11 i 17 del matí, seguim aquí en directe des de Ràdio d'Esvern.
Seguim amb vosaltres al magazín matinal La Justa
i hem de parlar en fa especial il·lusió tenir amb nosaltres
a Laura Baringó i Quim Déu,
perquè estan al capdavant del nou projecte que abraçarà l'espai Mercart.
Per si no l'ubiqueu, està ubicat al passatge del Mercat Número 20,
és just la part posterior i superior del Mercat Municipal,
un espai on durant aquests gairebé dos anys de funcionament
ha acollit diverses exposicions i ara, aquest 2022,
des del febrer fins al desembre, estarà en mans d'ells
i a més, tot plegat estarà sota un paraigües,
sota el concepte del món, el món propi, mons.
I passant en un munt d'artistes hi haurà un munt d'activitats
relacionades amb aquest concepte
i a més també hi haurà accions paral·leles per tots els públics,
així que anem de parlar amb ells, els saludem.
No m'allargo més, Laura, Quim, bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia, Mireia.
Bon dia als dos, benvinguts, ben tornat a l'emisora.
Laura, ja ha fet un par de setmanes que passasteu aquí també.
Així que, ben tornats els dos.
Escolteu, hem de parlar d'aquest món propi,
però, si us sembla, ens anem a remuntar una mica l'origen d'aquest projecte.
Com va sorgir per ubicar-ho en un espai temps, si us sembla bé?
Bé, bé, l'Ajuntament em va proposar que si volia agafar aquest projecte
de portar durant un any la sala i, bé, em fa molta il·lusió
i vaig dir al Quim si volia participar en aquesta aventura
i vam començar, primer de tot, a presentar un projecte
i nosaltres el que teníem molt clar que per aquesta sala era interessant
i vam presentar un projecte de tot l'any
i va ser quan vam buscar un concepte
i el concepte que vam creure que era el més indicat va ser Mons
i vam dividir-lo en tres exposicions
el món propi, el món reflex, el món dual i el món utòpic.
Aquestes exposicions, la primera començarà el 5 de febrer,
la segona és pel mes de maig
i l'altra per a finals del mes de setembre.
Normalment aquestes exposicions cadascuna durarà una mitja de dos mesos i mig
i, bé, el que preteníem era intentar presentar una sèrie d'artistes
de Barcelona o de fora o d'Espanya o d'Europa
que tinguessin més o menys un recorregut
i a més a més que internacionalment siguin coneguts
perquè creiem que ens mereixem això, Sant Just s'ho mereix.
I després, el que sí que veiem era que és molt interessant
a més a més de tenir una relació i una vinculació amb tot el poble.
és que era fonamental per a que aquest projecte tirés endavant, no?
I és això el que hem fet.
Dura dos mesos i mig,
però està envoltat de tota una sèrie de grapats de coses,
d'activitats, de tot això,
que parlarà des d'altres narratives,
que jo crec que això és molt interessant, no?
O sigui, no és només l'exposició,
sinó que anirà acompanyada també d'altres temàtiques
al voltant d'aquest concepte que són els mons, eh?
Los mundos.
Los mundos, en general.
Los mundos.
Els dos, respectivament,
co-dirigiu i co-comissarieu,
si és que es pot dir així, no?
Per tant, és una feina de dos caps pensants.
Sou vosaltres els caps pensants.
Sí.
Sí, mira,
ens hem entès amb la Laura
en diferents projectes sempre superbé
i també vam decidir, bueno,
en parlar, en muntar un projecte
en què també hi disfrutéssim, no?
I llavors ens està donant molta feina,
però també n'estem disfrutant molt, no?
El concepte que també volíem nosaltres potenciar
era posar-se en just,
encara que potser està en una certa perifèria
del que seria el Centre Cultural de Barcelona,
de cop i volta girar una mica la torna
i proposar un projecte
en què participés artistes d'un cert nivell,
com per posar la sala Marcarta,
en aquest moment,
dins d'un cert recorregut d'art contemporani, no?
Aquesta és una mica la idea.
Art contemporani.
Laura també ha comentat artistes de fora.
Entenc que llavors la majoria d'ells
no són artistes locals.
Ja hi ha espais,
com per exemple el celler de Can Génestà,
on sí que abraça aquests artistes més locals
que fan exposicions.
Per tant, és una sala
amb un objectiu diferent.
Sí, totalment.
Jo crec que, a més a més,
Can Génestà és fantàstica
i que està molt bé,
però no volíem repetir una miqueta
el model de Can Génestà,
que ja tenim una sala
que està oberta
per gent tant de fora com d'aquí,
però que ja moltes vegades
s'estan fent gent d'aquí,
les exposicions,
i tornar a repetir una miqueta
què ens ha passat,
l'any passat va haver-hi alguna exposició,
no és que és perquè les artistes d'aquí
no tinguin valor,
que jo no trobo això,
sinó que era també per alimentar-nos.
Jo crec que això és molt important.
Si sempre veiem més o menys el mateix,
ens quedem com si menges tots els dies patates,
que no significa que les patates no siguin bones,
són boníssimes,
però que està molt bé canviar
i posar en relevància altres coses,
i això és el que volíem.
I a més a més,
amb mons,
una de les coses que jo crec,
tant el Quim com jo,
necessitaven que presentar molt artistes,
com a mínim 18 en totes les tres exposicions,
6 segur,
i que intentarem que sigui sempre
3 homes i 3 dones,
per posar en relevància
la quantitat de mons que tenim,
perquè cadascú de nosaltres té un món,
i els artistes també ho tenen,
però ens ho mostren,
i això és molt bonic,
de poder relacionar aquests mons.
No volíem fer 3 exposicions d'un artista específic,
perquè ens quedàvem en curs
amb totes les coses que volem dir,
i volíem que sempre fos una exposició col·lectiva,
creiem que podem alimentar-nos molt més,
en aquest cas.
Perquè en el fons què voleu dir
amb aquests mons,
o amb aquests gairebé 18 artistes masculins i femenins,
que dèieu,
gairebé paritat 100%,
què és el que voleu dir a través d'aquests mons,
d'aquests mons,
que són molts, clar.
Sí.
Mira,
el primer és ser contemporanis.
Contemporanis significa estar atents,
veure i escoltar el que s'està fent en aquests moments,
ser conscients que vivim en unes situacions determinades
i que l'art, com la literatura,
com les altres tècniques expressives,
doncs reflexen també el moment en què vivim.
Llavors, la idea primera és això,
donar veu a diferents narratives
de diferents artistes amb diferents tècniques
que ens expliquin el seu món,
perquè a través del món de cada artista
podem, o ens poden ajudar a entendre
este mundo en que vivimos, no?
Però això, com ha dit la Laura,
també des d'un principi,
en les reunions que vam tindre,
hi havia aquesta voluntat plural.
Què significa plural?
Volíem donar, primer,
veu d'una manera unitària
per raons, diguem, de gènere, no?
Volíem que fos paritari la veu
o la narrativa de les dones
com també la dels homes.
A més, no volíem que aquesta paritat
fos conseqüent,
sinó que volíem que precisament
la seva pròpia obra
tingués l'entitat suficient,
no per ser dona,
sinó per la seva obra, no?
I penso que això ho hem aconseguit.
I també, perdona, aquí,
també crec que és important
que també l'edat, no?
Exacte.
Que no és solament el de gènere,
sinó que també volem narratives
de gent que potser té 50 anys
com té 30, no?
Exacte.
Que tots, crec que és una narrativa
que hem d'escoltar, no?
I també volem que aquesta pluralitat
esdevingui reflex de la situació
amb la que estem, no?
Que és la part interessant, no?
És interessant, el que diu la Laura, no?
La mirada d'algú potser més gran,
però també és molt interessant
escoltar la mirada d'una videoartista
com tenim molt jove, no?
És aquesta mena de melange,
trobo que enriqueix molt
el que nosaltres pretenem mostrar, no?
Art contemporani potser no se'n veu massa
aquí a Sant Jús.
No tenim, o no recordo potser haver tingut
masses exposicions realment d'art contemporani.
serà potser les primeres vegades
que realment a Sant Jús
s'hi apropa a aquest tipus d'art.
No sé si Sant Jús està preparat
o està predisposat a veure-ho.
És que una miqueta us parlava
d'aquesta idea perifèrica
que a vegades té Sant Jús, no?
A Barcelona sí que es veu molta...
Molt de veritat també, no?
De tipus d'art.
Exacte.
I per això creiem que era interessant
portar aquestes noves maneres
d'entendre l'art cap aquí, no?
Perquè...
Per significar també l'espai marcat
i també per això,
per col·locar Sant Jús
en una certa disponibilitat
de veure coses que són molt noves, no?
Clar.
Què hi podrem veure, per exemple?
Allò a veure.
Potser són espòilers, no?
Això és un espòilers.
Allò per fer és un espòilers.
Fem un revés, anem a crear
hype, no?
Que es diu, anem a crear
sí, expectativa
perquè la gent s'imagini
el que poden veure
un cop s'inauguri la mostra.
Bueno, dels 6 artistes
les tenim l'Anna Dott
que és una artista molt jove
i que farà una performance
jo crec que fantàstica
però la farà uns dies abans
i podeu veure-la allí
acabada el dia 5
quan es faci la inauguració.
Tenim la Patricia Dauder
que jo crec que és una persona
que treballa més
en aquest cas
ella treballa en escultura
en dibuix, en fotografia
però en aquest cas
farà unes diapositives
i després tenim uns dibuixos
dos dibuixos magnífics d'ella
i ella té un món
també molt especial
jo crec molt intimista
però a més a més
d'una memòria
però una memòria fragmentada
d'una memòria a vegades
que no saps si és una memòria inventada
o una memòria documentada
saps?
són d'aquestes coses
però que en un moment
amb aquesta fragmentació
dels trossos que ens deixa veure
crea com una estructura
que jo crec que
pots veure una miqueta el concepte
però és molt intimista
a mi és una artista
que m'agrada molt
a més la Patricia Dauder
acaba d'exposar
la Virreina
carai
i llavors
ens ha estat
ens ha estat difícil
perquè hem tingut que
sobretot la Laura
de fer una mica
de momentos de seducció
perquè
perquè
la puguem tindre aquí
però
però realment
ha sigut un èxit
d'aconseguir-ho
no?
perquè
és gent que també
tenen agendes
una mica complicades
i fer-la
vindre aquí
explicar aquest món
que nosaltres
trobem tan interessant
que a més
ja hi ha fet
una exposició
a la Virreina
doncs
poder aportar
cap aquí
algunes coses
doncs
per nosaltres
ha estat un
tot un
un honor
un honor
quasi
sí
també
per exemple
l'Anna Dota
aquest any
en setembre
ha estat a la fèria
de Basel
ha sigut una
de les
escollides
és una artista
molt jove
i jo crec que
té un recorregut
fantàstic
per davant
després
la Sara Rebamor
que és una
videoartista
alemana
videoartista
videoartista
és alemana
i bueno
es portarà una peça
que la podem veure
i jo crec que està
superbé
és una peça
molt especial
sí
molt divertida
també
molt divertida
sí
després tenim
l'Hernan Ardila
l'Hernan Ardila
també acaba de fer
una exposició
a la Galeria
Esther Montoriol
de Barcelona
una solo
exposició
i també
és un escultor
pintor
fotògraf
una mica
aquesta mena
de
molt híbrid
sí
però bé
jo penso
que estem
en uns moments
una miqueta
en general
híbrids
tots els artistes
i fins i tot
nosaltres
no sé
si és un tema
multitasky
però estem fent
moltes coses
i suposo que
el que
més
ens importa
és expressar
o dir
el que volem dir
i com a manera
secundària
com ho diem
llavors
l'Hernan Ardila
conceptualment
és un artista
molt potent
i té
diverses maneres
d'explicar les coses
entre elles
són petites escultures
en tenim algunes de grans
també
amb un món
molt particular
molt
propi
i molt fascinant
que també podreu descobrir
Sí
nosaltres tenim aquí
deu escultures
aquesta vegada
no presentarem
ningun dibuix
ni ninguna fotografia
hem preferit
agafar
matèria
i el que agrada
en aquest cas
també
és que és una matèria
que té memòria
perquè
ell la fa
els seus conceptes
els troba
amb coses
que estan fetes
i després
al muntar-les
ell posa la seva empremta
jo crec que això
és molt interessant
perquè
com a escultor
tenim després
el Miquel Planas
i el Miquel
jo crec que és
una altra manera
de crear espai
per mi
és amb línies
jo crec que és
d'una delicadesa
total
però a més a més
i després
de contundència
perquè ho fa
però és com una línia
quebrada
que va trobant
la seva forma
i va creant
els seus espais
i en aquest cas
tenim
jo crec que
els dibuixos
o la part
que ell fa
primera
de treball
tant si hi ha
tapissos
dibuixos
o el que sigui
per mi
són com preparatoris
del que després
serà la seva escultura
i tenim la sort
de tenir escultura
i a més a més
tenir un tapís
fet per ell
jo crec que això
podem relacionar
i podem veure
la seva forma
de treballar
que jo crec
que és molt interessant
i com a últim
el Biel
el Biel Capllong
el Biel Capllong
és un fotògraf
que ha treballat
molt pel Sònar
segurament
a la qual li veiem
les fotografies
reconeixerem una mica
el seu estil
i ens presenta
és un fotògraf
bastant inquietant
i llavors
nosaltres també
en el moment
que estàvem
buscant gent
o com relacionar
la gent
doncs
també vam apostar
per imatges
una mica contundents
després una cosa
que també
trobem interessant
és la relació
d'aquests diferents artistes
entre tots ells
entre tots ells
aquests estic entenent
que seran els que faran
la primera part
aquests primers
dos mesos i mig
que comentàveu
són els primers
que inauguraran
aquest món
exacte
són sis artistes
que a banda
tenim
uns textes
sobre sociologia
que ens ha escrit
la Montse Solsona
que també estaran
repartits
per la sala
en relació
amb les obres
o els mons
individuals
particulars
nosaltres
en lloc de plantejar
una exposició
fragmentada
és a dir
que cada artista
o que cada narrativa
només tingués
el seu espai
hem volgut
relacionar-ho
hem volgut
que interactuïn
entre ells
d'alguna manera
sí
jo crec que hi ha alguns
que jo crec
que interactuen
més
i altres no
és una cosa
com
és com
una
mescla
en aquest sentit
però no és una
ensalera russa
és a dir
cada un
podem observar
la seva pròpia
personalitat
la seva pròpia
el seu propi món
l'essència
exacte
i a la vegada
veiem com
nosaltres hem cosit
diguem
aquestes diferents
narratives
per fer-les
com compatibles
que ens ajudin
a veure
moltes coses
per exemple
el treball
de Miquel Planes
que és un treball
molt
molt
matèric
molt
a vegades
molt monocrom
escultòric
el tenim
en contraposició
tenim
l'Hernand Ardila
que té un cromatisme
molt
molt
bèstia
llavors
aquestes menes
de
divergències
ho trobem
nosaltres
també molt
enriquidor
i com
realment
arribeu
a contacte
amb tots aquests
artistes
que també
comentava la Laura
internacionals
és a dir
primer
hola
som de Sant Jús
ubiquem-nos
al mapa
després
amb el projecte
imagino
i convence'l
més o més
i després
tenim un text
per mi
meravellós
de la Bàrbara
crec que és
fantàstic
perquè una
de les coses
que crec
que és bonic
és el fet
que hi ha coses
que poden continuar
entotar les exposicions
això no et passa
normalment
però com aquest
és un projecte
d'un any
el text aquest
de la Bàrbara
sempre estarà
per entrar
a l'exposició
i per donar-nos
la benvinguda
aquest serà permanent
i jo crec
que està molt bé
perquè ens parla
de filosofia
ens parla
de cant
jo crec
que és
molt interessant
perquè
tenir una visió
filosòfica
sobre el món
també està bé
i
jo crec
que és
molt enriquidor
perquè el text
de Montse
sol sona
és totalment
diferent
i això
Montse
comença a parlar
sobre la carta 21
que es diu
Montse
en el tarot
i això també
està molt bé
quin vincle
no?
Clar
però
jo crec que
el que està bé
d'això
és que portem
molts mons
i tu agafaràs
i tu estaràs
hi haurà coses
que entraran
en el teu món
altres que no entraran
perquè no t'agradaran
però tot això
jo crec
que aquestes coses
que hem posat juntes
justament
és perquè
arribem
a tots
perquè volem
arribar
a tota la gent
a tota la gent
de tots els tipus
que hi ha gent
que
el videoartista
potser no l'agrada
però l'agrada molt més
el dibuix
o l'agrada molt més
l'escultura
o entrarà per una banda
o entrarà per altra
però
és això el que creiem
interessant
que tinguin una visió
la gent
quan vingui a l'exposició
que tingui una visió
àmplia
i això és el que ens interessa
perquè tenim molts mons
i tant
tants com persones
exactament
tant com persones
i això
de milions
exactament
que som al món
volies dir alguna cosa
Quim
no
que això ens enllaça
alguna manera
amb una voluntat
que vam tindre
des del principi
amb la Laura
perquè a vegades
l'art contemporani
es pot semblar
que és un tema
una mica elitista
o una miqueta
com tancat
el que seria
la societat
entre cometes
normal
i llavors
vam decidir
obrir
aquesta exposició
sobretot
el teixit
comercial
cultural
educatiu
del poble
i per això
hem muntat
una sèrie
d'iniciatives
una sèrie
d'interaccions
des d'en
alguna escola
amb l'institut
amb un institut
de formació professional
amb diferents entitats
per apropar
l'art contemporani
i poder-lo explicar
a gent
que potser
en algun moment
determinat
no li fa
o li fa
certa basarda
el fet d'entrar
en una galeria
d'art contemporani
o sigui
que hi haurà
diguéssim
repercussió
social
en el poble
em refereixo
exacte
o voleu que passi
això
volem
estem treballant
en ello
volem
volem
volem
i bueno
i esperem
clar
i esperem
perquè
jo crec que
això és
molt enriquidor
per tots
per la gent
que s'ha disposat
aquest artistes
de dir mira
venim aquí
nosaltres ja sabem
que no estem
en el recorregut
d'art
de Barcelona
ni de les afores
i la gent
que ja està
sent
que el recorregut
és que se l'ha guanyat
a base
de molts
anys
bueno
nosaltres
aquest
any
el que volem
és posar
la semilla
per dir
comencem
i volem
estar en el mapa
general
de recorregut
artístic
com anar
a tecla sala
o l'hospitalet
com anar
a altres llocs
home
comenceu
amb un gestor
ben alt
home
sí
altíssim
ja que empezamos
altíssim
doncs
el plantejament
del projecte
realment
és molt ambiciós
després també
tenim
una petita sorpresa
o una història
una miqueta curiosa
dintre de l'exposició
que aquí sí
que no farem
spoiler
però és una història
sobre un quadre
una mena de quadre
perdut
diguem
amb una mena
d'espacio-tiempo
i que darrere
hi ha una història
quasi quasi policíaca
llavors també
volem entrar
però això és real?
això és real
la història
que hi ha d'aquest quadre
és real
això és real
però no podem
no, no, no
llavors no volem
no volem explicar massa
però
però sí que
és una
una part també
bastant interessant
no?
el generar
una mena
d'inquietud
o de misteri
amb alguna peça
que
que hem descobert
realment
que a més
és adient
amb aquest món
tan virtual
i estrany
en el que ens movem
ara
doncs
ja ho veureu
això quan es desvetllarà?
no
s'ha d'entrar a l'exposició
s'ha d'entrar
en aquesta primera part
de febrer
i descobrir
i ja es descobrirà
però
preferim que s'expliqui
a través del visionat
no?
val
llavors quan entrem
per saber on hem de buscar
la sorpresa
ja ho trobareu
ja ho trobareu
en concret
o ell no es buscarà
no
no
jo ho trobareu
jo ho trobareu
més que la buscar
de trobar
és de trobar
però per això
has de buscar
no?
home sí
home si et trobi
la nostra
malament
no
això no
exacte
volia parlar també
una mica
de l'espai
és a dir
de l'espai en si
de l'espai físic
l'espai que teniu
és a dir
és un espai
força ample
amb uns sostres
molt alts
que es presta
a gairebé construir
el que vulguis
allà dins
no?
no no
totalment
i a més a més
és un espai
que jo crec
que l'Ajuntament
està fent un esforç
i ha fet un esforç
ja ho va fer
l'any passat
no?
quan va posar en marxa
i abans de l'any passat
que ja
havia hagut
alguna exposició
i alguna cosa
però cada vegada
és un espai
que està molt més acurat
i jo crec
que aquesta vegada
també ha fet
un gran esforç
des de l'any passat aquest
i veureu
que tenim
noves coses
que
jo crec
que us agradaran
perquè està
molt millor
però bueno
també està bé
està molt preparat
està molt millor
bueno
està pintat
de nou
hi ha coses
que jo crec
que
vereu
que cada vegada
tenim una sala
que és una meravella
i quan hi hagi
aquest canvi
dels següents artistes
és a dir
a partir de l'abril
no?
sí
el 24 d'abril
s'acaba
i dues setmanes
i començarà
però bueno
normalment
ja sabeu
que les inauguracions
sempre estan
una miqueta
per al consistori
que vagi bé
i tot això
però vull dir
en aquests canvis
realment
tot l'espai
canviarà
no només
per les peces
que s'hi presentin
sinó l'espai
agafarà una altra dimensió
per dir-ho
una forma
és a dir
el mercat
normalment
jo crec que
amb cada artista
i amb cada exposició
agafar
agafar un contingut
ja ho veureu
perquè el que hem portat aquí
que és aquest
peça una mica misteriosa
ja no estarà
en la segona exposició
i això
hi haurà
altres elements
i volem
a veure
una de les coses
que intentem
nosaltres
és
sempre tenir una relació
també amb les col·leccions
o amb fundacions
o coses d'aquestes
aquesta és la part
que més ens costa
perquè quan no tens
una trajectòria
a vegades
m'entens
quan passin
dos o tres anys
que aquest projecte
tira per davant
doncs potser
ja tens
una consistència
i pots tenir
una relació
amb llocs
o amb fundacions
que ara
com estàs començant
els donen una mica
de respecte
però
el que nosaltres volem
també
és portar coses
també
d'altres èpoques
que això és el que
d'alguna manera
estem fent
aquest misteri
d'altres èpoques
d'altres èpoques
de temps
de temps
cronològicament
jo crec que és molt interessant
perquè són formes
i són mons
diferents del que tenim ara
i això ens agradaria
i a més a més
coses contraposades
coses que no
a vegades
no ens agraden
així a primera
no?
perquè crec que també està bé
el veure a vegades
aquesta relació
que no tot ens té
que agradar
i tot és magnífic
i tot
no
també està bé
aquesta relació
perquè el món
també ens da
el blanc
i el negre
i en aquests mons
clar
parles una mica
també de la
cronologia
el món d'abans
podríem
inclús dir
l'abans de la Covid
també era diferent
no?
no sé si la Covid
d'alguna manera
hi és implícit
a través de les obres
dels artistes
o en el seu llenguatge
o en el seu llenguatge
bueno
hi ha vegades que sí
hi ha vegades que no
perquè jo crec que
moltes peses
al final
l'artista
moltes vegades
té el seu món
hi ha vegades que sí
que l'he influït molt
evidentment
però altres vegades no
saps?
perquè és com una mica
sí que t'influencia
a nivell personal
però tens una mica
el teu camí
no?
tens un camí
molt marcat
i a vegades
no és tan influenciable
i altres sí
i altres
bueno
tenim artistes
que en un moment
han canviat totalment
del blanc al negre
a més
és veritat
però altres no
altres no
els passa això
continuen
amb una miqueta
amb el seu
sí que exteriorment
a nivell personal
i tal
segurament
tot això
els ha
evidentment
els ha travessat
però
a nivell artístic
no
no
siguen
el seu camí
i jo crec que
això sí que
no?
sí que és veritat
el tema escoles
que m'he saltat
aquest punt
que l'heu comentat
una mica per sobre
quines activitats
o quines idees
són les que voleu tirar
endavant
perquè hi participin
també aquests alumnes
no?
entenc escoles de Sant Just
sí
mira
tenim una sèrie
de programes
i una sèrie
de negociacions
que les tenim ja
super tancades
que és
unir la idea
del món
amb altres coses
no?
la primera
que vam estar pensant
amb la Laura
era unir la idea
del món
i la literatura
llavors
hem pensat
doncs que
un llibreter
que tenim aquí
estupendo
que el llibreter
sí
ho podem dir
ho podem dir
no?
doncs
li hem fet la proposta
que presenti
mons diversos
no?
mons literaris
literaris
exacte
i fins i tot
vam estar parlant
de quina manera
es podia presentar
perquè per un cantó
volíem que presentés
bibliografia relacionada
que ens ho expliqués
a més
dintre de la sala
que seria interessant
perquè a més
ho vincularíem
amb les diferents obres
que hi ha allà
i també
això també
va ser una part
idea d'ell
presentarem
diferents autors
diferents
escritors
que creiem
que el seu món literari
o el seu món poètic
pot
estar vinculat
amb el que estem veient
no?
tenim per exemple
un món poètic
d'Antoni Clapés
serà la primera
acció
que podrem veure
i més endavant
també hi haurà
una escritora
que ens presentarà
el país
de l'altre
d'una escritora
que es diu Ribo
això en quant a literatura
món i literatura
això és el mateix espai
eh?
sí, sí
la idea és que
que convisqui
amb les obres dels mons
exacte
la de
la Maite Salor
que és aquesta
és del 26 de febrer
i en realitat
una comunitat
de menorquins
que es van
bueno
van viure
a Algeria
jo crec que
també és com
un altre món
és el que deien
que això
ens agrada
perquè podem portar
moltes coses
i moltes visions
diferents
i és el 26 de febrer
que serà
aquesta presentació
m'imagino
que serà
a les 7 de la tarda
ara
7, 7 i mitja
ara no estem
concretant
exacte
després tenim
una mica
el món
i la infància
o el món
i la pedagogia
volíem apropar
a l'art contemporani
a la gent més menuda
a la gent més petita
hem estat
en contacte
amb l'escola
Montseny
i la idea
és que participin
no d'una manera
teòrica
sinó que fins i tot
els alumnes
hi participin
d'una manera
pràctica
els podem donar
una petita postal
o algun petit element
que els nois
els nanos
dibuixin
i tal
i que fins i tot
puguin
estar presents
a dintre de la sala
o sigui
hem d'obrir
la museística
també
amb la infància
també
per trencar
una miqueta
el tabú
que pot tindre
l'art contemporani
sobretot
amb la gent més jove
i les escoles
predisposades
és a dir
obertes
a aquestes propostes
el que passa
és que
és veritat
que ara
hem fet
aquesta relació
amb l'escola
Montseny
però la nostra
intenció
és que participin
les tres escoles
municipals
de Sant Lluís
amb cadascuna
de les exposicions
i és una mica
obrir el territori
per mi
perquè el mercat
és com un territori
el territori del món
i és obrir-ho
amb la gent
del carrer
amb els nens
i jo crec que això
és una de les coses
que pretenem
però que a més a més
es ponguin allà
no és un treball
que dius
mira Faran
i no sé què
sinó que estigui
deu dies
exposat
al mateix nivell
que està exposat
l'Hernand Ardila
el Miquel Planas
o l'Anadot
i això
jo crec que és
és
lo novedoso
que crec que és
lo nuevo
i lo interesante
que por un lado
els artistes
no saben
si hayan
digamos també
accepten
aquesta història
i aquesta col·laboració
i este
participar
en la misma sala
i jo crec que
per
lo que és
esta part
que nosaltres
volíem
que el poble
estigués
també
ficat a dintre
estem tots
ficats a dintre
no?
no és una cosa
elitista
no és una cosa
únicament
entre
d'artistes
està molt bé
els artistes
però també
volem
que
una persona
es pongui
el seu llibre
qualsevol poeta
volem també
que uns nens
o volem
que també
una escola
com pot ser
l'Algueró
pugui participar
i els seus alumnes
també puguin
participar
ahir
per exemple
hem apropat
a l'escola
de formació
professional
a Algueró
que és una escola
que per equis raons
no ha tingut
massa vincle
amb la xarxa
cultural
d'aquí
al poble
hem parlat
amb la seva directora
ho ha trobat
la idea magnífica
per això
per apropar
ja també
si fan arts
gràfiques
exacte
si fan un tipus d'art
exacte
per això
era apropar
l'art gràfic
que ells estan estudiant
que ells estan practicant
primera
al poble
i segona
també
això
una realitat
com pot ser
l'art contemporani
estic veient el cartell
que és de color rosa
blanc i negre
els colors
són escollits
per algun motiu
en concret
té alguna relació
amb les obres
les peces
està aleatori
jo crec que té
una relació
també
amb una paraula
que és
veure el món
de color de rosa
és així o no
no dius
ve el món
amb color verd
no
ni un altre color
jo crec que també
està escollit
una miqueta
per això
perquè
no és perquè
totes les obres
siguin de color rosa
no
ni molt menys
però jo sí que crec
que també té
aquesta primícia
de trencar
i de com
podem veure
art contemporani
que a vegades
és molt dur
de color rosa
per això
perquè el món
el món
és de moltes maneres
i la part gràfica
la tratarem
amb rosa
de color rosa
perfecte
i això també es pot veure
a l'Instagram
que heu obert un Instagram
que és
arroba 2022
mons
tot junt
i aquí aneu fent una mica
el compte enrere
he vist
de fet avui
fa unes tres hores
publicàveu
que d'aquí menys de 15 dies
s'inaugura mons
aquest nou projecte
expositiu
d'art contemporani
què hi passarà
a la inauguració
o quina inauguració
serà
o com serà
primer
tot el tema
de la comunicació
online
ens ho ha portat
l'Olga Alvarez
que estem contentíssims
amb ella
també de l'espai
del llibre de creació
Carme Malaret
també
i primavera
fotogràfica
o sigui que
l'Olga la tenim
on fire
que es diu
i estem molt contents
amb ella
i després
pel dia d'inauguració
volem fer una mica
de petardo
a veure
llavors
hem aconseguit
en quin sentit
artificial
en un sentit poètic
hem trobat
bueno hem trobat
coneixíem
un rapsoda
un rapsoda
és una persona
que t'aclama
poemes
no
es diu el Víctor
és
una persona
amb 74 anys
ex actor
de teatre
com d'aquells
de tota la vida
que tenen
saps aquelles veus
així com
com denunci
com denunci
un tio
molt fantàstic
un tio
un artista
que
declama
es sap de memòria
una sèrie de poemes
i volem que
com a tast
en diferents llocs
de Sant Just
ens faci
com 5 minuts
de petits poemes
un lloc
que encara
hem de concretar
segurament
potser és el Wallen
diferents llocs
l'estil dels trobadors
del segle
del segle XXI
però a més a més
pensa que
pot fer plorar
ell declama
perquè
quan trobes
un trobador
a vegades
ho fan
en una lengua
és que és molt difícil
per ells
de canviar
ell fa les declamacions
sempre
en castellà
però és
d'una
puresa
és d'un
sentiment
de veritat
que és increïble
és molt bo
i bueno
fem aquest tas
per tots els anys
i com no
a les 12
del dia
el dissabte
5 de febrer
farà també
la rep sota
a la plaça
del davant del mercat
patixen un sis
pel poble
suposo que
després de fer
aquestes
aquestes lectures
de poema
o recitals
de poema
acabarà dient
a tal hora
inauguració
en el mercat
exactament
és el ple final
és una mica
la recerca ciutadana
el pleutista
de Melín
passant just
tot darrere
perquè quines expectatives
teniu
en quant a
precisament això
a xifres
números
de visitants
persones que s'apropin
hi ha més enllà
de la gent que hi participa
com per exemple
les escoles
que explicàveu
és a dir
gent que vingui
a visitar-la
que s'interessi
mira nosaltres
també estem molt oberts
i molt
amb molt bona disposició
a fer per exemple
visites guiades
volem també contactar
amb diferents grups
culturals
o la xarxa cultural
d'aquí
Sant Jús
per oferir-los
visites guiades
per en cas
de
que no vagin
o no vulguin
entrar
pel seu propi peu
doncs
potser amb l'excusa
de guiar-los
i d'explicar-los
una miqueta
tot el que
podran veure
allà dintre
potser és més fàcil
potser és més fàcil
la voluntat
sobretot
és molt participativa
volem que
que es vegi molt
perquè
val la pena
i també
val la pena
saber que darrere
hi ha un esforç
molt gran
no nostre
diguem
per haver direccionat
el tema
sinó també
pels propis artistes
que han estat
realment
han estat molt generosos
penseu que
són artistes
que en algun moment determinat
tenien que tirar
de Google Earth
per entendre
que era Sant Jús
sí
fins aquí
per ubicar-vos
per ubicar-nos
home
Sant Jús
i què és això
i està molt lluny
de Barcelona
i qui vindrà
i qui ho coneix
i tot això
llavors
hem aconseguit
entusiasmar-los
amb la idea
i de veritat
han estat molt generosos
amb la seva participació
i ells tenen expectatives
també d'aquesta
del projecte
com a tal
del que passarà
de la repercussió
potser més mediàtica
o més social
sí
jo crec que
si hi ha més a més
bueno
jo crec que això
el
bueno
el sigle
XXI
però també el Covid
ens ha donat
una idea
molt més oberta
de l'art
m'entens
jo crec que també
els hem agafat
en una mida
que també
estem
portant un projecte
que també és novedoso
en aquesta part
d'ensemblar
tot
un poble
amb els artistes
això no és
el corrent
no suele passar
jo crec que
això sí que
els artistes
també estan
amb ganes
a veure què passa
no
no s'han vist
que el seu treball
estigui al costat
de
no sé
30 nens
d'una escola
voleu revolucionar
una mica
la cultura
santjustenca
revolucionar
activar
incentivar
a veure
m'ha sinónimós
o incentivar
o motivar
no sé
motivar
quina seria la paraula
motivar altres coses
simplement
jo crec que volem això
i esperem
una cosa és el que vols
i altra cosa és el que
passa
no
però
volem i esperem
perquè
amb les ganes
que estem treballant
i la gent que ens rodeja
no tots
no
des del que hem dit
tota la gent
que participa
jo crec que
tota la gent
està una miqueta
engrescada
i això
jo crec que
el transmiteix
i passes
pues això
a los artistes
los artistes
també lo
a su núcleo
a su centro
de relación
es contagia
i aquestes coses
són contagioses
perquè també
és com la prueba
no
és a dir
què passarà
no
i
amb aquesta forma
d'exposar
que no estan acostumats
ni tan sols
les persones
que coneguin l'espai
estaran acostumades
a tenir
com una
diguéssim
un denominador comú
i
obres i peces
i artistes
diferents
i activitats
al voltant d'això
diferents
durant
gairebé un any
de febrer
a desembre
d'aquest any
amb què
diguéssim
amb què
estaríeu satisfets
quan acabi
és a dir
si ara mirem
el desembre
d'aquest any
amb què estaríeu satisfets
de dir
ostres
hem aconseguit
o hem assolit
què és el que us faria
allò
està content
del projecte
de com ha anat
és a dir
ja posa de mirar el futur
ja ha passat tot
ja han venit
tots els artistes
ja han exposat
heu fet activitats
que és el que us
us ompliria més
de tot plegat
o que és el que voleu
o desitgeu
que quan arriba el moment
digueu
ostres
bé per això
o estem contents
per l'altre
ja sigui per la gent
que ha passat
o
bueno
sobre todo
yo creo
que lo que seríamos
contentos
es que
de alguna manera
se hablara
yo creo
que el hecho
de llegar
a todos
los puntos
es decir
una cosa
que pasa aquí
de verdad
que yo creo
que tenemos
un tejido
artístico
muy importante
pero es un tejido
que cuando hay
exposiciones
se termina
en la primera
semana
prácticamente
toda la gente
ya ha pasado
entonces yo creo
que este tejido
artístico
va a seguir
estando
porque yo creo
que es importantísimo
en Sant Lluís
pero nos tenemos
que abrir
a algo más
entonces para mí
sería satisfactorio
que nos abriéramos
al Baix Llobregat
que nos abriéramos
a Barcelona
i una miqueta
al món
pues sí
jo de veritat
porque la gente
de Sant Lluís
la que ya está
interesada
a nivel
artístic
y que va
a las exposiciones
y que está
normalmente
yo estoy segura
que vendrá
no
no
m'entens
que también
estará
interesada
de ver
qué está
pasando
pero
y esta vez
de intentar
abrirlo
a toda la gente
que ya
siga del pueblo
que no tienen
por qué estar
relacionados
porque quizás
les agradan
otras cosas
yo creo
que eso
es importante
primero de todo
que es
incluir
más gente
pero no
por incluir
más gente
simplemente
porque vegin
que se hacen
cosas
que pueden
incluir
ellos
eso yo creo
que es
important
nosotros no
volem
sinó que
ellos
se incluyen
porque
se senten
cómodos
se senten
bien
y después
abrirnos
una miqueta
más a todo
el que nos rodeja
que si no
estem tancados
comarcas
y otras zonas
te he de tallar
Laura
porque nos quedan
30 segons
para conectar
con Cataluña Rádio
nomás me faltaba
decir que
paralelamente
desde aquí
desde la justa
también faremos
entrevistas
a estos artistes
que vagin
passando
a molt de gust
encantadísimos
y os aniremos
seguido
la pista
por tanto
no os extraño
que aquí
a l'abril
torneu a passar
per aquí
després del setembre
torneu a passar
per aquí
per parlar
d'aquests blocs
de sis artistes
que aniran
passant
per l'Espai Mercat
Quim Déu
Laura Beringo
moltes gràcies
per passar per aquí
que vagin molt bé
molts èxits
tens 10 segons
moltes gràcies
Mireia
i per la tasca
que fas
per a nivell cultural
i artístic
del poble
moltíssimes gràcies
una abraçada
adeu
i la informació
més destacada
aquesta