En punt un quart de dotze...
Aquesta hora el que fem és parlar dels cursos d'Arts Plàstiques de Sant Just
i ho fem amb la seva responsable, la Purí Martín.
Molt bon dia, Purí.
Molt bon dia.
Per parlar, com dèiem, d'aquests cursos municipals d'Arts Plàstiques
que es fan a Can Ginestal.
Esteu en l'última setmana del trimestre, m'imagino, no?
Sí, sí.
Com ha anat aquest trimestre?
Passen molt ràpid, ha estat molt curt, no? Segurament.
Sí, aquest s'ha passat molt ràpid
i, bueno, gaudint de les activitats.
Entenc que en aquest trimestre
s'està treballant ja en els projectes que es fan per finals de curs?
Com organitzar una mica la feina?
Sí, en aquest segon trimestre
sempre treballem el tema comú
que després anirà a l'exposició de fi de curs.
I, bueno, de moment...
Bueno, hi ha cursos que ja vam començar des d'un principi
en el primer trimestre a realitzar-ho.
Val.
Perquè, sí, segons la seva dificultat,
doncs s'allarga...
Amb quin exemple, per exemple?
Per exemple, a la classe de retaula
vam començar a l'inici ja des del primer trimestre.
Val.
Que estem realitzant dues retaules
per l'església de Sant Lluís.
Val, Déu-n'hi-do, doncs, aquest projecte, no?
Sí, sí, sí.
O sigui, dues retaules que s'instal·laran a l'església, també, per tant.
Sí, sí, sí.
Primer aniran a la mostra de fi de curs
i després aniran cap a l'església.
Molt bé.
Si agrada, suposo.
Clar, però en principi ho heu parlat ja amb l'església,
vull dir que estaven pendents d'això, no?
Sí, està parlat.
Sí, sí.
Molt bé.
Doncs, i com està anant aquest projecte?
Perquè és nou, a més a més, no?
És la primera vegada, Puri?
És la primera vegada que fem sants amb la tècnica del retaule, per exemple,
perquè jo sempre he lluitat que és una tècnica mitjabal, però no pintem sants.
I llavors m'ha agradat sempre explotar el que són les textures, els bofrats, el baix relleu,
els encel·lat, els daurats, i m'ha agradat fer art contemporani amb això,
per treure-ho de les esglésies, precisament.
Però, bueno, ara venia d'agost i vam dir, bueno, per què no pintar sants?
I llavors, doncs, bueno, va ser una proposta que els vaig presentar als alumnes,
i el que els va agradar, doncs ho vam tirar endavant.
Molt bé.
No, no, no, doncs molt interessant aquest projecte.
Hi ha alguna altra cosa que hagueu fet nova aquest any, Puri?
De tècniques?
Sí, alguna altra cosa, o en aquesta línia d'un projecte molt específic, no?
Com seria el de fer el retaule per a l'església de Sant Just?
Bé, ara hi ha pendents alguna...
Hi ha una, per exemple, de Tor, estan fent unes experimentacions d'esmals,
i sé que es presentaran en un concurs de la Bienal.
Però, bueno, encara estan en ell, eh?
Però sí, també està molt bé, perquè estan fent experimentacions,
i estan fent un treball que després anirà a concurs.
Clar.
O sigui, una mica la idea de cada disciplina també és treballar amb aquest objectiu,
doncs, de final de curs, i després hi ha casos concrets amb un altre vessant, no?
Com serien aquestes dues opcions.
Sempre és un treball d'escola, o sigui, encara que sigui retaule per a l'església,
o sigui, hem de pensar que és un treball d'escola.
Cada un fa una peça, és un puzzle, i llavors, clar, hem de pensar sempre que surt d'un treball de classe.
Igual que aquest projecte que estan fent, una investigació d'esmals,
també és un treball de classe, i després anirà, doncs es volen presentar un concurs.
que està estupendo.
Entens?
I tant, no, no, està perfecte.
Perquè ara mateix, Puri, quantes disciplines hi ha, s'ofereixen als cursos d'arts plàstiques?
A veure, s'ofereixen, al total ara no ho sé, s'ofereixen diverses activitats,
el que passa és que hi ha unes que no acaben de rentar, i són força interessants.
Per exemple, la de vitrall és una tècnica antiga i molt interessant,
que no es torna a molts llocs i no acaba d'arrencar,
que és una pena també, perquè s'oferta, i aquest trimestre nou es torna a ofertar un altre cop.
Clar.
Sí.
L'espai i relació també no ha funcionat mai.
Perquè no hi ha prou inscripcions, no?
Sí, allà està.
L'experiència plàstica, per exemple, està molt baixet,
el nombre d'alumnes és molt poquet, i també és molt interessant.
Sí.
Però, bueno, està flixet, està flixet.
Però, i les altres, doncs, bueno, van força bé, història de l'art, funcionen molt bé,
s'ha hagut d'obrir un altre grup, abans era un, i ara s'ofereixen dos,
dues classes amb dos horaris diferents del mateix dilluns,
un és a les cinc fins a les sis i mitja,
i l'altre és a les sis i mitja, a vuit.
Per exemple, hem hagut de doblar, perquè hi havia molta gent en vista d'espera.
Clar.
És a dir, que els que funcionen millor són els més clàssics, no, en realitat?
Ah, ja està.
En realitat, els que funcionen bé són els de la pintura,
estora de l'art, escultura, tots aquests són els que funcionen molt bé.
Hi ha altres, doncs, que no acaben de funcionar perquè, bueno, no és que no hagin funcionat,
és que no s'han, no s'han arribat a obrir.
I, bueno, es tornen a ofertar aquest últim trimestre,
que encara que sigui un trimestre l'últim, no és tan curt i també es poden fer coses interessants.
I aquests que es tornen a oferir són aquests que dèiem al principi d'experiència plàstica...
El modelatge de paper maixer, per exemple, és un, el de vitralls, el d'espai i relació,
aquests són els que sempre ofertem però que no s'acaba d'obrir.
El model masculí, és a manera natural, funciona a la tarda,
també no hi ha molts alumnes, estàvem sota mínim, també, però és molt interessant.
L'any passat funcionava molt bé al matí, aquest any no s'ha pogut obrir al matí
perquè no hi havia prou alumnes, s'ha pogut obrir a la tarda
i jo trobo que és molt interessant tenir model del natural,
és un privilegi tenir-ho aquí a Sant Jús i poder gaudir dels apunts del natural
que després podem servir per fer qualsevol projecte,
que sigui d'escultura, de pintura, gravat, el que sigui.
És a dir, que costa, segurament també de vegades passa que són modes,
que de cop i volta potser un té més resposta,
o funciona més, li diu algú altre i s'obren dues línies i si no...
Ah, ja està, sí, sí, sí, perquè jo penso que és un privilegi tenir-ho a aquest tema
i llavors aprofundeixen sobre la creativitat i estimular els sentits,
els sentits, o sigui, la percepció dels sentits, el conèixer, el gaudir dels materials,
les seves possibilitats, o sigui, això és el que va aquest taller.
El carrer és potenciar els sentits i poder treure a través dels colors.
Això és el que és l'experiència plàstica, de fet ja es diu,
i en far-se experimentar aquest taller, saps, o sigui, és això.
Molt bé.
Algun altre dels cursos?
No, o sigui, em refereixo a aquests són els que estaria bé,
que s'apuntés.
Clar, clar, per això, per això.
Sí, sí, sí, exacte.
La quadrela funciona molt bé, és nou d'aquest any i funciona molt bé
i fan coses, cada dia tenen un tema i molt bé.
També han fet model del natural, han tingut quatre sessions de model
i força bé, o sigui, estan evolucionant molt bé els alumnes.
I en alguns hi ha horari de matí i en altres de tarda, no?
Això depèn una mica també de les places.
Sí, aquest és tarda-vestre, per exemple, hi ha horaris
que poden passar pel mostrador de Can Ginestà,
informar-se i ja, i si volen, poden pujar a les aules
a veure què és el que estem fent.
Molt bé.
O sigui, algú que tingui ganes d'interessar-se i de dir,
mira, potser m'apuntaria, aquesta setmana pot acostar-se, no?
Sí, sí, sí.
Directament in situ.
Clar, jo, per exemple, a pintura, ara, aquest últim trimestre,
fem tema lliure.
O sigui, potser hi ha gent que no s'ha volgut apuntar
per no fer el tema obligatori,
doncs ara, per exemple, és tema lliure.
Ja poden, tant el format, el tema i el que sigui, el que vulguin.
I, bueno, suposo que cada professor ara té la seva temàtica,
però l'últim trimestre, doncs, ja és més flexible.
Clar.
I es poden fer coses, es poden fer coses encara.
No perquè sigui a final de curs,
pensi, doncs ja ho faré l'any que ve.
No, poden fer-ho, poden fer-ho.
Molt bé.
Doncs llavors algú que vulgui, que pots fer-ho ara,
i el curs començaria, entenc, la primera setmana,
després de Setmana Santa, el trimestre, vull dir?
Sí, bueno, sí, sí, sí.
Ja, un cop passat Setmana Santa ja poden començar a fer-ho, sí.
Però, clar, per exemple, estem amb les mateixes.
Si es vol apuntar a vitralls, si no hi ha un mínim,
doncs no es pot començar.
De quin és el mínim d'alumnes per qualsevol curs?
El mínim d'alumnes són sis alumnes.
El que passa és que aquest de vitralls, per exemple,
estaria amb set.
D'acord.
Perquè encara no hi ha materials, no hi ha inversió per fer-ho,
per poder-ho fer.
Perquè com no s'ha arrencat mai, o sigui,
però amb set ja es podria començar.
Val.
Doncs a veure si funcionés per aquest trimestre.
I el trimestre dura, per tant, des de Setmana Santa,
s'allarga fins al juny, entenc, o fins quan és?
Sí, sí, sí, s'allarga fins al juny, fins a...
com les escoles.
Val, perfecte.
Llavors també el juny hi ha aquesta exposició final, no?
La mostra...
Sí, fem la mostra...
Col·lectiva.
La mostra col·lectiva,
i, bueno, em sembla que quedarà una setmana després,
perquè sempre és unes dates abans de Sant Joan.
Uh-huh, perfecte.
Molt bé.
És quan, no sé,
quan poden acabar les feines que tenen a mi.
Exacte.
El sal i tot això.
Molt bé, Puri, doncs esperem que vagi molt i molt bé,
perquè...
I que, doncs, a veure si finalment es pot obrir d'aquests cursos.
Actualment, quants alumnes sou als cursos, aproximadament?
Uns 235, una cosa així.
Déu-n'hi-do, no? És una bona xifra.
Sí, sí, sí.
Voldríeu ser més, per això, no? Entenc.
A veure, no, el que passa és que els cursos
estan una miqueta descompensats.
Clar.
En reflexo que n'hi ha uns que estan molt bé,
funcionen molt bé,
i n'hi ha altres que estan fluixets.
Uh-huh.
I llavors és això.
Per exemple, ara a TOR hi ha un horari que s'haurà de tancar,
perquè...
perquè hi ha pocs.
Clar.
Hi ha poquets.
I llavors aquest trimestre s'haurà de tancar,
perquè són tres, per exemple.
Es va iniciar amb quatre persones,
però...
Però, bueno, no hi ha...
Hi ha sis TORs a la classe,
però no hi ha...
No sé.
No sé com podem fer perquè arribi a més gent
perquè es puguin apuntar,
perquè és com el que dic,
o sigui, estem fent coses que estan molt bé.
Tenim unes instal·lacions molt bé,
un professorat que penso que està molt bé, també,
i no sé.
S'hauria d'aprofitar tot això.
Molt bé, doncs a veure, esperem que funcioni.
Qualsevol persona que s'hi vulgui apuntar pot venir a visitar-vos
i és aquí mateix on pot fer la inscripció, no, Puri?
A Can Ginestà.
Estrador de Can Ginestà,
que passin,
que demanin informació
i si volen pujar,
doncs que pugin.
I per a...
També avançar,
que per Sant Jordi,
farem unes portes obertes
i hi haurà artistes
que estaran treballant a l'espaiet.
i, bueno,
ja parlarem més endavant d'això,
però que estaria bé
que també s'aprofitéis
a pujar a les aules.
Exacte.
Clar.
I veure com es treballa in situ, no?
Ai, molt bé.
Molt bé, Puri,
doncs esperem que vagi molt bé.
Moltes gràcies.
Parlem aviat, també,
per saber com estaran
tota l'activitat
als cursos d'esplàstiques municipals.
Moltes gràcies, Puri.
A tu.
Que vagi molt bé.
Moltes gràcies.
I fins aviat.
Igualment, bon dia.
Adéu.
Just a la fusta.
I ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610-777-015
Ràdio d'Esvern.
Cada dia,
més a prop teu.
De dilluns a divendres,
de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill-out,
l'smood jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica,
més sual.
100% música relaxant.
Cada dia,
de dilluns a divendres,
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Estimat diari,
avui hem fet el programa 1700
de la penya del morro
a ràdio d'Esvern.
Després de nou temporades,
no sé si podré continuar fent el programa.
És un pes molt feixuc
que ja no puc suportar més.
Sempre penso,
va, Jordi, va,
ves l'últim i deixa-ho,
però és que no puc,
no puc, oh, senyor.
No, haig de ser fort,
haig de ser fort,
fort com aquesta màquina
d'escriure a Olivetti
que m'està taladrant el cervell.
Oh, Déu meu!
La penya del morró.
Cada tarda de 5 a 7,
tot és un drama
a Ràdio d'Esvern.
Just a la fusta
Passa un minut de dos quarts de dotze,
ara és moment de fer tertúlia.
Ara sí que no ens entrava de sintonia.
Ara sí que podem fer tertúlia,
per tant,
amb la Palmira Badell,
la Carme Amador,
en Josep Coderc
i en Carles Vasco
cada dilluns.
Molt bon dia a tots quatre,
què tal?
Bon dia a tothom.
I comencem,
com sempre,
doncs,
amb el text que ens porta
en Josep Coderc.
Un moment.
Esperem, esperem.
Ai, que ha perdut els papers.
estem acabant de situar-ho
tot plegat.
Ara.
Endavant, quan vull.
Bueno, llegeixo.
I tant.
Gossos.
Del cadesa de Barcelona
està disposada
un tracte de favor
als gossos.
Bé,
enteneu-me,
sens dubte
pretén donar tracte de favor
als propietaris
d'aquestes bèsties,
però en realitat
són els gossos,
els beneficiaris.
Tota vegada
que durant algun temps
podran anar
deslligats
pels carrers de Barcelona
acompanyats
dels seus amos.
Es farà jardins
per infants i gossos.
Aquestos podran anar
lliures per les platges,
si bé es fens
a fer zones
reservades
per a gossos,
encara que el mar
serà totalment obert
a gossos i persones.
Crec, però,
que s'hauria de tenir en compte
el que ha succeït
a Llevaneres
on els gossos
han tingut
un paper important.
Dos torres
vivent de contigus.
Els seus jardins
separats
per un mur
de poca alçària
amb una porta
o barri
de reixa.
Un dels veïns
tenia dos grans gossos
de vigilància.
L'altre
no en tenia,
però a través
de l'entrada
o barri
que s'havia fet
amic dels gossos,
els que tot sovint
els donava
llaminadures
que agraïen.
Però fa pocs dies
la propietària
dels gossos
a invitació
del veí
volgué accedir
al jardí d'ell
a través del barri,
però no s'obria.
el veí
forçà
per obrir-lo
i el resultat
fou que barri
i part del mur
caigué.
Els gossos
s'abraonaren
sobre ell
i el malferiren
amb braços
i cara
i pronòstic greu.
Els gossos,
per mansos que semblin,
són bèsties
i com a tals
han de ser tractats
amb precaució.
Europa té la guerra
perduda.
Sí, Europa està en guerra.
Està en guerra
amb els refugiats
que venen fugint
de la guerra
de destrucció
i de la misèria.
Aquesta guerra,
encara que sembli
el contrari,
l'està perdent
la Unió Europea
en què uns països
estan a favor
d'acollir els refugiats
o immigrants
i altres,
els més de dretes,
no.
En aquest sentit,
Europa ja està dividida.
Unes nacions
com Alemanya
estan a favor,
altres com Polònia,
per posar un exemple
de nacions properes,
no,
i fins i tot
Espanya sembla contrari
a acollir refugiats
si tenim en compte
les recents paraules
del ministre
de l'Interior
en relació
a aquesta qüestió.
Europa, doncs,
està dividida.
S'ha volgut posar
a Turquia
com a guàrdia
de la porta
d'entrada
a Europa,
abonant-li
una important suma
d'euros,
a del fi.
El resultat
és el maltracte
d'aquest últim país
els que pretenen
arribar a Europa.
Amb pals i garrots,
la policia turca
l'ha emprès
contra una embarcació
de refugiats
que volia arribar
a l'illa de Lesbos.
Malgrat que abans
l'ONU
ja havia
amonestat
a Europa
on maltraten
els refugiats.
La guerra
l'està perdent
la Unió Europea
i acabarà
perdent-la
amb la seva
desintegració.
Del secret
professional.
En motiu
de les revelacions
que fa pocs dies
s'han emès
en relació
al vol
de Germain
Vins,
amb sortida
des de Barcelona
i que el copilot
de l'aparell
va estavellar
als Alps
causant
150 víctimes,
ara s'ha sabut
que aquest copilot
havia consultat
metges especialistes
en psiquiatria
pels seus propis
trastorns
i que fins i tot
se li havia
recomanat
que ingressés
en un centre
psiquiàtric
per a la seva
curació.
Cap dels doctors
consultats
no em va dir
res a la companyia
per a la que
treballava
donat que,
segons ells,
es devien
al secret
professional.
Aquest és,
en la meva opinió,
un greu error
sobre el secret
professional,
el fonament
del qual
és evitar
els perjudicis
que la revelació
del fet
pot causar
a l'individu
a qui atany
el fet així com
a terceres persones.
Però aquest secret,
de cap de les maneres,
pot ser guardat
quan de manentir-se
pot causar
danys
al propi individu.
En aquest cas,
pensem en el pacient
que pateix
una malaltia
de la que es pot guarir
sotmès
a tractament
però que es nega
a rebre
i a manifestar-lo
als seus familiars.
O a tercers,
com va passar
en el fet dels homes.
No,
per sobre
del secret professional,
en tot cas,
hi ha
la defensa
de la vida.
Els doctors
que entenguen
en el copilot
suïcida
per mi
són tan responsables
com ell
per no haver dit
res
a la companyia
aèria
per la que treballava.
Estic completament d'acord.
Però...
No li do,
avui els temes,
eh?
Potents.
Ells ho sabien...
Els metges
ho sabien
que treballava.
Sí, sí, sí.
Sí, sí.
Li havien donat
de baixa i tot.
Li havien donat de baixa
i no ho ha de preguntar.
Sí,
ara jo
si fos familiar
atacaria els metges.
O no?
És que el secret professional
és una cosa
molt...
molt volàtil, no?
Pot ser que...
amb una cosa
molt personal
que només me tanya a mi,
per exemple,
ja no a nivell de coco,
a nivell que vaig al metge
i no vull que la meva família
sàpiga
qualsevol tonteria
que jo pugui tindre.
però en aquest cas
una persona
que li diuen
que ha de ingressar
a un centre psiquiàtric
que ja li donen la baixa
perquè...
Això és molt greu, eh?
Sí, però ha passat, mira.
Sí, ha passat.
Ititú.
Iti aquí.