La primera obra, còmic, veurem quina etiqueta se li col·loca.
És la primera obra de l'artista Sant Justenc i multidisciplinari perquè toca moltes rames de l'art,
molts espais de l'art.
Ell és el Rubén Córdova, segurament el coneixereu a les xarxes socials per Dissoñando,
també per aquesta exposició que vam fer al celler de Can Ginestà, de Weekend Song.
Rubén, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Molt bon dia, ben tornat a la ràdio.
Enhorabona per aquesta obra, que a més ens has portat avui aquí en papel.
Un dels cinc exemplars que tens a casa, o a les teves mans.
suposo que molt disputats.
Escolta, tirem enrere una mica per entendre d'on prové aquestes cròniques postpandèmiques.
En quin moment comences a gestar aquest personatge, que ets tu?
Sí, doncs mira, això comença...
Bé, gràcies a vosaltres per convidar-me, això primer.
I amb la pregunta que fas, doncs això comença involuntàriament gairebé,
en una situació molt quotidiana, just fa un anyet i poc, l'estiu passat no l'altre,
i en la que això em va succeir una cosa que...
Vaig conèixer una persona amb la mascareta posada i al cap d'unes hores ens vam creuar pel poble,
per Begur, que estàvem de vacances per allà, i no portava la mascareta al tio i no el vaig reconèixer.
I aquí al cap em va fer un cortocircuito i vaig dir, hòstia, aquí està passant alguna cosa que ens supera a tots
i que és molt subliminal, és molt subtil, i que té molt a veure amb com tot el tema de la pandèmia,
tant les coses més a nivell de relacions humanes, com temes psicològics, de la por i tot això,
doncs ens està produint canvis que no ens estem ni adonant, no?
I comença amb aquesta anècdota, que és la que em fa fer un primer sketch,
simplement per mi, per compartir i divertir-me,
i ja em posa en una tessitura d'estar sempre amb aquest observador
de totes aquestes situacions que es generen en aquest nova paradigma de postpandèmic.
Dius en el teu Instagram que en aquestes cròniques postpandèmiques
hi ha vida, mort, por, com deies, virus, bla, bla, bla, altres coses,
i aquestes situacions també que ens ha portat aquesta pandèmia,
no coneixes, no? Una mica no coneixes.
Llavors entenc que a través d'aquest personatge que estèticament,
si et mirem a tu i mirem el personatge, només pel cabell podem identificar que ets tu,
que és un detall molt reconeixible de la teva persona, no?
És autobiogràfico? És a dir, és primera persona?
O és a un personatge li passen coses però són les teves vivències?
Les vivències són totalment reals.
No hi ha cap que hagi sorgit d'estar pensant històries i a veure què m'invento o no,
sinó que totes hi ha una experiència meva o d'algú molt proper que me l'ha compartida
i que llavors m'ha portat a fer tant la reflexió escrita
com després l'elaboració de la il·lustració còmic, no?
Perquè realment aquest és el format del llibre, és aquest.
Són una compilació de microrelats que tots composen d'una part més,
un petit paràgraf de text on hi ha una reflexió basada en el fet real
i després està aquesta traducció a còmic que l'acompanya.
Per tant, les persones que ho llegeixin i ho vegin es poden sentir en certa manera allò de dir
ai, això m'ha passat, o similarment jo he viscut una cosa com aquesta.
Clar, llavors aquí respondent a la pregunta, doncs és autobiogràfic
i alhora aquí recau jo crec un dels grans valors del llibre que és universal.
Tothom o molta gent se sentirà identificada almenys amb alguna de les històries segurament
o com a mínim veurà molt possible que li pugui succeir una d'aquestes històries.
Hi ha algunes imatges que són per exemple, i ho poden veure també en el teu Instagram,
dissonyando, amb N-N-Y,
que es veu com molta gent ha pilotonada, moltes mascaretes, no?
I un que sembla desubicat.
Així és com t'has sentit potser en algun moment?
O creus que molta gent s'hi ha sentit?
Allò de dir, ¿dónde estoy? ¿Qué estoy haciendo?
Este mundo es muy cambiante.
Bueno, no sé si tothom s'ha sentit així, però jo sí.
Sé de molta gent que sí.
I per mi aquesta és una base fonamental de reprendre una miqueta de les nostres vides
que és la d'entendre que estem perduts, que no sabem res.
I ara amb la pandèmia encara més, no?
Sí, però al final...
O ja veníem.
La pandèmia és la colleja final, però jo crec que és com una...
Això, no? És un cop d'atenció, un sacseig que ens posa en una situació
que per mi en aquest cas, i el llibre es basa una miqueta al personatge,
en això, no? És... M'invento el terme de... Diguéssim que estem en meitat d'una guerra
ara mateix, no? De negacionistes i afirmacionistes, no?
Doncs aquest personatge està definit per un concepte que és el dudacionista.
Dudacionista.
Sí, llavors...
Que és ni un ni l'altre?
No és ni un ni l'altre, i els dos alhora, i bàsicament perquè parteix d'això,
al final de saber que no sap res.
Crec que és com anar una miqueta a la part més humil que tots tenim,
i podem accedir, que a vegades ens costa molt,
i que alhora, des d'aquest dubte de tot i aquesta vulnerabilitat acceptada,
és el punt, crec, on podem reconectar tots, no?
I no entrar en aquestes guerres de qui té els ideals correctes,
qui sap la veritat, qui no, qui se la inventa, qui manipula,
quan en el fons no som ningú per saber res del que està succeint.
Llavors, bé, dubacionista, per mi és aquesta postura que,
subliminalment, faig promoció, diguéssim,
de, per mi, aquesta és l'actitud correcta,
i amb la que crec que tots podríem trobar-nos un altre cop, no?
Llavors, tu també t'hi sents una mica així?
Totalment, sí.
És a dir, amb dubte, no?, entre el que potser poden dir els governs o els mitjans
i la gent que nega l'existència realment d'aquesta pandèmia o del virus en concret.
Bueno, nego que ningú pugui saber la veritat.
O sigui, no hi ha una veritat 100% sobre aquest tema en concret.
Jo crec que no.
Jo crec que no.
O sigui, llegint també l'obra, no és una resolució...
No és una...
La gent no trobarà la veritat en el llibre.
O d'aquí...
No, en el llibre no, no, evidentment.
Això és una de les intencions del llibre, és precisament,
primerament, treure llenya i riure una miqueta de la desgràcia.
Això és, vamos...
També apostar a Caballo Ganador perquè és, no?,
la tragicomèdia és el primer gènere literari que funciona.
L'humor hi és.
L'humor hi és sempre.
I després està que al final cada un d'aquests microrelats
no està dient cap conclusió concreta ni està donant respostes a res,
sinó que t'està fent possiblement riure
i deixar-te més preguntes que respostes.
Que per mi aquest és l'inici.
Per-se preguntes.
No donar per acceptar el que et donen més pagat
i tampoc tenir una resposta directa, ràpida, no?
Sinó...
Qüestiona-t'ho, no?
Pensar, pensar, sí.
Que al final també és una mica la llavor d'aquest, no?,
que expliques aquesta història de trobar-te una persona amb mascareta i sense
i preguntar-te com pot ser que no l'hagi reconegut.
Exacte.
Què no s'està passant, no?
Què no s'està passant i què invisible és, no?
Perquè seqüeles hi ha moltes que són evidents, no?
Començant des dels pròpies símptomes fisiològics,
fisiològics, les morts,
però després hi ha tantes coses a nivell social,
de sistèmiques, entre les relacions humanes,
la consciència global,
que no som conscients perquè és invisible,
però realment jo crec que és el que condiciona
el ser humà d'aquí cap endavant.
És el gran condicionant, tot això.
La por, la por al contacte humà.
Hòstia.
Què ens ho has dit, no?
Aquesta és una de les preguntes del llibre.
Si el roce hace el cariño,
què hará la distancia?
Què tant es promou, no?
Doncs bueno.
Si algo bueno o no tan bueno.
Exacte.
Et va ajudar, o en el teu cas,
t'ha ajudat d'alguna manera
el fet d'escriure-ho, dibuixar-ho, plasmar-ho,
és a dir, diuen que les tècniques d'escriptura
són de les millors que un psicòleg pot sugerir
a algun pacient a l'hora de treure emocions,
siguin bones, dolentes, o les que tingui a dins, no?
En el teu cas et va ajudar,
o t'hi has sentit,
que ha sigut, podríem dir, una teràpia,
gairebé per tu?
300%.
Sí?
Sí.
Ha sigut el teu psicòleg personal, no?
Bé, jo el meu psicòleg,
psicòleg en aquest cas personal,
ja la tinc,
que també li agraeixo moltíssim,
perquè també sempre ha estat allà amb aquest tema.
i sí, sí,
l'escriptura és una de les eines que utilitzo moltíssim
per això, no?,
per fer al final,
per viure, com diu el Daniel Ventosa,
un gran amic meu també i actor,
que té una obra meravellosa ara mateix també al Teatre Gaudí,
aprofito,
no ho sabia que anava a fer promo,
però aprofito.
I tant.
Que fa el Segismundo allà,
que va guanyar aquí també.
Sí, va fer també el Casal, sí, senyor.
I en una de les seves cançons diu això, no?,
al final la felicitat està en patir cada dia una mica menys.
i doncs l'escriptura,
al final això en ajuda bastant.
Et va traient dur, no?
En aquests punts, sí.
I tenia el llibre a les mans,
comentàvem al principi,
tens cinc còpies, no?,
has fet cinc còpies autogestionades,
ai, que se me'n va el micròfon,
autogestionades econòmicament,
és a dir, ho has tirat tu endavant.
Sí.
Són cinc còpies,
a les teves mans tens el teu primer llibre.
Sí.
Això què tal?
Com vas?
Quina sensació és?
És molt maco,
és molt maco,
realment em van pujar a formalitzar-lo així,
i està molt ben acabat el llibre,
està totalment acabat.
Hi havia una part així més ego,
de, hòstia,
tenir el meu primer llibre a les mans
i amb tapadura i tal, igual.
Això no passa cada dia, eh?
És meravellós, no,
no passa cada dia i és molt maco.
I després, doncs, això,
també per la idea de tenir-lo ben acabadet,
que tinc un valor d'objecte maco,
perquè el disseny també està,
doncs, tractat amb molt d'amor
i molta cura i molta lògica, també.
I la idea per això, no?,
per també, doncs,
de cara d'ara endavant,
doncs, amb les reunions
que estic començant a obrir
amb editorials o possibles editorials,
doncs, puguin veure
de què estic parlant, no?
I realment està fent aquest efecte.
Vull dir, qui el té a les mans
no dubta del que és,
entén perfectament,
parlant així en termes més comercials,
el producte que és.
i això, doncs, bueno,
segurament el fet de ser
un llibre físic acabat
ha ajudat, també.
Perquè com és això?
És a dir, tu tens aquestes
primeres cinc còpies
que entenc que també serveixen
per anar a aquestes editorials,
presentar-ho
i que t'ho vulguin publicar
en una primera edició,
veurem si en més.
Però, clar,
aquest món, no sé si és nou per tu.
Sí.
És a dir, no havies hagut
de picar portes en aquest sentit, no?
No, en aquest món editorial
és un món que feia molt de temps
que volia entrar,
a part també altres coses
que tinc en procés de llibre,
el propi llibre
de la poesofia visual
de Dissonyando, per exemple,
i coses així.
Et volia preguntar,
ara en parlarem.
Sí.
I llavors, el tema era,
doncs, bueno,
per mi és un món nou,
jo vinc més de tot el tema
contingut audiovisual,
és totalment diferent,
i a més no sóc jo
qui porta aquesta part comercial
de moure's i vendre's,
i llavors, doncs, ara sí,
ara per mi és un món molt nou,
i llavors he obert dos vies,
tant la directament amb els editors
i també amb artistes del gremi,
que ja tinc un bagatge a darrere.
I la veritat és que, bueno,
ara mateix jo anava amb la idea
d'editorial, editorial, editorial,
i m'estic trobant que hi ha altres vies
que tot al final serà, doncs,
fer una balança i veure
quina és l'opció més bona, no?
Hi ha micromecenatges,
o hi ha, bueno,
Amazon, per exemple,
és una plataforma
per l'autoedició també
molt interessant.
S'ha de veure,
perquè rebo també,
bueno,
soc nou,
soc un novato,
estic molt peix amb això,
però, bueno,
rebo també,
com d'aquests artistes,
opinions sobre les editorials
que te tiren enrere, no?
És com,
has de fer una balança
i escollir
molta visibilitat,
però poca retribució.
I bé,
també,
és que no estic tancat a res.
Clar.
No tinc tampoc
una ambició
més enllà
que s'ha fet real
ja aquest llibre
i per mi això ja em fa feliç
i d'aquí on endavant
tot el que vingui
benvingut serà.
O sigui que els feedbacks
que reps també
t'ajuden a l'hora
d'intentar decidir
en aquest món cas
o aquest camí
cap al món editorial
que pel que expliques
no és massa fàcil
si no hi ets dins,
clar.
Exacte.
Si ets nou
en el teu cas.
Sí, sí, sí.
I inclús els que no són nous
vull dir,
tenen també aquest sentiment
de,
bueno,
d'explotació,
diguéssim.
Sembla que per les persones
que ja han publicat
s'ha de ser una mica més fàcil,
no?
Jo dic que ja has publicat,
no?
Tens la porta oberta,
tens els contactes
i el camí fet.
Clar, clar, clar.
Sí, sí, sí.
Posats a buscar
coses positives,
això és una.
Això sí.
Has dit aquest concepte
de poesofia visual
que dius
també en la contraportada
d'aquestes cròniques
postpandèmiques
que aquesta poesofia visual
ha sorgit
en moltes obres,
poesies, exposicions
i performance
que has fet
durant els últims anys.
Què és exactament?
Entenc que és una fusió
entre poesia
i filosofia
però visual.
Correcte.
Què concepte és este?
Doncs ja l'has explicat tu,
ja ho has dit.
És de llegir la portada,
eh?
Sí, sí, sí.
No, doncs
això és el concepte
que porto
molts anys
treballant
amb el projecte
Dissonyando
i, bueno,
al final és
trobar un llenguatge
que faci
que sigui
l'espectador
que al final
s'involucri
en l'experiència
de l'obra
d'una forma
proactiva, no?
I d'aquesta forma
ser creatiu
a l'hora
que estàs observant
perquè tinc
una creença
que ser creatiu
això que es diu
anar a la glàndula pineal,
no?
La glàndula
de l'abstracció,
el poder de l'abstracció
de l'home,
al final és el que ens fa
ser crítics,
ens permet
fer-nos preguntes
i d'allà
on podem
tornar a néixer,
canviar-nos
a nosaltres mateixos,
deixar de ser un robot,
no?
Llavors,
per mi aquesta
és la meva aportació
al món
en aquesta vida
és intentar
fer del món
un lloc
una miqueta més maco
sobretot
des que soc papa,
ho entenc això
i
perquè això
per mi és com
fer una revolució
ni des de dalt
ni des de baix
com s'havia dit sempre
que només porta guerres
i lluita
sinó des de dintre,
no?
Llavors,
per mi la forma
és deixar una llaboreta
de creativitat
en les persones.
Si no hagués
si no hagués existit
la pandèmia
si no ens hagués passat això
que portem ja un any i mig
el març
de l'any vinent
i a Faradós
que es diu molt ràpid
no hagués existit
aquesta obra
no hagués existit
del teu punt de vista
davant d'aquesta situació
òbviament, no?
És a dir,
és allò de
diuen que crisi en llatí
vol dir oportunitat, no?
Sí.
en aquest sentit
millor que mai
cobra sentit
amb el teu llibre
amb la teva obra
i amb el que tu vols explicar
a través d'ella
és a dir,
que en part l'has d'agrair
a veure, agafem això
amb pinces, eh?
ningú agraeix
que hagi arribat la pandèmia
però en aquest cas
si no hagués existit
en aquest moment
no hagués existit
aquesta obra
Sí, sí, sí, correcte
els teus pensaments al voltant
els teus dibuixos
el text que hi volques, no?
Totalment
la visió
sí, sí, sí
d'això
en part agraït
molt
amb moltes cometes, eh?
que la gent ens entengui
el sentit en el qual
estem enfocant
aquesta frase
però bueno
que al final
això també és una
hi ha un dels sketchos
del llibre
que es diu així, no?
Maldito positivismo
i és una cosa
que jo mateix
sempre em trobo
amb mi mateix
de cara
intentant ser positiu
i trobar les coses bones
o les coses dolentes
i a vegades
dic
hòstia, no les veig
però en aquest cas
doncs sí
això és una part positiva
i igual que a mi
em passa amb això
jo crec que ens passa
a tots
en moltes altres
àmbits de la nostra vida
des de la pandèmia
també
vull dir
igual que hi ha una por
al contacte
amb humà
hi ha molta gent
que no
que tot al contrari
que s'han adonat
de la importància
d'aquest contacte humà
llavors
si simplement
aquesta pandèmia
ens ha fet
despertar consciència
que és una miqueta
a la intenció del llibre
doncs
benvinguda
a la pandèmia
com dius tu
entre moltes cometes
no?
sí
però és que
clar s'ha de tirar endavant
no?
vull dir
sí, sí
i tant
d'aquests sketchos
aquests microcontes
o microsituacions
no?
que comentaves
que hi ha
microrrelats
exacte
hi ha algun
a part d'aquest
que és el punt inicial
d'aquesta trobada
no reconeixent-se
d'una persona
a mi sense mascareta
hi ha algun altre
que tu t'hagi creat
un impacte
damunt dels altres
microrrelats
microstorietes
que dius
ostres
a mi aquest realment
guau
la via de plasmar
sí o sí
en aquest llibre
no el podia deixar perdre
bueno
sobretot
en el que es basa
la portada
i aquest possiblement
és el
és el que et deia
no?
al final
les experiències
viscudes
em porten
a fer les historietes
no?
i aquesta
diguéssim
és metafòrica
la portada
t'estàs referint?
sí
la portada
surt en un dels sketchos
que es diu
obligació versus raó
la portada
és aquest personatge
el dudacionista
sí
que porta la mascareta
per sobre del nas
però evidentment
tapant-li els ulls
i la frase que l'acompanya
és aquesta
la mascarilla
por encima de la nariz
nos dicen
pero toda obligación
la debe filtrar la razón
porque si no
acabas ciego
no?
aquesta és la imatge
i el vídeo promo
faig cachondeo
d'això també
i per mi aquesta
és la més potent de totes
perquè
perquè és que és veritat
és metafora pura
però si
fem caso omiso
de totes les obligacions
restriccions
ui no podem
que ens estan
alarmes
que ens estan fotent
i no les passem pel filtre
de la raó
o sigui
de preguntar-nos
què sento jo
amb tot això
realment
no veurem més enllà
del que ens diuen
estarem
ciegos
en el teu perfil
torno a dir
soñando
mena
instagram
si algú vol veure
també aquest vídeo
diguéssim promocional
se't veu a tu
intentant-te servir cafè
però
la lies
perquè t'hies el cafè
se te cae todo
perquè al final
es veu que realment
diguéssim
la teva aparició
és exactament igual
que la portada
que és que apareixes
amb la mascareta
col·locada
en els ulls
per tant no estàs veient
gairebé el que estàs fent
com deies
és aquesta metàfora
del que presentes
dins del llibre
i alhora
de per si
és còmic
hi ha un to
exacte
hi ha un to
humor
dient
ostres
pobre xaval
si és que no ve anar
exacte
no?
sí, sí
està ciego
tal qual
i la raó
no li funciona massa
clar
llavors
si estàs sec
què passa
no pots beure el cafè
tranquil·lament
i acabes empastigrat
com de mierda
està al cuello
que diuen
això
això mateix
llavors ara
què passarà Rubén
a partir d'ara
amb aquesta
picaportes
editorials
com deies
persones relacionades
amb el món editorial
escriptors
comentàvem també
fora de micròfons
altres escriptors
s'enjustencs
que també han passat
per ser la primera
òpera Prima
a partir d'ara
què?
hi ha gent que t'està
preguntant
al teu Instagram
es pot veure
on poden aconseguir
un llibre
en tens cinc
per tant
o els rifes
o fas un sorteig
d'aquests
al mejor postor
o clar
cinc exemplars
són molt pocs
per les persones
que te'ls estan demanant
aquí a la ràdio
també en volem un
què passarà?
no, no
jo us l'estic apuntant
a tots
després no em podeu dir
que no
no home no
clar que no
si es demanes
perquè el volem
llavors ara què?
és l'espera
no?
això pot trigar mesos
bueno
això l'expectativa
és una bona estratègia
de màrqueting també
sí
però no
sí que és veritat
que la resposta
està sent super maca
molt bona
i com que tampoc
no tenia
una ambició
cap objectiu concret
més enllà
de formalitzar-la
l'obra
doncs ara
vaig sobre el camí
és maco
perquè a diferència
del que és la feina
feina
per exemple
de l'estudi
aquí és
com puc anar
improvisant
i no tinc cap pressió
de res
llavors sobre la marxa
vaig veient
aquests cinc exemples
que tinc aquí
la idea és
que com a mínim
un
és per mi
per anar
per les reunions
i tal
i bueno
potser
els acabo
això
venent com
una edició
especial
amb unes làmines
coses que em van
passant pel cap
però paral·lelament
et diria
que ara mateix
en dos dies
doncs m'han de demanar
50 persones
i lo tengo
por escrito
que no s'escapa
ningú ya
i llavors
doncs
ja només amb aquesta xifra
podria haver fet
un tiratge diferent
de bones primeres
en el qual
econòmicament
per mi també
era més
home és un esforç
més barata
la unitat
però és el que et dic
estic tan peix
que no em vull
posar pressions
i sobre la marxa
vaig veient
però algú em diu
que sí que potser
faig una edició
curteta
autoeditada
jo m'he inventat
d'una editorial
que es diu
Disso Books
Disso Books
de Disso Yando
no?
sí
que me l'ha inventat
així en 10 minuts
però ja m'agrada
tot el logo
m'agrada el nom
i escolta
funciona bé
i potser
doncs mira
si el futur
de les editorials
també estan
a l'autoditatge
doncs potser
serà Disso Books
jo què sé
Disso Books
he dit
cròniques
postpandèmiques
no?
sí
amb Disso Yando
com autor
perquè l'autor
és Disso Yando
sí
sabem que ets
Rubén Córdova
però
la teva
marca artística
és Disso Yando
ho seguirà sent
de moment
no em caso
amb res
no et cases
amb res
no
el teu fill
i la teva parella
sí
això sí
sempre
Rubén Córdova
gràcies per passar
per aquí avui
m'ha agradat
conèixer de primera mà
el que hi ha darrere
d'aquesta portada
aquesta
aquesta persona
cegada
però en el fons
amb ganes de qüestionar-se
el que li estan dient
aquest dudacionista
amb aquesta
com era
Poesofia
Poesofia visual
molts, molts èxits
teníem seguint la pista
amb ganes de veure aquest llibre
aquí a la ràdio
però a alguna llibreria
que el llibre té
a l'escrivà
bueno jo d'aquí dos dies
amb l'Arnau
estic també xerrant
sobre tot el tema
sí, sí
home és el meu veí de dalt
a més
no tinc escapatòria
no tinc escapatòria
i alguna presentació
d'aquestes que fa
que el llibre té
en algun moment
esperem veure't
sí, m'encantaria
aquí al poble
sempre és el millor
sí, home sí
d'aquí cap a fora
primer és començar aquí
després cap a fora
sí, sí, exacte
et desitgem molts èxits
Rubén
moltíssimes gràcies
un plaer sempre estar
aquí amb tu
i tant
una abraçada molt forta
i endavant
amb aquestes cròniques
post-pandèmiques
que ens faci reflexionar
sobretot
del que sabem
el que ens diuen
i el que pensem
abraçades molt gran
i si no ens deixen abraçar
doncs mirades
que abracin
ara ens en fem una fora
i tant
adeu Rubén
vale, adeu
going nowhere
their tears are filling up
their glasses
no expression
no expression
hide my head
I want to drown
my sorrow
no tomorrow
no tomorrow
and I find it
kind of funny
find it kind of sad
the dreams
the dreams in which
I'm dying
are the best
I ever had
I find it hard
to tell ya
find it hard
to take
when people
run in circles
it's a Larry
Larry
Mad world
Mad world
children waiting
for the day
they feel good
happy birthday
happy birthday
wanna feel the way
that every child
should sit and listen
sit and listen
went to school
and I was very nervous
no one
no one
knew me
no one
knew me
hello teacher
tell me
what's my lesson
look right
through me
look right
through me
and I find it
kind of funny
find it
kind of sad
the dreams
in which I'm dying
are the best
I ever had
find it hard
to tell ya
find it hard
when people
run in circles
it's a Larry
Bona nit
Bona nit
Bona nit