logo

Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista. Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

Transcribed podcasts: 2097
Time transcribed: 32d 9h 28m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

.
Ara encarem ja la segona hora del Just a la Fusta,
al magazín matinal de Ràdio d'Esvern,
i com sempre a segona hora continuem fent les entrevistes del dia.
Avui tenim amb nosaltres l'artista Sant Justenca, Carme Malaret,
perquè diumenge, coincidint amb la cavacada de Reis Mags,
es va tancar la mostra Sigues Original,
que es va inaugurar a la tarda del 19 de desembre del 2019,
a l'espai, precisament, de lliure creació de l'artista Carme Malaret.
L'anem a saludar. Hola, Carme, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, doncs bé, ja podem donar per acabada aquesta mostra.
Expliquem una mica als ràdioients que potser no saben
en què ha consistit la mostra Sigues Original.
què ha estat aquesta mostra?
Mira, el Sigues Original és una proposta de l'espai
que aquest any em sembla que ja hem arribat a la cinquena edició.
Llavors, és una mostra que invitem artistes
que, d'alguna manera, també han col·laborat en diferents projectes
i en línies de treball que impulsem des de l'espai,
des del projecte Parador, el projecte Claus,
la custòdia, mostres express, debats...
I, en total, en aquesta convocatòria hi han participat 38 artistes.
La majoria són de Sant Jús,
però també hi ha gent del Baix Llobregat i de Barcelona.
També tenim, cada any, pensem que també és important
invitar altres artistes que potser no han participat
d'una manera directa en algun d'aquests projectes,
però que sí que considerem que la seva línia de treball,
el seu llenguatge plàstic, és interessant
i que està bé demostrar-lo des de l'espai.
I, dintre d'aquests 38, potser aquest any hem invitat
a unes 5 persones.
I quin tipus d'obres presenten aquests artistes?
A veure, cada any la convocatòria posa com unes bases.
Aquest any la propaganda que hem fet és 13x13,
perquè el format havia de ser de 13x13 centímetres,
i només es posaven 4 obres de cada artista.
Clar, darrere de l'obra que hem col·locat a les parets
hi ha una línia de treball pròpia del creador,
i això fa que hi hagi una gran diversitat d'estils,
de conceptes, de propostes,
però sempre en un format que unifica,
que és el 13x13.
Llavors, podem trobar des de fotografia, escultura,
ceràmica, dibuix, gravats,
colats, retaules,
una infinitat de propostes plàstiques.
Perquè 13x13 entenc que és la mida de l'obra
que han presentat els autors.
Sí.
Això fa que per això el títol o el lema d'aquesta mostra,
que és Sigues Original,
perquè, clar, cada any posem unes bases diferents.
Això vol dir que hem de fer,
tots els creadors que hem participat en la mostra,
hem de fer obra original i exclusiva
pel Sigues Original, no?
i llavors aquest any vam considerar
que el 13x13 era una mesura
que ens podia incentivar la creativitat.
Hi ha gent que ha rondinat una miqueta,
sobretot la part dels fotògrafs,
perquè no és una mida, diguéssim, estàndard,
però bé, al final, no ho sé,
hi ha ganes de participar
i tothom qui ho ha volgut fer
doncs s'ha hagut d'acceptar aquestes normes.
Perquè, a part del tema de la mida de la peça,
hi ha hagut algun fil temàtic conductiu
o cada autor ha exposat
les seves obres sobre les seves temàtiques?
No, no, només la part que limitàvem
era la mesura.
També aquest any s'ha posat
també una limitació
en quant a l'adquisició,
el preu que posava cada artista.
També estava acotat
a un preu que creiem
que pels creadors
ens sentíem còmodes.
Hi ha hagut alguns creadors
que han pensat que la seva obra
tenia un valor al mercat
molt més gran
i no han participat
i altres que, sabent
que la seva obra té un valor
molt més gran,
en canvi, han volgut ajudar
i han participat
i han ajustat, diguéssim,
el valor.
Més o menys,
quants artistes hi han participat?
Crec que ho has dit.
38.
38.
Ostres, doncs, 38 per 4.
Sí.
Déu-n'hi-do.
Sí.
Déu-n'hi-do a les obres.
No sé si normalment
tu en el teu espai
tens tantes obres exposables.
Tantes obres, no,
però com que era un format petit
i a més a més
qui va dissenyar la mostra,
que és la Laura Baringo
i el Quim Déu,
doncs van quadricular
totes les parets
amb llapis
i van fer una quadrícula
de 13 per 13.
Llavors ho van col·locar-ho
quasi com si fos
un joc
de mots encreuats,
d'un joc, no?
Llavors cada artista
tenia el seu espai
i no es veia ni ple
ni buit.
Tot respirava molt bé
i amb molta dignitat,
que és el que volem.
O sigui,
no estaven separades
les obres per...
Ai, perdó,
no estaven barrejades
les obres,
estaven separades
una mica per autors.
Sí.
El fet que només
portessin quatre,
penso que és
26 per 26
en el fons,
si les posem totes juntes
en un format
relativament petit
i això feia
que hi hagués...
que respiressin
unes amb els altres
i encara que
la temàtica
o la tècnica
fos molt diferent
és que no es feien
gens de mal.
Era...
Bé, tothom
ha quedat sorprès
de l'elegància
i de la dignitat
en què s'han col·locat
tantes obres
i que feien
el mateix que tu,
no?
Deia 37 per 4,
ostres,
quina barbaritat.
però en canvi
no es veia
matiborrat.
Ens pots dir
algun exemple
d'autors,
autores,
artistes
que hi hagin col·laborat
i amb quin
llenguatge
plàstic
i com
s'hagin expressat?
Home, sí.
Ara també
em sap greu
però, per exemple,
del Roger Avella.
El Roger Avella
és un artista
de Sant Jús
que en aquests moments
no viu a Sant Jús
sinó que viu a Terrassa
i té el seu estudi allà.
Aquest any, per exemple,
obra que portava,
obra que era adquirida
i això
perquè és un llenguatge
molt directe,
molt gràfic,
molt plàstic.
Què és?
Què ha fet?
Ha fet com uns...
Bé, ha barrejat tècniques
entre el tamponatge,
el gravat,
una mica aquarel·lat
i després també
la tinta xina
però
amb uns personatges,
unes figures
que són molt representatives
que tu quan
veus un dibuix d'ell
ja saps
que és el Roger.
El Dogni,
un escultor també
d'aquí Sant Jús
que el primer dia
se li traien les peces
de les mans.
Va haver de portar més.
Qui més hi havia?
Bé,
de fos, per exemple,
també agraïm molt
als escultors
i professors
de belles arts
que també
han volgut participar
i que ningú els coneixia
i també ha agradat molt
la seva obra.
També estic molt contenta
que hagi participat,
per exemple,
en fotografia
que és
el que deia
que el tamany
potser no afavoria
el Jan Nebot
que
jo sempre
li vaig a darrere
perquè el considero
que té una gran sensibilitat
i ha portat
unes petites joies.
És que
quan ho explicava la gent
deies
que aquí
són joies,
és com un bombonet
que l'has de saborir,
que és petit,
però que a darrere
hi ha una càrrega
i una força expressiva
impressionant.
Perquè, Carme,
com va sorgir
la idea
d'aquesta
d'aquesta mostra
així per Nadal,
perquè ja has comentat
que és la cinquena edició,
això vol dir que les altres
han anat bé,
vull dir,
si no,
no hauria tingut sentit continuar.
Sí, sí,
va sortir d'una manera
com surten totes les coses,
no?
De dir,
ostres,
per Nadal,
per què no anem a provar
de posar
uns quants artistes,
doncs,
una obra que tinguem
i això va ser
la primera vegada
que es va fer.
No crec ni que es digués
que és original
perquè va ser una cosa
molt espontània,
jo vaig posar
unes quantes obres,
la Laura,
el Quim,
no sé,
els que estem més
dintre de l'organització.
I després ja,
l'any següent,
ja ens ho vam plantejar
i vam dir,
home,
ja teníem també,
ja havíem fet
la primera custòdia,
ja havia passat
un parell d'anys
de projectes,
hi havia molts artistes
que ja participaven
d'alguna manera
o d'una altra
i vam dir,
home,
com a agraïment,
doncs,
per què no ho fem,
no?
També hem d'anar
acostumant a la gent
que vagi adquirint,
és a dir,
que valori
l'obra d'art
per si mateixa
i jo crec que aquí
a l'Espai
oferim
aquesta pedagogia,
si més no,
no?
De que any rere any
vam veient
diferents propostes,
diferents artistes
i que cada vegada més
la gent ens té en compte
per si vol fer
alguna cosa especial,
doncs,
que passi per allà
i que vegi
la gran varietat.
als autors
els interessa
participar
de manera
per donar-se
a conèixer
també
o per
poder vendre
les seves obres,
perquè
és una manera
de col·laborar
també
amb l'espai?
Jo crec que
cada
autor
a darrere

les seves
motivacions.
Primer de tot,
jo crec que
com que
normalment
intentem
fer una mostra
de molta qualitat,
ells saben
que allà hi haurà
qualitat,
per tant,
ja no els hi fa
mandra
ni es qüestionen
de,
bueno,
és una mostra express,
és un supermercat,
que hi ha de tot.
Nosaltres això
jo crec que ho tenim
perquè
el que ens dediquem,
no?,
el que en diem
petit comitè,
això ho volem
preservar la qualitat
i després
col·locar aquesta qualitat
amb molta dignitat.
Després,
altra gent
que sap
que és un lloc
que es ven,
que
hi ha pocs llocs
que la gent
tingui a l'hàbit.
Tenim
també
un sector
de
gent del poble
que ens apoia molt
i que sap
que
cada any
espera el Sigues Original
per veure
què
li agrada
i què pot adquirir.
altra gent
també,
jo crec que la majoria
de gent
participa
perquè
vol
que l'espai
funcioni
i llavors
és una manera
que ells també
tenen
d'ajudar-nos
a tirar endavant.
Perquè
són autors
que entenc
que durant l'any
han participat
o han tingut
algun vincle
amb l'espai
d'alguna manera
o altra,
no?
Sí,
o en l'any
que toca
o en anys
anteriors.
hi ha una
vinculació
efectiva
i també
de feina
i jo crec que
també
de compromís.
Tots els que estem
allà,
com que ho fem
d'una manera
altruista,
és un compromís
vers l'art
i vers el pensament
i és un lloc
que ens trobem
i ens sentim
còmodes
perquè,
per exemple,
una de les altres coses
que caracteritza
aquesta mostra
és que
qui participa
d'alguna manera
se li demana
que un dia
faci vigilància,
que estigui allà
vigilant
i que a l'espai
en aquell moment
se li dona una clau,
és seu
i això també fa
que porti els seus amics,
que se senti còmode
i si més no
ens trobem allà
i parlem
i és un lloc
de trobada
i d'intercanvi
de motivació
i d'experiències.
Quin ha estat
el feedback
del públic?
És a dir,
de la gent
que entrava a l'espai
a mirar o...?
Home,
ja tenim
un públic fidel
que ja
més o menys
cada any
ve i ens recolza
però com que
cada any
també fem
un format diferent
i ho col·loquem
d'una manera diferent,
per exemple,
aquest any
ha sorprès
que totes les parets
estiguessin
milimetrades
amb 13 per 13.
Això era una cosa
que, ostres,
abans de veure les obres
veien la xarxa
i després
jo crec que
agraeixen
que hi hagi una cosa
com aquesta
tan propera.
Nosaltres volem també
apropar
i una de les
característiques
o funcions
que fem
des de l'Espanya
és que sigui
un lloc molt proper
i que l'artista
estigui al costat
que no hi hagi
ni cap tarima
ni cap res.
L'artista
està allà vigilant
i tu pots
anar allà
i presentar-se
mira,
jo soc aquest
el que faig
i llavors
tindre una conversa
sobretot molt directa.
Això és el que
si hi ha alguna finalitat
en aquest espai
és apropar l'art
a la gent
i compartir
experiències.
I a nivell de vendes
creus que aquesta cinquena edició
ha estat més forta
o més potent
que altres edicions
o sigui
la gent s'ha animat
a comprar
més obres?
A veure
a nivell de vendes
jo crec que aquest any
ha anat força bé
perquè el format era petit
i el preu també
era molt ajustat
llavors
la gent no li feia
tanta mandra
o s'ho podia
permetre més
de dir
ostres
que jo deia
és que és una oportunitat
que teniu aquí
de tenir obra original
feta expressament
d'artistes
que en galeries
de Barcelona
es triplica
o es quadriplica
el preu
llavors això
la gent també
ho ha valorat
què aporta això
a l'espai?
Bueno
poca cosa
però tampoc ens importa
és dir
la finalitat
no és
guanyar molts diners
sinó
la finalitat
una miqueta
és mostrar
la riquesa
plàstica
que tenim aquí
als voltants
i fer-ho molt proper
això és
és important
per nosaltres
I ara ja
per anar acabant
l'entrevista
Carme
explica'ns
què li espera
l'espai
de Carme Malaret
aquest 2020
Home
doncs li espera
unes quantes coses
que ens il·lusionen
bastant
l'altra cosa
ja veurem
què ens sortirà
per exemple
la propera cosa
que farem
serà
si tot quadra
perquè clar
això també depèn
una miqueta
de les constel·lacions
farem un debat
amb dos artistes
que han participat
en diferents
per exemple
a la mostra express
o
amb el projecte
de custòdia
que és
la Quima Guitart
i el Marius Brossa
és de la família Brossa
que ells fan
un tipus d'art
en què
l'esperit
de l'espiritualitat
hi és molt present
llavors
volem
debatre
aquesta gent
que treballa
en un sentit
com més espiritual
com ho mostra
i com són
les seves
obres
el seu llenguatge
si tot va bé
portaríem
estem pendent
de portar
algun filòsof
que també
doni una mica
més de cost
teòric
a la seva
perquè clar
ells diuen
nosaltres
podem ensenyar
l'obra
però potser
teoritzar
sobre la nostra obra
ens és més complicat
després
una altra cosa
que estem
preparant
ja veurem
si surt
perquè tot això
són projectes
que s'estan coent
és que ens volem presentar
el premi
val dir-hi
reixac
de la Fundació Carulla
per portar
el projecte aquest
de custòdia
que és
apropar l'art
a les cases
particular
portar-ho
a les escoles
això és un projecte
que ja pot sortir
o no pot sortir
però sí que tenim
una intenció
de
poder-nos presentar
ja veurem
i després també
el proper aparador
farà la Janira
la Janira Romero
i
segurament
que això també
és molt interessant
estem en contacte
amb la Fundació
Guillem Viladot
de Gramunt
que és un personatge
molt interessant
i segurament
que ens portaran
obres de la Fundació
a l'espai
i es debatrà
perquè en aquests moments
és tan important
la figura del Viladot
cosa que ningú el coneix
i ara
el mes de novembre
vam anar
amb els cursos
d'arts plàstiques
allà
i la gent
va quedar
encantada
va descobrir
un personatge
molt potent
i després
una altra
de les coses
que toquen
és que cada dos anys
fem una acció
participativa
en què
demanem
a tothom
a tothom
vol dir a tothom
que no cal ni ser artista
ni ser
a tothom
nens
grans
joves
a tothom
que participi
en aquesta acció
farà dos anys
va ser allà
un museu
que dèiem
si tu haguessis
de fer un museu
quines imatges
posaries
en el teu museu
llavors
la gent portava
en format postal
portava obra
que li havia impactat
en el seu recorregut
de descobriment
de l'art
i aquest any
encara no puc dir res
perquè ho estem elaborant
però bueno
són coses
que ja tenim
més o menys
pensades
ja veurem
si es fan o no
però
estem en el camí
i a més a més
amb tot això
també se li ha d'afegir
que comencen
els cursos
del segon trimestre
no?
ja van començar
no, no, no
avui mateix
quan acabi d'aquí
me'n vaig a fer torn
vull dir que això
és un no parar
mare meva
doncs Carme
ha estat un plaer
tenir-te aquí
a principis d'any
amb molts projectes
i objectius
a la vista
per aquest 2020
i veient
que la mostra
si que ets original
doncs
ha estat un any més
amb bastant d'èxit
gràcies per venir
per passar-te pels micròfons
i que vagi tot molt bé
aquest trimestre
gràcies a vosaltres
per convidar-nos
que vagi bé
adeu
adeu
adeu
el just a la fusta
parlem de tot el que passa
a Sant Just
és una cosa molt dura
és la pujada de l'IVA
Tom està marxant
pel costat de feina
i dius que són gent
més o menys preparada
l'única solució
jo veig que ha de ser
alguna cosa revulsiva
com el que va passar a Islàndia
cal posar optimisme
on n'hi ha
el jutge no està
al costat d'ells
perquè hem de trobar
alguna solució
sigui que sigui
que estigui davant
el principal
són els interessos
de Sant Just
sempre s'ha de cost
algú que té
alguna pregunta
o que té
alguna resposta
perquè n'hi ha d'esperança
si es fa bé
Just a la fusta
vivim Sant Just
en directe
cada matí
de 10 a 1
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out
l'swood jazz
el funk
el sol
o la música electrònica
més sual
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
la plaça Mireia
és un programa
per parlar de tot
amb humor
cabanero
cabanero
una de ràdio
una de què
una de ràdio
de veritat
de veritat
que
jo no puc
així jo no puc treballar
que algú fa
aquesta
no
no
no
no
no
som una bona colla
i tant
pessigolla
pessigolla
ui
ui
es posa molt calent
de dilluns a divendres
de 5 a 7 de la tarda
a ràdio d'esvert
un lloc de tots
i per tots
efectivament
t'encoentres mal
o algo
socorra
ràdio d'esvert
98.1
ràdio d'esvert
98.1
ràdio d'esvert
98.1
ràdio d'esvert
98.1
passen ara mateix
3 minuts
a 2 quarts de 12
del matí
seguim aquí
just a la fusta
i ara ens toca
la secció
amb l'arbre agulló
la secció som natura
hola bon dia arbre
bon dia
bon dia
aquí estem

després de
les vacances
de Nadal
tornem
a posar-nos
posem
diguem que
comencem
un
programa
que jo
el divideixo
d'aquí
al final
de juny
el
el d'avui
són els principis
fonamentals
que
el moviment
ecologista
al llarg
d'aquests
anys
40 anys
que em vaig
convèncer jo
d'ecologisme
han estat
estructurant
i ho tenen
molt ben pensat
i molt ben estructurat
avui fem
les tres erres
les tres erres
que són de
reduir
reutilitzar
i reciclar
i
analitzarem
la capacitat
de càrrega
del planeta
del planeta
en què estem
en principi
em permeteu
com
presenti
els sis
propers mesos
de programa
fer
una presentació
una mica
més
llarga
més
a fons
el canvi
climàtic
ja
és
una convicció
dels científics
dels científics
els científics
analitzem
parteixen
d'un principi
filosòfic
que és el relativisme
cultural
no
l'absolutisme
del pensament
jo recordo
el cardenal
Ratzinger
aquest alemany
que era tan
intel·lectual
de lo seu
que
insultava
el relativisme
cultural
i era
tenia la veritat
absoluta
nosaltres
no tenim
veritats
absolutes
ja
no tenim
veritats
absolutes
la veritat
absoluta
la deixem
per els
testills
de Jehovà
que diuen
que la terra
té 6.000 anys
la deixem
per al nacionalcatolicisme
la deixem
per a la
guerra santa
que la qual
a tots
respectem
a tots
respectem
però
ens demanem
que no utilitzem
violència
contra els que
no són
no pensen
com ells
aquest és
el
després de
40 anys
ara
els adolescents
i els joves
per sort
i per alegria
per mi
prenen
la força motriu
d'aquest
moviment
han entès
que
del que es trata
és de la
supervivència
del planeta
el planeta
al llarg
de la seva
història
ha tingut
períodes
geològics
parlant de
milions d'anys
que vivien
els dinosauris
van viure
molts
molts
centenars
de milers
d'anys
trobem
els ossos
enterrats
en les roques
i els científics
ho analitzen
i calculen
els anys
que tenen
com van
desaparèixer
la tesis
principal
és que
va caure
un meteorit
va ser
fortuit
no va ser
provocat
per
la
per
per
gent
que
vol ser
pels animals
que vivien
o per
fenomenos
d'aquella mena
avui en dia
el canvi climàtic
l'estem provocant
la humanitat
no els animals
sinó
ni racionals
sinó
aquests que
li diem
racionals
que els de l'ésser humà
és el que estem provocant
aquest
canvi climàtic
que
pren
una
acceleració
d'aquella