Tres quarts d'onze del matí i a aquesta hora tenim amb nosaltres a l'estudio de Ràdio d'Esvern
l'alcalde Josep Perpinyà. Hola, bon dia.
Ara sí, bon dia.
Bon dia, què tal, com estem?
Molt bé, doncs per fer una valoració del que va passar ahir, del referèndum de l'1 d'octubre,
quina és la valoració personal que fa l'alcalde de Sant Just del que va passar ahir?
Bé, en primer lloc permetem posar en valor el fet que Sant Just voluntàriament i lliurement
va expressar-se 6.400 persones i malgrat la tensió que hi havia al llarg de tot el dia
perquè va haver-hi tensió, evidentment, perquè no era una jornada que poguessis fer-ho
amb la tranquil·litat que podria fer-se en qualsevol contessa, qualsevol expressió
d'aquestes característiques, la gent estava inquieta, nerviosa, perquè estava veient
els aconteixements que estaven passant en diferents llocs de Catalunya, però tot i així
una vegada més al poble de Sant Just i aquells que el van voler expressar-se
ho van fer-ho amb civisme, convivència, que és el que realment ja no ens ha de sorprendre
perquè som així en aquest poble, però és cert que hi havia una situació excepcional
i que va crear molta angoixa i tensió.
Dit això, passo a un altre nivell. Jo crec que el que vam viure ahir d'aquestes càrregues
policials desproporcionades són inadmissibles, innecessàries. Actuar en contra de les persones
que lliurement volien anar a expressar-se en unes urnes em sembla absolutament inacceptable
i això cal rebutxar-ho enèrgicament, enèrgicament, i per tant així el govern s'ha reunit
aquest matí a les 9 i mitja, els portaveus del govern, amb mi mateix, els he fet una crida
des d'aquest punt de vista, ho compartim, ens uneix perfectament el fet que és inadmissible
que, insisteixo, que persones que lliurement i pacíficament van voler anar a exercir
aquesta convocatòria, aquest dret que creien que tenien i que se van trobar
en una situació molt lamentable. Diria, a més a més, que a la tarda una de les tasques
que vaig fer amb molta insistència és parlar amb els responsables de la Policia Nacional
i també de la Guàrdia Civil de la comarca expressant i demanant que això s'aturés,
que això no continués de cap de les maneres, va ser, doncs, converses insistents,
converses que per un moment vaig, fins i tot jo mateix, pensar què estava fent, no?
Què estava fent perquè demanar als cossos de seguretat que no actuïn en el teu poble
o la teva comarca davant de persones que pacíficament s'estan expressant
sembla, doncs, que és impossible, no? Però, fixa't a la situació d'excepcionalitat, no?
Però, tot i així, doncs, ho vam veure, no? Vam veure molt a prop que això passava
i expressar enèrgicament que això no pot ser, no?
I a partir d'aquí una reflexió o una contundència d'acció.
És a dir, jo crec que en aquest cas el govern de Madrid s'ha extralimitat, absolutament.
Jo crec que el president i la roda de premsa que va fer ahir no han entès res, absolutament.
Seguim en una situació d'excepcionalitat, on no entén que una gran part de Catalunya,
doncs, no comparteix en aquests moments aquesta relació amb Espanya.
Vaig més enllà que hi hagi, doncs, aquest 50% de persones independentistes,
però jo penso que ahir, emocionalment, ahir molta més gent que els independentistes
van desconnectar d'Espanya, no?
I això es mereix una resposta immediata i tinc els meus dubtes
que, pel que vaig sentir dels responsables polítics del govern d'Espanya,
doncs, entenguin que això no pot continuar d'aquesta manera, no?
Per tant, bé, esperar que hi hagi converses urgentment, no?
Avui dia, segurament, la paraula diàleg, doncs, està...
Hauria de ser, diguem-ne, la paraula adequada, no?
Però que és difícil, veient el que va passar ahir, no?
Però és que no se m'acorreix una altra cosa que el que sigui la política,
l'alta política que es resolgui això, no?
Crec que estem en una situació com a país molt delicada.
Expressar, bé, la tristesa que segurament, doncs, tothom té en aquests moments a Catalunya.
El meu país ahir va ser agredit, agredit d'una forma absolutament innecessària, no?
I que, malgrat puc ser crític personalment, perquè tinc l'opinió molt personal
que segurament també les coses des del govern de Catalunya, doncs, és un camí que també ha de reflexionar,
però és cert que el Parlament va aprovar el que va aprovar i, per tant, hem de respectar-ho, no?
No estic d'acord, personalment, que s'hagi arribat amb aquesta situació,
però és evident que, com a persona institucional, com a persona que representa una institució,
doncs, si el Parlament de Catalunya aprova el que va aprovar,
doncs, d'aquest punt de vista puc estar en desacord, no?
Però ho ha aprovat i, per tant, ho hem d'acceptar, no?
Bé, veurem a les properes hores com es desenvolupa.
Dir que el que hem de fer, doncs, també tenir prudència, tenir calma,
però també tenir fermesa, eh?
Hem de tenir fermesa com a país,
perquè el que no pot ser és tornar a viure, doncs, situacions com la que vam viure d'ahir, no?
Una pregunta obligada que l'he de fer perquè molts santjustencs es pregunten.
La Cada de Sant Just va anar a votar ahir?
No.
No vaig anar a votar, va ser una decisió que vaig prendre ja fa tres setmanes.
Jo he defensat un referèndum acordat, un referèndum amb el reconeixement internacional
i, personalment, ja vaig decidir jo això fa temps,
perquè em penso que, amb la base social que tenia l'independentisme,
jo penso que el govern de la Generalitat no tenia que haver convocat,
en aquestes circumstàncies, aquest referèndum.
Però, insisteixo, també, per l'altra banda, ha estat el meu Parlament
i el que ha aprovat el que ha aprovat, en majoria absoluta,
i aleshores també respectar-ho, no?
El vot no el vaig canviar, o sigui, el meu posicionament no el vaig canviar.
Malgrat ahir em consta, i gent del meu entorn,
que va canviar també, doncs, aquesta postura i va anar a expressar-se.
La veritat és que hi havia motius per anar a expressar-se.
Però em vaig mantenir fidel a un posicionament.
Jo crec que la fidelitat de posicionaments també s'ha de respectar.
Aquesta convocatòria jo crec que no es tenia que haver fet.
Aquesta convocatòria que ha fet el govern de Catalunya no es tenia que haver fet.
És cert que hi ha molta gent que diu, i què teníem que fer si no ens escolten?
És cert, això també ho entenc, no?
Però quan la cosa més important d'un territori,
o potser la cosa més important d'un territori és la independència,
i tu tens la base social que tenies,
doncs jo crec que gestionar el temps i buscar més coses que ens uneixin
era la qüestió més raonable.
Evidentment que hi ha el 50% de la població que vol això,
més igual que sigui el 46, el 48, el 50%, no?
Jo lluitaré per una altra causa.
Jo crec que ens ha d'unir una cosa més enllà
d'aquesta proposta que ha fet el govern de la Generalitat, no?
I per això no vaig anar a votar.
I ho dic amb tota la naturalitat
i convençut que vaig fer el que, diguem-ne,
el que la consciència em deia, no?
Però entenc perfectament el que va passar.
Hi havia molta gent que em trucava,
que m'enviava missatges,
gent que em deia, escolta,
jo no estic d'acord amb aquest referèndum,
amb aquesta convocatòria, però vaig expressar-me.
I ho entenc.
I persones del meu entorn immediat, no?
Ho entenc perfectament perquè ahir segurament
si hagués anat a votar hauria posat dimissió d'algú.
I hauria estat un vot nul, no?
Bé, veurem a les properes hores com som capaços
de gestionar tota aquesta situació.
Jo crec que estem en un estat d'una situació de excepcionalitat
i veurem com caminem, no?
Però es tracta és de caminar, insisteixo.
Jo crec que Rajoy ha fet un gran error,
que emocionalment molta gent ha desconectat,
molta gent, més que l'independentisme,
doncs ha desconectat d'Espanya.
I això, si no hi ha una resposta a curt termini,
es cronificarà de forma que serà molt difícil
tenir aquesta relació, no?
El que sí que demano és que hagi respecte per totes les opinions.
I aquest matí parlava amb una gent independentista
i prendrava...
Preníem un cafè, no?
I els dos dèiem, escolta,
el que maco és que mai ens discutim entre nosaltres,
que ens respectem les opinions, no?
I això és el que espero i desitjo,
que malgrat aquesta tensió,
malgrat els posicionaments legítims, absolutament,
només faltaria que la independència
no estigués dintre la legitimitat
i d'un estat democràtic.
És evident, no?
Però demano que hi hagi un respecte absolut de la pluralitat.
Catalunya és plural, és diversa,
sempre ho ha estat així, no?
I això no vol dir renunciar als principis de cadascú
i als principis com a país.
M'he manifestat sempre
el respecte que Catalunya és una nació.
Sempre m'ho heu sentit dir-ho
i sempre he dit, fa molts anys ho he dit,
i em miraven amb una cara molt estranya a molta gent, no?
Que la sobirania n'està en el poble de Catalunya.
Però aquesta sobirania ha d'estar dintre d'un marc.
D'un marc, diguem-ne, de respecte i reconegut.
Perquè fer el camí lliure segurament té un risc, no?
També l'entenc, eh?
També l'entenc, ja et dic.
Doncs n'he parlat molt sovint amb gent que està defensant la independència.
Ho entenc perfectament.
Ho entenc perfectament perquè és una...
Bé, hi ha moltíssima gent que és el seu objectiu,
que és el que creu que necessita Catalunya,
però jo crec que ens ha d'unir una altra cosa, no?
No canviarà si no hi ha un canvi de govern a Espanya.
Digues dies.
Li volia preguntar també si entendria que hi hagi gent que no s'expliqui
que un càrrec que ha estat elegit per les urnes
i a més que defensa que la gent pugui expressar el seu dret a vot
ahir no anés a votar.
Doncs ja ho he expressat perquè crec sincerament
que aquesta convocatòria no portava solucions.
I et diré més, deixa'm acabar amb una frase.
Espero que m'equivoqui jo.
Espero que m'equivoqui jo.
Perquè si m'equivoqui jo, les conseqüències són mínimes.
Si s'equivoca aquest que ha agafat aquest camí,
les conseqüències són molt grans.
Per tant, espero, desitjo, que la història
doncs escrigui que l'alcalde de Sant Just s'ha equivocat.
Perquè no passarà res.
És insignificant, això.
Però que si s'ha equivocat el que està tirant endavant en tot això,
doncs segurament les conseqüències seran molt greus.
Jo no em sentia convocat ahir, diguem-ne,
amb aquesta manifestació.
Li diuen alguns, altres, referèndum,
perquè el Parlament ha convocat un referèndum, no?
Però jo no em sentia criat a aquesta participació.
Crec que no portarà solucions.
Ara el que sí que faré és defensar el país com sigui
i buscar solucions.
Qui estigui disposat a buscar solucions, allà hi seré.
Ni més ni menys, no?
Però també és evident.
És evident que ha anat a expressar-se, no ho sabem.
També és trist no saber realment la gent que s'ha anat a expressar-se.
Aquí Sant Just, doncs, 6.400 persones.
Això és una mica més del 50%.
Per tant, això, posar-ho en valor, posar-ho en valor.
6.400 persones és molta gent que s'està manifestant.
Per tant, escoltem, enhorabona, felicitats,
i que malgrat aquesta tensió, doncs, s'ha pogut expressar.
S'ha pogut expressar.
Parlava de diàleg,
que aquest és un tema que s'ha de resoldre amb diàleg.
Creu que, després del que va passar ahir,
de les càrregues policials,
l'espai per al diàleg queda reduït?
Queda reduït.
Queda reduït perquè és evident
que el que vaig sentir de la intervenció del Rajoy
és una intervenció molt dura,
molt de falta de respecte,
molt de no entendre el que està passant a Catalunya.
Això serà molt difícil.
Per tant, jo només veig una possibilitat
que és un canvi de govern
el més rabiat possible a Madrid.
Penso també, i ho dic amb tota la sinceritat,
que el que estigui governant,
que entenc que serà el PSOE amb altres forces polítiques,
també ens han d'entendre.
I també demanar al PSOE que ens entengui.
És cert que en els últims 6, 7, 8, 10 mesos,
doncs, veuen les coses diferents, no?
Però s'ha de fer camí.
S'ha de fer camí a Espanya.
Bé, si li diem que Espanya és una nació,
però aquí també som una nació.
I, per tant, aquest és l'objectiu,
que hi hagi un tu a tu, no?
I una Espanya, diguem-ne, que reconeixi, doncs,
que hi ha nacions, seria el més normal.
Ara bé, també dic que hi ha moltíssima gent
que ja no vol sentir parlar d'això,
que vol sentir parlar que hi hagi un camí,
doncs, cap a la independència,
cap a una pròpia nació i un país nou.
Per una banda, veient el que passa
i veient l'actitud que durant 6 o 7 anys
el govern del president Rajoy no ha fet res,
també ho entenc.
També ho entenc.
Jo crec que el Rajoy s'ha equivocat de totes totes.
Pensava que, igual, doncs, no arribava a aquest extrem.
Molts ho vèiem.
No vèiem les càrregues policials,
però molts vèiem que aquest sentiment de país,
aquesta manera de fer,
el fet que no ens en tenien,
president Montilla fa 5 o 6 anys, ho va dir-ho.
Va dir una frase contundent al respecte, no?
No se'l va fer cas.
No se'l va fer cas.
I després han anat a la deriva
i per altres han anat amb un camí ferm.
Perquè per uns pot ser la deriva,
per altres un camí ferm.
Aquest 50% del país s'entén que és un camí ferm.
Per tant, respectar-ho, no?
Però si hem d'esperar una solució
o una proposta del govern actual de Madrid,
jo crec que expressar la preocupació.
La preocupació, perquè ahir vaig sentir un president molt dur,
molt dur, que ni siquiera va ser capaç
de demanar excuses
o fer un comentari sobre la gent
que havia estat agredida pels cossos policials.
És a dir, això és molt trist.
És molt trist que un president sigui tan dur
que no tingui unes paraules,
doncs aquestes persones que hi pacíficament,
perquè era gent de tot tipus,
pacíficament, la gran majoria,
no dic potser que en algun cas,
però això és l'anècdota,
pacíficament, doncs volia anar a expressar-se.
I aleshores, bé,
les imatges s'expressen amb contundència
i rebutxar-ho i desitjar que sapiguem caminar
i que sapiguem, doncs, dialogar,
que em deies,
la paraula dialogar potser està en poca fermesa avui,
però és que aquestes coses només surten
que la gent, en generositat,
segui en una taula
i pugui entendre una part de l'altra.
Si jo no entenc l'altra, doncs malament.
I és el que hem fet a l'equip de govern
i vull posar en valor el fet
que en aquests moments,
i sabeu tot el poble de Sant Just,
que hi ha, doncs,
tres forces polítiques,
el Partit Socialista, Esquerra Republicana i Movem,
i han caminat junts
buscant aquests punts en comú, no?
Ja, molt ràpid per acabar,
amb 30 segons,
tinc entès que hi ha un acte a l'Ajuntament,
avui a les 12?
Sí, efectivament,
fem una crida a la concentració
de les portes de l'Ajuntament a les 12
per posicionar-nos en contra
d'aquests fets i aquestes actuacions desmesurades
contra aquesta gent pacífica
que ahir s'expressava, doncs, per anar a votar.
Molt bé, doncs,
moltes gràcies, Josep Perpinyà,
per haver vingut a Just a la Fusta
a donar el seu parer sobre el que va passar ahir.
Molt bé.
Moltes gràcies i bon dia.
Bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.