l'Ajuntament de Sant Just i l'Agrupament Escolta i Guia Martín Luther King,
amb la col·laboració de l'Associació de Veïns i Veïnes Basses de Sant Pere.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació al butllet horari de les 12.
Fins ara.
Fins ara.
Amb el canvi de paradigma vaig haver-me d'excusar.
Vaig sortir al carrer i vaig córrer cap a casa.
Per buidar tots els calaixos, regirar tots els papers,
fer-ne una muntanya i veure com cremaven.
Va ser eficaç al foc.
Va ser eficaç al foc.
de flames plenes de les bestieses que tu i jo havíem arribat.
arribat a dir de les bestieses que tu i jo havíem arribat.
va ser eficaç al foc.
I es promagaven a l'horitzó.
Va ser eficaç al foc.
per recutat.
La veu bé.
Altta.
Altta.
Altta.
Altta.
Altta.
Altta.
Altta.
Altta.
Altta.
Altta.
Altta.
Altta.
Altta.
Altta.
El canvi de paradigma preferia els segons plans.
ja no estava mai segur del que pensava.
M'agradava estar amb el pati, amb la ràdio remugant, sobre la remor d'estàtues de rocades.
sobre aquella remor, damunt d'aquell vell cant, sobre aquella remor d'estàtues plenes.
de les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir.
de les bestieses que tu i jo havíem arribat.
i esportadaven al llibre la veu bé.
Altta.
Altta.
Altta.
Altta.
Altta.
I en el que no no parlo cotó.
Altta.
Altta.
Altta.
Altta.
Altta.
Altta.
Sempre els nostres que els d'anem.
Altta.
Altta.
Altta.
Altta.
Altta.
I per un morbé finant de més.
Altta.
Altta.
Altta.
Altta.
Amb el canvi de paradigma van haver-me d'enterrar, en aquest aramot amb cap nom a la placa.
T'agraeixo les flors blanques i el discurs al funeral, sé que feia temps que ja no em respectaves.
i fan bonic les flors, amb negres draps penjant, i darrere uns amics que recordaven les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir.
les bestieses que tu i jo havien arribat a dir.
A l'escoltes de Ràdio d'Esvern.
La Justa, el magasin matinal de Ràdio d'Esvern.
Cada matí posa't al dia amb l'actualitat del nostre municipi.
Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més.
I a les onze i quart toca l'entrevista del dia.
Perquè tot el que passa a Sant Just passa per La Justa.
De dilluns a divendres de deu a una, en directe a Ràdio d'Esvern.
Doncs són les onze i quart i això significa que toca encetar l'entrevista del dia.
Avui l'entrevista està vinculada a la celebració de la Flama del Canigó.
Tenim amb nosaltres a la Montse Molinero, a la Palmira Badell i a Ioya Uyer.
La Montse Molinero ve de part d'Homium Cultural,
la Palmira Badell, de l'Associació de Gent Gran i la Ioya Uyer com a corredora.
I ens explicaran una mica en què consistirà aquesta festivitat
i farem un balanç de les edicions passades.
Molt bon dia, què tal?
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Com esteu?
Perfectament.
Correm per la Flama.
Queda molt poc.
Queda molt poc, molt poc, molt poc.
Jo tenia una pregunta perquè he estat buscant informació sobre la Flama del Canigó
i volia que m'expliquéssiu què es fa el dia 22, la matinada del dia 22,
a diferència del que es fa el dia 23 a les 7 de la tarda a la plaça Antoni Malaret.
Mira, el dia 22 és el dia que es fa la renovació de la Flama,
que consisteix en que aquesta Flama es guarda any rere any al castellet de Perpinyà
i llavors uns excursionistes de la Catalunya Nord la recullen al castellet
i la pugen fins al cim del Canigó.
el fan de la vetlla de la Flama conjuntament amb uns feixos de llenya
que la setmana abans s'han pujat des de diferents punts dels països catalans.
O sigui, ja està pujat.
Sí, o sigui, aquesta setmana, ahir, abans d'ahir i ahir,
diferents municipis de tots els països catalans han pujat feixos de llenya
per encendre la foguera de Sant Joan.
I llavors això es va fer aquest cap de setmana i ara el dia 22 puja la Flama.
Llavors el que es fa és, es renova aquesta Flama a dalt del cim del Canigó,
s'encen la foguera i llavors des d'allà els diferents equips de focs de tot el país
van a buscar la Flama.
Això abans era una multitud de gent que reunia al cim del Canigó,
o sigui, havies de fer cua per arribar a dalt del cim i poder recollir la Flama,
però ara per temes ecològics 100%,
tema de riscos d'incendis, tema de degradació de les muntanyes i de l'estat francès,
perquè recordem que el Canigó, malgrat que és molt nostre,
territorialment pertany a l'estat francès,
encara que estigui dins de la Catalunya Nord,
però és així la geografia,
i han posat límits.
I ja dic que l'estat francès amb això és molt dur
i per tant no poden pujar molta gent a dalt.
Llavors això s'ha hagut de reduir,
han prohibit pujar perquè fins al refugi es pujava amb cotxe,
llavors la gent que no camina tant, tant, tant, tant,
feia des del refugi fins al cim, que és una hora i escaig,
però, esclar, des de baix, des d'on havies,
has de deixar el cotxe,
que són 12 hores o una bestiesa.
Per tant, s'ha hagut de reduir molt aquest grup,
però llavors al coll d'ares es fa distribució de la flama,
llavors a partir d'aquí la flama que s'encés el dia 22 de l'Alcim
es distribueix a partir de les 12 de la nit,
durant tota la nit i matinada i matí,
fins que arriba als pobles el dia 23 de juny.
I el dia 23, a les 7 de la tarda, què és el que passa?
El dia 23 es distribueix a nivell de tots els països catalans,
a cada lloc ho fan a hores diferents,
perquè les necessitats de cada poble, cada ciutat,
cada comarca, doncs són diferents,
però ja centrant-nos en el que a nosaltres ens interessa més,
que és Sant Just d'Esvern,
doncs us direm que demà, perdó,
el dia 23, a dos quarts de 5,
hi haurà dues persones de Sant Just d'Esvern,
que és el Joan Esmerals i l'Alexis González,
no recordava el nom,
i l'Alexis González,
que marxaran cap a Barcelona
per poder entrar a la flama que arriba directament
des del cim del Canigó fins a la plaça Sant Jaume.
Això ho faran acompanyant un grup d'atletes del barri de Sants,
que són els encarregats de portar any rere any
aquesta flama fins a la plaça Sant Jaume.
Fa molts anys,
fa molts anys,
això va començar-ho gent de Sant Just.
Molts anys,
ja estic parlant de fa,
enguany fa 51 anys
que la flama va arribar per primera vegada a Sant Just,
estic parlant de fa 48 anys,
més o menys.
Uns atletes encapçalats per en Francesc Giral
van ser els primers portadors de la flama
al centre de la ciutat.
El centre de la ciutat volia dir
Parlament de Catalunya i plaça Sant Jaume,
que és on hi ha les institucions de la ciutat,
un costat de la ciutat
i per l'altre costat la del país,
que és la Generalitat.
I eren atletes de Sant Just,
que formaven part del Marató de Catalunya
i van ser els encarregats d'agafar aquesta feina.
Ells es van anar fent grans,
això es va anar traspassant,
fins que el barri de Sants,
doncs, va agafar-ho ells.
I aquest any ens van demanar
si Sant Just els volíem acompanyar.
I ens hem trobat aquests dos atletes,
que es veuen en cor de fer tot el recorregut,
perquè això vol dir fer tot un recorregut
per la ciutat,
fins arribar a la passa Sant Jaume.
I llavors allà
és on comença l'acte de distribució de la flama
a la ciutat de Barcelona
i els pobles que volem participar-hi del voltant de la ciutat,
que és el cas de Sant Just.
Llavors, com ho fem a Sant Just?
A la tarda, a les 6 de la tarda,
hi ha un grup de Sant Just
que se'n va cap a la plaça Sant Jaume,
marxa amb transport públic,
s'ha de dir tot,
marxa amb transport públic fins a Barcelona
i van a la plaça Sant Jaume
i des d'allà tornen corrent.
i enguany vam començar a deixar d'afegir-hi alguna bicicleta.
I llavors van haver-hi dues persones
que van anar amb bicicleta
i anaven fent una mica de ratlleus entre la bicicleta
i els corredors,
o van haver-hi corredors
que en un moment donat van agafar la bicicleta
i llavors els que anaven amb bicicleta corrien,
o sigui, s'anaven organitzant una mica també
per fer una miqueta d'això, no?
I això ho fan des de la plaça Sant Jaume,
pugen normalment per Rambla,
la Rambla, Rambla Catalunya o Passeig de Gràcia,
o Passeig de Gràcia, depèn de l'any,
llavors agafen tota la Diagonal.
Joia?
Em sembla que no m'equivoco.
Clar, perquè al final la Diagonal
és el que connecta la ciutat condal, diguéssim,
amb Sant Jus.
Amb Sant Jus, exacte.
Llavors passen pel pont,
ara...
Això la Joia us ho explicarà millor
perquè ella l'ha fet cada any.
Sí, parlant d'atletes,
jo ja et volia preguntar
si aquest és el teu primer any com a corredora o no.
No, porto bastants anys.
Mira, la veritat és que no et sabria dir exactament
l'any que vaig començar,
però porto bastants anys.
Quan vaig arribar a viure a Sant Jus,
fa bastants anys,
cap de poc vaig connectar amb gent
que estava corrent la flama i així,
i això em va portar,
m'agrada molt l'activitat física i córrer i així,
doncs acompanyar-los.
Joia, perdona, et pots apropar una mica?
Sí.
Perfecte.
Vaig començar a córrer
i ja portava el meu poble
des dels anys setanta i pico,
també ho fèiem i així,
i vaig arribant aquí
i vaig trobar la possibilitat de mantenir,
doncs, l'esperit,
diem aquest,
de la flama, no?,
corrent i portant la flama de Barcelona aquí.
Arribem allà, hi ha nons parlaments,
a la plaça Sant Jaume,
i sortim pel carrer Ferran,
amb unes torxes i així,
els corredors d'aquí a Sant Jus,
anem a parar a les Rambles,
després anem a parar,
pugem per la Rambla Catalunya,
de la Rambla Catalunya a Diagonal,
Diagonal,
fins al Parc Cervantes,
més o menys.
Aquest any,
per allà,
ens trobarem amb els de bicicleta sense edat,
que l'altre dia el Carles Sánchez
parlava d'això,
també,
i el vindran a recollir la flama allà,
s'ajuntaran amb nosaltres
i anirem cap a Sant Jus.
baixem fins a la part d'Esplugues,
passem per davant de l'Ajuntament d'Esplugues,
fins doctor Rivalta,
a doctor Rivalta,
les institucions a l'Ajuntament, etcètera,
d'aquí a Sant Jus,
doncs ens recullen allà
i fem tot el recorregut del poble,
que per tradició una mica
i perquè pugem fins al Canigó
i després,
doncs ja baixarem fins a la plaça Malaret.
I aquest recorregut,
en quant de temps es fa?
Ai, no ho sé,
no...
No hi ha un temps establert.
Ja me'n recordo,
a partir d'una hora i mitja,
dues hores,
depèn una miqueta
de si hi ha algun incident,
o de si correm més de pressa
o més a poc a poc,
depèn de la gent que hi anem i així.
Nosaltres comptem un parell d'hores
per arribar i connectar
amb Sant Jus
i amb la gent que ens fa la recepció,
de Sant Jus i així.
I res.
I si hauríeu...
Palmira,
si s'hagués de fer un balanç
dels anys anteriors,
perquè suposo que
amb la pandèmia
això es va deixar de fer...
Sí,
això i tot...
Clar,
però s'ha reemprès bé, eh?
Jo crec que es va reemprendre bé.
Com que és una activitat a l'aire lliure,
jo crec que es va reemprendre bé.
I a nivell de poble,
veieu que es participa molt en aquesta flama del Canigó?
del Canigó.
La participació sempre costa,
però sí, sí.
Hi ha una determinada gent
que hi participa sempre.
Fidels, no?
Suposo.
El que és cert
és que ha canviat molt,
d'acord?
Perquè abans
es feien moltes rebetlles al carrer.
Ara això no es pot fer,
si no pots fer fogueres al carrer.
Mentre que es van fer fogueres al carrer
es rebia la flama del Canigó,
però llavors baixàvem a la plaça Maragall
i fèiem allà foguera,
fèiem allà rebetlla.
Després al barri sud també hi havia rebetlles,
vull dir,
hi havia tot un caliu de fer la foguera.
Això es va anar minvant,
tal com dèiem abans,
el cim del Canigó no es pot pujar
perquè es degrada.
Aquí les normatives també van anar canviant,
tenim collsorol al costat
i el risc d'incendis,
portem molts anys que és molt alt.
Llavors ara no podem fer fogueres.
Això ha fet que la cosa canvies molt.
però malgrat això la flama segueix arribant
i ha de tindre un simbolisme.
Llavors nosaltres no volem perdre aquest simbolisme.
I quin és aquest simbolisme?
El de Germenó.
El simbolisme principal de la flama del Canigó
és la unió dels països catalans.
I és que de nord a sud i d'est a oest
la flama s'encén i arriba.
I cada poble el fa com pot,
però el simbolisme és la unió.
Jo porto 50 anys a la flama del Canigó
i un dels ideals nostres sempre havia sigut
que les fogueres es poguessin encendre sempre a la mateixa hora
amb uns límits.
Per què?
Perquè així si tu podies arribar a fer una foto aèria
i veies que tot el país estava encès.
Bé, controladament, evidentment.
Sobretot controladament.
Tot això ha anat canviant.
També ha canviat la manera de la gent fer rebel·les.
I llavors no es fan tantes rebel·les al carrer com es feien.
Es fa més a nivell d'amics, a nivell de col·lectius petits.
I tot això canvia,
amb el qual també fa que l'acte d'arribada de la flama del Canigó
sigui diferent del que havia estat.
Aquest any, a més a més,
tenim la sort per uns i la desgràcia pels que organitzem coses
que l'Ajuntament va decretar el dilluns 26 de juny,
festa local,
amb la qual suposem que hi haurà molta gent que se n'anirà de sent just.
Bé, mala sort.
Vull dir, això nosaltres sí que no podem fer-hi absolutament res, no?
La crida que fem.
Els que no marxeu,
veniu a l'acte de la flama del Canigó,
a les 8 del vespre, a la plaça Malaret.
A les 8 o a les 7 del vespre?
No.
Sobretot si sou grans.
Exacte.
A les 8 del vespre.
És a les 8, va?
Sí, a tres quarts de vuit
està més o menys previst que arribin a l'esplanada del Canigó,
però allà no es fa un acte.
Allà l'organització, diguem-ne,
suposem que amb la nova regidora
encara hem d'acabar de parlar amb ella
perquè va ser una manada dissabte
i per tant encara no hem tingut temps de despatxar-ho,
però suposem que amb algun representant,
si més no, de l'Ajuntament,
també donant la benvinguda dalt,
els refresquem una mica,
els hi tenim aigua fresqueta preparada
perquè l'han suat una mica
i llavors des d'allà baixem,
tota la gent que ha volgut pujar al Canigó
a veure com arriba la flama com a simbolisme,
baixem caminant fins a la plaça Malaret,
però a la porta del mercat a Sant Just,
fem una parada.
I aquí és quan hi ha el nou grup
que s'ha introduït a la flama del Canigó enguany
perquè han pensat que celebrar els seus 25 anys
era una cosa important
i volíem que tinguessin un protagonisme
que és l'associació de la gent gran.
Enguany fan 25 anys,
nosaltres l'any passat
em van fer 50,
per tant és allò una mica,
normalment els relleus es fan de grans a joves,
aquest any els hi donarem el protagonisme
a la gent gran allò que donava la gent jove.
És que nosaltres som més joves que vosaltres.
Evidentment.
Al final és una celebració col·lectiva, no?
És col·lectiu, és això,
la germanor entre la gent.
Molt bé.
I llavors per això tenim la Palmira aquí,
perquè han mobilitzat la seva gent
i la joia que han pogut fer
allò de les bicicletes
per després portar aquesta gent gran
fins a l'acte de les bicicletes.
M'ha fet molta gràcia
perquè no havia pescat jo encara
que aquestes bicicletes es deien sense edat.
Sí, clar.
I, esclar,
això que em diguin sense edat,
allò, mira,
et descongestiona una mica, saps?
Però...
I em fa il·lusió,
la veritat és que em fa il·lusió
perquè encara no hi havia anat
amb aquestes bicicletes,
perquè com que et diuen
que és per la gent gran,
doncs mira,
jo no hi havia anat.
I el dia 23
faré una passejada,
em fa il·lusió.
Potser el simbolisme, no?,
també d'aquesta festivitat
crida una mica a la igualtat, no?,
entre tots.
És igual si, no?,
si som gent gran,
si som joves,
si som corredors,
si som expectadors, no?
Ah, sí,
no ve determinada
per una edat concreta.
És per tothom, això.
I tant, i tant.
Doncs,
vosaltres que en participareu,
Montse Molinero,
Palmira, Badell i Joia Uller,
gràcies per venir a l'emisora,
gràcies per explicar
en què consistirà
aquesta celebració.
I això,
tornem a repetir,
quin dia serà i on serà?
Sí,
el dia 23 de juny
us esperem
o a les 8 de la tarda
de l'Esplanada del Canigó
per baixar cap a baix,
i si no,
perdó,
sí,
a tres quarts de vuit
de l'Esplanada del Canigó.
Sempre aquí som tots.
I a les 8 del vespre
a la plaça Malaret.
sempre es llegeix un manifest,
un incís, eh?
Sempre es llegeix un manifest
que és conjunt,
que es llegeix a totes les fogueres
i a tots els actes
on es fa la flama del Canigó,
que sempre és el mateix,
que està en guany,
l'ha fet
l'exconseller de cultura,
el Lluís Puig,
que està exiliat,
es va haver d'exiliar
per temes polítics,
i és ell qui ens ha fet aquest manifest.
I aquest manifest
el llegirà
a la plaça Malaret,
el Jordi
Ferrás
de l'Associació de la Gent Gran,
perquè volem donar-los aquest protagonisme.
El Jordi,
que el vam tenir aquí
justament el divendres.
Sí, sí.
Gràcies, noies,
per venir a l'estudi
i ja vindreu,
si voleu,
a fer un balanç
de l'edició d'aquest any,
a veure com ha anat
i ja ens ho expliqueu.
Us ho explicarem.
I tant.
Que tingueu molt bon dia
i també molt bona setmana.
Molt bé.
I bona revella.
és...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
...
Fora!
...
...
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit