Un cop t'hi véns al cero que m'ho va...
Continuem a l'Ajusta, ara justament que passen 20 minuts de les 11 del matí
i ara passem a fer l'entrevista del dia avui al Carles Sánchez,
que és coordinador del Voluntariat amb Bici sense Edat.
Carles, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal?
Què tal, a què?
Doncs bé, mira, ara em pilles passant una mica,
fent cada mes un informe de com ha anat el projecte, a més a més,
les estadístiques, on hem anat, què s'ha fet,
i això ho publiquem al web de Sant Lluç Solidari
i després us enviem els mitjans de comunicació molt menysguts per dir-vos
mira, així tenim una mica el resum del que s'ha fet.
I aquest matí, primer passen les estadístiques que no han passat les residències,
que són les persones que acompanyem,
i ara estava passant-ho tot a net,
fent la trucada.
Molt bé.
Recordo això, les persones que ens escolten ja ho sabran,
però recordo que en Bici sense Edat és una associació sense ànims de lucre
que treballa per millorar la qualitat de vida, la salut i el benestar
de les persones majors i persones amb mobilitat reduïda.
Quins projectes teniu ara? Quines són les novetats dels vostres projectes?
Quins nous voluntariets teniu ara?
Mira, bé, l'associació, com ben comentes,
van mirant de fer que s'escampi per tot el territori,
i en el cas nostre, de Sant Just,
doncs aquí el projecte està funcionant,
està funcionant molt bé,
gràcies a que la ONG Sant Just Solidat
se'l va acollir com a un projecte més,
dels que ells fan cooperació internacional,
però ara ja fan també aquí ajudar el poble,
mitjançant aquest projecte,
també participa a l'Ajuntament,
i també tenim un esponsor que és el Senergi,
que ens ha ajudat amb el 60% del pressupost.
Llavors aquí a Sant Just estem molt contentes
perquè realment tenim un equip de voluntariat
que actualment, amb l'ADR de Formació,
som 87 persones,
85 que condueixen,
i dues que no condueixen però ajuden en altres tasques.
I tot i que també hi ha alguna que condueix
i ajuden en altres tasques, eh?
Sí.
I aleshores, doncs, bé,
estem intentant sortir sempre matí i tarda,
de dilluns a diumenge,
i bueno, doncs anem a la residencia de la Vicalia,
a la Cral, a la Cuidam,
anem al Sant Joan de Déu Sociosanitari,
anem al Centre Ocupacional de Proceses
de persones amb alguna diversitat funcional,
anem a la residència a Mas Lluïc,
que també és de persones amb diversitat funcional,
anem molt a la residència a Lourdes,
ara estem anant també alguna vegada a la Maiola,
que tot i que és l'esplugues està tocant Sant Just,
i, a més a més, el que fem és que això és...
som molt pioners, no?,
els caps de setmana mirem de fer-ho
amb les persones particulars, no?
I ve, molt bé, molta feina, molt maca,
molta organització,
i aleshores, doncs, ara el que et puc així dir,
doncs, que aquest divendres tenim un nou curs de voluntariat,
aquest divendres, que normalment fem uns quatre a l'any
i el que es fa és que es fa una part teòrica que és online
per poder aprofitar recursos, no?,
ens agrada molt fer-los en persona,
però sí que ho fem online perquè així es poden apuntar
persones que vulguin ser voluntàries a Sant Just,
a Barcelona, a Café de Fells, a Sant Cugat,
a tots els dindrets d'on està el projecte actualment a Catalunya.
Recordo que també està a Cornellà, no?,
a Granollers, a Tarragona, a Terrassa, Ripoll, Mataró...
Sí, sí, hi ha un poblet que és al Palau d'Anglesola,
que són molt tanyeros,
i la veritat és que l'any passat va, bueno, es va muntar...
Hi ha molt d'interès perquè pugui arrencar,
el que passa que realment costa, no?,
perquè aquest interès es fa molt bon a fer,
però després darrere sí que ja, malauradament, com amb tot,
tarden recursos econòmics, no?
I tant, clar.
I moltes persones es pensen que, bueno, com que van voluntariat,
doncs ja està, no?, i es compra el tricicle i ja està,
i no es ven bé així, no?, perquè al final
hi hauria alguna persona responsable
o equip que puguin estar atents
a, doncs això, no?, a 80 o a 150,
que són a Barcelona, voluntaris, no?,
que, clar, han de fer la seva activitat de manera segura, agradable,
i perquè amb aquest temps i aquest amor que donen,
doncs el puguin gaudir i fer gaudir a les usuàries, no?,
a les persones beneficiàries.
Sí, recordo que això no ho he dit,
que vosaltres l'activitat que feu és possible
gràcies a l'ús de tricicles elèctrics,
que estan adaptats i conduïts per persones voluntàries,
i recordem aquest adjectiu, voluntàries,
que al final són persones que,
però que igualment han de tenir aquest dret de,
bueno, això de tenir aquesta facilitat, no?,
com tu dius, financera o de l'àmbit que sigui.
Clar, o sigui, al final sí,
és un programa de voluntariat.
L'envidi sense edat,
que es pot buscar en qualsevol idioma
perquè està tot al món,
en el cas nostre coincideix
que el nom de l'envidi sense edat
és el nom d'aquesta activitat, no?,
que funciona en projecte de voluntariat
i també és el nom de l'associació
que s'ha creat per fomentar-ho aquí a Catalunya
i sí, sí,
funciona en programa de voluntariat
i el voluntariat, doncs,
està molt ben definit,
està molt ben protegit,
hi ha una llei de voluntariat molt moderna,
molt maca, molt bona,
que fa que tu, si et vas voluntària,
doncs, realment,
tinguis una formació,
estiguis assegurada,
haies de tenir un lloc de reunió,
se t'hagi de comptabilitzar
fins al darrer minut de voluntària que fas
perquè en qualsevol moment
tu pots demanar un certificat
o un document acreditatiu
que et pot servir per la feina,
per algunes oposicions,
per una subvenció, no?,
llavors, això fa que,
darrere d'aquest voluntariat,
estigui molt, molt, molt seriosament
i molt, diguem-ne,
professionalitzat
aquesta cura, no?,
perquè ningú se'n pugui aprofitar
i que tu t'hi puguis dedicar,
doncs, això, no?,
a anar a fer l'activitat,
que en aquest cas és acompanyar
a persones grans
o persones amb alguna dificultat de mobilitat
i el que es fa no es treu a passejar a ningú,
no?, es fa,
escolta'm, compartim una estona.
Com la compartim?
Doncs, jugant a cartes,
o, doncs, mira,
ens anem de passeig
amb aquest vehicle
que és supermac
i molt agradable pujar-hi
i, mentre fem el passeig,
doncs, xerrem,
compartim,
ens expliquem,
interaccionem
amb la resta
del nostre municipi
o de l'indret
on t'hi trobis
i aleshores
al final són passejades
que està demostrat
que són terapèutiques.
I tant.
I, de fet,
alguns equipaments d'aquí
a Sant Jus, no?,
com és l'Esprocea,
ja va venir la psicòloga
un dia a la ràdio, no?,
i la coordinadora.
Nosaltres donem aquest temps
i ells com a professionals
ens utilitzen
de la millor manera
perquè aquesta passejada,
a part de ser
una meravella
i un plaer, no?,
per l'usuària
li pugui
reportar
un benefici
en la millora
de la seva autonomia
o de la seva condició
o el que sigui, no?
I sí, sí,
és espectacular.
I tant.
Realment.
Si una persona
vol ser voluntària,
com ho hauria de fer?
Què hauria de fer?
Doncs mira,
molt fàcil.
O se'n va a la web,
mira,
a la web de Jus Solidari,
la de Sant Jus Solidari
del poble,
sempre a la pàgina principal
hi ha un enllaç
per anar a un formulari
que està a la pròpia web
que t'explica una mica això
i poses les teves dades.
O sigui,
és anar a la web
de Sant Jus Solidari
i allà
t'hi apuntes.
I quan
hi ha un curs
com ara, no?,
que el divendres
tenim un curs,
doncs fa tres setmanes
que a la pàgina principal
en comptes
aquest enllaç
hi ha un enllaç
al curs
perquè t'hi apuntis.
Aleshores,
tu t'hi apuntes
i nosaltres
ens posem en contacte
amb tu,
expliquem,
fem una petita entrevista
i et deixem a l'espera
de avisar-te
pel següent
curs de voluntariat,
perquè no podem fer-los
cada setmana.
És una feina molt maca,
però, clar,
hi ha aquesta part teòrica,
però després hi ha
la part pràctica,
no?,
on has de fer.
I el nostre poble
és molt maco,
és molt agradable,
però té una...
La circulació
és molt bona
a nivell de respecte
de la resta
de vehicles,
però té una
orografia
molt complicada
i hem de practicar
molt per
estar segurs
i per gaudir-lo.
Clar.
Abans de finalitzar
aquesta entrevista,
jo et volia preguntar
com és el primer cop
que parlem així
en directe a la ràdio,
quan es va crear
aquesta associació?
Mira,
el que és el projecte
va començar a Dinamarca,
el 2012.
D'acord.
I es va començar
a escampar per tot el món.
Més de 10 anys.
Sí, sí.
Això a Dinamarca.
Llavors,
aquí a Espanya
el primer lloc
on va sorgir,
li deuen chapters,
capítols,
va ser el 2016
a Barcelona
i a Sant Sebastià
també.
Es va fer una prova pilot
i el 2017
va començar a Barcelona.
El 19,
ja al principi,
bueno,
a final del 18-19
aquí a Sant Just
ja,
igual que a Terrassa,
miraven de buscar
la manera d'arrencar-lo.
I aleshores
va ser el 2019
quan a Sant Just
va començar,
perquè va ser
Sant Just Solidari
que va acollir,
no?,
i dotar
d'aquest
recolzament
i també l'Ajuntament
de Sant Just
i aleshores.
A l'hora que es va començar
aquí a Sant Just
es va crear
l'associació
a nivell català
amb vigi sencerat,
no?,
per fomentar
i poder fer
que aparegui
a tots els indrets
del territori.
O sigui,
que podríem dir
que l'associació
és del 2019,
podríem dir
que Sant Just
va començar
a provar pilot
a finals del 18,
però al 2019,
a Barcelona
el 16
i el primer lloc
al món
que va ser Dinamarca,
que és,
a més,
hi ha una associació
internacional
que agrupa tot
que es diu
el Cycling Without Age,
no?,
que és la de Dinamarca
i va ser el 2012.
Ara està en més
de 56 països,
jo crec,
i més de 3.000
pobles i ciutats.
Sí, sí,
és espectacular.
Sí, sí, sí,
i tant.
Doncs,
Carles Sánchez,
moltes gràcies
per tota aquesta informació.
Continuarem connectant
amb tu
perquè,
com fèiem abans
d'un cop al mes,
perquè al final
sempre,
bueno,
això s'està renovant,
reciclant
i sempre hi ha novetats
per explicar
i també el que hem fet avui,
no?,
una mica recordar
quina és la funció
i l'origen
d'aquesta associació
que sempre ve bé,
no?
Sí, sí,
realment sí
i, bueno,
i això
i també,
doncs,
l'agradament a Sant Lluc Solidari,
no?,
que al final,
bueno,
doncs mira,
és una ONG
molt
volcanyera
que porta una història
molt potent
de cooperació internacional
i que ara està
recolzant
amb molt esforç
aquest projecte,
no?
Jo animo a tothom
també que,
que, bueno,
que qui vulgui ser voluntari
que s'ho plantegi,
que realment
és molt fàcil,
és molt flexible,
molta gent diu,
no,
que no tinc temps,
no, no,
tenim voluntaris
que venen un cop al mes,
per això aquesta infraestructura
que sigui molt flexible,
no?
i que al final
és a dilluns
a diumenge,
no?
Sí,
intentem,
intentem,
sempre,
sempre parlem
en l'associació
que diem,
hòstia,
i desconectar un dia,
però,
però,
ens rata,
ens rata
dir,
hòstia,
hi ha voluntariat
de diumenge,
jolín,
doncs,
aprofitem el voluntariat
i que puguin sortir
persones particulars,
i, bueno,
doncs,
descansem dilluns,
hòstia,
ja,
però,
però és que dilluns
també pot haver
voluntariat
i anem a l'Estrocea,
no?
tinguem suport,
intentarem fer així,
no?
I tant.
I això,
doncs,
i també a qualsevol persona
del poble
o de fora,
no?,
que també té moments
de fora,
que s'animin,
que s'apuntin
i els expliquem.
I qui vulgui
recolzar el projecte,
doncs,
també necessitem
recolzament econòmic,
es pot fer soci
de Sant Jus Solidari
o fer una aportació,
igual que empreses,
la Senergi,
que és aquesta,
és un conjunt
d'empreses
d'energies
renovables,
no?
Que tenen un perfil
social molt important,
doncs,
mira,
aquest any
ens fan
l'exponsolització
i,
i,
bueno,
ens ha anat
genial,
no?
I tant.
Doncs,
escolta,
moltíssimes gràcies
per,
també,
per la,
la possibilitat,
no?,
de poder,
de poder
informar
del projecte.
Clar,
i gràcies a tu
per connectar
amb nosaltres
i comptar
amb la ràdio
per això,
per anar
informant
de les novetats.
Carles,
que tinguis
un molt bon dia.
Igualment
i fins aviat.
Fins aviat.
Que vagi molt bé.
Que vagi bé.
Adéu.
Adéu.
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils
com el chill out,
l'smood jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica
més suau.
100% música relaxant.
Cada dia,
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Sant Just.
Ja no tens excusa
per sintonitzar
ràdio d'Esvern
cada tarda
de 5 a 7.
Escolta el magazín
La Rambla
de dilluns a divendres
amb Núria Garcia.
Un programa
que fa poble,
actualitat
i entreteniment.
Tertúlies,
cicles d'entrevistes,
espais culturals,
seccions d'esport,
de natura,
cinema,
salut,
on es parla
i es dona veu
sobretot
a les entitats
i a la ciutadania
de Sant Just.
Només hi faltes tu.
Segueix el dia a dia
de la Rambla
a Instagram
i Twitter.
arroba
la Rambla
9-8-1
i recupera els podcasts
que més t'agradin
a radiodesvern.com
Sabeu que es coneixen
més de 30.000 sardanes
i n'hi ha
uns quants milers
d'enregistrades?
Voleu conèixer
quan i on
van ser estrenades
o a qui
van estar dedicades?
si us agraden a les cerdanes
i teniu curiositat
tot això i més
ho trobareu
al programa
a l'audició
que s'emet
tots els dilluns
de 8 a 9 del vespre
o en les seves repeticions.
us hi esperem.
avui a les 9 del vespre
M de Música
Un programa realitzat
i presentat
per Maria Quintana
Dilluns
10 de la nit
prepara els auriculars
sintonitza
radiodesvern98.1 FM
ja ho tens
Dilluns el rock
el programa
amb la música
que no trobes
a cap emisora
i és que
Dilluns el rock
explica coses
i posa cançons
desautoritzades.
Dilluns el rock
amb en Joan
Soto a la borda
i l'Enrico Orozco
se toca.
Treu la llengua
Treu la llengua
fora
al carrer
Es clar
que s'ha de treure
la llengua
però com puc
treure la llengua
com trec la llengua
al carrer
quan la persona
amb qui parlo
no treu la llengua
o a la feina
a l'escola
a la universitat
quan a les aules
i a les sales
de reunions
ningú treu la llengua
com trec la llengua
a les xarxes
comentant i compartint
si la gent m'insulta
per treure la llengua
o a internet
quan els cercadors
no m'entenguin
però jo
vulgui continuar
traient la llengua
entra ja
a la guia
de l'activista
pel català
i descobreix
tot el que pots
fer per la llengua
Continuem a la justa
i ara com a banda sonora
tenim el tema
cinema
de Harry Styles
per encetar
o millor dit
per començar
aquesta nova secció
sobre cinema
que tindrem
cada dilluns
Per fer aquesta secció
tenim el José Luis
Carbón Tirado
que és filòleg
hispànic
i autor
del llibre
El matís del misterio
i ens ajudarà
a sàpiguer
una mica més
sobre cinema
Molt bon dia
José Luis
Hola, bon dia
Raquel
Què tal?
Molt bé
us vull d'aquí
entusiasmats
per parlar de cinema
I tant
El cinema
s'ha de dir
que està més viu
que mai
i només cal veure
el nombre
de plataformes
audiovisuals
que tenim a l'abast
des del 2015
però es pot dir
que el cinema
està vivint
un bon moment?
Com ho definiries tu?
Bé
aquesta és la pregunta
que cada X tens
es fa
es fa
es fa tothom
els crítics
el públic
realment
realment
crec que
sempre
el cinema
ha estat
en crisi
o sempre
s'ha dit
que ha estat
en crisi
cada X temps
cada moment
per exemple
quan el cinema
era mut
els anys 10
i 20
què passa
que apareix
una pel·lícula
sonora
i sembla
la filla del món
sembla que tothom
allà estava
una mica espantat
i desfet
es va reinventar
i cada
cada pas
alguna cosa
per exemple
als 50
quan va aparèixer
la televisió
als Estats Units
resulta
que
curiosament
hi havia
la petita pantalla
per diferenciar-la
de la gran pantalla
també
el cinema
es va haver reinventat
va fer servir
no sé
per exemple
el so estereofònic
la pantalla panoràmica
el cinema
escope
les pel·lícules
eren molt espectaculars
perquè volien
que el públic
omplís les sales
i era
sobretot
era això
una cosa
que també
es preguntava
en aquell moment
el cinema
està en crisi
en el cinema
havia de ser
una experiència
visual
molt intensa
estar assegut allà
al sofà
de casa
era una altra cosa
podies veure
una fèrie
concursos
però clar
volien
les productores
el cinema
era per viure
així en públic
o fins i tot
a la dècada
del 70
que jo
l'altre dia
estava parlant
amb dos amics meus
sobre
tota la saga
d'Star Wars
i tal
doncs
el pel·líscop
el exorcista
Tiburon
o Star Wars
van aparèixer
excel·lents pel·lícules
exacte
exacte
són grans pel·lícules
també
i van aparèixer
en un moment
on volíem
que el cinema
es convertís
en un art
més popular
de tots
o sigui que
la veritat
és que ara mateix
sí
podem dir
que també
el cinema
s'està reinventant
a part de la crisi
que estem vivint
clar
llavors
el que tu dius
suposo que
el cinema
s'està reinventant
i també ho dic
perquè
les estadístiques
revelen
que el nombre
d'espectadors
ha baixat
en comparació
a la prepandèmia
no sé si
per les plataformes
què és el que està passant
a veure
la pandèmia
va paralitzar
pràcticament
tota la vida social
i econòmica
de tot el món
i per descomptant
la cultural
i la cinematogràfic
clar
no es podia
literalment
no podies anar al cinema
això no vol dir
que la gent
no deixés de veure
pel·lícules
o sèries
i de fet
l'augment
de les plataformes
audiovisuals
va ser
conseqüència d'això
estaves a casa
tothom veia la sèrie
les pel·lis
passat la pandèmia
la gent va
de mica en mica
van anar
tornant al cinema
però naturalment
també desconfiaven molt
i suposo que
les dades
perquè jo he vist
no són
les de fa 10 o 15 anys
però
sí que és cert
que
de mica en mica
va creixent
va pujant
el nombre
d'espectadors
sobretot
a una franja
més jove
i
bé
això són
qüestions
que sobretot
els socialets
i els historiadors
ho tenen molt clar
que davant d'una crisi
sobretot
social-econòmica
l'artística
de vegades puja
de vegades
una mica
no va en paral·lel
el que passa
que sí que és cert
que
com a
com a nombre
d'espectadors
sí que és cert
que ha baixat
i no és
no és tan
no és tan concret
que
que el públic
pugui decidir
de vegades
la major part
de persones
últimament
es queden més a casa
clar
i el públic
és el que ha de portar
la batut
al final
no?
el públic
és el que
sí el públic
és soberà
que es diu
el públic
decideix
el que passa
que
bueno
sortir de casa
pagar una entrada
no?
sí
estar en silenci
gaudir de la història
estar en silenci
en el present
tu ho has dit
ara
bueno
estar en silenci
hauria de ser
una obligació
però
clar
realment
és un tema
que
de fa
per desgràcia
temps
bueno
en paral·lel
a la mala educació
però en tots els àmbits
no només
a parlar
al cinema
o sigui
jo l'altre dia
veia les imatges
del concert
del Bruce Sprinty
i la gent
deia
doncs
sobretot
no he estat aquí
no
portaves la samarreta
jo vaig estar al concert
o sigui
l'experiència
tu estàs allà
cantant
estàs cridant
clar
anar al cinema
no
no és la mateixa
experiència
és una experiència visual
has de disfrutarla
en silenci
però
naturalment
amb unes
no sé si diries
regles
o
o pautes
però tu
has d'aplaudir
en un moment determinat
i el públic
pot fer-ho
però
sense
que el respecti
falti
a veure
jo crec
jo penso que això
és protocol bàsic
i té a veure
amb una bona educació
al final
i veig que
tu també
que aquest tema
doncs
que et preocupa
no
sí
però em preocupa
sobretot
perquè
igual que per exemple
estàs en una biblioteca
i es demana silenci
perquè la gent
està dirigint un llibre
un respecte
no?
clar
el respecte
ha de ser
sí, sí
mira
jo
jo soc
proposant un institut
i jo tinc la sort
de fer una matèria
optativa de cinema
per alumnes
de segon de l'ESO
i jo et dic
que abans de començar
a veure una pel·lícula
sempre
sempre hi ha
una tasca prèvia
que és
doncs
s'ha de
predisposar
l'alumne
a que estigui
ben assegut
que sàpiga
qui ha de veure
la pantalla
que ha de guardar
el mòbil
que ha de
no sé
són conceptes
aquests
que són importants
a part del llenguatge
cinematogràtic
no?
si això és un primer pla
un pla general
després
hi ha un treball
de banda
que té res a veure
amb l'educació
que tenen
i que reben de casa
i sobretot
que ara
que estan acostumats
per desgràcia
a moltes sales
no passa això
clar
perquè
a més ara
amb l'ús
del mòbil
i de les xarxes socials
clar
el tema de mirar
una pel·lícula
concentrat 100%
sense despistar-se
o hi hagi
un altre exemple
escoltar una cançó
sencera
sense fer una altra cosa
hi hagi un llibre
sense estar pendent
d'una altra cosa
mira
i t'ho diré
en primera persona
per mi és molt complicat
pel tema també
del multitasking
i de
és que és molt
o sigui
crec que
mantenir l'atenció
avui dia
és molt complicat
no?
i sé que això
no ho justifica
però com ho veus tu
això?
no, no
de vegades ens passa
de fet el multitasking
jo crec que
jo estic en una sala de cinema
veient una pel·lícula
i tinc el multitasking
en el sentit
que estàs pendent
de la història
estàs escoltant la música
mentre es veu les imatges
és un tot
no?
sí
la veritat
és que penso igual
hi ha molta feina
i hi ha moments
desagradables
no?
perquè
sobretot
als amants
del cinema
sabem que
sempre hi haurà
alguna cosa
que es posarà
davant
el fet
de tenir una bona
experiència visual
no?
perquè
en definitiva
es tracta d'això
de tenir una experiència visual
de viure
per dues hores
o tres
no?
estar en un altre món
viure en una altra història
i naturalment
que transporti
no?
que la pel·lícula
hi estiguis a la sala
però no estiguis a la sala
estiguis vivint
en una altra història
això són conceptes
que sempre
sempre
s'han tingut presents
però
per desgracció
últimament
igual
crec que hem perdut
una mica el nord
i de vegades
doncs
no sé
parlem de cinema
quan no
no estem parlant de cinema
ja
també
et volia donar cosa
jo per mi
menjar crispetes
mentre
al mateix temps
que veig una pel·lícula
també es fa multitasking
eh?
perquè estàs fent
dues coses
al mateix temps
sí
bueno
això de les crispetes
naturalment
bueno
hi ha una sala
que les prohibeix
i tal
jo no estig
en contra
al contrari
tot el contrari
és igual
de fet
estàs també
a casa
i jo estic criant
a casa
i també m'ha rebastat
en silència
ja
amb els auriculars
i tranquil·let
és qüestió
de gustos
però
naturalment
quan has de compartir
amb altres persones
una
una experiència
artística
no?
doncs
s'ha de tenir això present
i tu que ara
has mencionat
que ets professor
de l'optativa
de cine
a segon d'ESO
aquest tema
que dius
de l'atenció
completa
i tal
amb el qual
jo crec que puc
empatitzar amb tu
ho has viscut
a l'aula
amb els nois?
sí
sí
sí
és
bueno
cada classe
és un món
que es diu
que ho diem
en el nostre gremi
professors
però
i cada alumne
també
però de vegades
de vegades
també és cert
que encara
que ens podem
que bueno
que és un tòpic
no?
el fet que
molts joves
no posen atenció
pel tema del mòbil
o el multitasking
i això que hem parlat
de vegades
passen coses curioses
mira
jo ara per exemple
no fa gaire
vaig arriscar-me
a posar
el clàssic
del Fresquí
Psicosi
i clar
sí
era
era una aposta forta
perquè
tenia tot en contra
primer era en blanc i negre
cosa que no és tan acostumat
nois i noies de 13 anys
després era de l'any 60
també
amb un altre
amb un altre ritme
diferent
no?
del que podria ser
una pel·lícula de suspensa actual
i
i després
la vaig posar en versió original
subtitular al castellà
cosa que també
ja
ja començava malament
però
què passa?
que bueno
sempre tens allà dos o tres
que no estan
per la
per la
per la
per la
per la
per la
bueno
és una pel·lícula
molt famosa
no sé si
justament a la meitat
de la pel·lícula
va passar una cosa
no facis un
espòiler
bueno
a veure
a veure
en principi la pel·lícula
és de l'any 60
o sigui
és com
ara
em fas recordar
em fas recordar
una anècdota d'una noia
que
fa molts anys
em va demanar
a Romer i Julieta
el xestri
i em va dir
però no em facis espòiler
bueno
jo puc dir-te que
a veure
no diré
no faré un espòiler molt clar
però sí que és cert
que aquesta pel·lícula
ja l'espòiler ha caducat
o sigui que
però bueno
tu el que em diguis
eh
si no
no no no
dale dale
vinga
vale
doncs
aleshores
doncs
justament
abans de la famosa escena
de la dutxa
de psicosi
clar
jo estava pensant
poso pausa
i els dic
ara esteu
en silenci
fixeu-vos
no sé què
però vaig pensar
va fora
hi havia dos o tres nois
que estaven comentant
alguna coseta
jo vaig dir
va
no diré
res
aleshores
clar
a l'escena
de la pel·lícula
Marion
la protagonista
preparat per donar-se
la dutxa
ha anat
després de robar uns diners
a un motel
allà
ja sabem que està
el
bueno
l'Alcone Perkins
total
que la Marion
es prepara a produeix la dutxa
no hi ha música
en aquell moment
no hi ha música
només se sent
el so de la dutxa
els nois
dos o tres
parlant
i en aquell moment
es veu l'ombra
no
d'una persona
que entra
i van estar
tots en silenci
van veure
l'escena
de la dutxa
i va ser
un silenci
total
total
total
clar
jo
no m'esperava
tanta concentració
i la veritat
és que jo crec
que a partir d'aquí moment
ells van estar
més pendents
de la pel·lícula
i sobretot
jo crec que la van veure
amb altres ulls
per tant jo crec
que de vegades
sí que és cert
que encara que no estiguin
educats
en un tipus
d'experiència
o de veure
pel·lícules
més clàssiques
sempre hi ha
moments com aquests
que jo crec que
a mi
em fan sentir
molt bé
perquè penso que
de vegades
podrien tenir
més oportunitats
per veure
aquest tipus
de pel·lícules
llavors
creus que
amb iniciatives
com la teva
de posar
una aula
al psicosi
creus que així
o de qualsevol forma
s'ha d'educar
els infants
i el jovent
en aquest sentit
Sí, sempre
sempre estem aprenent
i sempre
sempre s'educar
en aquest sentit
un espectacle
que
aleshores ho hem dit
unes normes
unes regles
jo en un concert
puc cantar
puc aplaudir
en el cinema
no
o si estic a casa
necessito silenci
per llegir
d'això es tracta
el cinema
va començar
va començar
al seu ciní
si es fa
una invenció
que podria ser
perfectament
una atracció
de fèria
al ciní
de la seva història
després va anar
evolucionant
amb un llenguatge
i com a totes les arts
doncs
bueno
busca això
busca
com a totes les arts
busca la empatia
de nosaltres
amb la ficció
i busca
l'emoció
qui no
qui no ha cridat
alguna vegada
quan l'àlien de torn
apareix darrere
l'astronauta
o qui no riu
si el protagonista
cau per les escales
però sempre dins
sempre dins
d'un context
d'un entorn
en el qual
tu has de sentir
que tens respecte
cap a l'obra
i cap als altres
espectadors
per exemple
i això
és a dir
que en un moment determinat
clar
que es pot aplaudir
i la gent després calla
igual que estàs al teatre
veient un monòleg
una comèdia
i no sé
la gent aplaudeix
en un moment determinat
que l'actor
igual no s'ho espera
però l'actor
no continua actuant
que hi ha un moment
i després continua
aquesta és la regla artística
que hauria de ser
una regla social
ja
totalment
ara estic a més
pensant
que aquest canvi
en la manera de viure
el cine
potser té més a veure
amb el que en definitiva
fa que el cinema
sigui aquest
nomenat
setè art
sempre tan discutint
vaig dir
que al festival de Cants
Cants o Canes
Cants no es diu
Cants sí
li vam preguntar
al director Guillermo del Tor
sobre el futur del cine
sobre si
seria a la sala de cine
cinematogràfica
o a casa
com consumir-lo
com el públic
hauria de veure
les pel·lis
i aquests temes
i això
o sigui
és com que
és que no sé
ningú sap
què passarà al final
però
bueno
a veure
per cert
Guillermo del Tor
gran director
és un
curiós personatge
sap perfectament
el que el públic demana
és una mena
d'altre esquisto
també
sí
la veritat
és que
en principi
el cinema
està creat
per viure
en una sala
o sigui
això no vol dir
que tu no puguis
disfrutar a casa
naturalment
ho disfrutem
i no podem anar
cada dia al cinema
però sí que és cert
que
el que moua el cinema
o el públic
a gaudir
és
jo crec que al final
és la passió
és la passió
el sentiment
l'emoció
és aquesta experiència
compartida
el viatjar
d'altres mons
conèixer gent
que no existeix
però
bueno
que no existeix
però amb la qual
tu t'encarines
t'enamores
pots empatitzar
també
aquesta és la màgia
aquesta és la màgia
no sempre passa
però
però
és el que
hauria de ser
per exemple
l'altre dia
estava jo
veient una pel·lícula
que l'havia vist
ja fa molts anys
una pel·lícula
d'un director
francès
molt bo
que es diu
Jean Renoir
fill del
del pintor
impressionista
que es va titular
El riu
la va fer
a finals
dels 50
és una pel·lícula
que té un color
meravellós
bueno
em vaig llegir
unes històries
que havia tractat
un tipus
de
tecnicolor especial
però fins i tot
havia pintat
amb algunes escenes
bueno
una cosa molt curiosa
jo la vaig veure
i jo
vaig
literalment
vaig viatjar
a la
india de la
postguerra
em va relaxar
de tal manera
que hi havia moments
que després de tornar
a veure
al cap
de dos o tres dies
anava pel carrer
i em van
venien imatges
de la pel·lícula
tu parles
amb algú
com abans
tiburon
i algú
li surt
del cap
la música
aquesta és
l'experiència
és el poder
de la ficció
al final
exacte
exacte
el poder
de la ficció
és el poder
perquè
és un enigma
que tu puguis
que jo pugui estar
allà veient
notícies
i per desgràcia
ara mateix
amb la guerra
d'Ucraïna
que pugui estar
veient
tant de dolor
i que potser
de vegades
a mi
no em digui res
i després
per la nit
pugui veure
una pel·lícula
d'unes noies
que viuen allà
amb el seu pare
a la Índia
i jo pugui estar
empatitzant
i patint
el que pateixen
aquests personatges
amb una realitat
que no és la teva
exacte
és la dualitat
de l'art
vol representar
vol crear
una altra realitat
que parteix
de la nostra
però amb la qual
tu
tu vols anar
és una mica
aquesta dicotomia
típica
del que soc
i el que vull ser
el cinema
ens permet això
i a més
com a espectador
com a ballers
tu estàs veient
allà una cosa
et donen
una història
i tu entres
o no entres
és tot
el poder
em passaria
tot el matí
parlant de cine
perquè
és un tema
que jo crec
que a tots
ens pot agradar
d'alguna forma
perquè
segur
és com la música
segur que hi ha
alguna pel·lícula
amb la qual
tots
empatitzem
perquè jo crec
que si una pel·lícula
t'agrada
és perquè d'alguna forma
empatitzes
amb el personatge
o amb el color
que ja en parlarem
o amb la banda sonora
o amb el color
de les imatges
i amb els factors
que formen
aquest color
el cinema
és un art
exactament
el cinema
és un art
compartit
amb moltes arts
té música
té literatura
té fotografia
té tal
decoració
o sigui
és un grup
de cosetes
que juntes
donen
doncs això
un tot
una experiència
un art
i aleshores
això és
la veritat
és que
és de la
bueno
totes les sete arts
no?
sí
mai millor
continua tenint
aquest poder
malgrat
bueno
malgrat
els nous camins
de la intel·ligència artificial
o de les xarxes socials
o de tot el que vulguis
continua
ja en parlarem d'això
eh?
sí
sí
però en un moment determinat
sempre hi ha un moment
que tu estàs allà
i no estàs
que estàs en un altre món
i això és la màgia
del cinema
i tant
José Luis
moltes gràcies
per connectar amb nosaltres
i et tornarem a escoltar
la setmana que ve
que tinguis un molt bon dia
adeu Raquel
bon bon dia
adeu
adeu
a perda de força
a una banda del cos
canvis en la parla
o en l'angès de la cara
truca ràpid al 112
no t'ho pensis
davant l'ictus
truca ràpid al 112
Generalitat de Catalunya
servei d'acreditació
de competències professionals
jo porto molts anys
treballant de venedora
i ho he acreditat
jo he fet de cambrer
i ho he acreditat
jo tinc experiència
en informàtica
i ho he acreditat
demostra el professional
que hi ha darrere
la teva feina
si tens experiència laboral
o formació no reconeguda
ara pots obtenir
un certificat oficial
d'allò que saps fer
i créixer professionalment
o continuar formant-te
servei d'acreditació
de competències professionals
si ets professional
fes-ho oficial
Generalitat de Catalunya
Mireia Belmonte
Laia Palau
Laia Sanz
Maria Vicente
i Alexia Putellas
juntes
sumen més de 140 títols esportius
i tu estàs perdent
no saps a què t'estàs perdent
i t'hi perds des de fa molt
de veritat tu vols seguir perdent
si no veus esport femení
t'estàs perdent la meitat de l'espectacle
una campanya del Consell
de l'Audiovisual de Catalunya
la Generalitat de Catalunya
i la Corporació Catalana
de Mitjans Audiovisuals
col·labora
Ràdio d'Esvern
Estudio l'EFP d'Auxiliar d'Infermeria
el que aporta molt al sector de les cures
Jo faig energies renovables
curso una FP dual
estudio i treballo alhora
El teu fill pot ser un d'ells
Descobreix el seu futur
a fp.amb.cat
F-Pro
amb l'EFP aviat podrà amb volar
amb el suport a la Fundació Barcelona
Formació Professional
i l'AMB
Hi ha una màgia
que no té truc
és la màgia de compartir una estona
amb algú
i parlar-hi
Vols practicar el català
o ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua
al programa de les parelles lingüístiques
a p-xl.cat
Perquè quan parles
fas màgia
Generalitat de Catalunya
100 milions i mig de futurs
Si com a dona vols saber
quins recursos tens al teu abast
a les oficines d'informació
de l'Institut Català de les Dones
trobaràs l'atenció que necessites
Et podem orientar sobre salut
ajuda afectiva o sexual
o assessorar sobre qüestions específiques
per a dones i infants
separacions, règim de visites
pensió i custòdia dels fills
abusos o...