Com us dèiem, tenim Anna Dot al telèfon, una de les sis artistes que presenten l'obra al Mercat, en aquest Mons, al món propi.
La saludem, Anna, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, Anna, gràcies per atendre'ns.
Com deia, ets una de les artistes, una de les dones que participa en aquest Mons, al món propi.
I per començar, comencem de preguntar, de quina manera ens pots explicar quin és el teu propi món, el teu món propi, que és una mica el títol d'aquesta exposició?
Doncs, bé, jo diria que el meu món, en termes artístics, gira al voltant del llenguatge i d'aspectes relacionats amb la comunicació i com interactuem entre nosaltres i comprenem el món, no?
Llavors, bé, normalment em faig preguntes al voltant de qüestions sobre aquests temes i investigo amb les pràctiques artístiques.
A més, les teves obres, ja em corregiràs, però busquen una mica aquesta interrelació, no?, que comentaves ara, entre públic, entre la teva obra, no?, vols una mica de...
o busques que hi hagi una mica d'intervenció, no?
Així també s'explica una mica amb l'obra que has presentat al Marc Arca, si et sembla, explica'ns una mica com vas desenvolupar, doncs bé, aquesta peça en la qual hi va participar un animal, Caní.
Sí. Sí, bé, justament per això, no?, perquè m'interesso per la comunicació i el llenguatge no existiria si al món només fóssim una sola persona, no?
Llavors té molt a veure amb el col·lectiu i amb el fet d'estar junts i relacionar-nos.
Llavors, pel que fa a la peça de Sant Just, de l'expedició, aquesta peça parteix d'unes instruccions, unes instruccions per en Quim Déu i la Laura Baringo, més que per als espectadors, jo crec.
Sí. Les instruccions eren per als dos comissaris, no?, tenint en compte el seu peu i la seva experiència laboral, més ben dit, en el món del disseny i disseny d'espais, no?,
que tots dos, bé, sobretot la Laura té un treball sobre, bé, té experiència, no?, en això, en aquest camp, jo els hi proposava, doncs, que un cop tinguessin l'exposició muntada,
és una exposició evidentment pensada per humans, perquè normalment som els humans els que visitem els espais expositius,
i deixessin entrar un gos, no?, i es fixessin en com aquest gos es movia lliurement per allà dins l'espai, no?,
com si s'acostava a les peces, si mostrava algun interès, si en contra...
Si com es comportava, no?
Sí, exacte, els recorreguts que feia per això i per aquest espai, que d'alguna manera que ells creiessin còmode,
ho documentessin, en aquest cas va ser per mitjà d'un mapa que van fer i unes marques al terra
i unes fotos, i després fessin una proposta de com haurien, o com reformularien l'espai
si en comptes de pensar-lo per humans o pensessin per els moviments que aquest gos va fer a l'espai expositiu, no?
I d'alguna manera es posar-se al lloc de l'altre, no?, i també adonar-nos, crec que la manera com dissenyem els espais
parla molt de com pensem moure'ns en aquests espais i com pensem relacionar-nos amb ells, no?
I, bé, era això. Té una part molt juganera, crec, i, bé, va ser divertit.
Sí, sí. Tens una part, és a dir, la teva obra té molta part, volia dir, de, no sé si performance és una paraula correcta,
però de, no?, d'intervenció, no?, d'intervenció o d'actuació, no?
No sé si, diguéssim, és un denominador comú de les teves obres.
Sí, sí, crec que sí, crec que sovint...
O si ho consideres així, eh?
Sí, sí. No, potser no en tots els projectes, però...
O potser no és una cosa conscient de dir tiraré cap aquí, sinó que la manera que acabo trobant de treballar
sovint implica aquesta part, doncs, d'acció, de performance, o, bé, de fer alguna mena de cosa activa, no?
O sigui caminar, o sigui relacionar-nos, doncs, entre un grup de gent, etcètera.
Crec que fa... no sé si va estar l'estiu del 2020, el juliol, vas fer també una d'aquestes accions,
no sé si el nom de performance sovint amb el tema d'art, no sé si encaixa massa, però una acció, no?, a cada que és.
Sí, bé, no era ben bé cada que és, era per damunt, era en el turma municipal del Port de la Selva,
i era una caminada, de fet, de caminades en tinc bastantes, vull dir, n'he fet bastantes com a pràctica artística,
però la d'allà, bé, va ser molt bonica, estava relacionada amb el centre d'art que hi ha allà al...
Bé, a la vall de Santa Creu, és un poble que hi ha allà a sota,
que hi ha un centre que es diu Arbar, i cada any programen un cicle de performance,
i en aquest moment em van convidar a mi.
Jo no sé ben bé si és una performance o no és una performance,
en tot cas el que jo vaig proposar va ser una caminada, travessar la serra, no?,
i caminar des, doncs, de Palau Saberdera, que queda en una banda de la muntanya,
pujar a dalt i baixar cap a l'altra, fent un paral·lelisme amb els camins que fan el cel, els ocells, no?,
perquè per aquelles muntanyes hi ha molts camins migratoris,
llavors tenia un punt més poètic, potser, de pensar en un paral·lel entre els camins terrestres
i els camins del cel, però que estan vinculats amb moviments migratoris, no?,
uns de les eus i els altres d'humans, perquè, evidentment,
la serra dels Pirineus ha estat molt atreveçada per migracions humanes.
I tant.
Veiem també que, o veig almenys que, naturalesa, també, no?,
camins, també inclous la poesia com a artista,
emergent d'on es treta aquesta recerca de l'art a través d'aquests camins,
d'on trobes aquesta inspiració, aquest surt de dins per buscar-ho en aquests indrets, en aquests moments?
Suposo que té molt a veure amb el lloc on m'agrada viure, que és un poble.
Que és naturalesa, no?, també.
Sí, no és que m'agradi molt el poble on vi,
i Torello no tinc res en contra de Torello, està bé, és on he nascut,
i ja m'està bé, però, sobretot, ho valoro en positiu per al contacte ràpid que tinc a la natura, no?,
que amb cinc minuts, doncs, camino una mica lluny de casa i em poso dins del bosc i camino per Turons, no?
Llavors, això suposo que és una pràctica amb la qual he crescut com una cosa molt quotidiana,
de sortir a caminar i estar en contacte amb tot això.
I per aquí a Osona també hi ha bastants artistes, sobretot a Vic,
que relacionen la seva pràctica amb això, no?, amb el caminar i amb la natura,
i suposo que tenim una mica aquest context que t'ajuda, no?,
també, si veus artistes més grans que coneixes, que us feu amics i que compartiu,
doncs, suposo que també m'hi ve molt d'ells, d'aquest context artístic us ho neng.
Tornant una mica al mercat, Anna, què és el que pretens dir?
Tens algun objectiu amb o per l'espectador?
És a dir, per les persones que vegin aquest circuit del gos,
ara que coneixem una mica aquest que ens acabes explicant,
el tema naturalesa i a més, no sé si tens com un objectiu clar,
o són portes obertes perquè cadascú interpreti i s'imagini?
Sí, les dues coses, eh?
Vull dir, jo, com a artista pots tenir com uns desitjos de pensar
i tant de bo que la gent ho visqui així,
però després la cosa queda oberta i cadascú,
això ja és una cosa que no controles, no?,
cadascú suporta cap al seu terreny,
però sí, pel que fa als meus desitjos,
potser, bueno, sobretot vinculat al fet de posar-te al lloc del gos, no?,
i de cop, doncs, tal com ho han presentat la Laura i en Quim a l'espai expositiu,
han deixat unes marques al terra,
que no sé si encara hi són, perquè...
Sí, són i són, són com unes creus vermelles, sí.
Exacte.
I també hi ha el plànol, no?, dels moviments que fa el gos,
doncs, de moure't-ho per l'espai pensant que estàs fent un recorregut
i t'estàs movent d'una determinada manera,
que no és tan lliure, diguem,
sinó que respon al disseny que hi ha hagut de l'espai
i que n'hi podria haver d'altres, no?,
i que si s'hagués pensat en nosaltres fent una altra coreografia,
quan dic coreografia vull dir recorregut per dins l'espai, eh?,
uns altres moviments,
l'espai tindria una altra forma, no?,
tindria una altra disposició de les obres.
I això em sembla que passa a tot arreu, no?,
vas al súper i, evidentment, ha estat tot calculat
perquè et moguis com et mous allà dins, no?
Doncs en els espais expositius també hi ha un treball sobre això,
amb unes intencions diferents a les del supermercat, evidentment.
però, però, bueno, sí, em semblava que aquest joc amb entros,
que és el gos que va venir,
d'alguna manera permetia posar-te al lloc de l'altre,
d'aquí també el títol, no?,
que es diu En tu sitio en mi perfecto lugar,
com aquesta cosa de canvi de lloc, posar-te al lloc de l'altre,
en aquest cas d'un gos.
Sí, de fet, aquesta, diguéssim, la performance,
aquesta acció més aviat d'aquest gos que va olorant,
va mirant, va parant, es va aixecant, no?,
es comporta com, doncs, bé, com ell vol en aquell moment,
ja la vas, o corregis-me, eh?,
però ja la vas dur a terme amb la col·laboració de Rossi Corrales
el 2021, potser.
Sí, sí, la Rossi Corrales és la gosa que va actuar allà a Madrid.
Té cognom i tot, eh?
Que va ser en un...
Sí, sí, sí.
Bé, va ser el primer cop que vaig portar a terme aquesta acció
era per un espai expositiu que es diu Pradi Auto,
que en aquell moment obria,
ara és una galeria, en aquest moment era un espai de projectes,
i obríem aquesta exposició que anava molt, doncs, d'això,
de pensar en com ens relacionem amb totes les altres coses
que no són humanes, no?, amb tots els altres éssers no humans.
i en el meu cas jo no podia anar-hi en aquella exposició
i vaig enviar aquestes instruccions,
és una cosa que altres vegades he fet també, no?,
d'enviar unes instruccions i a veure com ho interpreten els comissaris o comissàries, no?
I sí, sí, ella va...
La Rosi Corrales va ser la lectora allà i la cosa va anar d'una altra manera,
vull dir, va sortir d'endiferent perquè és una altra gossa, no?
No sé, en aquest cas,
ens va semblar,
parlant amb en Quim i la Laura,
sobretot interessant tornar a repetir aquesta acció,
però aquí en aquest context,
per tenir en compte, no?,
el bagatge i l'experiència de la Laura i en Quim en el món del disseny, no?,
i aquest treball en el disseny d'espais expositius.
Llavors em semblava com molt adient de dir,
bueno, vosaltres sou els comissaris, en aquest cas,
també han fet el disseny de l'espai expositiu,
que us proposo una peça que justament, doncs,
us demana una mica més d'implicació,
perquè, bueno, va de la feina que heu fet en altres...
bé, en moments anteriors.
Perquè aquesta acció amb el gos que dona aquestes voltes
o marca, para, mira, no?, olora,
és... no sé si ho havies vist en altres llocs
o podríem dir que ets pionera a l'hora de dur a terme, no?,
aquesta manera de localitzar aquests punts d'un animal
que entra a una exposició que no és el lloc
on els gossos s'acostumen a anar-hi,
és a dir, has estat una...
és a dir, has estat trencadora en aquest aspecte
de dir, vaig a fer alguna cosa que no s'ha fet fins ara?
Ja, jo no n'estic segura,
o sigui, penso que hi ha molts artistes que treballen amb animals
i ells sí, amb una pràctica més...
o sigui, més coherent,
o, per exemple, jo, que sé, l'Enric Ferrer,
també en un moment donat, que és un altre artiste company,
va fer una exposició per gossos, no?,
o en Jordi Mitjà, també,
doncs, va, en un moment donat, a cada que justament
va fer també una instal·lació en què posava una peça pensada per un gos.
Vull dir que, bueno, al final suposo que el fet
que sigui un animal tan proper, no?, a nosaltres, també,
i que ens hi relacionem,
i que a vegades penses, oi, sembla ben bé que m'entenguin, no?,
o, bueno, i tenim una comunicació a vegades fluïda
amb si tens un gos o una gossa.
Sí.
Pel que fa a fixar-se en el recorregut que fa en un espai expositiu
i com es mou i això,
no ho sé si algú ho ha fet abans.
El que sí que sé que hi havia una parella d'artistes nòrdics,
ara no me'n recordo com es deien,
que havien fet ells performance per gossos,
i era bastant divertit.
Ho feien a casa seu com accions pels seus animals.
Però era per gossos, no?
Sí, era pensada per a...
O sigui, perquè ells fessin d'espectadors,
però anava més de fer una performance, no?,
i que l'animal els mirés
i no pas de dissenyar un espai per aquest animal
o fixar-se en com es mou pels nostres espais.
Per anar acabant, Anna, que ens queda un parell de minuts,
com a artista jove i emergent,
què tan difícil és entrar en aquest món d'exposicions,
en el circuit també de sales d'exposicions,
de presentar la teva obra
i, en el fons, viure d'això,
que això et pugui sostenir el teu dia a dia?
A veure...
Pel que fa a viure d'això, jo no puc dir que em visqui.
Ara mateix em sostenta, jo diria, la meitat.
O sigui, visc la meitat d'això,
la meitat de la pràctica en el món educatiu,
que també té a veure amb el camp artístic,
vull dir, fetge d'educació artística.
Però...
I per mi va molt junt, això també ho vull dir.
Pel que fa a la dificultat d'entrar en el circuit, no?,
d'exposicions i tot això,
jo no em puc queixar,
no puc dir que hagi estat difícil per mi,
perquè sempre he tingut oportunitats.
Però també suposo que és perquè me les he buscat, no?
Doncs jo què sé, de seguida, que estava a la carrera,
em vaig començar a presentar beques,
anava a veure exposicions, no?,
de moure't molt,
de tenir interès per...
Vull dir, que no sé si això és un secret,
vull dir, no sé si és el secret per tenir exposant-me,
però jo ho he fet així.
Bàsicament, doncs, tenir molt interès pel que fan els altres,
aprendre molt dels altres i a l'hora treballar molt
i, ostres, doncs, oita,
si no tens diners per fer tal projecte,
doncs informar-te de quines beques hi ha
ni presentar-t'hi i moure't.
I jo crec que, bàsicament,
s'ha de treballar molt,
però com en qualsevol altre ofici, no?,
que també deus haver de treballar molt
per aconseguir un bon lloc.
Jo, de moment, no em queixo.
Però sí, sé que no és fàcil
i hi ha moments de tot.
Bé, més que res és que és inestable, no?
Jo crec que més que fàcil o difícil
trobar llocs on exposar
el que és és que és un món inestable
i, bé, a mi ningú...
És incert, a mi ningú m'assegura, doncs,
oita que d'aquí tres mesos
tingui la mateixa activitat que tinc ara, no?
Però, bueno...
De moment, sabem que et podem venir a veure,
no a tu en persona,
però sí que la teva hora
que ens estaves explicant
en aquest espai Marcart, aquí a Sant Jus,
fins al 24 d'abril.
Així que, Anna, t'agraim que ens hagis explicat
una mica part del teu món,
que vagi molt bé
i una forta abraçada.
Merci, merci.
Adéu.
Adéu.