I aquesta hora parlem del novembre literari que ja ha arrencat.
Aquesta setmana té durant aquestes quatre setmanes diverses propostes
durant tot el mes adreçades a públics diferents.
I avui a dos quarts de vuit del vespre es farà una tertúlia
amb l'escriptor Carles Parada sobre el seu llibre
La setena vida de Caspar Schwarz, publicat per l'editorial Males Herbes.
Ara fa un any, avui el tenim al Jost a la Fusta. Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Una novel·la que dèiem que va sortir més o menys fa un any.
Estàs content de la resposta que ha tingut?
Doncs sí, la veritat és que sí, tot i, aviam, estem parlant d'una editorial...
Petita.
Petita, evidentment.
Però que comença a tenir ja també el seu nom, no?
Sí, sí, la veritat és que està fent un catàleg superinteressant
a cop de risc, bàsicament, perquè sempre els he calificat molt com uns kamikazes, no?
Justament han tret un còmic també, que ha treu un còmic en català.
També és una bogeria.
Estan, no, aposten per un públic molt ampli, molt inquiet i també aposten també per autors joves d'aquí
i per clàssics desconeguts.
No, la veritat és que és una aposta molt interessant per part d'editorial.
I quant a la raó del llibre?
Bé, clar, dins el cercle, que pots esperar, no?, que reviu un llibre d'aquestes cartes místiques.
És un llibre a un pèl estrany, és un llibre que sorprèn en un...
M'he trobat molta gent que m'ha dit, ostres, me'l vaig agafar per les fotos i després m'ha sorprès molt el text.
Però en positiu.
En positiu, en positiu, sí, sí.
Però, bueno, sí, la veritat és que la resposta ha sigut de mica en mica, però bé, molt gratificant.
Per què és un llibre estrany?
Bueno, bàsicament pel format, no?, suposo.
Perquè, aviam, tots estem acostumats a...
Jo, per exemple, parlant amb els editors també, dèiem, no?, on situaríem aquest...
A quina lleixa situaríem aquest llibre, no?
Si entres a la FNAC, per exemple, o a la central, i dius, on posem aquest llibre?
Ostres, i no arribàvem a una conclusió clara, perquè dèiem, on podia estar, potser, novel·la, sí, seria una novel·la.
També el podies col·locar inclús a la secció de còmics, seria una novel·la històrica.
En el fons, no deixes una novel·la molt romàntica entès com a...
Bueno, entesa en els dos vessants del terme romàntic, tant com a història d'amor, com a novel·la romàntica, entesa estrictament romàntica, com a romanticisme.
O sigui, és una novel·la que s'escapa una miqueta de qualificatius, crec.
És una mica lleig que ho digui jo, però sí que m'ho han dit que és difícil d'enxampar, no?, que no l'acabes d'encasillar en un sol lloc.
És un llibre que recull tota la informació sobre la figura, com diu el títol, no?, de Casper Suars.
Qui era aquest personatge?
Bueno, en Casper Suars, de fet, l'origen de Casper Suars és en Casper Houser, no el personatge, el famós Nen perdut alemany,
que segurament alguns haureu vist la pel·li del Werner Herzog, i de fet el Casper Houser és el meu gat, és el nom del meu gat.
Jo tinc un gat negre que em va regalar la meva noia fa ja uns anys, ara té 10 anys, el gatet.
I tot va sorgir fent-li fotos al gat.
Aquestes fotos van anar desembocant en photoshops, que jo li anava incrustant la foto d'en Casper a diferents fotografies històriques d'arxiu que anava trobant,
i a partir d'aquí es va anar desfilant la història d'en Casper Suars.
És a dir, aquest va ser el punt de partida directament, eh?
Sí, el punt de partida va ser purament fotogràfic, per entendre'ns.
Sí, i a partir d'aquí és com va anar sortint tota l'obra.
Va anar sortint tota l'obra.
Sí, de fet, també és una cosa que alguna vegada hem comentat, que és el procés invers, no?
El que acostuma a passar és que, en general, els llibres il·lustrats neixen sempre d'un text que tu il·lustres, no?
Doncs en aquest cas és com, no sé com seria, fer-ho al revés, no?
És com una fotografia textualitzada, d'alguna manera.
Però que després el text també té molta força, no?
Pel que deies, doncs, que la gent et pot dir això, no?
Que algú que s'hi acosta per la part més a la imatge i acaba trobant tota una altra història.
Jo sempre havia escrit, m'havia agradat escriure i continuo escrivint i d'alguna manera vaig intentar cuidar molt aquesta part.
No volia que fos un llibre amb allò amb peus de pàgines, simplement, que només acompanyessin les fotografies.
Volia buscar algun plus que dongués a la història un cert atractiu, no?
També, a part de les... que no siguin estampes de gatets només, no?
Això ja el tenim a YouTube i a internet en tenim ple, no?
De tota manera, potser en aquell precis moment, no, aquell primer moment, no, però tenies clar que volies fer un llibre en aquesta línia
o això t'hi vas anar trobant mentre anaves fent-ho?
Bueno, no, la veritat és que va ser força fortuït el tema.
És cert que la idea va sorgir ràpid perquè d'una manera quasi inconscient es van acumulant diferents arxius fotogràfics que tenien...
Bé, eren simpàtics, alguns eren simpàtics, altres eren inquietants i d'alguna manera la idea va sorgir ràpid d'anar construint la història.
Però sí que és cert que no, inicialment no hi havia un projecte clar.
No, és a dir, vaig a fer una novel·la, vaig a fer un llibre sobre això, tinc aquest argument...
No, justament, potser havia començat altres coses que no han acabat i aquesta que va sorgir d'una manera molt més estranya
i així en concreta es va acabar convertint en un llibre.
És el primer llibre que publiques com a tal, no?
Sí, sí, sí.
I a partir d'aquesta experiència, ara dèiem que fa un any més o menys que va sortir...
Sí, va sortir l'esembre, el llibre.
Estàs preparant o estàs treballant en algun altre tipus de projecte similar o en alguna novel·la o alguna cosa?
Projecte similar, no, ja t'ho dic.
Però inclús molta gent em diu, ostres, en Casper 2, no?
Clar, clar, a més s'hi ha agradat i ha tingut la bona rebuta, no?
No, no, en Casper 2 no, no.
Perquè és un llibre, a més, que quan el llegiu ja veureu que en Casper 2 realment ha d'estar...
És responsabilitat del propi l'actor, no?
Perquè és un llibre que queda molt obert i crec que seria un error.
A no ser que vingui a l'Spilveria, em pagui molts milions de dòlars, no crec...
Com a història ja la tindria.
Ja està, ja està. A partir d'ara ja la té que construir el l'actor.
i la té que... la té que reomplir.
Aquests buits que hi ha en el llibre, que n'hi ha moltíssims,
els té que reomplir el l'actor.
I com a Casper i projecte similar no n'hi haurà cap.
Sí que és cert que, bueno, intento treballar en altres coses.
També és cert que, clar, jo no m'hi dedico.
Jo em dedico a altres coses, em dedico al món audiovisual.
Acabo de tenir un nen petit, amb la qual cosa el temps cada dia és més escàs i car.
Clar. No sé si tu, abans d'entrar o de publicar aquest llibre,
si havies llegit alguna cosa semblant o si t'havies trobat en algun projecte que t'hagués agradat
i que hagués dit, mira, això m'agrada o m'interessa o no del tot.
Jo llegir, el que és llegir i llegir algú semblant, no.
Sí que és cert que després m'han arribat molts inputs de gent que em diuen
«Hòstia, això em recorda a... això és com...»
Tinc que reconèixer que totes les referències que m'han donat
i totes les possibles inspiracions que m'han donat no me les he llegit.
Després he anat fent els deures, perquè em deien «Hòstia, això s'assembla molt a tal».
Ho he anat a buscar i m'ho he intentat llegir.
Però com a lectura, lectura, no. No hi ha res que m'hagi inspirat.
Sí que és cert que m'ha inspirat molt en el cinema, en el cinema documental,
en el fals documental sobretot, en el que es coneix com a «Mocumentary».
Aquí sí que hi ha una part important d'inspiració.
Pel·lis tan variades com des del mateix «Elocausto caníbal»,
que pot semblar una fricada, però, de fet, també és un documental
d'un arxiu trobat, que això és un recurs literari molt clàssic, també.
Però, bé, jugar aquest joc entre la realitat, la ficció...
També és la... Això, d'alguna manera, a mi m'agrada anomenar-ho
com un documental fantàstic, que vindria a ser la forma i la plasmació
com més canònica d'un documental.
El que passa és que el contingut és absolutament desbarrat
i fora de la realitat.
Que no estem molt habituats, no?
Aquí, potser, o almenys a nivell de llegir, de literatura.
Potser sí que en cinema és més habitual.
En cinema, sí, últimament, sobretot, no?
Jo, sobretot... Bé, pel·lis... Hi ha mil pel·lis, no?
El «Dish is Spinal Tap», que a mi m'agrada molt,
el «Forgout and Silver», que és una que va fer el Peter Jackson...
i després n'han sorgit com moltes, no? Falsos documentals.
Però dins de la literatura és cert que jo no en tenia tants localitzats
i aquí potser no estem... Suposo que en el món sexó
estan més acostumats i tenen més...
Perquè allà sempre tenen més referències de tot i tenen més...
Va més ràpid.
Va més ràpid, tenen més oferta i tenen un punt més de risc
a l'hora de fer les coses.
Però sí que és cert que aquí jo no tenia localitzat.
I a l'hora de llegir, en el teu cas,
prefereixes, doncs, busques novel·la més tradicional,
entre cometes, o més convencional seria més això?
T'agrada buscar una mica coses una mica més diferents?
Com ho fas?
Em mou una mica per impulsos, eh?
No és que tingui allò...
Ostres, m'agrada el gener negre,
o m'agrada la novel·la del segle XVI.
Bé, el segle XVI no.
La novel·la del segle XIX.
La veritat és que no.
Em mou molt per impulsos.
També consumeixo molt biblioteca,
ho he de reconèixer.
Està bé?
Sí, sí.
I recomanacions d'amics,
també si ara estic col·laborant en algun blog,
també els llibres que em van passant...
Una mica el que em va caient,
quasi com la pluja, no?
Jo el que vaig recollint,
m'ho vaig llegint.
Hi ha alguna cosa que has llegit fa poc
que t'hagi interessat o que puguis recomanar?
Fa poc...
Doncs mira, sí,
em vaig acabar fa poc l'altre dia
un llibre del Gerben Baker
que es diu
Les pareres...
Perquè el títol sempre l'erro, eh?
Les pareres fan les flors blanques.
Crec que és així.
Potser m'equivoco.
I la veritat és que m'ha agradat molt.
És un llibre ultrabreu,
però que et deixa...
et deixa bastant girat.
Et deixa bastant girat.
Molt bé, doncs és aquesta recomanació.
Avui a dos quarts de vuit del vespre
es fa aquesta xerrada
en el marc del novembre literari
a Can Genestà.
Serà amb el Carles Paredes
per parlar d'aquest llibre
de la setena vida de Casper Juars.
Tu et vius a Sant Just, a més a més, també.
Sí, sí, visc aquí al costat.
Com veus l'iniciativa del novembre literari?
La coneixies?
L'has descobert una mica aquest any?
La veritat és que l'any passat
la vaig intuir una miqueta
per algun...
no sé com, però la vaig intuir.
I...
Però no, mentiria.
Mentiria.
O sigui, no et fotré aquí la trola
i no hi he estat ni la coneixia del tot.
Sí que havia sentit veus.
Però veus llunyanes.
I ara que suposo que una mica més
ja la pots situar,
què et sembla aquesta iniciativa?
La veritat és que sembla superpotent, no?
Minant el catàleg,
el programa l'altre dia
i em semblava superinteressant.
molta gent,
molts autors, vaja,
es nota feina feta.
La veritat és que té una pinta bastant xula.
Doncs,
acaba de començar tot just.
Diria que em sembla que
ahir es va fer una sòcia de Baby Contest,
però el primer acte així una mica
més formal per entendre'ns
em sembla que és aquesta xerrada d'avui.
Esperem que vagi molt bé.
És a dos quarts d'avui del vespre
i avui hem volgut parlar-ne amb ell,
amb l'escriptor Carles Prades a la ràdio.
Gràcies i que vagi bé.
Bon dia.
Moltes gràcies.
Ràdio Prades a la ràdio.
Fins demà!
De 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau.
Smooth jazz club.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club. T'hi esperem.
Un radio show with more than 25 people every afternoon in the Sperm radio.
They talk about all the important things in life, as good news, good people and good writing.
From 5 to 7 every afternoon, the best radio show you can listen now.
Maybe you don't understand nothing, but don't worry, the radio show is in Catalan.
Vet aquí una vegada.
Un programa de contes que es realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí.
Us hi esperem a tots.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Dos minuts i arribem a dos quarts de dotze.
Aquesta hora el que fem és saludar els tartulians d'avui dijous.
En Jordi Gulló, tenim també l'Alina Santa Barbra, la Joan Algarra i la Montse Larrea.
Bon dia a tots quatre, què tal?
Bon dia.
No, no funciona la boqueta.
No funciona la boqueta?
No, doncs bon dia.
Ara esteu a l'aire, eh?
Molt bé, bon dia.
Avisa, avisa, sí.
Sí, què tal?
Com...
Bé, bé, bé.
Estem gaudint d'aquest estiuet de Sant Martí.
Jo no gaudeixo.
No, ja tens ganes de fred.
Ahir vaig estar a Santa Creu de l'Orda i era preciós.
Semblava que era un lluny.
Home, després de la pluja, més a més i tot.
Sí, lluny.
I avui la sortida del sol ha sigut meravellosa,
perquè hi havia uns núvols per sota i els de sobre...
La boira.
Tots, sí, la boira a sota i els núvols de sobre, preciosos.
Jo ahir vaig tenir que anar a l'Hospital del Mar, però jo no per mi, eh?
Per la meva filla i tal.
I aleshores el mar estava...
Us ho prometo, que a mi m'agrada molt veure el mar.
Més que anar a la platja, m'agrada veure el mar.
Quina cosa més bonica.
M'hagués quedat tot el dia.
Però després, el que els hi dic...
I els hi dic per als radiogents, si em permets, Carme,
perquè resulta que teníem nosaltres,
quan anem allà al Port Olímpic, com si diguéssim,
o al...
Sí, sí, sí.
Agafàvem el 157 i ens deixaven anar allà.
Sí, sí.
Ara ja, últimament, fa temps, s'agafes el 157,
et deixa mig camí i n'hi ha un 20,
que puges i allò estava molt coordinat i estava molt bé.
Sí.
I aquest 20 et deixava allà a l'hospital, allà mateix, al Port.
Allà mateix, sí.
Vale.
Bueno, ara, doncs,
l'anàvem a agafar un taxi,
però el tornàvem a venir amb autobús.
Ho dic perquè val la pena que ho sàpiguen, eh?
Aleshores, tornem a venir i vam dir,
bueno, ara ja no tenim pressa, agafem l'autobús.
Sí, sí, el 20, a cada moment, cada 10 o 15 minuts passava.
Sí, la freqüència és bona, sí.
La freqüència és boníssima.
Arribem al lloc, on és el final del lloc que s'agafava, el 157.
Bueno, allà estava l'altra parada,
anem allà, esperant que està allà mateix,
d'un lloc a l'altre, n'hi ha 10 metres, 15 metres, no hi ha més.
Però per assegurança, perquè no hi havia cap cartell,
li dic amb el conductor d'un del 20,
li dic, bueno, dic, el 157, diu, sí, és aquella parada.
Ah, bueno, doncs allà estem.
I allà estem, allà estem, i no passava res.
I al final dius, escolta, aquí passa alguna cosa.
I amb un dels altres autobusos de 20,
que va venir un tercer,
la Mònica va anar cap allà,
li diu, perdoni, diu, la parada?
Diu, no, no és aquí, no.
Diu, és a la carretera.
A la cantonada.
No, a la carretera, no.
Tens que recular, que hi ha una gasolinera davant,
tens que recular, que hi ha cap enrere,
i és la mateixa carretera.
I això ho han canviat.
perquè el 157 es veu que no va aquí al final,
sinó que continua per la carretera
i es veu que va fins al camp de futbol.
I després torna a venir, però torna a venir per la carretera.
Però, esclar, si un conductor et diu, sí, sí, és ahir...
Perquè no devia estar assabentada.
Ja fa temps, ja fa quatre mesos que em va passar a mi, eh?
Això mateix, què estàs dient?
I aleshores, doncs val la pena que sàpiga...
Si s'ha fet un canvi sense anunciar...
I a més, en aquesta marquesina...
Oh, posa, clava.
No sé com se diu, una marquesina...
Sí, així es diu.
Exactament així, marquesina.
Bueno, doncs aquesta...
Doncs hi ha cap lletre, no?
No hi ha cap lletre que digui.
Parada, traslladada a l'altra banda.
Anul·lada i traslladada.
Anul·lada i posada a la carretera.
Ah, no bé que anava al 157, que t'anava de punta a punta.
No, i aquí també, no és que estigui molt lluny.
Però si tu et quedes, per posar un exemple,
tu et quedes davant del Chiapata, per exemple,
que ja està la parada.
I estàs molt bé així.
I resulta que l'autobús et ve pel carrer aquest Eretero,
bueno, aquest al...
Miquel Reverter.
No, no, Miquel Reverter no, perquè el veuries.
Però vull dir, d'allò i tira cap a baix a l'Avinguda Indústria.
Sí.
No el veus?
No, clar que no.
No el veus?
Si va directament, no?
No el veus, perquè va per la carretera.
Així que, senyors...
Si no fa un canvi, si no, bueno.
Sí, sí, sí.
Recordeu-se d'això, que al tornar,
i a més és una bona combinació,
triga molt, perquè és un trajecte molt llarg,
però no passa res.
No, també trigàvem amb l'altre.
Ja, home, clar.
Al Museu d'Història...
Al Museu d'Història, també.
Al Museu d'Història trigà.
Sí, sí.
Estàs sent just allà, entre parades i parades.
Però havíem anat al Museu d'Història
i anaves de porta a porta.
Sí, sí, de porta a porta.
I ara no, has de fer el...
Has de fer el transbord.
El canvi.
Bueno, primer aviçó.
No, no, no, està bé,
perquè a més a més segur que a algú ara ho està escoltant
ja li ha passat, o li pot passar.
O sigui, a mi em passaria
perquè no estava acostumada.
No, mira, ara el Jordi ho confirma
que també li va passar.
A mi em va passar, també.
Qui li agafava aquesta línia molt sovint era Pere.
Fa tres o quatre mesos em va passar.
Jo no entenc com continua
en la parada aquella que no és real.
Que no és real.
No és una parada, sí, això mateix.
Ni virtual, perquè tens la parella.
Perquè dius, igual, és que és provisional.
Vale, també em poden posar un cartell.
No, allà tenia que haver un cartell.
Posa un cartell.
Parada traslladada a tal lloc i ja està.
No costava res, eh?
Bueno, de fet, ja només amb el canvi que es va fer,
però sí que el que deies ara, l'Ina,
en principi, tot i que es canviessin
perquè es va canviar la xarxa d'autobusos a Barcelona,
però en principi són seguits, se suposa, entenc, no?
No, no, si van amb una freqüència bastant bé.
No, la freqüència és bona.
No, no, no.
Jo, a més, soc un entusiasta dels transports públics.
Perquè crec que tots,
perquè a vegades aquí desavorrit
de veure la quantitat i quantitat de cotxes que circulen.
No ens estranyi que n'hi hagi aquesta contaminació.
Clar que no.