Dos minuts i un quart d'una del migdia.
Aquesta hora parlem de la segona edició de la Universitat Sant Justenca d'estiu de Cal Llibreter,
que ja està en marxa.
I avui la convidada serà la sagista Lluïsa Julià,
que parlarà de la vida i les lluites de Maria Mercè Marçal en un acte a les vuit del vespre.
I ara la tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia.
Molt bon dia.
Per parlar d'aquesta relació que es farà avui,
com ho has preparat? Què és el que es trobarà, la gent que vingui a Cal Llibreter?
Per una banda, trobarem, evidentment, parlar de com s'ha fet la biografia,
d'explicar una mica, o en fi, després es poden fer preguntes,
però fer una primera a punt de la personalitat de la Maria Mercè Marçal,
d'explicar com els moments de vida passen a la poesia
i com hi ha, diguéssim, un diàleg constant entre vida i poesia,
això és el que començarem explicant,
i després, clar, la biografia fa com un recorregut
pels diferents punts centrals en què ella va estar lligada.
Pensa que la Maria Mercè va néixer l'any 52,
per tant, va viure en ple franquisme
i va viure la lluita final del franquisme a final dels anys 60
i començaments dels 70, etcètera, no?
I, per tant, això va significar que ella treballés i s'inscrivís, diguéssim,
en totes les lluites del moment, feminista, política,
de partit, vull dir, malsant, literària,
i, evidentment, també es parla dels seus aspectes més personals,
ja que és una poeta centrada, sens dubte,
en la passió, en l'amor i el desamor.
Clar, de fet, a més, el llibre són moltes pàgines, no?,
la biografia, vull dir que s'acosta a moltes facetes, també,
de Maria Mercè Mercè.
Exacte, no?, per això és una biografia llarga,
però que no vol espantar gens el lector
perquè té la voluntat que sigui molt llegidora,
que sigui àgil, que tingui un relat, diguéssim,
que agafi fins i tot alguna tècnica del relat
una mica, diguéssim, cinematogràfic i que enganxi, no?,
aquesta és la idea.
Per tant, és un relat, evidentment, que agafa moltes facetes,
que qui vulgui anar més a fons, a darrere trobarà les notes
i podrà fins i tot anar a llegir,
que és el que interessa, no?,
l'obra de la Maria Mercè, amb molta més informació,
amb molts més elements per entendre-la molt millor,
o qui vulgui, simplement, pot llegir-la com una vida
d'una persona, doncs, d'això,
un poeta nascuda l'any 52
i mort als 45 anys l'any 98.
És a dir, que aquí hi ha diferents possibilitats, no?
Clar, exacte, no?
De fet, hi ha diferents en la seva...
més enllà de la poesia, no?,
la part del feminisme i la política, per exemple,
també és molt important, no?
Exacte, no?
És el que deia que a partir de l'any 76
ella entra al busant
i de seguida tindrà un càrrec
en el, diguéssim, el comitè executiu, no?
Però al mateix temps
fa una feina importantíssima
dins del feminisme.
A més, Marçal té un aspecte
que poca gent té,
que és que és capaç
de fer seva
i de convertir en paraules
el pensament de tota una època, no?
Que això, sobretot,
es veu en alguns poemes
de Cau de Llunes
i de Bruixa de Dol,
que va ser realment un Betzerra
l'any 79, eh?
Pensa que en tres anys i mig
se'n van fer quatre edicions.
No n'hi ha.
Per tant, era exactament això, no?
Allò que la gent
estava vivint al carrer,
que sobretot les dones
vivien al carrer,
ella ho converteix en poemes.
Però després fa una evolució
importantíssima
en què deixa la política
de qui ha sent de partit,
però la seva obra
és, evidentment,
una obra que sempre va
acopsar els elements
més profuns
de l'imaginari
i de la col·lectivitat,
no?
Dels problemes
que té l'individu
i sobretot la dona
en els diferents estadis
de la seva vida
i fins al final
amb la mort, no?
Per tant,
la maternitat,
l'embaràs,
la maternitat
sent mare sola,
després intentar fer
unes noves,
d'establir unes noves
relacions familiars,
després situant-se
públicament
com a lesbiana
en un moment
que això
era vist
com encara
com una cosa
bastant, diguéssim,
amagada,
etcètera.
És a dir,
que és una persona
avançada
i una persona
molt valenta
que és capaç
de defensar
les seves idees
allà on sigui.
Clar,
de fet,
a més a més,
Maria Marce Marce,
mare fa
19 anys,
de fet,
ahir va fer 19 anys
que va morir,
creus que està prou
reivindicada
perquè en realitat
no fa tant
però ja fa gairebé 20 anys
que va morir,
per tant,
és una de les figures
importants
de les lletres catalanes.
Sí,
va morir
als 45 anys,
molt jove,
però,
a veure,
hi ha dues o tres formes
que les autores
i els autors
siguin reivindicats.
D'una banda,
que es faci un aparell crític
al voltant d'ella
o d'ell,
no?
I per tant,
la biografia
també contribueix a això,
que la personalitat,
diguéssim,
poderosa
que jo dic que té,
de la qual,
evidentment,
la poesia
i la novel·la
és el dissever
més important,
no?
La punta d'aquest dissever
d'una personalitat,
com dic,
molt,
molt poderosa,
es fa a través,
evidentment,
de llibres
sobre el personatge,
no?
Això fa que l'acadèmia,
per entendre'ns,
se'n faci ressò,
que entri a les aules,
que surti com a llibre de text,
això és indubtable.
Però al mateix temps,
i en el seu cas,
això s'ha donat,
és que els poetes
que l'han seguida,
de les noves generacions,
també la facin seva,
no?
I en aquest cas,
s'ha donat,
amb ella,
hi ha bastants poetes,
tant nois com noies,
que l'estan,
diguéssim,
descobrint
i utilitzant-la
en la pròpia obra.
Clar,
que gairebé és més important
que passi això,
no?
Fins i tot que no,
que vingui donat més
de la part més institucional.
Sí,
les dues coses,
jo crec que són importants.
Han d'anar lligades,
no?
La biografia la vas publicar
fa uns mesos,
com està anant la resposta
a les presentacions?
La resposta en el terreny,
diguéssim,
publicitari,
en el terreny de ressò mediàtic,
ha sigut boníssima,
jo diria.
Va sortir abans de Sant Jordi
i de seguida
tota la premsa cultural.
Ui,
et perdem,
a veure?
Lluïsa?
La guàrdia,
se n'ha fet ressò l'Ara,
se n'ha fet ressò l'Avui,
se n'ha fet ressò el Núvol,
vull dir que han anat apareixent,
però potser,
evidentment,
se n'ha fet ressò com a notícia,
no?
Com a notícia,
que més era una notícia esperada.
No cal dir,
se n'ha fet ressò el Segre,
a Lleida,
ja que ella era d'Ibarc d'Urgell,
i, a més a més d'això,
estic fent quantitat d'actes,
tant en llibreries com actes,
diguéssim,
al voltant d'una taula rodona
o d'alguna efemèride,
per entendre'ns,
que fa que se'n parli.
Per tant,
en aquest sentit,
puc dir que,
amb aquests dos mesos i mig llargs
que portem,
des que ha sortit,
doncs que es veu
que és una persona estimada,
coneguda
i que, d'alguna manera,
la biografia
posa en èmfasi
que era necessari parlar-ne,
que és el que fa la biografia,
parlar-ne
i explicar molts aspectes
que potser ja han passat
com desapercebuts,
perquè ha passat tants anys,
no dels 20 de la seva mort,
sinó de moltes altres coses
dels anys 70 i 80,
que ja ens queden lluny,
això és indubtable.
Deixa'm dir-te
que una de les raons
també de fer la biografia
era justament
de deixar parlar
i de tenir notícia
d'aquelles persones
que van ser copartíceps,
coprotagonistes
amb ella de la història,
no?
En aquests moments,
aquesta generació
està al voltant dels 65 anys,
per dir-ho d'una manera fàcil,
i, per tant,
estan en plena activitat
i les puc entrevistar
i en poden donar
la seva opinió,
cosa que han fet
en la majoria dels casos
esplèndidament
i que cal agrair-ho
i molt, no?
Sí.
En canvi,
d'aquí uns 20 anys,
doncs,
fàcilment,
molta d'aquesta gent
s'ha deixat
i, de fet,
ja m'ha passat
en més de dues i tres ocasions
de persones entrevistades
que, al llarg del temps
que he fet la biografia,
ja han desaparegut, no?
Clar, per tant,
doncs,
és el moment, no?,
una mica,
de poder-ho recuperar,
encara.
Jo crec que sí,
tant des d'aquesta perspectiva
de memòria,
memòria històrica,
perquè els anys 70,
80 i 90
ja ens comencen
a quedar lluny,
com pel fet
d'explicar
la història recent,
no?,
posar-la en relació
amb el que està passant ara.
Penso que també és un text
que vol interpel·lar
d'on venim, no?,
què estem fent.
Exacte.
Doncs, avui se'n parlarà
de tot plegat
en aquest acte
a les 8 del vespre
en el marc de la Universitat
Sant Justenca d'Estiu
de Cal Llibreter.
Serà, doncs,
amb la sagista
Lluïsa Julià
amb qui hem pogut parlar
aquest matí també,
doncs,
per acostar-nos una mica més
o fer una mica de prèvia
del que serà aquest vespre
per acostar-se
a la vida de les lluites
de Maria Marcea Marçal.
Moltes gràcies.
A vosaltres.
Que vagi.
Espero que vingueu
a trobar-vos
i poder-ho parlar.
A veure,
esperem que sí.
Que vagi molt bé
i fins molt aviat.
Bon dia.
Bon dia.
Moltes gràcies.