logo

Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista. Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

Transcribed podcasts: 2097
Time transcribed: 32d 9h 28m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Són les 11 i 12 minuts. Seguim el just a la fusta de Ràdio d'Esvern.
Avui, a segona hora, a l'entrevista de dilluns 19 de novembre,
tenim el representant del grup municipal del PSC, en Joan Bassaganyes.
Bon dia, Joan.
Bon dia.
He llegit algunes notícies des del Twitter
i el 5 de novembre es va aprovar per unanimitat
el calendari de les primàries per escollir el candidat
o candidata del PSC a l'alcaldia de Sant Just.
És a dir, que comença ja el procés de compromís amb la militància, també.
Com va tot això?
Efectivament, tots els partits ja s'estan posant al dia
en la selecció dels seus candidats.
D'aquí poques setmanes o mesos ja suposo que començarem a parlar
de candidatures i el PSC no som una excepció.
En aquesta assemblea es va donar el fet de sortida al procés
perquè aquells militants que vulguin puguin presentar la seva candidatura
a optar a ser el candidat del PSC a l'alcaldia de Sant Just
i hi ha uns dies estipulats pel reglament intern del Partit dels Socialistes
i crec que s'acaba a finals de mes
i després el que farem serà, si hi ha més d'un candidat,
convocar un dia unes primàries, una votació
i a continuació farem la proclamació del candidat o candidata.
Ja hi ha algú que...?
Sí, l'alcalde, el José Perpinyà,
ja ha manifestat la seva voluntat de tornar-se a presentar.
Molt bé. I de moment encara no hi ha ningú més que tregui el cap?
De moment no, però fins que no es tanqui el període
doncs sempre pot haver-hi un militant que vulgui optar.
I parlant de militants, també el 9 de novembre va ser el dia
de la militància del PSC de Sant Just.
Es va fer un acte a la vagoneta.
Efectivament. Nosaltres aprofitem aquest dia
per donar la benvinguda als nous militants
que hem tingut durant l'any, que aquest any han set quatre,
i també per fer un reconeixement als militants històrics
que porten molts anys de militància a les esquenes,
que han donat molt al partit
i a vegades en política no som prou agraïts
amb aquells que en molts casos és l'anonimat,
han dedicat moltes hores al partit
i al projecte col·lectiu que representem.
I aquest acte s'aprofita per fer un homenatge,
un petit i modest homenatge a tots aquests militants
que insisteixo, que s'ho tenen del tot merescut.
Que són militants que han fet alguna cosa en concreta
o pels anys que porten?
Sí, normalment són reconeixements de trajectòries.
Aquest any vam fer un reconeixement amb en Josep Garriga,
que és un militant històric,
va ser un dels fundadors del partit aquí a Sant Just,
que està passant una situació personal complicada,
resultes de la mort de la seva dona,
i vam voler que sentís l'escalfor
de tots els militants i simpatitzants del partit.
I després també en Hans Hens,
que és un acte històric del partit,
que ha ocupat diferents càrrecs orgànics,
que ha anat en diferents candidatures,
que és un senyor que tots els que el coneixem
valorem moltíssim les seves idees
i els seus punts de vista,
i també vam considerar que era un bon moment
fer-li aquest reconeixement a la seva trajectòria.
Després també he llegit que
darrerament s'han donat,
canviant de tema,
ajuts als habitatges públics
a l'Ajuntament de Sant Just, crec,
o no sé si a nivell comarcal.
Hem rebut una subvenció
d'un conveni tripartit,
govern central,
Generalitat de Catalunya,
Ajuntament,
segons el qual ens han fet
una aportació d'uns 400.000 euros
per poder finançar
les polítiques d'habitatge de lloguer
que estem duent al municipi,
concretament al Mas Lluïc,
que com bé saps es fa una promoció
de la parcel·la cinguer,
en la qual hi haurà 20 habitatges
de lloguer per gent jove.
Doncs, en el marc d'aquesta promoció
hi ha hagut una aportació
per part de l'Estat
i complementada per la Generalitat de Catalunya
per poder fer aquesta promoció
més viable econòmicament.
Les promocions d'habitatge de lloguer
costa més que es financin,
perquè l'empresa pública
ha d'avançar molts diners
i no els recupera fins al cap de 15-20 anys
i aquestes aportacions van molt bé
per donar solidesa financera
en aquest cas a Promunça.
També llegíem l'altre dia
un tuit que va fer l'alcalde
que s'havia...
el parc de Can Freixas
que s'havia donat ja...
El parc de sortida
per poder fer aquest parc.
Sí, sí.
És un projecte que ens fa molta il·lusió,
que esperem que pugui arrencar
durant el primer trimestre de l'any que ve
i és una obra que durarà sis mesos, set mesos
i creiem que de cara al mes de setembre, octubre de l'any que ve
doncs Sant Just disposarà d'un nou espai verb,
un pulmó, un autèntic pulmó,
perquè és un parc de grans dimensions
i el que veuran els Sant Justencs
és un nou parc
que ha estat fruit d'un procés participatiu
en el qual hi ha participat molta gent,
no només del barri, sinó de tot el municipi
i creiem que donarà resposta
a les necessitats del barri i del seu entorn.
Perquè serà un parc semblant al del Milenari o...?
No, no, és un parc que tindrà tres ambients diferents,
hi haurà una zona que serà com d'exposició de plantes,
com un arboretum,
després hi haurà una part dedicada als infants i a la gent gran,
amb jocs que siguin compatibles, de gent gran i gent jove,
i després hi haurà una zona més d'estada,
de tranquil·litat,
on també es podran fer actes públics,
com concerts o...
no sé si es volgués fer algun espectacle, etcètera,
tindrem un espai més
on poder tenir aquest tipus d'activitats.
Perquè allà dins també hi ha la masia, no?
Sí, la masia de moment queda fora de l'actuació,
però és veritat que és un dels projectes
que el proper govern municipal haurà d'abordar
perquè un cop s'obri el parc
serà més necessari que mai, si cal,
rehabilitar íntegrament la masia
i donar-li un ús.
Després també fa pocs dies,
poques setmanes,
que s'ha inaugurat el carril bici.
Correcte.
Quina valoració n'esteu fent des del PSC?
Bé, nosaltres sabem que aquest tipus de decisions
o aquest tipus de projectes
a la ciutadania a vegades els costa d'entendre,
perquè tenim uns hàbits
i per sort o per desgràcia
l'ús del cotxe està molt...
és molt intrínsec
amb els d'aquests hàbits que tenim
i som conscients que
el passar de quatre carrils a tres
ha pogut provocar molèsties,
sobretot amb molts usuaris de cotxe.
El que passa és que també creiem
que tenim un compromís amb el medi ambient
i els compromisos amb el medi ambient
no només es tradueixen en proclames,
sinó que s'han de traduir també en fets.
i un dels principals motius
o un dels principals problemes
que tenim com a societat
a l'hora d'afrontar aquest repte
que és el canvi climàtic
és com tenim d'interioritzar l'ús del cotxe
per tot,
per anar a treballar,
per anar a l'oci,
per practicar l'oci,
per portar els nens a l'escola,
per tot.
I llavors,
el que...
per revertir
aquesta tendència natural que tenim,
que és anar en cotxe a tot arreu,
primer de tot,
hem de reforçar el transport públic,
estem a punt de signar
un nou conveni
amb l'àrea metropolitana
en el que reforça
considerablement
el transport públic a Sant Just
i en segon lloc
hem de fomentar,
hem de potenciar
l'ús de vehicles nets
com la bicicleta,
el patinet
i per poder-ho fer
i aquesta és l'experiència
que ens ensenyen
els països que estan més avançats
en aquest sentit,
cal que hi hagi infraestructures bones
per utilitzar bicicletes i patinets
en eixos principals.
Si les bicicletes
o els carrils bici
o els carrils patinets
com es vulgui dir avui en dia,
perquè crec que ja hi ha més patinets
que bicicletes,
acaben passant
per carrers
amb molts desnivells
que no són directes
cap als punts
on es desplacen
els Sant Justens,
en aquest cas.
no són utilitzats.
Si no són rutes directes
com les que segueixen els cotxes,
doncs la gent
no farà aquest canvi
del cotxe a la bicicleta.
I per tant,
sent conscients com som
que aquests canvis
provoquen molèsties,
creiem que
si hem de fer una aposta
perquè el vehicle contaminant
vagi reduint el seu pes
específic en els desplaçaments
que hi ha a l'àrea metropolitana.
I si creiem que la bicicleta
i el patinet
són mitjans
que s'han de potenciar,
entenem que han d'haver-hi
infraestructures d'aquest tipus,
encara que
causin molèsties,
sobretot en els primers moments,
després
el trànsit es va
regulant
en els usuaris.
I també vull dir que
d'aquí
quatre o cinc anys
serà una realitat
el planvia
per Laurear Miró,
carretera reial.
El planvia
ja no donarà
aquesta volta
tan llarga
que dóna ara
i això farà
que
la introducció
del carril bici
ara,
en aquest moment,
ja sigui com una prèvia
del que vindrà després.
Perquè després
passarem
de tres carrils
a dos.
La carretera reial
Laurear Miró
acabarà sent
un boulevard
com el que hi ha
a grans ciutats
europees
i inclús espanyoles
o catalanes
i per tant
entenem
que aquest carril bici
ja és com una prèvia
per anar preparant
a la gent
pel que vindrà
a posteriori.
Potenciarem
mitjans
no contaminants,
bicicleta,
patinet,
l'envia
i potenciarem
el transport públic.
Crec que és
la millor fórmula
per anar reduint
aquestes tones
que tenim cada any
de diòxid de carbó
que contaminen
les àrees
metropolitanes
del nostre país.
Bé,
també un altre tema
que no volia deixar-me
perquè el dia 26
és el dia
contra la violència
de gènere
i aquí és injust.
Crec que ja aquest cap
de setmana
va començar
algun acte
més
a nivell puntual,
no?
Però sí que
al llarg d'aquesta setmana
doncs es van
bé,
celebrant alguns actes.
El dia 26
es fa l'acte
institucional
però bé,
des del PSC
també veiem
que
per exemple,
hi ha hagut
un congrés
recentment,
el cinquè congrés
de dones
que van anar
no sé si ara
set o vuit
dones de Sant Jús,
no sé si...
Correcte,
el congrés
de dones
del Baix Llobregat.
Sí,
és un tema
també que està pendent,
no?
La lluita
contra el masclisme.
Aquí passa com
amb la millora
del medi ambient
o la lluita
contra el canvi climàtic
que et deia abans.
Per un costat
has de fer
sensibilització,
reivindicació,
que crec
que ho estem fent,
però per un altre costat
quan es governa
també tens
l'obligació
de fer mesures
concretes
per
millorar
allò
que et queixes
que no està bé.
Per tant,
des del grup
de dones,
dels col·lectius
de dones
de Sant Just
i del Baix Llobregat,
el que ens diuen
és que
en paral·lel
a totes aquestes
mesures
de sensibilització
que s'estan fent,
com aquesta setmana
en contra
de la violència
masclista,
en paral·lel
s'han de fer,
i això sí que no és
directament
responsabilitat
de l'Ajuntament,
mesures,
s'han d'implementar
mesures
a nivell
legislatiu,
judicial,
etcètera,
etcètera,
policial,
que
reverteixin
definitivament
aquesta xacra
que és
la violència
domèstica.
Per tant,
espero
que aquest nou
govern
que tenim
a nivell espanyol
i que la Generalitat
de Catalunya
siguin capaços
junt amb el món
local
d'articular
mesures
perquè
es redueixin
els percentatges
de dones
maltractades
i sobretot
de dones
que moren
amb mans
de les seves parelles
o exparelles.
I abans d'acabar
l'entrevista
volia,
a nivell
de política general,
també m'agrada
fer una ullada
al panorama,
i és que
hi ha hagut
una efemèride
que coeja
15 anys després,
que coeja i molt,
i és que
el 14 de novembre
del 2003
el llavors secretari
general del PSOE
Tapatero
va pronunciar
al Palau de Sant Jordi
la frase
que ha esdevingut
ja gairebé
un símbol
que ell
recolzaria
la reforma
de l'Estatut
i just
han passat 15 anys
que també
el president
actual,
en Pedro Sánchez,
va dir que
també el recolzaria
una reforma.
Jo crec, Núria,
que s'ha fet
molt injust
amb aquella afirmació
crec que pocs
presidents del govern,
diria
que cap,
han estat
tan compromesos
amb la singularitat
de Catalunya
com el president
Zapatero.
Jo crec que és
la persona
que ha ocupat
la presidència
del govern
que més sensible
ha estat
al fet diferencial
català.
Molta diferència.
Ell
estava compromès
en
tramitar
i aprovar
un estatut
que fos
un estatut
en el marc
de la Constitució
espanyola.
El problema
que vam tenir
a Catalunya
és que
els partits
catalans
van començar
una pugna
entre ells
a veure
qui pujava
més
al llistó.
I tots
eren conscients
i algun cop
n'he parlat
en privat
amb dirigents
que en el seu moment
van estar
en aquestes negociacions
tots eren conscients
que s'estava
aprovant
un estatut
que difícilment
passaria
el filtre
del Tribunal
Constitucional.
Dic el primer,
el primer,
el segon rebaixat
ja no el va passar,
però és que el primer
que va sortir
del 30 de setembre
d'aquí a
Catalunya
sabien
que si no hi havia
una reforma
en la Constitució
no es podia aprovar.
O sigui que
amb el president
Zapatero
també li vam fer
una jugada
perquè
jo crec que va
comprometre
una part
del seu capital
polític
amb Catalunya
i jo estic convençut
que si no arribés
per el tema
de l'Estatut
el president Zapatero
hagués obtingut
majoria absoluta.
No vam ajudar
des d'aquí.
Vam estar
com ha passat
amb el procés
amb aquestes lluites
intestines
d'aviam
qui aguanta més
el pols
a diferència
segurament
del que fan
els pascos
que acaben
obtenint
més bons resultats
i al final
el que vam obtenir
és un estatut
que es va portar
a les corts espanyoles
sabent
que no podia ser aprovat.
i jo crec que es va
deixar en una posició
de debilitat
aquell
que
s'havia compromès
des d'una posició
en què no li suposava
cap avantatge
política
i posava en risc
el seu capital polític
que s'havia compromès
a resoldre
aquesta qüestió.
Per tant
quan sento
molta gent
que diu
és que el president Zapatero
no va complir
la seva paraula
també vull recordar
que segurament
des d'aquí
tampoc el vam ajudar
que pogués complir
la seva paraula
perquè en política
el que has de fer
és intentar
empatitzar
amb la situació
en la qual es troba
la persona
amb la qual estàs negociant
i arribar a acords
que siguin
digeribles
per les dues parts.
Ara
Torra va dir
que aquesta era
una pantalla
passada
ja que...
És curiós
perquè el mateix dia
que ho va dir-ho
una enquesta
a la Vanguardia
deia que el 70%
dels catalans
creia
que la reforma
de l'Estatut
era la solució
a la situació política
per la qual
atreveix
Catalunya
en aquests moments.
Jo no sé
Torra
en nom de qui parla.
No ho sé
m'agradaria saber-ho.
Torna a estar
l'opció
de la reforma
de l'Estatut
torna a estar...
Amb una...
Els resultats electorals
de les últimes eleccions
el que diuen
és que tens
una societat
dividida en dos
o en tres
com es vulgui.
Per tant,
en situacions...
En societats
que estan així
de dividides
el que tots
els politòlegs
recomanen
és arribar
a solucions
de cessió
de sobirania.
És a dir,
ni l'un ni l'altre
tenen sobirania plena.
Hi ha equilibris
en el repartiment
de sobirania.
L'equilibri
que tenim actualment
és millorable.
És francament millorable
sobretot
a resultes
de la sentència
de l'Estatut.
I crec que és
el camí
que s'ha de recórrer.
I al final
els catalans
haurem de votar
aquest acord.
I si resulta
que surt
àmpliament
que no
o que surt
que no
llavors
potser
haurem de començar
donant la raó
al president Torra
i dir-li
que aquesta pantalla
està superada.
Però jo
de bones
de primeres
negar
aquesta solució
em sembla
que és
no ajudar
a solucionar
aquest problema
que tenim
i que ja fa
molt temps
que ens bloqueja
com a país.
Gràcies Joan
per estar avui
aquest matí
a Ràdio d'Esvern
en Just a la Fusta.
Moltes gràcies a vosaltres.
Que acabis de tenir
un bon dia.
Adéu.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Prepara't per gaudir
del centre comercial
més complet.
Els 3 anys
hi trobaràs de tot.
El 30 de novembre
descobriràs tot
el que 3 anys
t'oferirà.
Molt més en ja
de productes.
Molt més
que un espai
de compres.
Gràcies.
Gràcies.
a vosaltres.
hem de SH Vamos surti'm.
Gràcies a vosaltres.
Fins demà!
L'antic és millor i més divertit.
Rebobineu, si us plau.
012. La Generalitat al teu costat.
Vinc als cursos de català per poder millorar la meva feina.
Jo ara puc parlar amb els amics d'aquí en català.
Vull donar un servei millor als meus clients, per això faig un curs de català en lineal, parla.cat.
El Consorci per la Normalització Lingüística i el parla.cat ofereixen cursos per adults, ja sigui presencials, semipresencials o per internet.
Millorar els coneixements de català és bàsic per les nostres relacions, tant personals com professionals.
Tinguis el nivell que tinguis, millora el teu català.
012. La Generalitat al teu costat.
Són les 11 i 35, començarem ara amb la tertúlia de les Teresines de cada dilluns.
De moment només són dues, són l'Amèlia i la Palmira.
Hola, bon dia, noies.
Bon dia a tothom.
Bon dia.
S'ha excusat la Carme que...
Ai, no ho he llegit.
...que té un enterrament.
Ah, caram.
Bé, doncs.
I aquestes coses sempre es presenten sense avisar.
És el que té, sí.
I era de compromís i no ha pogut ser-hi.
I és clar, com que el Jaume encara el tenim voltant pel món...
Voltant pel món, és que aquest home...
I enviant missatges a unes hores que Déu n'hi do...
A les 3 del matí ens va enviar un missatge.
Sí, sí.
Bé, per mi m'és igual, perquè jo gairebé sempre estic despert a aquestes hores.
Mare meva, quins horaris, eh?
Sí, bé, però també al matí no tinc el teu horari.
Ja, no, no, clar, no.
També ens podem permetre...
El dilluns no, el dilluns no, perquè ja tinc aquí i m'haig d'espavilar.
Exacte.
És el que té, això de la ràdio.
Sí, però a mi m'agrada molt venir.
Sí, perquè, a més, podem parlar de temes...
diferents.
Jo el que m'agradaria parlar avui és...
A veure, d'aquesta pluja que, si bé no ens ha fet mal,
Moral sí que ens l'ha fet, eh?
Perquè ens ha esguiterrat festes, eh?
Sí.
És increïble.
Hi ha gent que s'ho passa malament perquè ha tingut inundacions i esllavissades i, bueno, per altra banda, més lluny d'aquí hi ha foc.
Sí, a Califòrnia...
Sí.
Sí, sí, hi ha uns incendis que, Déu-n'hi-do...
Ara diu que els hi vindrà la pluja, ara que ja tenen els incendis bastant controlats...
Ara que ja ho tenen tot clamat...
Sí, els hauria pogut venir una miqueta abans.
Això mateix.
I els hauria ajudat, perquè és el que no sé quants molts han mort en aquest incendi, eh?
Però no han mort, els morts. Han mort els vius.
Això.
Bueno, clar, no, sí, és el que té.
Sempre, sempre acostuma a ser així.
Sí, perquè ho he dit malament, això, jo.
Que es morin els vius i no els morts.
No.
Ja acostuma a passar.
Els morts ja tenen aquesta feina feta.
Exacte.
És veritat.
Oi, com estem de puristes avui.
No, el sonto de la pluja també m'afecta el cervell, es veu.
Amb el remullar.
Ah, sí?
Tant humitat.
No, la veritat, sí que la pluja, ho estàvem també parlant abans amb l'Hibanol, però
la moral és com que aixecar-te'm sol o no, a mi em condiciona.
Haig d'admetre que em condiciona.
Es veu que hi ha països que condiciona bastant el que fa a la claror.
Aquests països que tenen uns temps les fosques i un temps clar.
Si a mi ja em condiciona ara l'hivern, imagina't.
Sí, a mi la veritat no em condiciona.
I això que em fa ràbia quan s'acaba l'estiu, perquè a mi m'agrada l'ambient d'estiu.
A mi també.
No, quan ve l'hivern, veus a les 6.
La calor forta és molt pesada.
Sí, home, això ningú...
I tenim més recursos a l'hivern.
Ara tenim més recursos.
Sí, també, exactament.
que abans patíem més, que tampoc aquí fa hiverns.
No, però abans els hiverns, nena, era així, i tant.
Ara l'aigua calenta, totes les comoditats.
Tenim estufes, tenim que la facció...
Jo estic amb tu, que es combat millor el fred que la calor, almenys jo.
Però es combat ara.
Però en canvi, doncs, esclar, la falta de claror a les 6 de la tarda,
ja sigui de nit a l'hivern...
Per mi, doncs, sembla que hi ha...
Un diumenge a les 5 de la tarda, estigui plovent i estigui fosc,
a mi, doncs, jo, sincerament...
Jo t'entenc, quan treballava, també a aquesta hora se'm girava la castanya, eh?
És veritat.
És fumut perquè dius, bueno, ja s'ha acabat.
Sí, sí.
Sí, però...
Els diumenges a la tarda em costen, a mi.
És com...
Fem alguna cosa perquè si m'estic a casa és que és...
Sí, és veritat.
Clar, clar que sí.
Mira, ahir amb els d'ajustèat vam anar a veure una obra de teatre.
Que ho vam divertir, eh?
Sí? Què vas veure?
Toc, toc.
Veu unes plogues.
Molt bons, aquests nois, eh?
Sí, sí, sí.
Ho van fer.
Doncs ja sabeu què vaig fer.
Què?
Vaig anar a ajudar a muntar una expo, que us la recomano, no per bonica, sinó per interessant,
que avui s'inaugura a dos quarts de vuit a la sala Piquet de l'Ateneu.
Finalment és avui.
Que és la del Tatxo Benet, la del Sierra, aquella que van... que ben bé dius, i per què la van prohibir?
Ja.
Perquè són així.
Sí, sí, sí.
Són així i fan aquestes coses, aquesta gent.
On era que l'anà van a...
A Arco, de Madrid.
Ah, és veritat.
Sí, sí, sí.
Per tant, Arco, mira, és una de les coses que m'agradaria anar a veure, Arco a Madrid,
perquè a mi m'agraden les coses al carrer.
Ja.
Tenen una vidilla especial.
Sí, sí.
Arco, de què ve?
Arte contemporani?
No.
Arte...
No ho sé.
Pot ser art contemporani.
Pot ser, eh?
Sí.
Sí, sí.
No t'ho sé dir, però em sembla...
Lògic.
Lògic, sí.
Jo dient, oi?
Sí, sí, sí, sí.
Ara, aquesta noia, que és molt espavilada...
Sí.
Ara està mirant.
Fa anar la pantalla.
Sí, sí, sí.
Mira, mira, mira.
Jo us ho explico perquè, esclar, la gent no ho sap.
Nosaltres ho veiem.
Sí, sí, mira, mira, mira.
No és que sigui la tele, però és que veiem com ho fa i segur que ho trobarà.
Sí, sí, sí, ho estic buscant.
Us veus?
Jo us admiro que sabeu fer anar.
Clar que tampoc ens hi hem posat, Amèlia.
Home, i tant.
Que sí, si hi poséssim, potser també n'aprendríem, eh?
I tant, creus que ho tinguéssim de fer per necessitat per la feina.
Sí, és arte contemporàneo.
Arte contemporàneo.
La intuïció ha funcionat.
Per necessitat per la feina ja vam fer el que havíem de fer, Amèlia.
Exacte.
Per això, que ara ja per això no ens hi posem.
I no ens vam trobar amb aquesta necessitat.
Clar.
Però jo recordo que al principi que van treure, van adaptar-se als ordinadors,
la gent que treballava s'ho va passar malament, eh?
Perquè i no feien tantes coses com ara.
Ja.
Però esclar, l'adaptació, les novetats sempre.
Com a costat, clar que sí.
Ai, sabeu qui em vaig trobar l'altre dia?