Seguim camí a les 12 del migdia
però ens queden encara gairebé uns 20 minuts
i tenim l'oportunitat de parlar
amb una de les artistes
que passa per aquesta exposició de mons
a l'Espai Marcart
un projecte comissariat per Laura Beringó
i Quim Déu
Avui tenim el gust de parlar amb Isabel Banal
com dèiem, ella és una artista contemporània
i entendrem una mica l'obra que presenta
i que podeu veure, com dèiem, en aquesta sala
La saludem, Isabel, bon dia
Hola, bon dia
Bon dia, Isabel, gràcies per atendre'ns
i per dedicar-nos a aquests minuts
abans de res
I també gràcies per deixar-nos una de les teves peces
aquí a Sant Just, a la sala Marcart
que es pot visitar
com dèiem, en aquest cicle d'art contemporani
Has presentat aquesta obra
dins del món orgànic
que és aquesta primera part
d'aquest 2023
que explicava
una obra que, si vols
l'he presentat jo abans
he descrit una mica com era
però et deixo que ens expliquis una mica
què són aquestes peces petites
que podem veure a l'Espai Marcart
Val, suposo doncs
perquè hi ha dues obres
però suposo que has explicat
la Locus Amoenus
Sí
que és la que forma
bueno, hi ha com dos cercles
un està compost d'elements naturals
del paisatge
i l'altre són com unes petites maletes
bosses en miniatura
no?
que són
exacte
de la escala
sí
parlem
de la primera que has comentat
ara no he notat el nom
però
però si vol
tranquil
és aquesta
Segur Locus Amoenus
que fa referència
a aquest
bueno, és aquesta
definició
expressió llatina
no?
que fa
fa al·lusió
a aquest espai
agradable
i tots tenim
no?
un espai imaginari
o un paisatge
al nostre cap
o a la nostra emoció
que ens acompanya
llavors una mica
aquesta peça
parlava d'això
d'aquests paisatges
o llocs que ens han conformat
que ens
que ens acompanyen
i que ens
i que ens donen
també una manera
d'estar al món
no?
En aquests
elements naturals
hi podem trobar
doncs
precisament
i directament
no?
fulles
algunes branques
crec que hi ha
algunes pinyes
elements
també
que podem ingerir
com poden ser
taronges
no?
o molsa
grana
sí
de fet
varia una mica
en relació
al lloc
on es munta
l'exposició
de fet
aquest treball
va néixer
en una residència
que vaig fer
a Itàlia
a l'Emilia Romanya
en un petit lloc
en un intercanvi
amb el bòlit
de Girona
i de fet
vaig demanar
a la gent del poble
era un lloc
que es deia
Sant Romano
que em portessin
estris de càrrega
que ells tinguessin
a casa
i són els que
vaig reproduir
en miniatura
i els vaig vincular
amb elements
del paisatge
que ells m'explicaven
en aquells moments
allà
hi havia palosandos
hi havia magranes
hi havia pedres
branques
molsa
diferents coses
i aquí
he fet una versió
clar
acostada
a la temporada
i aquí
hi havia magrana
hi havia magrana
hi ha branques
hi ha pedres
hi ha molsa
hi ha glans
hi ha pinyes
hi ha fulles
hi ha un fragment
de romadera
sí
i inclús
hi ha tres taronges
per tenir el color
també era important
sí
per tant
provenen directament
d'Itàlia
les has transportat
fins aquí

jo els he dit
petits objectes
o petits elements
és a dir
elements
o objectes
quotidians
però
amb una escala
molt reduïda
a tamany
miniatura
podríem dir
jo treballo molt
amb el canvi
d'escala
amb la miniatura
m'emociona
moltíssim
jo a vegades
faig broma
que sóc
d'aquesta
infallit
de la roca
i allà
ho veiem
tot enfilat
i tot estava
a baix
petitó
però
bàsicament
venen molt
de pessebre
també
sóc d'aquesta zona
que hi ha una tradició
pesebrista
i pesegista
molt important
i jo
vaig fer tota una sèrie
de figuretes
de pessebre
com una relectura
de les figures
de pessebre
populars
canviant-li
la càrrega
en vez de portar el cistell
o la gallina
o el feix de llenya
els hi posava la motxilla
el carret de la compra
o la maleta
o les bosses de plàstic
i llavors
aquests estris
aquestes petites cigoretes
d'escaiola
blanques
que estan a l'exposició
són tot bosses
de viatge
maletes
hi ha una galleda
un cistell
diferents elements
que serveixen
per transportar coses
la idea de càrrega
que sempre anem carregats
tan en sentit real
que sempre carreguem
coses
com en sentit
metafòric
sempre portem
portem
coses damunt
nostre
mentalment
tot i que clar
el tamany és tan petitó
que sembla
és com
queden
reduïts
aquestes càrregues
que pesen menys
exacte
les podries portar
a la mà
de fet
les pots agafar
amb la mà
per mi
quan treballo
amb la miniatura
per mi em potencia molt
la idea mental
de la cosa
també per això
el blanc
que no és cap motxilla
concreta
no és cap bossa
concreta
sinó que podrien ser
totes
les que portem
per mi és més
com interpel·la la idea
a lo mental
jo crec que sí
si no també animem
que visitin l'obra
i que també la puguin veure
s'han de veure
s'han de viure
i es poden tocar
en concret
les teves peces
o la teva voluntat
és que també interactuïn
amb aquests objectes
en miniatura
en principi
són molt fràgils
i en principi
són més per contemplar
que per tocar
la veritat
és que
sí
de fet
estan col·locades
exactament al lloc
que jo vull
que estiguin col·locades
tenen tot
una composició
un joc de ritmes
en relació
també als elements naturals
que de fet
és més una peça
congelada
per mirar
per ser contemplada
de fet
jo sempre et dic
que l'art
de fet
cada obra
no s'ha d'entendre
de fet
cada artista
la fa
per unes intuïcions
i el que fa
és interpel·lar
el que ho mira
vull dir que
no té una solució
a la peça
sinó que
segurament cadascú
li interpel·larà
coses diferents
li farà pensar coses
i per mi aquest és
el sentit de l'art
que ens emociona
cadascú
a la seva manera
no té una solució
no té una resposta
de què vol dir
no global
et refereixes
a dir
exacte
sí
que ens interpel·la
i a cadascú
li fa reaccionar
i li fa
pensar coses
penso
aquest seria
l'esperit
i si no veig
mal encaminada
Isabel
també hi ha una altra
peça teva
en aquest cas
en format
imprès
que penja
amb una lona
molt gran
i veiem una persona
d'esquenes
aguantant una pedra
força gran
sí
aquesta és l'altra obra
que de fet
la Laura Baringo
l'havia vist
aquest estiu
aquesta peça
va formar part
d'una exposició
que es deia
Parataula
que estava
a la canònica
de Santa Maria
de Vilabertran
una exposició
que es fa
des del bòlit
amb la xubarteada
sí
i aquesta peça
la Laura la va veure
i van insistir
com que els agradaria
que estigués
en aquesta exposició
perquè els venia
molt bé
amb el tema
del món orgànic
aquesta relació
d'un cos
amb una pedra
amb un element mineral
que ens parla
de paisatge
i de fet
sí
són dos tèxtils
dos lones
impreses
on
la figura
soc jo
soc jo
Nua
d'esquenes
on en un moment
porto
una gran pedra
aguantada
en el cap
i a l'altra
perquè és com
cari creu
com d'una moneda
i a l'altra
soc exactament
altre cop jo
amb la mateixa pedra
però aquesta vegada
la tinc als peus
estic jo
pujada al damunt
de fet
l'he titulat
pedra filosofal
amb tota l'ironia
d'aquesta recerca
sempre
intel·lectual
de les veritats
o del que sigui
i una mica aquí
jugant amb ironia
que ara
la porto al cap
però després
la tinc als peus
amb aquesta dualitat nostra
de trepitjar
i de pensar
Isabel
per tot el que expliques
i coneixent una mica
aquesta obra
que vam poder ja visitar
el dia d'inauguració
i que segueix
oberta
encara cobra una mica
més sentit
la teva relació
amb el món orgànic
que és una mica
el leitmotiv
d'aquesta exposició
no creus?
Sí
de fet
quan van contactar amb mi
en Quim i la Laura
era perquè coneixien
havien visitat la web
i coneixien
que el meu treball
sempre està molt present
al paisatge
i als elements naturals
de fet
és una constant
en el meu treball
ja dic
jo vinc d'una tradició
pictòrica
del paisatge
el meu pare
era pintor
de paisatges
aficionat
i a Olot
hi ha una tradició
hi havia
sobretot
una tradició
de representació
del paisatge
i és una cosa
que m'ha interessat
molt des del principi
quan vaig venir a estudiar
Velles Arts a Barcelona
de fet
com a nena de poble
enyorava molt
la natura
i vaig començar
a treballar molt
portant elements naturals
del meu poble
cap aquí
no?
branques, troncs, pedres
i vaig treballar molt amb ells
i sempre
sempre ha anat sortint
per tant
és molt adequat
en el títol
de l'exposició
del món orgànic
i tant
i com va ser
Isabel
que vas fer
aquesta troballa
és a dir
van ser els dos comissaris
que et van venir
diguéssim a buscar
van conèixer la teva obra
i et van donar
et van proposar
la participació
en aquest projecte artístic
com va ser
aquesta troballa?
Sí, sí, sí
va ser així
de fet vaig veure
un correu d'ells
que m'explicaven
el projecte
de fet
jo coneixia
l'espai
Mercart
que és un espai esplèndid
en veritat
és un lloc
i coneixia
l'altre cicle
que havien fet de Mons
perquè també
hi havien exposat
d'altres artistes
que jo conec
i segueixo
i llavors em va fer
molta il·lusió
ser convidada
i evidentment
ser convidada
amb tota una sèrie
de parteners
interessantíssims
que jo conec
i admiro
com el Tronfón Cobert
de Lluís Bisbe
etc.
vull dir que
em va fer molta il·lusió
i vaig venir a Sant Just
vaig conèixer
els envells
que no els coneixia
em van explicar
vaig conèixer l'espai
una mica més a fons
prendre-li mesures
i entendre més
i res
fins i tot vam dir
una baixa al mercat
vull dir que va ser un gust
és un lloc increïble
i a partir d'aquí
ja vam decidir
més o menys
quins treballs
que ja tenia
podien ser adequats
i de veritat
és que vam coincidir
molt
amb aquests
veus de treball
i estic contenta
penso que funcionen
molt bé
amb diàleg
amb tots els altres
està
molt posada
en diàleg
una obra amb l'altra
en aquesta exposició
això és una cosa
que m'ha agradat
sempre
com han treballat
ells
mira
precisament
volia preguntar això
perquè fem
entrevistes
als diversos artistes
que hi participeu
i una de les qüestions
que ens agrada preguntar
a tots vosaltres
és
si creieu
o de quina manera
creieu que interactua
la vostra peça
amb la resta
tant l'espai
com la resta de peces
perquè són
diguéssim
d'aire
força diferent
sí
sí
però tot i així
penso que generen
vincles
molt boniques
per exemple
el Locus Amoenus
està al terra
i davant a la paret
hi té
aquestes fotografies
amb el Ginega
de Joan Foncoberta
que generava
com elements
inventats
també
però elements
recollits
de la natura
que semblava
i feia com altres
petites
botàniques
estranyes
i penso
que hi ha
una relació
molt maca
o més enrere
hi ha
les peces
de
totes les branques
que també genera
com diàleg
o l'escala humana
del cos
amb les balles
del bisbe
o el cactus
no sé
jo crec que sí
que està molt lligat
que vas
podent passar
d'una peça
a l'altra
i cada una
et va portant
a la següent
penso
està ben integrat
jo estic molt contenta
del muntatge
sí
sí
sí
home és una sala
que es presta
no també
que pugui haver-hi
un diàleg
perquè l'espai
que és força ampli
no
tot i que hi hagi distància
entre les obres
també s'estan mirant
no una mica
sí
sí sí
és un espai
que és un espai
increïble
bueno
aquests antics espais
arquitectònics
de mercats
i fàbriques
són una meravella
i és un gran contenidor
i realment
hi ha molta cosa
però tot es respira
no
vull dir que
pots anar d'una a l'altra
però
entre un i un altre
et pots
respirar
no
sí
està molt bé
jo us felicito
per l'espai
que teniu
aquí Sant Just
i tant
animo
com deia
a tothom
que visiti aquesta exposició
que miri
aquestes obres
tenen temps
fins a l'abril
d'aquest any
Isabel
no sé si et tindrem
també a tu
en algun altre moment
per aquí
per l'exposició
per fer una visita guiada
o també
i tornaràs a col·laborar
d'alguna manera
ja sigui amb alguna xerrada
o amb algun altre
diguéssim taller
sí
de fet
de fet
em van proposar
a veure si
algun dia
podíem
fer una
una xerrada
sobre el meu treball
així
a part de
les peces que hi ha
l'expo
contextualitzar
una mica més
i tenim pendent
concretar la data
perquè jo ara
el 22 de març
inauguro
una exposició
aquí a Barcelona
i llavors
estava pendent
de poder
tancar aquesta exposició
i després ja
ja entre el 22 de març
i el 23 d'abril
que dura l'exposició
concretar una data
i tornar a venir
cap aquí a Sant Jus
doncs tindrem el pla
de tenir-te aquí
a confirmar la data
o anirem seguint
també a les xarxes socials
de Mons
que és
arroba 2022 mons
perquè recordem
que el projecte
va començar
l'any passat
i així de bé
va anar
que encara continua
i ens queda
un llarg any
encara per seguir
Isabel
moltes gràcies
per atendre'ns
per explicar-nos
una mica més
sobre la teva obra
també la teva obra
aquí en concret
a Sant Jus
que també de nou
torno a agrair-te
que ens deixis aquestes peces
per poder-les
visualitzar
visualitzar
gaudir
pensar
deies que
interpel·li a cadascú
la idea
que ell cregui
o ella cregui
i èxits
molts èxits
amb aquestes pròximes
exposicions
que facis
gràcies de nou
per passar per la ràdio
moltes gràcies
a vosaltres
és un plaer
una abraçada
que vagi bé
Isabel
in
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!