Doncs ara són les 11 i 16 minuts, estem ja a la segona hora del magazín matinal de ràdio d'Esvern, el Just a la Fusta.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM. Avui som 10 d'octubre i és el dia mundial de la salut mental.
Ara tenim uns quants minuts per fer una mica de tertulla amb dones que han vingut aquí a fer una mena de taula rodona per parlar del tema.
Són quatre dones. Anem a obrir-los els micros perquè ens puguin saludar. Hola, bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Tenim aquí la regidora de Sant Just, la Gina Pol.
Què tal? Bon dia, Núria.
Bon dia. També tenim una tècnica de l'Ajuntament, la Núria Boquera.
Hola, bon dia.
Bon dia. I hi ha dues persones més que són membres de l'Associació de Salut Mental del Baix Llobregat.
Llobregat. Són la Lola Castany i la Montse Giró.
Hola.
Bon dia a les dues.
Bon dia.
Doncs bé, avui és 10 d'octubre, és el dia mundial de la salut mental.
Com ens plantegem aquest repte aquí a Sant Just?
Com a associació et podria dir que a Sant Just nosaltres som l'associació del Baix Llobregat,
tenim 11 poblacions i aquest dia solament l'hem enmarcat a nivell de les biblioteques.
Fan a totes les biblioteques una exposició de les pel·lícules i llibres que tenen sobre salut mental.
I, a part d'això, altres anys han fet conferències,
però aquest any ja les persones estan una mica saturades de conferències.
i deixem que vagin més als actes que faran a sort el dia 12,
que és el dia que tot Catalunya celebrarà a nivell de totes les associacions el dia de la salut mental.
Cada any entenc que s'escoll una ciutat, no?
Perquè no sé si fa un parell anys o l'any passat va ser a Lleida, si no recordo malament.
Sí, és la federació que es posa en contacte amb les diferents associacions
i en associacions que s'ofereixen per celebrar aquest dia la seva població.
I per això aquest any és sort.
Lola i Montse, vosaltres sou d'aquí de Sant Just.
Parleu-nos una mica de l'associació de salut mental
i quines són les tasques que feu com a membres de l'entitat?
Bé, l'associació ara aquest any, el 19-20, o sigui, celebrarà els seus 25 anys.
Va néixer aquí Sant Just, les dues dones que ho van portar a la pràctica
i en aquell moment, al cap d'un temps, vam veure la dificultat
que hi havia de transport de venir Sant Just, al ser una associació que era també comarcal
i llavors es van traslladar la seu a Cornellà.
Però l'associació sempre ha estat forta a Sant Just d'Esvern.
Estem també ubicats aquí a Sant Just, al casal de Salvador Espriu,
que s'hi celebren trobades i també s'hi celebren, si es porta a la pràctica,
els grups d'ajuda mútua.
En què consisteixen aquests grups d'ajuda mútua?
Bé, mirem, això potser passo la paraula a la Núria Boquera,
que és l'educadora social que l'Ajuntament de Sant Just té dedicada a la salut mental.
Tota la seva projecció professional està dedicada a la salut mental.
Això és una tasca i una persona dedicada que només en tot el Baix Llobregat
és l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern, que la tenim
i podem dir que vehicula i atén i fa tot el que faci falta en relació a la salut mental.
Hola, Núria, bon dia.
Hola, després d'aquesta presentació tot el que faci falta m'ha impactat.
I més, i més.
Bé, des de serveis socials una mica l'englobament és integral,
és a dir, intentem fer una atenció personalitzada
i aquesta atenció la vehiculem bàsicament amb l'acompanyament,
acompanyament a les persones, a primera persona,
amb problemes o dificultats o vulnerabilitats psicològiques per a un cantó
i també a les seves famílies i també a l'entorn, a la comunitat,
perquè nosaltres creiem i tenim claríssim que la integració ja no és integració.
És a dir, hem de parlar de ciutadania, hem de parlar,
hem de fer una aposta com molt més integradora, d'acord?
I llavors, un dels apartats estrelles que tenim dintre d'aquest servei,
com deia la Montserrat, és el GAM, el grup d'ajuda mútua, d'acord?
El grup d'ajuda mútua està en aquest sentit dirigit només als familiars, d'acord?
Enguany fem deu anys, també és un any a celebrar, una dècada, d'acord?
Està coordinada per un psiquiatre especialitzat en teràpia familiar
del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu
i jo faig la part més tècnica, més social, d'acord?
L'acompanyament més social.
Es tracta, bàsicament, d'atendre un grup de famílies
que oscil·len entre 15 i 20,
ens trobem un cop al mes, durant dues hores,
i el que fem, bàsicament, és...
Hi ha tot un apartat més psicoeducatiu, no?
D'entendre què és la malaltia mental, com l'hem de tractar,
com ens hem de posicionar davant d'un familiar en aquesta situació.
I llavors hi ha tota una part molt més terapèutica,
d'acolluïment, d'abraçar aquestes persones, no?
Que estan també amb certa vulnerabilitat.
Com us poseu? Quin vincle teniu amb l'associació?
Home, tenim un vincle absolutament directe.
Jo estic aquí per la insistència d'aquesta associació
en què hi hagués un tècnic especialitzat en salut mental, d'acord?
Perquè el recorregut que ha de fer una persona que vulgui, no sé,
ajuda en aquest tema perquè hi hagi algú a casa seva o a l'entorn
i vulgui, doncs bé, o cregui que necessita aquesta ajuda de recolzament.
Quin és el recorregut que ha de fer a partir de l'Ajuntament?
Doncs mira, tenim moltes vies d'entrada.
La primera i principal és la que diem acollida.
Nosaltres tenim un servei d'acollida genèric
que acull a qualsevol persona
que ve per primera vegada a serveis socials,
perquè els serveis socials, com sabeu, són universals.
Per tant, tothom hi té cabuda.
Aquesta seria una primera manera d'entrar.
Molta gent ve perquè té aquesta dificultat
i des d'aquí se l'atén i ja se'l deriva a mi, en aquest cas.
L'altra via d'entrada és l'associació.
Casos que ells coneixen i que deriven directament.
L'altra via d'entrada són els serveis sanitaris,
que a través d'ells tenen un pacient
que pot tenir en algun moment una dificultat,
un problema més de caire social
i el poden enviar cap a mi.
I a vegades són amics.
O sigui, o trucar directament.
És a dir, molta gent ja sap
i quan entres a la pàgina web ja ho veus,
que també hi ha un apartat que és dedicat a salut mental
i que, per tant, poden posar-se en contacte amb nosaltres directament.
Jo no sé si aquesta pregunta me la voldrà contestar la Gina o la Núria.
Quin volum de persones recorreixen a aquest servei
que hi ha a l'Ajuntament de Salut Mental?
Vull dir, comparat amb altres municipis també de la comarca, per exemple.
En comparació d'altres serveis, quan parlem de salut mental,
no t'ho sé dir.
Jo sé dir els que tenim nosaltres, d'acord?
Però en comparació amb altres serveis,
no t'ho puc dir perquè els altres serveis,
aquestes persones estan encabides dintre de la Generalitat.
No, em referia a altres municipis.
Per exemple, abans la Montse ha comentat que Sant Just
és l'únic ajuntament que té com una figura especialitzada.
Que sapiguem, sí.
Sí, sí, per exemple, no sé, Esplugues o Cornellà.
Comparativament, a Sant Just hi ha més persones
que utilitzin el fet de tenir aquesta persona...
Home, això el que imagino, el que fa és facilitar
que les persones puguin venir
perquè saben que serà un entorn com molt més favorable.
És a dir, jo amb els altres municipis,
les persones que tenen un problema de salut mental
se les considera...
Bueno, són iguals que les altres,
però vull dir que no tenen una atenció personalitzada
pel fet de tenir un problema de salut mental.
No sé si m'explico.
amb la qual cosa...
Clar, jo comparativament no ho sé.
L'estadística diu que el nombre de persones
amb trastorn mental és similar aquí,
a Cornellà, a Castelldefels o a Càceres.
L'OMS ja diu que un de cada quatre.
Nosaltres, des de l'unitari,
sempre diem que som quatre de quatre
perquè tots estem dintre del bombo
i a tots, en qualsevol moment, ens pot afectar això.
Complementant el que explica la Núria,
sí que és cert que a Sant Jús,
pel que jo comprovo quan parlo amb altres regidores,
que bàsicament són dones que ho gestionen,
aquests àmbits,
l'accent de Sant Jús és que és molt més social.
En altres departaments, altres ajuntaments,
aquest àmbit es porta molt des de salut,
des de la visió molt mèdica de la persona.
I, en canvi, aquí la visió és més integral.
Aquí hi ha un paper molt important de les famílies
que tenen que gestionar aquest cas a casa seva,
és el seu familiar que està malalt
i han de gestionar tots els recursos que impliquin,
i la visió de l'educadora social
que li dona una visió molt més d'integració
en el seu municipi,
com gestiono els brots,
com l'integro a la comunitat.
Aquesta és la part que deia la Núria de comunitària,
de com aquella persona
que pot tenir aquella situació puntual d'alarma,
després, en el seu dia a dia,
s'integra, participa, té una vida activa
a nivell de tots els sentits,
culturalment, socialment, a nivell de feina,
i això és amb el que treballem molt amb l'associació.
Per això és tan important
que la visió sigui com la que es pitja,
la que ens va buscant.
Heu pensat aquest nou projecte
per aquest complement comunitari?
Perquè la part mèdica-sanitària
està molt protocolitzada, està molt establerta,
però on hi ha les mancances,
moltes vegades aquesta part més comunitària
és la que li volem donar el reforçament a Sant Just
i per això aquesta taula de salut mental
que s'ha creat
i que justament aquesta setmana
han fet el grup motor,
mira, coincident amb el Dia Mundial
i és el que ens ha de permetre
treballar més coordinadament,
buscar un expert en aquestes persones
que volen accedir al sistema
i no sabem com,
com allò que preguntaves tu abans.
Amb això és el que hem de treballar,
anteixir aquesta xarxa
que ningú caï de la xarxa
se senti acompanyada de la persona
i puguem oferir-li allò que necessiti,
sigui més mèdic, més social,
més per la família,
més per la persona en si mateixa,
això és el que hem de...
o el que volem cobrir, jo crec,
les quatre persones que estem aquí, no?
Digues, hola.
Jo volia afegir una mica
que quan parlem de trastorn mental
o de salut mental,
per a la gent que ens escolta,
especificar una mica...
Què és?
Què abarca.
Sí, perquè des de la persona
que té un trastorn bipolar,
que diuen una gran depressió,
una gran eufòria,
una esquizofrènia que té paranoies
pensant que sent veus
o sent que algú li vol fer mal
a una anorèxia,
també es considera un tipus de trastorn.
vol dir que la gent que ens escolta
ha de saber
que quan parlem d'un brot psicòtic
vol dir que aquesta persona,
en aquell moment,
amb el seu interior,
té...
Una crisi puntual.
Una crisi puntual
de coses que sent
o que pensa que algú li vol fer mal.
I en aquest moment
s'ha d'anar a la clínica,
la persona s'ha de medicar
i després surt
i amb la medicació adient
fa una vida normal.
Aquesta medicació pot tardar un temps
a fer l'efecte
i té que,
mentre tenir
l'acompanyament nostre
de les administracions,
i aquí la Núria
té un paper molt important
i també l'Ajuntament
per tenir aquesta base
que ens ha fet cas, no?
De que aquesta persona
igual té que tenir
mentre no pugui
començar a treballar
el temps ocupat
fent altres activitats
i aquí és...
De part social, no?
Exacte.
Jo el que volia matitzar,
si em permeteu,
i que tenim un minutet,
quan parlem de trastorn mental
o persones afectades
amb malaltia,
volia...
O sigui,
volia desestigmatitzar
una mica el tema.
És a dir,
quan parlem de trastorn mental
sempre...
Això ho anava a preguntar.
Ens ve al cap
una esquizofrènia
o un trastorn bipolar,
una gran depressió.
Aviam,
un trastorn mental
o una dificultat
o una vulnerabilitat
puntual
amb una persona
es dona
quan aquesta persona
no pot funcionar
dintre de la normalitat.
Però això
ens pot passar...
A qualsevol.
A qualsevol.
I et pot passar
en qualsevol moment
de la teva vida
i no necessàriament
necessites un diagnòstic.
De fet,
a mi no m'agrada
parlar dels diagnòstics.
No has d'estar diagnosticat
per un metge
o...
No.
No cal per gestionar-ho.
Llavors,
jo vull deixar clar això
perquè crec que tothom
en qualsevol moment
de la nostra vida
necessitem ajuda.
I serveis socials,
ho diu la llei,
estem perquè qualsevol persona
en qualsevol moment
del seu cicle
de la seva vida
pugui tenir una vida
digna
i de qualitat.
Llavors,
en qualsevol moment
tu pots tenir
un baixón.
S'ha mort el pare,
has perdut la feina.
Ara,
amb la crisi,
és que gairebé tothom
que ve a serveis socials
hauríem de dir
que té un trastorn mental.
Perquè perdre la feina
i perdre l'habitatge
què desestabilitza més que això?
No et cal
detenir la dopamina
dalt o a baix?
És que
solo con esto
ja té quadres, no?
Llavors,
vull deixar-ho palès,
vull fer pesada amb això
perquè crec que és important.
És a dir,
tots estem amb això
i qualsevol persona
pot patir
una disfunció
al llarg de la seva vida
i nosaltres
volem que sapigueu
que estem per això,
per acompanyar-vos,
no per jutjar-vos,
no per dir-vos
què heu de fer
o no heu de fer,
no, no,
és per acompanyar-vos
com millor necessiteu
en aquest moment.
Clar,
jo el que entenc
no és que tracteu
per patologia,
sinó que
teniu la vessant
social
de l'acompanyament.
Clar,
és que la patologia
ja tenim el metge
per això
i jo ja em coordino
amb qui cal
i lògicament
perquè
no arriba un,
no arriba l'altre,
però de la mateixa manera
aquell psiquiatre
també es coordina amb mi
quan necessita
apaivagar
o que aquella persona
a nivell social
estigui més acollida,
més acompanyada.
D'acord?
Per tancar
aquesta mena de tertúlia
o taula rodona,
quins projectes
o quines activitats
hi ha de moment
en marxa
sobre la taula?
jo recordo
que fa un parell d'anys
va haver-hi
cap a la primavera
la festa
de la vida bona
o bona
ara
vida bona
era.
Sí, sí.
Sí,
perquè sempre em diu
vida bona,
bona vida.
Bé,
tot serveix,
eh?
El que volíem
era potenciar
una mica
aquest altre vessant
que les persones
tinguem
el que acaba de dir
la Núria,
una vida digna
amb qualitat
i que ens podem divertir
de moltes formes.
Sí, evidentment.
Hi ha alguna activitat
semblant
o algun projecte
en peu
o algun gin
alguna cosa que feu?
El que estem treballant
són línies
de major embargadura,
diguem-li,
no?
Sí.
Que el fet d'una festa
que s'ha de repetir
perquè es va considerar
que seria bianual,
no?
Toca l'any que ve.
Toca l'any vinent
en el 2020,
que és un any màgic
que es veu
i aleshores
el que estem treballant
amb aquest grup motor
i amb la taula
hi ha tres grans línies
que són les que
hem d'intentar treballar
de manera coordinada
amb tots els equips
tant equips més socials
com equips més mèdics
especialitzats
com treballem
disfuncions
o forats
que té el sistema
o millorar xarxes
que ja existeixen.
Justament ahir
parlàvem
de què fem
amb aquest jovent
que pot tenir
una situació
en algun moment
determinat
que aquell jovent
en aquell moment
va tirant
però quan es fa més gran
allò
es complica
es fa més complexa
i el que demanen
els professionals
és com puc intentar
treballar
durant una etapa
més temprana
perquè això no arribi
en aquella complexitat
tan greu
quan ja són
més adults
i aquest és un repte
que té l'equip
i que hem de saber
com treballar
aquest teixit.
D'altra banda
l'ocupació
és molt important
i ara que soc regidor
d'ocupació
m'apretarà més
des de l'ocupació
però hem d'intentar
treballar com
una persona
que potser
pel que li pugui estar passant
no és tan estable
a l'hora d'assistir
a la feina
i hem de buscar
com treballem
amb el teixit empresarial
i amb ocupació
perquè puguis tenir
una feina
com deia la Núria
digna i de qualitat
i que tu
puguis manegar-te
en aquest entorn laboral
sense haver de patir
i l'altra part
és com integrem
aquestes persones
en la seva xarxa d'oci
com normalitzem un oci
que tu puguis participar
d'una activitat
tranquil·lament
i puguis sentir-te
acollit per la teva comunitat
o la xarxa
que hagis triat
per realitzar-te
sigui una part creativa
una part com d'estudi
o el que convingui
o treballant
en projectes solidaris
i tan enriquidors
com l'elaboració d'espelmes
que em recorda
aquí la Lola
penso que és
el més important
és que vivim
en una ciutat
que és inclusiva
i el fet d'estar
en una ciutat inclusiva
vol dir que
qualsevol persona
que malaltiixi
té dret
sigui
quin sigui
la seva malaltia
té dret
a la seva vida digna
que la dignitat
la porta
de la persona
de per si
i llavors
això és
el que es vella
des de l'associació
des de l'Ajuntament
perquè
doncs
els anys
han portat
a que hi hagi
molts canvis
i ara
justament
l'o social
és el que està
jo diria
per damunt
de l'o sanitari
perquè amb l'o sanitari
no n'hi ha prou
queda curt
queda curt
i perquè
si hi ha l'o social
que acompanya
i que enforteix
i que empodera
la persona
fa que aquesta persona
sigui
pot
completament
doncs
viure la seva vida
i fa falta
de tota la xarxa
comunitària
perquè això
es pugui tirar endavant
i es pugui tirar bé
jo només volia afegir
que la campanya
d'aquest any
del dia mundial
de la salut mental
la campanya
diu
parlar i escoltar
salva vides
i això
és el que
es promou
des de
quan s'envol
a l'àmbit
de l'associació
des de
qualsevol
a l'àmbit
del municipi
perquè
el que
comporta
que
el sapiguer
escoltar
vol dir que la persona
que sap escoltar
també
ha deixat
de banda
molts perjudicis
i està
a favor
doncs
d'aquestes
de les persones
o sigui que
el dia mundial
de la salut mental
està dedicat
a la prevenció
del suïcidi
no sé
no ho he llegit
que
aquest any
precisament
era això
la prevenció
és l'est central
la Lola
m'està assenyalant
com un díptic
no sé si
vols afegir
una altra cosa
el dimarts
vam anar
a tres persones
de l'associació
la Montse
una altra amiga
i jo
al Palau Macalla
que sempre fan
llocs de reflexió
i allí era
el resumen
de l'observatori
el suïcidi
als mitjans
de 1.200 notícies
de l'any 2018
sobre el suïcidi
van donar
el percentatge aquest
44
les van donar
en positiu
un 26%
neutre
i un 55%
en negatiu
i el més important
és que hi havia
sobrevivents
del suïcidi
en primera persona
i van explicar
ells
una de les coses
que més es trobem a faltar
quan es parla
del suïcidi
és que mai
se li pregunten
a les persones
en primera persona
que han sentit
o perquè no parlen
i ells mateixos
que estaven allà
van explicar
ningú ens pregunta
quan ells
el que volen
és parlar
us ho dic
com a punt
de reflexió
van venir
periodistes
de la Vanguardia
de l'Ara
i d'altres mitjans
i aquestes persones
també del públic
que havien tingut
intents de suïcidi
van explicar
que no sempre
s'ha de donar
el punt
que són
persones
amb trastorns mentals
que no
va sortir una persona
que sortia
d'una relació tòxica
i es va intentar suïcidar
una altra
perquè li havien anat
a males negocis
una altra
per un altre tema
vull dir que
l'espectre
és molt ampli
de les persones
que
una altra
per una malaltia
vull dir
i tot
moltes vegades
es dona ja
la frase feta
s'ha suïcidat
per un trastorn mental
si no posen
el que tenia
o el que sigui
i és el titular
per vendre
no
llavors
vull dir
aquests espais
de reflexió
potser els tinguéssim
que fer més
es mitjans
i fer més debat
i no
posar
l'etiqueta
sense més
em sembla molt bé
el que dius
l'hem de tancar
per això
però la tertúlia
la taula rodona
ja estarem
més atents
i atents
a aquestes xerrades
del Palau Macalla
perquè realment
de tant en tant
jo sé que fan
espais
dediquen espais
d'aquests
a com els mitjans
tracten certs temes
i aquest hagués
estat interessant
moltes gràcies
també
Gina
Núria
Lola
i Montse
per venir
aquesta estoneta
aquí
als micròfons
de Ràdio d'Esvern
i haver plantejat
aquests diferents eixos
en el Dia Mundial
de la Salut
que tingueu
molt bon dia
gràcies
adeu
adeu



mi chiederà
mi chiede
com'è
com'è
com'è
com'è
com'è
com'è
com'è
com'è
com'è
com'è
com'è
com'è
penso
più veloce
per capire
se domani
tu mi fregherai
no
com'è
Volevi solo soldi, soldi,
come se avessi avuto soldi, soldi.
Prima mi parlavi fino a tardi, tardi.
Mi chiedevi come va, come va, come va,
adesso come va, come va, come va.
ULT.