Fins demà!
Fins demà!
És normal, no?, el que podíem viure prèvia pandèmia.
Sí, totalment.
Aquest any, sobretot a més a més, coincidint que celebrem el 25è aniversari,
tenim moltes ganes de tornar a donar valor a l'experiència col·lectiva
de veure i compartir el cinema en pantalla gran,
que quan s'ajunten un grup de persones en una sala de cine passen coses
i per això dona sentit a la nostra feina
i, evidentment, el cinema documental és un pretext per generar debat,
compartir idees, reflexions que amplien la consciència
en què vivim en el món on estem avui en dia.
De fet, el nom per aquest any que heu escollit és Mirades Inquietes, ja ho diu tot.
Sí, totalment.
El Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona
vol oferir una sèrie de pel·lícules molt variades
per un públic inquiet, curiós, que té ganes de saber
què passa en el món d'avui en dia, més enllà del nostre context local
i és una programació que està feta per això,
perquè em deixem portar per la curiositat
i està farcit de petites joies que esperen ser descobertes.
Per això també el lema de Mirades Inquietes,
si tothom que se senti interpel·lat els animo a que entri a la nostra web
i es deixin portar.
Entre d'altres, el director Joan González
deia el dia de la presentació d'aquesta 25a edició
explicava que des del seu origen, des d'aquests 25 anys que dueu,
el Docs Barcelona es va proposar crear com un ecosistema documental
i també integrant aquests professionals
els quals es guanyen la vida creant aquests documentals
i també transmetre tota aquesta potència cap als espectadors.
És aquesta simbiose, aquesta trobada entre un costat i l'altre,
amb aquesta mirada inquieta en concret aquest any.
Exactament, sí, sí.
Sí, els origins del Docs està...
Fa 25 anys va ser crear un esdeveniment per ajuntar la indústria internacional i local
per fer factible això.
Hi ha creadores i creadors que tenen una idea
per explicar una història que passa al món,
però d'aquí a que aquesta pel·lícula sigui realitat,
és un procés realment llarg i calen espais
perquè la gent s'ajunti, puguis compartir,
tinc aquesta idea, puguis trobar un productor,
un sales agent que et compri la idea i t'acompanyi a fer la realitat.
I aquesta és l'essència del Docs és dels orígens
i, a la vegada, aquestes idees que es concreten en pel·lícules,
també volem oferir un espai d'exhibició
perquè molt sovint aquests documentals
doncs és difícil que arribin al públic.
Certament ara tenim un moment en què podríem parlar d'una edat d'or del documental,
se'n veuen més que mai,
però sempre cal donar valor a l'experiència d'anar-los a veure en pantalla gran
i ens fa molta il·lusió sempre això,
quan hem pogut acompanyar un projecte des dels inicis a la part d'indústria del Docs
i que després es faci realitat,
com aquest any en tenim, crec que són quatre o cinc,
que estan a la programació secció oficial,
doncs això sempre, sí, és motiu d'orgull
i, com diu en Joan, com deia el dia de la roda de premsa,
aquesta és la ciència del Docs,
per això també el de Mirades Inquietes, que és el lema del festival.
I tant. I, a més, inclou 29 llargmetratges,
crec que són 12 curtmetratges, no?
Després teniu títols també en aquesta secció que es diu Docs en tins,
per la gent, podríem dir, més jove o d'edat una mica més jove,
també procedent de 26 països de tot el món.
Tot això es diu molt ràpid per celebrar aquest quart de segle,
però, clar, ara no en podem parlar de totes.
El que sí que volíem fer una mica més de...
volíem remarcar una mica és l'inici d'aquesta 25è edició del festival,
que és que, clar, al final el documental vol dir actualitat,
també vol dir passat, però sovint també és actualitat,
no podem deixar de mirar part d'Europa, no?,
el que està passant a Ucraïna.
I, de fet, comenceu amb un documental, no?,
força punyent per Plutin, que és Navalny.
100%, sí, sí.
Clar, el Docs, sempre, cada edició, imagineu-vos la nostra feina com a programadors,
és fascinant perquè veiem centenars de documentals que et permeten fer
com un vol d'ocell per allò que està passant al món,
i el factor d'actualitat és important.
O sigui, al final cada edició vol explicar què passa ara i aquí, el 2022,
i Alexei Navalny, el principal opositor de Vladimir Putin,
el 2020 va ser enverinat a Sibèria,
va aconseguir recuperar-se Berlín de l'enverinament
i va decidir tornar a Rússia
en una decisió més d'acord que de cap
i el van empresonar.
El Ministeri Internacional ha denunciat aquest empresonament,
que es va vulnerar tots els seus drets a un judici just,
i inicialment el van condemnar a dos anys de presó,
ara ja porta un any,
però és que recentment, suposo que els teus oients estan al cas,
si no ho recordo,
hi ha hagut un segon judici penal
en què se l'acusava de corrupció,
novament s'han vulnerat els seus drets a un judici just
i està condemnat, crec que, a nou anys de presó,
i en porta un.
I el festival volia denunciar aquesta vulneració de drets humans
i també, evidentment, per ajudar a entendre
quines són les pràctiques del Kremlin avui en dia
amb les persones que s'atreveixen a alçar la veu
i oposar-se al relat oficial.
I tant.
Tornant una mica més cap aquí a casa,
el Docs Barcelona també vol donar llum,
el documental català vol abraçar-lo i vol presentar-lo.
De fet, gràcies a, crec que són crèdits o subvencions,
també es poden tirar endavant totes aquestes filmografies
en format de documental, també pel·lícula de llarg metratge,
de producció catalana,
perquè aquí tenim molt de talent,
així ho sabem quan fan alguns dels festivals de cinema
o autòrgan com els Premis Gaudí, etcètera, etcètera.
I dins del Docs Barcelona, òbviament, també hi ha aquesta petjada catalana, no?
Sí, ja ho pots ben dir, Mireia,
i realment hi ha molt de talent al nostre país
i, bueno, sovint hi ha aquesta tendència a donar més valor a allò de fora
i està en l'essència del Docs donar un espai a les pel·lícules fetes aquí,
que a vegades expliquen històries locals del nostre país
amb una mirada universal i d'altres,
fa temps que les nostres produccions
doncs poden explicar històries a fora, a països llunans.
Justament hi ha una producció catalana de la Laura Sistaró
filmada en una ciutat de Rússia,
hi ha una producció catalana filmada a Afghanistan
i després també tenim personatges locals
com, per exemple, la història de l'Enric Durant
que probablement els oients se'n recordin
que va sorgir a la primera línia mediàtica el 2008.
Enric Durant era un activista
que va decidir robar 500, mig milió d'euros als bancs
i va donar aquest mig milió d'euros a causes socials
un Robin Hood català
i ho va fer públic.
O sigui, era evidentment una acció política
per denunciar abans de la crisi del 2008
les pràctiques abusives
amb què els bancs donaven crèdits amb molta facilitat.
Segur que tothom ho recorda
i recordem també les conseqüències d'allò.
I clar, l'Enric en aquell moment
el pintava com un Don Quixote boig
que estava denunciant a algú que a l'opinió pública
no li acabava de veure sentit.
I, malauradament, la realitat del que va venir
va donar molta més minitud a la seva acció política
i ara l'Enric va aconseguir escapar-se de la justícia,
està a l'exili, en parader desconegut,
i és un documental que el recomano molt
que es diu Robin Bank,
com deies tu, el Robin Hood català del segle XXI.
Amb el joc del banc.
I tant.
Exacte.
Pol, per anar acabant, ens queden uns 3-4 minutets.
Volíem parlar també, hem tornat aquí a Catalunya,
però sí que és cert que aquest format híbrid
permet no només a les persones que visquin aquí a Barcelona
moure's per aquestes sales per veure els documentals,
sinó que també, si no estan aquí, veure-ho en línia.
Per això dèiem a l'inici que encara es manté aquest format híbrid,
no sé si va ser a causa de la pandèmia,
però en definitiva funciona i també interessa fora d'aquí.
Sí, de fet, el DOCS vam començar a col·laborar amb Filmin
gairebé des dels seus orígens,
quan començàvem com a plataforma,
perquè està també en la nostra filosofia
fer arribar els documentals que seleccionem
a un públic al màxim d'ampli possible.
I al final les creadores i els creadors fan les pel·lícules
perquè puguin ser compartides,
puguin deixar una llavor inspiradora
que ampliï la forma en què veiem el món,
et generi empatia, et puguis ficar al lloc de l'altre.
I nosaltres, evidentment, el context de pandèmia va fer
ampliar el nombre de pel·lícules que oferíem online,
però creiem que són experiències complementàries
d'una pel·lícula, això, per exemple,
públic d'Andalusia, País Basc, Madrid,
i també, evidentment, gent d'arreu de Catalunya
que potser es desplaça a la Gran Pantalla
a veure un documental,
però pot accedir a la resta de la nostra programació
durant la setmana a través de Filmin
i això també nosaltres estem molt contents
de poder col·laborar amb ells
i ho seguirem fent.
I ara, si per acabar, Pol,
el 18 de maig és quan hi haurà el tret inicial, no?,
d'aquest festival?
Exacte.
El 18 de maig arrenca
i estarem fins al 29 de maig
fent projeccions als cinemes d'Aribau
i al TCFB
i això, animar la gent a tenir una altitud oberta
a deixar-se sorprendre
i també a fer-se seva a les pel·lícules.
O sigui, un cop passar més de la recepció passiva
a una recepció proactiva
de que si una pel·lícula està tocat al cor,
canviant la perspectiva en què veus el món,
convertir-la, compartir-la,
ja siguin escriure un text
i compartir-la a les xarxes socials,
que seria donar-li un ús més estimulant
que no està sempre discutint a les xarxes
o, jo què sé, fer una nota de veu
a una persona important de la teva vida
diguent-li, jo estic en aquest documental
i m'ha inspirat per tal o qual.
Les pel·lícules, després,
és com que es multipliqués com una xarxa,
una pel·lícula exacta,
o com una onada
i això és el que també pretenem
amb el lema de mirades inquietes.
Sí.
I tant.
Doncs, Pol, com dèiem,
cap de programació,
moltes gràcies per atendre'ns,
per donar-nos aquestes petites píndoles,
per animar-nos també a veure,
a ser crítics
i a tenir aquestes mirades inquietes
que, de ben segur,
molts dels oients,
espero que hi formin part.
Gràcies, que vagi molt bé
i enhorabona per aquest festival.
Moltes gràcies a vosaltres
i que tingueu un bon dia.
Bon dia.
The scars of your love
Reminds me of us
They keep me thinking
That we almost had it all
The scars of your love
Believe me breathless
I can't help feeling
I can't help feeling
We could have had it all
Rolling in the deep
You had my heart
Inside of your hands
And you played it
And you played it
Till the beat
Throw your soul
Every choice of your love
Yeah boy
I don't know