari mínim
ens sembla
fonamental
perquè l'altra política
que ha fet
el Partit Popular
rebaixar les cotitzacions
de la seguretat social,
disminuir
les hores de treball
pels contractes
està erosionant
molt seriosament
les bases
de la seguretat social
i posa en risc
les pensions
del futur
i això s'ha de combatre
aixecant els nivells
de cotització,
aixecant el salari mínim
i si convé
si convé
ho diguem
en el problema electoral
posant un impost específic
pel tema
de
de les pensions futures.
En educació
aquesta setmana
vam fer entrevistes
a diferents
representants
dels partits
la majoria
coincidien
en parlar
d'aconseguir
arribar a fer
un pacte
de consens
més enllà
del govern
del color polític
que mani
en cada moment.
Em sembla
que és una idea
generalitzada
però cada cop
que hi ha un canvi
de govern
es tornen
a canviar
lleis educatives.
La veritat
és que
jo crec
que la immensa
majoria
de la societat
espanyola
i de les forces
polítiques
excepte
el Partit Popular
han pres consciència
que això
s'ha d'acabar.
Nosaltres diem
derogació
de la LOMCE
perquè ha sigut
una llei
molt regressiva
una llei
que no s'havia
pactat amb ningú
tornem allà
on estàvem abans
que no era perfecta
però com a mínim
no era
lesiu
contra
l'educació
entesa
com un servei públic
com un espai
de compensació
de les desigualtats
i de formació
de la ciutadania
i posem-nos
a seure
posem-nos a seure
i encara que facin
falta
un, dos, tres anys
fem el gran
acord
educatiu
per la societat
espanyola
dels propers
30 o 40 anys
amb tota la comunitat
educativa
per descomptat
i amb tantes forces
polítiques
com sigui possible
si poden ser totes
millor
aquest és el compromís
de Pedro Sánchez
d'erogar
en els primers
consells de ministre
aquesta l'OMC tan nociva
i convocar
una taula
per aconseguir
aquest pacte educatiu
amb tot
el temps del món
que tingui
que pugui fer llibres blancs
que pugui estudiar
que pugui discutir
que pugui debatre
amb experts
amb qui convingui
fins a aconseguir-ho
En àmbit cultural
cal la baixa l'IVA?
És evident
o sigui
la pujada
salvatge
de l'IVA
del 8 al 21%
és una de les altres mesures
absolutament gratuïtes
i contraproduents
del govern popular
del govern
del Partit Popular
Per què?
Doncs perquè
els impostos
recaptats
amb aquesta pujada
d'IVA
de resultes
de la contracció
del mercat
acabat
sent
inferior
al que es guanyava
abans
amb altres tipus
d'impostos
o sigui
no ha servit
per res
és un altre
exemple
de mesura
econòmica
no només injusta
perquè impedeix
l'accés a la cultura
perquè ho fa més car
perquè va contra
les empreses
perquè va contra
l'ocupació
en el sector
etcètera
sinó que
es queda més
no aporta més recursos
a les arques públiques
i per tant
no serveix per res
això fa sospitar
que en realitat
el que hi ha
darrere d'aquesta mesura
és
o bé
com en castellà
en diuen
un ajuste de comptes
amb els sectors culturals
o bé
o bé
deixem-ho en el cas
més ben pensant
una absoluta
ignorància
del que representa
la cultura
per un país
que
és
molt més
que el seu valor
que evidentment
té el seu valor
econòmic
com a motor
estem parlant
en aquests moments
d'uns percentatges
del 4%
del PIB
que té a veure
amb les indústries culturals
per tant
poca broma
però
a banda d'això
la cultura
és
l'ànima
d'un país
és l'espai
en el que generen
els imaginaris
en el que es transmeten
els valors de convivència
en el que es creen
noves idees
i noves opcions
i noves oportunitats
per a una societat
per tant
la cultura
o sigui
matxacar la cultura
d'aquesta manera
no està justificat
sota cap punt de vista
i evidentment
nosaltres
farem tot el contrari
d'entrada
tornarem a l'IVA
allà on estava abans
i farem
unes quantes coses més
perquè la cultura
estigui en el centre
de la vida social
en les últimes eleccions
en què vam poder votar
les del 27 de setembre
al Parlament de Catalunya
la participació
va ser
bastant de rècord
i què n'espera
de cara a aquest diumenge
jo també penso
que hi haurà
molta participació
no en sabria dir
si una mica més
o una mica menys
perquè això
és sempre molt difícil
però jo crec
que hi haurà
una gran participació
perquè tothom
viu aquestes eleccions
encertadament
com unes eleccions
decisives
com unes eleccions
en què el que passi
diguem-ne
no és exactament igual
que governi un o governi un altre
sinó que és molt diferent
són dos
són models alternatius
són possibilitats
molt diferents
que s'obren
i per tant
jo crec que hi haurà
participació
doncs veurem
serà aquest diumenge
aquestes eleccions generals
avui n'hem volgut parlar
amb Carles Martí
candidat al Senat
pel PSC
moltes gràcies
moltes gràcies
a vosaltres
que vagi bé
fins aviat
bon dia
a veure
els matins
de 10 a 1
Sant Just a la ràdio
Just a la fusta
i ara en punt
són dos quarts
a 12
i el que fem
és connectar directament
amb l'Institut de Sant Just
els alumnes
del taller de ràdio
cada divendres
doncs fan el seu
posem-li veu
i ja tenim
doncs a punt
aquesta connexió
el sentim
tot seguit
fins a les 12
Tots els alumnes
i festes
Sant Just
es veu
posem-li veu
posem-li
posem-li veu
altres
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.