Són les 11 i 16 minuts d'avui divendres 1 de març, ja del 2019.
El temps passa rapidíssim.
Ahir es va celebrar el ple del mes de febrer, 28 de febrer,
a l'Ajuntament de Sant Just i per fer-ne cinc cèntims
i repassar alguns dels punts més importants, destacats i debatuts
que van sortir al ple,
avui comptem amb la presència del tinent d'alcalde, en Just Fossalva.
Hola, bon dia, Just.
Hola, bon dia a tothom.
Bon dia.
Ahir, en el ple, es van destacar alguns temes,
sobretot el que més important va ser el pla estratègic d'equipaments
entre els anys 2018 i 2028.
Explica'ns una mica en què consisteix aquest pla i què és el que diu.
Sí, de fet, matisar que el punt només donàvem compte,
no es votava ni s'aprovia un pla que s'aprovia el ple,
sinó que senzillament, com aquí de web, volíem portar-ho ple per donar compte
que existia aquest pla i explicar-lo.
El pla no és més que una eina de planificació, com així ho diu,
és senzill d'explicar.
El que fa és una radiografia del Sant Just actual
amb els equipaments, amb els sols d'equipaments disponibles
i els equipaments existents.
Quan dic equipaments, parlo d'equipaments escolars,
equipaments sanitaris, equipaments esportius...
Culturals, no?
Culturals, també cívics...
Centres cívics...
Tot el que podria encaixar dins el que s'entén com a equipament.
I el que fa, després, és una prospecció
amb tres possibles futurs de creixement urbà,
o sigui, del número de població que creix.
Un amb menys caixament, que seria el de 900,
que és el menys probable.
Un altre, un caixament a 10 anys de 2.000 i escaig persones.
I l'últim, que era el caixament més exponencial,
el que creixia més, per dir-ho així,
que ja arribàvem a les 23.000 persones.
Són gairebé 6.000 persones més de les que estem ara mateix
vivint a Sant Just.
I en aquests tres escenaris plantejava,
amb el sol d'equipaments que tenim i el que es pot crear,
quin tipus d'equipaments,
sense entrar a definir a cada lloc on anir,
no et diu aquí, exactament, a tants metres quadrats.
No, senzillament ens feia un mapa
de com havia de créixer Sant Just
i quines serien les necessitats de Sant Just
a nivell de les diferents tipologies d'equipament.
Sí que va haver-hi molt de debat, és veritat,
perquè va sorgir un debat intens,
però jo crec que va ser una mica una mala interpretació
perquè aquest document és eminentment tècnic.
El que fa és analitzar una realitat,
que és la que és,
posar un sol, que és el que tenim,
i davant d'uns creixements possibles,
que no sabem com aniran i com es vendran
i quantes gent vindrà a Sant Just,
doncs les opcions que tenim.
Però no hi ha una intencionalitat política en el document.
Era simplement donar compte d'aquest pla.
Exacte, donar compte d'aquest pla.
I aquest pla és un pla que es basa en una sèrie de realitats
i unes anàlisis tècniques.
No hi ha voluntats polítiques de dir
a mi m'interessa fer més escoles bressol
o a mi m'interessa fer més caps.
No, no estàvem parlant d'això.
Estàvem parlant de senzillament un anàlisi tècnic.
Jo crec que l'oposició precisament es va una mica embrancar
amb el fet que no hi havia hagut participació política
per part de l'oposició,
però és que primer, no hi hauria hagut participació política,
sí que n'hi ha hagut, però molt poca,
per part de l'equip de govern.
Molts regidors no hem estat entrevistats per aquest tema,
perquè són temes més aviat tècnics,
de dades, d'anàlisis,
i no hi ha hagut voluntat política,
vull dir que no hi ha hagut discreccionalitat política
a l'hora de definir el pla,
perquè és un pla que és una eina que ens ha de servir,
a nosaltres no estem signant res concret
i dient això serà així.
Això és una eina d'anàlisi, punt.
Ens servirà per a les properes persones
que vinguin a governar,
tindran aquest document,
que els servirà per analitzar casos futurs i futuribles.
D'aquí 10 anys a Sant Jus,
és una eina que ens pot anar bé a tots i a totes,
no només a l'oposició o a govern,
sinó a tot el conjunt de la ciutadania.
Sí, podríem dir que és un pla
que vau demanar des de l'Ajuntament a la Diputació.
Correcte, sí.
Aquest és un recurs de la Diputació.
Fa quant, més o menys?
Doncs fa més d'un any.
Jo crec que, clar,
és una anàlisi que a tarda temps en elaborar-se,
penses que analitzen cada equipament,
bueno, cada zona per tipologia
i quin tipus de zones d'aquestament podem tenir a Sant Jus
i on podrien anar aquests equipaments.
I, clar, és complex, és una anàlisi complexa
amb tres hipòtesis de creixement diferents.
Evidentment, hi ha moltes dades a creuar i analitzar
i això ho havia de fer a la Diputació
i ha tardat més d'un any a tenir un resultat definitiu.
Perquè aquest pla, la idea és que en un futur s'aprovi
o es faci un coneixement de la ciutadania?
No s'ha d'aprovar.
El pla estarà penjat i es podrà consultar.
Serà consultable per qui vulgui consultar-lo.
no s'ha d'aprovar perquè, ja et dic,
no és un pla que marqui l'acció de govern, per dir-ho així.
Són com recomanacions?
Sí, per dir-ho així.
A veure, com recomanacions.
És clar, és una anàlisi.
Vull dir que, clar, és una...
Tu tindràs aquest document,
te'l miraràs i podràs entendre
les possibilitats que tindrà Sant Jus
de creixement en 10 anys
i quines zones tens per desenvolupar
els equipaments i quina tipologia d'equipaments
i poden anar en aquelles zones on poden créixer.
Clar, després, que en aquella zona
on creus que ha d'anar a un centre educatiu,
que li acabis posant un centre educatiu de primària,
secundària, d'un marrex,
doncs això ho pactaràs
Departament d'Ensenyament i Ajuntament
o un gimnàs o, qui diu, un centre cultural.
Tot això s'acabarà definint més concretament
quan et posis el fil a l'agulla
en aquell terreny, en aquell solar,
per destinar-lo a un equipament concret.
Llavors sí que ja es poden fer processos
de participació i involucrar l'oposició,
mirar què és millor per Sant Jus,
i mirar tots els aspectes més concrets
de cada equipament.
Aquesta és una fotografia molt genèrica
i molt general per saber on estem,
què tenim i cap on hem d'anar en un futur,
depenent del creixement.
Home, clar, entenc també que 2018-2028
són 10 anys i que en 10 anys poden passar...
Moltes coses, a més les dinàmiques
és veritat que canvien
i bé, hem de veure què passa.
Per això fa, a més, 3 hipòtesis ben diferenciades
amb 3 creixements molt diferents.
També en el ple es va tractar el tema
de la matèria de l'estacionament.
Un plec tècnic d'unes quantes mesures
i ens pots explicar, per exemple,
amb el pàrquing del mil·lenari què passa.
Sí, a veure, aquest va ser també un tema...
Aleshores va haver-hi un problema
a l'hora de portar els temes al ple,
perquè s'havia primer posat un ordre al dia
on els punts del ple aquests estaven canviats
i els títols estaven canviats.
Llavors va haver-hi...
Bueno, vam tenir un petit...
Re, una petita confusió que va ser divertida
perquè el regidor pensava una cosa,
però l'ordre del dia d'hi ha una altra.
I bé, total, resumint clarament,
per no li a la troc, eh?
El pàrquing del mil·lenari que es fa és una rebaixa del preu
i s'equipara el preu de cos minut de parcà
de zona blava amb el que hi ha a fora.
Per tant, es va saber atès el preu del pàrquing del mil·lenari.
També del...
Ah, no sé si volies dir alguna cosa.
No, no, digues, digues.
Ah, d'acord, del parc en rai, per exemple?
Ah, sí, es fa una reserva de places
per a un parc en rai de l'estació de Sant Feliu
del tram baix, allà a la zona que hi ha allà,
per tal que la gent que...
El concepte de parc en rai és...
Tu t'aproves el cotxe a una estació,
ja sigui de...
Bueno, una estació o un lloc,
es diuen hubs,
que són com un espai d'intermodal
on pots trobar tren, metro...
Sí, canvis de transport.
Ah, exacte, canvis de transport.
La gràcia és que tu vas allà,
pots aparcar el cotxe a un preu molt barat,
perquè tu vas a treballar a Barcelona, on sigui,
i allà pots agafar diferents modes de transport públic,
pujar-hi, anar a treballar, anar a fer el que sigui,
i després tornar-hi i agafar el cotxe.
Això, moltes ciutats estan a...
A nivell europeu, estan apostant precisament
per treure el cotxe de dins de la ciutat,
fer parcs en rai al voltant,
a la zona periurbana,
al voltant de la zona urbana més densa,
per que la gent aparqui
i des d'allà agafi un transport públic
i entri a les ciutats.
Aquest és una mica el concepte del Parc en Rai.
Perquè aquesta implantació d'aparcaments d'intercanvi
a l'estació del tramvia,
es va aprovar el conveni de col·laboració
de l'Area Metropolitana i l'Ajuntament de Sant Jus?
Jo crec que sí, que no sé si el vam...
Sí, crec que sí.
Això sí que et diria que hauries de parlar més aviat
amb el Jordi Porta, que és qui porta més aquest tema.
El tema de mobilitat i...
Sí, sí.
El que sí que també vam fer,
suposo que ho anaves a dir,
però és el tema de l'aplicació...
De l'aplicació mòbil.
Per fer el pagament de les zones blaves
i també del Parc en Rai.
O sigui, ara la gent podrà pagar directament des del mòbil,
una cosa que ja està implantada a Barcelona
i en altres ciutats,
que no cal que vagis a la maquineta,
a la maquineta posar els euros,
sinó que des del mòbil, còmodament,
podràs donar-te d'alta
i fer el pagament dels minuts que ha sigut estat
a ocupar-nos d'on hablava.
L'aprovació inicial d'aquesta modificació
del reglament dels serveis d'estacionament
de les vies públiques,
entenc també que es va aprovar inicialment.
Sí, s'aprova inicialment
en l'exposició pública,
per si algú té alguna cosa a dir.
I una mica es modifica precisament
per integrar tot això de l'aplicació,
la rebaixada del preu del mil·lenari,
la reserva de pàrquing del Parc en Rai,
i també perquè es modifica
la zona verda actual
que existeix al Parc Diagonal,
a la zona del costat...
Porta Diagonal, no?
Sí, on està...
On està l'escola Montserrat més avall,
per dir-ho així,
si ens situem.
Que és ara mateix zona verda,
però és utilitzada principalment
per la gent treballadora d'allà.
Llavors es canviarà a la zona taronja,
que és una zona que s'utilitza
per una mica...
assenyalar que aquesta és una zona
per treballadors i treballadores
de les oficines,
i reservar la zona verda,
que sí que voldrem implantar,
perquè, que dic clar,
que és per residents, no?
Que no es confonguin els colors,
clar, ara hi ha més d'un color,
no?
Hi ha la blanca, la blava,
i ara la taronja,
que serà, s'entén més aviat,
per la gent que treballa,
poder aparcar en hores de feina,
i la zona verda,
que és per residents,
amb les avantatges que té ser resident.
També, en el ple,
em va haver que...
Es va dir que es va estudiar una mica
una mena de picaresca de l'aparcament,
que ja s'enjust,
d'això,
el tema de les multes,
d'anul·lar les denúncies,
com va això?
A veure, ara mateix,
el que, segons el Jordi,
que és qui tenia l'anàlisi,
jo, bueno,
confio en la seva paraula,
evidentment, no?
Ens explicava que
que hi ha molta gent
que s'enjust,
a part que a la zona blava,
no treu tiquet,
i s'espera que el multin,
o que no el multin,
de part de la persona revisora,
i si el multen,
anulen la multa directament,
paguen 5 euros a la màquina,
que és el que es pot fer
ara en l'actualitat.
El que passa és que
això es canvia,
i és,
si no has tret el tiquet,
no pots anul·lar
la multa
amb 5 euros.
Si l'has tret,
és una altra via,
i en teoria sí que es pot anul·lar,
no sé si pel mateix procediment
dels 5 euros,
o canviarà una mica el procediment.
Però si no,
si no l'has tret,
que aquí està la picada,
és que el fet de no treure'l,
sí que s'engegarà
un procediment sancionador.
No podràs tornar directament
a la màquina
a anul·lar el tiquet.
Una cosa seria
haver de pagar
com 90 euros,
que és el que costa,
no?,
el fet de...
Ara mateix no sé
quin seria el cost,
la veritat.
No sé si són 90 euros.
Si dius que ho són,
ho són.
No, no,
més o menys,
vull dir,
clar,
si la gent no treu tiquet
i...
Clar,
la gent no treu tiquet,
s'ajuda que la multin o no,
si no la multen,
fantàstic,
i si la multen,
amb 5 euros
ha pagat la multa.
Llavors el que es vol evitar
és això,
que no puguis fer
aquesta picaresca
de no posar tiquet.
El poses,
si t'has passat
per qualsevol cosa
i et multen,
podràs anul·lar la multa
a través d'un procediment,
però si no l'has posat
i t'enganxen,
no pots anul·lar aquella multa.
És això.
Després hi haurà ara
la gent que treu tiquet
d'un minut.
Això ja,
bueno,
clar,
això ja és arrissar.
Això no ho hem de dir
per la ràdio,
que si no,
has de donar males idees
als oients.
No,
també altres temes
que es van tocar
en el ple,
per exemple,
es va aprovar
les bases
de la convocatòria
per als premis
de concurs
de prosa
i poesia.
Estem veient últimament
que l'aprovació
de les bases
i dels premis
s'estan passant
tots per ple.
Ho dic
pels de Carnestoltes
també,
els premis de...
Hi ha algun motiu
en concret?
Sí,
és un motiu
jurídic
que tampoc
sabria afinar
molt al 100%.
Sé que té a veure
en part
perquè hi ha premis
en metàl·lic,
però aquest és un criteri
que el secretari
ha implementat
en els últims mesos,
que creu que
les bases
de convocatòria
de premis
i de concursos
han de passar
per ple.
De fet,
històricament,
gent de la casa
que treballa
m'ha dit
que ja es feia
en el seu moment,
es feia les bases,
es passaven pel ple,
es va deixar de fer
a criteri
d'un altre secretari
que va venir.
Durant un temps
hem estat no portant-ho
durant uns anys
i ara
la persona,
el secretari
ha decidit
que ha de seguir
per tornar
al ple
i passar per ple.
Bé,
és un tràmit
que fem
sense cap problema
i que és
en la fons
més transparència
per tots i totes.
Tothom veu
que s'aprova
tant les bases
com la convocatòria
com els premis
que hi ha.
Ja està,
hem aprovat
aquestes tres coses.
També es va regular
el tema
de l'ús
dels edificis
dels centres educatius
públics
en educació infantil
i primària
per les activitats
que es realitzen
fora...
i les fora d'olari escolar.
Tots els centres educatius
de primària
i l'escola Bressol
que són de propietat
de banyal de l'Ajuntament
per tant l'edifici
és nostre
perquè ens entenguem.
Estem parlant
de l'escola Bressol
Canigó, Montseny o Montserrat
perquè l'institut
no llantaria.
I és un reglament
que en el fons
és posar a ordre
un procediment
que ja fèiem
que és que
altres entitats
o empreses
o qualsevol
que vulgui demanar
un espai
de manera regular
fora d'olari escolar
ara tindrà un protocol
per fer la demanda.
En aquest reglament
definim els espais
el procediment
per fer la petició
la documentació
que cal
perquè s'autoritzi
els terminis
a complir
abonament de taxes
si és que hi ha
algun abonament a fer
i un règim sancionador
per si s'incompleix
alguna normativa
de les que figuren
al reglament.
Només és una manera
de posar a ordre
una cosa que ja feia
que de fet
ja hi ha entitats
que fan ús
en fora d'olari escolar
dels centres educatius
però senzillament
jo crec que
és facilitar
el procediment
posar-hi més transparència
perquè tothom
tingui la com es fa
i alhora
generar més coordinació
entre els diferents serveis
jo què sé
imagina't que
una entitat esportiva
vol fer ús
de la pista de bàsquet
fora de l'olari escolar
doncs que esports
i educació
que seguien els dos
elements a coordinar
tinguin més que el procediment
i també es coordinin
més senzillament.
I també
l'última cosa
és que es va aprovar
l'assignatura
del pacte
contra la segregació escolar
a Catalunya
un compromís
per a l'èxit educatiu
en col·laboració
també
amb el cíndic de greuges
a més és un tema
que com a regidor
d'educació
et toca de ple.
Sí, sí, sí
a veure
com sabem
la segregació escolar
és una de les
epidèmies
per dir-ho d'alguna manera
per fer un símil
més greus
que patés
el sistema educatiu
català
sobretot català
que tenim un índex
de segregació
altíssim
en comparació
amb la resta
d'autonomies.
A Sant Just
tu creus que hi ha
segregació?
A Sant Just
clar,
quin tipus de segregació
estem parlant
perquè
caldria també
definir quin tipus
de segregació.
A veure,
a Sant Just
partim d'unes realitats
que són les que són
que és que tenim
un nivell socioeconòmic
relativament al
això no vol dir
que no hi hagi gent
passant
amb dificultats econòmiques
però és veritat
que per exemple
el factor migratori
que segurament
en altres poblacions
veïnes
ha sigut més important
aquí a Sant Just
ha sigut menys important.
Ja sí que hi ha
comunitats
de gent migrada
d'altres països
però és veritat
que si tu mires
les dades
de l'IDESCAT
la gent migrada
per país
més
els primers
si no recordo malament
els tres primers
ara no recordo
exactament l'ordre
però era
Alemanya
Gran Bretanya
o Itàlia
no ho sé
països europeus
que segurament
mires
les poblacions veïnes
i són altres països
que encapçalen
el nombre
de persones migrades
llavors
aquest cas
tenim
tenim
s'ha de trasseguir
treballant
amb temes de segregació
però és veritat
que en comparació
amb altres municipis
de l'entorn
tenim una problemàtica
més baixa
això també cal dir
és cert
però això no vol dir
que haguem de mirar
cap a una altra banda
ni molt menys
jo crec que és un problema
que està sobre la taula
que aquest és un pacte
que engloba tota Catalunya
i que nosaltres hem de seguir
impostant
per l'èxit educatiu
i sabem que la segregació
fa meia
l'èxit educatiu
totes les persones
que estan
en escoles
altament segregades
acostumen
a rendir menys
i a tenir
pitjors resultats
que les que no ho estan
llavors hem d'aconseguir
que no hi hagi escoles ghetto
escoles molt segregades
per tal que
totes les persones
que puguin anar
a l'educació
pública
gratuïta
tinguin les mateixes oportunitats
i això és important
i a més enllà
que Sant Just
sigui un cas
no aïllat
ni molt menys
però que a veure
tinguem un índex
de segregació
relativament baix
que si ho indiquen
també
les dades del síndic
no és excusa
per no treballar
molt bé
doncs Just
moltes gràcies
per venir avui
al Just a la Fusta
i parlar-nos
una mica
dels temes
que es van debatre
i aprovar al ple
que tinguis
molt bon cap de setmana
i fins la propera
gràcies
adeu
adeu
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És carnaval, es celebra el Carnestoltes i us parlarem sobre el carnaval del Rio de Janeiro i de Brasil en general, ok?
Ok, molt bé.
El carnaval de Brasil és la festa popular més gran del país.
I la festa passa durant els quatre dies anteriors, el dimecres de cendra, començament de la quaresma.
És freqüentment referit pels brasilers com a gran xou sobre la terra.
La indústria de Carnestoltes, el nom que es va donar al conjunt d'activitats per a la producció de vestits, accessoris i materials per a carrosses,
es va traslladar als 6 milions de reals i va generar més de 20.000 llocs de treball l'any 2019.
Només les escoles samba del grup especial gasten uns 100 milions de reals en materials primeres,
sense comptar salaris ni serveis, per posar la seva trama a l'avengut.
Flàvia, tu ets de Brasil?
Sí.
I quant temps fa que estàs aquí?
Ocho meses.
Ostres, i tu has viscut els carnavals allà?
Sí.
I quina és la teva experiència?
T'agraden?
Sí, m'agrada moltíssim.
Tu què feies normalment? Et disfressaves?
Sí.
Sí?
Molt bé.
Aquí ho celebrem de manera diferent, però també tenim el nostre carnaval.
Què més? Vinga.
Llavors, el carnaval del Rio de Janeiro comença 40 dies abans del Setmana Santa, com la coneixem aquí.
Llavors, les dates de Setmana Santa i en aquest cas també del carnaval estan posades d'acord amb el computus, d'acord?
Jo m'he hagut d'informar, sincerament, llavors el computus és un càlcul utilitzat per calcular i saber quan cau la Setmana Santa, d'acord?
O sigui, tenen unes normes, d'acord, per calcular aquest dia i és que la Pasqua ha de caure en diumenge, llavors el diumenge a l'Egid és el primer diumenge de lluna plena de la primavera boreal i, bueno, en el cas que coincidís la lluna plena amb el diumenge aquell, d'acord, doncs la Pasqua es passaria el diumenge següent, d'acord?
Llavors, això és per saber com els dies de la Setmana Santa, i llavors...
Quan cau, no?, la Setmana Santa, per saber quan...
Sí, o sigui, cada any serà diferent.
Clar.
Llavors, per saber el carnaval, perquè també cau diferent, li hem de restar 40 dies, d'acord?
En aquest cas, aquest any comença avui, divendres 1 de març i acaba dissabte 9 de març.
Llavors, bueno, ara diré els següents anys, d'acord, perquè ja s'ha pogut calcular fins al 2025, més o menys.
Ostres.
Llavors, el 2020 caurà el 21 de febrer, 2021, 12 de febrer, 2022, 25 de febrer, 2023, 17 de febrer, 2024, 9 de febrer, i el 2025, el 28 de febrer.
És dels únics anys, aquest, que cau en el març.
És el que anava a dir, que ha hagut molt tard, realment, eh?
Sí.
I, bueno, això que el Computus, bàsicament serveix per calcular quan serà...
per calcular exactament els dies en què cau carnaval o...
Sí, hi ha gent que ho veu, com per la religió catòlica o juea, d'acord?
Però això, que és bàsicament una estrida de càlcul.
Molt bé.
I alguna cosa més voleu destacar?
Sí, després hi ha una defilada escolar de Samba, Río de Janeiro, que es defila per Carnestoltes,
que es celebra anualment a Sambor Bodra de Marqués de Sempocay, a la ciutat de Río de Janeiro, Brasil.
I diverses associacions discuteixen el títol del campió de carnaval en valoracions realitzades per jurats dividits entre diversos requisits.
Prèviament establert per la lliga organitzada de l'esdeveniment.
Mm-hm. Molt bé.
I...
I això.
I alguna coseta més, no? Molt bé.
Sí, una cosa més, i és que demà es celebra el Casal de Joves a les...
Bueno, a partir de les 11 de la nit, que, doncs, es celebra com una festa, així, a una de les sales.
i, bueno, que si algú hi vol anar, és del... O sigui, haureu d'anar disfressats de la temàtica dels anys 20 i, bueno, allà pot entrar tothom.
Molt bé. Doncs moltes gràcies, nois, que tingueu molt bon cap de setmana i que passeu molt bon Carnestoltes.
Igualment.
Igualment.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.