Vinga, doncs ara mateix passa un minutet d'un quart de dotze del matí.
Seguim el magazín matinal de ràdio d'Esvern, el just a la fusta, segona hora del programa.
Avui som dimarts 18 de maig del 2021 i ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres en Josep Maria Ranyer, del grup municipal del PSC de Sant Just,
per parlar dels temes de l'actualitat del poble.
Hola, molt bon dia, Josep Maria.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Doncs comencem, si et sembla, fent una ràpida valoració de com veieu Sant Just,
ara que no hi ha estat d'alarma, que la normativa s'ha flexibilitzat,
s'estan recuperant activitats, aforaments, allargaments d'horaris.
Hem de seguir, per això, en alerta, perquè el virus no ha marxat i encara molta gent s'ha de vacunar.
Sí, jo crec que és una mica el que dius, no?
Hem superat l'estat d'alarma, però hem d'estar d'alerta.
Vull dir que no és el mateix, és un grau de preocupació i d'intensitat i d'atenció
que hem de mantenir a fer efecte de continuar inflexionant la corba i fer-la caure completament.
Això, paral·lelament, al procés de vacunació, que és l'altre element que ens permetrà aquest tema, no?
Les dades que mirava jo de l'últim dia, que teníem informes de la Generalitat,
parlaven que en l'última setmana a Sant Just hi havia hagut nou casos,
el qual era un element important perquè l'altra setmana,
n'havien hagut, els altres set dies de la quinzena,
hi havia hagut setze, per tant, estàvem amb una baixada important.
Però aquestes coses, si un no para compte,
a la que te'n descuides, doncs ràpidament es dispara.
Per tant, allò convé anar insistint, guanyant temps,
el procés de vacunació, que és l'altre element important
que ens donarà una sortida més duradera d'aquesta situació de pandèmia.
Inclús sembla que potser el proper ple municipal ja es podria fer de manera presencial.
Sí, sí, sí, de fet, ahir ja vam fer les comissions informatives,
que les fèiem de manera telemàtica,
i vam fer aquestes comissions informatives
i la idea és que el ple el fem presencial.
Sí que és veritat que serà un ple,
que en lloc que els regidors i regidores estiguem ocupant els 17 llocs de la taula,
ens haurem de repartir per tota la sala
i, per tant, encara no podrem fer el segon element,
que és aconseguir que també hi hagi públic
o la gent que vulgui venir a les sessions del ple pugui ser-hi present.
Per tant, allò no estarem en la plena normalitat,
però anem recuperant espais de normalitat
i jo crec que és una mica aquella sensació que tots tenim,
que ens hem de poder fer cada vegada menys restriccions allò que volem fer,
però que hem de mantenir aquest element de seguretat
de la mascareta, les distàncies,
les habitacions ventilades, etcètera, etcètera,
que no hi hagi reunions massives,
que no es consumeixin o que no es facin elements,
diguem-ne, més enllà del que sigui lògic, raonable
i, d'alguna manera, amb una certa prevenció
perquè no esgarrem al final el que s'està costant molt.
Clar.
També s'haurà de repensar una mica el sistema de seguir fent activitats
i, a més, amb inscripció aquí a Sant Jus,
perquè ara, una mica, amb el sistema que ja ha muntat,
és una mica difícil perquè s'esgoten de forma molt ràpida
i, clar, s'ha de repensar una mica.
Sí, sí, sí.
No, no, és a dir, aquesta pandèmia ha produït una cosa
que no ens donem compte, però que és veritat.
Tothom havíem anat a que anàvem a optimitzar els espais,
a aconseguir que en un mateix espai,
amb el mínim cost possible,
poguéssig gaudir la major quantitat de gent,
però a incorporar aquest element de prevenció sanitària de la salut,
resulta que tots els espais se'ns queden cursi
i, quan es fa algun acte,
ja sigui, diguem-ne, inclús amb espais oberts
que hem d'acotar per fer-ho,
o amb alguns petits espais reduïts,
quatre coses,
sempre el problema que tens és que
tenim més demanda que no pas oferta,
la qual cosa demostra una vitalitat de la població
i una necessitat i unes ganes
de poder recuperar espais col·lectius,
culturals, etcètera, o esportius,
però, en canvi, clar,
els espais estan dimensionats i pensats
en una altra mentalitat
on el que es feia era tot el contrari,
era optimitzar al màxim l'espai
perquè la major quantitat de gent
pogués gaudir d'un espectacle
o d'un acte o d'una trobada
sense aquest tema.
Bé, esperem que amb la recuperació
hàgim après dues coses,
una, a fer espais que siguin més saludables,
inclús en situacions com aquestes,
i la segona, diguem-ne,
que puguem recuperar més aforament
perquè tinguem més seguretat
amb la transmissió,
o amb la no transmissió, en aquest cas,
perquè, a més a més, ja estiguem vacunats
o perquè mantinguem totes les situacions
en les costants baixes, com ara,
o fent-les inclús baixar més.
Continuem amb més temes,
precisament el que fa referència
a la columna del butlletí d'aquest mes,
i és el de les obres de millora
dels Guntz Carrers,
perquè fa reurbanització del carrer Caçadors,
Verge del Pilar, Bona Vista i Bruc.
El ple del mes passada
es van aprovar inicialment aquests projectes.
Una mica, quin criteri es fa servir,
també, per escollir aquests carrers?
Per què aquests?
Què els hi passa?
Diguem-ne que aquí juguen alguns factors històrics,
com són, per exemple,
Carrer Bruc,
que havia estat planificat
per allà el 2008 o el 2010,
amb una actuació d'anar millorant
progressivament els carrers
del barri de la Miranda,
i no s'havia fet
perquè en aquell moment
va estacallar la crisi financera
i es van aturar totes les inversions
i, per tant, hem recuperat aquest projecte
perquè, d'alguna manera,
aquell és un barri que,
de mica en mica,
hem d'anar recuperant
perquè té una antiguetat.
El carrer Caçadors
també és del barri de Veixolei,
que, per tant,
són barris que, d'alguna manera,
en alguns llocs,
eren zones, diguem-ne,
de plataforma única o peatonals,
però que, després,
ja sigui per l'acció dels arbres,
del pas,
que també les zones peatonals
es fan d'una manera diferent,
abans es posaven les jambordes,
es posaven damunt de sorra
i ara les fem d'una altra manera
i, per tant,
per assegurar que es pugui haver-hi,
encara que hi hagi poc trànsit,
pugui haver-hi trànsit,
dels cotxes, dels veïns, etcètera, etcètera,
doncs, d'alguna manera,
s'ha d'anar renovant.
I, després, ja,
l'eliminació de barreres
o la d'assentament,
com, per exemple,
succeseixem el tema de Bonavista
o Verge del Pilar,
que també entrarà en aquest tema,
el nou urbanisme, diguem-ne,
on vam fer un urbanisme tàctic,
tenint en compte que, per exemple,
feien morelles a través de l'oucos,
la gent les avisa,
jo, pintades les fulles a terra...
Sí, a terra, allò.
...i les balisses,
i ara farem unes orelles, diguem-ne,
que permetin,
doncs, d'alguna manera,
el mateix efecte,
però que, a més a més,
produeixin a peu pla
els veïns,
que, per exemple,
allò, si és un banquet
i sigui un lloc d'estada
o de recuperació de l'alè,
que a vegades fa falta
quan vas pel carrer,
és a dir,
són tot un conjunt
d'elements
que són els que acaben configurant
que sigui aquesta oferta
i no l'altra.
La qual cosa no vol dir
que amb això ja estiguem totes,
aquí hi ha una llista d'espera,
que amb això de la recuperació
i la reurbanització,
bueno,
tenim llista per molt temps,
i segur que si ve algú i diu,
escolta, i el meu carrer,
bueno,
no li podrem dir
que això anirà a tal any,
però sí que és veritat
que som conscients
que mica en mica
hem d'anar renovant
molts dels carrers,
perquè alguns tenen
una construcció urbanística
que, a més a més,
quan hem posat en marxa
o quan ens han donat
el resultat
del pla d'accessibilitat
de Sant Just,
ja ens diuen
que, per exemple,
hi ha un tipus
de situacions
que a Sant Just es produeixen,
hi ha voreres
de vegades molt estretes
que estan ocupades
pels arbres,
per les senyals,
per etcètera,
i la gent ha d'anar
per baix,
llavors hem de decidir
si ampliem les voreres,
canviem els arbres
o fem una calçada,
és a dir,
tots aquests elements
estan en discussió
i a mesura que anem
tenint recursos,
anem planificant
també per no concentrar-ho,
a més a més,
tot en una zona,
sinó també
diversificar-ho
a la llar de tot el poble.
Aquests són els criteris,
i, per tant,
dit en termes
una mica pedant,
hi ha criteris
multivariants,
amb multivariants,
etcètera,
i llavors a partir d'aquí
és com s'acaben fent
aquests elements.
Però repeteixo,
com les demandes
són més que les possibilitats
d'arribar-hi,
sempre pot haver-hi algú
que digui
el meu carrer
no l'han fet
i per què hem fet
aquest altre.
Bé, possiblement
perquè els seus
havien de fer
i algú s'havia de trobar
primer
i pressupostàriament,
inclús algunes vegades,
hi ha factors
on tu tens
que prioritzar.
Per exemple,
nosaltres ara
hem previst fer
bona vista,
el tros que continua
d'on està arreglat,
és a dir,
entre creu i major,
aquest tros
està previst fer-lo,
però, per exemple,
fer bona vista
i fer verge del pilar
ho hem de s'agraunar
amb el temps,
perquè si tanquéssim
aquestes dues carrers
al mateix temps,
faríem un tap
de circulació
impossible de gestionar.
Per tant,
aquests són factors
que quin anirà primer?
Un o l'altre,
però els dos a l'hora
no pot ser.
Per què el meu
ha d'esperar l'altre?
Aquestes són coses
que es poden anar
pel veí o per la veïna
del seu carrer,
li costarà més d'entendre,
però si es mira
des d'un punt de vista
molt més global,
sí que hi ha
una explicació al respecte.
També hi haurà
alguns canvis,
pel que fa,
per exemple,
es treuran places
de pàrquing
en tot això
dels nous containers,
seran més grans,
per tant,
les bateries
també ocuparan
més espai
a la via pública
i hi haurà
alguns canvis,
no sé si també
canvis de sentit
d'alguns carrers...
Sí,
de sentit de carrers
que jo recordi
en aquell moment
hi haurà pocs,
em sembla que
l'únic que està previst
en aquell moment
perquè el circuit,
és a dir,
la recollida
dels nous containers
es fa obligatoriament,
per dir-ho de manera,
perquè el camió
que ho ha de recollir
els recull
per la seva banda dreta,
és a dir,
quan el camió
circula
per un determinat carrer
els containers
han d'estar a la dreta.
Clar.
Això vol dir
que en alguns jocs
haurem de canviar
els containers de banda
i, per tant,
la fila d'aparcaments
també,
per no fer un pas,
vull dir,
per no tenir un container
en una banda
o un aparcament a l'altre
i que no puguin passar
els cotxes,
haurem de canviar
la fila d'aparcaments.
És veritat
que alguna bateria,
com els containers
que es posen
tenen més capacitat,
alguna bateria
desapareix
i allà es guanyen
aparcaments,
però globalment
hi ha una pèrdua
petita
de jocs d'aparcament
en el conjunt
del municipi
en relació
a totes les places
que tenim.
Vull dir que jo
en un carrer
o en un altre
pot haver-hi més
més afectació,
però normalment
és poca
perquè d'alguna manera
concentrem
o es concentren
o jo
és que en un carrer
potser tens dos
blocs de bateries,
doncs queda un
perquè la capacitat
és la mateixa
que hi ha ara,
o inclús una mica més
perquè els containers
són més grans.
Bé,
això ens permet
d'alguna manera
gestionar el tema
de l'aparcament
i en quant a carrers
que canviïn de direcció,
hores d'ara
els únics que estan
més o menys plantejats,
si no vaig a Serrat
i no m'equivoco
en aquest tema
perquè no em falla la memòria,
doncs serien
el carrer Teneu
i el carrer Montserrat
que canviïn de sentit.
És a dir,
en aquest moment
Ateneu va
de Major a Creu
i aniria
de Creu a Major
i Montserrat
a l'inrevés.
Vull dir que aquests serien
els dos canvis
perquè d'alguna manera
el camió
pugui entrar-hi
i recollir els containers
que hauran de quedar
a la seva dreta
perquè si no
ho posaríem els containers
no en un lloc
que no hi ha ningú
sinó que haurien de posar-lo
davant de les portes
de la gent
que viu al carrer Ateneu
i a l'inrevés.
Vull dir que d'alguna manera
són aquests canvis
que tenen una raó de ser
perquè ara estan,
per exemple,
estan col·locats,
els containers
estan col·locats
al tros de carrer Creu
davant del parc
d'Antonem Malagret
doncs aquells
diguem-ne
desapareixerien
part dels aparcaments
que es perdrien Ateneu
passarien
al carrer de la Creu
o sigui
són aquests factors
que d'alguna manera
volem equilibrar
o inclús veure
com queden
perquè de vegades
els nous containers
com tenen
que estar alineats
a la calçada
deixen els graons
o barreres
que s'han d'anar
arreglant
que això és el que
haurem de fer
o haurà de fer
la companyia
durant els mesos
d'agost
i setembre
fins que
l'octubre
o la tardor
comenci a utilitzar-se
el nou sistema.
Josep Maria
un altre tema destacat
del ple
són aquestes subvencions
per incentivar
l'ús del transport públic
i la mobilitat
sostenible.
Són dues línies
d'ajut incloses
en aquest pla
de mobilitat
de Sant Jús
es preveu
en altres actuacions
en aquest sentit.
Aquestes són dues actuacions
que a més a més
van agafar més força
quan estaven
en el pla
d'acció municipal
i van agafar més força
inclús
quan tota la pandèmia
vam veure
que la necessitat
d'incentivar
el transport públic
o d'incentivar
transports sostenibles
un perquè la gent
pujava menys
als autobusos
i tenia
una certa
major desconfiança
i els altres
perquè la gent
utilitzava més
vehicles
de mobilitat personal
com bicicletes
o patinets elèctrics
doncs vam plantejar
la possibilitat
d'incentivar
aquestes dues opcions
que són opcions
positives
l'una per recuperar-ho
sempre relacionats
amb la mobilitat
obligada
és a dir
nosaltres hem volgut
fer unes línies
no perquè la gent
es compri un patinet
per una
com a esport
o com a diversió
sinó
entenent
que
hi ha una mobilitat
obligada
per dos motius
bàsics
un
és per anar a treballar
l'altre
per anar a estudiar
que la gent
que va
diguem-ne
amb el tema
de l'ajut
al transport públic
la gent
que va a estudiar
normalment
no té ingressos
propis
i per tant
convé que
l'ajudem
que tinguin
aquesta possibilitat
i l'altre
és que també
vull que puguin anar
amb bicicleta
amb patinet
a treballar
etcètera
llavors
hem generat
aquestes dues línies
per a favorir
dos elements
que dintre del pla
de mobilitat
urbana
sostenible
a Sant Jús
són una peça
bàsica
la prioritat
nostra
és primer
que la gent
quan pugui
vagi a peu
quan això
no sigui possible
perquè és fora
o perquè
hi ha altres elements
utilitzi
el transport públic
després
que utilitzi
elements
de mobilitat
sostenible
i per últim
el cotxe tradicional
aquesta és una mica
la prioritat
que nosaltres tenim
per tota la mobilitat
a Sant Jús
cotxe
transport públic
en vehicle personal
i millor
si es pot fer
un vehicle
que pugui ser utilitzat
el sharing
que es pugui ser intercanviat
que amb això
estem treballant
amb l'àrea metropolitana
tant
amb un programa
de motocicletes elèctriques
compartides
i després
amb un programa
de bicicletes
públiques
elèctriques
que es puguin fer
i que s'obriquin
a Sant Jús
d'una manera important
per tant
això us costarà diners
però d'alguna manera
si volem potenciar
aquesta tercera línia
de mobilitat
relacionada
amb el transport
diguem-ne
amb el sharing
compartit
per optimitzar
recursos
i per contaminar
menys
és un element
positiu
deixem-me
deixem que tregui
també Josep Maria
un tema
que fa referència
a una moció
que vau presentar
no al ple del mes d'abril
sinó
crec que va ser
o febrer o març
referent al tancament
de les sucursals bancàries
sí
ara mateix
ara mateix estem a Sant Jús
en una situació
precària
hem tornat
a la prehistòria
a la noche de los tiempos
només
en entitats bancàries
només queden entitats bancàries
al carrer Bonavista
sí
hi ha una
una companya
que a més a més
l'única que té
no està operativa
ara mateix
com evolucionarà
aquest tema
perquè també hem vist
pels carrers
de fet
algunes botigues
que estan fent recollida
de firmes
literal
per tornar a obrir
noves sucursals
sí
aquest és un element
que a nosaltres
ens ha preocupat
perquè
fins i tot
el govern de l'estat
diguem-ne
amb CaixaBanc
perquè és la que
d'alguna manera
ha produït
l'últim moviment
no és l'única
perquè la resta
també van fer
les seves concentracions
vull dir
el banc de Vilovizcalla
Argentària
quan va absorbir
Caixa Catalunya
o bé
les altres
vull dir que al final
han quedat tres
en concret
vull dir
a Sant Jús
tres entitats
el que sí que és veritat
és que CaixaBanc
vull dir
el govern de l'estat
paral·lelament
al mateix temps
quasi com a qui diu
que nosaltres estàvem
jo demanant
el ple
que no es tanquessin
les oficines bancàries
també li va plantejar
que amb el seu procés
de reestructuració
havia de tenir
una sensibilitat
més gran
per no evitar
el desabastament
d'un servei
que sí que és veritat
que encara que s'hagi potenciat molt
la línia
és a dir
la banca online
no tothom
està en condicions
i a més a més
no ens enganyem
vull dir
encara fem servir l'efectiu
encara que tindrem de targetes
la moneda
la moneda funciona
i tenir que desplaçar-se
per tot el municipi
per anar a treure
el de la setmana
o no sé quants
o determinades persones
que per les dificultats
que tenen
per poder fer servir
la banca online
per poder fer pagaments
o altres coses
doncs
realment
el servei
s'està empitjorant
d'una manera
que repeteixo
encara que diguéssim
allò
una mica amb to
més sarcàstic
però sí que és veritat
que ens ha retrotregut
a l'època
en què a Sant Jus
hi havia
una o dues entitats bancàries
i totes situades
en una part del municipi
és a dir
han tancat allò
la de la carretera
vull dir
que
que s'ha substituït
per tornar
una altra vegada
a Bonavista
del qual van desaparèixer
progressivament
va arribar un moment
en què la caixa
tenia tres
al carrer Bonavista
és lògic
que potser concentri en una
però no que això
comporti
que també tanquin aquesta
i que estigui
jo la de la illa
també
en una situació
equivalent
per tant
jo crec que aquí
hem d'insistir
molt en que
està bé
que les entitats
financeres
prenguin
les seves decisions
però que
han de pensar
amb els clients
i els clients
som els ciutadans
i per tant
des d'aquesta perspectiva
no tan sols
han de tenir en compte
els seus interessos
més immediats
de caràcter econòmic
sinó també
del servei que donen
perquè si no
realment
a més a més
de gestionar
els nostres diners
i de cobrants
de comissions
i d'altres
més coses
estan generant
una manca
de servei
i d'atenció
als seus clients
que no és
un element positiu
Molt bé
Josep Maria
ens quedem sense temps
per seguir
amb l'entrevista
gràcies per haver vingut
A vosaltres
I que acabis
de tenir un bon dia
i també una bona setmana
Gràcies
Que vagi bé
Que vagi bé
Adéu
Adéu
Adéu